Català /// Español /// English /// Français
logo Antic Teatre

[ MAPA ]  [ anticteatre@anticteatre.com ]  [ AdriAntic - RESIDÈNCIES ]  [ REFORMA_Antic]   [ VIDEO CANAL] [ FOTOS ]

[Descomptes]   [Fitxa tècnica] [Recursos]  [B2B - Antic Goes Electric Vol IV ]   [ Antic Horror Picture Show ]  [Blog Teatron]  [Archive_Memòries]


QUI SOM /// QUIENES SOMOS /// ABOUT US /// QUI SOMMES-NOUS →

ANTIC TEATRE INTERNATIONAL →

2010 MEMÒRIA D’ACTIVITATS I ECONÒMICA  /// Cat →

ANTIC VIDEO CANAL →

 NOTICIES  NOTICIAS  NEWS  NOUVELLES

PROGRAMA  ANTIC TEATRE   2012 /// MAIG /// MAYO /// MAY /// MAI →

- Generació Neo en programa Ànima TV3

Festival NEO (NOVES ESCENES OBERTES) - 9 a 13 maig en Barcelona

http://www.festivalneo.com→

 




- Welcome to TEH Meeting 73: Overcoming Borders to Independent Cultural Development
Tabačka, Košice, Slovakia, 10–13th May

Trans Europe Halles (TEH) is a European Network of Independent Cultural Centre.

http://www.teh.net/Meetings/NextTEHMeeting/ →





Mas info..video..en blog teatron→




★  ESPECTACLE EN GIRA   /// SHOW ON TOUR   /// SPECTACLE EN TOURNÉE  ★

/// DISTRIBUCIÓ D'ESPECTACLES - ACTUALITAT ///

GUILLEM MONT DE PALOL i JORGE DUTOR


“ Y POR QUÉ JOHN CAGE?”


nous llenguatges del cos
nuevos lenguajes del cuerpo
new languages of the body
nouveaux langages du corps


durada / duración / duration / durée: 50 min


ESTRENAT/ ESTRENADO / PREMIERE /
22/09/2011 en Antic Teatre


Distribucio/ Distribucion / Management:
93 315 23 54
anticteatre@anticteatre.com

www.anticteatre.com








Concepte i coreografia: Jorge Dutor i Guillem Mont de Palol
Actuat per: Jorge Dutor i Guillem Mont de Palol

Producció: Antic Teatre/ AdriAntic, Barcelona

Gràcies a la col.laboració de: Espacio Cómodo de La porta, Barcelona
i A ras de suelo
, Gran Canaria

www.tea-tron.com/yporquejohncage →


Espectacle programat dins de la 2a edició
Dansalona agost - setembre 2011

www.bcn.cat/cultura/dansalona


[+] llegir més /// leer más /// read more /// en lire plus →

¨Y per què John Cage?" intenta ser un estudi sobre so, significat i cos en un discurs donat. El poder del so de las paraules. So com estructura, com dinàmica que viatja i es transforma. Discurs sensorial i no significatiu. No volem significar, al contrari, volem designificar per endinsar-nos en el terreny d´allò sensitiu, d´allò relacional, d´allò perceptiu i corpori. El discurs pot ser qualsevol discurs. No es important el què diem sino com ho diem, quienes eines musicals i coreogràfiques utilitzem per destrossar el text i submergir-nos en el treball de l´intèrpret per suggerir i surfejar per les onades d´allò que no significa. Fragmentació, repetició i unisò son les nostres eienes de treball per composar aquesta estructura coreogràfica a la anomenarem DISCURS¨

Guillem Mont de Palol es va graduar a la SNDO (School for New Dance Development) a Amsterdam el 2006. Combina el treball per a diferents coreògrafs per així poder fer el seu propi treball. Com intèrpret treballa amb Mette Ingvartsen, Vincent Dunoyer, Andrea Bozic, Min Tanaka y Masu Fajardo. La seva obra es situa entre la dansa, la instal·lació, l’esdeveniment i la performance. Les seves últimes creacions són I need you to play that body i About George.

Jorge Dutor va estudiar escenografia a la RESAD de Madrid. Després de passar pel món del cinema i la televisió, va aterrar a l’àmbit de la dansa i les arts escèniques. Treballa amb Pere Faura i Aitana Cordero.

"Y por qué John Cage? quiere ser un estudio sobre sonido y significado en un discurso dado. El poder del sonido de las palabras. sonido como estructura, como dinámica que viaja. Discurso sensorial y no significativo. No queremos significar, al contrario, queremos designificar para adentrarnos en el terreno de lo sensitivo, de lo relacional, de lo perceptivo y de lo corpóreo. El discurso puede ser cualquier discurso. No es importante lo que decimos sino cómo lo decimos, qué herramientas musicales y coreográficas utilizamos para destrozar el texto y submergirnos en el trabajo del intérprete para suggerir i surfear por las olas de lo no significativo. Fragmentación, repetición y unísono son nuestras herramientas para componer esta estructura coreográfica a la que llamaremos DISCURSO"

Guillem Mont de Palol se graduó en la SNDO (School for New Dance Development) en Amsterdam en 2006. Combina el trabajo para diferentes coreógrafos para así poder hacer su propio trabajo. Como intérprete trabaja con Mette Ingvartsen, Vincent Dunoyer, Andrea Bozic, Min Tanaka y Masu Fajardo. Su obra se sitúa entre la danza, la instalación, el evento y la performance. Sus últimas creaciones son I need you to play that body y About George.

Jorge Dutor estudió escenografía en la RESAD de Madrid. Tras pasar por el mundo del cine y la televisión, aterrizó en el ámbito de la danza y las artes escénicas. Trabaja con Pere Faura y Aitana Cordero.

”Y por que John Cage?” is a study on sound and meaning in a given speech. The power of the sound of words; sound as structure, as a travelling dynamic. Sensorial rather than meaningful speech. We don’t want to have meaning, on the contrary, we want to remove the meaning in order to penetrate the realms of the senses, of relationships, of perceptions and of the physical. The speech could be any speech. What we say isn’t important, but how we say it, what musical and choreographic tools we use to deconstruct the text and submerge ourselves in the performance, surfing and insinuating the waves of no meaning. Fragmentation, repetition and echoing are the tools used in the composition of this choreographic structure that we shall call SPEECH.

Guillem Mont de Palol graduated from the SNDO (School for New Dance Development) in Amsterdam in 2006. He then worked with different choreographs while at the same time developing his own creations. As a performer he has worked with Mette Ingvartsen, Vincent Dunoyer, Andrea Bozic, Min Tanaka and Masu Fajardo. His work slots in between dance installation, event and performance. His latest works are I need you to play that body and About George.

Jorge Dutor studied stage design at RESAD in Madrid. After working in film and televison, he ended up in the field of dance and stage arts. He has worked with Pere Faura and Aitana Cordero.

 

"Et pour quoi John Cage ? veut être une étude sur le son et le sens  dans un discours. La puissance des sons des mots, le son comme structure, comme une dynamique qui voyage. Un discours sensoriel et non significatif. Nous ne voulons pas signifier, au contraire, nous voulons designificar pour nous enfoncer dans le domaine du sensitif, du relationnel, le perceptif et le corporel. Le discours peut être n'importe quel discours. Ce n'est pas important ce que nous disons mais si la façon de le dire, quels outils musicaux et choréographiques  on utilise pour détruire  le texte et plonger dans le travail de l'interprète pour suggérer  et  surfer dans les vagues du non significatif. Une fragmentation, une répétition et un unisson sont nos outils pour composer cette structure choréographique  que nous  appellerons  DISCOURS"

Guillem Mont de Palol , diplômé par le SNDO (School for New Dance Development) à Amsterdam en 2006. Il travail avec différents chorégraphes, pour ainsi pouvoir continuer son travail. Comme interprète il travaille avec Mette Ingvartsen, Vincent Dunoyer, Andrea Bozic, Min Tanaka et Masu Fajardo. Son travail se place entre la danse, l’installation et la performance. Ses dernières créations sont, son I need you to play that body About George.

Jorge Dutor fait des études de scénographie à RESAD à  Madrid. Après avoir travaillé dans le cinéma et la télévison,il atérrit dans le monde de la danse et les arts scéniques. Il travaille avec Pere Faura et Aitana Cordero.


PROGRAMA  ANTIC TEATRE   2012 /// MAIG /// MAYO /// MAY /// MAI →

★  3 i 4 Maig   3 y 4 Mayo  3 and 4 May  3 et 4 Mai  

MARIA MONTSENY

“ofèlia 37”

ESTRENA /// ESTRENO /// PREMIERE

nous llenguatges del cos
nuevos lenguajes del cuerpo
new languages of the body
nouveaux langages du corps


durada / duración / duration / durée: 50 min


HORARIS ESPECTACLE
DIJOUS, DIVENDRES: 21:00
5 euros

HORARIOS ESPECTACULO
JUEVES, VIERNES: 21:00
5 euros

SCHEDULES SHOW
THURSDAY, FRIDAY: 21:00
5 euros

HORAIRES SPECTACLE
JEUDI, VENDREDI: 21:00
5 euros

reservar: 93 315 23 54 anticteatre@anticteatre.com www.anticteatre.com







Creació i interpretació: Maria Montseny

Agraïments: Guillem, Laura, Jaume, Sam, Teresina.

Co producció: Antic Teatre/ AdriAntic, Barcelona


[+] llegir més /// leer más /// read more /// en lire plus →

Mort en paisatge natural. / Voluntat de color rosa xiclet./ Amb l’aigua al coll !! / Reomplir els buits de record amb flors incorruptibles./ tinc 37 anys, encara sóc aquí./ 

Titulada en Dansa Contemporània a l’Institut del Teatre de Barcelona, amplia la seva formació a la SNDO (School for New Dance Development) d’Amsterdam i s’especialitza en l’àmbit del Body Weather, formant-se amb Andrés CorcheroMin Tanaka (Japó), Hisako Horikawa i Franc van de Ven (Barcelona).
Treballa com a intèrpret, ajudant de direcció i assistència tècnica amb la companyia RARAVIS (Andrés Corchero-Rosa Muñoz). Treballa com a intèrpret i assistent coreogràfica sota la direcció de Joan Oller. Treballa com a intèrpret amb la companyia DANAT DANZA (Sabine Dahrendorf-Alfonso Ordóñez).
Des del 2000 esdevé creadora independent i participa en nombrosos festivals com Dies de Dansa o Tensdansa,  entre d’altres. També s’interessa en el camp de la improvisació, participant en festivals i col·laborant amb músics com Agustí Fernández, Joan Saura o Steve Nobel, entre d’altres.
Des del 2006 treballa en col·laboració amb Anna Rubirola amb qui ha creat les peces Break Fast o de la Feble feblesa, presentada a diversos festivals: Lp’09 o Grec’09, entre altres, i Coristes, estrenada a LP’11.
Imparteix classes de Body Weather a La Piconera , TragantDansa o La Poderosa (Barcelona), entre d’altres.

Muerte en paisaje natural./ Voluntad de color rosa chicle./ Con el agua al cuello!./ Rellenar los vacíos de recuerdo con flores incorruptibles./ Tengo 37 años, todavía sigo aquí./

Titulada en Danza contemporánea por el Institut del Teatre de Barcelona, amplia su formación en SNDO (School for New Dance Development) de Amsterdam y se especializa en el ámbito del Body Weather, formándose con Min Tanaka (Japón), Hisako Horikawa, Andrés Corchero i Franc van de Ven (Barcelona).
Trabaja de intérprete, ayudante de dirección i asistencia técnica con la compañía RARAVIS (Andrés Corchero-Rosa Muñoz). Trabaja de intérprete y asistente coreográfica bajo la dirección Joan Oller. Trabaja de intérprete para la compañía DANAT DANZA (Sabine Dahrendorf-Alfonso Ordóñez).
Des del 2000 es creadora independiente y participa en numerosos festivales como Dies de Dansa o Tensdansa’05,  entre otros. También se interesa por la improvisación participando en festivales  y colaborando con músicos como Agustí Fernández, Joan Saura o Steve Nobel, entre otros.
Des del 2006 trabaja en colaboración con Anna Rubirola  con quien ha creado las piezas Break Fast o de la Feble feblesa, presentada en diversos festivales: Lp’09 o Grec’09, entre otros, y Coristes, estrenada en el  LP’11.
Imparte clases de Body Weather en La Piconera , TragantDansa o La Poderosa (Barcelona), entre otros.

