logo Antic Teatre

[ MAPA ]   [ anticteatre@anticteatre.com ]   [ REFORMA_Antic]   [ VIDEO CANAL]   [ FOTOS ]

[Descomptes]   [Fitxa tècnica]   [Projecte Artístic Comunitari]   [ Antic Horror Picture Show ]   [Blog Teatron]   [Archive_Memòries]




PRODUCCIONS I MANAGEMENT /// PRODUCCIONES Y MANAGEMENT /// PRODUCTION AND MANAGEMENT ///
[+] INFO →

Al 2015 l'Antic Teatre inicia la seva nova línia de producció propia i management.

Amb la intenció d’expandir la idea de l’Antic Teatre més enllà de la sala, selecciona i produeix projectes que són de la seva línia artística i possibilita la seva difusió a nous espais i contexts.

En aquesta nova etapa, l’Antic Teatre es responsabilitza de la gestió integral del pressupost i la coordinació de la producció del projecte. També gestiona la distribució dels seus propis espectacles i els d'altres companyies lligades a la seva línia de treball.

La nostra filosofia es treballar en col·laboració, generant i possibilitant xarxes que permetin incrementar la visibilitat i la presència de la nostra línia artística a nivell local, nacional i internacional.

En 2015 Antic Teatre inicia su nueva línea de producción propia y management.

Con la intención de expandir la idea del Antic Teatre más allá de nuestra sala, seleccionamos y producimos proyectos, que siguen nuestra línea artística y posibilitan su difusión en nuevos espacios y contextos.

En esta nueva etapa, Antic se responsabiliza de la gestión integral del presupuesto y la coordinación de la producción del proyecto. También gestionamos la distribución de nuestros propios espectáculos y los de compañías vinculadas a nuestra línea de trabajo.

Nuestra filosofía es trabajar en colaboración, generando y posibilitando redes que permitan incrementar la visibilidad y la presencia de nuestra línea artística a nivel local, nacional e internacional.

In 2015 Antic Teatre has started its own production and management enterprise.

With the aim of extending the idea of Antic Teatre beyond our own auditorium, we will select and produce a number of projects that tie in with our artistic style, and facilitate their exposure in new spaces and contexts.

As part of this new phase Antic will manage the financial aspects and coordinate the production of each project. We will also manage the distribution of our own shows and those of companies in our line of work.

Our policy is to work in collaboration, generating and facilitating networks that will increase the visibility and presence of our particular line of creation at local, national and international levels.


// 27-29 Gener / 2-5 i 9-12 Febrer
// 27-29 Enero / 2-5 y 9-12 Febrero
// 27th-29th January / 2th-5th & 9th-12th February
SOCIETAT DOCTOR ALONSO ANARCHY- Live-art - 55 min
Direcció: Sofia Asencio
Dramatúrgia: Tomàs Aragay
Direcció Coreogràfica: Sofia Asencio
Creació i interpretació: Semolina Tomic
Il·luminació i espai escènic: CUBE
Espai Sonor: Marc Navarro
Producció: Imma Bové
Distribució: Societat Doctor Alonso

Amb la coproducció del Festival TNT de Terrassa, la col·laboració de l’Antic Teatre i l’Ajuntament de Bàscara i el suport de l’ICEC i l’INAEM

www.doctoralonso.org

HORARIS / HORARIOS / SCHEDULES
27 DIVENDRES / VIERNES / FRIDAY: 21'00
28 DISSABTE / SÁBADO / SATURDAY: 21'00
29 DIUMENGE / DOMINGO / SUNDAY: 20'00

2 DIJOUS / JUEVES / THURSDAY: 21'00
3 DIVENDRES / VIERNES / FRIDAY: 21'00
4 DISSABTE / SÁBADO / SATURDAY: 21'00
5 DIUMENGE / DOMINGO / SUNDAY: 20'00

9 DIJOUS / JUEVES / THURSDAY: 21'00
10 DIVENDRES / VIERNES / FRIDAY: 21'00
11 DISSABTE / SÁBADO / SATURDAY: 21'00
12 DIUMENGE / DOMINGO / SUNDAY: 20'00


ENTRADES/ ENTRADAS /TICKETS
COMPRAR/ BUY HERE →

10 euros ONLINE // 12 euros TAQUILLA / BOX OFFICE

[+] INFO →

És un experiment entre el kaos i l’ordre. Evidentment l’experiència no és innòcua i és molt complexa, es podria resumir en “si vols silenci has de treballar-t’ho” o “fes el que vulguis”. Aquesta presa de poder no és senzilla. Un des de que neix està lligat a les seves circumstàncies i depèn dels altres per des de la infància aconseguir coses tan vitals com l’aliment o la calor. Nosaltres depenem del públic, dels teatres i també del govern per fer funcionar les nostres obres. Això que és una interdependència social, no converteix ni al públic ni als teatres ni als governs en els nostre amos. El problema del govern és que està fet per manar, per administrar i per regir les nostres accions. L’art és el mitjà homogeni on poder experimentar o reproduir certs estats i suposicions.

Sofia Asencio i Tomàs Aragay codirigeixen la companyia. Es plantegen cada espectacle o projecte des del punt 0, per tornar a replantejar el seu llenguatge artístic cada vegada. Barregen gèneres, formes escèniques i tipus diferents de gent, creant la seva pròpia manera d’habitar l’escenari. Els agrada plantejar l’escena com un lloc on col·locar, allà on hauria d’haver espectacularitat, el menys espectacular possible, creant així una poètica del patètic.

Societat Doctor Alonso s'estableix físicament en una zona rural, a Pontós, província de Girona, per allunyar-se del "soroll " i la " uniformitat " que envolta la creació contemporània i el món artístic en una gran ciutat com Barcelona. Una manera de replegar la mirada cap el nostre interior, per buscar la veu pròpia. Crear en un entorn rural i local, ancorant els peus en la nostra pròpia tradició cultural per, des d'aquest observatori perifèric, construir un discurs universal fort.

