Català /// Español /// English /// Française
logo Antic Teatre

[ www.anticteatre.com ]  [ MAPA ]  [ anticteatre@anticteatre.com ]  [ AdriAntic - RESIDÈNCIES ]  [ VIDEO CANAL]

[Fitxa tècnica] [Recursos]  [B2B - Antic Goec Electric Vol IV ]   [ Antic Horror Picture Show ]  [Blog Teatron]  [Archive_Memòries]


QUI SOM /// QUIENES SOMOS /// ABOUT US /// QUI SOMMES-NOUS →

ANTIC TEATRE INTERNATIONAL →

2010 MEMÒRIA D’ACTIVITATS I ECONÒMICA  /// Cat →

 NOTICIES  NOTICIAS  NEWS  NOUVELLES

PROGRAMA  ANTIC TEATRE   2012 /// FEBRER /// FEBRERO /// FEBRUARY /// FEVRIER →


★  ESPECTACLE EN GIRA   /// SHOW ON TOUR   /// SPECTACLE EN TOURNÉE  ★

/// DISTRIBUCIÓ D'ESPECTACLES - ACTUALITAT ///

GUILLEM MONT DE PALOL i JORGE DUTOR


“ Y POR QUÉ JOHN CAGE?”


nous llenguatges del cos
nuevos lenguajes del cuerpo
new languages of the body
nouveaux langages du corps


durada / duración / duration / durée: 50 min


ESTRENAT/ ESTRENADO / PREMIERE /
22/09/2011 en Antic Teatre


Reserva/ Booking/ Réservation:
93 315 23 54
anticteatre@anticteatre.com

www.anticteatre.com








Concepte i coreografia: Jorge Dutor i Guillem Mont de Palol
Actuat per: Jorge Dutor i Guillem Mont de Palol

Producció: Antic Teatre/ AdriAntic, Barcelona

Gràcies a la col.laboració de: Espacio Cómodo de La porta, Barcelona
i A ras de suelo
, Gran Canaria

www.tea-tron.com/yporquejohncage →


Espectacle programat dins de la 2a edició
Dansalona agost - setembre 2011

www.bcn.cat/cultura/dansalona

[+] llegir més /// leer más /// read more /// en lire plus →

¨Y per què John Cage?" intenta ser un estudi sobre so, significat i cos en un discurs donat. El poder del so de las paraules. So com estructura, com dinàmica que viatja i es transforma. Discurs sensorial i no significatiu. No volem significar, al contrari, volem designificar per endinsar-nos en el terreny d´allò sensitiu, d´allò relacional, d´allò perceptiu i corpori. El discurs pot ser qualsevol discurs. No es important el què diem sino com ho diem, quienes eines musicals i coreogràfiques utilitzem per destrossar el text i submergir-nos en el treball de l´intèrpret per suggerir i surfejar per les onades d´allò que no significa. Fragmentació, repetició i unisò son les nostres eienes de treball per composar aquesta estructura coreogràfica a la anomenarem DISCURS¨

Guillem Mont de Palol es va graduar a la SNDO (School for New Dance Development) a Amsterdam el 2006. Combina el treball per a diferents coreògrafs per així poder fer el seu propi treball. Com intèrpret treballa amb Mette Ingvartsen, Vincent Dunoyer, Andrea Bozic, Min Tanaka y Masu Fajardo. La seva obra es situa entre la dansa, la instal·lació, l’esdeveniment i la performance. Les seves últimes creacions són I need you to play that body i About George.

Jorge Dutor va estudiar escenografia a la RESAD de Madrid. Després de passar pel món del cinema i la televisió, va aterrar a l’àmbit de la dansa i les arts escèniques. Treballa amb Pere Faura i Aitana Cordero.

"Y por qué John Cage? quiere ser un estudio sobre sonido y significado en un discurso dado. El poder del sonido de las palabras. sonido como estructura, como dinámica que viaja. Discurso sensorial y no significativo. No queremos significar, al contrario, queremos designificar para adentrarnos en el terreno de lo sensitivo, de lo relacional, de lo perceptivo y de lo corpóreo. El discurso puede ser cualquier discurso. No es importante lo que decimos sino cómo lo decimos, qué herramientas musicales y coreográficas utilizamos para destrozar el texto y submergirnos en el trabajo del intérprete para suggerir i surfear por las olas de lo no significativo. Fragmentación, repetición y unísono son nuestras herramientas para componer esta estructura coreográfica a la que llamaremos DISCURSO"

Guillem Mont de Palol se graduó en la SNDO (School for New Dance Development) en Amsterdam en 2006. Combina el trabajo para diferentes coreógrafos para así poder hacer su propio trabajo. Como intérprete trabaja con Mette Ingvartsen, Vincent Dunoyer, Andrea Bozic, Min Tanaka y Masu Fajardo. Su obra se sitúa entre la danza, la instalación, el evento y la performance. Sus últimas creaciones son I need you to play that body y About George.

Jorge Dutor estudió escenografía en la RESAD de Madrid. Tras pasar por el mundo del cine y la televisión, aterrizó en el ámbito de la danza y las artes escénicas. Trabaja con Pere Faura y Aitana Cordero.

”Y por que John Cage?” is a study on sound and meaning in a given speech. The power of the sound of words; sound as structure, as a travelling dynamic. Sensorial rather than meaningful speech. We don’t want to have meaning, on the contrary, we want to remove the meaning in order to penetrate the realms of the senses, of relationships, of perceptions and of the physical. The speech could be any speech. What we say isn’t important, but how we say it, what musical and choreographic tools we use to deconstruct the text and submerge ourselves in the performance, surfing and insinuating the waves of no meaning. Fragmentation, repetition and echoing are the tools used in the composition of this choreographic structure that we shall call SPEECH.

Guillem Mont de Palol graduated from the SNDO (School for New Dance Development) in Amsterdam in 2006. He then worked with different choreographs while at the same time developing his own creations. As a performer he has worked with Mette Ingvartsen, Vincent Dunoyer, Andrea Bozic, Min Tanaka and Masu Fajardo. His work slots in between dance installation, event and performance. His latest works are I need you to play that body and About George.

Jorge Dutor studied stage design at RESAD in Madrid. After working in film and televison, he ended up in the field of dance and stage arts. He has worked with Pere Faura and Aitana Cordero.

 

"Et pour quoi John Cage ? veut être une étude sur le son et le sens  dans un discours. La puissance des sons des mots, le son comme structure, comme une dynamique qui voyage. Un discours sensoriel et non significatif. Nous ne voulons pas signifier, au contraire, nous voulons designificar pour nous enfoncer dans le domaine du sensitif, du relationnel, le perceptif et le corporel. Le discours peut être n'importe quel discours. Ce n'est pas important ce que nous disons mais si la façon de le dire, quels outils musicaux et choréographiques  on utilise pour détruire  le texte et plonger dans le travail de l'interprète pour suggérer  et  surfer dans les vagues du non significatif. Une fragmentation, une répétition et un unisson sont nos outils pour composer cette structure choréographique  que nous  appellerons  DISCOURS"

Guillem Mont de Palol , diplômé par le SNDO (School for New Dance Development) à Amsterdam en 2006. Il travail avec différents chorégraphes, pour ainsi pouvoir continuer son travail. Comme interprète il travaille avec Mette Ingvartsen, Vincent Dunoyer, Andrea Bozic, Min Tanaka et Masu Fajardo. Son travail se place entre la danse, l’installation et la performance. Ses dernières créations sont, son I need you to play that body About George.

Jorge Dutor fait des études de scénographie à RESAD à  Madrid. Après avoir travaillé dans le cinéma et la télévison,il atérrit dans le monde de la danse et les arts scéniques. Il travaille avec Pere Faura et Aitana Cordero.


PROGRAMA  ANTIC TEATRE   2012 /// FEBRER /// FEBRERO /// FEBRUARY /// FEVRIER →

★  1 - 3 Febrer   1 - 3 Febrero   1- 3 February  1 - 3 Fevrier  

EDUARD MONT DE PALOL

“construye castillos en España”


Performance

durada / duración / duration / durée: 60 min


HORARIS ESPECTACLE
DIMECRES, DIJOUS, DIVENDRES: 21:00
5 euros

HORARIOS ESPECTACULO
MIÉRCOLES, JUEVES, VIERNES: 21:00
5 euros

SCHEDULES SHOW
WEDNESDAY, THURSDAY, FRIDAY: 21:00
5 euros

HORAIRES SPECTACLE
MERCREDI, JEUDI, VENDREDI: 21:00
5 euros

reservar: 93 315 23 54 anticteatre@anticteatre.com www.anticteatre.com







Concepte i realització: Eduard Mont de Palol


http://produccionsescopeta.org/blog/?page_id=114 →

[+] llegir més /// leer más /// read more /// en lire plus →

La primera setmana ella féu l’ala sud del castell amb les pàgines internacionals del Süddeutsche Zeitung i després de cridar set vegades give me no affliction els murs es van tornar més sòlids i pogué començar amb l’ala est, l’ala nord i l’ala oest.
La segona setmana un mussol va dir-li que allí dins hi trobaria un tresor, així doncs es va posar a cavar amb un parell de guitarres elèctriques ben amplificades i en aquell forat hi ha quedat una piscina.
Finalment va adonar-se que tot això no tenia res a veure ni amb el capità Toby Shandy, ni amb l’agrimensor K, ni amb el rabí Sadok Ben Mamoun i ho demostra ballant sobre la torre de vigilància.

Una performance d’Eduard Mont de Palol, amb l’ajuda de Die Spukkommune, In-presentable i Juan Eduardo Cirlot.

Eduard Mont de Palol (Girona, 1976) ha col·laborat amb coreògrafs com Martine Pisani, Petra Sabisch, Isabelle Schad i Arantxa Martinez, amb músics com Mil Pesetas i Christian Garcia, i ha traduit Boris Vian, Christophe Fiat i William S. Burroughs al català.

 

La primera semana ella hizo el ala sur del castillo con las páginas internacionales del Suddeutsche Zeitung y después de gritar siete veces give me no affliction los muros se volvieron más sólidos y pudo empezar con el ala este el ala norte y el ala oeste.
La segunda semana una lechuza le dijo que ahí dentro encontraría un tesoro así que se puso a cavar con un par de guitarras eléctricas bien amplificadas y en ese agujero ha quedado una piscina.
Finalmente se dio cuenta de que todo esto no tenía nada que ver ni con el capitán Toby Shandy ni con el agrimensor K ni con el rabino Sadok Ben Mamoun y lo demuestra bailando sobre la torre de vigilancia.

Una performance de Eduard Mont de Palol, con la ayuda de Die Spukkommune, In-Presentable y Juan Eduardo Cirlot.

Eduard Mont de Palol
(Girona 1976) ha colaborado con coreógrafos como Martine Pisani, Petra Sabisch, Isabelle Schad y Arantxa Martinez, con músicos como Mil Pesetas y Christian Garcia y ha traducido Boris Vian, Christophe Fiat y William S. Burroughs al catalán.

 

The first week she built the north wing of the castle using Süddeutsche Zeitung’s international pages and after screaming ‘give me no affliction’ seven times, the walls solidified and she could begin working on the east, south and west wings.
The following week an owl told her she’d find a treasure in there, so she started digging with two well amplified electric guitars and now the hole is a swimming pool.
Finally she realised that all this had nothing to do with either Captain Toby Shandy or Land-Surveyor K. — or with Rabbi Sadok Ben Mamoun — and she proved it by dancing at the top of the watchtower.

A performance by Eduard Mont de Palol, with assistance from Die Spukkommune, In-Presentable and Juan Eduardo Cirlot.


