Moat és una pràctica escènica experimental, un solo que s'edita a partir d'un arxiu d'exercicis corporals i vocals al voltant d'una estructura de ferro transitable. L'estructura, dissenyada per l'artista, funciona com a escena, partitura i arxiu, des d'on experimentar i fixar recorreguts amb el cos i la veu a partir de l'estudi dels comportaments corporals en les arquitectures dels parcs infantils del segle XX.
Moat en anglès significa forat profund i ample, sigui sec o ple d'aigua, que envolta un castell, fortificació, edifici o ciutat, per dotar-la d'una línia preliminar de defensa. Moat és un treball d'estudi portat a escena, una acumulació d'exercicis sense teatralitzar, de carn, alè i ferro.

Laia Estruch és llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona. Va cursar l'últim any de llicenciatura estudiant Performance Art i Art Sonor a la universitat The Cooper Union (Nova York). Els projectes d'Estruch s’inscriuen en l’àmbit de la performance des d'on treballa amb la veu com a dispositiu i espai d'experimentació de les seves propostes artístiques. Els seus projectes qüestionen el sistema de signes del llenguatge oral i la seva interacció humana fent una aproximació, performativa i crítica, als usos de la veu. Ha presentat les seves performances al Macba, al teatre La Villarroel, a la Fundació Antoni Tàpies de Barcelona, a la Fundació Joan Miró de Barcelona, al Centro Parraga de Múrcia, entre altres llocs.

Moat es una práctica escénica experimental, un solo que se edita a partir de un archivo de ejercicios corporales y vocales que se trabajan alrededor de una estructura de hierro transitable. La estructura, diseñada por la artista, funciona como escena, partitura y archivo, desde donde experimentar y fijar recorridos con el cuerpo y la voz a partir del estudio de los comportamientos corporales en las arquitecturas de los parques infantiles del siglo XX.
Moat en inglés significa zanja profunda, seca o llena de agua, que rodea un castillo, fortificación, edificio o ciudad, para dotarla de una línea preliminar de defensa. Moat es un trabajo de estudio presentado en escena, es una acumulación de ejercicios sin teatralizar, de carne, aliento y hierro.

Laia Estruch es licenciada en Bellas Artes por la Universidad de Barcelona. Cursó su ultimo año de licenciatura estudiando Performance Art y Arte Sonoro en la Universidad The Cooper Union (Nova York). Los proyectos de Estruch se inscriben en el ámbito de la performance desde donde trabaja con la voz como dispositivo y espacio de experimentación de sus propuesta artísticas. Sus proyectos cuestionan el sistema de signos del lenguaje oral y su interacción humana con una aproximación, performativa y crítica, a los usos de la voz. Ha presentado sus performances en el Macba, en el teatro La Villarroel de Barcelona, en la Fundación Antoni Tàpies de Barcelona, en la Fundación Joan Miró de Barcelona y en el Centro Parraga de Múrcia, entre otros lugares.

Moat is an experimental performance practice, a solo devised from a series of body and vocal exercises worked around a moveable iron structure. The structure, designed by the artist, acts at the same time as stage, score and archive, where body and voice trajectories can be experimented with and fixed while examining physical behaviours within the architecture of twentieth century children's playgrounds.
Moat, in English, is a deep ditch, either empty or full of water, surrounding a castle, fortification, buiding or city as a first line of defense. Moat is a studio project presented on stage; it's a backlog of exercises yet to be dramatised; of flesh, breath and iron.

Laia Estruch holds a degree in Fine Arts from Barcelona University. During her last year she also studied Performance Art and Sound Art at the Cooper Union University (New York). Estruch's projects are based in the field of performance, working with her voice as a tool and the place for experimenting with her artistic ideas. Her projects question the existing system of signs in oral language and their human interaction with a performative and critical approach to the use of voice. She has presented her work in Barcelona at Macba, at La Villarroel theatre, the Antoni Tàpies Foundation, the Joan Miró Foundation, and at the Centro Parraga in Múrcia, among other venues.