De la mateixa manera Societat Doctor Alonso neix amb una clara vocació d'intercanvi permanent amb l'exterior; vocació que es recolza en un doble convenciment: d'una banda la necessitat de mantenir un escolta permanent dels camins creatius que es desenvolupen a l'altre costat de les nostres fronteres, i de l'altre, la imperiosa necessitat de mostrar el nostre treball a públic de procedència cultural diversa per situar-lo en un marc de recepció plural, que ens permeti rebre un feedback artísticament enriquidor.
La companyia Societat Doctor Alonso col·labora amb un ventall ampli d’artistes multidisciplinaris amb qui sovint realitza un treball continuat en diversos projectes.

Es un experimento entre el kaos y el orden. Evidentemente la experiencia no es inocua y es muy compleja, se podría resumir en "si quieres silencio tienes que trabajar-te" o "haz lo que quieras". Esta toma de poder no es sencilla. Uno desde que nace está ligado a sus circunstancias y depende de los demás para desde la infancia conseguir cosas tan vitales como el alimento o el calor. Nosotros dependemos del público, de los teatros y también del gobierno para hacer funcionar nuestras obras. Esto que es una interdependencia social, no convierte ni al público ni a los teatros ni a los gobiernos en los nuestro dueños. El problema del gobierno es que está hecho para mandar, para administrar y para regir nuestras acciones. El arte es el medio homogéneo donde poder experimentar o reproducir ciertos estados y suposiciones.

Sofía Asencio y Tomás Aragay codirigen la compañía. Se plantean cada espectáculo o proyecto desde el punto 0, para volver a replantear su lenguaje artístico cada vez. Mezclan géneros, formas escénicas y tipos diferentes de gente, creando su propia manera de habitar el escenario. Les gusta plantear la escena como un lugar donde colocar, allí donde debería haber espectacularidad, el menos espectacular posible, creando así una poética del patético.

Sociedad Doctor Alonso establece físicamente en una zona rural, en Pontós, provincia de Gerona, para alejarse del "ruido" y la "uniformidad" que rodea la creación contemporánea y el mundo artístico en una gran ciudad como Barcelona. Una manera de replegar la mirada hacia nuestro interior, para buscar la voz propia. Crear en un entorno rural y local, anclando los pies en nuestra propia tradición cultural para, desde este observatorio periférico, construir un discurso universal fuerte.

Del mismo modo Sociedad Doctor Alonso nace con una clara vocación de intercambio permanente con el exterior; vocación que se apoya en un doble convencimiento: por un lado la necesidad de mantener un escucha permanente de los caminos creativos que se desarrollan en el otro lado de nuestras fronteras, y del otro, la imperiosa necesidad de mostrar nuestro trabajo a público de procedencia cultural diversa para situarlo en un marco de recepción plural, que nos permita recibir un feedback artísticamente enriquecedor.
La compañía Sociedad Doctor Alonso colabora con un amplio abanico de artistas multidisciplinares con quien a menudo realiza un trabajo continuado en varios proyectos.

This is an experiment in chaos and order. The experience is obviously not an innocuous one and is extremely complex; it could be summarised as "if you want silence you have to work on it" or "do whatever you like". Assuming power is in no way simple. We are born tied to our circumstances and from our earliest childhood depend on others to obtain such vital necessities as food or heat. We depend on the audience, and also on theatres and governments, for our work to be seen. However, what is essentially a social interdependence does not make either the audience or the theatres or the governments our masters. The problem with government is that it has been created to rule, to administrate and to govern our actions. Art is a homogenous medium where we can experiment with or reproduce certain states, certain assumptions.

Sofía Asencio and Tomàs Aragay are the company co-directors. Every show or project is begun from scratch, so that they can rethink their artistic language each time. Mixing genres, stage formats and types of people, they create their own way of inhabiting the stage. They like to use the stage, where we would expect to see something spectacular, as the setting for something as unspectacular as possible, so creating a poetic pathos.

Societat Doctor Alonso set up their base in a rural area, the village of Pontós in the province of Girona, to move away from the 'noise' and the 'uniformity' that surrounds contemporary creation and the arts in a big city like Barcelona. This allowed them to turn their gaze inward in search of their own voice. By creating in a local and rural environment, and finding their place within their own cultural traditions, they are in a position to construct a strong and universal discourse from their peripheral perspective.

By the same token Societat Doctor Alonso have developed a clear will for continuous exchange with the outside world, a desire supported by a double conviction: on the one hand, the need to keep a close eye on the creative directions being developed abroad; and on the other, the overwhelming imperative of showing their work to audiences from a wide range of cultural backgrounds, so that the variety of reactions can in turn provide an enriching artistic feedback.
Societat Doctor Alonso collaborate with a broad selection of interdisciplinary artists, often continuing these collaborations across an extensive range of projects.



TXALO TOLOZA "Pacífico #3. Estraños mares arden"
Noves dramatúrgies // Nuevas dramaturgias // New drama - 75 min
Puesta en escena y dramaturgia audiovisual: Txalo Toloza-Fernández en col·laboració amb Laida Azkona Goñi
Coreografía: Laida Azkona Goñi
Sonido y espacio sonoro: Juan Cristóbal Saavedra
Diseño del espacio y producción audiovisual: MiPrimerDrop
Diseño de iluminación: Ana Rovira
Máscaras: Manuel Vernal
Vestuario: Mikel Colás
Asesor histórico: María José Calderón
Asesoría artística: Paula Giuria, Javiera Peón-Veiga, Cristina Alonso y Celso Curi

www.miprimerdrop.com

www.lasaunainternational.com

www.anticteatre.com/ontour/txalotoloza

[+] INFO →

Pacífico #3. Extraños Mares Arden és la tercera peça de la sèrie “Pacífico” de Txalo Toloza.

Extraños Mares Arden és un projecte escènic audiovisual viu, proper a un poema documental, que utilitza la videocreació per indagar en la relació entre el desert d’Atacama, el més antic i àrid del món, i els cossos que l’habiten. Un desert tan immens com les barbàries que hi han succeït.