Eduard Mont de Palol (Girona 1976) has collaborated with choreographers as Martine Pisani, Petra Sabisch, Arantxa Martinez and as a musician with Christian Garcia and Mil Pesetas.
He has translated Boris Vian, Christophe Fiat and William S. Burroughs into Catalan.

 

La première semaine, elle fit l'aile Sud du château avec les pages internationales du Süddeutsche Zeitung et après crier sept fois give me no affliction le mur est devenu plus fort et elle a pu commencer avec l'aile Est, aile Nord et l’aile Oest.
La deuxième semaine un hibou lui ai dit que là-bas elle trouverait un trésor, alors elle commença à creuser avec deux de guitares électriques fort amplifiées et dans ce trou il y est resté une piscine.
Enfin elle s'est rendu compte que cela n'avait rien à voir avec le capitaine Toby Shandy, ou avec l'arpenteur K, ou avec le rabbin Ben Sadok Mamoun et elle le montre tout en dansant sur la tour de guet.

Une performance d’Eduard Mont de Palol avec l’aide de Die Spukkommune, In-Presentable et Juan Eduardo Cirlot.


Eduard Mont de Palol
multiplie les collaborations avec chorégraphes Martine Pisani Arantxa Martinez, Petra Sabisch, ou avec des musiciens dont Christian Garcia ou Mil Pesetas.
Il a également traduit Boris Vian, Christophe Fiat et William S.Burroughs en catalan.

 


★ 4 i 5 Febrer   4 y 5 Febrero   4 and 5 February  4 et 5 Fevrier  

AINA ALEGRE

“no se trata de un desnudo mitológico”


ESTRENA /// ESTRENO /// PREMIERE

nous llenguatges del cos
nuevos lenguajes del cuerpo
new languages of the body
nouveaux langages du corps


durada / duración / duration / durée: 40 min


HORARIS ESPECTACLE
DISSABTE: 21:00
DIUMENGE: 20:00
5 euros

HORARIOS ESPECTACULO
SABADO: 21:00
DOMINGO: 20:00
5 euros

SCHEDULES SHOW
SATURDAY: 21:00
SUNDAY: 20:00
5 euros

HORAIRES SPECTACLE
SAMEDI: 21:00
DIMANCHE: 20:00
5 euros

reservar: 93 315 23 54 anticteatre@anticteatre.com www.anticteatre.com







Concepció i interpretació: Aina Alegre
Assistent dramaturg: Charlie Fouchier
Creació Llums i so: Guillaume Olmeta
Col.laboradors:
Point Éphémère (Paris), Antic Teatre (Barcelona) , Les Complices de Nina

Agraïments: Colectiu Comipok, Giuseppe Molino, Marina Tuillo, Hadrien Touret, Thibaud Croisy....


PREMSA  ///  PRENSA  ///  PRESS  ///  DE PRESSE

[+] llegir més /// leer más /// read more /// en lire plus →

La línia.
La línia  és el terreny on s'inscriu aquest projecte.
NO SE TRATA DE UN DESNUDO MITOLÓGICO és una forma coreogràfica que forma part del  projecte LA MAJA DESNUDA DICE.  Després d'haver explorat un llenguatge basat en la noció de la figura, avui m'interesso a les  diferents manifestacions físiques de les actituds passionals i en els fantasmes que aquesta  expressió estimula.
Aquest treball convoca una experiència fisica que oscila entre el "cos " de l'ordre i de la
desmesura; una temptativa de no només reproduir les representacions d'aquestes actituds  passionals com a simples "postures plàstiques" sinó de travessar la violència que elles  contenen.

Aina Alegre estudia Sociologia a la Universitat de Barcelona i paral.lelament inicia la dansa a l' escola Company&Company. Continua la formació d'artista coreogràfica al CNDC (Centre Nacional  de la Dansa Contemporània) d'Angers, França. 
Des del 2009 desenvolupa el seu propi treball artístic i co-signa el duo Speed, el curtmetratge 12 45 84 i participa en les creacions in situ del col.lectiu Comipok.

Actualment és artista resident al Point Éphémère de Paris on desenvolupa el projecte la MAJA DESNUDA DICE per dur a terme una recerca al voltant de diverses possibilitats coreogràfiques. Viu a Paris i col.labora com intèrpret en creacions com Pacique de Nasser Martin Gousset, CASSETTE i BATTEMENT de David Wampach o Rock Identity de Kataline Patkai.

 

La  línea.
La línea es el terreno donde se inscribe este proyecto.
NO SE TRATA DE UN DESNUDO MITOLÓGICO es una forma coreográfica que forma parte del proyecto LA MAJA DESNUDA DICE.
Después de haber explorado un lenguaje basado en la noción de figura, hoy me intereso en las diferentes manifestaciones físicas de las actitudes pasionales y en los fantasmas que esta expresión estimula. Este trabajo convoca una experiencia física que oscila entre el "cuerpo " del orden y de la desmesura; una tentativa de no sólo reproducir las representaciones de estas actitudes pasionales como simples "posturas plásticas" sino de atravesar la violencia que elles  contienen.

Aina Alegre estudia Sociología en la Universidad de Barcelona y paralelamente inicia la danza en la escuela Company&Company. Continúa su formación de artista coreográfica en el CNDC (Centro Nacional de la Danza Contemporánea) de Angers, Francia. 
Desde el 2009 desarrolla su propio trabajo y co-signa el dúo Speed, el cortometraje 12 45 84 y participa en las creaciones in situ del colectivo Comipok.

Actualmente es artista residente en el Point Éphémère de París donde desarrolla el proyecto la  MAJA DESNUDA DICE, una investigación entorno de diferentes posibilidades coreográficas.  Vive en París y colabora como intérprete en creaciones como Pacifique de Nasser Martin  Gousset, CASSETTE y BATTEMENT de David Wampach o Rock Identity de Kataline Patkai.

 

The line.
The line is the land where this project is written.
NO SE TRATA DE UN DESNUDO MITOLÓGICO is a choreographic shape that is part of the LA MAJA DESNUDA DICE project.
Having investigated a language based on the notion of thegure, I am now interested in the various physical demonstrations of passionate attitudes and the fantasies that these expressions stimulate. The piece evokes a physical experience which oscillates between the "body" of order and excess; an attempt not to reproduce these representations of passionate attitudes as simple "plastic poses" but to transcend the violence they contain.

Aina Alegre studied Sociology at Barcelona University and at the same time began to dance at the Company&Company school. She continued her training as a choreographic artist at the CNDC (National Centre for Contemporary Dance) in Angers, France. 
She has been developing her own artistic creations since 2009, co-creating the duet Speed and 12 45 84, a short film, as well as taking part in the in situ creations of the Comipok collective.

At present she is resident artist at the Point Éphémère in Paris, where she is working on LA MAJA DESNUDA DICE, a research piece based on different choreographic possibilities. She lives in Paris and has performed in such shows as Pacique by Nasser Martin Gousset, CASSETTE and BATTEMENT by DAVID WAMPACH and Rock Identity by Kataline Patkai.

 

La ligne.
La ligne est le terrain ou s'inscrit ce projet.
NO SE TRATA DE UN DESNUDO MITOLÓGICO est une forme chorégraphique qui fait partie du projet LA MAJA DESNUDA DICE.
Après avoir exploré un langage basé sur la notion de gure, aujourd'hui je m'intéresse aux
différentes manifestations physiques des attitudes passionnelles et aux fantasmes que cette expression stimule. Ce travail convoque une expérience physique qui oscille entre le "corps " de l'ordre et de la démesure; une tentative de ne pas reproduire les représentations de ces attitudes passionnelles comme simples "poses plastiques" mais de traverser la violence qu'elles contiennent.

Aina Alegre étudie la Sociologie à l'Université de Barcelone et parallèlement elle initie la danse dans l'école Company&Company. Puis elle suit la formation d'Artiste Chorégraphique au CNDC (Centre National de la Danse Contemporaine) d'Angers, France. Depuis 2009 elle développe son propre travail artistique et elle co-signe le duo Speed, le court métrage 12 45 84 et elle collabore aux créations in situ du collectif Comipok.

Actuellement elle est artiste résidente au Point Éphémère de Paris et développe le projet LA MAJA DESNUDA DICE pour amener une recherche autour des diverses possibilités chorégraphiques. Elle habite à Paris et collabore en tant qu'interprète aux créations Pacique de Nasser Martin Gousset, CASSETTE et BATTEMENT de David Wampach ou Rock Identity de Kataline Patkai.

 


★ 6 Febrer   6 Febrero   6 February  6 Fevrier  





HORARIS
DILLUNS: 21:00
gratuit

HORARIOS
LUNES: 21:00
gratuito

SCHEDULES
MONDAY: 21:00
free

HORAIRES
LUNDI: 21:00
gratuit




Organitzat per HABITUAL VIDEO TEAM

fluxfestival.org


sessió 1
dilluns 6 febrer 2012_21h
entrada gratuïta

JESÚS RAMOS

Projecció + col·loqui

Mataró, 1961. Cineasta experimental i escriptor cinematogràfic. Estudia Psicologia i Guió a universitats de Barcelona. També fa cursos de direcció a San Antonio de los Baños a Cuba. Des del 2000  realitza o produeix múltiples peces audiovisuals, que abracen des de curts experimentals a videoinstal·lacions i videoart.  Obté diversos premis nacionals (Festival experimental de Madrid) i internacionals (Festival Visionaria, Siena –Itàlia-). És coautor de El Diccionario del guión audiovisual (Ed. Océano), primer en el seu gènere. Les seves peces audiovisuals es caracteritzen per la cerca poètica de la bellesa i per una visió irònica d’altres realitats.

presentació

La trajectòria de Jesús Ramos s'ha consolidat des de l'autodeterminació i la col·laboració que exigeix moure's pels marges i des de la independència.  La seva obra és pura experimentació, poesia audiovisual sensorial, evocació, flux i atmosfera. Amb la llum i els objectes més insospitats crea imatges de gran bellesa. En aquesta sessió veurem nou de les seves peces, dues de les quals es projecten per primera vegada i comparteixen la música original de Ramon Marcet.

www.jesusramoshuete.com

Palito, palito
2012_3:30 min
primera presentació
Curtmetratge experimental sobre l’amor en el cosmos.

Animales y muñecos lascivos
2004_9 min
Autors: Los hijos de la locura i Jesús Ramos.
Curtmetratge experimental. Després d’un altre diluvi tot es trastocarà. En aquest curt potser veurem què passarà.

Amaurosis
2003_9 min
Curtmetratge de ficció. En el món poètic d’uns artistes cecs, si hi entres, has d’aprendre.

In crescendo
2001_7 min
Direcció i guió: Jesús Ramos i Joan Marimón
Curtmetratge experimental de dansa. Una parella balla, somia i acaba en un infern acolorit i abstracte.

El agua del castillo rojo
2006_5 min
Curtmetratge experimental. Viatge al record, al món abstracte, als jardins i a l’aigua de l’Alhambra. Poema visual dedicat a Ana María Húete Olmedo (Albolote 1929 – Mataró 2003), mare de l’autor.

El brebaje de El Bosco
Barcelona_2007_5 min
Videoart. Els afrodisíacs adquireixen protagonisme soterrat en aquesta peça, igual que un llimac, una mosca i una aranya.

Océano
Barcelona_2009_4:15 min
Videocreació. El cosmos i l’oceà són el mateix.

Sanguis Jovis
Barcelona_2005_3 min
Videoart. Què és això que sembla tan bo? Potser és una fruita... però quina?

