Català /// Castellano /// English
logo Antic Teatre
[www.anticteatre.com]   [ MAPA ]  [ anticteatre@anticteatre.com ]  [ AdriAntic - RESIDÈNCIES ]  [ MAGAZINE]

[VIDEOS Antic] [Fitxa tècnica] [Festival Antic Goes Electric Vol III]  [Festival Antic Horror Picture Show ]  [Recursos]

[Blog Teatron]  [Archive]


     QUI SOM /// QUIENES SOMOS /// ABOUT US

 NOTICIES  NOTICIAS  NEWS

CONVOCATÒRIA PER A 3 RESIDÈNCIES DE CREACIÓ A LA CENTRAL DEL CIRC DURANT EL 2011 AMB:

ANTIC TEATRE (BARCELONA),
FESTIVAL ESCENA POBLENOU (BARCELONA)
LE SAMOVAR (PARÍS).

Termini de presentació dels projectes: abans del 15 d’abril


Tota la informació en:

Català:  CONVOCATÒRIA →

Español: CONVOCATORIA →

France: Appel →

www.lacentraldelcirc.cat →

REVISTA Antic Teatre nº3
Gener a Juny  2011
(64 pàgines)


Llegir /// Leer Online →

MAGAZINE  Antic Teatre nº3
January  to June  2011
(64 pages)


Read Online →

Descarregar Arxiu PDF →
30Mb


Juan Navarro- aritcle El Mundo TENDÈNCIES.pdf

Llegir // Lleer // Read →
“DIUMENGE AL MIGDIA, FAMILIARS A l’ANTIC”

Coincidint amb la primavera, iniciem un nou cicle “Diumenge al migdia, familiars a l’Antic”,
un tast variat d’espectacles per a tots els públics.

Comencem aquest proper diumenge 27 de Març a les 12h.
amb MARTINA NOVA “Il Viaggio di una Crinolina”

Després de l’espectacle, us podeu quedar a fer l’ aperitiu o bé fer un picnic al jardí !

Us esperem!

SI US PLAU, CAL FER RESERVA !!!!..
93 315 23 54
o email: anticteatre@anticteatre.com

*Podeu fer arribar aquesta informació a qui creieu que li pugui interessar*
Salut!
veure cartell→  




Martina Nova
“IL VIAGGIO DI UNA  CRINOLINA”


Projecte sel·leccionat per la residència de creació de Circ 2010 impulsada conjuntament per:
LA CENTRAL DEL CIRC - FÀBRICA  DE CREACIÓ www.lacentraldelcirc.cat
I   ANTIC TEATRE

- ESTRENA  A  ANTIC TEATRE
24, 25 i 26 de Març  2011 a les 21h
27 de Març  2011 a les 20h





cia. BRASUCATA ES
VIVIANE CALVITTI – SUSANA GOULART – IVA HORVAT
“pruscuvitch” - noves dramatúrgies
vídeo de residència artística 28/11/2010

ESTRENA  A  ANTIC TEATRE
2 de abril   a les 21h
3 de abril   a les 20h

12, 13, 14 de maig a les 21h
15 de maig a les 20h



 MARÇ 2011  MARZO 2011  MARCH 2011

★ 1 de Març  1 de Marzo   1st of March ★

GABINO RODRIGUEZ & LAGARTIJAS TIRADAS AL SO

“Catalina”

noves dramatúrgies
nuevas dramaturgias
new drama

ESTRENA A EUROPA

HORARIS ESPECTACLE
DIMARTS: 21:00 H

10€ // socis 8€

HORARIOS ESPECTACULO
MARTES: 21:00 H

10€ // socios 8€

SCHEDULES SHOW
TUESDAY: 21:00 H

10€ // members 8€

reservar: 93 315 23 54 anticteatre@anticteatre.com




Un projecte de Gabino Rodríguez
Direcció adjunta: Luisa Pardo Urías
Assessoria artística i ocells: Mariana Villegas
Vestuari: Francisco Barreiro
Video: Yulene Olaizola
Maquillatge: Iñaqui Legaspi
Disseny: Juan Leduc
Durada: 45 minuts

lagartijastiradasalsol.blogspot.com

Aquest projecte és una temptativa per resignificar una experiència. Recordar una mica per a pensar-lo d'altra manera, treure claus, pintar d'altre color. És a través del record com vam construir la nostra experiència. Hem viscut el que recordem? Busco reconfigurar el record que tinc d'una experiència. Les emocions duren més en el cos del que creia. Vull pensar les coses, no sentir-les. Allunyar-me de la dictadura del sentimental.

GABINO RODRÍGUEZ (Durango 1983) Actor, director i poeta. Exalumne del Centre Universitari de Teatre i de la carrera de Biologia en la UNAM, Méxic. Va Començar actuant en el cinema, on a la data ha participat en més de vint llargmetratges i vint curtmetratges.

En 2003 va fundar amb Luisa Pardo el col.lectiu Sargantanes llençades al sol. Han realitzat 7 espectacles tots ells parlen de la ficció a partir de la realitat.

Com actor en el teatre ha col.laborat amb Jesusa Rodríguez, Martín Acosta, Alberto Vila-real, Daniel Veronese, entre uns altres. Va ser nominat para “The Rolex Mentor and protégé arts initiative” pel seu treball en el teatre. Ha participat en el Festival Transameriques de Montreal i el Kunstenfestivaldesarts a Brussel.les. En 2009 es va fer creditor al prix Janine Bazin del festival de cinema de Belfort.

Actualment prepara el llibre de poemes: "El rei dels esports".

Este proyecto es una tentativa por resignificar una experiencia. Recordar algo para pensarlo de otra manera, sacar clavos, pintar de otro color. Es a través del recuerdo como construimos nuestra experiencia. ¿Hemos vivido lo que recordamos? Busco reconfigurar el recuerdo que tengo de una experiencia. Las emociones duran más en el cuerpo de lo que creía. Quiero pensar las cosas, no sentirlas. Alejarme de la dictadura de lo sentimental.

GABINO RODRÍGUEZ (Durango 1983) Actor, director y poeta. Exalumno del Centro Universitario de Teatro y de la carrera de Biología en la UNAM. Empezó actuando en el cine, en donde a la fecha ha participado en más de veinte largometrajes y veinte cortometrajes.

En 2003 fundó con Luisa Pardo el colectivo Lagartijas tiradas al sol. Han realizado 7 espectáculos todos ellos hablan de la ficción a partir de la realidad.

Como actor en el teatro ha colaborado con Jesusa Rodríguez, Martín Acosta, Alberto Villarreal, Daniel Veronese, entre otros. Fue nominado para “The Rolex Mentor and protégé arts initiative” por su trabajo en el teatro. Ha participado en el Festival Transameriques de Montreal y el Kunstenfestivaldesarts en Bruselas. En 2009 se hizo acreedor al prix Janine Bazin del festival de cine de Belfort.

Actualmente prepara el libro de poemas: "El rey de los deportes".

This project is an attempt to give a new meaning about experience. Remembering something to think it otherwise, to pull out nails, to paint into a different color. It is through memory as we build our experience. Have we lived what we remember? I seek to reform the memory I have about an experience. Emotions in the body last longer than I thought. I want to think the stuff, not to feel them. To move away from the dictatorship of the sentimental thing.

Gabino Rodriguez (Durango, 1983) Actor, director and poet. Ex-student of the Center Theater University and career of Biology, UNAM. He began acting in movies, until now, he has participated in over twenty feature films and twenty short films.

In 2003 he founded the group with Luisa Pardo “Lizards lying on the sun”. They have done seven shows, all they talk about the fiction from the reality.

As an actor in the theater, he has collaborated with Jesusa Rodríguez, Martín Acosta, Alberto Villarreal, Daniel Veronese, among others. He was nominated for "The Rolex Mentor and protégé arts initiative " for his work in the theater. He participated in the Festival Transamerica in Montreal and Kunstenfestivaldesarts in Brussels. In 2009 he won the prix Janine Bazin Film Festival of Belfort.

Nowadays He prepares a book of poems: "The king of sports".


★ 3, 4 i 6 Març  3, 4 i 6 Marzo   3, 4 i 6 March ★

JULIA KOCH /
DANIEL ZIPPI

“La Travesía” (The Intersection)

nous llenguatges del cos
nuevos lenguajes del cuerpo
new body languages

ESTRENA

HORARIS ESPECTACLE
DIJOUS-DIVENDRES: 21:00 H
DIUMENGE 20:00 H

10€ // socis 8€

HORARIOS ESPECTACULO
JUEVES - VIERNES: 21:00 H
DOMINGO 20:00 H

10€ // socios 8€

SCHEDULES SHOW
THURSDAY - FRIDAY: 21:00 H
SUNDAY 20:00 H

10€ // members 8€

reservar: 93 315 23 54 anticteatre@anticteatre.com




Concepte/direcció: Julia Koch/Daniel Zippi
Coreografia: Julia Koch
Direcció d’escena: Daniel Zippi
Creació/interpretació: Alejandro Altamirano, Marina Cardona, Joan Casas, Juan Carlo Castillo, Julia Koch, Raquel Salamanca
Disseny de vestuari: Maria Gil Cazorla
Música: David Sitges-Sarda - Carsten Galle - Daniel Zippi
Disseny de so i música electrònica: Carsten Galle
Video: Nimrod Friedman

Management: Joan Puigdellívol
Una producció de: Ribermúsica, Barcelona // Antic Teatre / AdriAntic, Barcelona
Parcialment desenvolupat en residència artística a: The Baryshnikov Arts Center, New York City, USA
Amb el suport de: Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA) i Ajuntament de Barcelona

ribermusica.org

La Travesía (The Intersection) és una obra de dansa, música i teatre que explora els encontres d’un dia qualsevol en una intersecció urbana. Està pensada com una combinació d’estils informals de dansa, des de les de caràcter popular internacional fins a les tendències urbanes més contemporànies del moviment que podem trobar a qualsevol club nocturn. Entre les seccions de dansa hi haurà diàlegs entre persones de diferents cultures. L’obra, en la seva concepció total, és com la il·lustració d’un dia condensat a l’encreuament, on les cultures es fusionen i es barregen. La música també està pensada com una barreja de diversos referents de músiques d’arrel popular amb música electrònica, que es van fusionant gradualment durant l’acció, que condensa les situacions d’un dia qualsevol en la intersecció.

Julia Koch (coreógrafa/ballarina) va estudar dansa clàssica i contemporània a Alemanya i França i coreografia a l’Institut del Teatre de Barcelona. Com a ballarina ha treballat amb la companyia del Staatstheater Darmstadt, el Tanztheater Robert Solomon i el coreògraf Guido Markowitz; a Catalunya amb la Cia. LAVS, La Veronal i el Gran Teatre del Liceu y als Estats Units amb el Ridge Theater de New York. Com a coreògrafa i ballarina col·labora sovint amb Ribermúsica de Barcelona.

Daniel Zippi (director/dramaturg) va iniciar la seva carrera com a intèpret en companyies de teatre clàssic de repertori als Estats Units, després a televisió i cinema, y més tard amb grups de música alternativa. Més endavant, es va fer productor de grans produccions, per a tornar a companyies de teatre experimental als Estats Units i Europa. Recentement, ha treballar com a escriptor i dramaturg d’obres de teatre amb new music.

Aquesta és la segona col·laboració entre Julia Koch y Daniel Zippi, essent la primera el ‘Projecte: La Plage’, estrenat a la Sala Ovidi Montllor de Barcelona el setembre de 2010.