L’espectacle parla dels habitants que van sobreviure a les contínues atrocitats perpetrades en aquesta àrea geogràfica i que, lluny de fugir, van decidir quedar-se i fer del desert el seu últim refugi possible.

Txalo Toloza, creador audiovisual format entre Santiago de Xile i Barcelona, explora la història de la primera meitat del segle XX i les relacions entre la mineria del coure i el salnitre a l’Amèrica Llatina, la indústria armamentística de les dues grans guerres mundials, l’especulació econòmica i el naixement de les primeres grans col·leccions d’art contemporani. El punt de partida és la història de la família Guggenheim, molt famosa per la seva relació amb l’art contemporani però molt més desconeguda com a propietària d’una de les companyies mineres més grans del món.

Txalo Toloza-Fernández (Antofagasta, 1975). Videoartista, performer i comissari d’exposicions, durant els últims anys s’ha especialitzat en la creació audiovisual dirigida a les arts vives i als dispositius mòbils aplicats a la videocreació. Des de l’any 2007 forma part de FFF, la companyia de teatre de Roger Bernat. També és col·laborador habitual de la performer Sonia Gómez i ha treballat amb la companyia de teatre documental Lagartijas Tiradas al Sol.

Pacífico #3. Extraños Madres Arden es la tercera pieza de la serie “Pacífico” de Txalo Toloza.

Extraños Madres Arden es un proyecto escénico audiovisual vivo, cercano a un poema documental, que utiliza la videocreación para indagar en la relación entre el desierto de Atacama, el más antiguo y árido del mundo, y los cuerpos que lo habitan. Un desierto tan inmenso como las barbaries que han sucedido en él.

El espectáculo habla de los habitantes que sobrevivieron a las continuas atrocidades perpetradas en esta área geográfica y que, lejos de huir, decidieron quedarse y hacer del desierto su último refugio posible.

Txalo Toloza, creador audiovisual formado entre Santiago de Chile y Barcelona, explora la historia de la primera mitad del siglo XX y las relaciones entre la minería del cobre y el salitre en la América Latina, la industria armamentística de las dos grandes guerras mundiales, la especulación económica y el nacimiento de las primeras grandes colecciones de arte contemporáneo. El punto de partida es la historia de la familia Guggenheim, muy famosa por su relación con el arte contemporáneo pero mucho más desconocida como propietaria de una de las compañías mineras más grandes del mundo.

Txalo Toloza-Fernández (Antofagasta, 1975). Videoartista, performer y comisario de exposiciones, durante los últimos años se ha especializado en la creación audiovisual dirigida a las artes vivas y a los dispositivos móviles aplicados a la videocreación. Desde el año 2007 forma parte de FFF, la compañía de teatro de Roger Bernat. También es colaborador habitual de la performer Sonia Gómez y ha trabajado con la compañía de teatro documental Lagartijas Tiradas al Sol.

Extraños mares arden (Strange Seas on Fire) begins to unfold at a concrete geographic point, at 23°26’15” South of latitude and 70°25’42” West of longitude on the imaginary line drawn by the Tropic of Capricorn across the Atacama Desert between the Pacific Ocean and the Andes mountain range. From these coordinates it sets out to investigate the relationship between the desert and the bodies that inhabit it.

Bodies that, blinded by the sun, cannot trace out a route, deafened by the incessant blows of the wind, cannot find North, broken by the 30 degree difference between day and night, cannot advance more than three paces without halting. Bodies knocked out by the lack of oxygen. Bodies that, despite all this, are still standing. Possible bodies. Bodies that arrange to meet in a desert as immense as the barbarities that have been committed in it, and for it.

Extraños mares arden delves like a documentary into the relationship between these bodies and four industries that were pillars of the 20th Century: mining, finance, arms and contemporary art.

Txalo Toloza-Fernández is a performer, video artist and stage director. Born in Chile, he lives in Barcelona since 1997. He is a collaborator of performer Sònia Gómez and since 2007 is a member of the company FFF leaded by stage director Roger Bernat.

Txalo's work has been presented at ARCO in Madrid, Festival Tokyo in Japan, Festival Grec de Barcelona, Loop, poetry international, Influx, LP, scene of Poblenou & Sonar in Barcelona, Il Coreografo eletrônico in Naples, Wiener Festwochen, KunstenFestivalDesarts in Brussels, Transversals of Mexico, Santiago a mil (Chile), Zicosur & domestic scene of Chile, FIAC in Salvador de Bahia (Brazil), Crossing Festival in Beijing , Dança em focus in river of Janeiro, Panorama of Olot (Girona), biennial of art of the Habana, Festival of videodance of Buenos Aires, Xontakt Festival of Split, Frame Festival of Lisbon, map of Pontos, intact of Vitoria, MUSAC of León, earthquake and Arts Games of Madrid & close by of Pamplona (Spain).



MOS MAIORUM
"Mos Maiorum
(el costum dels nostres avantpassats)"

Noves dramatúrgies // Nuevas dramaturgias // New drama - 55 min
Creació i interpretació: Ireneu Tranis, Alba Valldaura i Mariona Naudin
Assessora escènica: Mònica Almirall
Espai escènic: Clàudia Vilà
Il·luminació i espai sonor: Pol Queralt
Producció: Eli Pujol

Una coproducció de Festival TNT-Terrassa Noves Tendències, companyia Mos Maiorum i Antic Teatre. Amb la col·laboració de l’Estruch, La Poderosa, NunArt i Leal-Lav

mosmaiorumteatre.com

www.anticteatre.com/ontour/mosmaiorum

[+] INFO →

El mes d’abril de 2015 es va produir un dels naufragis més greus de la història del Mediterrani on gairebé un miler de persones van morir ofegades a les costes de Lampedusa. La classe política europea de seguida va posar el crit al cel, aparentment indignada per l’esdeveniment fatal que van titllar de “tragèdia humana”, però al cap de pocs dies la notícia ja havia caigut a l’oblit i no es van prendre mesures ni es van veure canvis reals. Tot va ser una pantomima hipòcrita i políticament correcta que es va acabar convertint en fum.