Death in a natural landscape. / Bubble-gum coloured will. / Up to the neck in water! / Refilling the gaps in memory with incorruptible flowers. / I’m 37 and I’m still here.

Maria Montseny studied Contemporary Dance at the Barcelona Institut del Teatre, and continued her training at Amsterdam’s SNDO (School for New Dance Development) specialising in Body Weather with Min Tanaka (Japan), Hisako Horikawa, Andrés Corchero and Franc van de Ven (Barcelona).
She has worked as performer, assistant director and technician with RARAVIS (Andrés Corchero-Rosa Muñoz) and as performer and assistant choreographer under Joan Oller.
She has also performed with DANAT DANZA (Sabine Dahrendorf-Alfonso Ordóñez).
Since 2000 she has created her own work, taking part in many festivals such as Dies de Dansa or Tensdansa’05 among others. She has also worked on improvisation at various festivals, collaborating with musicians such as Agustí Fernández, Joan Saura and Steve Nobel.
In 2006 she teamed up with Anna Rubirola and together they created Break Fast o de la Feble feblesa, shown at various festivals including Lp’09 and Grec’09, and Coristes, which premiered at LP’11.
She teaches Body Weather at La Piconera, TragantDansa and La Poderosa (Barcelona), among other venues.

 

Mort dans le  paysage naturel/ Volonté couleur rose chewing gum/ L’eau  dans le cou/Remplir les vides des souvenirs avec des fleurs incorruptibles /J'ai 37 ans, je suis toujours là. /

Diplomée en Danse contemporaine par l’Institut del Teatre de Barcelone, élargit sa formation à l’SNDO (School for New Dance Development) d’ Amsterdam et s’espécialize dans le milieu du Body Weather, formée avec Min Tanaka (Japón), Hisako Horikawa, Andrés Corchero et Franc Van de Ven (Barcelone).
Travaille comme interprète, assistante à la direction et assistante téchnique pour la compagnie DANAT DANSA (Sabine Dahrendorf-Alfonso Ordóñez).
Depuis l’année 2000 elle est créatrice indépendante et participe dans nombreux féstivals comme Dies de Dansa ou Tensdansa’05,  entre autres. Elle s’interesse à l’improvisation et participe dans plusieurs féstivals et fait des collaborations avec des musiciens comme Agustí Fernández, Joan Saura ou Steve Nobel, entre autres.
Depuis 2006 elle travaille en collaboration avec Anna Rubirola, avec qui elle crée la pièce Break Fast o de la Feble feblesa, présentée dans plusieurs féstivals: Lp’09, Grec ’09, et Coristes, présentée dans le LP’11.
Elle donne des cours de Body Weather à La Piconera , TragantDansa o La Poderosa (Barcelone) entre autres.

 


★  5 i 6 Maig   5 y 6 Mayo  5 and 6 May  5 et 6 Mai  

COLECTIVO DERIA + RECTIFICADORA

"No hay lugar para el reposo"

ESTRENA /// ESTRENO /// PREMIERE

nous llenguatges del cos
nuevos lenguajes del cuerpo
new languages of the body
nouveaux langages du corps


durada / duración / duration / durée:  50min


HORARIS ESPECTACLE
DISSABTE: 21:00
DIUMENGE: 20:00
5 euros

HORARIOS ESPECTACULO
SABADO: 21:00
DOMINGO: 20:00
5 euros

SCHEDULES SHOW
SATURDAY: 21:00
SUNDAY: 20:00
5 euros

HORAIRES SPECTACLE
SAMEDI: 21:00
DIMANCHE: 20:00
5 euros

reservar: 93 315 23 54
anticteatre@anticteatre.com
www.anticteatre.com







Colectivo Deria + Rectificadora
Intèrprets: Roberto Romero, Alvaro Hurtado, Trinidad García
Creació Sonora: Rosario Salas
Violoncelista: Rosa Serra
música: Roger Pasto Cortina, Holocausto Intelectual 
vídeo, càmera , edició. Itzel Cinta
col·laboració vídeo: Alfil y Elora
vestuari: Gustavo Adolfo Tari García 
il·luminació: Sebastian Garcia Ferro

agraïments: Elisabeth Sánchez Abellà, Mar Medina Diaz, Esther Forment , Uri Camps, Danielo Moreno, Kai y Kike Salgado.

Co producció: Antic Teatre/ AdriAntic, Barcelona

http://deria-rectificadora.blogspot.com/ →


[+] llegir més /// leer más /// read more /// en lire plus →

No hi ha lloc per al repòs
Una col.laboració en resposta sobre la resistència, la durada, la concentració i la transferència del pensament, un procés en forma viral. És un territori en pràctiques, i no una zona de descans. Una col·laboració com infecció del cos.

Tal si sabessis, qui sóc.
En realitat sóc, com aquests
desposseïts dels seus cossos,
cos desitjant més que desitjable,
un camp minat.


Trinitat García Espinosa (Barcelona, 1976) formada a l’Institut del Teatre, (94) i a Liverpool Institute for Performing Arts (97). Com a intèrpret va treballar per Yu Shiu-Chin & Guests, Simone Hueber, Davide Campliani, Osatinsky i Pelliccioli, Karin Wickenhauser, Sebastian Garcia Ferro, Cia.Fernando Hurtado... Crea les seves pròpies peces en Col.lectiu Deria + Rectificadora (99). Ha coreografiat per a Carles Santos, Rosa Novell, entre altres. Estudia Feldenkrais.

No hay lugar para el reposo.
Una colaboración en respuesta sobre la resistencia, la duración, la concentración y la transferencia del pensamiento, un proceso en forma viral. Es un territorio en prácticas, y no una zona de descanso. Una colaboración como infección del cuerpo.

Tal si supieras, quien soy.
En realidad soy; como esos
desposeídos de sus cuerpos,
cuerpo deseante mas que deseable,
un campo minado.


Trinidad García Espinosa (Barcelona, 1976) formada en el Instituto del Teatro (94) y en Liverpool Instiute for Performing Arts (97). Como intérprete trabajo para Yu Shiu-Chin & Guests, Simone Hueber, Davide Campliani, Osatinsky y Pelliccioli, Karin Wickenhauser, Sebastian Garcia Ferro, Cia.Fernando Hurtado... Crea sus propias piezas en Colectivo Dería +Rectificadora (99). Ha coreografiado  para Carles Santos, Rosa Novell, entre otros. Estudia Feldenkrais.

 

 

No place to rest
This is a collaborative response to resistance, endurance, concentration and thought-transference; a viral process. It is an area of practice, not rest. A collaboration in the form of an infected body.

If you knew who I was.
I actually am; like those
dispossessed of their bodies,
body desiring more than desirable,
a minefield.

Trinidad Garcia (Barcelona 1976) trained at the Institut del Teatre (1994) and Liverpool Institute for Performing Arts (1997). She has performed with Shiu-Chin Yu & Guests, Simone Hueber, Davide Campliani, Osatinsky  y Pelliccioli, Karin Wickenhauser, Sebastian Garcia Ferro, Cia.Fernando Hurtado... She has devised her own shows with Colectivo Dería +Rectificadora (1999), and has choreographed for Carles Santos and Rosa Novell among others. She is a student of the Feldenkrais method.

 

PAS DE LIEU POUR LE REPOS

Collaboration en réponse à la résistance, la longueur, la concentration et le transfert de la pensée, un processus viral. Une zone en pratique, pas en repos. Une collaboration telle que l'infection de l'organisme.

Peut-être que si vous saviez qui je suis.
En fait, je suis, comme ces
dépossédés de leur corps,
des corps qui souhaitent plus que souhaitables, un champ de mines.

Trinidad Garcia Espinosa (Barcelone 1976) Formée à l'institute del teatre (94) et à Liverpool Institute for Performing Arts (97) En tant qu'interprète, elle a travaillé pour Yu-Chin Shiu Simone & Guests, Hueber, Davide Campliani et Osatinsky Pelliccioli, Karin Wickenhauser, Sébastien Garcia Ferro, Cia.Fernando Hurtado. Ella a aussi créé ses propre pièces au Colectivo Deria + Rectificadora (99). Elle a chorégraphié pour Carlos Santos et Rosa Novell, parmi d’ autres. Elle a étudié Feldenkrais.

 


★  7 Maig   7 Mayo  7 May  7 Mai  

DANIELE "UBJK" DE STASIO

"cine4ubik"

el inmigrante (the immigrant-1917)

armas al hombro (shoulder arms-1918)


cinema mut amb música en viu
cine mudo con música en vivo
silent movies with live music
films muets avec musique en direct



HORARIS
DILLUNS: 21:00
3 euros

HORARIOS
LUNES: 21:00
3 euros

SCHEDULES
MONDAY: 21:00
3 euros

HORAIRES
LUNDI: 21:00
3 euros






http://cine4ubik.weebly.com

[+] llegir més /// leer más /// read more /// en lire plus →

Projeccions de clàssics antics i moderns de el cinema mundial amb música electro-acústica totalment en viu, tocada en temps real per un o més músics usant instruments acústics (vents, percussions, veu, etc.) I electrònics (saxo midi, màquina de loop). Música composta en temps real amb la projecció de la pel · lícula, on totes les variables, com per exemple els espectadors, influiran amb la composició de la mateixa, (improvisació "guiada").

Aquest projecte vol actualitzar i revalorar l'art del Cinema mut amb clàssics d'autors com: Chaplin i Lang entre d'altres creant una connexió entre aquesta antiga "art" amb el món de l'art contemporani, sense límits de gènere o prejudicis, amb una sala de cinema com a lloc físic de trobada, "l'ara" com a
lloc temporal i el públic com "jutge" inapel · lable. Una ocasió per veure pel · lícules amb més d'un segle d'edat, obres d'art sense temps en el seu hàbitat original: "la gran pantalla".
Projecte dirigit a tota la família per barrejar antics records de pares i avis amb noves "experiències audiovisuals" junts amb fills i néts.

 

 

 

Proyecciones de clásicos antiguos y modernos de el cine mundial con música electro‐acústica totalmente en vivo, tocada en tiempo real por uno o mas músicos usando instrumentos acústicos (vientos, percusiones, voz, etc.) y electrónicos (saxo midi, maquina de loop). Música compuesta en tiempo real con la proyección de la película, donde todas las variables, como por ejemplo los espectadores, van a influir con la composición de la misma, (improvisación “guiada”).

Este proyecto quiere actualizar y revalorar el arte del Cine mudo con clásicos de autores como: Chaplin y Lang entre otros creando una conexión entre esta antigua “arte” con el mundo de el arte contemporáneo; sin limites de genero o prejuicios, con una sala de cine como lugar físico de encuentro, “el ahora” como lugar temporal y el publico como “juez” inapelable. Una ocasión para
ver películas con mas de un siglo de edad, obras de arte sin tiempo en su hábitat original:”la gran pantalla”.
Proyecto dirigido a toda la familia para mezclar antiguos recuerdos de padres y abuelos con nuevas “experiencias audiovisuales” juntos con hijos y nietos.