La Travesía (The Intersection) es una obra de danza, música y teatro que explora los encuentros de un día cualquiera en una intersección urbana. Está pensada como una combinación de estilos informales de danza, desde las de carácter popular internacional hasta las tendencias urbanas más contemporáneas del movimiento que podemos encontrar en cualquier club nocturno. Entre las secciones de danza habrá diálogos entre personas de diferentes culturas. La obra, en su concepción total, es como la ilustración de un día condensado en el cruce, donde las culturas se fusionan y se mezclan. La música tambien está pensada como una mezcla de diversos referentes de músicas de raíz popular con música electrónica, que se van fusionando gradualmente durante la acción, que condensa las situaciones de un día cualquiera en la intersección.

Julia Koch (coreógrafa/bailarina) estudió danza clásica y contemporánea en Alemania y Francia y coreografía en el Institut del Teatre de Barcelona. Como bailarina ha trabajado con la compañía del Staatstheater Darmstadt, el Tanztheater Robert Solomon y el coreógrafo Guido Markowitz; en Catalunya con la Cía. LAVS, La Veronal y el Gran Teatre del Liceu y en los Estados Unidos con el Ridge Theater de New York. Como coreógrafa y bailarina colabora a menudo con Ribermúsica de Barcelona.

Daniel Zippi (director/dramaturgo) inició su carrera como intérprete en compañías de teatro clásico de repertorio en los Estados Unidos, luego en televisión y cine, y más tarde con grupos de música alternativa. Más adelante, se hizo productor de grandes producciones hasta volver con compañías de teatro experimental en los Estados Unidos y Europa. Recientemente ha trabajado como escritor y dramaturgo de obras de teatro con new music.

Ésta es la segunda colaboración entre Julia Koch y Daniel Zippi, siendo la primera el ‘Projecte: La Plage’, estrenado en la Sala Ovidi Montllor de Barcelona en septiembre de 2010.

La Travesía (The Intersection) is a dance music theater work that explores the encounters that take place in an urban traffic intersection on a given day. Meant to be a combination of informal dancing styles derived from different cultures ranging from international folk traditions to contemporary popular movement found in a local dance club. In the midst of these dance sections there will be brief dialogues that take place in the intersection where people encounter one another. The accumulation of the work is the illustration of a day at the intersection, where different cultures melt into one another. The music is a mixture of references from separate cultures’ folk traditions to contemporary electronic music that also gradually melts together in the course of the representation of a day at the crossroads.

Julia Koch (choreographer/dancer) studied classical and contemporary dance in Germany and France and choreography at Institut del Teatre in Barcelona. As a dancer she performed with the company of Staatstheater Darmstadt, Tanztheater Robert Solomon, choreographer Guido Markowitz, in Catalonia with Company LAVS, La Veronal and Grand Teatre Liceu and in the US with Ridge Theater, New York. As a choreographer and dancer she often collaborates with Ribermusica of Barcelona.

Daniel Zippi (director/dramturg) Started his career performing with classical repertory theater companies in the United States, then in television and film, then with alternative music groups and ensembles, then became a producer of large scale public performances, then returned to performing with experimental theater companies in the US and Europe. Recently, he has been serving as a writer and dramaturg of new music theater works.

This is the second collaboration of Julia Koch and Daniel Zippi, the first being “Projecte: La Plage” presented at the Teatre Ovidi Montllor, Barcelona, September 2010.


★ 5 Març  5 Marzo   5 March ★

HAJIME FUGITA + ISABEL OLLÉI

“Unforgiveable”

un projecte d’investigació
un proyecto de investigación
a research project

HORARIS ESPECTACLE
DISABTE: 21:00 H
gratuit

HORARIOS ESPECTACULO
SABADO: 21:00 H
gratis

SCHEDULES SHOW
SATURDAY: 21:00 H
free

reservar: 93 315 23 54 anticteatre@anticteatre.com




Residència artística a Adriantic i Antic Teatre del 21 de febrer al 6 de març del 2011

Residències artístiques:
Antic Teatre, Barcelona 2011
Portugal (espai per concretar) 2011
Skite/S&T collaborations Porto 2008


Amb la col.laboració de:
Sweet and Tender
Associació Artística Trans


Amb el suport de:
Ajuntament de Viladecans
Skite/S&T collaborations Porto 2008


Presentacions Públiques de la 1a fase d’investigació 2008:
SKITE/S&T collaborations Porto 2008 (Maus Habitos, TNSJ Mosteiro Sao Bento da Vitoria) TNT Festival Internacional de Terrassa 2008


isabelolle.blogspot.com

hajimefugita.com

associacioartisticatrans.blogspot.com

Existeix el que és imperdonable. Inclús, desitjant i volent que visquem tots junts en pau, i que ens entenguem entre nosaltres completament, existeix el que és imperdonable. L’imperdonable és la nostra dificultat, el que mai arribem a resoldre, així doncs, hem de viure amb ell.

Isabel Ollé
Vaig nèixer l’any 1979 a Barcelona, i llicenciada a l’Escola Superior d’Art d’Amsterdam com a batchellor en dansa contemporània. A Holanda he treballat amb diferents coreògrafs i actualment com a ballarina col.laboro amb Densemble/contemporray dance. L’any 2007 cofundo l’Associació artistica Trans, des d’on, entre altres projectes de caire social, també impulso el meu propi treball en col.laboració, ”Solo para dos” 2010 co-produït per Antic Teatre. Vaig ser convidada a participar a l’Skite/S&T collaborations Porto 2008 on començo una col.laboració amb Hajime Fugita.

Hajime Fugita
Vaig nèixer l’any 1982 a Yokohama, Japó. Vaig estudiar a la Kyoto University of Art and Design for Performing Arts, seleccionat a la danceWEB Europe Contemporary Dance scholarship Programme a Vienna l’any 2006. Vaig formar part del programa PEPCC del Forum Dança a Lisboa l’any 2008 i he participat a projectes internacionals com el Pointe to Pointe a Warsaw l’any 2006 i Skite/S&T els anys 2007 i l’any 2008 a Porto. Des de l’any 2001 el meu treball artístic ha sigut presentat a Portugal Centro Cultural Belem/Lisboa, Mosteiro Sao Bento da Vitoria (TNSJ)/Porto, Terreiro de Paço/Lisboa, Festival Ananil/Montemor-o-Novo; a França, Polonia, Romania, Espanya i Japó.

Existe lo imperdonable. Incluso deseando y queriendo que, vivamos todos juntos en paz, y que nos entendamos entre nosotros completamente, existe lo imperdonable. Lo imperdonable es nuestra dificultad, lo que nunca resolvemos, así, tenemos que vivir con ello.

Isabel Ollé
Nací el año 1979 en Barcelona, y licenciada en la Escuela Superior de Arte de Amsterdam como batchellor en danza contemporánea. En Holanda he trebajado con diferentes coreógrafos y actualmente como a bailarina colaboro con Densemble/contemporray dance. El año 2007 cofundo la Associació artistica Trans, desde donde, entre otros proyectos sociales, también impulso mi propio trabajo en colaboración, ”Solo para dos” 2010 co-producido por Antic Teatre. Fui invitada a participar en l’Skite/S&T collaborations Porto 2008 donde empiezo una colaboración con Hajime Fugita.

Hajime Fugita
Nací el año 1982 en Yokohama, Japón. Estudié en la Kyoto University of Art and Design for Performing Arts, seleccionado para la danceWEB Europe Contemporary Dance scholarship Programme a Vienna el año 2006. Formé parte del programa PEPCC del Forum Dança en Lisboa el año 2008 y he participado en proyectos internacionales como el Pointe to Pointe en Warsaw el año 2006 y Skite/S&T en 2007 y 2008 en Porto. Desde el 2001 mi trabajo ha sido presentado en Portugal Centro Cultural Belem/Lisboa, Mosteiro Sao Bento da Vitoria (TNSJ)/Porto, Terreiro de Paço/Lisboa, Festival Ananil/Montemor-o-Novo; en Francia, Polonia, Romania, España y Japón.

There is the unforgiveable. Even we wish, we live altogether peacefully, we understand eachother completely, there is the unforgiveable. The unforgiveable is our difficulty, which we never to be solved therefore we have to live with.

Isabel Ollé
Born in 1979 in Barcelona, and graduated at the Amsterdamse Hoogeschool for the Kunsten as a batchellor in contemporary dance. I’ve been working in Holland with diferent coreographers and nowadays I collaborate as a dancer with Densemble/contemporray dance. In 2007 I cofunded Associació artistica Trans, a platform from where, among other social projects, I develope my own work in collaboration, ”Solo para dos” 2010 a co-production with Antic Teatre. I was invited to participate in Skite/S&T collaborations Porto 2008 where I start a collaboration with Hajime Fugita.

Hajime Fugita
Born in 1982 in Yokohama, Japan. I studied at the Kyoto University of Art and Design for Performing Arts. I’ve been participant at the danceWEB Europe Contemporary Dance scholarship Programme a Vienna el año 2006, PEPCC del Forum Dança in Lisbon in 2008, and at the international projects as Pointe to Pointe en Warsaw el año 2006 and Skite/S&T in 2007 and 2008 in Porto. From 2001 my work has been presented in Portugal at Centro Cultural Belem/Lisboa, Mosteiro Sao Bento da Vitoria (TNSJ)/Porto, Terreiro de Paço/Lisboa, Festival Ananil/Montemor-o-Novo; in France, Poland, Romania, Spain and Japan.


★ 7 Març  7 Marzo   7 March ★

FLUX CLUB

El nou club de vídeo de Barcelona

HORARIS ESPECTACLE
DILLUNS: 21:00 H
gratuit

HORARIOS ESPECTACULO
LUNES: 21:00 H
gratis

SCHEDULES SHOW
MONDAY: 21:00 H
free




Organitzat per HABITUAL VIDEO TEAM

fluxfestival.org

Segona temporada de FLUX CLUB, un club de vídeo que, amb una periodicitat quinzenal i amb la màxima flexibilitat, pretenem que reflecteixi la vitalitat del vídeo de creació de la nostra ciutat. Es tracta d’una extensió del Festival de vídeo d’autor FLUX, amb sessions obertes a tot el que està passant en el camp del vídeo a Barcelona, que complementen el festival des del punt de vista dels seus continguts i que estenen el seu període d’acció més enllà dels dies estrictament dedicats al festival.


La intenció és poder acollir tot tipus de sessions: projeccions, videoperformances i col·loquis que ofereixin al públic la possibilitat del contacte directe amb els videocreadors. Tant poden ser sessions monogràfiques d'autors reconeguts com sessions temàtiques, sessions col·lectives dedicades a autors emergents, a la presentació de treballs d’estudiants, o centrades en la videopoesia o la videodansa...


FLUX CLUB és un espai de difusió del vídeo de creació a la ciutat de Barcelona.

Segunda temporada de FLUX CLUB, un club de vídeo que, con una periodicidad quincenal y con la máxima flexibilidad, pretendemos que refleje la vitalidad del vídeo de creación de nuestra ciudad. Se trata de una extensión del Festival de vídeo d’autor FLUX, con sesiones abiertas a todo lo que está pasando en el campo del vídeo en Barcelona, que complementan el festival desde el punto de vista de sus contenidos y que extienden su período de acción más allá de los días estrictamente dedicados al festival.