Mos Maiorum neix de la inevitable pregunta: Per què no s’evita aquest genocidi amagat?

La peça se centra en els casos de la frontera entre Espanya i el Marroc, perquè abans de fixar-nos en el que passa fora hem de saber què passa a les “nostres” fronteres.

Per parlar de tot això, Ireneu Tranis, Mariona Naudin i Alba Valldaura han articulat un dispositiu escènic que permet abordar la temàtica de la immigració de cara i de la manera més directa possible. Un mecanisme inspirat en els formats documentals i la investigació sociològica però amb una forma artística, poètica i crua a la vegada, on el públic forma part de l’experiència i l’atmosfera despullada fa arribar amb més força els testimonis recollits a la frontera.

Mos Maiorum o “els costums dels nostres avantpassats” és el nom que s’ha escollit per denominar l’operació de cooperació policial organitzada pel Consell Europeu contra les persones immigrants.

Ireneu Tranis, Mariona Naudin i Alba Valldaura són creadors escènics. Tots tres s’han format en Teatre Físic a l’Institut del Teatre de Barcelona. A nivell professional han realitzat creacions pròpies i treballat per a altres directors i coreògrafs. Mos Maiorum és el seu primer projecte en comú.

El mes de abril de 2015 se produjo uno de los naufragios más graves de la historia del Mediterráneo en el cual casi un millar de personas murieron ahogadas en las costas de Lampedusa. La clase política europea enseguida puso el grito en el cielo, aparentemente indignada por el acontecimiento fatal que tacharon de “tragedia humana”, pero al cabo de pocos días la noticia ya había caído en el olvido y no se tomaron medidas ni se vieron cambios reales. Todo fue una pantomima hipócrita y políticamente correcta que se acabó convirtiendo en humo.

MOS MAIORUM nace de la inevitable pregunta: ¿Por qué no se evita este genocidio escondido?

La pieza se centra en los casos de la frontera entre España y Marruecos, porque antes de fijarnos en lo que pasa fuera tenemos que saber qué pasa en “nuestras” fronteras.

Para hablar de todo esto, Ireneu Tranis, Mariona Naudin y Alba Valldaura han articulado un dispositivo escénico que permite abordar la temática de frente y de la manera más directa posible. Un mecanismo inspirado en los formatos documentales y la investigación sociológica pero con una forma artística, poética y cruda a la vez, donde el público forma parte de la experiencia y la atmósfera desnuda hace llegar con más fuerza los testimonios recogidos en la frontera.

MOS MAIORUM o “las costumbres de nuestros antepasados” es el nombre que se ha escogido para denominar la operación de cooperación policial organizada por el Consejo Europeo contra las personas inmigrantes.

Ireneu Tranis, Mariona Naudin y Alba Valldaura son creadores escénicos. Los tres se han formado en Teatro Físico en el Institut del Teatre de Barcelona. A nivel profesional han realizado creaciones propias y trabajado para otros directores y coreógrafos. MOS MAIORUM es su primer proyecto en común.

“More than 27.000 people have died in the Mediterranean since year 2000.A non stop growing avalanche of people desperate enough to risk their lives one time and another wishing to arrive Europe’s land. How many voices are 27.000? How many regards, how many gestures? And how many hands and live will still try it again? Can we stop for a second? Can we hear just one voice? See a gesture? Listen a word? Touch a hand?”

Mos Maiorum (The way to the elders) is a documentary theatre play based on the Verbatim* technique. An scenic device that transports directly the audience to both sides of the frontier witnessing themselves and knowing in first hand the testimony and the main characters of this forgotten conflict.

All the appearing characters in the play are real and were recorded by Mos Maiorum team on diferent travels to Melilla, Nador, Tangier and Ceuta, as well as in Barcelona and Malaga.

*Verbatim: Trough interview and sound recordings a dramaturgy is created. The players just reproduce as truly as they can, with every pause, accent, imperfection and tone, creating a truthfulness feeling. It di uses the actors and brings the testimony right into the scene.

First price winning project of the “Caravana de Trailers ‘15” of the Festival TNT-Terrassa Noves Tendències.



CARLA ROVIRA PITARCH "Most of all, you've got to hide it from the chicks"
Noves dramatúrgies // Nuevas dramaturgias // New drama - 50 min
Mrs. Robinson: Carla Rovira Pitarch
Grup de pollastres rebels: Repartiment en curs
Idea original: Carla Rovira Pitarch
Realitzador audiovisual: Erol Ileri i Marina Rojo
Vestuari: Cris Ayala
Assessorament pedagògic: Glòria Jové i Mireia Farrero
Producció i distribució: Mònica Pérez (Antic Teatre)
Road Manager: Lídia Figuera

Cia sel·leccionada pel Programa Suport a la Creacióó 2015 de Fira Tàrrega

Una producció d'Antic Teatre i Fira Tàrrega

Amb la col·laboració del Teatre Auditori de Granollers i Centre Cívic Convent de Sant Agustí (Barcelona)

Amb el suport de la Generalitat de Catalunya


mrsrobinsongallina.wordpress.com

Espai Espacio place: Arxiu Comarcal

Performance

www.anticteatre.com/ontour/carlarovira
RIDER TECNIC CAT // RIDER TECNIC CAS // RIDER TECNIC ENG //

[+] INFO →

T’has girat mai per veure la cara del públic durant un espectacle?

Most of all you’ve got to hide it from the chicks vol que contactis amb la teva pròpia experiència artística. Basada en la pregunta què volen i viuen les nenes i nens quan van al teatre, la Mrs. Robinson i el Grup de Pollastres Rebels han estat treballant per ajudar-te a què aprenguis a acompanyar-te en aquest camí. Aquests pollastres han vingut a muntar un pollo amb l’status quo en l’art, per tal que artistes i adults callem i escoltem!

Mitjançant varis tallers amb diversos Grups de Pollastres Rebels hem creat aquesta experiència teatral desitjant fer créixer el nostre galliner.

Tanqueu el bec i els vostres ulls, deixeu-vos anar i sobretot, no intenteu amagar res als pollastres... ells ja ho saben tot.

