…. torna Hostiando a M !!

És el primer treball com a creadora d’Agnés Mateus, performer i artista multidisciplinària que ha treballat amb el col·lectiu General Elèctrica, Roger Bernat, Rodrigo Garcia i Juan Navarro. En aquesta ocasió Agnés Mateus ha treballat en col·laboració amb l’artista Quim Tarrida.

Després de tant de temps jugant amb els demés, aprenent d’ells, ara direm el que pensem. Juntament amb l’artista Quim Tarrida, m’he confrontat per primera vegada a un procés de creació d’una peça. Crear com a intervenció, com eina de pensament, un espai des d’on parlar des de qualsevol món que em faci sentir còmode. Però bàsicament i la més important, utilitzar-me i utilitzar l’espai públic que és l’escenari per parlar d’emocions i sentiments a la gent que tinc al davant.

Frases que he copiat de la vida:
Mantinc una relació complicada amb la realitat.
Estem immersos en un mar de problemes.
Disparar és simplement una rutina, una sèrie de passos que sempre es repeteixen.
Tinc una predisposició natural per l’odi. Ens hem d’auto odiar més sovint.
Pensar en positiu per alleujar el dolor produeix l’efecte contrari.
L’amor és un autoengany que no ha de deixar d’existir.
La natura no ens ajuda gens, però la cultura tampoc ens ha salvat.
Disparar una arma de foc provoca les mateixes reaccions químiques al cervell que un petó apassionat.
Em cago en la vostra puta mare, dues vegades.

Agnès Mateus. Barcelona 1967.
Cursa paral·lelament la carrera de periodisme i els seus estudis de Teatre, fins que entra en el món de la interpretació de la mà de Txiqui Berraondo i Manuel Lillo a Barcelona. Compagina estudis de teatre i dansa. Però l'any 1996 defineix la seva trajectòria: neix el col·lectiu General Eléctrica. Agnés forma part del nucli d'aquest col·lectiu i hi treballa fins a la seva dissolució, vuit anys més tard. Performer i artista multidisciplinària, treballa al costat de Juan Navarro, Roger Bernat, Rodrigo García i Simona Levi, amb alguns d'ells continua col·laborant en l'actualitat.

Quim Tarrida. Barcelona 1967.
Artista plàstic. Artista multidisciplinari d'estètica “neopop” amb un pes específic del llegat de l'art conceptual. S'inicia en el camp del dibuix i del còmic a mitjans de la dècada de 1980 creant un univers propi (Món Subcutani). Al marge de la producció artística més vinculada amb la música i la performance, realitza obra fotogràfica, videogràfica, pictòrica i escultòrica en la qual estableix vincles amb l'univers de la infància perduda, fascinació per la joguina, l'orgànic, el còmic. Tarrida treballa en el límit que bascula entre el component lúdic del simulacre de la joguina infantil i l'artefacte bèl·lic, mostrant la feble frontera que separa una realitat d'una altra. En els últims temps, part del seu treball s'ha realitzat amb relació a l'art sonor, la música contemporània i l'acció sonora. En aquest sentit, destaquen els concerts en els quals incorpora joguines electròniques musicals.

…. vuelve Hostiando a M !!

Hostiando a M es el primer trabajo como creadora de Agnés Mateus, performer y artista multidsiciplinar que ha trabajado con el Colectivo General Eléctrica, Roger Bernat, Rodrigo García y Juan Navarro. En esta ocasión Agnés Mateus ha trabajado en colaboración con el artista Quim Tarrida.

Después de tanto tiempo jugando con los demás, aprendiendo de ellos, vamos a decir lo que pensamos. Junto al artista Quim Tarrida, me enfrento por primera vez al proceso de creación de una pieza. Crear como invención, como herramienta de pensamiento, un espacio donde hablar desde cualquier mundo en el que me sienta cómoda. Pero básicamente y la más importante, usarme y usar el espacio público que es el escenario para hablar de emociones y sentimientos a la gente que tengo delante.