La intención es poder acoger todo tipo de sesiones: proyecciones, videoperformances y coloquios que ofrezcan al público la posibilidad del contacto directo con los videocreadores. Tanto pueden ser sesiones monográficas de autores reconocidos como sesiones temáticas, sesiones colectivas dedicadas a autores emergentes, a la presentación de trabajos de estudiantes, o centradas en la videopoesía o la videodanza...

FLUX CLUBes un espacio de difusión del vídeo de creación en la ciudad de Barcelona.


FLUX CLUB second season, a fortnightly video club where, with maximum flexibility, the vitality of video creation of our city can be reflected. This is an extension of the FLUX Video Auteur Festival, with sessions open to all that's happening nowadays in the video field in Barcelona, which complement the festival from the point of view of its contents and spread their sphere of influence further than the few days dedicated to the festival.

Our intention is to include all kinds of sessions: projections, video performances and discussions which offer direct contact with the video creators. Everything from monographic sessions of well known authors; thematic, collective sessions dedicated to up and coming authors; the presentation of works made by students; those focused on video poetry or video dance, and so on.

FLUX CLUB is a space for dissemination of video art in the city of Barcelona.


sessió 3

dilluns 7 març 2011_21h
entrada gratuïta

KÒNIC THTR

Projecció + col·loqui

Kònic Thtr és una plataforma artística amb base a Barcelona dedicada a la creació contemporània en la confluència d'art, ciència i noves tecnologies. La seva activitat es focalitza en l'ús de tecnologia interactiva aplicada a projectes artístics. Rosa Sánchez i Alain Baumann són els impulsors de la seva línia conceptual, creativa i tecnològica.

Kònic Thtr compta amb una llarga trajectòria en relació a les tecnologies digitals aplicades a la instal·lació, els projectes d’escena interactiva, la dansa i el teatre. El vídeo té un lloc destacat en totes les seves creacions i s’hi incorpora de diferents formes segons cada proposta. Des d’obres de vídeo monocanal al vídeo amb el qual interactuen els intèrprets en escena.


http://koniclab.info/→

presentació

En esta sesión de Flux proponemos explorar cómo nos relacionamos de diferentes maneras con la materia audiovisual en Kònic: como película, como material performativo (ya sea a través de la cámara = videoperformance, ya sea como material de imagen tratada y compuesta que discurre a modo de piel en la membrana pared de la escena), o como composición audiovisual a tiempo real vía streaming para público en Internet.
¿Cómo nos relacionamos con la cámara, la mirada de la cámara? Módulos de visión y performance interactiva que amplía las posibilidades de comunicación del cuerpo en escena.


Bloque 1: broadcast

ambivalence 2000_5 min_videocreación_Barcelona
blank emotive 2003_6 min_videodanza_Barcelona
Ciutat Miratge 2006_5 min_videodanza_Barcelona
Bulimia (CherryBone) 2008_ videocreación_4 min_Barcelona
Videopoemas 2010_videocreación_Barcelona




Bloque 2: Espectáculos. Videocreación aplicada a la escena

Tribal (CherryBone) 2008_extractos
A d’Aigua: Piel y MujerMuerta 2009_extractos
Poètiques Interconnectades 2010_extractos




Bloque 3: Composición audiovisual a tiempo real para streaming

Streaming e-pormundos 2010_Bcn-Brasil_4:31min
Streaming umbrales Espacios Domésticos 2010_9:20 min




david 3


★ 9 Març  9 Marzo   9 March ★

MIGUEL NOGUERA

“¡Presentación de ULTRAVIOLENCIA!”

La presentació del llibre
La presentación del libro
The presentation of the book

HORARIS ESPECTACLE
DIMECRES: 19:00 H
gratuit

HORARIOS ESPECTACULO
MIERCOLES: 19:00 H
gratis

SCHEDULES SHOW
WEDNESDAY: 19:00 H
free







Ya ha llegado el libro más esperado de la historia de Blackie Books,

ULTRAVIOLENCIA, de Miguel Noguera

Y ha quedado tan increíblemente bien que nos apetece celebrarlo con vosotros.

Así que el próximo miércoles, 9 de marzo, Miguel Noguera hará un Ultrashow en Barcelona para presentar el libro.

En el Antic Teatre, en c/ Verdaguer i Callís 12, a las 19:00h.

Nos hará mucha ilusión que vengáis. Miguel firmará ejemplares del libro con algún dibujo/idea.

[Si no sabéis lo que es un Ultrashow, si no sabéis quién es Miguel Noguera, si no sabéis qué es Ultraviolencia, no os lo perdáis. Sois muy afortunados de poderlo descubrir


miguelnoguera.blogspot.com/



★ 10 a 13 Març  10 a 13 Marzo   10 to 13 March ★

ANGELA LAMPRIANIDOU CIA LAVS.

“Short cuts collage”

Nous llenguatges del cos
nuevos lenguajes del cuerpo
new body languages

HORARIS ESPECTACLE
DIJOUS a DISABTE: 21:00 H
DIUMENGE 20:00 H

10€ // socis 8€

HORARIOS ESPECTACULO
JUEVES a SABADO: 21:00 H
DOMINGO 20:00H

10€ // socios 8€

SCHEDULES SHOW
THURSDAY to SATURDAY: 21:00 H
SUNDAY 20:00

10€ // members 8€

reservar: 93 315 23 54 anticteatre@anticteatre.com




Coreografia i interpretació: Angela Lamprianidou, Cia. Lavs
LLums: Ignasi Llorens
Música: Paul Rose
Col·laboradors: Institut del Teatre, Barcelona
Schwankhalle, Bremen


lamprianidou.com

"Recordem el passat, perquè esperem el futur; ens recordem en vista del futur ". Partint d'aquesta frase científica que el present dura tres segons, Angela Lamprianidou junta els diferents "short cuts" (diferents talls en el temps, records i experiments del present) en a una reflexió assagística sobre el “estar” en el present.

Angela Lamprianidou ha estudiat dansa contemporània a Essen i Fuerth, Coreografia a l’Institut del Teatre de Barcelona i des del 2003 crea les seves pròpies peces. Ha estat convidada amb els seus espectacles a diversos festivals com Arena Festival Erlangen, No Ballett Ludwigshafen, Outnow Festival Bremen i va guanyar el premi “Dansa més a prop” el 2009 amb la seva peça SIT a Barcelona. Els seus espectalces: 2003 Time, 2006 Katahrsis, 2007 El cuerpo del otro, 2008 Short cuts collage, 2009 Back to emotions, 2010 Sitz.

Ha col·laborat amb Tomeu Verges, Carol Brown, Uwe Heim, Alexandra Rauh, Mirenda Pennel i Santiago Sempere.

“Recordamos el pasado, porque esperamos el porvenir; nos acordamos en vista del porvenir”. Partiendo de esta frase científica que el presente dura tres segundos, Angela Lamprianidou junta los diferentes “short cuts” (diferentes cortes en el tiempo, recuerdos y experimentos del presente) en a una reflexión ensayística acerca del “estar” en el presente.

Angela Lamprianidou ha estudiado danza contemporánea en Essen y Fuerth, Coreografia en el Institut del Teatre en Barcelona y desde el 2003 crea sus propias piezas. Ha sido invitada con sus espectáculos en diversos festivales como Arena Festival Erlangen, No Ballett Ludwigshafen, Outnow Festival Bremen y ganó el premio “Dansa més a prop” 2009 con su pieza SIT en Barcelona. Sus espectáculos: 2003 Time, 2006 Katahrsis, 2007 El cuerpo del otro, 2008 Short cuts collage, 2009 Back to emotions, 2010 Sitz.

Ha colaborado con Tomeu Verges, Carol Brown, Uwe Heim, Alexandra Rauh, Mirenda Pennel y Santiago Sempere.

“Waiting for the future makes us remember the past, we remember waiting for the future.” Parting from this phrase that the present lasts three seconds, Angela Lamprianidou puts together the different short cut sequences full of memories and experiments of the present in the particular reflexion of Being Here and Now.

Angela Lamprianidou has studied dance in Essen and Fuerth, Choreography at the Institut del Teatre in Barcelona and creates since 2003 her own pieces. She was invited in different festivals like: Arena Festival Erlangen, No Ballett Ludwigshafen, Outnow Festival Bremen and she has won 2009 the competition “Dansa més a prop” with her peace SIT. She creates: 2003 Time, 2006 Katharsis, 2007 El cuerpo del otro, 2008 Short cuts collage, 2009 Back to emotions, 2010 Sitz.

She collaborated with Tomeu Verges, Carol Brown, Uwe Heim, Alexandra Rauh, Mirenda Pennel and Santiago Sempere.


★ 10 a 13 Març  10 a 13 Marzo   10 to 13 March ★

MIREIA DE QUEROL I DURAN

“Charles, Mireia i altres”

Nous llenguatges del cos
nuevos lenguajes del cuerpo
new body languages

HORARIS ESPECTACLE
DIJOUS a DISABTE: 21:00 H
DIUMENGE 20:00 H

10€ // socis 8€

HORARIOS ESPECTACULO
JUEVES a SABADO: 21:00 H
DOMINGO 20:00H

10€ // socios 8€

SCHEDULES SHOW
THURSDAY to SATURDAY: 21:00 H
SUNDAY 20:00

10€ // members 8€

reservar: 93 315 23 54 anticteatre@anticteatre.com




Creació i interpretació: Mireia de Querol i Duran
Direcció coreogràfica: Angela Lamprianidou
Música: Angela Lamprianidou i Beethoven
Residència artística: Teatre La Unió, Sant Cugat del Vallès
Centre Cívic de les Corts, Barcelona


Un solo que arrenca d’un vespre mirant un curtmetratge de Charles Chaplin. Decideixo inspirar-me en la seva fisicalitat, emotivitat i bogeria per crear un retrat mig propi i mig inventat. Un retrat que parla del record, de les múltiples vides viscudes, dels totes les persones/personatges que hem estat i que viuen amagades en la nostra memòria.

Estudia dansa L’Aula de Dansa de la UAB (2000-2003) entre d’altres, i cursa el Grau Superior de Dansa Contemporània a la Theatreschool d’Amsterdam (AHK),Holanda, 2003-2007. També es llicencia en Humanitats a la UAB. Professionalment ha treballat amb el coreògraf japonès Kenzo Kusuda, la Companyia de Danza Plan B, i amb coreógrafos independientes com Àngela Lamprianidou, Albert Quesada i Ariadna Estalella. Com a coreògrafa ha creat Maisema, el paisatge de la pròpia por (2007-2008), Charles, Mireia i altres (2008-2009) i Escenes amb tu (2009-2010), amb Mara Smaldone, dins el projecte “3 processos de creació”, 1era edició, La Porta.

Un solo que nace una tarde mirando un corto de Charles Chaplin titulado “A la una de la madrugada”. Decidí inspirarme en su fisicalidad, emotividad y locura para crear un retrato, medio propio y medio inventado. Un retrato que habla del recuerdo, de las múltiples vidas vividas, de todas las personas/personajes que hemos sido y que viven escondidas en la nuestra memoria.

Estudia danza en el Aula de Danza de la UAB entre otros y cursa el Grado Superior de Danza Contemporánea en la Theatreschool of Amsterdam (AHK), Holanda, 2003-2007. También se licencia en Humanidades en la UAB. Profesionalmente ha trabajado con el coreógrafo japonés Kenzo Kusuda, la Compañía de Danza Plan B y con coreógrafos independientes como Angela Lamprianidou, Albert Quesada y Ariadna Estalella. Como coreógrafa ha creado Maisema, el paisaje de mi propio miedo (2007-2008), Charles, Mireia y otros (2008-2009) y Escenas contigo (2009-2010), con Mara Smaldone, dentro del proyecto “3 procesos de creación”, 1era edición, La Porta.

