"Percebre en la foscor del present aquesta llum que busca assolir-nos i no pot fer-ho, això vol dir ser contemporanis. Per això els contemporanis són rars. I per això ser contemporanis és, sobretot, una qüestió de coratge: perquè significa ser capaços no només de tenir fixa la mirada en la foscor de l'època, sinó també percebre en aquella foscor una llum que, directament, versant-nos, s'allunya infinitament de nosaltres. És a dir, tot: ser puntuals a una cita a la qual només es pot faltar. "
G, Agamben

Busco aquest coratge en la mirada i en el fer, aquesta raresa i aquesta determinació per la falta d'un lloc concret ... m'interessa la inquietud de no haver trobat, però saber que la recerca és el camí ... ser capaç d'albirar una llum que, inevitablement, no il·lumina res més que el que està per venir ... triar aquest lloc tot i que ens sembli inabastable, el mateix que no conformar-se tan sols amb patir la foscor, tot això m'interessa ...
Crec fermament que el circ no tan sols transita pels dominis de l'oci i el divertiment, sens dubte necessaris (encara que també imposats) ... el circ, a més, creix als pantans del dubte, es rebolca en els llots d'un inconformisme profund i vol qüestionar-se a través dels seus propis intèrprets.

Aquest projecte neix de la proposta de l'Antic Teatre (exhibició) cap a La Central de Circ (creació) amb la intenció de generar nous canals entre els espais de creació i exhibició existents a Barcelona. Sis artistes de Circ amb projectes d'investigació en les seves respectives disciplines (contorsió, trapezi, corda llisa, pal) i un coordinador / director, posen en comú els seus treballs durant dues setmanes, mostrant finalment les conclusions d'aquest curt període de trobada en un format escènic de 60 minuts.
Les diferents etapes de treball tindran lloc entre La Central de Circ i l’Antic Teatre, lloc, aquest últim, on es presentarà al públic els dies 16, 17, 18 i 19 de juny.

“Percibir en la oscuridad del presente esta luz que busca alcanzarnos y no puede hacerlo, ello significa ser contemporáneos. Por ello los contemporáneos son raros. Y por ello ser contemporáneos es, sobre todo, una cuestión de coraje: porque significa ser capaces no sólo de tener fija la mirada en la oscuridad de la época, sino también percibir en aquella oscuridad una luz que, directa, versándonos, se aleja infinitamente de nosotros. Es decir, aun: ser puntuales en una cita a la que se puede solo faltar.”
G, Agamben

Busco ese coraje en la mirada y en el hacer, esa rareza y esa determinación por la falta de un lugar concreto…me interesa la inquietud de no haber encontrado, pero saber que la búsqueda es el camino…ser capaz de vislumbrar una luz que, inevitablemente, no ilumina nada más que lo que está por venir…elegir ese lugar aunque se nos antoje inalcanzable, lo mismo que no conformarse tan sólo con sufrir la oscuridad, todo eso me interesa…
Creo firmemente que el circo no tan sólo transita por los dominios del ocio y el divertimento, sin duda necesarios (aunque también impuestos)… el circo, además, crece en los pantanos de la duda, se revuelca en los lodos de un inconformismo profundo y quiere cuestionarse a través de sus propios intérpretes.

Este proyecto nace de la propuesta del Antic Teatre (exhibición) hacia La Central de Circ (creación) con la intención de generar nuevos canales entre los espacios de creación y exhibición existentes en Barcelona. Seis artistas de Circo con proyectos de investigación en sus respectivas disciplinas (contorsión, trapecio, cuerda lisa, mástil) y un coordinador/director ponen en común sus trabajos durante dos semanas, mostrando finalmente las conclusiones de este corto periodo de encuentro en un formato escénico de 60 minutos.
Las diferentes etapas de trabajo tendrán lugar entre La Central de Circ y en Antic Teatre lugar, este último, donde se presentará al público los días 16, 17, 18 y 19 de junio.

"To perceive in the darkness of the present the light that is trying to reach us yet cannot is to be contemporary. This is why contemporary people are strange. And this is why being contemporary is, above all, a matter of courage: because it means being capable not only of keeping one's gaze focused on the darkness of the times, but also to perceive in the darkness a light that is moving away from us into infinity. In other words: being on time for an appointment which can only be missed."

G. Agamben

I'm looking for the courage inherent in seeing and in doing, the strangeness and the determination due to the lack of a specific place. I like the uncertainty of not finding, but realising that the way lies in the search; of glimpsing a light that can only illuminate what is yet to come; of choosing the place that appears unreachable; of not being content just to suffer in darkness; all this interests me.
I firmly believe that circus can be found not only in the realms of leisure and entertainment, no doubt necessary (although imposed), but also emerging from the swamps of doubt and wallowing in the mud of a deep non-conformism; and that it tries to question itself through its own interpreters.

This project is a result of Antic Teatre (exhibition) approaching La Central del Circ (creation) with the aim of opening new channels between the various creation and exhibition venues in Barcelona. Six circus artists engaged in research projects for each of their various skills (contorsion, trapeze, corde lisse, Chinese pole) and one coordinator/director bring their work together over two weeks, and present the result of this brief encounter as a 60 minute performance piece.
The final stages of the work will take place at La Central de Circ and Antic Teatre, with public performances at the latter on the 16th, 17th, 18th and 19th of June.