 

 

Projections of ancient and modern classics of world cinema with electro-acoustic music completely live, played live by one or more musicians using acoustic instruments (winds, percussions, voice, etc..) and electronical ones (midi sax, loop machine , etc.)..
Music composed on the spot with the projection of the movie, where all parameters, such as spectators ,will influence its composition ("guided" improvisation).

This project aims at updating and reevaluating the art of mute cinema, classic authors such as Chaplin and Lang among others, creating a connection between this ancient "art" and the contemporary World art, without limits or gendre prejudices, with a movie room as a physical place of meeting, "the present" as a temporary place and the public as a final "judge". A chance to watch movies over a century old, with evergreen artpieces in there original habitat, "the big screen."
A Project for to the whole family to mix old memories of parents and grandparents with new "audiovisual experience" with children and grandchildren all togheter.

Des projections de classiques anciens et modernes du cinéma international avec de la musique électro-acoustique totalement en direct, jouée en temps réel par un ou plusieurs musiciens utilisant des instruments acoustiques (vents, percussions, voix, etc.) et électroniques (midi sax, machine à boucles , etc) ..
Musique composée en temps réel avec la projection du film, où toutes les variables, comme les spectateurs, vont influencer la composition de celle-ci (improvisation «guidée»).

Ce projet vise à actualiser et à réévaluer l'art des auteurs classiques du cinéma muet tels que Chaplin et Lang entre autres, créant un lien entre cet ancien «art» et le monde de l'art contemporain, sans limites ni préjugés de genre, avec une salle de cinéma comme lieu physique de rencontre, «le présent» comme lieu temporaire et le public comme  «juge» final. Une chance de regarder des films de plus d'un siècle, les œuvres intemporelles de l'art dans son habitat d'origine, «le grand écran."
Projet destiné à toute la famille pour mélanger les vieux souvenirs des parents et grands-parents avec de nouvelles «expériences audiovisuelles" avec les enfants et petits-enfants.


★  8 Maig   8 Mayo  8 May  8 Mai  

OME Acústic

"Deixa-ho ser"


concert improvització
concierto improvisación
concert improvisation
concert d'improvisation


durada / duración / duration / durée: 45min


HORARIS ESPECTACLE
DIMARTS: 21:00
6 euros

HORARIOS ESPECTACULO
MARTES: 21:00
6 euros

SCHEDULES SHOW
TUESDAY: 21:00
6 euros

HORAIRES SPECTACLE
MARDI: 21:00
6 euros








Pintura: Joan Claparols
Veu, objectes, conducció: Juan Crek
Saxos, vents, objectes: Boris Porter
Baix, objectes: Andrés Noarde
Guitarra, percusions: Ignacio Lois
Saxos: Alfonso Muñoz
Guitarra, objectes: Jordi Buscà
Kazoo, veu: Io Casino
Objectes, veu: Eli Gras
Guitarra, objectes, veu: Marcelo Acosta
Veu, objectes: ilona Schneider
Veu, objectes: Joanna Brabo

http://omeacustic.blogspot.com.es/→

[+] llegir més /// leer más /// read more /// en lire plus →

OME Acustic es basa en la improvisació conduïda mitjançant senyals i signes. Però la particularitat d’OME Acustic és que les improvisacions es realitzen sense electrificar, sense piles, sense electrònica i es presenten al públic sense microfonia i utilitzant l'espai on es mostren com un element aglutinador de les improvisacions. Els instruments i objectes s'utilitzen segons els mètodes musicals, però també es poden rascar i colpejar, i les veus poden ser harmonioses, dodecafòniques, guturals, xiuxiuejants o emissores de sons variats. En directe el pintor Joan Claparols realitza una intervenció pictòrica o escultòrica, i durant tot el projecte ha estat realitzant dibuixos relacionats amb les sessions musicals.

Per mitjà d'una presentació acústica orientada explora atmosferes properes capaces de relatar una sèrie de sensacions, moltes d'elles evocacions naturals quotidianes. Veus sonores que, lluny de ser elaborades per una intervenció elèctrica, siguin el més fidels al so i el timbre dels instruments acústics sense connexions elèctriques. Concebem aquestes atmosferes en elements, sons i sorolls naturals, com ara aigua, trànsit, melodies, assajos d'un músic a casa, que ambienta el sopar dels veïns, i altres experiències menys agradables que poden tallar la migdiada o el somni nocturn, que sempre seran recordades a la nostra memòria sonora. És a dir, es tracta d'un projecte que neix en la tolerància.

OME Acústic té un camí d'un any. Realitza sessions periòdiques i ha ofert concerts a llocs tan emblemàtics com Heliogàbal, Convent de Sant Agustí i FAD (festival Drap-Art).

Els seus components toquen en bandes conegudes del panorama experimental, avantguardista i pop de la ciutat, com ara Macromassa, Motor Combo, La Banda de Doris, Los Sabios Duendes, Banda d'Improvisadors de Barcelona, Petruska, etc.

 

OME Acustic se basa en la improvisación conducida mediante señales y signos, pero la particularidad de OME Acustic es que las improvisaciones se realizan sin electrificar, sin pilas, sin electrónica y se presentan al público sin microfonía y utilizando el espacio donde se muestran como un elemento aglutinador de las improvisaciones. Los instrumentos y objetos se utilizan según los métodos musicales, pero también se pueden rascar y golpear, y las voces pueden ser armoniosas, dodecafónicas, guturales, susurrantes o emisoras de sonidos variados.

En directo el pintor Joan Claparols realiza una intervención pictórica y durante todo el proyecto ha estado realizando dibujos relacionados con las sesiones musicales.
Por medio de una presentación acústica orientada explora atmósferas próximas capaces de relatar una serie de sensaciones, muchas de ellas evocaciones naturales cotidianas, voces sonoras que lejos de ser elaboradas por una intervención eléctrica, sean lo más fiel al sonido y al timbre de los instrumentos acústicos sin conexiones eléctricas. Concebimos estas atmosferas en elementos, sonidos y ruidos naturales, tales como agua, tráfico, melodías, ensayos de un músico en su casa que ambienta la cena de los vecinos y otras experiencias menos agradables que pueden cortar la siesta o el sueño nocturno, que siempre serán recordadas en nuestra memoria sonora. Es decir, se trata de un proyecto que nace en la tolerancia.

OME Acústic tiene una andadura de 1 año. Realiza sesiones periódicas y ha dado conciertos en lugares tan emblemáticos como Heliogàbal, Convent de Sant Agustí y FAD (festival Drap-Art).

Sus componentes tocan en bandas conocidas del panorama experimental, de vanguardia y pop de la ciudad, tales como Macromassa, Motor Combo, La Banda de Doris, Los Sabios Duendes, Banda d'Improvisadors de Barcelona, Petruska, etc.

 

OME Acustic is about improvisation carried out using signs and symbols, but with the difference that these improvisations take place without electricity, without batteries, without electronics, and are performed to an audience without microphones, using the space in which they take place as a cohesive element. The instruments and objects are played using musical methodology but they can also be scratched or struck, and voices can be harmonious, dodecaphonic, guttural, whispering or simple projectors of a variety of sounds.

Artist Joan Claparols creates a painting live; he has been producing drawings related to the music sessions throughout the length of the project.
By means of a themed acoustic set he explores close environments capable of narrating a series of sensations, many of them experienced every day; sonorous voices that, far from being manipulated through electronic intervention, remain as faithful as possible to the sound and timbre of acoustic instruments. We perceive these environments as elements, sounds, and natural noises such as water, traffic, melodies, a musician’s rehearsals that provide background music for the neighbour’s dinner, or other, less pleasant experiences that may interrupt a catnap or a night’s sleep, and that are recorded forever in our aural memory. Summing up, this is a project born of tolerance.  

OME Acústic have been going for 1 year. They regularly perform sessions and have performed concerts in such emblematic venues as Heliogàbal, Convent de Sant Agustí and FAD (festival Drap-Art).

Their various members play in well-known bands from Barcelona’s experimental, avant-garde and pop music scenes, such as Macromassa, Motor Combo, La Banda de Doris, Los Sabios Duendes, Banda d'Improvisadors de Barcelona, Petruska, etc.

OME Acustic est basé sur l'improvisation conduite par des signales et des signes, mais la particularité de OME Acustic c’est que les improvisations se font sans électricité, sans piles, sans électronique et sont présentés au public sans micros et en utilisant l'espace comme un élément aglutinateur des improvisations. Les outils et les objets s’utilisent selon les méthodes musicaux, mais aussi ils peuvent se rayer et frapper, et les voix peuvent être harmonieuses, dodécaphonistes , gutturelles, chuchotentes ou, émetteur de sons variés.

En direct le peintre Joan Claparols fait une intervention pictorique et tout au long du projet il a réalisé des dessins relationés  avec les sessions musicales.
Par le milieu d'une présentation acoustique orientée, il explore des atmosphères proches capables de rapporter des sensations, la plupart sont des  évocations naturelles quotidiennes, voix sonores qui loin d'être développés  par une intervention électrique, soient le plus fidèle au son et au timbre des instruments acoustiques sans aucune connexion électrique. Nous concevons ces atmosphères en éléments, des sons et des bruits naturels, comme l'eau, le trafic, des mélodies, les répétions d'un musicien chez lui, qui crée l’ambiance du dîner des voisins et d'autres expériences moins agréables qui peuvent couper la sieste ou le sommeil la nuit, qui seront  toujours dans notre mémoire sonore. C'est-à-dire, il s'agit d'un projet né de la tolérance.

OME Acústic a 1 an de vie. Fait des sessions avec périodicité et a fait des concerts dans des lieux emblématiques tells que Heliogàbal, Convent de Sant Agustí et FAD (Drap-Art Festival).

Ses composants jouent dansdes bandes connues de  ​​la scène expérimentale, avant-gardiste et pop de la ville, tels que Macromassa, Motor Combo, La Banda de Doris, Los Sabios Duendes, Banda d’ Improvisadors  de Barcelone, Petruska, etc.

 


★  10 al 13 Maig   10 al 13 Mayo  10 to 13 May  10 à 13 Mai  
★  17 al 20 Maig   17 al 20 Mayo  17 to 20 May  17 à 20 Mai  

COMPANYIA DEJABUGO

”Cocholate Muffin”

durada / duración / duration / durée: 60 min

teatre d’humor
teatro de humor
theatre of humor
théâtre de l'humour



HORARIS ESPECTACLE
DIJOUS, DIVENDRES I DISSABTE: 21:00
DIUMENGE: 20:00
5 euros

HORARIOS ESPECTACULO
JUEVES, VIERNES Y SABADO: 21:00
DOMINGO: 20:00
5 euros

SCHEDULES SHOW
THURSDAY, FRIDAY & SATURDAY: 21:00
SUNDAY: 20:00
5 euros

HORAIRES SPECTACLE
JEUDI, VENDREDI ET SAMEDI: 21:00
DIMANCHE: 20:00
5 euros

reservar: 93 315 23 54 anticteatre@anticteatre.com www.anticteatre.com








Creat i dirigit per: Cia. Dejabugo (amb la col.laboració de Sergi Estevanell)
Actrius: Judit Martín y Emma Bassas
Llums i so: Marina Herrera y Sandra Roles
Veu en off: Eduard Pascual

www.dejabugo.net →


[+] llegir més /// leer más /// read more /// en lire plus →

Un porc i un teixó ens presenten aquest show ple d’històries, personatges i cançons que no deixarà indiferent a ningú.
Terrorífiques profecies! Els millors malentesos entre gallecs! Ronnie, la cortina que parla! La punyent història d’amor de Mary Ann Del Valle! Amb l’aparició estel·lar d’un Big Body! Un espectacle 100% humor DeJabugo on descobriran perquè cada cop són més els que es senten Dones DeJabugo.