The idea of this solo started one afternoon, watching the short movie from Charles Chaplin “At One am”. I have inspired by his physicality, very emotional scene and madness, to create a portrait, half self reflected, half invented. A portrait that speaks about our memories, the multiple lives we lived; of all the persons/characters we have been which live, hidden in our memory.

Mireia de Querol studies dance in the Aula de Dansa (UAB), among others, and she completed her studies with the BA Modern Theatre Dance, at the Theatreschool of Amsterdam (AHK), Holland, 2003-2007. She also studied the BA Humanities in the UAB. Professionally, she worked with the Japanese choreographer Kenzo Kusuda, the company Plan B Danza, and with other independent choreographers like Angela Lamprianidou, Albert Quesada and Ariadna Estalella. As a choreographer she created Maisema, the landscape of my fear (2007-2008), Charles, Mireia and others (2008-2009), and Scenes with you (2009-2010), with Mara Smalsone, within the project “3 creative processes”, 1rst edition, La Porta.


★ 15 Març  15 Marzo   15 March ★

FAFÁ FRANCO

“Transformació en Primera Persona”

performance
performance
performance

HORARIS ESPECTACLE
DIMARTS 21:00 H
10€ // socis 8€

HORARIOS ESPECTACULO
MARTES: 21:00 H
10€ // socios 8€

SCHEDULES SHOW
TUESDAY: 21:00 H
10€ // members 8€

reservar: 93 315 23 54 anticteatre@anticteatre.com




Intèrpret i Creació: Fafá Franco
Direcció: Lu Pulici
Coreografia: Diana Machado
Música: Nick Prescott
Fotografia: Elena Kuroda
Il.luminació: Lu Pulici
Vestuari i Perruquería: Fafá Franco
Escenografia: Lu Pulici
Col.labora: Espai Bolivia Now
Co-producció: Sienta la Cabeza, Trukitrek
Agraïments: Imanol Ossa, Josep Piris, María Teresa Cano, Poupee Molina, Renèe Bethencourt, Tatiana da Silveira i Wellington de Oliveira Junior

sientalacabeza.com

“Transformació en Primera Persona” representa el viatge de la protagonista en la recerca de si mateixa. En la seva trajectòria pel Laberint, espai simbòlic d’aquesta recerca, s'enfronta a les pors i els desitjos implicats en aquest deixar enrere una imatge que ja ha complert el seu cicle, imatge representada per una llarga cabellera de nou anys de vida. En aquest viatge contacta amb els seus records i experiències, revelats a les maletes que porta a sobre i que anirà deixant al llarg del camí. A poc a poc es desfà del pes que representa la seva imatge estancada, fins a trobar-se amb la que simbolitzarà la seva més íntima necessitat de transformació. Arriba llavors a entendre que la renovació passa per l'alliberament de tota classe d'afeccions i que reconeixent clarament el final d'un cicle podrà abraçar l'inici de la nova etapa.

Fafá Franco. Vaig néixer al Brasil i porto gairebé mitja vida a Barcelona. Per herència genètica sóc perruquera. Per a l'exercici d'aquesta mil·lenària professió, la meva formació en psicologia m'ha dotat d'una mirada que va més enllà del criteri purament estètic. La meva vena artística em va conduir a l'escenari amb la innovadora proposta d'una perruqueria performàtica. A dia d'avui diria que sóc psicoperruquerartística. Vaig ser cofundadora de la Companyia Osadía l'any 1996. Des del 2001, amb la Companyia Sienta la Cabeza he corregut món, portant alegria a molts festivals amb els nostres extravagants pentinats i amb bona música.

Ara em preparo per a una nova aventura, la interpretació teatral, assistida per la coreògrafa Diana Machado i sota la direcció de Lu Pulici, de la Companyia Trukitrek.

“Transformación en Primera Persona” representa el viaje de la protagonista en la búsqueda de Si misma. En su trayectoria por El Laberinto, espacio simbólico de esta búsqueda, se enfrenta a los miedos y deseos implicados en este dejar atrás una imagen que ya cumplió su ciclo. Imagen ésta representada por una larga melena de nueve años de vida. En este viaje contacta con sus recuerdos y experiencias, reveladas en las maletas que lleva consigo y que irá dejando a lo largo del camino. Poco a poco se deshace del peso que representa su imagen estancada, hasta encontrarse con aquella que simbolizará su más intima necesidad de transformación. Llega entonces a entender que la renovación pasa por la liberación de toda clase de apegos y reconociendo claramente el final de un ciclo podrá abrazar el inicio de la nueva etapa.

Fafá Franco. Nací en Brasil y llevo casi media vida en Barcelona. Por herencia genética soy peluquera. Para el ejercicio de esta milenaria profesión, mi formación en psicología me ha dotado de una mirada que va más allá del criterio puramente estético. Mi vena artística me condujo al escenario, con la innovadora propuesta de una peluquería performática. Al día de hoy diría que soy psicopeluquerartística. He sido cofundadora de la Compañía Osadía en el año 1996. Desde el 2001, con la Compañía Sienta la Cabeza, he recorrido mundo, llevando alegría a muchos festivales con nuestros extravagantes peinados y buena música.

Me preparo para una nueva aventura, la interpretación teatral, asistida por la coreógrafa Diana Machado, bajo la dirección de Lu Pulici de la Compañía Trukitrek.

“Transformation in First Person” represents the journey of the protagonist is search of herself. In her path through the labyrinth, the symbolic space of this search, she faces the fears and desires that are implied in leaving behind an image that has now fulfilled it’s cycle. This image is represented by a long length of hair which is nine years old. In this journey she encounters memories and experiences, revealed in the suitcases she carries with her and will leave behind on the way. Gradually the weight represented by her stagnant image lessens, until she finds that which symbolises her most intimate need for transformation. She comes to realise that renovation is liberation from all kinds of clinging, and recognising clearly the end of a cycle, is able to welcome the beginning of a new stage of being.

Fafá Franco. I was born in Brazil, and have lived almost half of my life in Barcelona. Hairdressing runs in my family, whilst my formation in psychology has given me a view which goes beyond mere aesthetic criteria. My artistic inclination led me to the stage, with an innovative proposal of performance hairdressing, and I would describe myself as an artistic psycho-hairdresser. In 1996 I co-founded the company Osadía, and in 2001 my present company, Sienta la Cabeza, travelling the world and bringing happiness to many festivals with the combination of extravagant hairstyles and good music.

Now I am embarking on a new venture, a theatrical act, under the direction of Lu Pulici of the company TrukiTrek and with the assistance of the choreographer Diana Machado.


★ 17 a 20 Març  17 a 20 Marzo   17 to 20 March ★

JUAN NAVARRO / SOCIETAT TEATRAL MIPERRO

“Nancy Spungen, No sólo quiero que me odien”

noves dramatúrgies
nuevas dramaturgias
new drama

ESTRENA

HORARIS ESPECTACLE
DIJOUS a DISABTE: 21:00 H
DIUMENGE 20:00H

10€ // socis 8€

HORARIOS ESPECTACULO
JUEVES a SABADO: 21:00 H
DOMINGO 20:00H

10€ // socios 8€

SCHEDULES SHOW
THURSDAY to SATURDAY: 21:00 H
SUNDAY 20:00H

10€ // members 8€

reservar: 93 315 23 54 anticteatre@anticteatre.com






Llegir, Lleer, Read Juan Navarro- aritcle El Mundo TENDÈNCIES.pdf


Idea, creació i direcció: Juan Navarro
Interpretació i creació: Agnés Mateus
Pianista: Pedro Gutierrez
Vestuari: Nieves Casquete
Direcció tècnica: Ferdy Esparza
Producció: Societat Teatral Miperro
Efectes de so: Raul de Alba

Coproduït per:
Antic Teatre, Barcelona,
Cèl.lula Sant Mori, (Pontos, Girona)


juan-navarro.es



Nancy Spungen
No solament vull que m'odiïn

Nancy Spungen és un musical que es compon dels següents elements: Una dona que fingeix ser una altra, un nen prodigi que no sent res quan toca el piano, una serp inofensiva, algunes cançons punk que van deixar de ser-ho fa temps, un souvenir de Berlín , l'àngel daurat que representa la deessa Victòria, alguna cosa més que serveixi de decorat i un piano perquè toqui el nen prodigi. Tot això per desdibuixar la idea de la dignitat en els nostres dies, una paraula amb una estètica que de vegades em treu la son.

Juan Navarro
El seu currículum com a actor és una col·lecció de noms de l'avantguarda europea de les arts escèniques i del cinema: La Carniceria Teatro de Rodrigo García, La Fura dels Baus, Einstürzende Neubauten, Isabel Coixet, Anita Saïj, Roger Gual, Santiago Zanou, Roger Bernat, Sara Molina. Però Juan Navarro alimenta el seu projecte personal com a creador escènic des de fa molt temps i segueix proposant una altra forma d'entendre el món des de l'escenari (escenari?): Fiestas Populares, Miedo al silencio, El Impossible, La Corporación, Agrio Beso, Radio Carburante, V de Amor. Fa molts anys va conèixer a l’Agnés. Nancy Spungen és el seu setè espectacle.

Agnés Mateus Una altra periodista que acaba en els escenaris. Ha passat per les mans de Roger Bernat, Txiqui Berraondo, Rodrigo García, Simona Levi i Juan Navarro. Forma part del col·lectiu GeneralElèctrica i entén l'escena en funció d'aquests anys. Algú va dir fa temps: “Agnés Mateus és una actriu que evoca la complexa qualitat d'una eina prehistòrica: una peça tallada en pedra, aparentment tosca i primitiva, però en realitat precisa i sofisticada.” Va conèixer el Juan en un menjador popular. Nancy Spungen és el seu musical.

Nancy Spungen
No solo quiero que me odien

Nancy Spungen es un musical que se compone de los siguientes elementos: Una mujer que finge ser otra, un niño prodigio que no siente nada cuando toca el piano, una serpiente inofensiva, algunas canciones punk que dejaron de serlo hace tiempo, un souvenir de Berlín, el ángel dorado que representa la diosa Victoria, alguna cosa más que sirva de decorado y un piano para que toque el niño prodigio. Todo esto para desdibujar la idea de la dignidad en nuestros días, una palabra con una estética que a veces me quita el sueño.

Juan Navarro (Albacete 1969) Su curriculum como actor es una colección de nombres de la vanguardia europea de las artes escénicas y del cine: La Carnicería Teatro de Rodrigo García, La Fura dels Baus, Einstürzende Neubauten, Isabel Coixet, Anita Saïj, Roger Gual, Santiago Zanou, Roger Bernat, Sara Molina. Pero Juan Navarro alimenta su proyecto personal como creador escénico desde hace mucho tiempo y sigue proponiendo otra forma de entender el mundo desde el escenario (escenario?): Fiestas Populares, Miedo al silencio, El Impossible, La Corporación, Agrio Beso, Radio Carburante, V de Amor. Hace muchos años conoció a Agnés. Nancy Spungen es su séptimo espectáculo.

