Organitzat per HABITUAL VIDEO TEAM

fluxfestival.org →

LLUÍS ESCARTÍN
Barcelona, 1966. Fotògraf errant i poeta del cine, fundador de El Armadillo Productions a Nova York, conservador de cel·luloides i fotografia a la selva tropical xiapaneca,  entre moltes altres coses: ell és, en totes les seves encarnacions, un observador del món amb compromís poètic. La seva biografia es podria mesurar en quilòmetres, si tenim en compte el sentiment d’un artista inquiet i encuriosit per descobrir indrets, persones i, el que és més important, a ell mateix. No és casual que la seva primera exposició fotogràfica tingués com a títol "Perpetual Movement".
Quan, per accident, treballa amb Jonas Mekas, canvia la càmera de fotos per una càmera de vídeo, i càmera en mà, es dedica a viatjar per deserts, selves i altres llocs desolats.
L’obra de Lluís Escartín és una composició sense partitura, una obra que trenca amb els formulismes de la videocreació local. Traspua la dolorosa experiència de cercar l’autenticitat. És el compromís analític de fer visible el que, obstinadament, la societat fa invisible.

FERNANDO LÓPEZ CASTILLO
Vitoria-Gasteiz, 1953. Productor, realizador y guionista, con una larga experiencia como productor audiovisual en largometrajes, TV y publicidad. Director del Centro de Imagen y Nuevas Tecnologías (CINT) del Ayuntamiento de Vitoria-Gasteiz entre 1989 y 1997. Director adjunto de los cursos de Máster organizados por la UPV en el CINT.  Miembro de becas audiovisuales y ayudas financieras a la creatividad audiovisual de la Diputación Foral de Alava y la Diputación Foral de Gipuzkoa entre 1992 y 1997. Miembro del Comité de Dirección de EEOS (Asociación Española de usuarios de satélites para la educación). Director del Festival de Nuevos Realizadores (FINRAV) en Vitoria-Gasteiz (1993). Miembro del Comité Organizador de la XI edición del Festival de Vídeo de Vitoria-Gasteiz (1996). Responsable del Área de Artes Audiovisuales y Mediateca del Centro Cultural Montehermoso, del Ayuntamiento de Vitoria-Gasteiz.
Ha realizado innumerables spots publicitarios y ha sido guionista de numerosos cortometrajes y documentales producidos en vídeo.

NIEVES PRIETO TASSIER
Barcelona, 1972. Estudia Belles Arts a la Universitat de Barcelona, especialitat Cinema i Fotografia. El 1999 es trasllada a Nova York, on treballa per al Museu Guggenheim i per al Museu d'Art Modern d’aquesta ciutat. Posteriorment obté un màster en Comunicacions Interactives per la Universitat de Nova York. Durant aquest temps participa en diferents mostres i exposicions de videoart i fotografia a París, Seül, Filadèlfia i Nova York. El setembre del 2002 és comissària de la primera edició de "Loisaida Cortos Latino Festival", una iniciativa per promoure els joves cineastes llatins, amb qui continua col·laborant. De 2002 a 2003 és productora executiva de Shortmetraje, el primer Festival de curts espanyols a la Film Society del Lincoln Center de Nova York.
El 2003 torna a Barcelona i treballa per al Festival Internacional de Cinema i Drets Humans com a productora. El 2004 deixa momentàniament el cinema per treballar a UNICEF com a coordinadora de programes, fins que el 2005 funda Zinhezba, Associació Cultural dedicada a educar infants i joves en cinema i drets humans al País Basc, a més de programar mostres de cinema per a festivals i Ajuntaments. Des del 2008 els seus esforços es centren en assessorar el Govern Basc en matèria de cinema i drets humans i en consolidar Zinhezba també a Catalunya.
El 2007 produeix Blanca, la papallona de tots colors, un curtmetratge d’animació infantil. El 2008 produeix Koopera, un curtmetratge documental sobre el Sàhara. El 2009 produeix i codirigeix El tren de las moscas, curt documental sobre immigració rodat a Mèxic que ha obtingut nombrosos premis nacionals i internacionals. El 2010 s’implica en la producció d’Amnèsia, un altre curt documental sobre memòria històrica i cultura de pau.

http://www.zinhezba.org →

http://www.loisaidacortos.com →

http://www.eltrendelasmoscas.com →

http://eltrendelasmoscas.blogspot.com.es →

presentació

En aquesta sessió tindrem ocasió de veure dos excel·lents i compromesos documentals independents que, malgrat el que es podria desprendre de les seves temàtiques, coincideixen a transmetre un encoratjador regust d'esperança: el de Lluís Escartín ens situa en plena revolució egípcia del 2011 i el de Fernando López Castillo & Nieves Prieto Tassier en la frontera mexicana amb els Estats Units.