Carla Rovira Pitarch
Graduada en Interpretació per l’Institut del Teatre i Diplomada en Educació Social per la Universitat de Girona.
Compagina la seva activitat teatral amb la pedagogia i l’educació social treballant sobretot amb infància desprotegida. Li interessa buscar codis que posin al públic al centre de l’experiència artística i trencar amb les convencions de l’espectadora obedient amagada rera la foscor d’una sala, per veure quines noves relacions es poden donar dins el teatre.
Ha participat en espectacles com LAVA d’Studio Orka, Feísima Enfermedad y muy triste muerte de la Reina Isabel I de La Calòrica o Está Linda la Mar de La Pulpe. Forma part de LAminimAL Teatre des del 2010, participant en els muntatges La Grandesa d’Ésser un entre Tants, Fer Sonar una flor 1: El Suïcidi de l’Elefant Hipotecat i Fer Sonar una flor 2: La Supervivència de les Lluernes. Com a ajudant de direcció, ha participat en l’espectacle Vaques Sagrades de Taaroa Teatre i Close Encounters of the Different Kind dels hongaresos Stereo Akt.

Actualment es troba treballant en el seu primer muntatge Most of all you’ve got to hide it from the chicks que s’estrenarà a FiraTàrrega 2015 amb producció d’Antic Teatre.

Te has girado alguna vez durante un espectáculo para ver las caras del público asistente?

Most of all you’ve got to hide it from the chicks quiere que contactes con tu propia experiencia artística. Basada en la pregunta de qué quieren y viven l@s niñ@s cuando van al teatro, Mrs. Robinson y el Grupo de Pollos Rebeldes han trabajado para ayudarte a que aprendas a acompañarte en este camino. Estos pollos han venido a montarle un pollo al status quo artístico para que los artistas y adultos nos callemos y escuchemos!

Partiendo de varios talleres con diferentes Grupos de Pollos Rebeldes hemos creado esta experiencia teatral deseando ver crecer nuestro gallinero.

Cerrad el pico y los ojos, dejaros ir y sobre todo, no les intentéis esconder nada a los pollos... ellos ya lo saben todo.

Carla Rovira Pitarch
Graduada en Interpretación por el Institut del Teatre y Educación Social por la Universitat de Girona. Compagina su actividad teatral con la pedagogía y la educación social, sobre todo con infancia desprotegida. Interesada en encontrar códigos que pongan al público en el centro de la experiencia artística y romper las convenciones de la espectadora obediente escondida tras la oscuridad de una sala, para ver qué nuevas relaciones se pueden dar en el teatro. Ha participado en espectáculos como LAVA de Studio Orka, Feísima Enfermedad y muy triste muerte de la Reina Isabel I de La Calòrica o Está Linda la Mar de La Pulpe. Forma parte de LAminimAL Teatre desde 2010, participando en los montajes La Grandeza de Ser uno entre Tantos, El Suicidio del Elefante Hipotecado y La Supervivencia de las Luciérnagas. Como ayudante de dirección, ha participada en el espectáculo Vacas Sagradas de Taaroa Teatre y Close Encounters of the Different Kind de los húngaros Stereo Akt.

Actualmente se encuentra trabajando en su primer proyecto en solitario Most of all you’ve got to hide it from the chicks que se estrenará en FiraTàrrega 2015 y producido por Antic Teatre.

Have you ever turned to see the audience’s face while you were watching a play?

Most of all you’ve got to hide it from the chicks wants you to contact with your own artistic experience. Based on the question: what do children want and go through when they go to theatre, Mrs. Robinson and the Group of Rebel Chickens have been working to help you learn to help yourself in understanding this journey. This chicks have come to break the status quo in art, so that artists and adults start shuting up and listen.

Through different workshops with different Groups of Rebel Chickens we’ve created this theatrical experience, hoping to enlarge our Chicken Coop.

Shut your beak, close your eyes, let yourself go and over all, don’t try to hide it from the chicks... they already know.

Carla Rovira Pitarch
BFA in Acting by the Institut del Teatre and Degree in Social Working by Universitat de Girona. She works in theatre and teaching and social working as well. Interested in searching codes that put the audience in the center of the artistic experience and breaking the rules of the obedient spectator hidden behind the darkness of the theatre to see what new relationships can stablish theatre. As an actor has performed in LAVA from Studio Orka and Teatre Lliure, Ugly Disease and Very Sad Death of the Queen Isabel the 1st from La Calorica or The Sea is Beautiful from La Pulpe Teatro. Member of LAminimAL Teatre from its beginning in 2010, she has performed in The Greatness of Being one Among Aany, The Suicide of the Mortgaged Elephant and The Survival of the Fireflies. As an Assistant Director she has worked in Holy Cows from Taaroa Teatre and Close Encounters of the Different Kind from Stereo Akt.

Currently working on her first project Most of all you’ve got to hide it from the chicks which will premmiere in FiraTàrrega 2015, produced by Antic Teatre.

[+] FOTOS DEL ESPECTACLE / FOTOS DEL ESPECTÁCULO / SHOW PHOTOS →

[+] VIDEO COMPLET / VIDEO COMPLETO / FULL VIDEO →

[+] AGENDA →

>>> 11-12-13 Setembre Septiembre Setember - FIRA DE TÀRREGA ESTRENA // ESTENO // PREMIERE _________________________________________________________________________________________________________________________

>>> 15 Novembre Noviembre November - ANTIC TEATRE


ABAST ELÀSTIC "A.U.R.A "
Nous llenguatges del cos // Nuevos lenguajes del cuerpo // New languages of the body - 45 min
Creació: Carles Casallachs i Marina Colomina
Intèrprets: Carles Casallachs i Marina Colomina
Dramatúrgia: Macarena Recuerda
Espai i vestuari: Abast Elàstic
Disseny video: Carme Gomila, Abast Elàstic
Disseny so: Carles Tardio, Abast Elàstic
Producció i distribució: Mònica Pérez (Antic Teatre)