Agnés Mateus (Barcelona, 1967) Otra periodista que acaba en los escenarios. Ha pasado por las manos de Roger Bernat, Txiqui Berraondo, Rodrigo García, Simona Levi y Juan Navarro. Forma parte del colectivo General Elèctrica y entiende la escena en función de esos años. Alguien dijo hace tiempo: “Agnés Mateus es una actríz que evoca la compleja cualidad de una herramienta prehistórica: una pieza tallada en piedra, aparentemente tosca y primitiva, pero en realidad precisa y sofisticada.” Conoció a Juan en un comedor popular. Nancy Spungen es su musical.

Nancy Spungen
I don´t want them just to hate me

Nancy Spungen is a musical that consists of the following: A woman pretending to be someone else, a child Prodigy who feels nothing when he plays the piano, a harmless snake, some punk songs that have long ceased to be, a souvenir from Berlin, the golden angel representing the goddess of victory, something else to serve as decor and a piano for the child Prodigy. All these things to Blur the idea of dignity in our times, a Word with an aesthetic that sometimes breaks my sleep at night.

Juan Navarro (Albacete 1969) His resume as an actor is a collection of names from the European avant-garde performing arts and cinema: La Carnicería Teatro de Rodrigo García, La Fura Dels Baus, Einstürzende Neubauten, Isabel Coixet, Anita Saïj, Roger Gual, Santiago Zanou, Roger Bernat, Sara Molina. But Juan Navarro feeds his personal project as creator scenic long and continues to propose another way of understanding the world from the stage (stage?): Fiestas Populares, Miedo al Silencio, El Impossible, La Corporación, Agrio Beso, Radio Carburante, V de Amor. He met Agnés long time ago. Nancy Spungen is his seventh show.

Agnés Mateus (Barcelona 1967) Another journalist who ends up in the scenarios. Has passed through the hands of Roger Bernat, Txiki Berraondo, Rodrigo García, Simona Levi y Juan Navarro. Agnés was part of the collective General Eléctrica and understands the scene according to those years. Someone once said: "Agnes Mateus is an actress that evokes the complex quality of a prehistoric tool: a piece carved in stone, apparently rough and primitive, but in fact accurate and sophisticated." He met Juan in a Bar. Nancy Spungen is her musical.


★ 21 Març  21 Marzo    21 March ★

FLUX CLUB

El nou club de vídeo de Barcelona

HORARIS ESPECTACLE
DILLUNS: 21:00 H
gratuit

HORARIOS ESPECTACULO
LUNES: 21:00 H
gratis

SCHEDULES SHOW
MONDAY: 21:00 H
free




Organitzat per HABITUAL VIDEO TEAM

fluxfestival.org

Segona temporada de FLUX CLUB, un club de vídeo que, amb una periodicitat quinzenal i amb la màxima flexibilitat, pretenem que reflecteixi la vitalitat del vídeo de creació de la nostra ciutat. Es tracta d’una extensió del Festival de vídeo d’autor FLUX, amb sessions obertes a tot el que està passant en el camp del vídeo a Barcelona, que complementen el festival des del punt de vista dels seus continguts i que estenen el seu període d’acció més enllà dels dies estrictament dedicats al festival.


La intenció és poder acollir tot tipus de sessions: projeccions, videoperformances i col·loquis que ofereixin al públic la possibilitat del contacte directe amb els videocreadors. Tant poden ser sessions monogràfiques d'autors reconeguts com sessions temàtiques, sessions col·lectives dedicades a autors emergents, a la presentació de treballs d’estudiants, o centrades en la videopoesia o la videodansa...


FLUX CLUB és un espai de difusió del vídeo de creació a la ciutat de Barcelona.

Segunda temporada de FLUX CLUB, un club de vídeo que, con una periodicidad quincenal y con la máxima flexibilidad, pretendemos que refleje la vitalidad del vídeo de creación de nuestra ciudad. Se trata de una extensión del Festival de vídeo d’autor FLUX, con sesiones abiertas a todo lo que está pasando en el campo del vídeo en Barcelona, que complementan el festival desde el punto de vista de sus contenidos y que extienden su período de acción más allá de los días estrictamente dedicados al festival.

La intención es poder acoger todo tipo de sesiones: proyecciones, videoperformances y coloquios que ofrezcan al público la posibilidad del contacto directo con los videocreadores. Tanto pueden ser sesiones monográficas de autores reconocidos como sesiones temáticas, sesiones colectivas dedicadas a autores emergentes, a la presentación de trabajos de estudiantes, o centradas en la videopoesía o la videodanza...

FLUX CLUBes un espacio de difusión del vídeo de creación en la ciudad de Barcelona.


FLUX CLUB second season, a fortnightly video club where, with maximum flexibility, the vitality of video creation of our city can be reflected. This is an extension of the FLUX Video Auteur Festival, with sessions open to all that's happening nowadays in the video field in Barcelona, which complement the festival from the point of view of its contents and spread their sphere of influence further than the few days dedicated to the festival.

Our intention is to include all kinds of sessions: projections, video performances and discussions which offer direct contact with the video creators. Everything from monographic sessions of well known authors; thematic, collective sessions dedicated to up and coming authors; the presentation of works made by students; those focused on video poetry or video dance, and so on.

FLUX CLUB is a space for dissemination of video art in the city of Barcelona.


sessió 4

dilluns 21 març 2011_21h
entrada gratuïta

TONI CASASSAS

Vic, 1964. Artista multidisciplinar. Ha realitzat en els darrers 15 anys projectes d’arquitectura, pintura, fotografia i audiovisual. Actualment, treballa en els projectes audiovisuals Lamuntanyaempensa i El camí de l’altre. Ha participat en diversos tallers de videocreació amb el cineasta Bigas Luna, ha realitzat cursos d’arquitectura a la Universitat d’Arquitectura i Disseny d’Interiors de North of London i d’escenografia a Kontsfack School of Art d’Estocolm.


tonicasassas.com→

presentació

En aquesta sessió, Toni Casassas en presenta On són les claus?, una narració poètica que reflexiona sobre la malaltia mental a partir de les imatges enregistrades durant el taller de vídeo i cinema “La Nau” dirigit per Toni Casassas i Maria Forga. L’objectiu del taller era, per una banda, que el grup adquirís noves habilitats a través de l'exploració, el coneixement i l'ús dels nous mitjans digitals audiovisuals i, per una altra, propiciar un espai de relació i comunicació. Tot el material recollit, transformat ara en una obra independent de format cinematogràfic, és d’un gran valor artístic i humà.

La sessió es complementa amb fragments de dos projectes audiovisuals que Toni Casassas té en procés d’elaboració: Lamuntanyaempensa, videonarració poètico-documental sobre un encontre amb la muntanya, i El camí de l’altre, narració videogràfica que es desenvolupa en el transcurs d’un viatje al Japó.

On són les claus?

2010_54 min
Relat poètic que reflecteix la malaltia mental a través de les imatges gravades en el taller de de vídeo i cinema "La Nau" dut a terme amb els usuaris de la Fundació Centre Mèdic Psicopedagògic d’Osona (FCMPPO) al Seminari de Vic entre el juny de 2008 i el juliol de 2009.




Lamuntanyaempensa

en procés_fragments
Tracta principalment d’un encontre amb la muntanya, del retorn al mite des dels boscos prepirinencs del Berguedà. El narrador, subjecte contemplatiu esdevé objecte contemplat. Les paraules volen ser dites i el desig vol ser acomplert. "La mitologia expressa el món salvatge com cap altra poètica posterior". Henry David Thoreau, extret del llibre Caminar.




El camí de l'altre

en procés_fragments
Tren de Naoshima a Tokyo; el paisatge transcorre mostrant el paradigma del lloc; els passatgers es converteixen en actors passius d'una vida relatada en petits fragments de quotidianitat.




david 3


★ 22 Març  22 Marzo   22 March ★

Associació SOUVENIR

“SILENCIS”

documental
historical documentary

HORARIS ESPECTACLE
DIMARTS: 21:00 H
gratuit

HORARIOS ESPECTACULO
MARTES: 21:00 H
gratis

SCHEDULES SHOW
TUESDAY: 21:00 H
free

reservar: 93 315 23 54 anticteatre@anticteatre.com




Direcció: Silvia Castro
Guió: Ana Garaikoetxea
Realització, gravació i edició: Max Renault
Música original: Sergi Malagarriga, Dani Jané, Rusó Sala
Veu en off: Jordi Cardoner
Durada: 30 minuts

Espanya, febrer de 1939, la Guerra s´ acaba i 500.000 persones creuen la frontera i s´ exilien a França, fugint de la “Nueva España” feixista. Enrera queda el somni de la República i el de la Revolució Popular. Aquest documental, escrit a partir de les Memòries d´ un soldat de l´ exercit republicà, alterna testimonis de persones que van viure aquest període, entrevistes a experts i imatges d´ arxiu. Com una capbussada dins aquesta part de l´ història deliberadament silenciada però ben viva, en tan que combat per les llibertats.

Estrena ben adient a l´ "Antic Teatre", doncs l´ espai va ser fundat com a societat obrera el 1879 (el "Cercle Barceloní d´ Obrers de Sant Josep"). I coincidint en el temps amb el recent centenari de la fundació de la confederació anarquista CNT al 1910 i amb els 80 anys de la proclamació de la II República, a l´ abril de 1931.

Silvia Castro, advocada. Fa dos anys va finalitzar la transcripció de les memòries del seu pare, Joaquin Castro Hernandez, anarquista, soldat de la República i exiliat a França. Amb Ana i Max neix la idea de que les memòries siguin el fil conductor del guió d´ un documental.

Max Renault, viu a París. Llicenciatura en realització audiovisual a la Université de París X Nanterre. Ha col.laborat amb televisions locals de Japó (FUJI TV) i París (TV Montmartre) i agències de publicitat.

Ana Garaikoetxea, metgessa de família, va realitzar la seva tesis doctoral basada en entrevistes a immigrants. Ha participat en projectes de cooperació internacional i de recuperació de la memòria històrica al seu centre sanitari gravant entrevistes de pacients.

Sergi Malagarriga, dissenyador gràfic i músic polifacètic (Baixista/Guitarrista). Rock, Folk, Poesia musicada.

Jordi Cardoner, exballarí, és coreògraf, director d' escena i professor de tècnica Alexander.

I tota la gent que ha participat i col.laborat en aquest documental desinteressadament. Agraïm la generositat i l´ entusiasme que han aportat des del seu àmbit de col.laboració.

España, febrero de 1.939, la Guerra se acaba y 500.000 personas cruzan la frontera y se exilian a Francia, huyendo de la “Nueva España” fascista. Atrás queda el sueño de la República y el de la Revolución Popular. Este documental, escrito a partir de las Memorias de un soldado del ejército republicano, alterna testimonios de personas que vivieron ese periodo, entrevistas a expertos e imágenes de archivo. Como una zambullida dentro de esta parte de la historia deliberadamente silenciada pero bien viva, en tanto que combate por las libertades.

Estreno inmejorable en el "Antic Teatre", pues el espacio fue fundado como sociedad obrera en 1.879 (el "Cercle Barceloní d´Obrers de Sant Josep"). Y coincidiendo en el tiempo con el reciente centenario de la fundación de la confederación anarquista CNT en el 1.910 y con los 80 años de la proclamación de la II República, en abril de 1.931.

Silvia Castro, abogada. Hace dos años finalizó la transcripción de las memorias de su padre, Joaquín Castro Hernández, anarquista, soldado de la República y exiliado a Francia. Con Ana y Max nace la idea de que las memorias sean el hilo conductor del guión para un documental.