El despertar de la libélula
primera presentació a Espanya com a videocreació
Barcelona_2011_3 min
Videoart / Videoinstal·lació en sistema apanoràmic.

[+] llegir més /// leer más /// read more /// en lire plus →

Tercera temporada de FLUX CLUB, un club de vídeo que, amb una periodicitat quinzenal i amb la màxima flexibilitat, pretenem que reflecteixi la vitalitat del vídeo de creació de la nostra ciutat. Es tracta d’una extensió del Festival de vídeo d’autor FLUX, amb sessions obertes a tot el que està passant en el camp del vídeo a Barcelona, que complementen el festival des del punt de vista dels seus continguts i que estenen el seu període d’acció més enllà dels dies estrictament dedicats al festival.

La intenció és acollir tot tipus de sessions: projeccions, videoperformances i col·loquis que ofereixin al públic la possibilitat del contacte directe amb els videocreadors. Tant poden ser sessions monogràfiques d'autors reconeguts com temàtiques, col·lectives dedicades a autors emergents, a la presentació de treballs d’estudiants, o centrades en la videopoesia o la videodansa.

FLUX CLUB és un espai de difusió del vídeo de creació a la ciutat de Barcelona.

 

Tercera temporada de FLUX CLUB, un club de vídeo que, con una periodicidad quincenal y con la máxima flexibilidad, pretendemos que refleje la vitalidad del vídeo de creación de nuestra ciudad. Se trata de una extensión del Festival de vídeo d’autor FLUX, con sesiones abiertas a todo lo que está pasando en el campo del vídeo en Barcelona, que complementan el festival desde el punto de vista de sus contenidos y que extienden su período de acción más allá de los días estrictamente dedicados al festival.

La intención es acoger todo tipo de sesiones: proyecciones, videoperformances y coloquios que ofrezcan al público la posibilidad del contacto directo con los videocreadores. Tanto pueden ser sesiones monográficas de autores reconocidos como temáticas, colectivas dedicadas a autores emergentes, a la presentación de trabajos de estudiantes, o centradas en la videopoesía o la videodanza.

FLUX CLUB es un espacio de difusión del vídeo de creación en la ciudad de Barcelona.

 

The third season of FLUX CLUB is here: a fortnightly and fully flexible video club that aims to reflect the vitality of video creation in our city. It’s an extension of the FLUX Video Auteur Festival, with sessions open to everything currently going on in the field of video in Barcelona, complementing the festival from the point of view of its content and extending its sphere of influence beyond the few days programmed for the festival itself.

Our intention is to include all kinds of sessions: screenings, video performances and debates offering direct contact between the audience and the filmmakers. These sessions focus on a range of subjects, from monographics of well known directors to specific themes, from groups of up and coming authors to students; they may cover video poetry or video dance.

FLUX CLUB is a space for the dissemination of video art in the city of Barcelona.

Troisième saison du FLUX CLUB, un club  vidéo, bimensuel avec un maximum de flexibilité, nous cherchons à refléter la vitalité de la création vidéo dans notre ville. Ceci est une extension du Festival vidéo d' auteur  FLUX, avec des séances  ouvertes à tout ce qui se passe dans le domaine de la vidéo à Barcelone, qui vient compléter  le festival du point de vue du contenu et de prolonger la durée d'action plus loin que les jours  strictement dédiés au  festival.

L'intention est d'accueillir toutes sortes de sessions : projections, vidéoperformances et débats qui offrent au public la possibilité d’un contact direct avec les vidéocréateurs. Les séances peuvent être monigraphiques d’auteurs renommés , témathiques collectives dédiés aux artistes émergents, presentations de travaux d’élèves , vidéopoésie ou vidéodanse.


FLUX CLUB  est un espace de la diffusion vidéo de création dans la ville de Barcelone.

 


★  9 i 10 Febrer    9 y 10 Febrero   9 and 10 February  9 et 10 Fevrier  

LES FILLES FÖLLEN

“Dues noies fumen un cigarret en només 30 segons”


Cabaret  contemporani
Cabaret contemporáneo
Contemporary Cabaret
Contemporain Cabaret


durada / duración / duration / durée: 50 min


HORARIS ESPECTACLE
DIJOUS, DIVENDRES: 21:00
5 euros

HORARIOS ESPECTACULO
JUEVES, VIERNES: 21:00
5 euros

SCHEDULES SHOW
THURSDAY, FRIDAY: 21:00
5 euros

HORAIRES SPECTACLE
JEUDI, VENDREDI: 21:00
5 euros

reservar: 93 315 23 54 anticteatre@anticteatre.com www.anticteatre.com







Concepte i interpretació: Margherita Bergamo i Tuixén Benet
Assistència dramatúrgica: Pablo Gisbert
Escenografia: Charlotte Dubois i Adrià Pinar
Vestuari: Erika Perotti
Il·luminació: Ignasi Bosch i Luigi Kovacs
Creació musical: Tu Madre


www.lesfillesfollen.com→

lesfillesfollen.blogspot.com→

[+] llegir més /// leer más /// read more /// en lire plus →

La primera aparença enganya i desvia. Tots ens deixem enganyar. La fascinació i la percepció estètica es fonen en l'atracció per alguna cosa desconeguda i alhora digna de valor per la seva excepcionalitat.  Envoltades d’una societat enlluernada per les aparences, decidim posar a prova fins quin punt podem aconseguir els nostres fins amb un joc d’aparences. Les accions performatives enganyen al públic i desvien la seva atenció cap a extrems oposats: el desig i el rebuig, el plaer i la vergonya, la diversió i l’espera, l’amor i la violència.

Les filles Föllen és un duet format per Tuixén Benet i Margherita Bergamo. Treballen juntes des de l’any 2008 i el 2010 estrenen l’espectacle ‘Entrada amb consumició: dues noies fumen un cigarret en només 30 segons’, que és premi del públic al festival Scena Simulacro a Madrid. De recent creació són la instal·lació coreogràfica ‘Tropical Bunker’ i el projecte futbolístic-coreogràfic ‘Unter der schönen Haut’ estrenats el 2011 a Barcelona. S’han format en estudi i en escena amb Erre que erre, Sol Picó, Vanessa Walters, Olga Mesa, Carmelo Salazar, David Zambrano, Thomas Mc Manus, entre d’altres. Els agrada la relació amb el públic dintre i fora d’escena, el mitjà audiovisual i els vídeoclips.

 

 

La apariencia engaña y desvía. Todos nos dejamos engañar. La fascinación y la percepción estética se funden en la atracción por algo desconocido pero digno de valor por su excepcionalidad. Rodeadas de una sociedad deslumbrada por las apariencias, decidimos poner a prueba hasta qué punto podemos conseguir nuestros fines con un juego. Las acciones performativas engañan al público y desvían su atención hacia extremos opuestos: deseo y rechazo, placer y vergüenza, diversión y espera, amor y violencia.

Les filles Föllen es un dueto formado por Tuixén Benet y Margherita Bergamo. Trabajan juntas des de 2008 y en 2010 estrenan el espectáculo ‘Entrada con consumición: dos chicas fuman un cigarrillo en sólo 30 segundos’, premio del público en el festival Scena Simulacro en Madrid. De reciente creación son la instalación coreográfica ‘Tropical Bunker’ y el proyecto futbolístico-coreográfico ‘Unter der schönen Haut’ estrenados en 2011 en Barcelona. Se han formado en estudio y escena con Erre que erre, Sol Picó, Vanessa Walters, Olga Mesa, Carmelo Salazar, David Zambrano, Thomas Mc Manus, entre otros. Les gusta la relación con el público dentro y fuera de escena, el medio audiovisual y los videoclips.

 

Appearances are deceptive and distracting. We can all allow ourselves to be deceived. Fascination and aesthetic perception melt away when faced with the attraction of something unknown but worthy of value for its exceptional nature. Surrounded by a society dazzled by appearances, we decided to see how far we could achieve our objectives with a game. The performance’s actions deceive the public and detract their attention to opposite extremes: desire and rejection, pleasure and shame, enjoyment and hope, love and violence.

Les filles Föllen is a duet partnership by Tuixén Benet and Margherita Bergamo. They work together since 2008 and on 2010 they premier their first show ‘Entrance with charge: two girls smoke a cigarette in only 30 seconds’, Audience Award at the festival Scena Simulacro in Madrid. Their recent creations are the choreographic installation ‘Tropical Bunker’ and the footballistico-choreographic project ‘Unter der schönen Haut’ both released in 2011 in Barcelona. They’ve been trained in studio and on scene by Erre que erre, Sol Picó, Vanessa Walters, Olga Mesa, Carmelo Salazar, David Zambrano, Thomas Mc Manus, among others. They like the relationship with the audience in and out of the stage, the audiovisual media and the music videos.

 

Les apparences trompent. Nous nous laissons tous tromper. La fascination et la perception esthétique se fondent dans l’attraction à quelque chose d’inconnue et pourtant digne de valeur à cause de son exceptionnalité. Entourées par une société éblouie par les apparences, nous avons décidé de tester dans quelle mesure nous pouvons obtenir nos intentions avec des jeux d’apparaître. Les actions performatives trompent le public et détournent leur attention vers des extrémités opposées: le désir et le rejet, la honte et le plaisir, l’amusement et l’attente, l’amour et la violence.

Les filles Föllen est un duo crée par Tuixén Benet et Margherita Bergamo. Elles travaillent ensemble depuis 2008 et en 2010 finissent leur premier spectacle: ‘Entrée avec consomation: deux filles fumment une cigarette en seulement 30 secondes’, Prix du Public au festival Scena Simulacro de Madrid. De création plus récente sont l’installation chorégraphique ‘Tropical Bunker’ et le projet footballistico-chorégraphic ‘Unter der schönen Haut’, presentés per première fois en 2011 à Barcelone. Elles ont été formées en scène et en studio par Erre que erre, Sol Picó, Vanessa Walters, Olga Mesa, Carmelo Salazar, David Zambrano, Thomas Mc Manus, d’entre autres. Elles aiment bien la relation avec le public dans et hors scène, le moyen audio-visuel et les clips de musique.

 


★ 11 i 12 Febrer   11 y 12 Febrero   11 and 12 February  11 et 12 Fevrier  

QUIM BIGAS (SP) I COSTAS KEKIS (GR)

“Brunswick Centre 1970'S”

ESTRENA /// ESTRENO /// PREMIERE

nous llenguatges del cos
nuevos lenguajes del cuerpo
new languages of the body
nouveaux langages du corps


durada / duración / duration / durée: 45 min

12 DIUMENGE 21:00
fòrum de discussió OPEN-UP a l'Antic Teatre
“Publicant allò privat, privatitzant allò públic”

12 DOMINGO 21:00
foro de discusión OPEN-UP en Antic Teatre
“Publicando lo privado, privatizando lo público”


HORARIS ESPECTACLE
DISSABTE: 21:00
DIUMENGE: 20:00
10 euros / socis 8 euros

HORARIOS ESPECTACULO
SABADO: 21:00
DOMINGO: 20:00
10 euros / socios 8 euros

SCHEDULES SHOW
SATURDAY: 21:00
SUNDAY: 20:00
10 euros / members 8 euros

HORAIRES SPECTACLE
SAMEDI: 21:00
DIMANCHE: 20:00
10 euros / membres 8 euros

reservar: 93 315 23 54 anticteatre@anticteatre.com www.anticteatre.com







Concepte / Coreografia / Intèrprets: Quim Bigas i Costas Kekis
Vestuar:i comprat a H&M (L'uniforme del món)
 
Amb el suport de: Trigger Track Collective, WUK (Viena) i
Antic Teatre / AdriAntic, Barcelona

http://triggertrackcollective.com/news/news/ →

http://quimbigas.wordpress.com/ →

http://www.tea-tron.com/quimbigas/blog/ →


(cat)

OPEN-UP a l'Antic Teatre “Publicant allò privat, privatitzant allò públic”

Quim Bigas i Costas Kekis obren un fòrum de discussió (com a plataforma que genera diàleg) al voltant dels temes que els han mantingut ocupats durant el seu procés col·laboratiu creant Brunswick Centre 1970's, que s'estrena a l'Antic Teatre els dies 11 i 12 de febrer. El debat serà obert, i es realitzarà un cop acabada la funció del dia 12 de febrer (aproximadament a les 21h). Es comptarà amb la participació d'artistes vinculats a les activitats de l'Antic Teatre.

