A diferència de la crítica tradicional en la qual el subjecte desenvolupa la seva pràctica sobre un objecte d'estudi, en aquest treball la simultaneïtat del discurs físic i intel·lectual coincideix en la mateixa persona: el ballarí. La crítica és incorporada i per tant suada. Amb aquesta proposta s'intenta posar èmfasis en l'alteritat d'aquest llenguatge quinestèsic a la vegada que es desplega un anàlisi crític sobre com s'ha construït històricament la figura del ballarí com a subjecte de subalternitat, un subjecte mut sense capacitat d'agència ni veu política.

El llibre "Sudando el discurso / Sweating the discourse", que acompanya aquest treball performàtic, es va publicar el juliol de 2015 i la seva segona edició va sortir el desembre de 2015.

BIO
Aimar Pérez Galí
Desenvolupa la seva pràctica artística en el camp de la dansa i les arts performàtiques com a ballarí, coreògraf, investigador, pedagog i escriptor, sempre entenent el cos com a lloc de referència. Va estudiar dansa moderna a l'Escola Superior d'Arts d'Àmsterdam / de Theaterschool i ha cursat un màster en teoria crítica i museologia en el Programa d'Estudis Independents del Museu d'Art Contemporani de Barcelona. És co-fundador i director d'Espacio Práctico des del 2010 i des del 2014 és docent del Departament de Coreografia i Interpretació del Conservatori Superior de Dansa de l'Institut del Teatre de Barcelona.

Entenent la fisicalitat com la bateria de canvis i intercanvis que es desencadenen en un cos quan està en acció, existeix un interès en tot allò que transmet un cos en plena activitat, una cosa difícil de compartir perquè sovint aquesta informació, vinculada a espais d'auto-percepció, sensibles i intuïtius, no circula pels canals habituals de la lògica o l'enteniment; i perquè la majoria d'aquests canvis ocorren a l'interior del cos. És aquí on entra en joc el so com a mitjà pel qual compartir aquesta fisicalitat.

Hem desenvolupat un dispositiu que monitoritza diferents processos que es desencadenen en un cos en acció perquè aquest cos –gràcies al dispositiu- es converteixi també en un instrument que produeix so i el modifica. L’objectiu és que el so del cos en moviment construeixi un paisatge sonor que transmet al oient-espectador la seva fisicalitat. Tot el so neix del cos i és el propi cos el que el modifica a temps real per a crear una partitura sonora.

BIO
Sergi Fäustino
Completa estudis de dansa i direcció a la School for New Dance Developement a Amsterdam, (Holanda).Torna a Barcelona i treballa amb algunes companyies de la Ciutat Comtal. Des de 2012 està desenvolupant el projecte FÄUSTINO I, II, III, IV. Treballant amb la idea del cos como a contenidor de la historia personal.

Marc Romagosa
Ha fet dissenys de so per a espectacles de Rodrigo García, Pep Bou, Teatre del Liceu o Carme Portacelli. Ha treballat com a tècnic de so amb La Fura dels Baus, Teatre Lliure, Rafael Amargo, Increpación Danza entre d'altres.

A l’univers, com a sistema aïllat que és, l’entropia creix constantment. En un moment donat, l’entropia arriba al seu màxim, produint un equilibri entre totes les temperatures i pressions, que desemboca en la mort tèrmica de l’univers. Final com a nou principi. Perquè descendim dels monos i els bacteris, però també dels astres i les galàxies. Estem formats de pols de Big Bang. Com es pregunta Hubert Reeves, tenim nosaltres la memòria de l’univers? Activar conceptes científics en un espai (teatral) creant noves realitats (ficcionades), reformulant i qüestionant els codis escènics e instal·latius.

BIO
Ariadna Rodriguez
El seu treball pren l’escena com a punt de trobada de les diferents disciplines/eines que posa en joc i desenvolupa, per tal d’activar o desencadenar accions que qüestionen la forma i els codis de l’acte representatiu. Ariadna Rodríguez és titulada Superior de Música pel Conservatorio de Santiago de Compostela i pel Berklee College of Music de Boston, on va assistir becada per la Fundació Fulbright. Allà també va estudiar Performance Art i Art Sonor a la School of the Museum of Fine Arts. S’ha format en Dansa Clàssica, Contemporània i Body Weather, entrenant amb l’Oguri a Los Angeles i a Barcelona amb l’Andrés Corchero. Va estudiar Teatre contemporani a l’escola Espacio Aberto de Santiago de Compostela i amb Rachel Rosenthal a Los Angeles, CA. Ha presentat projectes de creació pròpia als Estats Units, Alemania, França i Espanya. Des del 2012, dirigeix i coordina l’espai i plataforma nyamnyam amb Iñaki Alvarez.

Volem aprofitar l’oportunitat per fer memòria, recordant els nostres inicis i el nostre caminar, tant artístic com personal pel fèrtil camí que han suposat aquests 5 anys de treball junts. Sense la intenció de deixar fora de la creació les ombres que la nostra pròpia llum genera, seran els intèrprets els que, des de la seva experiència desenvolupin les dramatúrgies que en aquesta ocasió mostrarem, amb la intenció no només de donar a conèixer allò que podem considerar els nostres èxits sinó també aquells que sentim com els nostres fracassos. També volem agrair a tots els artistes que han col.laborat amb nosaltres en aquest temps, que no han sigut pocs, la seva voluntat, generositat i força. Gràcies per la vostra alenada d’aire fresc!