Max Renault, vive en París. Licenciatura en realización audiovisual en la Université de París X Nanterre. Ha colaborado con televisiones locales de Japón (FUJI TV) y París (TV Montmartre) y agencias de publicidad.

Ana Garaikoetxea, médica de familia, realizó su tesis doctoral basada en entrevistes a inmigrantes. Ha participado en proyectos de cooperación internacional y de recuperación de la memoria histórica en su centro sanitario grabando entrevistas de pacientes.

Sergi Malagarriga, diseñador gráfico y músico polifacético (Bajista/Guitarrista). Rock, Folk, Poesía musicada.

Jordi Cardoner, exbailarín, es coreógrafo, director de escena y profesor de técnica Alexander.

Y toda la gente que ha participado y colaborado en este documental desinteresadamente. Agradecemos la generosidad y el entusiasmo que han aportado desde su ámbito de colaboración.

February 1939, the Spanish Civil War is over and 500.000 people are forced to flee from the new fascist dictatorship by crossing the French border. Behind them they leave the dream of a popular revolution. This documentary, based on the memories of a republican soldier, combines first hand testimonies of participants, historical images of the conflict and interviews with experts. A homage to freedom, the spirit of the documentary is to return to that deliberately silenced period of our history.

Opening at the Antic Theatre an ex worker’s society founded in 1879 (the Circle of Barcelona’s Saint Joseph’s Workers) and also coinciding with the centenary of the foundation of the CNT (anarchist worker’s confederation) in 1910 as well as the 80th anniversary of the Triumph of the Republican Government in April 1931.

Silvia Castro. Lawyer. Two years ago she transcribed her father‘s memories. He was an anarchist and a Republican soldier who migrated to France. Together with Ana and Max they decided to produce a documentary based on his memories

Max Renault. He lives in Paris. He’s got a degree in Audio-visual studies in Nanterre’s Paris University. He has collaborated with local TVs in Japan (FUJI TV) and Paris (TV Monmartre) and has worked in Publicity.

Ana Garaikoetxea General Practitioner who has done some PHD research with interviews to migrant groups. She has worked in different international health projects and has recorded interviews with patients in order to preserve their memories.

Sergi Malagarriga graphic designer and eclectic musician (base and guitar). He plays folk, rock and composes music for poetry.

Jordi Cardoner, former dancer, is a choreographer, stage director and teacher of Alexander Technique.

We also thank, everyone who has voluntarily collaborated in this documentary. We appreciate their enthusiasm and generosity.


★ 23 Març  23 Marzo   23 March ★

MISS Q

“Miss Q con Banda + Visuales”

Concert-performance
Concierto-performance
Concert performance

HORARIS ESPECTACLE
DIMECRES: 21:00 H
5€

HORARIOS ESPECTACULO
MIERCOLES: 21:00 H
5€

SCHEDULES SHOW
WEDNESDAY: 21:00 H
5€

reservar: 93 315 23 54 anticteatre@anticteatre.com




Veu, guitarra, ordinador, samplers: Miss Q
Bateria: Daniel Setti
Baix elèctric: Luis Montoya
Visuals: Mademoiselle Oui Oui
Durada: 60 minuts

www.myspace.com/lovelymissq

www.lovelymissq.bandcamp.com



“... Introducing Lovely Miss Q” és el títol del primer disc en solitari de la Miss Q. Produït per en Guillamino, un dels principals noms a l’escena catalana de música electrònica. “... Introducing Lovely Miss Q” destaca per la seva innovació i refinament melòdic. Aquest àlbum pot definir-se com la banda sonora de la vida interior d’un personatge fictici anomenat “Lovely Miss Q” – un personatge que freqüenta bars perduts al Salvatge Oest, teatres clandestins, ports industrials i fàbriques abandonades.

Aquella nit a l’Antic Teatre, Miss Q presentarà el seu format en directe més potent – acompanyada a l’escenari per en Daniel Setti (bateria), Luís Montoya (baix elèctric) i Mademoiselle Oui Oui (vídeo art).

Miss Q es l’alter ego de la música i l’actriu danesa Pia Nielsen. Va iniciar la seva carrera musical en solitari fa poc més d’un any, però ja ha passat per desenes d’escenaris a Espanya i a la resta d’Europa. Destacant actuacions en el FEMELEK (Barcelona), Invictro/MMVV (Vic), Karriere Bar (Copenhaguen), Kleine Reise (Berlín) i Haus Der Kulturen Der Welt (Berlín). A vegades, està sola a l’escenari i d’altres, acompanyada per la seva banda (Daniel Setti i Luís Montoya) i la vídeo artista Mademoiselle Oui Oui. A banda de realitzar el seu projecte en solitari, forma part del col·lectiu artístic/musical Zink Tank i la companyia de teatre Clavalacalva i ha composat bandes sonores per animació, vídeos artístics/documentals i obres de teatre.

 

“… Introducing Lovely Miss Q” es el título del primer disco en solitario de Miss Q. Producido por Guillamino, uno de los principales nombres en la escena catalana de musica  electrónica, “...Introducing Lovely Miss Q” destaca por su innovación y refinamiento melódico. Este álbum puede definirse como la banda sonora de la vida interior de un personaje fictício llamado “Lovely Miss Q” - un personaje que frequenta bares perdidos en el Oeste Salvaje , teatros clandestinos, puertos industriales y fábricas abandonadas.

Esta noche en el Antic Teatre Miss Q presenta su formato en directo mas potente - acompañada en el escenario por Daniel Setti (batería), Luís Montoya (bajo eléctrico) y Mademoiselle Oui Oui (video arte).

MISS Q es el alter-ego de la música y actriz danesa, PIA NIELSEN. Inició su carrera musical en solitario hace poco mas de un año, pero ya ha pasado por decenas de escenarios en España y en el resto de Europa. Destacando actuaciones en FEMELEK (Barcelona), Invictro/MMVV (Vic), Karriere Bar (Copenhague), Kleine Reise (Berlín) y Haus Der Kulturen Der Welt (Berlín).  A veces está sola en el escenario y a veces acompañada por su banda (Daniel Setti y Luís Montoya) y la video artista Mademoiselle Oui Oui. Aparte de realizar su proyecto en solitario, forma parte del colectivo artístico/musical Zink Tank y la compañía de teatro Clavalacalva, y ha compuesto bandas sonoras para animación, videos artísticos/documentales y obras de teatro.

 

"... Introducing Lovely Miss Q" is the title of the first solo album by Miss Q. Produced by Guillamino, one of the biggest names in the Catalan scene of electronic music. "…Introducing Lovely Miss Q" emphasizes for innovation and melodic sophistication. This album can be defined as the soundtrack of the inner life of a fiction character called "Lovely Miss Q " - a character who frequent lost bars in the Wild West, underground theaters, industrial harbors and deserted factories.

That night at the Antic Teatre Miss Q will present his most powerful live format - joined on stage by Daniel Setti (drums), Luís Montoya (bass guitar) and Mademoiselle Oui Oui (video art).

MISS Q is the alter ego of the Danish musician and actress, PIA NIELSEN. She began his solo career just over a year but has already gone through dozens of stages in Spain and the rest of Europe. Highlighting performances on the FEMELEK (Barcelona), InVictro / MMVV (Vic), Karriere Bar (Copenhagen), Kleine Reise (Berlin) and Haus der Kulturen der Welt (Berlin). Sometimes being alone and others on stage with her band (Daniel Setti and Luis Montoya) and video artist Mademoiselle Oui Oui. Other than making her solo project, she is part of the art/music collective ZinkTank and Clavalacalva theater company, and she has composed soundtracks for animation, video art / documentaries and dramas.

 


★ 24 a 27 Març  24 a 27 Marzo   24 to 27 March ★

MARTINA NOVA

“Il Viaggio di una Crinolina”

nous llenguatges del cos - circ
nuevos lenguajes del cuerpo - circo
new body languages - circus

ESTRENA

HORARIS ESPECTACLE
DIJOUS a DISABTE: 21:00 H
DIUMENGE 20:00H

10€ // socis 8€

HORARIOS ESPECTACULO
JUEVES a SABADO: 21:00 H
DOMINGO 20:00H

10€ // socios 8€

SCHEDULES SHOW
THURSDAY to SATURDAY: 21:00 H
SUNDAY 20:00H

10€ // members 8€

reservar: 93 315 23 54 anticteatre@anticteatre.com




Aquest projecte ha estat seleccionat per la residència de creació de circ impulsada per La Central del Circ - Fàbrica de creació i l’Antic Teatre.

Assistència artística: Doriana Crema
Música: Gipo Gurren
Llum: Vincenzo Caruso
Fotos: Zoe Vincenti
Vestuari: Esprit Nuveau
Producció i realització: La Fucina del Circo
En coproducció amb: el Festival Mirabilia
Suport de: Regione Piemonte, Comune di Fossano, Faber Teatre (Italia), La Central de Circ (Barcelona) i Antic Teatre (Barcelona).

martinanova.com


Crinolina ha estat el projecte seleccionat per a una residència de creació conjunta de La Central del Circ i de Antic Teatre en el marc d'un programa de residències de creació per a projectes de circ impulsat per La Central del Circ - Fàbrica de creació.

Un espectacle que barreja l’antic i el modern, utilitzant diferents llenguatges: teatre-dansa, circ i música. Un espectacle en transformació contínua, un conte rocambolesc sobre l’ànima i la soledat com a moment creatiu i d’alliberament.

En un viatge imaginari i fora del temps, una dama s’allibera de la seva poderosa i voluminosa crinolina per a deixar-se conduir pel que li suggereix el cos fins més enllà dels límits de la raó. Tot esdevé possible. Una proposta basada en el llenguatge musical, corporal i rítmic que vol arribar al públic de manera natural per a conduir-lo per un territori més enllà del que imagina.

... amb el projecte Crinolina vull transportar el públic en un món en què el pas cap a la llibertat expressiva i creativa sigui natural dins de cadascú de nosaltres.

Martina Nova realitza performances que combinen una alta tècnica acrobàtica amb la gràcia i la fluïdesa del moviment. El seu treball està principalment basat en el trapezi, les teles i el simple cos. Diplomada de l'escola de circ de Buenos Aires, ha continuat després investigant com a autodidacta (teatre-dansa i teatre físic, aeris i moviment). Ha presentat els seus espectacles i les seves performances a Itàlia, Espanya, Alemanya i França. El 2007 funda la Fucina del Circo, amb l'objectiu de crear un punt de referència i interès per a la creació d'espectacles de circ originals i innovadors, utilitzant estímuls i aportacions de diferents disciplines: teatre/dansa/música

Crinolina ha sido el proyecto seleccionado para una residencia de creación conjunta de La Central del Circ y de Antic Teatre en el marco de un programa de residencias de creación para proyectos de circo impulsado por La Central del Circ – Fábrica de creación.

Un espectáculo que mezcla lo antiguo y lo moderno, utilizando diferentes lenguajes: teatro-danza, circo y música. Un espectáculo en transformación continua, un cuento rocambolesco sobre el alma y la soledad como momento creativo de liberación.

En un viaje imaginario y fuera del tiempo, una dama se libera de su poderosa y voluminosa crinolina para dejarse conducir por lo que le sugiere el cuerpo hasta más allá de los límites de la razón. Todo se convierte en posible. Una propuesta basada en el lenguaje musical, corporal y rítmico que quiere llegar al público de manera natural para conducirlo por un territorio más allá de lo que imagina.