Aquest fòrum no pretén tenir el format d'una xerrada de l'artista parlant sobre la seva obra, sinó que la peça serà un pretext per obrir una conversa on tots els assistents puguin aportar els seus pensaments en relació a les temàtiques proposades.

Es dialogarà al voltant dels espais públics, privats i íntims en realitats virtuals i físiques; l'arquitectura i el seu ús en la ciutat contemporània i també sobre el tipus de relacions abstractes que es poden crear entre les arts escèniques i altres camps, com la sociologia. Tot i així, la idea del fòrum és obrir un ampli espectre de pensament que no hauria de limitar-se necessàriament en els punts anteriorment mencionats.

(esp)

OPEN-UP en Antic Teatre “Publicando lo privado, privatizando lo público”

Quim Bigas y Costas Kekis abren un foro de discusión (como plataforma que genera diálogo) alrededor de los temas que los han mantenido ocupados durante su proceso colaborativo creando Brunswick Centre 1970's, que se estrena en Antic Teatre los días 11 y 12 de febrero. El debate estará abierto y se realizará una vez finalizada la función el día 12 de febrero (aproximadamente a las 21h). Se contará con la participación de artistas vinculados a las actividades de Antic Teatre.

Este foro no pretende tener un formato de charla de artista hablando sobre su obra, sino que la pieza será un pretexto para abrir una conversación donde todos los asistentes puedan aportar sus pensamientos en relación a las temáticas propuestas.

Se dialogará a cerca de los espacios públicos, privados y íntimos en realidades virtuales y físicas; la arquitectura y su uso en la ciudad contemporánea, y también sobre el tipo de relaciones abstractas que se pueden crear entre las artes escénicas y otros campos, como la sociología. No obstante, la idea del foro es abrir un amplio espectro de pensamiento que no se tendría que limitar necesariamente a los puntos anteriormente mencionados.

[+] llegir més /// leer más /// read more /// en lire plus →

Al Brunswick Centre dos enormes complexes d’ apartaments, són elevats desde una secció central de formigó...existeixent a aquí escassos negocis i grans àrees d'espai públic buit... L’espai públic (a Brunswick) és una àrea de pas, no de permanència.
(The Fall of Public Man, by Richard Sennett, 1974)

Una construcció arquitectònica simple, que no ofereix cap estructura d’oci o plaer, podria imposar trànsits específics en els espais públics. Tanmateix, un espai públic buit, com l'escenari, no pot afavorir a qualsevol altre ús que no sigui de pas.

Els intèrprets, en aquesta peça, decideixen utilitzar relacions internes calculades, així com aleatorietat , mútues aparences, moviments i estats, per tal d'arribar al punt on un constant intercanvi entre l’intèrpret  formal/públic i la persona informal/privada ocórrer per mitjà d'una constant navegació a l'espai performatiu nu.

Uniformitat i abstracció ajuden a la persona a aparèixer.

 Quim Bigas
(Barcelona) té interès en investigar diferents modes de creació artística. El seu treball conté peces curtes, peces llargues, laboratoris de recerca, instal·lacions, treball col·lectiu i col·laboracions que han sigut presentades a diverses ciutats europees, com Amsterdam, Viena, Berlin i Barcelona.

Costas Kekis (Atenes), és traductor, coreògraf i intèrpret, viu a Viena on treballar independentment i amb el col·lectiu Trigger Track Collective.
Estudia Dansa i Coreografia a SEAD (AT) i NYU(US)
Ha treballat per a Oleg Soulimenko, Anna McRae, Matej Kejzar, entre altres.
Beca DanceWeb (2010) i becat per la fundació J.F. Costopoulos (GR)

 

En el Brunwick Centre, dos enormes complejos de apartamentos se elevan en una sección central de hormigón... existen aquí unos pocos negocios y vastas áreas de espacio público vacío...el espacio público (en Brunswick) es un área de paso, no de permanencia.
( El declive del hombre público de Richard Sennett, 1974)

Una construcción arquitectónica simple, que no ofrece ninguna estructura de ocio y placer, podría imponer tránsitos específicos en los espacios públicos. De la misma manera, un espacio público vacío, como el escenario, no puede favorecer a cualquiera otro uso que no sea de paso.

Los intérpretes, en esta pieza, deciden utilizar relaciones internas calculadas, así como aleatoriedad, mutuas apariencias, movimientos y estados, para llegar al punto donde un constante intercambio entre el intérprete formal/publico y la persona informal/privada ocurre mediante una constante navegación en el espacio performativo vacío.

Uniformidad y abstracción ayudan a la persona a aparecer.

 Quim Bigas (Barcelona) tiene interés en investigar diferentes modos de creación artística y producción. Su trabajo contiene piezas cortas, piezas largas, laboratorios de investigación, instalaciones, trabajo colectivo y colaboraciones que han sido presentadas en diversas ciudades europeas, como Amsterdam, Viena, Copenhagen y Barcelona.

Costas Kekis (Atenas) traductor, coreógrafo, intérprete vive en Viena trabaja independientemente y con el colectivo Trigger Track Collective
Estudia Danza y Coreografia en SEAD (AT) y NYU(US)
Ha trabajado por Oleg Soulimenko, Anna McRae, Matej Kejzar, entre otros.
Beca DanceWeb (2010) y becado por la fundación J.F. Costopoulos (GR)

 

In the Brunswick Centre two apartment complexes rise away from a central concrete concourse...there were few shops and vast areas of empty space....It was an area to pass through, not to use. (The Fall of Public Man, by Richard Sennett, 1974)

A simple architectural construction offering no structure for leisure or enjoyment may impose transits in public spaces. Correspondingly, an empty public space, such as the theater stage, may not favour any other use than passing by.

The performers decide to use calculated internal relations, randomness as well as mutual looks, motions and states in order to arrive a point where a constant interchange between the formal/public and the informal/private person takes place through constant navigation in the bare performative space.

Uniformity and abstraction assist the appearance of personhood.

 Quim Bigas (Barcelona) has interest in researching different modes of artistic creation and production. His work contains short pieces, long pieces, research laboratories, installations, collective work and collaborations that have been presented in various European cities such as Amsterdam, Vienna, Copenhagen and Barcelona.

Costas Kekis (Athens) translator, dance creator, performer lives in Vienna, works independently & with Trigger Track Collective.
Dance&Choreography studies at SEAD (AT) & NYU (US).
Worked for Oleg Soulimenko, Anna McRae, Matej Kejzar a.o.
DanceWeb scholar (2010) & grant from the J.F. Costopoulos Foundation (GR).

 

Dans le Brunwick Centre, deux énormes complexes d'appartements s'élèvent dans une section centrale en béton ... il existent ici certaines affaires et vastes aires d'espace public vide ... l'espace public (à Brunswick) est une aire de pas, non d'une permanence.
(La pente de l'homme public de Richard Sennett, 1974)

Une construction architectonique simple, qui n'offre pas de structure de loisir et de plaisir, pourrait imposer des circulations spécifiques dans les espaces publics. De la même manière, un espace public vide, comme la scène,  ne peut pas favoriser à n'importe lequel autre usage qui n'est pas de passage.

Dans cette pièce, les interprètes décident d'utiliser des relations internes calculées, ainsi que aléatoires, apparences mutuelles, mouvements et états, pour arriver au point où un échange constant entre l'interprète formel / public et la personne peu sérieuse / privée se fait par une navigation constante l'espace performatif vide.

Uniformité et abstraction aident la personne à comparaître.

Quim Bigas (Barcelone) a l'intérêt d'enquêter sur différentes manières de création artistique et de production. Son travail contient des pièces courtes, des pièces longues, laboratoires de recherche, installations, travail collectif et des collaborations qui ont été présentées dans diverses villes européennes, comme Amsterdam, Vienne, Copenhagen et Barcelone.

Costas Kekis (Athènes) traducteur, chorégraphe, interprète vit à Vienne. Travaille indépendamment avec le Trigger Track Collective .
Études de Danse et Chorégraphie à SEAD (AT) et NYU (US).
Il a travaillé avec Oleg Soulimenko, Anna McRae, Matej Kejzar, entre d’ autres. Bourse d’études à DanceWeb (2010) et bourse par la fondation J.F. Costopoulos (GR)

 


★ 13 Febrer  13 Febrero   13 February  13 Fevrier  

DANIELE "UBJK" DE STASIO

"cine4ubik"

cinema mut amb música en viu
cine mudo con música en vivo
silent movies with live music
films muets avec musique en direct



HORARIS
DILLUNS: 21:00
3 euros

HORARIOS
LUNES: 21:00
3 euros

SCHEDULES
MONDAY: 21:00
3 euros

HORAIRES
LUNDI: 21:00
3 euros






http://cine4ubik.weebly.com

[+] llegir més /// leer más /// read more /// en lire plus →

Projeccions de clàssics antics i moderns de el cinema mundial amb música electro-acústica totalment en viu, tocada en temps real per un o més músics usant instruments acústics (vents, percussions, veu, etc.) I electrònics (saxo midi, màquina de loop). Música composta en temps real amb la projecció de la pel · lícula, on totes les variables, com per exemple els espectadors, influiran amb la composició de la mateixa, (improvisació "guiada").

Aquest projecte vol actualitzar i revalorar l'art del Cinema mut amb clàssics d'autors com: Chaplin i Lang entre d'altres creant una connexió entre aquesta antiga "art" amb el món de l'art contemporani, sense límits de gènere o prejudicis, amb una sala de cinema com a lloc físic de trobada, "l'ara" com a
lloc temporal i el públic com "jutge" inapel · lable. Una ocasió per veure pel · lícules amb més d'un segle d'edat, obres d'art sense temps en el seu hàbitat original: "la gran pantalla".
Projecte dirigit a tota la família per barrejar antics records de pares i avis amb noves "experiències audiovisuals" junts amb fills i néts.

 

 

 

Proyecciones de clásicos antiguos y modernos de el cine mundial con música electro‐acústica totalmente en vivo, tocada en tiempo real por uno o mas músicos usando instrumentos acústicos (vientos, percusiones, voz, etc.) y electrónicos (saxo midi, maquina de loop). Música compuesta en tiempo real con la proyección de la película, donde todas las variables, como por ejemplo los espectadores, van a influir con la composición de la misma, (improvisación “guiada”).

Este proyecto quiere actualizar y revalorar el arte del Cine mudo con clásicos de autores como: Chaplin y Lang entre otros creando una conexión entre esta antigua “arte” con el mundo de el arte contemporáneo; sin limites de genero o prejuicios, con una sala de cine como lugar físico de encuentro, “el ahora” como lugar temporal y el publico como “juez” inapelable. Una ocasión para
ver películas con mas de un siglo de edad, obras de arte sin tiempo en su hábitat original:”la gran pantalla”.
Proyecto dirigido a toda la familia para mezclar antiguos recuerdos de padres y abuelos con nuevas “experiencias audiovisuales” juntos con hijos y nietos.