*Premi al millor espectacle Scena Simulacro.11

Companyia DeJabugo es funda el 2004 i “Cocholate Muffin” és el cinquè espectacle després de “Gratuit-o” (2004), “Wayamañaño” (2006), “Proyecto-Proyector” (2008) y “La Rifa” (2009). Tots els seus espectacles estan pensats, dirigits i interpretats per Emma Bassas i Judit Martín i recullen elements molt variats (còmic, marionetes, ràdio, cinema, etc.) per possar-ho al servei de la tècnica del clown i la improvisació.

 

Un cerdo y un tejón nos presentan este show lleno de historias, personajes y canciones que no dejarán indiferente a nadie.
Terroríficas profecías! Los mejores malentendidos entre gallegos! Ronnie, la cortina parlante! La desgarradora historia de amor de Mary Ann Del Valle!
Y con la aparición estelar de un Big Body! Un espectáculo 100% humor DeJabugo donde descubrirán porqué cada vez son más los que se sienten mujeres DeJabugo.

*Premio al mejor espectáculo Scena Simulacro.11

Cía. DeJabugo se funda en 2004 y “Cocholate Muffin”, es su quinto espectáculo después de “Gratuit-o” (2004), “Wayamañaño” (2006), “Proyecto-Proyector” (2008) y “La Rifa” (2009). Todos sus espectáculos están pensados, dirigidos e interpretados por Emma Bassas y Judit Martín y recogen elementos muy variados (cómic, marionetas, radio, cine, etc.) para ponerlos al servicio de la técnica del clown y la improvisación.

 

A pig and a badger present this show full of stories, characters and songs that will leave no-one indifferent. Terrifying prophecies!
Misunderstandings between Galicians! Ronnie, the talking curtain! The heartbreaking love story of Mary Ann Del Valle!
And with a very special guest appearance! A 100% humorous DeJabugo show, in which you will discover why more and more people feel like DeJabugo Women.

Prize for the best show at Scena Simulacro.11

Cia. DeJabugo was founded in 2004. “Cocholate Muffin” is their fifth show after “Gratuit-o “(2004), “Wayamañaño” (2006), “Proyecto-Proyector” (2008) and “La Rifa”(2009). All their shows are devised, directed and performed by Emma Bassas and Judit Martín and include many different elements (comics, puppets, radio, film, etc.) put to use in a performance based on clown technique and improvisation.

 

 

Un cochon et un blaireau nous présentent ce spectacle plein d'histoires, de personnages et chansons qui ne laissent personne indifférent.
Proféties térrifiantes !
Les pires malentendus entre des galiciens! Ronnie, le rideau parlant ! L'histoire d'amour déchirante de Mary Ann Del Valle ! Et avec l’apparition d’ un Big Body !
Un spectacle 100% humour DeJabugo où vous découvrirez pourquoi les femmes se sentent de plus en plus femmes DeJabugo.

Prix du meilleur spectacle Scena Simulacro 11

Cía. DeJabugo a été fondée en 2004. “Cocholate Muffin” est le cinquième spectacle après “Gratuit-o” (2004), “Wayamañaño” (2006), “Proyecto-Proyector” (2008) et “La Rifa”(2009). Tous leurs spectacles sont conçus, mis en scène et interprété par Emma Bassas et Judit Martin. Ils recueillent un large éventail d'éléments (comics, marionnettes, radio, cinéma, etc.) pour le rendre au service de la technique du clown et de l’improvisation..

 


★  14 Maig   14 Mayo  14 May  14 Mai  


ESTER XARGAY, CARLES HAC MOR & ADOLF ALCAÑIZ


Projecció + col·loqui
Proyección + coloquio
Screening + discussion
Dépistage + discussion







HORARIS
DILLUNS: 21:00
gratuit

HORARIOS
LUNES: 21:00
gratuito

SCHEDULES
MONDAY: 21:00
free

HORAIRES
LUNDI: 21:00
gratuit




Organitzat per HABITUAL VIDEO TEAM

fluxfestival.org

sessió 8

ESTER XARGAY
Projecció + col·loqui

Sant Feliu de Guíxols, 1960. Escriptora i videoartista, combina aquestes dues pràctiques amb videorecitals, exposicions i concerts en què col·labora amb músics i artistes. Ha publicat textos sobre art al diari Avui i a revistes com Benzina, Papers d’Art, Transversal, Barcelona Review, i d'altres. Juntament amb Carles Hac Mor ha traduït, entre altres, Adrian, Todorov, Pascal i Queneau. Darrerament ha tingut cura de “Barcelona poesia” Set dies de poesia a la ciutat.(2005/2010), juntament amb David Castillo, i de “Poesia als parcs” cicle de poesia als Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona (2007/2012), juntament amb Carles Hac Mor.
En poesia, ha publicat els llibres de poemes I n f i n i t i u s, en procés d'edició; Aürt; Eixida al sostre; Fissura (amb Nora Ancarola, Marga Ximènez i Carles Hac Mor); Salflorvatge (2006); Trenca-sons (2002), i Darrere les tanques (2000). I, coescrits amb Carles Hac Mor, els llibres Zooflèxia (2007); Amor lliure, ús i abús (2001); Tirant lo Blanc la (2001); Epítom infranu o no (1997), i Un pedrís de mil estones (1993).
Ha realitzat amb Carles Hac Mor el DVD-Rom Sextina al microscopi per a la mostra "Microscopies" (Metrònom, 2003) i (amb Adolf Alcañiz, Carles Hac Mor i Barbara Held) el CD-Rom Paraparèmies, desplaçaments, cosificacions… (Premi de creació audiovisual de Navarra, 1999) i, a BTV (juntament amb Bàrbara Raubert) videopoemes i documentals, un dels quals va rebre el Premi Espais a la Crítica d’art (2000).

esterxargay@gmail.com

CARLES HAC MOR
Projecció + col·loqui

Infrapoeta que no conrea el subgènere literari del currículum, tret de casos especials, com el present. Els seus darrers llibres, tots cinc del 2011, són: Fer les cartes (coescrit amb Antoni Clapés), Filacteri d'infrallengua, Accions paraparèmicament ictòpiques de Jordi Benito, Sí fa que sí i Obra completa punt u. I, paradoxalment, acaba de guanyar els Jocs Florals de Barcelona d'enguany.

hacmor@gmail.com

ADOLF ALCAÑIZ
Projecció + col·loqui

Constantí (Tarragona), 1961. Videoartista i fotògraf. Treballa en l’experimentació videogràfica i conjuga aquesta pràcica amb diferents disciplines en les seves nombroses col·laboracions amb artistes, músics i escriptors, amb els quals tracta, sovint, la interactivitat en directe de la imatge i el so. Així mateix, treballa amb la realització videogràfica de l'obra d'artistes com Francesc Abad, Lluís Bisbe, Jordi Colomer, Eva Lootz, Mireia Massó, Pere Noguera, Carles Pazos, Benet Rossell o Francesc Torres, entre d'altres. I col·labora amb músics com Barbara Held, Angel Pereira i Xavier Maristany, i amb escriptors com Carles Hac Mor i Ester Xargay. Va dirigir el laboratori de vídeo Metrònom Lab., i també ha realitzat la videodocumentació de les exposicions de l’espai Metrònom, de Barcelona, i de les del Tinglado 2, de Tarragona.

adolfalcanyiz@gmail.com

TOT MUDA DE COLOR EN BELLUGAR-SE LA LLETRA
Un seguit de vídeos d'Adolf Alcañiz, Carles Hac Mor i Ester Xargay per llegir la imatge textualment.
Si el músic Josep M. Mestres Quadreny diu "Tot muda de color al so de la flauta", una sentència tan sinestèsica i audiovisualment eloqüent com aquesta també pot mudar, en mans d'escriptors i d'artistes, per ser atribuïda al text convertit en imatge tan bellugadissa i acolorida com el so.

ESTER XARGAY
Agoc
2012_9:49 min
Un llenguatge, l'escriptura d'Agoc (llibre de Carles Hac Mor), és la font d'inspiració de la música de Mestres Quadreny; el resultat audiovisual, la mise en imatge i en so del text ens endinsa en l'univers textual d'Hac Mor, així com en el sonor i visual de Quadreny, tot fent l'ullet a les seves singulars partitures.
Text: Carles Hac Mor
Música: Josep M. Mestres Quadreny

ESTER XARGAY
Microdanses
2012_7 min
Amb Microdanses, el músic Miquel Àngel Marín evidencia el llenguatge gestual que genera la música que ell toca amb el clarinet, específicament pensada per fer ballar les claus i d'altres parts de l'instrument. Així mateix hi ballen una tria de frases del seu llibre Música és eixampar mosques, que s'escolen per les imatges en forma d'ona de so. El resultat audiovisual, la mise en image i el muntage visual i sonor, configuren, amb aquestes peculiars interpretacions musicoballades, una coreografia d'"entra-i-surts" brossians.
Idea, text, música i interpretació: Miquel Àngel Marín

ESTER XARGAY
Un himne del no-ésser
2012_7 min
Vídeo que forma part de la videoinstalació homònima d'Ester Xargay. Projectat sobre cendra.
Text: Carles Hac Mor





ADOLF ALCAÑIZ
Salflorvatge

Tres vídeos de l'escenografia audiovisual realitzada per Adolf Alcañiz per a l'obra Salflorvatge, títol del llibre homònim d'Ester Xargay.

Alexandrins amb corona de llorer
2011_1:30 min
Text: Ester Xargay
Veu: Carles Hac Mor
Música: Marc Egea, Xavi Lloses

Les cobles amb safrà van a la babalà de la mà d'Alà a Abdhalà
2011_1:30 min
Text: Ester Xargay
Veu: Marc Egea
Música: Xavi Lloses i Rosa Pou

Zig-zag d'àrnica en cal·ligrama
2011_1 min
Text: Ester Xargay
Veu: Ester Xargay i Rosa Pou
Música: Marc Egea, Xavi Lloses

 

ADOLF ALCAÑIZ & ROSA SÁNCHEZ
Poètiques interconnectades. Dels campanars a les xarxes socials d'internet

Un vídeo realitzat per al recital simultani que es va fer en diversos espais de la Fundació Antoni Tàpies, en els quals el públic fou convidat a moure's lliurement pels diferents escenaris. L'auditori centralitzava les imatges de totes les actuacions que s’anavent fent i que eren gravades (amb retransmissió en directe, per connexió telemàtica i vídeo cablejat). Kònic Thtr (Rosa Sánchez i Alain Baumann) va dissenyar especialment aquest espai escenogràfic interactiu, en el qual cada poètica particular s'hi difonia i conjugava per revelar una altra realitat.

Poètiques interconnectades. Miquel Àngel Marín
2010_2 min
Text i veu: Miquel Àngel Marín
Música: Alain Baumann







ADOLF ALCAÑIZ, CARLES HAC MOR & ESTER XARGAY
Del concepte a la imatge

Dos vídeos de Carles Hac Mor i dues entrevistes (Pere Noguera, Benet Rossell) del cicle de vídeo "Del concepte a la imatge", concebut per Adolf Alcañiz, Carles Hac Mor i Ester Xargay per al CanalMediateca de Caixaforum l'any 2009. El cicle aplegava peces –des dels anys setanta fins a obres actuals- de Francesc Abad, Carles Hac Mor, Pere Noguera, Benet Rossell i Vicenç Viaplana, cinc artistes que van començar a treballar aquells anys en què la radicalitat de l’art conceptual desmaterialitzava l’obra d‘art, el qual era qüestionat de soca-rel, juntament amb la seva comercialització. Tot plegat es complementava amb el visionat d’unes peculiars videoentrevistes amb cadascun dels artistes esmentats.
Dels films Nihil i No de Carles Hac Mor, rodats en Super8 el 1975, malmesos, irrecuperablement, pel temps, se n'ha fet una reproducció el 2008, per Adolf Alcañiz, Carles Hac Mor i Ester Xargay.