Laboratori de Creació 2015 de Fira Tàrrega

Una producció d'Antic Teatre i Fira Tàrrega

Amb el suport de la Generalitat de Catalunya

carlescasallachs.wordpress.com

marinacolomina.wordpress.com

Espai Espacio place: Plaça dels Comediants (Tàrrega)

Performance

www.anticteatre.com/ontour/abastelastic
RIDER TECNIC CAT // RIDER TECNIC CAS // RIDER TECNIC ENG //

[+] INFO →

A.U.R.A és un esdeveniment coreogràfic que necessita del públic per existir. Amb el pretext de llegir l’aura i d’oferir una sessió pseudoterapèutica, els mestres de cerimònia situen els espectadors sota el focus d'atenció. Un espectacle de teatre-dansa, que presenta una instal·lació basada en la interacció, tant dels diferents mitjans que entren a escena (dansa, text, visuals i música) com la del públic, que serà l'eix vertebrador de les escenes. Un ritual lúdic, divertit i participatiu que transita des de la creença cap a la crítica, des del cinisme adult cap a la fascinació més infantil.

Carles Cassallachs i Marina Colomina, ambdós coreògrafs i artistes visuals, després de graduar-se junts al SNDO a Amsterdam, i presentar el seu treball coreogràfic a teatres, festivals i galeries a Holanda, Bèlgica, Alemanya,EUA, Portugal, Polònia, Eslovènia, Itàlia, Dinamarca, UK, Escòcia i Catalunya, decideixen encetar Abast Elàstic.
Abast Elàstic sorgeix de la necessitat compartida d'expansió comunicativa, d'apropar mecanismes sensibles d'articulació a un espectre més ampli d'espectadors, sense comprometre’n per això la nostra passió per la complexitat i l'experimentació.

A.U.R.A es un acontecimiento coreográfico que necesita del público para existir. Bajo el pretexto de leer el aura y de ofrecer una sesión pseudo-terapéutica, los maestros de ceremonia sitúan a los espectadores bajo el foco de atención. Un espectáculo de teatro-danza, que presenta una instalación basada en la interacción, tanto de los diferentes medios que entran en escena (danza, texto, visuales y música) como la del público, que será el eje vertebrador de las escenas. Un ritual lúdico, divertido y participativo que transita desde la creencia hacia la crítica, desde el cinismo adulto hacia la fascinación más infantil.

Carles Cassallachs y Marina Colomina, ambos coreógrafos y artistas visuales, tras graduarse juntos en la escuela SNDO en Amsterdam, y presentar su trabajo coreográfico en teatros, festivales y galerías en Holanda, Bélgica, Alemania, EEUU, Portugal, Polonia, Eslovenia, Italia, Dinamarca, UK, Escocia y Cataluña, deciden crear Abast Elàstic.
Abast Elàstic surge de la necesidad compartida de expansión comunicativa, de acercar mecanismos sensibles de articulación a un espectro más amplio de espectadores, sin comprometer por ello nuestra pasión por la complejidad y la experimentación.

A.U.R.A is a choreographic event that needs the audience to exist. Under the pretext of reading the aura and offering a pseudo-therapeutic session, the masters of ceremony put the audience under their attention. A theatre-dance show, an installation based on interaction, among the different languages used at the scene (dance, text, visuals and music) and with the public, that will be the focus of the performance. A playful, fun and participatory ritual that moves from belief to criticism, from adult cynicism to the most childish fascination.

Carles Marina and Cassallachs Colomina, both choreographers and visual artists, after graduating together at SNDO in Amsterdam, and have presented their works in theaters, festivals and galleries in Holland, Belgium, Germany, USA, Portugal, Poland, Slovenia, Italy, Denmark, UK, Scotland and Catalonia, decide to start Abast Elàstic.
Abast Elàstic arises from the shared need to increase communication,to reach sensitive mechanisms for approaching a higger spectrum of viewers, without compromising our passion for the complexity and experimentation.

[+] FOTOS DEL ESPECTACLE / FOTOS DEL ESPECTÁCULO / SHOW PHOTOS →

[+] VIDEO COMPLET / VIDEO COMPLETO / FULL VIDEO →

[+] AGENDA →

>>> 11-12-13 Setembre Septiembre Setember - FIRA DE TÀRREGA ESTRENA // ESTENO // PREMIERE _________________________________________________________________________________________________________________________

>>> 29 Octubre October - LA PEDRERA
_____________________________________________________________________________________________________________________

>>> 5 - 6 Desembre Diciembre December - ANTIC TEATRE


COLECTIVO N-340 "Carretera Nacional 340"
Noves dramaturgies Nuevas dramaturgias New drama - 60 min
Creació: Colectivo N-340 (Itxaso Corral, Óscar Bueno, Diana Delgado - Ureña i David Mallols)
Intèrprets: Itxaso Corral, Óscar Bueno i David Mallols
Organisme escènic: Colectivo N-340 / Disseny d'il·luminació: Carlos Marquerie
Assessoria tècnica: Oscar Villar
Producció i distribució: Mónica Pérez (Antic Teatre)

Cia resident a El Graner, centre de creació

Una producció de l'Antic Teatre

Amb el suport del Departament de Cultura

[+] INFO →

Un projecte escènic que utilitza el viatge com a espai de recerca. 1248km de costa mediterrània entre Cadis i Barcelona travessats de preguntes sobre la nostra identitat i les nostres formes de fer o no fer en comú. Apropiant-nos a través del cos, el moviment, l'acció i el llenguatge del territori, la memòria i la possibilitat de trobar-ens.

Imaginar lo desconegut, continuar viatjant i romandre amb tot lo viatjat. El recorregut geogràfic com un lloc des d'on llançar-nos a descobrir el recorregut escènic; des de l'estar de pas en un moviment cap a la contemplació, a l'acció, a la interferència, en estar amb l'altre i en l'altre.
Ens llancem al viatge buscant comprendre. Mirar-nos. Qui sap, si fins i tot veure'ns.