 

 

Projections of ancient and modern classics of world cinema with electro-acoustic music completely live, played live by one or more musicians using acoustic instruments (winds, percussions, voice, etc..) and electronical ones (midi sax, loop machine , etc.)..
Music composed on the spot with the projection of the movie, where all parameters, such as spectators ,will influence its composition ("guided" improvisation).

This project aims at updating and reevaluating the art of mute cinema, classic authors such as Chaplin and Lang among others, creating a connection between this ancient "art" and the contemporary World art, without limits or gendre prejudices, with a movie room as a physical place of meeting, "the present" as a temporary place and the public as a final "judge". A chance to watch movies over a century old, with evergreen artpieces in there original habitat, "the big screen."
A Project for to the whole family to mix old memories of parents and grandparents with new "audiovisual experience" with children and grandchildren all togheter.

Des projections de classiques anciens et modernes du cinéma international avec de la musique électro-acoustique totalement en direct, jouée en temps réel par un ou plusieurs musiciens utilisant des instruments acoustiques (vents, percussions, voix, etc.) et électroniques (midi sax, machine à boucles , etc) ..
Musique composée en temps réel avec la projection du film, où toutes les variables, comme les spectateurs, vont influencer la composition de celle-ci (improvisation «guidée»).

Ce projet vise à actualiser et à réévaluer l'art des auteurs classiques du cinéma muet tels que Chaplin et Lang entre autres, créant un lien entre cet ancien «art» et le monde de l'art contemporain, sans limites ni préjugés de genre, avec une salle de cinéma comme lieu physique de rencontre, «le présent» comme lieu temporaire et le public comme  «juge» final. Une chance de regarder des films de plus d'un siècle, les œuvres intemporelles de l'art dans son habitat d'origine, «le grand écran."
Projet destiné à toute la famille pour mélanger les vieux souvenirs des parents et grands-parents avec de nouvelles «expériences audiovisuelles" avec les enfants et petits-enfants.

 


★ 14 Febrer  14 Febrero   14 February  14 Fevrier  

GIULIA Y LOS TELLARINI

"concert giulia y los tellarini"


concert de música
concierto de música
music concert
concert de musique


durada / duración / duration / durée: 1h30


HORARIS ESPECTACLE
DIMARTS: 21:00
5 euros

HORARIOS ESPECTACULO
MARTES: 21:00
5 euros

SCHEDULES SHOW
TUESDAY: 21:00
5 euros

HORAIRES SPECTACLE
MARDI: 21:00
5 euros









Giulia Tellarini: veu, acordió
Alejandro Mazzoni: contrabaix, cors
Jens Neumaier: guitarra espanyola, charango, guitarra elèctrica, cors
Miquel Angel Alemany: guitarra espanyola, charango, guitarra elèctrica, cors
Xavier Tort: trompeta, cors
Olga Abalos: saxo, flauta travessera, cors
Camilo Zorrilla: bateria y percussions

www.giuliaylostellarini.com →

www.myspace.com/giuliaylostellarini →

[+] llegir més /// leer más /// read more /// en lire plus →

Amb aquest concert Giulia y los Tellarini presenten per primer cop a Barcelona en el nou disc titulat “L’ARRABBIATA”.
ÉS EL SEGON DISC D’UN GRUP ECLÈCTIC I US SORPRENDRÀ PEL SEU ESTIL INCONFUSIBLE.

La de Giulia y los Tellarini és una història de casualitats i capricis del destí, el qual volgué que un bon dia l’italiana Giulia Tellarini aparegués amb el seu acordió a l’estudi MaikMaier de Barcelona, en aquells moments habitat per en Maik, en Jens i l’Alejandro. Enamorats de la seva veu, inicien aquest projecte que recorre paratges musicals de tot el món: la calidesa mediterrània, la suggerent chanson, el tremendisme llatí, la fatalitat mexicana, i l’elegància jazzy. És a través d’aquests camins, i amb l’ajut de diversos músics i amics, que creen les cançons del que serà “Eusebio”, un disc abrumador i meravellós.

            La seva sort arriba quan una copia de “Eusebio” cau en mans de Woody Allen, qui queda fascinat amb la música del grup i decideix incloure-la a la banda sonora de “Vicky Cristina Barcelona”, la pel·lícula que en aquells moments rodava a Barcelona. És precisament la seva cançó “Barcelona” l’escollida com a tema principal de la pel·lícula, així com “La Ley Del Retiro” és també inclosa al metratge, essent guardonats amb un Premi Gaudí (premis de cinematografia catalans) a la millor banda sonora d’aquell any.

            Des de setembre del 2008 el grup es dedica a presentar el disc per diferents regions d’Espanya i del món, al mateix temps que grava el segon disc que estarà disponible en el mercat a inicis del 2012.
            El setembre del 2010 també es va estrenar una nova pel·lícula del mateix director en la qual s’incloïa una altra cançó del grup.

 

Con este concierto Giulia y los Tellarini presentan por primera vez en Barcelona su nuevo disco llamado “L’ARRABBIATA”.
ES EL SEGUNDO DISCO DE UN GRUPO ECLECTICO Y OS SORPRENDERÁ POR SU ESTILO INCONFUNDIBLE.

La de Giulia y Los Tellarini es una historia de casualidades y caprichos del destino, quien quiso que un buen día la italiana Giulia Tellarini apareciese con su acordeón en el estudio MaikMaier de Barcelona, en aquellos momentos habitado por Maik, Jens y Alejandro. Enamorados de su voz, inician este proyecto que recorre parajes musicales de todo el mundo: la calidez mediterránea, la sugerente chanson, el tremendismo latino, la fatalidad mexicana y la elegancia jazzy. A través de estos caminos, y con la ayuda de diversos músicos y amigos, crean las canciones de “Eusebio”, un disco abrumador y maravilloso.

            Su suerte viene cuando una copia de “Eusebio” llega a las manos de Woody Allen, quien queda fascinado con la música del grupo y decide incluirla en la banda sonora de “Vicky Cristina Barcelona”, la película que en aquellos momentos se encontraba rodando en Barcelona. Es precisamente su canción “Barcelona” la escogida como tema principal de la película, así como también “La Ley Del Retiro” aparece en el metraje, siendo galardonados con un Premio Gaudí (premios de cinematografía catalanes) a la mejor banda sonora de aquél año.

          Desde septiembre de 2008 el grupo se dedica a la presentación del disco por diferentes regiones de España y del mundo al mismo tiempo que graba el segundo disco, disponible en el mercado a principios de 2012.
          En septiembre de 2010 también se estrenó una nueva película del mismo director en la que se incluye otra canción del grupo.

 

The band Giulia y los Tellarini will present their second album just released around Europe, called ‘L’ARRABBIATA’
A preview of the new album can be listened in their band page in facebook.

The tale of Giulia y Los Tellarini is one filled with coincidence and driven by the whims of destiny. It was destiny that brought Italian singer, Giulia Tellarini, with an accordion in her hands, to MaikMaier studio in Barcelona where she met Maik Alemany, Jens Neumaier and Alejandro Mazzoni. Immediately falling in love with her voice, these three musicians began a project with Giulia that was to draw on musical landscapes from all over the world: Mediterranean warmth, suggestive chanson, Latin tremendismo, Mexican tragedy and jazzy elegance. Following these musical paths, and with the help of various friends and fellow musicians, they created the songs on “Eusebio”, an album that is persuasive, wonderful and overwhelming.

Destiny then worked its wonders once again and a copy of “Eusebio” found its way into the hands of Woody Allen who, won over by the music of Giulia y Los Tellarini, decided to include it in the soundtrack of “Vicky Cristina Barcelona”
Woody Allen’s next movie, “You will meet a tall dark stranger”, had its international release in September 2010 and also featured music composed by the band.
This new album called “ L’Arrabbiata”and its 11 new songs the band explores new  sonic territories, focusing on creating new rhythms and patterns.

 

 

Avec ce concert  Giulia Tellarini présentent  pour la première fois à Barcelone son nouveau album intitulé "L'Arrabbiata".
C’est  le deuxième enregistrement d’un groupe éclectique  qui  surprendra  par son style inimitable.

L’histoire de Giulia et Les Tellarini , est une histoire de hasards et caprices du destin, qui a voulu qu'un bon jour l'Italienne Giulia Tellarini apparût avec son acordeón dans le studio de MaikMaier à Barcelone, dans ces moments habité par Maik, Jens et Alejandro. Amoureux de sa voix, commence ce projet qui traverse  des paysages musicaux du monde entier: la chaleur méditerranéene, la suggestif chanson , le malheur  latin, la fatalité mexicaine et l'élégance jazzy. À travers de ces chemins, et avec l'aide de divers musiciens et d'amis, ils créent les chansons de "Eusebio", un disque écrasant et merveilleux.

Son sort vient quand une copie de "Eusebio" arrive dans les mains de Woody Allen, qui reste fasciné avec la musique du groupe et il décide de l'inclure dans la bande sonore de "Vicky Cristina Barcelona", le film qui tourné à Barcelone dans ce moment. C'est précisément sa chanson "Barcelone" choisie comme thème principal du film, ainsi que "La Ley del Retiro", attribué d’ un Prix Gaudí (des prix catalans de cinématographie) à la meilleure bande musicale  de l’année.

Depuis septembre 2008 le groupe est dédié à la présentation du disque dans les  différentes régions d’Espagne et du monde,  en même temps qui enregistre  son  deuxième album , disponible sur le marché début 2012. En septembre 2010 est sortie un autre film du même réalisateur qui a inclus une autre chanson du groupe.


★  16 i 17 Febrer    16 y 17 Febrero   16 and 17 February  16 et 17 Fevrier  

CIE ART'S MIXÉS
“trace”

ESTRENA /// ESTRENO /// PREMIERE

teatre físic
teatro físico
physical theater
théâtre physique


durada / duración / duration / durée: 45 min


HORARIS ESPECTACLE
DIJOUS, DIVENDRES: 21:00
5 euros

HORARIOS ESPECTACULO
JUEVES, VIERNES: 21:00
5 euros

SCHEDULES SHOW
THURSDAY, FRIDAY: 21:00
5 euros

HORAIRES SPECTACLE
JEUDI, VENDREDI: 21:00
5 euros

reservar: 93 315 23 54 anticteatre@anticteatre.com www.anticteatre.com






Concepció, coreografia i interpretació: Violeta Todo Gonzalez
Concepció i creació sonora, il·luminador i intèrpret: Morgan Romagny
Fotògraf: Alain Killar


www.artsmixes.com→

[+] llegir més /// leer más /// read more /// en lire plus →

Trace, una performance de 45 minuts a morfologia variable.

Trace és un desig de recerca, una pregunta que es queda a l’aire...
La història d'un ésser que no sap si la bogeria és quedar-se tancat dins del seu cap o intentar "sortir" i enfrontar-se a l’absurditat exterior.

Violeta  Todó González

Des de petita ja volia ballar. Després d’una  formació clàssica, entra a l’Institut del Teatre de Barcelona (92-96) i comença la seva activitat professional.
Al 2000 rep una beca per anar a  Brussel.les, on es creua amb Anne-Theresa de Keesmaker, Julien Hamylton, David Zambrano, Meg Stuart, Wim Vandekeybus, Jan Ritsema, etc.
Ha treballat amb les Cies Mar Gómez, Danat Dansa, Trànsit, Maria Clara Villalobos, Iñaki Azpillaga, Philippe Saire, Anabelle Bonnery, Dromesko i Nicolas Hubert, entre d’altres.
Al 2002 crea la seva pròpia companyia: La  Chaudière Intime, i co-funda Pora Projet, a Helsinki.
Trace és la seva primera peça amb Art’s Mixés.

