“El vaixell en el qual tornaren Teseu i els joves d'Atenes tenia trenta rems, i els atenesos el conservaven des de l'època de Demetri de Falèron, ja que retiraven les planxes trencades i les substituïen per d'altres de noves i més resistents, de tal manera que aquest vaixell s'havia convertit en un exemple entre els filòsofs sobre la identitat de les coses que creixen; un grup defenia que el vaixell continuava sent el mateix, mentre que l'altre assegurava que no ho era.”

Això es pot traduïr en la següent pregunta: estariem en presència del mateix vaixell si s'haguéssin substituït cadascuna de les parts del vaixell una per una?

Fa un parell d'anys vivia lluny d'aquí i era una; va ser aleshores quan va sorgir VIP, homenatge a Severiano Naudin. Avui visc aquí i sóc una altra; és ara quan presento VIP (a seques).
VIP és una dissecció d'una peça que aspirava a ser un homenatge al meu avi i que va acabar essent un treball autobiogràfic. És una encontre entre inimitat i col.lectivitat, entre allò escrit i allò casual.
VIP és una nau que es transforma amb el pas del temps i que mai és la mateixa. O pot ser sí?

Mariona Naudin
Va nèixer a Barcelona l'any 1980. És llicenciada en Teatre Gestual per l'Institut del Teatre de Barcelona i s'ha format en teatre, dansa, moviment i dramatúrgia a Espanya, Alemanya i Argentina.
Com a actriu, ha participat en projectes teatrals a Barcelona i a Berlín i ha estat premiada en la Mostra de Teatre de Barcelona per la seva intervenció a American Buffalo (Versus Teatre, 2004). Com a performer, ha treballat amb Xavier Le Roy (Retrospectiva, de Xavier Le Roy. 2012), Arantxa Martínez (The Present, 2011), entre d'altres. En solitari ha construït VIP, a homage to Severiano Naudin (2012), peça que va guanyar el Premi del Jurat del teatre berlinès Hebbel am Ufer en el festival 100ºBerlin.

"El barco en el cual volvieron Teseo y los jóvenes de Atenas tenía treinta remos, y los atenienses lo conservaban desde la época de Demetrio de Falero, ya que retiraban las tablas estropeadas y las reemplazaban por unas nuevas y más resistentes, de modo que este barco se había convertido en un ejemplo entre los filósofos sobre la identidad de las cosas que crecen; un grupo defendía que el barco continuaba siendo el mismo, mientras el otro aseguraba que no lo era.”

Esto se puede traducir en la siguiente pregunta: ¿estaríamos en presencia del mismo barco si se hubieran reemplazado cada una de las partes del barco una a una?

Hace un par de años vivía lejos de aquí y era una; fue entonces cuando surgió VIP, homenaje a Severiano Naudin. Hoy vivo aquí y soy otra; es ahora cuando presento VIP (a secas).
VIP es una disección de una pieza que pretendía ser un homenaje a mi abuelo y que resultó ser un trabajo autobiográfico. Es un encuentro entre lo íntimo y lo colectivo, entre lo escrito y lo casual. VIP es una nave que se transforma con el paso del tiempo y que nunca es la misma. ¿O quizás sí?

Mariona Naudin
Nació en Barcelona en 1980. Se licencia en Teatro gestual en el Institut del Teatre de Barcelona y se forma en teatro, danza, movimiento y dramatúrgia en España, Alemania y Argentina.
Como actriz ha participado en proyectos tetrales en Barcelona y Berlín y ha sido premiada en la Muestra de Teatro de Barcelona por su intervención en American Buffalo (Versus Teatre, 2004). Como performer, ha trabajado con Xavier Le Roy (Retrospectiva, de Xavier Le Roy.2012), Arantxa Martínez (The Present, 2011), entre otros. En solitario ha construido VIP, a homage to Severiano Naudin (2012), pieza que ganó el Premio del Jurado del teatro berlinés Hebbel am Ufer en el festival 100ºBerlin.

“The ship Teseus and the young Athenians rowed back home had thirty oars and the young Athenians kept it since the time of Demetri de Falero, since they would remove the spoiled boards and replace them for new and more resistant ones, so this ship had become an example among Greek philosophers about identity of things that grow; one group would defend that the ship was still the same one, whereas the other group would say that it wasn't.”

This can be translated in the following question: would we be in front of the same ship if all the parts of this ship had been replaced one by one?

Some years ago I lived far away from here and I was one; then VIP, a homage to Severiano Naudin came out. Today I live here and I am another one; now I am showing VIP (that's it).
VIP is a dissection of a piece which was meant to be a homage to my grandfather and turned out to be an autobiographical work. It's a meeting between the intimal and the collective, between what's written and what's casual.
VIP is a ship which changes as time goes by and is never the same as before. Or maybe it is?

Mariona Naudin
Was born in Barcelona in 1980. She got a degree in Physical Theatre by the Institut del Teatre de Barcelona and kept on her artistical education in theatre, dance, movement and dramaturgy in Spain, Germany and Argentina.
As an actress, she has participated in theatrical projets in Barcelona and Berlin and has been awarded in the Mostra de Teatre de Barcelona for her role in American Buffalo (Versus Teatre, 2004). As a performer, she has worked with Xavier Le Roy (Restrospective, by Xavier Le Roy. 2012) and Arantxa Martínez (The Present, 2011) among others. Alone she has created VIP, a homage to Severiano Naudin (2012), which has been awarded with the Jurypreis by the berliner theater Hebbel am Ufer in the festival 100ºBerlin.