Colectivo N-340 som un equip d'investigació en arts a la recerca de metodologies de treball col·laboratiu. Entenem el pensament, la pràctica artística i la producció com a elements interrelacionats al mateix nivell en el procés de creació. Som David Mallols, Itxaso Corral, Oscar Bueno i Diana Delgado-Ureña, companys de trànsit d'un projecte que busca els límits i el compromís amb l'experiència artística.

Un proyecto escénico que utiliza el viaje como espacio de investigación. 1248km de costa mediterránea entre Cádiz y Barcelona atravesados de preguntas sobre nuestra identidad y nuestras formas de hacer o no hacer en común. Apropiándonos a través del cuerpo, el movimiento, la acción y el lenguaje del territorio, la memoria y la posibilidad de encontrar-nos.

Imaginar lo desconocido, continuar viajando y permanecer con todo lo viajado. El recorrido geográfico como un lugar desde donde lanzarnos a descubrir el recorrido escénico; desde el estar de paso en un movimiento hacia la contemplación, a la acción, a la interferencia, al estar con el otro y en lo otro.
Nos lanzamos al viaje buscando comprender. Mirarnos. Quien sabe, si incluso vernos.

Colectivo N-340 somos un equipo de investigación en artes a la búsqueda de metodologías de trabajo colaborativo. Entendemos el pensamiento, la práctica artística y la producción como elementos interrelacionados al mismo nivel en el proceso de creación. Somos David Mallols, Itxaso Corral, Oscar Bueno y Diana Delgado-Ureña, compañeros de tránsito de un proyecto que busca los límites y el compromiso con la experiencia artística.

Colectivo N-340 is an arts investigation team that focuses on artistic collaboration methodologies. We understand thought, artistic practice and production as elements conected with the creation process at the same level . We are David Mallols, Itxaso Corral, Oscar Bueno and Diana Delgado-Ureña, travel partners of a project searching for the limits and the commitment with the artistic experience.

[+] AGENDA →

>>> 23 Octubre October - FESTIVAL ESCENA POBLE NOU PRE-ESTRENA // PRE-ESTENO // PREVIEW _________________________________________________________________________________________________________________________

>>> 29 Octubre October - FESTIVAL INTACTO (VICTORIA)
_____________________________________________________________________________________________________________________

>>> 4 Desembre Diciembre December - FESTIVAL SALMON ESTRENA // ESTENO // PREMIERE


AGNÉS MATEUS "Hostiando a M"
Noves dramaturgies Nuevas dramaturgias New drama - 60 min
Una coproducció de l’Antic Teatre i Festival Escena Poblenou
Amb la col·laboració del GREC 2014 Festival de Barcelona
Creació, direcció i interpretació: Agnés Mateus
Ajudant de direcció i creació: Quim Tarrida
Responsable tècnic: Míriam Ubanet
Imatge i audiovisuals: Quim Tarrida
Vestuari: Nieves Casquete i Agnés M.

Agraïments: Difícil Equilibrio, Isma Mengual, Finques Gual, Ateneu Cooperatiu La Base, Media Flow, Larry, Jorge Albuerne, Joan Coll i Gustavo Adolfo Tari

[+] INFO →

Tu nous entends la Honte ? Tu nous entends ?
Si tu nous entends fais gaffe quand tu rentres chez toi toute seule le soir
On pourrait avoir envie de te refaire la mâchoire avec des objets en métal
Ou de te laver la tête avec du plomb, qu’est-ce que t’en dis ?

Tu nous entends la Tristesse ? Tu nous entends ?
Si tu nous entends, c’est que toi aussi, tu vas bientôt faire ton sac
Prendre la première à gauche, deuxième à droite,
puis encore à gauche et aller niquer ta race.
(*)

FAUVE

Encara em resulta estrany que entreu i mireu un espectacle des de la vostra cadira. La realitat és a dins o fora ? Disparar. Disparar per la boca. Disparar amb les mans. Disparar fins a dins del cor.

Tristor. Disparar. Ràbia. Tendresa. Disparar. Vida. Música. Disparar. Possiblement parlarem de nosaltres mateixes i riurem fort, potser sense saber perquè. Possiblement obrirem forats a les parets pel gust de llepar-nos la suor... al carrer les coses s’estan posant lletges i aquí dins…. potser també. Música per amanir tot això. Soroll que no ens deixa escoltar el que diu una noia que ens mira i obre la boca. Ho podreu gravar en directe i mirar-ho de veritat guardats a casa. Potser us arribarà més endins si no em teniu al davant.

Frases que me gustan y que he copiado de unos cuantos sitios:
Mantengo una relación complicada con la realidad. Estamos inmersos en un Festival de Problemas. Lo de disparar no es más que una rutina, una serie de pasos que siempre se repiten. Cuando los circuitos del cerebro están prendidos, los circuitos de la violencia están apagados. Disparar un arma de fuego provoca las mismas reacciones químicas en el cerebro que un beso apasionado. Tener predisposición para el odio. La naturaleza no nos ayuda, però la cultura tampoco nos ha salvado. Pensar en positivo para aliviar el dolor produce el efecto contrario. El amor es un autoengaño que no debe dejar de existir.
Frases nuestras de cada día, dánoslas señor.

Agnés Mateus (Barcelona 1967)
Cursà paral·lelament la carrera de Periodisme i els seus estudis de Teatre, fins que va entrar al món de la interpretació ja fa força anys, de la mà de Txiqui Berraondo i Manuel Lillo a Barcelona. Els primers anys compagina estudis de teatre i dansa. Però hi ha una data vital que defineix la seva trajectòria: l’any 2006 i la creació del Col·lectiu General Elèctrica. Formarà part del nucli de creació de la General Elèctrica fins la seva dissolució, vuit anys més tard. Performer i artista multidisciplinar, trebala amb Juan Navarro, Roger Bernat, Rodrigo García i Simona Levi, amb els que continua col·laborant en diversos projectes a l’actualitat.