Morgan Romagny
Il·luminador i creador sonor.
Creix en un ambient circense, que li ensenya tots els secrets de la vida itinerant i li inculca el virus de la curiositat i de la multidisciplinarietat.
Reparteix el seu temps entre projectes més (i molt) personals i la col·laboració amb companyies de circ, dansa , teatre i música (La Villette, Cie Les choses de rien, Cie Les Philébulistes, La Reine Mab i d’altres)
Al 2010 crea la Cia Art's Mixés. Trace és la seva primera creació.

Trace es una performance de 45 minutos a morfología variable.

Trace son ganas de búsqueda, una pregunta que se queda en el aire. La historia de un ser  que no discierne si la locura es quedarse encerrado en su cabeza o intentar "salir" y enfrentarse a la absurdidad exterior.

Violeta Todó González
Desde pequeña ya quería bailar. Después de una formación clásica, entra en el Instituto del Teatro de Barcelona (92-96) y empieza su actividad profesional.
En el 2000, recibe una beca para irse a Bruselas, donde se cruza con Anne- Theresa de Keesmaker, Julien Hamylton, David Zambrano, Meg Stuart, Wim Vandekeybus, Jan Ritsema etz.
Ha trabajado con las compañías Mar Gómez, Danat Dansa, Tránsit, Maria Clara Villalobos, IñakiAzpillaga, Philippe Saire, Anabelle Bonnery, Dromesko y Nicolas Hubert, entre otros.
En el 2002, funda su propia compañía: La Chaudière Intime así como Pora Projet, en Helsinki.
Trace es su primera colaboración con Art's Mixés.

Morgan Romagny
Iluminador y creador sonoro.
Crece en un ambiente circense que le enseña todos los secretos de la vida itinerante y le inculca el virus de la curiosidad y de lo multidisciplinario.
Reparte su tiempo entre proyectos más (y muy) personales y la colaboración como técnico  con compañías de circo, danza, teatro y música (La Villette, Cie Les choses de rien, Cie Les Philiboulistes, La Reine Mab..etc)
En el 2010 crea la Cia Art,s Mixés. Trace es su primera creación.

 

Trace is a 45 minute performance of variable morphology.

Trace is the desire for a quest, a question left in the air…
It is the story of someone who cannot tell if madness is to stay locked inside their own head or to try and ‘get out’ and face the absurdity of the outside world. 

Violeta Todó González
Wanted to dance ever since she was little. After training in classical dance, she attended the Institut del Teatre de Barcelona (92-96) and began her professional career. In 2000 she received a grant to go to Brussels where she met up with Anne Theresa de Keesmaker, Julien Hamylton, David Zambrano, Meg Stuart, Wim Vandekeybus, Jan Ritsema, etc. She has worked with several companies, including Mar Gómez, Danat Dansa, Tránsit, Maria Clara Villalobos, Iñaki Azpillaga, Philippe Saire, Anabelle Bonnery, Dromesko and Nicolas Hubert. In 2002 she created her own companie, La Chaudière Intime, and co-founded Pora Project in Helsinki. Trace is her first work with Art’s Mixés.

Morgan Romagny
Illuminator and creator of sound.
He was brought up in a circus atmosphere which taught him all the secrets of a traveller’s life, and instilled in him the germs of curiosity and the multi-disciplinary.

He divides his time between more (and very) personal projects and his work with circus, dance, theatre and music companies (La Villette, Cie. Les choses de rien, Cie. Les Philiboulistes, La Reine Mab, etc.)

 

Trace est  une performance de 45 min à morphologie variable

Trace est une envie de recherche, une question qui reste en l'air.
L'histoire d'un être qui ne sais plus si la folie serait de rester enfermé dans sa tête, ou essayer de "sortir" et se confronter a l'absurdité de l'extérieur.

Violeta Todo Gonzalez
Depuis toute petite, elle voulait danser. Après d'une formation classique,elle intègre l'Instituto del Teàtre de Barcelona (92-96) et commence son activité professionnel.
En 2000,elle reçoit une bourse pour aller à Bruxelles et participer au X-Group (avec Anne Theresa de Keesmaker,Julien Hamylton,David Zambrano,Meg Stuart, Wim Vandekeybus etz..)
Elle travaille avec les compagnies Mar Gómez, Danat Dansa, Tránsit, Maria Clara Villalobos,Iñaki Azpillaga,Philippe Saire, Anabelle Bonnery, Dromesko , Nicolas Hubert entre autres. En 2002, elle crée sa propre Cie, La Chaudière Intime, ainsi que Pora projet, à Helsinki. Trace est sa première collaboration avec Art's Mixés

Morgan Romagny
Eclairagiste et créateur sonore.
Il grandis entouré de chapiteaux et circaciens, qui lui apprennent tous les secrets de la vie itinérante, et lui donne le virus du multidisciplinaire.
Il partage son temps entre des projets personnels et des compagnies de danse, théâtre,musique et cirque (La Villette,Cie Les choses de rien, Cie Les Philiboulistes, La Reine Mab..etc).
En 2010 crée la Cie Art's Mixés.Trace est sa première création.

 


★ 18 i 19 Febrer   18 y 19 Febrero   18 and 19 February  18 et 19 Fevrier  

MARTIR
(Mar Medina/Tirso Orive)



“Le(r)da”

ESTRENA /// ESTRENO /// PREMIERE

teatre físic
teatro físico
physical theater
théâtre physique


durada / duración / duration / durée: 45 min


HORARIS ESPECTACLE
DISSABTE: 21:00
DIUMENGE: 20:00
10 euros / socis 8 euros

HORARIOS ESPECTACULO
SABADO: 21:00
DOMINGO: 20:00
10 euros / socios 8 euros

SCHEDULES SHOW
SATURDAY: 21:00
SUNDAY: 20:00
10 euros / members 8 euros

HORAIRES SPECTACLE
SAMEDI: 21:00
DIMANCHE: 20:00
10 euros / membres 8 euros

reservar: 93 315 23 54 anticteatre@anticteatre.com www.anticteatre.com







al moviment i a la veu: Mar Medina
a la veu i el so: Tirso Orive 



amb el suport de: Residències La Caldera 2011 i La Virgueria



http://duocaphre.bandcamp.com/ →

http://duocaphre.com/astro/ →

http://alexandertechnique-mar.blogspot.com/ →

[+] llegir més /// leer más /// read more /// en lire plus →

Pillow Willow balla un rally d'amor
a la terra del encantament.
(A)guarda el final Le(r)da
i mou-te folgat.

MARTIR som Mar Medinadóttir, nascuda a Badalona i crescuda a Barcelona, i Tirso Tirsoson, nascut a Barcelona i crescut a Badalona. No som germans, tot i que podriem ser-ho, ni vivim vides creuades, ni paral.leles. No ens coneixem des de fa massa temps però ens assemblem una mica i sabem, entre d'altres coses, que les nostres mares ens obsequiaven amb un plat de “pajaritos fritos” cada divendres nit. Cuinat i presentat de la mateixa manera: oberts per la meitat i amb el seu all i el seu julivert. Hem pensat que potser era una moda dels 70 però igual és una peculiaritat del nostre cas i no ho sabem.

 

Pillow Willow baila un rally de amor 
en la tierra del encanto. 
(A)guarda el final Le(r)da 
y muévete holgado.

MARTIR somos Mar Medinadóttir, nacida en Badalona y crecida en Barcelona, y Tirso Tirsoson, nacido en Barcelona y crecido en Badalona. No somos hermanos, aunque podríamos serlo, ni vivimos vidas cruzadas, ni paralelas. No nos conocemos desde hace demasiado tiempo pero nos parecemos un poco y sabemos, entre otras cosas, que a ambos nuestras madres nos obsequiaban con un plato de pajaritos fritos cada viernes noche. Cocinado y presentado de igual manera: abiertos por la mitad y con su ajo y perejil. Hemos pensado que quizás era una moda de los 70 pero igual es una peculiaridad de nuestro caso y no lo sabemos.

 

 

Pillow Willow dances a rally of love
in the land of enchantement.
Awaiting the final coming dimwit Leda
and move loose.

MARTIR we are Mar Medinadóttir, born in Badalona and raised in Barcelona, and Tirso Tirsoson, born in Barcelona and raised in Badalona. We are not brothers, but could be, and neither live crossed lives or parallels ones. We don't know each other for too long but we resemble each other a bit and we know, among other things, that both our mothers gave us a plate of fried birds every Friday night. Cooked and presented the same way: open down the middle and with its garlic and its parsley. We thought that maybe it was a fad of the 70 but maybe is a peculiarity of our case and we don't know.

Pillow Willow danse un rallye d'amour
dans le terre de l'enchantement.
Garde et attend le final empoté Leda
et déplacer-toi en vrac.

Mar Medinadóttir et Tirso Tirsoson nous sommes MARTIR, moi je suis né elle a Badalone et grandi à Barcelone et il est né à Barcelone et grandi à Badalona. Nous ne sommes pas frères, mais pourrait l'être, notres vies ne se croisent pas ou sont parallèles. Nous ne savons pas de l'autre trop longtemps mais nous nous ressemblons un peu et nous savons, entre autres choses, que nos deux mères nous a donné une assiette des oiseaux frites chaque vendredi soir. Cuit et présenté de la même façon: ouverte au milieu et avec son ail et son persil. Nous avons pensé que c'était peut-être un effet de mode des années 70 mais peut être encore une particularité de notre cas et nous ne savent pas.


★ 20 Febrer   20 Febrero   20 February  20 Fevrier  





HORARIS
DILLUNS: 21:00
gratuit

HORARIOS
LUNES: 21:00
gratuito

SCHEDULES
MONDAY: 21:00
free

HORAIRES
LUNDI: 21:00
gratuit




Organitzat per HABITUAL VIDEO TEAM

fluxfestival.org


sessió 2
dilluns 20 febrer 2012_21h
entrada gratuïta

GERMÁN SCELSO
Projecció + col·loqui

Buenos Aires, 1976. Estudió cine en la Universidad Nacional de Córdoba, Argentina. Desde 2004 vive en Barcelona dedicado a la creación de documentales. Sus obras han sido exhibidas en muestras y festivales en Argentina, EEUU, España y otros países europeos.

presentación

De ojos privada y Lo que verdaderamente ocurrió son documentales autónomos pero que articulan entre sí sus puntos de vista: uno poético y otro realista; para reflexionar sobre la interpretación de los hechos y sobre la construcción del relato, de esos hechos. Los dos trabajos, además, contienen las mismas obsesiones que aparecen en el resto de las obras del autor: el retrato y la auto-representación de personajes, la búsqueda del accidente y de lo espontáneo, la biografía familiar y política.

De ojos privada
2003_30 min
Una cámara espía a sus vecinos desde las ventanas de una casa en Córdoba, Argentina, en el año 2003. La rutina funciona fragmentada y unida al mismo tiempo. A través de composiciones fotográficas y del montaje rítmico, se forma un universo poético que incorpora la tranquila vida cotidiana en la calle de un barrio, con el trabajo de exhumación de cadáveres en una fosa común del cementerio de la ciudad.

Lo que verdaderamente ocurrió
2012_25 min
La voz en off del autor cuenta cómo se originó la grabación de De ojos privada y cuál fue la historia real detrás de la poesía de estas imágenes. Otra vuelta de tuerca en el punto de vista. Montado en 2012 en Barcelona, con fragmentos grabados en Córdoba desde 1995 a 2003, estas escenas dejan ver que la relación con los vecinos no era tan amable como en el montaje anterior.