Ja és el cinquè any que les veïnes de l'Antic Teatre ballen regularment a la nostra sala. 14 dones i 2 home d'entre 65 i 91 anys, veïnes del Casc Antic de Barcelona. Algú ha comentat, després de veure-les, que podrien ser les "iaies" que tenim alguns a casa, o bé les "iaies" que algunes serem algun dia. I és que aquest grup es mereix, més que ningú, i al seu mateix barri, disposar de visibilitat, espai i recursos per a poder expressar de forma artística tot allò que tenen per explicar.

En cada actuació, es proposen un nou repte i intenten portar cada cop més lluny la seva capacitat artística.

El projecte comunitari de l'Antic Teatre amb els seus veïns consisteix en la realització de tallers de dansa i moviment dirigits a la gent gran i la presentació de mostres artístiques de forma regular durant l’any. Amb això es fa accessible el llenguatge i l’expressió artística de la dansa, amb els beneficis que pot tenir en relació a la inclusió i cohesió social. De la mateixa manera es fan més visibles les necessitats i formes d’expressió de la gent més invisible del nostre barri: la gent gran.

El projecte també inclou diferents activitats per a fomentar la relació intergeneracional, entre els més grans i els més joves del barri.

BIO
Isabel Ollé i Quim Cabanillas
Ens coneixem l’any 2010 en unes sessions de Shiatsu com a pacient i Shiatsu-Shi. Des de la primera sessió percebem un punt d’unió entre les nostres disciplines: el centre com a origen del moviment. D’altra banda, el coneixement i l’experiència de tots dos sobre el moviment, Isabel Ollé (dansa) i Quim Cabanillas (arts marcials) fa que sigui més fàcil de posar en pràctica el concepte. D’aquí prenem junts el nostre camí professional creant QuimBel-do i apropant el moviment i la dansa a persones de totes les edats i caires potenciant les vessants més creatives.
Dirigim artísticament des de l’any 2011 els projectes artístics comunitaris de l’Antic Teatre. Col.laborem amb l’Ateneu de les Arts de Viladecans i el nostre treball també ha estat produït en un projecte de col.laboració entre el Festival Al Carrer de Viladecans i la Fira Mediterrània de Manresa.

Una hipotètica situació ens situa en una Catalunya ja independent, durant l’enregistrament d’un programa magazine a la cadena televisiva, en horari de maxima audiencia. Les situacions més absurdes i les anécdotes més inversemblants succeeixen entre la regidora del programa, el presentador del programa i l’artista convidada, barrejant tot aixó amb una plantilla de treballadors, la majoria d’ells emigrants del veí pais, España.

BIOS
Eduardo Gión
Director de cinema, teatre i documentalista. Ha treballat com a ajudant de direcció de curtmetratges i llargmetratges en 35 mm. Ha realitzat la festa basada en el cinema underground de terror "Transilvania Club" al costat del cineasta Luis Macías i els músics XSDJ.
Escriu i produeix reportatges per a revistes com Candy Magazine, Paradís Magazine o Odda Magazine. Els seus documentals s'han pogut veure en festivals com Sitges, Portland o New York.

Victor Guerrero
Estudia al Liceu Francès, per a més endavant estudiar Belles Arts. S'especialitza en el mètode Grotowsky i en cant i dansa.
Això el porta a treballar en el món del cabaret dels 70 i 80, convertint-se en una de les seves primeres figures com a mestre de cerimònies i presentador.
Treballa en els millors locals i cabarets, portant la seva fama i el seu nom a ser respectat per tota la professió i el seu estil a ser únic.

Gilda Love
Mític Icona de la Barcelona més trangresora i canalla dels 70 i 80. Transformisme patri, va actuar en els cabarets més emblemàtics de Barcelona i París. Tot un MITE.

Brigitta Lamoure
Un dels transformistes més autèntics en l'actualitat, el seu personatge Còmic a envaït de tendresa i cor a tots els espectadors de BTV. Integrant també del mític grup de transformistes català "The Chanclettes".

Companyía Cocoteva
Neix el 2012 sota la direcció de Xavier Villena, més de 15000 espectadors han pogut gaudir del seu art, col·laboren amb "El Desplume". Art i color.

"Un cuaderno de notas sin contenido” és un projecte de Maria Jerez al qual em va convidar al costat d'altres quatre artistes per reaccionar en l'actualitat i a través d'un text, al llibre “El hombre sin contenido” de Giorgio Agamben, escrit al 1970. En la meva intervenció dins de la presentació del quadern de notes vaig proposar de manera el parany del moment històric en què em trobo buscant la manera d'integrar el meu passat en el meu futur i veure com això és possible a través de la pràctica artística. Al festival GREC presentaré el desenvolupament més o menys formal d'aquesta idea.

BIO
Juan Domínguez
És performer, coreògraf, director escènic i programador. Resideix i treballa entre les ciutats de Madrid, Berlín i Brussel·les. El seu treball explora la relació entre diferents codis i advoca per la dissolució entre la ficció i la realitat, utilitzant la una per a produir l'altra i viceversa. Actualment està treballant en la construcció de contextos que generen relacions més fortes i duradores a través de la continuïtat. També està treballant en la idea de coautoria entre tots els agents que intervenen en una experiència performàtica en viu. Algunes de les seves obres són: Todos los bueno espías tiene mi edad (2002). Shichimi Togarashi en col·laboració amb Amalia Fernández (2006), Blue (2009), Ya llegan los personajes en col·laboració amb Los torreznos (2011), El Triunfo de la Libertad (2014) en col·laboració amb La Ribot i Juan Loriente, Clean Room temporades pilot , 1, 2, i 3. (2010-2016). En els últims 14 anys ha comissariat diversos festivals i programes. Va ser director artístic del Festival In-presentable / La Casa Encendida (2003-12), codirector de Living Room Festival (2010-13) i co-programador de Picnic Sessions a C2M-Madrid (2013-15).