Nihil
1973/2008_3:58 min
Realització: Adolf Alcañiz, Carles Hac Mor i Ester Xargay
Text: Carles Hac Mor

No
1973/2008_3:33 min
Realització: Adolf Alcañiz, Carles Hac Mor i Ester Xargay
Text: Carles Hac Mor

Acció-entrevista "No Comment" Benet Rossell i Eugeni Bonet
2009_8:30 min
Realització: Adolf Alcañiz, Benet Rossell i Ester Xargay
Idea: Benet Rossell
Entrevista: Eugeni Bonet

Fer suc al laberint de Pere Noguera. Lligams insospitats. Pere Noguera i Carles Hac Mor
2009_23:34 min
Realització: Adolf Alcañiz i Ester Xargay
Idea: Pere Noguera
Entrevista i transcripció: Carles Hac Mor

[+] llegir més /// leer más /// read more /// en lire plus →

Tercera temporada de FLUX CLUB, un club de vídeo que, amb una periodicitat quinzenal i amb la màxima flexibilitat, pretenem que reflecteixi la vitalitat del vídeo de creació de la nostra ciutat. Es tracta d’una extensió del Festival de vídeo d’autor FLUX, amb sessions obertes a tot el que està passant en el camp del vídeo a Barcelona, que complementen el festival des del punt de vista dels seus continguts i que estenen el seu període d’acció més enllà dels dies estrictament dedicats al festival.

La intenció és acollir tot tipus de sessions: projeccions, videoperformances i col·loquis que ofereixin al públic la possibilitat del contacte directe amb els videocreadors. Tant poden ser sessions monogràfiques d'autors reconeguts com temàtiques, col·lectives dedicades a autors emergents, a la presentació de treballs d’estudiants, o centrades en la videopoesia o la videodansa.

FLUX CLUB és un espai de difusió del vídeo de creació a la ciutat de Barcelona.

 

Tercera temporada de FLUX CLUB, un club de vídeo que, con una periodicidad quincenal y con la máxima flexibilidad, pretendemos que refleje la vitalidad del vídeo de creación de nuestra ciudad. Se trata de una extensión del Festival de vídeo d’autor FLUX, con sesiones abiertas a todo lo que está pasando en el campo del vídeo en Barcelona, que complementan el festival desde el punto de vista de sus contenidos y que extienden su período de acción más allá de los días estrictamente dedicados al festival.

La intención es acoger todo tipo de sesiones: proyecciones, videoperformances y coloquios que ofrezcan al público la posibilidad del contacto directo con los videocreadores. Tanto pueden ser sesiones monográficas de autores reconocidos como temáticas, colectivas dedicadas a autores emergentes, a la presentación de trabajos de estudiantes, o centradas en la videopoesía o la videodanza.

FLUX CLUB es un espacio de difusión del vídeo de creación en la ciudad de Barcelona.

The third season of FLUX CLUB is here: a fortnightly and fully flexible video club that aims to reflect the vitality of video creation in our city. It’s an extension of the FLUX Video Auteur Festival, with sessions open to everything currently going on in the field of video in Barcelona, complementing the festival from the point of view of its content and extending its sphere of influence beyond the few days programmed for the festival itself.

Our intention is to include all kinds of sessions: screenings, video performances and debates offering direct contact between the audience and the filmmakers. These sessions focus on a range of subjects, from monographics of well known directors to specific themes, from groups of up and coming authors to students; they may cover video poetry or video dance.

FLUX CLUB is a space for the dissemination of video art in the city of Barcelona.

Troisième saison du FLUX CLUB, un club  vidéo, bimensuel avec un maximum de flexibilité, nous cherchons à refléter la vitalité de la création vidéo dans notre ville. Ceci est une extension du Festival vidéo d' auteur  FLUX, avec des séances  ouvertes à tout ce qui se passe dans le domaine de la vidéo à Barcelone, qui vient compléter  le festival du point de vue du contenu et de prolonger la durée d'action plus loin que les jours  strictement dédiés au  festival.

L'intention est d'accueillir toutes sortes de sessions : projections, vidéoperformances et débats qui offrent au public la possibilité d’un contact direct avec les vidéocréateurs. Les séances peuvent être monigraphiques d’auteurs renommés , témathiques collectives dédiés aux artistes émergents, presentations de travaux d’élèves , vidéopoésie ou vidéodanse.


FLUX CLUB  est un espace de la diffusion vidéo de création dans la ville de Barcelone.

 

 


★  15 Maig   15 Mayo  15 May  15 Mai  

GRTS + The Lions Constellation


”San Miguel Primavera als Bars”

durada / duración / duration / durée: 90 min

concerts de música gratuïts
Conciertos de música gratuitos
free music concerts
concerts de musique gratuits



HORARIS ESPECTACLE
DIMARTS: 20:00


HORARIOS ESPECTACULO
MARTES: 20:00


SCHEDULES SHOW
TUESDAY: 20:00


HORAIRES SPECTACLE
MARDI: 20:00











sanmiguelprimaverasound.es/primaveraCiutatBars →


[+] llegir més /// leer más /// read more /// en lire plus →

Les dues setmanes prèvies a l’inici de l’activitat central del festival i de la mà de San Miguel, tretze locals de Barcelona acolliran quinze actuacions d’accés gratuït que donaran el tret de sortida a aquesta edició. Els concerts començaran a les 20:00 hores en bars i restaurants del centre de la ciutat.

Las dos semanas previas al inicio de la actividad central del festival y de la mano de San Miguel, trece locales de Barcelona acogerán quince actuaciones de acceso gratuito que darán el pistoletazo de salida a esta edición. Los conciertos empezarán a las 20:00 horas en bares y restaurantes del centro de la ciudad.


★  24 i 25 Maig   24 y 25 Mayo  24 and 25 May  24 et 25 Mai  

Albert Quesada

”Solos Bach & Gould”

durada / duración / duration / durée: 50 min

nous llenguatges del cos
nuevos lenguajes del cuerpo
new languages of the body
nouveaux langages du corps



HORARIS ESPECTACLE
DIJOUS I DIVENDRES: 21:00
5 euros

HORARIOS ESPECTACULO
JUEVES Y VIERNES: 21:00
5 euros

SCHEDULES SHOW
THURSDAY & FRIDAY: 21:00
5 euros

HORAIRES SPECTACLE
JEUDI ET VENDREDI: 21:00
5 euros

reservar: 93 315 23 54 anticteatre@anticteatre.com www.anticteatre.com








Coreografia: Albert Quesada
Adaptació: Federica Porello, Mireia de Querol, Petra Söör
Interpretació: independentment per dos dels ballarins mencionats prèviament
Música: Extractes d’una gravació de Glenn Gould de les Variacions Goldberg de J. S. Bach, 1955. Entrevista a Glenn Gould sobre la seva última gravació, al 1981, de les Variacions Goldberg.
Produït per: Albert Quesada
En col·laboració amb: CoNCA (ES), nadine (BE) Residències: BUDA Kunstencentrum (BE), Centre Cultural de les Corts, Estudi d’Àngels Margarit /cia. Mudances (ES)
Apadrinament: cia Búbulus – Carles Salas / Espai de creació: La Caldera

veraalbert.wordpress.com →


[+] llegir més /// leer más /// read more /// en lire plus →

Solo on Bach & Glenn és un estudi minuciós de la famosa interpretació de les Variacions Goldberg de Bach que féu Glenn Gould, basat en instruccions escrites, íntimament relacionades amb el so de piano i les paraules del pianista. El músic grava les variacions, s’equivoca i ho intenta de nou, ens parla de la seva manera de tocar i gravar. El moviment acompanya i al mateix temps dirigeix la música.
La partitura utilitzada per a l'espectacle Solo on Bach & Glenn (2008), va ser reescrita i passada a dues ballarines. Elles han creat la seva pròpia interpretació i la ballen amb el so organitzat per Albert Quesada.
Després de tres mesos de pràctica del solo (cadascuna per la seva banda), es varen reunir els tres durant un mes per composar una peça tenint les partitures com a punt de partida.
El duet Solos Bach & Gould ofereix dues noves interpretacions de la partitura, el so de Mr. Glenn Gould parlant i tocant. I també text projectat en forma de sub/supertítols del que sentim i de les partitures que donen origen als moviments.

Albert Quesada va estudiar a P.A.R.T.S. (2004-2008) a Brussel·les, i a la Hogeschool voor de Kunsten (MTD, 2003-2004), Amsterdam. Anteriorment va estudiar Filosofia i Enginyeria Multimèdia a Barcelona.
A 2005, va començar a treballar en Solo on Bach & Glenn (2005-2008), que va donar origen al duet Solos Bach & Gould (2010). Des de 2009 balla amb la companyia ZOO - Thomas Hauert. Actualment està girant l’espectacle Trilogy amb Vera Tussing, treballa amb Benjamin Vandewalle, i està preparant el seu espectacle Slow Sports.

 

Solo on Bach & Glenn es un estudio minucioso de la famosa interpretación de las Variaciones Goldberg de Bach que hizo Glenn Gould, basado en instrucciones escritas, íntimamente relacionadas con el sonido de piano y las palabras del pianista. El músico graba las variaciones, se equivoca y lo intenta de nuevo, nos habla de su manera de tocar y grabar. El movimiento acompaña y al mismo tiempo dirige la música.
La partitura utilizada para el espectáculo Solo on Bach & Glenn (2008), fue reescrita y pasada a dos bailarinas. Ellas han creado su propia interpretación y la bailan con el sonido organizado por Albert Quesada.
Después de tres meses de práctica del solo (cada una por su parte), se reunieron los tres durante un mes para componer una pieza teniendo las partituras como punto de partida.
El dúo Solos Bach & Gould ofrece dos nuevas interpretaciones de la partitura, el sonido de Mr. Glenn Gould hablando y tocando. Y también texto proyectado en forma de sub /supertítulos de lo que oímos y de las partituras que dan origen a los movimientos.

Albert Quesada estudió en P.A.R.T.S. (2004-2008) en Bruselas, y a la Hogeschool voor de Kunsten (MTD, 2003-2004), Amsterdam. Anteriormente estudió Filosofía e Ingeniería Multimedia en Barcelona.
En 2005, comenzó a trabajar en Solo donde Bach & Glenn (2005-2008), y que dio origen al dúo Solos Bach & Gould (2010). Desde 2009 baila con la compañía ZOO - Thomas Hauert.
 Actualmente está girando el espectáculo Trilogy con Vera Tussing, trabaja con Benjamin Vandewalle y está preparando su espectáculo Slow Sports.

 

The musical piece nowadays known as Goldberg Variations was published in 1742 with the title ‘Keyboard practice’. As the original name declares they are musical scores to be practiced. The dance in Solo on Bach & Glenn is based on a written score, a series of instructions for the dancer created in close relationship with the soundtrack (Glenn Gould’s explanations about his way of playing and his recorded Goldberg Variations).
In 2009 the score used for Solo on Bach & Glenn (2008) by Albert Quesada was rewritten and passed on to 2 other dancers. They learned the movement score, created their own interpretation and performed it with the soundtrack over a period of 2 weeks in Brussels.
After three months of practice (each on their own), they gathered for a month, and composed a piece having both new interpretations of the score as a starting point.
The duet Solos Bach & Gould offers two different views on a written score with the sound of Mr. Glenn Gould talking and playing.

Albert Quesada trained at P.A.R.T.S (2004-2008) in Brussels, and the Hogeschool voor de Kunsten (MTD, 2003-2004), Amsterdam. Previously he studied Philosophy and Multimedia Engineering in Barcelona.
In 2005 started working on Solo on Bach & Glenn (2005-2008), and which gave birth to the duet Solos Bach & Gould (2010). Since 2009 has been dancing with the ZOO – Thomas Hauert company. He is currently touring Trilogy with Vera Tussing, he works with Benjamin Vandewalle and is setting up his next project Slow Sports.

 

 

Solos Bach & Gould est une étude détallée de la célèbre interprétation des Variations Goldberg de Bach, qui à fat Glenn Gould selon les instructions écrites étroitement liées à la sonorité du piano et les paroles du pianiste. Le musicien a enregistré les variations, se trompe et essai à nouveau, nous parle de sa façon de jouer et d’enregistré. Le mouvement accompagne et au même temps dirige la musique.
Le score utilisé pour le spectacle Solo on Bach et Glenn (2008), fut réécrit et adapté à deux danseuses. Elles ont créé leur propre interprétation et de la dansent avec le son organisé par Albert Quesada.
Après trois mois de pratique du solo (chacun de leur part), ils se sont rencontrés les trois pendant un mois pour composer une pièce ayant les partitions comme point de départ.
Le duo Solos Bach & Gould propose deux nouvelles interprétations de la partition, le son de Mr. Glenn Gould qui parle et joue. Et aussi le texte projecté sous forme de sou/surtitres de ce que nous entendons et la partition qui donne lieu aux mouvements.

Albert Quesada a étudié à P.A.R.T.S. (2004-2008) en Bruxelles, et à la Hogeschool voor de Kunsten (MTD, 2003-2004), Amsterdam. Auparavant il à étudié Filosophie, ingénieur multimédia à Barcelone.
En 2005 comence à travailler sur Solo donde Bach&Glenn (2005-2008) qui à donné l’origine au duo Solos Bach&Gould (2010). Depuis 2009 il danse avec la cie. ZOO Thomas Benjamin Vandewalle et il prépare son spectacle Slow Sports.

 


★  26 i 27 Maig   26 y 27 Mayo  26 & 27 May  26 et 27 Mai  

CÍA. PUCTUM (CECILIA PÉREZ-PRADAL)

”VOLK < historias de pueblo >”

durada / duración / duration / durée: 60 min

teatre-documental
teatro-documental
theatre-documentary
théâtre-documentaire



HORARIS ESPECTACLE
DISSABTE: 21:00
DIUMENGE: 20:00
10 euros / socis 8 euros

HORARIOS ESPECTACULO
SABADO: 21:00
DOMINGO: 20:00
10 euros / socios 8 euros

SCHEDULES SHOW
SATURDAY: 21:00
SUNDAY: 20:00
10 euros / members 8 euros

HORAIRES SPECTACLE
SAMEDI: 21:00
DIMANCHE: 20:00
10 euros / membres 8 euros

reservar: 93 315 23 54 anticteatre@anticteatre.com www.anticteatre.com












Actuació: Javier Mediavilla, Beatriz Sualdea, Ana Sanz, Almudena Martínez, Samantha Pérez Cordero Javier de Sanz-Eustaquio Tudanca i Gretel Sipán
Vestuari i escenografia: Laboratorio Teatral i Espacio Tangente
Il·luminació: José A. Pereda (Bisby)
Disseny carell i web: Carlos Bueno (Rapi)
Vídeo, so i tècnica: Alberto Mediavilla
Dramaturgista: Ariel Dávila
Direcció i dramatúrgia: Cecilia Pérez-Pradal

*Aquesta obra ha estat escrita a partir de material aportat pels actors.

Volk es va crear en el marc del Laboratori Teatral Permanent d’Investigació i Montatge, dirigit per Cecilia Pérez-Pradal a Espacio Tangente.

Produïda per Espacio Tangente, Laboratorio Teatral i Festival Escena Abierta.

Produïda en col·laboració amb l’Obra Social y Cultural de Caja Burgos.

www.puctumteatro.com/ →

www.tea-tron.com/puctumteatro/blog/ →


[+] llegir més /// leer más /// read more /// en lire plus →

Volk es construeix a partir de les històries del poble de cada actor, prenent fets reals de les seves vides en un poble de Burgos i establint vincles amb la història espanyola des de la República fins a l’actualitat.
Els set actors, nascuts entre 1970 i 1980, escenifiquen la seva historia de poble a partir de materials documentals autobiogràfics.
Samantha reconstrueix la seva arribada a Oña amb 6 mesos des de Bayona. Javier es posa el vestit-“mono” del seu pare, treballador d’una serradora, per reviure els seus anys de juventut. Taquio decideix comprar el poble abondant on va viure la seva mare. Beatriz escenifica les rutes gastronòmiques del seu poble. Ana reconstrueix l’albirament d’OVNI que es va produir a Fuentecén a l’any ’81.
Almudena torna a mirar els documents que va trobar del seu avi, intentant entendre com va passar del punt de ser fusilat pel republicà, a ser falangista de les JONS. Gretel torna a escoltar els discos de vinil de Heidi, fent un remake de la seva vida als Alps.
Volk parla sobre com produïm relats breus i de ficció al voltant dels pobles i les seves gents, des d’un llenguatge proper a la performance i al teatre documental.
Volk es va estrenar al Festival Escena Abierta 2011, i va tenir diverses funcions al Espacio Tangente, a CC Caja Burgos de Villarcayo i a La Casa Encendida de Madrid.

La Cia. Puctum està creada per l’actriu, directora i investigadora Cecilia Pérez-Pradal a Madrid el 2007. Entre els seus projectes trobem: Historias de vida I, II i III, a La Casa Encendida; Corte Arganzuela, a Intermediae-Matadero; Recuerdos Interferidos en la clave Pinter i Volk, ambdues estrenades i produïdes per Escena Abierta, Retratos de Río Piedras a la Sala Beckett de Puerto Rico i CONECTADOS al Ranchito de Matadero de Madrid, entre d’altres projectes.
També imparteix tallers a La Casa Encendida de Madrid com Doméstico Teatro íntimo i dirigeix el Laboratori Teatral d’Investigació i Muntatge al Espacio Tangente, de Burgos. 

 

Volk se construye a partir de las historias de pueblo de cada actor, tomando hechos reales de sus vidas en algún pueblo de Burgos y estableciendo vínculos con la historia Española desde la República hasta la actualidad.
Los siete actores, nacidos entre 1970 y 1980, escenifican su historia de pueblo a partir de materiales documentales autobiográficos.
Samantha reconstruye su llegada a Oña con 6 meses desde Bayona. Javier se pone el buzo de su padre, trabajador de una serrería, para revivir sus años de juventud. Taquio decide comprar el pueblo abandonado donde vivió su madre. Beatriz escenifica las rutas gastronómicas de su pueblo. Ana reconstruye el avistamiento del OVNI que se produjo en Fuentecén en el año ´81. Almudena vuelve a mirar los documentos que encontró de su abuelo, tratando de entender como pasó de estar a punto de ser fusilado por republicano a ser falangista de las JONS. Gretel vuelve a escuchar los discos en vinilo de Heidi, haciendo el  remake de su vida en los Alpes.
Volk habla sobre cómo producimos relatos reales y de ficción en torno a los pueblos y sus gentes, desde un lenguaje cercano a la performance y al teatro documental.
VOLK se estrenó en el Festival Escena Abierta 2011, realizó funciones en Espacio Tangente, en el CC Caja Burgos de Villarcayo y en La Casa Encendida de Madrid.

La Cía. Puctum es creada por la actriz, directora e investigadora argentina Cecilia Pérez-Pradal en Madrid en 2007. Entre sus proyectos encontramos: Historias de vida I, II y III, en La Casa Encendida; Corte Arganzuela, en Intermediae-Matadero; Recuerdos Interferidos en clave Pinter y Volk, estrenadas y producidas por Escena Abierta, Retratos de Río Piedras en la Sala Beckett de Puerto Rico, CONECTADOS en el Ranchito de Matadero de Madrid, entre otros proyectos.
También imparte talleres en La Casa Encendida de Madrid como DOMÉSTICO Teatro íntimo, y dirige el Laboratorio Teatral de Investigación y Montaje en Espacio Tangente, Burgos.

 

Volk is composed of village tales from each actor, taking real events from their lives in some village of Burgos and establishing links with Spanish history from the Republic to the present day.
The seven actors, born between 1970 and 1980, stage their personal history using photographs, letters, records, films, used clothing, stories, and their own and other people’s memories.
Samantha reconstructs her arrival at Oña from Bayonne aged 6 months. Javier puts on his father’s overalls from his work in a saw mill to relive the years of his youth. Taquio decides to buy the abandoned village where his mother grew up. Beatriz stages the gastronomic routes of her village. Ana recreates the UFO sighting that occurred in Fuentecén in ’81. Almudena takes another look at the documents she found of her grandfather’s, to try and understand how he went from nearly being executied as a Republican to become a member of the fascist JONS. Gretel listens to Heidi’s vinyl records, remaking her life in the Alps.
VOLK shows us how we create real and fictional stories revolving around villages and their people, using a language based on performance and documentary theatre.






Cia Puctum was created by Argentinian-born Cecilia Pérez-Pradal in Madrid in 2007, Cia.Puctum. It has produced, among others: Historias de vida I, II y III, at La Casa Encendida; Corte Arganzuela, at Intermediae-Matadero; Mujeres de Ácidas Secreciones, which received an award from the Junta de Castilla y León; luminaciones profanas, which premiered at the Teatracciones Festival; Recuerdos Interferidos en clave Pinter and Volk, both premiered and produced by Escena Abierta; Retratos de Río Piedras at the Beckett Theatre of Puerto Rico; and CONECTADOS at the Ranchito de Matadero in Madrid.
She teaches workshops at La Casa Encendida in Madrid and runs the Laboratorio Teatral de Investigación y Montaje at Espacio Tangente, Burgos.

 

 

Volk est construite à partir des histoires du village de chaque comédien, en prenant des faits réels de leur vie dans une ville de Burgos et établir des liens avec l'histoire espagnole de la République à nos jours.
Les sept comédiens , nés entre 1970 et 1980, mettent sur scène son histoire de peuple à partir de matériaux documentaires autobiographiques. Samantha reconstruit son arrivée à Oña à 6 mois de Bayonne. Javier se met le costume de son père, un ouvrier de scierie, pour revivre sa jeunesse. Taqui décide acheter le village abandonné où vivait sa mère. Béatriz scénifie les routes gastronomiques de son village. Ana reconstruit l’observation de l’OVNI qui s’est venu à Fuentecén l’année ’81. Almudena revient sur les documents qu’elle à trouvé de son grand-père, essayant de comprendre comment il a passé de se faire tirer pour être républicain à être un falangiste de les JONS. Gretel reécoute les disques de vinyle de Heidi,en faisont le remake de sa vie dans les Alpes.
Volk parle la façon de produire des histoires réelles et fictives par rapport au villages et ses gens, d’un langage proche à la performance et au théêtre documentaire.
Volk à fait sa première dans le Festival Escena Abierta 2011, et à joué à Espacio Tangente,au l CC Caja Burgos de Villarcayo et dans La Casa Encendida de Madrid.


La Cie. Puctum est crée par l'actrice, metteur en scène et chercheuse argentine Cecilia Pérez-Pradal à Madrid en 2007. Parmi ses projets ont trouve: Historias de vida I, II y III à La Casa Encendida , Corte Arganzuela, à Intermediae-Matadero, Recuerdos Interferidos en clave Pinter et Volk, présentées et réalisées par Escena Abierta, Retratos de Río Piedras à la Sala Beckett de Puerto Rico, CONECTADOS dans le Ranchito de Matadero de Madrid, entre autres projets.
Également elle donne des ateliers à la Casa Encendida de Madrid comme DOMESTICO, théâtre intime, et dirige le Laboratoire Théâtral de Recherche et Montage dans l’Espacio Tangente, à Burgos.