“Mateus es el escenario de esa esencialidad. Un rigor que nace de un sentido de la responsabilidad y una libertad que hacen de la interpretación una de las muchas formas de expresión que ella podría concebir”
Juan Carlos Olivares

Tu nous entends la Honte ? Tu nous entends ?
Si tu nous entends fais gaffe quand tu rentres chez toi toute seule le soir
On pourrait avoir envie de te refaire la mâchoire avec des objets en métal
Ou de te laver la tête avec du plomb, qu’est-ce que t’en dis ?

Tu nous entends la Tristesse ? Tu nous entends ?
Si tu nous entends, c’est que toi aussi, tu vas bientôt faire ton sac
Prendre la première à gauche, deuxième à droite,
puis encore à gauche et aller niquer ta race.
(*)

FAUVE

Todavía me resulta extraño que entréis y miréis un espectáculo desde vuestra silla. ¿La realidad está dentro o fuera? Disparar. Disparar por la boca. Disparar con las manos. Disparar hasta dentro del corazón.

Tristeza. Disparar. Rabia. Ternura. Disparar. Vida. Música. Disparar. Posiblemente hablaremos de nosotros mismos y reiremos fuerte, puede ser que sin saber porqué. Posiblemente abriremos agujeros en las paredes por el gusto de lamernos el sudor... en la calle las cosas se están poniendo feas y aquí dentro... quizás también. Música para aliñar todo esto. Ruido que no nos deja escuchar lo que dice una chica que nos mira y abre la boca. Lo podréis grabar en directo y mirarlo de verdad guardados en casa. Quizás os llegará más adentro si no me tenéis delante.

Frases que me gustan y que he copiado de unos cuantos sitios:
Mantengo una relación complicada con la realidad. Estamos inmersos en un Festival de Problemas. Lo de disparar no es más que una rutina, una serie de pasos que siempre se repiten. Cuando los circuitos del cerebro están prendidos, los circuitos de la violencia están apagados. Disparar un arma de fuego provoca las mismas reacciones químicas en el cerebro que un beso apasionado. Tener predisposición para el odio. La naturaleza no nos ayuda, pero la cultura tampoco nos ha salvado. Pensar en positivo para aliviar el dolor produce el efecto contrario. El amor es un autoengaño que no debe dejar de existir. Frases nuestras de cada día, dánoslas señor.

Agnés Mateus (Barcelona 1967)
Cursó paralelamente la carrera de Periodismo y sus estudios de Teatro, hasta que entró en el mundo de la interpretación, ya hace bastantes años, de la mano de Txiqui Berraondo y Manuel Lillo en Barcelona. Los primeros años compagina estudios de teatro y danza. Pero hay una fecha vital que define su trayectoria: el año 2006 y la creación del Colectivo General Eléctrica. Formará parte del núcleo de creación de la General Eléctrica hasta su disolución, ocho años más tarde. Performer y artista multidisciplinar, trabaja con Juan Navarro, Roger Bernat, Rodrigo García y Simona Levi, con los que sigue colaborando en diferentes proyectos en la actualidad.

“Mateus es el escenario de esa esencialidad. Un rigor que nace de un sentido de la responsabilidad y una libertad que hacen de la interpretación una de las muchas formas de expresión que ella podría concebir”
Juan Carlos Olivares

Tu nous entends la Honte ? Tu nous entends ?
Si tu nous entends fais gaffe quand tu rentres chez toi toute seule le soir
On pourrait avoir envie de te refaire la mâchoire avec des objets en métal
Ou de te laver la tête avec du plomb, qu’est-ce que t’en dis ?

Tu nous entends la Tristesse ? Tu nous entends ?
Si tu nous entends, c’est que toi aussi, tu vas bientôt faire ton sac
Prendre la première à gauche, deuxième à droite,
puis encore à gauche et aller niquer ta race.
(*)

FAUVE

I still find it odd that you should come in and watch a show from your seat. Is reality inside or outside? Shoot. Shoot your mouth. Shoot with your hands. Shoot into the heart.

Sorrow. Shoot. Rage. Tenderness. Shoot. Life. Music. Shoot. We may end up talking about ourselves and laughing loudly, perhaps without knowing why. We may bore holes in the walls for the pleasure of tasting our own sweat... on the street, things are getting ugly and in here... perhaps also. Music with which to season all this. Noise that doesn’t let us hear what’s said by the girl who looks at us while opening her mouth. You could record this live and watch it carefully from the safety of your homes. Perhaps it will touch you more if I’m not there.

Sentences I like that I’ve copied from various sources: I have a difficult relationship with reality. We’re in the middle of a Festival of Problems. Shooting is just a routine, a series of steps endlessly repeated. When the circuits of the brain are switched on, the circuits for violence are switched off. Letting off a firearm creates the same chemical reaction in the brain as a passionate kiss. To have a predisposition for hatred. Nature doesn’t help us, but culture hasn’t saved us either. Thinking positive to alleviate pain has the opposite effect. Love is a delusion that should never cease to exist.
Give us this day our daily sentences, O Lord.

Agnés Mateus (Barcelona 1967)
he studied journalism and theatre simultaneously until she entered the world of performance, some years ago now, alongside Txiqui Berraondo and Manuel Lillo in Barcelona. The first few years she trained in drama and dance. But there is one particular date that defines her career: 2006, when the Colectivo General Eléctrica was created. She was part of the creative nucleus of General Eléctrica until its dissolution eight years later. Performer and multidisciplinary artist, she has worked with Juan Navarro, Roger Bernat, Rodrigo García and Simona Levi, and continues to collaborate with them on various projects.

“Mateus is the staging of this essentiality. A rigour born of a sense of responsibility and a freedom that makes performance one of the many forms of expression she could imagine”
Juan Carlos Olivares

[+] AGENDA →

>>> 03 Octubre October - FESTIVAL TNT


logotipos patrocinadores c. Verdaguer i Callís 12 · BCN · tel. 93 315 23 54 · anticteatre@anticteatre.com · www.anticteatre.com

Amb la col·laboració de:

Antic Teatre és membre i treballa en xarxa amb: / Antic Teatre es miembro y trabaja en red con: / Antic Teatre is a member and networking with: