RROSE PRESENT
Rrose Present, ex Roser Miracle (Roser teresa Gerona ribas).
Barcelona, 1962. Estudia art i disseny a diverses escoles de Barcelona. Es llicencia en Belles Arts per la Universitat de Barcelona (2004). Màster en Filosofia de l’art contemporani (2010).
En el 2001, preparant l’exposició d’escultures i fotografies Cartografies del buit per a la desapareguda galeria Rrose Selavy, una explosió al seu estudi-llar va cremar gran part de la seva obra, cosa que va fer que marxés a Bilbao per iniciar-se en l'edició audiovisual a la UPV.
Comença a treballar el concepte d’escultura mediàtica. Amb el pseudònim Roser Miracle crea el projecte itinerant miracle houses, una sarcàstica crítica a la indústria immobiliària, sota l'aparença d'una marca, un signe o una imatge corporativa, que adopta les estratègies publicitàries d'una empresa global amb la seva política d'expansió: "el món com a mercat".
Com una visionària, s'anticipa a les noves línies dels projectes curatorials contemporanis. Crítica amb aquestes línies de "pensament subvencionat al gust de l'època", el 2009 inicia el projecte crític "pensar con las manos" com a investigació d'un màster de filosofia de l’art, on s'allunya de les estètiques (ètiques) contemporànies per fer una reflexió sobre aquestes des d’una pretesa atemporalitat en el seu registre audiovisual.
Ha exposat el projecte miracle houses al Centre d'Art Santa Mònica de Barcelona, al Cabildo Histórico de Córdoba (Argentina), al Museo de los Inmigrantes de Buenos Aires, al  Centre d'Art la Mercè (Girona), etc. La seva obra audiovisual s’ha pogut visualitzar en multitud de festivals de tot el món.

presentació
Es presentaran les sèries Pensar con las manos o Diccionario particular de praxis crítica i Espirituals Souvenirs, juntament amb els últims treballs en els quals planteja distintes temàtiques: des de l’evolució del règim escòpic de Landscape, a un cert retorn al mite a Life, o quemando sombras i a l'emoció com a motor de la raó creativa.

PENSAR CON LAS MANOS
Diccionario particular de praxis crítica.
Cuando reflexiono sobre textos de filosofía y arte, suelo mover las manos, como si su movimiento me ayudara a pensar, a volver táctil una idea, desalejarla, aprehenderla con la mano para que no se escape. Como si, por arte de magia, pudiera objetualizar discursos en un juego de manos que ponga en juego las ideas estéticas (o no) mediante los objetos que tengo a mano, en un "acontecer" u "ocasión capturada" que devuelva a los objetos la capacidad de significar en la construcción de su contexto, sin-texto. Moviendo pensamiento desde la imagen en movimiento.
Este es un proyecto aglutinado bajo el formato de un lúdico no-diccionario de praxis crítica, que responde a las textualidades de la recepción del arte. Escrito con el alfabeto objetual de lo común en "tiempo iluminado" (audiovisual) para el nuevo "siglo de las luces" eónicas de la imagen. Heredero del lenguaje fundacional con el que se escribió la primera teoría del arte sin texto, la "Fuente" de Duchamp (de la cual seguimos bebiendo) que abrió un nuevo campo del lenguaje donde la mano del artista dejó de ser simple "fabricante de apariencias" para producir pensamiento con sus "máquinas de significar", resignificando todo el universo objetual de su/nuestro entorno inmediato con la nueva materia arte, la materia gris del pensamiento.