Frases que he copiado de la vida:
Mantengo una relación complicada con la realidad.
Estamos inmersos en un festival de problemas.
Disparar es simplemente una rutina, una serie de pasos que siempre se repiten.
Tengo una predisposición natural para el odio. Hay que autoodiarse.
Pensar en positivo para aliviar el dolor produce el efecto contrario.
El amor es un autoengaño que no debe dejar de existir.
La naturaleza no nos ayuda, pero la cultura tampoco nos ha salvado.
Disparar un arma de fuego provoca las mismas reacciones químicas en el cerebro que un beso apasionado.
Me cago en vuestra puta madre, dos veces.

Agnés Mateus. Barcelona 1967.
Cursa paralelamente la carrera de Periodismo y sus estudios de Teatro, hasta que entra en el mundo de la interpretación de la mano de Txiqui Berraondo y Manuel Lillo en Barcelona. Compagina estudios de teatro y danza. Pero el año 1996 define su trayectoria: nace el colectivo General Eléctrica. Agnés forma parte del núcleo de este colectivo y trabaja allí hasta su disolución, ocho años más tarde. Performer y artista multidisciplinar, trabaja junto a Juan Navarro, Roger Bernat, Rodrigo García y Simona Levi, con algunos de ellos continua colaborando en la actualidad.

Quim Tarrida. Barcelona 1967.
Artista plástico. Artista multidisciplinar de estética neopop con un peso específico del legado del arte conceptual. Se inicia en el campo del dibujo y del cómic a mediados de década de 1980 creando un universo propio (Mundo Subcutáneo). Al margen de la producción artística más vinculada con la música y la performance, realiza obra fotográfica, videográfica, pictórica y escultórica en la que establece vínculos con el universo de la infancia perdida, fascinacion por el juguete, lo orgánico, el còmic. Tarrida trabaja en el límite que bascula entre el componente lúdico del simulacro del juguete infantil y el artefacto bélico, mostrando la débil frontera que separa una realidad de otra. En los últimos tiempos, parte de su trabajo se ha realizado con relación al arte sonoro, la música contemporánea y la acción sonora. En este sentido, destacan los conciertos en los cuales incorpora juguetes electrónicos musicales.

...Hostiando a M is back!

Agnés Mateus is a performer and multidisciplinary artist who has worked with Colectivo General Eléctrica, Roger Bernat, Rodrigo García and Juan Navarro. On this, her first work as creator, she has collaborated with artist Quim Tarrida.

After such a long time playing with others, learning from them, we're ready to say what we think. With the help of Quim Tarrida, for the first time I'm looking at the creation process for a piece. Creating as invention, as a tool for thought, as a space from which to talk inside whatever world I'm comfortable in. But basically and most importantly, to use myself and the public space that is the stage to talk about emotions and feelings to the people I have in front of me.

Sentences I have taken from real life:
I have a difficult relationship with reality.
We're submerged in a festival of problems.
Shooting is just routine, a series of steps endlessly repeated.
I have a natural predisposition for hatred. We need to hate ourselves.
Thinking positive to ease pain has the opposite effect.
Nature can't help us, but culture hasn't saved us either.
Letting off a firearm sets off the same chemical reactions in the brain as a passionate kiss.
Fuck your fucking mother, twice.

Agnés Mateus, Barcelona 1967.
She studied Journalism and theatre simultaneously, until she entered the world of performance under the aegis of Txiqui Barraondo and Manuel Lillo in Barcelona. She then combined drama and dance studies. Her career gained definition in 2006, when the Colectivo General Eléctrica was created. Agnés was a core member of this group and worked with them until its dissolution eight years later. Performer and multidisciplinary artist, she has worked with Juan Navarro, Roger Bernat, Rodrigo García and Simona Levi, and continues to collaborate with some of them on various projects.

Quim Tarrida, Barcelona 1967. Visual artist primarily, but also a multidisciplinary artist with neopop aesthetic influenced by conceptual art. He began drawing comics in the mid 80s, creating his own universe (Mundo Subcutáneo). Aside from artistic work linked to music and performance, he also produces photographs, videos, and other two- and three-dimensional art in which he establishes links with the universe of lost childhood, with a fascination for toys, for what is organic, for comics. Tarrida works in the grey area between the playful element of ersatz children's toys and weaponry, highlighting the thin line that separates each reality from the other. Lately, part of his work has had more to do with sound art, contemporary music and sound actions, notably concerts in which he uses electronic musical toys.