 


★  28 Maig   28 Mayo  28 May  28 Mai  


JULIETA TRIANGULAR / CARMEN GÓMEZ / FLOR ALIBERTI


Projecció + col·loqui
Proyección + coloquio
Screening + discussion
Dépistage + discussion







HORARIS
DILLUNS: 21:00
gratuit

HORARIOS
LUNES: 21:00
gratuito

SCHEDULES
MONDAY: 21:00
free

HORAIRES
LUNDI: 21:00
gratuit




JULIETA TRIANGULAR
Bogotá (Colombia), 1989. Estudios de Diplomatura de Guión de Cine (Escuela Tai-Madrid, 2009), Diplomatura en Dramaturgia (Asociación autores de Teatro-Madrid, 2010), Taller de Cine experimental (Universidad Complutense-Madrid, 2012), Master Documental y Sociedad (ESCAC-Barcelona, 2012).Comisaria de exposiciones y eventos en Madrid y Santiago de Chile durante el 2011. Ha exhibido piezas audiovisuales, instalaciones y cortometrajes en diferentes ciclos, eventos, exposiciones y festivales de Madrid, Granada, Coruña, Barcelona, Santiago de Chile, Israel, Bolivia, New York, Argentina y Gijón, durante los años 2010 a 2012.

www.celestial-twins.com→

www.triangularjulieta.tumblr.com→

www.blaisot.blogspot.com→


CARMEN GÓMEZ
Cantabria, 1987. Trabaja tomando como referencia las posibilidades expresivas y narrativas del cuerpo, a veces más cercanas a la danza, otras al teatro físico. Cada trabajo añade un punto más a la búsqueda de un lenguaje con el que poder contar lo mismo, pero tal vez de otra manera (Zoe, Sillas, 2010). Compagina la creación escénica y la realización de pequeños vídeos con la tarea de escribir (guión, poesía, dramaturgia); por ello la palabra ocupa un lugar cada vez más importante en los trabajos en proceso, siendo el motor de lo físico y punto de partida del movimiento (Tensiones, 2012). Hasta ahora sus trabajos han sido expuestos en Londres, Milán, Madrid, Santander y Barcelona, y ha participado en festivales en Italia, Reino Unido y España.


gomezrinconc@gmail.com →


FLOR ALIBERTI
Buenos Aires, 1986. Actualmente vive en Barcelona. Cursó estudios de cine en el CIEVYC (Buenos Aires) y en la actualidad estudia filosofía en la Universidad de Barcelona. Forma parte del colectivo Connectats, dedicado a la ideación de estrategias de comunicación que vinculan creación audiovisual, prácticas artísticas, tecnologías digitales y nuevos medios, en el área de realización y montaje. Trabaja principalmente con audiovisual, fotografía y collage. Sus propuestas exploran, mediante diversos formatos, las posibilidades de resignificación de las imágenes a partir del reciclaje de materiales existentes, encontrados en mercadillos, tiendas de trastos, en la basura, etc. Mediante la apropiación y reutilización, busca crear nuevos contextos de lectura generando desplazamientos en el significado o sentido de las imágenes. Ha participado con algunas de sus piezas en festivales y en exposiciones individuales o colectivas.


www.cargocollective.com/floraliberti →


presentación

Sesión protagonizada por tres jóvenes creadoras que actualmente están viviendo en Barcelona. Julieta Triangular realiza experimentos en super 8: videoclips, cortometrajes y videoarte. Entre sus temáticas se encuentra la ciencia ficción, la poesía alquímica, la evolución del hombre, la exaltación del poder de lo femenino y el agua. Los vídeos de Carmen Gómez exploran las posibilidades expresivas y narrativas del cuerpo, a veces más cercanas a la danza, otras al teatro físico. Y Flor Aliberti trabaja el género experimental desde el montaje y la manipulación e intervención de material, así como también en digital. Un tema recurrente en sus propuestas es la representación de los sexos y del estereotipo femenino en imágenes mediáticas o domésticas.


Organitzat per HABITUAL VIDEO TEAM

fluxfestival.org

 

09variaciones_1

JULIETA TRIANGULAR
Nadadora

2012_5:02 min
Una pequeña sirena se alimenta del viento en el bosque sumergido.

JULIETA TRIANGULAR
Felt Drawings

2011_3:29 min
Una mujer guerrera le regresa la vida a una mujer convertida en escultura por el dolor. Homenaje a la sangre del poeta de Cocteau.

JULIETA TRIANGULAR
Black Roses

2011_4:12 min
Un grupo de mujeres asesinadas, una verduga. Pactos de sangre.

JULIETA TRIANGULAR
Huérfanos de Astronautas

2012_5 min
El fin del mundo ha llegado. Juan (Ricardo Olea) viaja a Valparaiso a matar a su ex novia Helena (María Jesús Muñoz) antes de que los pulpos lo hagan. Ambos saben que no van a salvarse, por eso deciden intentar encontrar un portal, un lugar fuera del tiempo donde aquellos que se aman no serán jamás separados.

CARMEN GÓMEZ
Zoe

2010_18:22 min
Las pasiones que no se atienden terminan por rebelarse contra el propio cuerpo. Zoe es un recorrido por una serie de atmósferas a las que uno necesita enfrentarse para abrirse camino. Sin diálogo ni espacios concretos, Zoe reivindica la escucha personal a través de la expresión y la metáfora y, por supuesto, del cuerpo.

CARMEN GÓMEZ
Sillas

2010_5:20 min
Cuando una persona se expone a otra, irremediablemente se convierte en vulnerable. Cada cual decide si está dispuesto a correr riesgos y dejarse "pelar", pero tal vez entre demasiado en juego.

FLOR ALIBERTI
Am I?

2012_3:09 min
Pieza realizada a partir de la remezcla de vídeos de youtube de un género popular entre adolescentes llamado "Am I pretty or ugly?". La idea aborda formas de exhibición de la intimidad en el espacio virtual, planteando cómo ciertas prácticas privadas se hacen públicas, cobrando existencia en una pantalla que opera como espejo, donde los hábitos se reflejan y replican. Forma parte de la serie Insideout... [autoexposiciones].

FLOR ALIBERTI
Daily routine

2012_3:32 min
Pieza realizada a partir de la remezcla de vídeos de youtube de tutoriales de maquillaje hechos por adolescentes. La idea aborda formas de exhibición de la intimidad en el espacio virtual, planteando cómo ciertas prácticas privadas se hacen públicas, cobrando existencia en una pantalla que opera como espejo, donde los hábitos se reflejan y replican. Forma parte de la serie Insideout... [autoexposiciones].

FLOR ALIBERTI
Variaciones sobre Alicia

2011_3:10 min
Pieza en super 8 realizada a partir del reciclaje de dos películas: una animación infantil y una porno. Dos géneros en cierto sentido opuesto pero que comparten un carácter pedagógico común, funcionando como ideales.

FLOR ALIBERTI
Prostética I

2011_4:06 min
Pieza de found footage, realizada con material de Internet, que aborda la representación de estereotipos de género en imágenes publicitarias y cinematográficas, jugando con el cliché femenino del cine y la publicidad y con la manera en que estas imágenes (re)producen hábitos propios de estereotipos heredados.

[+] llegir més /// leer más /// read more /// en lire plus →

Tercera temporada de FLUX CLUB, un club de vídeo que, amb una periodicitat quinzenal i amb la màxima flexibilitat, pretenem que reflecteixi la vitalitat del vídeo de creació de la nostra ciutat. Es tracta d’una extensió del Festival de vídeo d’autor FLUX, amb sessions obertes a tot el que està passant en el camp del vídeo a Barcelona, que complementen el festival des del punt de vista dels seus continguts i que estenen el seu període d’acció més enllà dels dies estrictament dedicats al festival.

La intenció és acollir tot tipus de sessions: projeccions, videoperformances i col·loquis que ofereixin al públic la possibilitat del contacte directe amb els videocreadors. Tant poden ser sessions monogràfiques d'autors reconeguts com temàtiques, col·lectives dedicades a autors emergents, a la presentació de treballs d’estudiants, o centrades en la videopoesia o la videodansa.

FLUX CLUB és un espai de difusió del vídeo de creació a la ciutat de Barcelona.

 

Tercera temporada de FLUX CLUB, un club de vídeo que, con una periodicidad quincenal y con la máxima flexibilidad, pretendemos que refleje la vitalidad del vídeo de creación de nuestra ciudad. Se trata de una extensión del Festival de vídeo d’autor FLUX, con sesiones abiertas a todo lo que está pasando en el campo del vídeo en Barcelona, que complementan el festival desde el punto de vista de sus contenidos y que extienden su período de acción más allá de los días estrictamente dedicados al festival.

La intención es acoger todo tipo de sesiones: proyecciones, videoperformances y coloquios que ofrezcan al público la posibilidad del contacto directo con los videocreadores. Tanto pueden ser sesiones monográficas de autores reconocidos como temáticas, colectivas dedicadas a autores emergentes, a la presentación de trabajos de estudiantes, o centradas en la videopoesía o la videodanza.

FLUX CLUB es un espacio de difusión del vídeo de creación en la ciudad de Barcelona.

The third season of FLUX CLUB is here: a fortnightly and fully flexible video club that aims to reflect the vitality of video creation in our city. It’s an extension of the FLUX Video Auteur Festival, with sessions open to everything currently going on in the field of video in Barcelona, complementing the festival from the point of view of its content and extending its sphere of influence beyond the few days programmed for the festival itself.

Our intention is to include all kinds of sessions: screenings, video performances and debates offering direct contact between the audience and the filmmakers. These sessions focus on a range of subjects, from monographics of well known directors to specific themes, from groups of up and coming authors to students; they may cover video poetry or video dance.

FLUX CLUB is a space for the dissemination of video art in the city of Barcelona.

Troisième saison du FLUX CLUB, un club  vidéo, bimensuel avec un maximum de flexibilité, nous cherchons à refléter la vitalité de la création vidéo dans notre ville. Ceci est une extension du Festival vidéo d' auteur  FLUX, avec des séances  ouvertes à tout ce qui se passe dans le domaine de la vidéo à Barcelone, qui vient compléter  le festival du point de vue du contenu et de prolonger la durée d'action plus loin que les jours  strictement dédiés au  festival.

L'intention est d'accueillir toutes sortes de sessions : projections, vidéoperformances et débats qui offrent au public la possibilité d’un contact direct avec les vidéocréateurs. Les séances peuvent être monigraphiques d’auteurs renommés , témathiques collectives dédiés aux artistes émergents, presentations de travaux d’élèves , vidéopoésie ou vidéodanse.


FLUX CLUB  est un espace de la diffusion vidéo de création dans la ville de Barcelone.

 

 


★  29 Maig   29 Mayo  29 May  29 Mai  

LA BANDA DEL CAPITAN BETO

”Gracias Flaco! Homenatge Luis Alberto Spinetta”



concert de música
concierto de musica
music concert
concert de musique



HORARIS ESPECTACLE
DIMARTS: 21:00
gratuit

HORARIOS ESPECTACULO
MARTES: 21:00
gratuito

SCHEDULES SHOW
TUESDAY: 21:00
free

HORAIRES SPECTACLE
MARDI: 21:00
gratuit











Guitarra y voz: Ignacio Lois
Teclado y voz: Santiago Castillo
Bajo y voz: Marcelo Acosta
Batería: Dani Dominguez
+ Musicos Invitados

www.facebook.com/graciasflaco →



[+] llegir més /// leer más /// read more /// en lire plus →

Un grup de músics es reuneix per retre homenatge a l'obra de Luis Alberto Spinetta, músic argentí d'una extensa trajectòria que marcà els inicis del rock al seu país a finals de la dècada del 60 fins a l'actualitat. Recentment mort, Spinetta deixa una marca molt gran en la cultura argentina amb la seva música i poesia, amb la qual sempre va mantenir un gran compromís ètic i artístic al llarg de tota la seva carrera.