... con el proyecto crinolinas quiero transportar al público en un mundo en el que el paso hacia la libertad expresiva y creativa sea natural dentro de cada uno de nosotros.

Martina Nova realiza performances que combinan una alta técnica acrobática con la gracia y la fluidez del movimiento. Su trabajo está principalmente basado en el trapecio, las telas y el simple cuerpo. Diplomada de la escuela de circo de Buenos Aires, ha seguido luego investigando como autodidacta (teatro-danza y teatro físico, aéreos y movimiento). Ha presentado sus espectáculos y sus performances en Italia, España, Alemania y Francia. En el 2007 fonda la Fucina del Circo, con el objetivo de crear un punto de referencia e interés para las creaciones de espectáculos de circo originales e innovadores, utilizando estímulos y aportaciones de diferentes disciplinas: teatro/danza/musica/iluminación/
electrónica.

Crinolina has been the selected project for a common creation residency at La Central del Circ 2010 and Antic Teatre within the framework of a creation residencies program promoted by La Central del Circ.

A show that blends old and new, using different languages, dance theater, circus and music. A show which is constantly changing, a bizarre tale about the soul and loneliness as a creative moment of liberation.

In an imaginary journey and out of time, a lady is relieved of its powerful and voluminous crinoline to be led by what suggests the body to beyond the limits of reason. Everything becomes possible. A proposal based on the language of music, and rhythmic body wants public outreach lead naturally to a territory beyond what you think.

... with the project public transport crinolines want a world in which the step toward freedom is natural and creative expression within each of us.

Martina Nova creates performances that combine a great acrobatic technique with the grace and fluidity of movement. Her work is mainly based on trapeze, aerial silk and the simple body. She studied in Buenos Aires circus school and she has continued investigating afterwards as an autodidact (theatre-dance and physical theatre, aerials and movement). Her shows have been presented in Italy, Spain, Germany and France. In 2007 she founded La Fucina del Circo that aims to be a base point for the creation of original and innovative circus shows, using stimulations and resources from different disciplines: theatre/ dance/ music/ lighting/ electronics.


★ 28, 29 i 30 Març  28, 29 y 30 Marzo   28, 29 and 30 March ★

ANÒNIMA URBS

“Anònima Urbs”

concert - dansa - performance
nuevos lenguajes del cuerpo - circo
new body languages - circus

HORARIS ESPECTACLE
DILLUNS a DIMECRES: 21:00 H
10€ // socis 8€

HORARIOS ESPECTACULO
LUNES a MIERCOLES: 21:00 H
10€ // socios 8€

SCHEDULES SHOW
MONDAY to WEDNESDAY: 21:00 H
10€ // members 8€

reservar: 93 315 23 54 anticteatre@anticteatre.com




Guitarra: Enric Espinet
Bateria: Ramon Aragall
Guitarra: Pedro Font
Moviment: Nina Uyà
Fotografia: Raquel Passola
Durada: 50-60 minuts

myspace.com/anonimaurbs

Dos guitarres, un bateria, una ballarina i una fotògrafa.
Improvització.
No parlem mai del que anem a tocar i en realitat el que succeeix, el que sona, el que es mou, el que es veu, el que es percèp, depèn de com ens trobem entre nosaltres en aquell moment, insitu. El primer so o moviment que apareix motiva el següent. La fotografia fixa instants, destacant encara més el caràcter efímer del que som, fem i sentim.

Anònima Urbs es crea el juny 2009 dins el marc, i casi exclusivament pel festival Konvent.0, Cal Rosal, Berga (noves tendències artístiques). Grup de lenta maduració, actua de nou al Konvent.0 del 2010. Al gener del 2011 innagura els vermouths del Vermell, Manresa.

Dos guitarras, una bateria, una bailarina y una fotógrafa.
Improvisación.
No hablamos nunca de lo que vamos a tocar y en realidad lo que sucede, lo que suena, lo que se mueve, lo que se ve, lo que se percibe, depende de cómo nos encontremos entre nosotros en aquel momento, in situ. El primer sonido o movimiento motiva el siguiente. La fotografia fija instantes, destacando, aún más, el carácter efímero de lo que somos, hacemos y sentimos.

Anònima Urbs se crea en junio del 2009, dentro del marco, y casi exclusivamente, para el Festival Konvent.0, Cal Rosal, Berga (nuevas tendèncias artísticas). Grupo de lenta maduración, actua de nuevo en el Konvent.0 del 2010. En enero del 2011, innagura los Vermouths del Vermell, Manresa.

Two guitar players, a drummer, a dancer and a photographer.
Improvisation.
We never talk about what we are going to play and, in fact, what happens, what sounds, what moves, what you can see, what you can perceive, depends on how we feel between us at that moment, in situ. The first sound or movement motivates the next one. Photography fixes instants, showing out, even more, the ephemeral character of what we are, what we do and what we feel.

Anonima Urbs is created in June 2009, in the Konvent 0 Festival frame, in Can Rosal, Berga (New Artistic Tendencies). With a slow maduration, the group plays again in Konvent 0 in 2010. In January 2011, the group inaugurates the Vermuths season in El Vermell, Manresa.


★31 de Març i 1 de Abril  31 de Marzo y 1 de Abril   31 March and 1st of April ★

Organització del FCAB

“FESTIVAL DE CINE ANARQUISTA DE BARCELONA”

cine anarquista
anarchist film

HORARIS ESPECTACLE
DIJOUS - DIVENDRES: 16:00 H
gratuit

HORARIOS ESPECTACULO
JUEVES - VIERNES: 16:00 H
gratis

SCHEDULES SHOW
THURSDAY - FRIDAY: 16:00 H
free


I també el 2 d'abril a l'Ateneu Llibertari de Sants

c/ Maria Victòria 10.
Plaça de Sants (L1/L5)




Organiza: L'Assamblea del FCAB

www.fcab.tk

En els últims anys han tingut lloc diversos festivals d’aquest tipus a l’Amèrica del Nord, Europa i Austràlia. Es tracta de festivals organitzats per directors independents, documentalistes, artistas i activistas que confluïxen en un espai propi. El es Festival tractarà de convertir-se en un fórum per a compartir experiències i promoure uns mitjans de comunicación i expressió compromisos, creatius i artístics.

El FCAB convida a venir i participar amb els seus curts, documentals, animació, llargmetratges, etc. a tota persona que es sentí anarquista, anti-autoritària o simplement ‘anarco-curiosa’ de qualsevol part del món. El FCAB vol projectar les veus que transcendeixen fronteres i cultures, que normalment no són escoltades i que no tenen cabuda en el mercat de l’espectacle… i que reneguen d’ell. També hauràn tallers i presentacions que van més enllà de l’espectador “enfron d’una pantalla”, promovent el diàleg entre amb directors i activistes.

En los últimos años han tenido lugar varios festivales de este tipo en Norteamérica, Europa y Australia. Se trata de festivales organizados por directores independientes, documentalistas, artistas y activistas que confluyen en un espacio propio. El Festival tratará de convertirse en un foro para compartir experiencias y promover medios de comunicación y expresión comprometidos, creativos, artísticos.

El FCAB invita a venir y participar con sus cortos, documentales, animación, largometrajes, etc. a toda persona que se sienta anarquista, anti-autoritaria, o “anarco-curiosa” de cualquier parte del mundo. El FCAB quiere proyectar las voces que trascienden fronteras y culturas, que normalmente no son escuchadas y que no tienen cabida en el mercado del espectáculo y que reniengan de él. También habrá talleres y presentaciones que van más allá del “espectador de frente a una pantalla”, promoviendo el diálogo con los directores y activistas.

In the las years there have been taken place several film fests of this type in all Northamerica, Europe and Australia. They are film fests organised by independent filmmakers, documentalists, artists and activists that come together in an original space. The Fest will try to turn into a forum to share expericiences and to promote pollitically concerned, creative and artistic media.

FCAB invites to come and participate with its shorts, documentaries, animation, films, etc. to everyone who feels anarchist, anti-authoritarian, or simply ‘anarcho-curious’ from around the world. FCAB seeks to project voices that transcend borders and cultures which are not normally heard and don’t fit into the spectacle market and who renounce to it. There will be workshops as well, re-imagining the film fest as more than "seats facing a screen" to engage the audience in dialogue with filmmakers and activists.


DIJOUS, 31 DE MARÇ

16:00
Alomà. Una utopia, una esperança (Ramón Gras Alomà. 2009. 91 min.)
“Alomà” és un documental biogràfic centrat en la trajectòria de Josep Maria Alomà i Sanabras, històric líder cenetista de Tarragona. Josep Alomà fou tinent d’alcalde i conseller de cultura de l’Ajuntament de Tarragona durant la guerra civil. En el mateix període fou el director del Diari de Tarragona, delegat del Consell de l’Escola Nova Unificada a Tarragona i fundador de l’Ateneu Llibertari. Salvà la vida de nombroses persones perseguides per la repressió a la rereguarda a Tarragona, i liderà la conservació del Patrimoni. “L’anarquisme és un ideal de bondat, de bellesa, de servei als altres i sobre tot d’independència personal” (Josep Maria Alomà i Sanabras).

17:40
La parabolica (Xavi Sala. 2007. 12 min.)
Durante la retransmisión de la visita del Papa, a Vicente se le rompe la televisión. Desesperado decide construir una antena parabólica casera

17:55
Roquetes, memòries que fan barri (Laura Villaplana i Jordi Oriola. 2009. 27 min) (amb presentació)
Roquetes compta amb una potent memòria de barri. El seu origen està marcat per les lluites i conquestes veïnals i això ha calat en la construcció de la identitat com a barri. Però els temps canvien i amb ells les seves necessitats. De quina manera influirà aquesta forta memòria col·lectiva a l’hora d’afrontar els reptes del present?”

18:30
Cortar y Fugar (J. Penacova. 2009. 5 min.)
Un recluso de la prision de alta seguridad de la guayana francesa, decide fugarse despues dem as de 15 años de prision, para eso deve mejorar su aspecto fisico, la vida en la prision roza la extrema indigencia y normalmente los reclusos tienden a estar semidesnudos para tener algunas prendas limpias, el estado de falta de higiene hace que los reclusos lleven el pelo sucio y enrredado, despues de recivir una cantidad de dinero por parte de un compiñche, se fuga con la ayuda de una pequeña red de viejos reclusos que conocen los puntos debiles del centro penitenciario, una vez fuera de la prision el recluso descubre que estar fuera de la carcel, es un estado al que podriamos denominar condena b.

18:35
Diciembre. Cualquier mes es bueno para soñar (Iurdana Moch. 2009. 50 min.) (amb presentació)
Madrid, 2003. Al salir de ver “Noviembre” de Achero Mañas, Alfredo decide continuar lo que Alfredo, el protagonista de “Noviembre”, dejó pendiente: dar cabida al idealismo en este mundo materialista. Para ello reúne a tres actores noveles: Miriam, Bruno y Lara y se hacen llamar “Diciembre”.

19:30
Justice Man (José Cruz. 2007. 6 min.)
Illatranquila es un apacible pueblo donde todos sus habitantes viven en paz y armonía hasta que un mal llega a la aldea. Esta es una misión para Justiceman...

19:40
Memória Subversiva (José Tavares. 1989. 105 min.) (amb presentació)
En las primeras décadas del siglo XX la idea anarquista y particularmente el sindicalismo anarquista fueron una fuerza pujante en Portugal.
La CGT (Confederação Geral do Trabalho - anarcosindicalista) era la única central sindical que existía en el país. Su publicación "A Batalha" llegó a ser el tercer diario de mayor circulación en el País. Memória Subversiva es el único documental sobre este movimiento, reuniendo los testimonios de ventiún activistas anarquistas y sindicalistas. Hablan sobre huelgas insurrecionales y agitación social en los años veinte, de lucha contra el fascismo, de la guerra civil española, de la represión y la
clandestinidad, del campo de concentración de Tarrafal, del 25 de Abril de 1974...
Numerosos documentos e imágenes de archivo ilustran el anarquismo y sindicalismo en Portugal situándolo en su contexto histórico, desde la primera república portuguesa hasta 1975.

21:50
Ni dios, ni patrón, ni marido (Laura Mañá. 2009. 93min.) (amb presentació)
Ni dios, ni patrón, ni marido es una historia generada a partir de un personaje real, Virginia Bolten (1870-1960?), redactora de la primera publicación feminista latinoamericana denominada “La voz de la mujer”, cuyo lema era “Ni dios, ni patrón ni marido”, editadas en la clandestinidad entre 1896 y 1897, donde se aportó una perspectiva anarcofeminista en la defensa de los derechos elementales de la mujer y lxs trabajadorxs. Los 2000 ejemplares, de cada uno de los 9 números que llegaron a realizar, recorrieron fábricas y talleres brindando el espacio para difundir ideales de libertad e independencia, y situaron en primer plano el debate sobre el amor libre, el matrimonio, la revolución social y los abusos del poder, enseñando a las madres a educar a sus hijxs en igualdad de derechos. Fue una revista a la que contribuyeron argentinas, italianas y españolas, ya que era un momento de auge de la emigración a ese país. Virginia Bolten (llamada la Louise Michel rosarina) es uno de esos personajes silenciados por la historia oficial que por suerte el tiempo no ha olvidado.


DIVENDRES 1 D'ABRIL

15:30
Barri Boom, Barri Viu. Derribando el ovido (Diego Alvarez -AAVV El Partidor. 2008. 46 min.)
Los vecinos del barrio del partidor se ven acosados por una política urbanística basada en la oleada de especulación inmobiliaria, sumado a un desprecio, por parte de los gobernantes, por conservar el "legado histórico" que representan las viviendas obreras de una ciudad como Alcoi que en los inicios de la revolución industrial fue una de las más representativas. No solo por las industrias que allí florecieron sino principalmente por sus trabajadores que representaron a lo más vanguardista y combativo de su clase en lucha por la dignidad y la emancipación.

16:15
Pèsols (Neus Mahiques. 2009. 3 min.)
Curt anàrquic.

16:20
BCN -29S 2010 - Encenent la ràbia (Okupemlesones. 2010. 30 min.) (amb presentació)
Reportatge de seguiment de la vaga general del 29-S a Barcelona durant tot el dia.

17:00
Turismo (Luhuna Carvalho. 2006. 5 min.)
Curtmetratge realizat a barcelona. Una divertida sàtira sobre les okupes com “albergues” alternatius.

17:05
Squat Wars (Jan Hanuš. 2009. 28 min.)
Documental sobre la història del moviment okupa a Praga.

17:40
Hackmeeting Zaragoza 2010. Okupación de la Carcel. (socialartproducciones.com. 2010. 9:11 min.)
Reportatge sobre l’Hackmeeting de Zaragoza 2010.

17:55
Ultimos Dias (José Meireles. 2008. 15 min.) (amb presentació)
Curtmetratge que adapta el text “La Religió del Capital” una sàtira escrita per Paul Lafargue al 1887.

18:20
Celuloide Colectivo (Óscar Martín García. 2009. 85 min.) (amb presentació)
En julio de 1936 tiene lugar el levantamiento militar contra la República iniciándose la terrible Guerra Civil Española. La calles son tomadas por la clase trabajadora, para los anarquistas empieza la revolución social.
Los espectáculos pasan a ser socializados, surgiendo un modelo de producción y exhibición de películas nunca antes visto en la historia del cine. Entre la amplia producción de películas realizadas, destacan los documentales educativos y de propaganda, largometrajes de ficción, comedias, musicales infantiles y la película más costosa del cien español hasta la fecha.
¿Y qué pensaban los espectadores? La gente quiere entretenerse, ver otros mundos alejados de la guerra y de la dura rutina, y eso se lo proporcionan las películas de Hollywood.
Los ojos de la cámara registran la palpitante realidad de unos hechos que hoy poseen un extraordinario valor documental, como testimonios vivos de la historia.

20:15
December Seeds (Chris Marker. 2009. 29 min.)
Documental híbrid sobre la insurreció grega del desembre de 2008 que barretja imatges gravades als carrers d'Atenes amb imatges dels mass-media grecs. Recusant aceptar la seva mort, Alex vagueja com un fantasma per Atenes durant un mes. Ell té la llibertat per entrar en el món del les pel·lícules que mai no s'han rodat, sobretot una “Les Llavors” de Chris Marker. “December Seedes s'ha filmat els carrers d'Atenes, flirtejant tant amb política com amb somnis.

20:50
Sexperiencias (José Maria Nunes. 1968. 92 min.) (amb presentació)
Pequeño homenaje a Jose Maria Nunes, cineasta barceloní fallecido en 2010. Iniciador de la renombrada Escuela de Barcelona , considerada la mejor época del cine catalán, de acuerdo con los historiadores de cine y críticos, siempre ha sido leal a sus postulados estéticos, luchando duramente contra la difícil comercialización de esta clase de films. De su exquisita filmografía escojemos “Sexperiencias”, un largometraje sobre las redes que trenzan lucha política y zozobra amorosa. La reacción administrativa arroja el film a la inexistencia oficial y la difusión clandestina. La película carece de argumento. Trata de las reacciones de un señor mayor y una chica joven ante las noticias que en 1968 aparecen en la prensa: El Mayo francés, el Vietnam, Biafra... Es dispersa, aparentemente inconexa. Los personajes se encuentran en las situaciones más ilógicas: en un cementerio de locomotores de tren, en una casa en ruinas donde unos muchachos editan una revista... No hay ruido de pasos, las puertas, cuando se abren o cierran, no se oyen.

23:00
Cloenda poetica amb Lucífer i Satanàs.


DISSABTE 2 D'ABRIL

A l’Ateneu Llibertari de Sants.
c/ Maria Victòria 10.
<M> Plaça de Sants (L1/L5)

17:00
La MAT ¿a donde nos lleva el progreso? Javier Collado Reigadas, Ales Payá Felis. 2009. 28 min.)
Este documental pretende potenciar las voces de las luchas contra La Mat, desde acciones legales hasta acciones más directas, como la primera okupación que se ha producido en el Estado. Todas ellas se enfrentan a la nueva línea eléctrica de 440 KV que atravesará la Península en el 2013."

17:30
¿Porqué Anarquistas? (Grupo Anarquistas Rosario. 2010. 17 min.)
Este panfleto audiovisual realizado por el Grupo Anarquistas Rosario en el año 2010 ofrece un breve pero efectivo acercamiento a los fundamentos centrales sobre los que se han formado las críticas y las propuestas del movimiento anarquista.

18:00
Filaki. Sociedad, cárcel y los motines del 2007 en Grecia (2008. 50 min.)

El video nos introduce sobre el control social que ejerce la dinámica capitalista y su Estado sobre nosotros. Luego profundiza en el tema central del documental: los motines en las prisiones griegas que se dieron en el 2007, con imágenes y comunicados.

19:00
Miedo (Dinero Gratis. 30 min.)
El miedo de la gente anónima en su vida cotidiana.

19:30
Brad. Una noche más en las barricadas (Miguel Manzaneda. 2006. 58 min.)
Rebelión popular en Oaxaca, Mexico, 2006. Cuando los paramilitares le pegan un tiro de fusil a Brad Will, la camara cae,pero sigue grabando. Esa cámara pasa de una mano a la otra, contandonos la historia de Brad. Y también un poco de ese "movimiento de movimientos" conocido como antiglobalización. De las okupas en Nueva York, a un piquete ecologista en Oregon, a la batalla de Seattle, Praga, Genova, Quito, Oaxaca.. Detrás de la cámara están amigos de Brad que como él, se dedican a enseñar lo que no sale en la tele.


 ENTRENAMENTS  ENTRENAMIENTOS  TRAININGS
 DIMARTS   MARTES   TUESDAY

EL COS DE LA VEU
amb Victor Turull

Unir la duplicitat veu-respiraçió. Reconeixer la multiplicitat de la nostra veu i utilitzar-la. La veu ens porta fácilment a espais interiors creatius, emocionalment creatius.

Desde col·locacions corporals basades en la Bioenergía potenciarem la projecció de la veu. Ens endinsarem a la escolta del sò i del silenci.

Aquest es un treball energètic poderós que ens ajuda a afinar el nostre cos a través de la veu. La veu, també, com a netejador energètic del cos.

Víctor Turull es creador escènic, terapeuta de sò, especialista en medicina tradicional africana.


Horaris
Dimarts de 10 a 12 h
Preus: 60€ al mes

Contacte:
biovoz@victorturull.org →
615 135 853

EL CUERPO DE LA VOZ
con Victor Turull

Unir la duplicidad voz-respiración. Reconocer la multiplicidad de nuestra voz y utilizarla. La voz nos lleva fácilmente a espacios interiores creativos, emocionalmente creativos.

Desde colocaciones corporales basadas en la Bioenergía potenciaremos la proyección de la voz y entraremos en la escucha del sonido y del silencio.

Este es un trabajo energético poderoso que nos ayuda a afinar nuestro cuerpo a través de la voz. La voz, también, como limpiador energético del cuerpo.

Víctor Turull es creador escénico, terapeuta de sonido, especialista en medicina tradicional africana.


Horarios
Martes de 10 a 12 h
Precio: 60€ al mes

Contacto:
biovoz@victorturull.org →
615 135 853

THE VOICE’S BODY
with Victor Turull

To link both voice and breathing, to better recognize the multiplicity of our own voice and make a good use of it. Voice easily takes us to inner creative spaces, emotionally creative.

Through body positions based in bioenergy we will get further potential of the voices projection. We will pay attention to silences also.

This is a strong energy strength that will help us tone our body through voice and make a good use of it as a clean-up.

Victor Turull is a scene artist, sound therapist and specialist in traditional African medicine.


Time Schedules
Tuesday from 10 am to 12pm
Price: 60€ in a month

Contact:
biovoz@victorturull.org →
615 135 853


 RECOMENDAMOS

LIBRE COMUNIDAD ESCENICA
www.tea-tron.com →


Una revisió de les polítiques culturals de la Generalitat de Catalunya
www.menoslobos.org →


Los medios por los cuales los artistas producen su trabajo actualmente
miotrotrabajo.wordpress.com →


logotipos patrocinadores c. Verdaguer i Callís 12 · BCN · tel. 93 315 23 54 · anticteatre@anticteatre.com · www.anticteatre.com

Amb la col·laboració de:
logotipos patrocinadores

Antic Teatre és membre i treballa en xarxa amb: / Antic Teatre es miembro y trabaja en red con: / Antic Teatre is a member and networking with:
logotipos newtwork

Col.laboradors / Colaboradores / Collaborators
logotipos colaboradores