[+] llegir més /// leer más /// read more /// en lire plus →

Tercera temporada de FLUX CLUB, un club de vídeo que, amb una periodicitat quinzenal i amb la màxima flexibilitat, pretenem que reflecteixi la vitalitat del vídeo de creació de la nostra ciutat. Es tracta d’una extensió del Festival de vídeo d’autor FLUX, amb sessions obertes a tot el que està passant en el camp del vídeo a Barcelona, que complementen el festival des del punt de vista dels seus continguts i que estenen el seu període d’acció més enllà dels dies estrictament dedicats al festival.

La intenció és acollir tot tipus de sessions: projeccions, videoperformances i col·loquis que ofereixin al públic la possibilitat del contacte directe amb els videocreadors. Tant poden ser sessions monogràfiques d'autors reconeguts com temàtiques, col·lectives dedicades a autors emergents, a la presentació de treballs d’estudiants, o centrades en la videopoesia o la videodansa.

FLUX CLUB és un espai de difusió del vídeo de creació a la ciutat de Barcelona.

 

Tercera temporada de FLUX CLUB, un club de vídeo que, con una periodicidad quincenal y con la máxima flexibilidad, pretendemos que refleje la vitalidad del vídeo de creación de nuestra ciudad. Se trata de una extensión del Festival de vídeo d’autor FLUX, con sesiones abiertas a todo lo que está pasando en el campo del vídeo en Barcelona, que complementan el festival desde el punto de vista de sus contenidos y que extienden su período de acción más allá de los días estrictamente dedicados al festival.

La intención es acoger todo tipo de sesiones: proyecciones, videoperformances y coloquios que ofrezcan al público la posibilidad del contacto directo con los videocreadores. Tanto pueden ser sesiones monográficas de autores reconocidos como temáticas, colectivas dedicadas a autores emergentes, a la presentación de trabajos de estudiantes, o centradas en la videopoesía o la videodanza.

FLUX CLUB es un espacio de difusión del vídeo de creación en la ciudad de Barcelona.

 

The third season of FLUX CLUB is here: a fortnightly and fully flexible video club that aims to reflect the vitality of video creation in our city. It’s an extension of the FLUX Video Auteur Festival, with sessions open to everything currently going on in the field of video in Barcelona, complementing the festival from the point of view of its content and extending its sphere of influence beyond the few days programmed for the festival itself.

Our intention is to include all kinds of sessions: screenings, video performances and debates offering direct contact between the audience and the filmmakers. These sessions focus on a range of subjects, from monographics of well known directors to specific themes, from groups of up and coming authors to students; they may cover video poetry or video dance.

FLUX CLUB is a space for the dissemination of video art in the city of Barcelona.

Troisième saison du FLUX CLUB, un club  vidéo, bimensuel avec un maximum de flexibilité, nous cherchons à refléter la vitalité de la création vidéo dans notre ville. Ceci est une extension du Festival vidéo d' auteur  FLUX, avec des séances  ouvertes à tout ce qui se passe dans le domaine de la vidéo à Barcelone, qui vient compléter  le festival du point de vue du contenu et de prolonger la durée d'action plus loin que les jours  strictement dédiés au  festival.

L'intention est d'accueillir toutes sortes de sessions : projections, vidéoperformances et débats qui offrent au public la possibilité d’un contact direct avec les vidéocréateurs. Les séances peuvent être monigraphiques d’auteurs renommés , témathiques collectives dédiés aux artistes émergents, presentations de travaux d’élèves , vidéopoésie ou vidéodanse.


FLUX CLUB  est un espace de la diffusion vidéo de création dans la ville de Barcelone.

 

 


★  24 i 25 Febrer    24 y 25 Febrero   24 and 25 February  24 et 25 Fevrier  

CLAVEL & MARIBLANCA

2 peces:

"llena de flores tu boca"

"gare du midi"


nous llenguatges del cos
nuevos lenguajes del cuerpo
new languages of the body
nouveaux langages du corps


durada / duración / duration / durée:  20min + 20min


HORARIS ESPECTACLE
DIVENDRES I DISSABTE: 21:00
10 euros / socis 8 euros

HORARIOS ESPECTACULO
VIERNES Y SABADO: 21:00
10 euros / socios 8 euros

SCHEDULES SHOW
FRIDAY & SATURDAY: 21:00
10 euros / members 8 euros

HORAIRES SPECTACLE
VENDREDI ET SAMEDI: 21:00
10 euros / membres 8 euros

reservar: 93 315 23 54 anticteatre@anticteatre.com www.anticteatre.com






LLENA DE FLORES TU BOCA

GARE DU MIDI


ballarí i coreògraf: Olga Clavel y Miryam Mariblanca
management: Danger Hill



[+] info

LLENA DE FLORES TU BOCA
Aquesta coreografia està basada en la confiança i en la mirada posada en l'altre, en el desig com un estat d'obsessió i en el contagi de les nostres pors i plaers. "Quan per fi es van atrevir, amb dissimulo al principi i després amb total franquesa, van haver de somriure. Estaven extraordinàriament orgullosos. Per primera vegada havien fet alguna cosa per amor."

GARE DU MIDI
Gare du midi és una peça que està inspirada en l'estació de Brussel·les, és un lloc ple de vida i moviment, que dóna a entendre que la solitud és comuna entre els quals arriben, els que es van i els que estan perduts, també parla de la desesperació, la nostàlgia, l'angoixa, del dolor de la perduda i el retrobament d'un mateix.

OLGA CLAVEL va cursar estudis a l'Institut Superior de Dansa Alícia Alonso. També ha estat la primera ballarina del Jove Ballet de Càmera de Madrid. Des del 2006 ha ballat per Lanònima Imperial, & va rebre a l'estiu 2009 un American Dance Award. A l'agost 2009 ha estat escollida entre més de 300 candidates per formar part de la prestigiosa companyia Jasmin Vardimon a Londres.

MIRYAM MARIBLANCA és titulada de l'Institut del Teatre de Barcelona & ha col·laborat amb grans artistes & companyies internacionals com per exemple Sol Picó o Mudances. Ha ballat en les dues últimes produccions de Lànonima Imperial & actualment està realitzant cursos d'especialització de dansa contemporània en diferents països europeus.

 

LLENA DE FLORES TU BOCA
Esta coreografía está basada en la confianza y en la mirada puesta en el otro, en el deseo como un estado de obsesión y en el contagio de nuestros miedos y placeres. "Cuando por fin se atrevieron, con disimulo al principio y después con total franqueza, tuvieron que sonreír. Estaban extraordinariamente orgullosos. Por primera vez habían hecho algo por amor."

GARE DU MIDI
Gare du midi es una pieza que está inspirada en la estación llamada igual de Bruselas, es un lugar lleno de vida y movimiento, que da a entender que la soledad es común entre los que llegan, los que se van y los que están perdidos, también habla de la desesperación, la nostalgia, la angustia, del dolor de la perdida y el reencuentro de uno mismo.

OLGA CLAVEL cursó estudios al Instituto Superior de Danza Alícia Alonso. También ha sido la primera bailarina del Joven Ballet de Cámara de Madrid. Desde el 2006 ha bailado por Lanònima Imperial, & recibió en verano 2009 un American Dance Award. En agosto 2009 ha sido escogida entre más de 300 candidatas para formar parte de la prestigiosa compañía Jasmin Vardimon en Londres.

MIRYAM MARIBLANCA es titulada del Instituto del Teatro de Barcelona & ha colaborado con grandes artistas & compañías internacionales como por ejemplo Sol Picó o Mudances. Ha bailado en las dos últimas producciones de Lànonima Imperial & actualmente está realizando cursos de especialización de danza contemporánea en diferentes países europeos.

 

LLENA DE FLORES TU BOCA
This choreography is based on the confidence and on the look put in other one, on the desire as a condition of obsession and on the contagion of our fears and pleasures.
" When finally they dared, with fear initially and later with total honesty, they had to smile. They were extraordinarily proud. For the first time they had done something for love. "

GARE DU MIDI
Gare du midi is a piece that is inspired on the tren station of Brussels, is a place full of life and movement, which gives to understand that the loneliness is common between that they come, which go away and those who are lost, also he speaks about the desperation, the nostalgia, the distress, about the pain of the loss and the reunion about one itself.

OLGA CLAVED studied in the Institute of Dance Alícia Alonso. Also she has been the first dancer of the Ballet of Chamber of Madrid. From 2006 she has danced for Lanònima Imperial, and received in summer 2009 an American Dance Award. In August, 2009 she has been chosen between more than 300 people to form a part of the prestigious company Jasmin Vardimon in London.

MIRYAM MARIBLANCA is titled of the Institute of the Theatre of Barcelona and has collaborated with great artists and international companies as for example Sol Picó or Mudances. She has danced in last Lànonima Imperial's two productions and nowadays she realizes courses of specialization of contemporary dance in different European countries.

 

LLENA DE FLORES TU BOCA
Cette chorégraphie est basée sur la confiance réciproque, le désir et les obsessions, les peurs et les plaisirs.

GARE DU MIDI
Gare du Midi est une pièce qui s’inspire de la station de train de Bruxelles, un endroit plein de vie et de movement, abstraction de la solitude entre les voyageurs qui ne font que passer, désesperés et nostalgiques.

OLGA CLAVED a étudié à L’Institut Alícia Alonso. Elle a éte Première Danseuse du Ballet de Chambre de Madrid. De 2006 a 2009 elle travaille pour Lanònima Imperial, avec qui elle reçoit un American Dance Award. Elle travaille ensuite pour Jasmin Vardimon à Londres.

MIRYAM MARIBLANCA est diplomée de l’Institut du Théâtre de Barcelone et a collaborée avec Sol Picó et Mudances.

 


★ 26 Febrer  26 Febrero   26 February  26 Fevrier  

JUAN CREK &
DAVID KRAPOOLA


"El rosario de los grajos"


concert-performance
concierto-performance
concert performance


durada / duración / duration / durée: 45min


HORARIS ESPECTACLE
DIUMENGE: 20:00
6 euros

HORARIOS ESPECTACULO
DOMINGO: 20:00
6 euros

SCHEDULES SHOW
SUNDAY: 20:00
6 euros

HORAIRES SPECTACLE
DIMANCHE: 20:00
6 euros






veu i loops: Juan Crek
veu I loops: David Krapoola

http://juancrek.blogspot.com/ →

http://www.myspace.com/indhecenter →


[+] llegir més /// leer más /// read more /// en lire plus →

Una lluita entre dues veus i la forma en què cada un d'elles capta a l'altra, la captura, la empresona i la transforma mitjançant petits loops. Ambients sonors quotidians i manipulació d'objectes.

Juan Crek: Format a l'estudi clàssic i la tècnica mecànica del saxofon baríton, ha dedicat gran part del seu treball a la recerca tímbrica i la transformació electrònica dels sons d'aquest instrument. En l'actualitat explora les possibilitats fonètiques de la veu i la manipulació de tot tipus d'objectes quotidians, i la seva integració en un discurs surrealista i musical.

David Krapoola: Exploro la manera en ke els diversos materials interaktúan quan el Entropicio succeeix. El soroll és un d'ells, no una realitat en si mateixa.
El magma d'idees del ke Aquest brolla és konsecuencia de la formació com arkitecte i diverses investigacions en el Kamp de la Musika kon Kresta, ... per exemple. Al llarg d'aquest aprenentatge s'ha instal · lat una memòria i ha aparegut un oblit.
Els kachivaches ke em akompagnan per perpetrar procedeixen del detritus i van cap a ell.

 

Una lucha entre dos voces y la forma en que cada uno de ellas capta a la otra, la captura, la apresa y la transforma mediante pequeños loops. Ambientes sonoros cotidianos y manipulación de objetos.

Juan Crek: Formado en el estudio clásico y la técnica mecánica del saxofón barítono, ha dedicado gran parte de su trabajo a la investigación tímbrica y la transformación electrónica de los sonidos de ese instrumento. En la actualidad explora las posibilidades fonéticas de la voz y la manipulación de todo tipo de objetos cotidianos, y su integración en un discurso surrealista y musical.

David Krapoola: Exploro la manera en la ke los diversos materiales interaktúan cuando el Entropicio sucede. El ruido es uno de ellos, no una realidad en sí misma.
El magma de ideas del ke Este brota  es konsecuencia de la formación como arkitecto y diversas investigaciones en el kampo de la músika  kon kreSta, ...por ejemplo. A lo largo de este aprendizaje se ha instalado una memoria y  ha aparecido un olvido. La mutación no ha hecho más que empezar....¿Involución?.
Los kachivaches ke me akompagnan para perpetrar proceden del detritus y van hacia él.

A battle between two voices and the way each one of them catches the other, capturing, imprisoning and transforming it with small loops. Everyday sound environments and object manipulation.

Juan Crek: Classically trained in baritone saxophone and its mechanical technique, he has devoted much of his work to researching timbre and electronically transforming the sounds that the instrument makes. At present he is exploring the phonetic possibilities of the voice and the manipulation of all kinds of everyday objects, and how these can be integrated into a surreal and musical discourse.

David Krapoola: I am a tamer.  I explore the way that materials interakt when the Entropicio happens. Noise is one of them, not a reality in itself. Along this learning process a memory has installed itself and a forgetting has occurred. The mutation has just begun..... Regression?  The self-built devices that accompany me in my performances mostly come from detritus and return to it. The sekret???:  Peta Zetas are made in a reactor that gasifies liquid caramel with CO2 at 149ºC under pressure of 60 atmospheres (equivalent to 600m under water). When the blend cools and the caramel solidifies......the bubbles of CO2 get trapped.

 

Un combat entre deux voix et la façon dont chacun d'eux saisie l'autre, la capture, l’ emprisonne et la transforme par petites boucles. Environnements sonores quotidiens et manipulation d'objets.

Juan Crek: Formé dans l'étude classique et  la technique mécanique et saxophone baryton, a consacré une grande partie de son travail à la recherche du timbre et de la  transformation électronique des sons de cet instrument. Actuellement explore les possibilités phonétiquess de la voix et la manupulation de toutes sortes d'objets du quotidien et l’ intégration dans un discours surréaliste et musicale.

David Krapoola: Je suis un dompteur.J' explore komment les differents matériaux interagissent lorsque  El Entropicio arrive. Le bruit est l’un d’eux ,pas une realité en elle-même.  
Le magma d’idées à partir lakelle ce pose,  est le résultat de la formation comme un architecte et plusieurs recherches dans le domaine de la musike kon krète, par exemple.
Tout cet apprentissage  s’ installe dans la mémoire, et apparait l’ oubli.
La mutation ne fait ke kommencer .... ¿involution?.
Les truks qui m’ acompagnent pour pérpetuer  viennent  des détritus et vont vers eux.

 

 

 


★ 28 Febrer  28 Febrero   28 February  28 Fevrier  

MADAME HUMTATA

"Greix Negre Aranya"


concert de música
concierto de música
music concert
concert de musique


durada / duración / duration / durée: 1h


HORARIS ESPECTACLE
DIMARTS: 21:00
7 euros

HORARIOS ESPECTACULO
MARTES: 21:00
7 euros

SCHEDULES SHOW
TUESDAY: 21:00
7 euros

HORAIRES SPECTACLE
MARDI: 21:00
7 euros









Vocals - Madame Humtata
Electrònica - Enrique Tomas
Drums - Florian Kasper
Video - Reinhold Bidner

www.madamehumtata.com →


[+] llegir més /// leer más /// read more /// en lire plus →

MADAME HUMTATA arriba amb la performance “Fat Black Spider”, pop d’avantguarda en la línia de The Dresden Dolls, Björk o Peaches.
Des de les obscures profunditats, una veu sorprenent canta la llum. Una desfilada Trash Couture de roba no portable; seqüències de curts addicionals. No t’ho perdis!

Nascuda a Austràlia, es gradua en cant jazz i pop a l’Anton Bruckner Privat-University Linz al 2006, treballant com a cantant, compositora, música i artista. Entre el 2007 i el 2009, treballa amb una companyia de dansa a Barcelona com a cantant i compositora, fundant el col·lectiu artístic “The guinea pig collective” al 2009. Al 2010 llança el seu primer àlbum com “Madame Humtata”, titulat “Fat Back Spider”. Ha rebut beques com a compositora, i juntament amb altres companyies artístiques ha rebut diversos guardons. Actualment viu a Àustria on està adaptant cançons de l’àlbum “Fat Back Spider” per 80 músics de metal, per a un concert multimèdia que es presentarà a Alcoi al febrer de 2012.

 

MADAME HUMTATA llega con la performance de “Fat Black Spider”, pop de vanguardia en la línea de The Dresden Dolls, Björk o Peaches.
Desde las oscuras profundidades, una voz asombrosa canta la luz. Un pase Trash couture de ropa no llevable; secuencias de cortos adicionales. ¡No te lo pierdas!

Nacida en Austria, se gradúa en canto jazz y pop en el Anton Bruckner Privat-University Linz en el 2006, trabajando como cantante, compositora, música y artista. Entre 2007 y 2009 trabaja con una compañía de danza en Barcelona como cantante y compositora, fundando el colectivo artístico “The guinea pig collective” en el 2009. En el 2010 lanza su primer álbum como ‘Madame Humtata’, titulado  “Fat Black Spider”. Ha recibido becas como compositora, y junto con otras compañías artísticas ha recibido varios galardones. Actualmente vive en Austria donde está adaptando las canciones del álbum “Fat Black Spider” para 80 músicos de metal, para un concierto multimedia que se presentará en Alcoy en febrero del 2012.

 

 

MADAME HUMTATA performing “Fat Black Spider”; avant-garde pop in the line of The Dresden Dolls, Björk or Peaches.
From the deepest darkness, an amazing voice singing into the light; a “Trash Couture” unwearable fashion show and additional short film sequences. Don´t miss it!

Born in Austria, she graduated in jazz- and pop vocals from the Anton Bruckner Privat-University Linz in 2006, working as a singer, composer, musician, performance artist. From 2007 to 2009 she worked with a dance company as a singer and composer in Barcelona, founding artist collective “the guinea pig collective” in 2009. 2010 saw the release of debut album “Fat Black Spider” as “Madame Humtata”. She obtained scholarships as a composer and is the recipient of several awards jointly with other artist companies. At present she lives in Austria where she is working on orchestrating the tracks from the album “Fat Black Spider” for 80 brass musicians, to be performed at a multimedia concert in February 2012 in Alcoy.

 

MADAME HUMTATA arrive avec la performance “Fat Black Spider”, pop d’avangarde, dans la ligne de The Dresden Dolls, Björk ou Peaches.
Depuis les profondeurs obscures, une voix étonnante chante la lumière. Un defilé  trash, Couture de fringues non portables; séquences de courts additionnels. À pas y manqué!

Née en Autriche, titulée en jazz et pop à Antoine Bruckner Privat-University Linz en 2006, en travaille comme chanteuse, composition, une musique et un artiste. Entre 2007 et 2009 elle travaille avec une compagnie de danse à Barcelone comme un chanteur et une compositrice, en fondant le collectif artistique "The guinéen pig collective" en 2009. En 2010 il lance son premier album comme ' Madame Humtata ', "Fat Black diplômé Spider". Elle a reçu des bourses comme compositrice, et avec d'autres compagnies artistiques elle a reçu quelques mentions. Dans l’actuallité elle vit en Autriche où elle adapte les chansons de l'album "Fat Black Spider" pour 80 musiciens en métal, pour un concert multimédia qu’elle  présentera à Alcoy en février 2012.


PROGRAMA  ANTIC TEATRE   2012 /// FEBRER /// FEBRERO /// FEBRUARY /// FEVRIER →

ENTRENAMENTS  ENTRENAMIENTOS  TRAININGS
 DIMARTS   MARTES   TUESDAY   MARDI

EL COS DE LA VEU
amb Victor Turull

Unir la duplicitat veu-respiraçió. Reconeixer la multiplicitat de la nostra veu i utilitzar-la. La veu ens porta fácilment a espais interiors creatius, emocionalment creatius.

Desde col·locacions corporals basades en la Bioenergía potenciarem la projecció de la veu. Ens endinsarem a la escolta del sò i del silenci.

Aquest es un treball energètic poderós que ens ajuda a afinar el nostre cos a través de la veu. La veu, també, com a netejador energètic del cos.

Víctor Turull es creador escènic, terapeuta de sò, especialista en medicina tradicional africana.


Horaris
Dimarts de 10 a 12 h
Preus: 60€ al mes

Contacte:
biovoz@victorturull.org →
615 135 853

EL CUERPO DE LA VOZ
con Victor Turull

Unir la duplicidad voz-respiración. Reconocer la multiplicidad de nuestra voz y utilizarla. La voz nos lleva fácilmente a espacios interiores creativos, emocionalmente creativos.

Desde colocaciones corporales basadas en la Bioenergía potenciaremos la proyección de la voz y entraremos en la escucha del sonido y del silencio.

Este es un trabajo energético poderoso que nos ayuda a afinar nuestro cuerpo a través de la voz. La voz, también, como limpiador energético del cuerpo.

Víctor Turull es creador escénico, terapeuta de sonido, especialista en medicina tradicional africana.


Horarios
Martes de 10 a 12 h
Precio: 60€ al mes

Contacto:
biovoz@victorturull.org →
615 135 853

THE VOICE’S BODY
with Victor Turull

To link both voice and breathing, to better recognize the multiplicity of our own voice and make a good use of it. Voice easily takes us to inner creative spaces, emotionally creative.

Through body positions based in bioenergy we will get further potential of the voices projection. We will pay attention to silences also.

This is a strong energy strength that will help us tone our body through voice and make a good use of it as a clean-up.

Victor Turull is a scene artist, sound therapist and specialist in traditional African medicine.


Time Schedules
Tuesday from 10 am to 12pm
Price: 60€ in a month

Contact:
biovoz@victorturull.org →
615 135 853


 RECOMENDAMOS

LIBRE COMUNIDAD ESCENICA
www.tea-tron.com →

Encuentre ideas. Encuentre gente. Encuentre dinero. Encuentre acontecimientos. Encuentre debates. Un sitio web, 50 países, 6 lenguas.
www.labforculture.org/ →

IETM: International Network for Contemporary Performing Arts
www.ietm.org/ →

Facilitar i fomentar la mobilitat de les arts:

on-the-move.org/ →

www.cimettafund.org/ →

The European Cultural Foundation facilita i catalitza l'intercanvi cultural i les noves formes d'expressió creativa. www.eurocult.org/home/ →


logotipos patrocinadores c. Verdaguer i Callís 12 · BCN · tel. 93 315 23 54 · anticteatre@anticteatre.com · www.anticteatre.com

Amb la col·laboració de:
logotipos patrocinadores

Antic Teatre és membre i treballa en xarxa amb: / Antic Teatre es miembro y trabaja en red con: / Antic Teatre is a member and networking with:
logotipos newtwork