Els músics que conformen aquesta agrupació compten amb una llarga trajectòria tant a nivell nacional com internacional, en diverses àrees del rock, jazz, funk, folk, electrònica i experimental, etc.

 

Un grupo de músicos se reúne para rendir homenaje a la obra de Luis Alberto Spinetta, músico argentino de una extensa trayectoria que marcó los inicios del rock en su país a finales de la década de los 60’ hasta la actualidad. Recientemente fallecido, Spinetta deja una marca muy grande en la cultura argentina con su música y poesía, con la cual siempre mantuvo un gran compromiso ético y artístico a lo largo de toda su carrera.

Los músicos que conforman esta agrupación cuentan con una larga trayectoria tanto a nivel nacional como internacional, en diversas áreas del rock, jazz, funk, folk, electrónica, experimental, etc.

 

A group of musicians comes together to pay tribute to the work of Luis Alberto Spinetta, an Argentine musician with a long history that marked the beginnings of rock music in his country in the late 60's and has continued to the present day. Recently deceased, Spinetta has left a significant mark on Argentinian culture with his music and poetry, which throughout his career was evidence of his strong ethical and artistic commitment.

The musicians that make up this band have a long track record both nationally and internationally in various areas of rock, jazz, funk, folk, electronica, experimental, etc..

 

 

Un groupe de musiciens se rencontre pour rendre hommage à l’oeuvre de Luis Alberto Spinetta, musicien argentin d'une trajectoire étendue qui a marqué le début du rock dans son pays à la fin des années 60 'jusqu'à l’actuallité. Récemment décédé, Spinetta laisse une grande marque dans la culture en Argentine avec sa musique et sa poésie, qui a toujours maintenu un engagement ferme à l'éthique et l'art le long de sa carrière.

Les musiciens qui composent ce groupe ont une longue expérience tant au plan national comme international, dans divers domaines du rock, jazz, funk, folk, éléctronique, expérimentale, etc.

 


★  31 Maig i 1-3 Juny   31 Mayo y 1-3 Junio  31 May & 1-3 June   31 Mai et 1-3 Juin  

COLECTIVO CONTRAFACTO

”Apagada Analògica 2.0”

durada / duración / duration / durée: 70 min

noves dramatúrgies
nuevas dramaturgias
new drama
nouveau drame



HORARIS ESPECTACLE
DIJOUS, DIVENDRES I DISSABTE: 21:00
DIUMENGE: 20:00
5 euros

HORARIOS ESPECTACULO
JUEVES, VIERNES Y SABADO: 21:00
DOMINGO: 20:00
5 euros

SCHEDULES SHOW
THURSDAY, FRIDAY & SATURDAY: 21:00
SUNDAY: 20:00
5 euros

HORAIRES SPECTACLE
JEUDI, VENDREDI ET SAMEDI: 21:00
DIMANCHE: 20:00
5 euros

reservar: 93 315 23 54 anticteatre@anticteatre.com www.anticteatre.com








Creació i dramatúrgia: Samuel Quilez, Lucila Teste y Mónica Serra
Interpretació: Samuel Quiles, Lucila Teste
Assistència en la dramatùrgia: Judy Lomas
Assistència en la direcció: Olga Blanco
Vídeos: Ignasi Llobera
Música i efectes de so: Los sabios duentes (a.k.a Marcelo Acosta)
Escenografia: Olga Gutierrez
Producció: Colectivo Contrafacto
Amb el suport de: Antic Teatre, Cotxeres Borrell, La Cháchara

www.contrafacto.com →

hijadeladictaduraargentina.blogspot.com/ →


[+] llegir més /// leer más /// read more /// en lire plus →

Apagada analògica analitza la societat actual prenent com a punt d'inflexió el canvi d'un passat analògic a un futur digital. Un passat que deixa milers de cossos enterrats en fosses comunes sense identificació, en llocs de pas.
La humanitat sembla voler oblidar. I gairebé sempre ho aconsegueix. L'ésser humà és capaç de desenvolupar mecanismes d'estupidesa molt fàcilment. És més fàcil mirar cap un altre costat, buscar excuses per la inacció. Apagada analògica reflexiona sobre el nostre rol en aquesta recerca i cap a on mirem. En definitiva, cap a on anem com a societat.


Lucila Teste crea el Colectivo Contrafacto per investigar, a través de les noves formes d'aproximació a l'escena, la relació entre memòria històrica i teatre. Juntament amb ella, participen del col·lectiu Samuel Quiles i Mònica Serra. Entre les seves creacions figuren el monòleg autobiogràfic Hija de la dictadura argentina, que porta fins al moment més de 100 representacions a Catalunya, Espanya i Argentina, i que ha estat nominat als premis ACE 2009 com a millor tasca en unipersonal, o la performance Re-presión i una adaptació del monòleg testimonial Una estirpe de petisas, de Patricia Zangaro.

 

Apagada analógica analiza la sociedad actual tomando como punto de inflexión el cambio de un pasado analógico a un futuro digital. Un pasado que deja miles de cuerpos enterrados en fosas comunes sin identificación, en lugares de paso.
La humanidad parece querer olvidar. Y casi siempre lo logra. El ser humano es capaz de desarrollar mecanismos de estupidez muy fácilmente. Es más fácil mirar hacia otro lado, buscar excusas para la inacción.
Apagada analógica reflexiona sobre nuestro rol en esta búsqueda y hacia dónde miramos. En definitiva, hacia dónde vamos como sociedad.


Lucila Teste crea el Colectico Contrafacto para investigar, a través de las nuevas formas de aproximación a la escena, la relación entre memoria histórica y teatro. Junto con ella, participan del colectivo Samuel Quiles y Mónica Serra. Entre sus creaciones figuran el monólogo autobiográfico Hija de la dictadura argentina, que lleva hasta el momento más de 100 representaciones en Cataluña, España y Argentina, y que ha sido nominado a los premios ACE 2009 como mejor labor en unipersonal, la performance Re-presión y una adaptación del monólogo testimonial Una estirpe de petisas, de Patricia Zangaro.

 

Apagada Analógica 2.0 (Analogue Blackout 2.0) analyses modern society taking as a starting point the change from analogue past to digital future. A past that leaves thousands of bodies buried in unmarked graves, in places between places.
Humanity seems to want to forget. And it almost always succeeds. Human beings are capable of developing mechanisms of stupidity with great ease. It's easier to look away, to search for excuses not to act.
The piece considers our role in this search and the direction of our gaze. In short, where we are headed as a society.


Lucila Teste created the Colectivo Contrafacto to investigate, using new ways of interpreting performance, the relationship between historical memory and theatre. Also forming part of the collective are Samuel Quiles and Monica Serra. Among her creations she boasts the autobiographical monologue Hija de la dictadura argentina (Daughter of the Argentine dictatorship), which has been performed more than 100 times in Catalonia, Spain and Argentina, and has been nominated for the ACE Awards 2009 as the best solo performance; the performance Re-presión and an adaptation of the testimonial monologue Una estirpe de petisas by Patricia Zangaro.

 

 

"Extinction Analogique" analyse la société actuelle en prenant comme point d'inflexion le passage entre un passé analogique et un futur digital. Un passé qui laisse des milliers de corps non identifiés enterrés dans des fosses communes, sur des lieux de passage.
L'humanité semble vouloir oublier. Elle y parvient souvent. L'être humain développe très facilement des mécanismes d'abrutissement. Il est si simple de détourner la tête, de se chercher des excuses pour ne pas agir.
"Extinction analogique" s'interroge autour de notre rôle dans cette quête. Où portons nous notre regard?  En définitive, vers où allons nous en tant que société?

Lucila Teste fonde le Colectivo Contrafacto pour explorer, à travers les nouvelles formes d'approches scéniques, la relation entre la mémoire historique et le théâtre.
A ses côtés, le collectif est composé de Samuel Quiles et Mònica Serra. Parmi ses créations figurent le monologue autobiographique "Hija de la dictadura argentina",  qui a été joué à ce jour lors de plus de cent représentations en Catalogne, Espagne et Argentine et qui a été nominée aux prix ACE 2009 comme meilleur travail dans la catégorie création personnelle,  la performance Re-presiòn et une adaptation du monologue-témoignage "Una estirpe de petisas", de Patricia Zangaro.

 


ENTRENAMENTS  ENTRENAMIENTOS  TRAININGS
 DIMARTS   MARTES   TUESDAY   MARDI

EL COS DE LA VEU
amb Victor Turull

Unir la duplicitat veu-respiraçió. Reconeixer la multiplicitat de la nostra veu i utilitzar-la. La veu ens porta fácilment a espais interiors creatius, emocionalment creatius.

Desde col·locacions corporals basades en la Bioenergía potenciarem la projecció de la veu. Ens endinsarem a la escolta del sò i del silenci.

Aquest es un treball energètic poderós que ens ajuda a afinar el nostre cos a través de la veu. La veu, també, com a netejador energètic del cos.

Víctor Turull es creador escènic, terapeuta de sò, especialista en medicina tradicional africana.


Horaris
Dimarts de 10 a 12 h
Preus: 60€ al mes

Contacte:
biovoz@victorturull.org →
615 135 853

EL CUERPO DE LA VOZ
con Victor Turull

Unir la duplicidad voz-respiración. Reconocer la multiplicidad de nuestra voz y utilizarla. La voz nos lleva fácilmente a espacios interiores creativos, emocionalmente creativos.

Desde colocaciones corporales basadas en la Bioenergía potenciaremos la proyección de la voz y entraremos en la escucha del sonido y del silencio.

Este es un trabajo energético poderoso que nos ayuda a afinar nuestro cuerpo a través de la voz. La voz, también, como limpiador energético del cuerpo.

Víctor Turull es creador escénico, terapeuta de sonido, especialista en medicina tradicional africana.


Horarios
Martes de 10 a 12 h
Precio: 60€ al mes

Contacto:
biovoz@victorturull.org →
615 135 853

THE VOICE’S BODY
with Victor Turull

To link both voice and breathing, to better recognize the multiplicity of our own voice and make a good use of it. Voice easily takes us to inner creative spaces, emotionally creative.

Through body positions based in bioenergy we will get further potential of the voices projection. We will pay attention to silences also.

This is a strong energy strength that will help us tone our body through voice and make a good use of it as a clean-up.

Victor Turull is a scene artist, sound therapist and specialist in traditional African medicine.


Time Schedules
Tuesday from 10 am to 12pm
Price: 60€ in a month

Contact:
biovoz@victorturull.org →
615 135 853


 RECOMENDAMOS

LIBRE COMUNIDAD ESCENICA
www.tea-tron.com →

Encuentre ideas. Encuentre gente. Encuentre dinero. Encuentre acontecimientos. Encuentre debates. Un sitio web, 50 países, 6 lenguas.
www.labforculture.org/ →

IETM: International Network for Contemporary Performing Arts
www.ietm.org/ →

Facilitar i fomentar la mobilitat de les arts:

on-the-move.org/ →

www.cimettafund.org/ →

The European Cultural Foundation facilita i catalitza l'intercanvi cultural i les noves formes d'expressió creativa. www.eurocult.org/home/ →


logotipos patrocinadores c. Verdaguer i Callís 12 · BCN · tel. 93 315 23 54 · anticteatre@anticteatre.com · www.anticteatre.com

Amb la col·laboració de:

Antic Teatre és membre i treballa en xarxa amb: / Antic Teatre es miembro y trabaja en red con: / Antic Teatre is a member and networking with: