That’s the story of my life és una autobiografía audiovisual narrada amb la tècnica d’animació stop-motion. Es tracta d’un film creat en directe, com una sèrie de flashbacks, arxius del passat, a través dels quals l’espectador pot entreveure els alti-baixos d’una vida i intentar de posar-los en ordre. Un àlbum de família sense la família, en paraules de l’artista sevillana, creat utilizant diferents tècniques visuals.

Macarena Recuerda Shepherd (Sevilla, 1978), Llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Sevilla i titulada pel Conservatori Professional de dansa Antonio Ruiz Soler en l’especialitat de Flamenco. Ha participat en nombrosos work-shops de dansa amb Jan Fabre, Santiago Cirugeda, Pina Bausch, Gilles Jobin i Farruquito, entre d’altres. Al 2005 obté el títol de Màster a FAIAR. Ha treballat a “Le cor” de la Cia. La déchirure i Waltser Collection amb Cie. Amanda Pola. Al 2007 va produir Who says your name?, una peça per la sala d’estar de casa seva, i el 2008 The Sheperd, una intervenció urbana. És membre del Col·lectiu Estraperlo.

That’s the story of my life es una autobiografía audiovisual narrada con la técnica de animación stop-motion. Se trata de un film creado en directo, como una serie de flashbacks, archivos del pasado, a través de los cuales el espectador puede vislumbrar los alti-bajos de una vida y tratar de ponerlos en orden. Un álbum de familia sin la familia, en palabras de la artista sevillana, creado utilizando diferentes técnicas visuales.

Macarena Recuerda Shepherd (Sevilla, 1978) Licenciada en Bellas Artes por la Universidad de Sevilla y titulada por el Conservatorio Profesional de danza Antonio Ruiz Soler en la especialidad de Flamenco. Ha participado en numerosos work-shops de danza con Jan Fabre, Santiago Cirugeda, Pina Bausch, Gilles Jobin i Farruquito, entre otros. En 2005 obtiene el título de Master a FAIAR. Ha trabajado en “Le cor” de la Cia. La déchirure y Waltser Collection with Cie. Amanda Pola. En 2007 produjo Who says your name? una pieza para el salon de su hogar, y en 2008 The Sheperd, una intervención urbana. Es miembro del Colectivo Estraperlo.

That’s the story of my life is an audiovisual autobiography narrated with stop-motion animation technology. It’s a film created live, like a series of flashbacks, files of the past, through which the viewer can glimpse the ups and downs of one life and try to put it into order. A family album without the family, in the words of the Seville-born artist, created using a variety of visual methods.


Macarena Recuerda Shepherd (Seville, 1978),a Fine Arts graduate from Seville University, she holds a title in Flamenco dance from the Antonio Ruiz Soler Professional Dance Conservatoire. She has taken part in workshops with Jan Fabre, Santiago Cirugeda, Pina Bausch, Gilles Jobin and Farruquito among others. In 2005 she obtained a Master’s degree in FAIAR. She has worked on Le cor with Cie. La déchirure and on Waltser Collection with Cie. Amanda Pola. In 2007 she produced Who says your name? a piece written for her living room, and in 2008 The Shepherd, an urban intervention. She is a member of Colectivo Estraperlo.

¨Y per què John Cage?" intenta ser un estudi sobre so, significat i cos en un discurs donat. El poder del so de las paraules. So com estructura, com dinàmica que viatja i es transforma. Discurs sensorial i no significatiu. No volem significar, al contrari, volem designificar per endinsar-nos en el terreny d´allò sensitiu, d´allò relacional, d´allò perceptiu i corpori. El discurs pot ser qualsevol discurs. No es important el què diem sino com ho diem, quienes eines musicals i coreogràfiques utilitzem per destrossar el text i submergir-nos en el treball de l´intèrpret per suggerir i surfejar per les onades d´allò que no significa. Fragmentació, repetició i unisò son les nostres eienes de treball per composar aquesta estructura coreogràfica a la anomenarem DISCURS¨

Guillem Mont de Palol es va graduar a la SNDO (School for New Dance Development) a Amsterdam el 2006. Combina el treball per a diferents coreògrafs per així poder fer el seu propi treball. Com intèrpret treballa amb Mette Ingvartsen, Vincent Dunoyer, Andrea Bozic, Min Tanaka y Masu Fajardo. La seva obra es situa entre la dansa, la instal·lació, l’esdeveniment i la performance. Les seves últimes creacions són I need you to play that body i About George.

Jorge Dutor va estudiar escenografia a la RESAD de Madrid. Després de passar pel món del cinema i la televisió, va aterrar a l’àmbit de la dansa i les arts escèniques. Treballa amb Pere Faura i Aitana Cordero.

"Y por qué John Cage? quiere ser un estudio sobre sonido y significado en un discurso dado. El poder del sonido de las palabras. sonido como estructura, como dinámica que viaja. Discurso sensorial y no significativo. No queremos significar, al contrario, queremos designificar para adentrarnos en el terreno de lo sensitivo, de lo relacional, de lo perceptivo y de lo corpóreo. El discurso puede ser cualquier discurso. No es importante lo que decimos sino cómo lo decimos, qué herramientas musicales y coreográficas utilizamos para destrozar el texto y submergirnos en el trabajo del intérprete para suggerir i surfear por las olas de lo no significativo. Fragmentación, repetición y unísono son nuestras herramientas para componer esta estructura coreográfica a la que llamaremos DISCURSO"

Guillem Mont de Palol se graduó en la SNDO (School for New Dance Development) en Amsterdam en 2006. Combina el trabajo para diferentes coreógrafos para así poder hacer su propio trabajo. Como intérprete trabaja con Mette Ingvartsen, Vincent Dunoyer, Andrea Bozic, Min Tanaka y Masu Fajardo. Su obra se sitúa entre la danza, la instalación, el evento y la performance. Sus últimas creaciones son I need you to play that body y About George.

Jorge Dutor estudió escenografía en la RESAD de Madrid. Tras pasar por el mundo del cine y la televisión, aterrizó en el ámbito de la danza y las artes escénicas. Trabaja con Pere Faura y Aitana Cordero.

”Y por que John Cage?” is a study on sound and meaning in a given speech. The power of the sound of words; sound as structure, as a travelling dynamic. Sensorial rather than meaningful speech. We don’t want to have meaning, on the contrary, we want to remove the meaning in order to penetrate the realms of the senses, of relationships, of perceptions and of the physical. The speech could be any speech. What we say isn’t important, but how we say it, what musical and choreographic tools we use to deconstruct the text and submerge ourselves in the performance, surfing and insinuating the waves of no meaning. Fragmentation, repetition and echoing are the tools used in the composition of this choreographic structure that we shall call SPEECH.

Guillem Mont de Palol graduated from the SNDO (School for New Dance Development) in Amsterdam in 2006. He then worked with different choreographs while at the same time developing his own creations. As a performer he has worked with Mette Ingvartsen, Vincent Dunoyer, Andrea Bozic, Min Tanaka and Masu Fajardo. His work slots in between dance installation, event and performance. His latest works are I need you to play that body and About George.

Jorge Dutor studied stage design at RESAD in Madrid. After working in film and televison, he ended up in the field of dance and stage arts. He has worked with Pere Faura and Aitana Cordero.

"Et pour quoi John Cage ? veut être une étude sur le son et le sens  dans un discours. La puissance des sons des mots, le son comme structure, comme une dynamique qui voyage. Un discours sensoriel et non significatif. Nous ne voulons pas signifier, au contraire, nous voulons designificar pour nous enfoncer dans le domaine du sensitif, du relationnel, le perceptif et le corporel. Le discours peut être n'importe quel discours. Ce n'est pas important ce que nous disons mais si la façon de le dire, quels outils musicaux et choréographiques  on utilise pour détruire  le texte et plonger dans le travail de l'interprète pour suggérer  et  surfer dans les vagues du non significatif. Une fragmentation, une répétition et un unisson sont nos outils pour composer cette structure choréographique  que nous  appellerons  DISCOURS"

Guillem Mont de Palol , diplômé par le SNDO (School for New Dance Development) à Amsterdam en 2006. Il travail avec différents chorégraphes, pour ainsi pouvoir continuer son travail. Comme interprète il travaille avec Mette Ingvartsen, Vincent Dunoyer, Andrea Bozic, Min Tanaka et Masu Fajardo. Son travail se place entre la danse, l’installation et la performance. Ses dernières créations sont, son I need you to play that body y About George.

Jorge Dutor fait des études de scénographie à RESAD à  Madrid. Après avoir travaillé dans le cinéma et la télévison,il atérrit dans le monde de la danse et les arts scéniques. Il travaille avec Pere Faura et Aitana Cordero.

L’espectacle Malena, llena eres de gracia de la companyia gallega Compañía das Marías produït amb la col·laboració de l’Instituto Nacional de la Mujer, explica la història de dues dones de l’est d’Europa que són enganyades per acabar com a víctimes del tràfic i l’explotació sexual.
És una obra inquietant i emocionant que mostra un camí de dolor i abandonament, nostàlgies i lluita, a través de les seves protagonistes, que són el mirall de milers de dones de tot el món que viuen un drama similar.
La companyia presenta un espectacle amb una forta expressivitat plàstica i visual que esdevé de la força sintètica i evocadora de les imatges, que es sumen al text i als procediments de realització gestual i coreogràfica que van més enllà del realisme. De manera que les actrius fan ús de l’estilització i la poètica corporal per apropar a través del gest i la dansa allò que les paraules no són capaces de descriure.


En una societat de dermis cada vegada més paquidèrmica, sotmesos a aquesta era de l’orgia de la imatge visual, aquesta companyia neix de la urgència d’aferrar, mossegar la realitat i reconnectar-se amb ella. En aquest context entenem la vocació i finalitat del teatre dels nostres dies com un lloc on s’afina, es puntualitza i genera ordre, això és, consciència. El nostre discurs teatral es basa en una expressivitat plàstica que juga amb la paraula i el gest, alhora que es difuminen els límits dels territoris dramàtics, portant a escena una peça que es deixa amarar pel que és tràgic, cinematogràfic i fantàstic.

El espectáculo Malena, llena eres de gracia de la compañía gallega Comapñía das Marías producido con la colaboración del Instituto Nacional de la Mujer, cuenta la historia de dos mujeres del este de Europa que son engañadas para acabar como víctimas de la trata y explotación sexual.
Es una obra inquietante y emocionante que muestra un camino de dolor y abandono, nostalgias y lucha, a través de sus protagonistas, que son el espejo de miles de mujeres en todo el mundo que viven un drama similar.
La compañía presenta un espectáculo con fuerte expresividad plástica y visual que deviene de la fuerza sintética y evocadora de las imágenes, que se suman al texto y a procedimientos de realización gestual y coreográfica que van más allá del realismo. De manera que las actrices hacen uso de la estilización y poética corporal para acercar a través del gesto y la danza aquello para lo que no bastan las palabras.

En una sociedad de dermis cada vez más paquidérmica, sometidos a esta era de la orgía visual, esta compañía nace de la urgencia de agarrar, morder la realidad y reconectarse con ella.
En este contexto entendemos la vocación y finalidad del teatro de nuestros días como un lugar donde se afina, se puntualiza y genera orden, esto es, conciencia. Nuestro discurso teatral se basa en una expresividad plástica que juega con la palabra y el gesto; al mismo tiempo difuminamos los límites de los territorios dramáticos, llevando a la escena una pieza que se deja empapar por lo trágico, lo cinematográfico y lo fantástico.

This performance, produced by company Das Marias from Galicia, tells the story of two women from Eastern Europe who end up as victims of sex trafficking and sexual exploitation.
It is a disturbing and stimulating piece that exposes a trail of pain and abandonment, nostalgia and struggle, using three characters whose experience mirrors that of thousands of women around the world in similar situations.
The company has created a show with strong visual and emotional expression thanks to the evocative power of the imagery, which works in combination with the narrative and the ultra-real choreographic and gestural movement. The performers use stylized and poetic body movement to come closer with gesture and dance to a subject for which words are not enough.







In an increasingly thick-skinned society, oversaturated in this era of visual excess, the company was born from the need to grab reality and take a bite in order to reconnect to it. In this context we see the vocation and purpose of today’s theatre as a place in which order – that is consciousness – is refined, highlighted and generated.
Our theatrical discourse is based on an expressiveness that plays with words and gestures, while at the same time we blur the boundaries of dramatic fields. We have brought to the stage a piece immersed in tragedy that is both visual and fantastical.

La Compagnie gallicienne Compañía das Marias racconte dans ce spectacle, produit par l'Institut National de la Femme, l'histoire de deux femmes de l'Est européen qui se retrouvent victimes de l'exploitation sexuelle.
Cette pièce inquiétante et emouvante, s'immerge dans le chemin de douleur et abandon, nostalgie et lutte de ces deux personnages, qui servent de miroir du drame auquel sont soumises des millions de femmes dans le monde.
Le spectacle est d'une remarquable expressivité plastique et visuelle: les images s'ajoutent au texte et à une réalisation gestuelle et coréographique qui s'éloigne du réalisme. Les comédiennes utilisent la stylisation et la poétique corporelle pour s'approcher à travers du geste et de la dance à des lieux que les mots ne peuvent atteindre.






Dans une société à peau pachydermique, soumise à l'âge de l'orgie visuelle, notre Compagnie naît du besoin d'appréhender et de mordre la réalité, en se reconnectant avec elle.
Notre discours théâtral est centré, dans sa pratique, sur une expressivité plastique qui joue avec le geste et la parole, et qui, en même temps, dilue les frontières entre les différents territoires dramatiques. C'est ainsi qu'on met en scène une pièce qui se laisse traverser en même temps par les univers tragique, cinématographique et fantastique

La tipologia d'aquest projecte de l’Associació Cultural OME es basa en la unió de dos músics o no-músics, els quals en l'espai de 45 minuts puguin oferir una intervenció sonora (o no) repartida en dos sols de 15 minuts cadascun i un duet de 15 minuts.
Intervencions amb instruments, artefactes, electrònica, micròfons, ordinadors i objectes (manipulats) de tot tipus.
A cada intervenció participarà sempre Juan Crek (que utilitzarà la seva veu, instruments diversos, bases, objectes i micro-contactes) amb un altre músic o no-músic.



Eduard Altaba
El 1973 forma el seu primer grup (Bueyes Madereros), des de llavors ha estat, baixista o contrabaixista, en nombrosos grups de música molt diversa (Blay Tritono, Sardineta, Tropopausa, Triomobil, Moisès Moisès, Guen Dai, Quintet Lisboa).
Ha participat com a músic en diferents espectacles (El Mikado de Dagoll Dagom, Cabaret de Jérome Savary, El Barbero de Sevilla de Tricicle, Klowns, Utopista de Monty & Cia).
Ha format part de diverses experiències de música improvisada (Orquestra del Caos, Gràcia Territori Sonor, Orquestra IBA, John Zorn, Butch Morris). Actualment forma part de "Les Anciens", "Lisboa Zentral Cafè i" Banda d'Improvisadors de Barcelona ".


Juan Crek
Format en la tècnica mecànica del saxofon baríton. Explora les possibilitats fonètiques de la veu i la manipulació d'objectes quotidians. Cofundador de bandes com OME Acústic, Banda d'Improvisadors de Barcelona, Macromassa, Olas de Cresta Blanca, Ongo, Quartet Zap de Saxòfons. Casat des de 2010 amb la insigne arquitecta veneçolana Meralis Castrillo. Li agraden les paelles, el formatge, els albercocs, viatjar en tren, la migdiada, les albes i la vida (això que hi ha entre el néixer i el morir).

La tipología de este proyecto de la Asociación Cultural OME se basa en la unión de dos músicos o no-músicos, los cuales en el espacio de 45 minutos puedan ofrecer una intervención sonora (o no) repartida en dos solos de 15 minutos cada uno y un dueto de 15 minutos.
Intervenciones con instrumentos, artilugios, electrónica, micrófonos, ordenadores y objetos (manipulados) de todo tipo. En cada intervención participará siempre Juan Crek (que utilizará su voz, instrumentos diversos, bases, objetos y micro-contactos) junto a otro músico o no-músico.


Eduard Altaba
En 1973 forma su primer grupo (Bueyes Madereros), desde entonces ha sido, bajista o contrabajista, en numerosos grupos de música muy diversa (Blay Tritono, Sardineta, Tropopausa, Triomobil, Moisés Moisés, Guen Dai, Quintet Lisboa).
Ha participado como músico en diferentes espectáculos (El Mikado de Dagoll Dagom, Cabaret de Jérome Savary, El Barbero de Sevilla de Tricicle, Klowns, Utopista de Monty & Cia).
Ha formado parte de diversas experiencias de música improvisada (Orquestra del Caos, Gràcia Territori Sonor, Orquestra IBA, John Zorn, Butch Morris).Actualmente forma parte de “Les Anciens”, “Lisboa Zentral Café y “Banda d’Improvisadors de Barcelona”.


Juan Crek
Formado en la técnica mecánica del saxofón barítono. Explora las posibilidades fonéticas de la voz y la manipulación de objetos cotidianos. Cofundador de bandas como OME Acústic, Banda de Improvisadores de Barcelona, ​​Macromassa, Olas de Cresta Blanca, Ongo, Cuarteto Zap de Saxofones. Casado desde 2010 con la insigne arquitecta venezolana Meralis Castrillo. Le gustan las paellas, el queso, los albaricoques, viajar en tren, la siesta, los amaneceres y la vida (eso que hay entre el nacer y el morir).

The typology of this project is based on the union of two musicians or non-musicians, who in the space of 50 minutes will provide a sound intervention (or not) divided into two 15-minute solos and a 20-minute duet.
These interventions will use instruments, gadgets, electronica, microphones, computers and (manipulated) objects of all kinds. Juan Crek (using his voice, diverse instruments, databases, objects and micro-contacts) will take part in all the interventions together with another musician or non-musician.




Eduard Altaba
He formed his first band, Bueyes Madereros, in 1973; since then he has played bass or double base for many different groups playing diverse styles of music: Blay Tritono, Sardineta, Tropopausa, Triomobil, Moisés Moisés, Guen Dai and Quintet Lisboa among others.
He has taken part as musician in several shows, such as Dagoll Dagom's Mikado, Jérome Savary's Cabaret, Tricicle's Barber of Seville, Klowns, and Utopista by Monty & Cia.
He has also been part of various improvisation experiences, including Orquestra del Caos, Gràcia Territori Sonor, Orquestra IBA, John Zorn, and Butch Morris. He is currently a member of Les Anciens, Lisboa Central Café and Banda d'Improvisadors de Barcelona.


Juan Crek
Trained in technique of baritone saxophone, he explores the phonetic possibilities of voice and the manipulation of everyday objects. Cofounder of bands such as OME Acústic, Banda de Improvisadores de Barcelona, ​​Macromassa, Olas de Cresta Blanca, Ongo, and Cuarteto Zap de Saxofones. He has been married to celebrated Venezuelan architect Meralis Castrillo since 2010. He likes paella, cheese, apricots, riding trains, siestas, dawn and life (that thing you do between being born and dying).

La typologie du projet de l’ Association Culturelle OME est fondée sur l'union de deux musiciens ou non-musiciens, qui dans un espace de 45 minutes offrent une intervention sonore (ou non), divisé en deux solos de 15 minutes chacun et un duo de 15 minutes.
Interventions avec instruments, gadgets, électronique, microphones, ordinateurs et objets (manipulées) de toutes sortes.
Dans chaque intervention Juan Crek participera toujours (utilise sa voix, des instruments divers, des bases, objets et micro-contactes) avec un autre non-musicien ou musicien.

Eduard Altaba
En 1973, il forme son premier groupe Bueyes Madederos et depuis il a collaboré comme bassiste ou contrebassiste avec de nombreux groupes  aux styles très différents (Blay Tritono, Sardineta, Tropopausa, Triomobil, Moisés Moisés, Guen Dai, Quintet Lisboa).
Il a participé comme musicien aux spectacles (El Mikado de Dagoll Dagom, Cabaret de Jérome Savary, El Barbero de Sevilla de Tricicle, Klowns, Utopista de Monty & Cia).
Il fait partie également de diverses expériences de musique improvisée (Orquestra del Caos, Gràcia Territori Sonor, Orquestra IBA, John Zorn, Butch Morris) et actuellement il fait partie de différentes formations : “Les Anciens”, “Lisboa Zentral Café y “Banda d’Improvisadors de Barcelona”.

Juan Crek
Formé dans la technique mécanique du saxophone baryton. Explore les possibilités phonétiques de la voix et la manipulation d’objets quotidiens. Co-fondateur de bandes comme OME, Acústic , Banda de Improvisadores de Barcelona, Macromassa, Olas de Cresta Blanca, Ongo, Cuarteto Zap de Saxofones. Marié depuis 2010 avec la célèbre architecte de venézuela Meralis Castrillo. Il aime la paella, le fromage, les abricots, voyager en train, la sieste, les levers de soleil et la vie (ce qui est entre la naissance et la mort).

- Només m'imagino plantes.
- Jo m'imagino palles i rituals. Podries ser més intel.lectual?
- Va d'una puta que vol un yo-yo.
- El yo-yo s'enrotlla, el yo-yo és la puta.
- El yo-yo és l'ocellet, el no-yo és la pau vegetal.
- Em poso molt rococó, se m'apareix el columpi de Fragonard amb tota la tropa.
- Et poses ocelleta... Jo t'acompanyo, ja que també sóc una locomotora / com tu/ que prefereix treure fum d'aquesta forma/ una escòria contaminant però amb cert glamour/ els nens ho agraeixen.


Ells, els nens, juguen amb un yo-yo i celebren la seva espermarquia ruixant les plantes exhuberants de l'indret mentre que les nenes es gronxen a la pau vegetal. Pajaritos és una peça en creació que deté la seva mirada en certes pràctiques i rituals que desenvolupa l'ésser humà en les seves primeres manifestacions sexuals tals com càntics, enuresis nocturna i objectes i espais transicionals.

MARTIR som Mar Medinadóttir, nascuda a Badalona i crescuda a Barcelona, i Tirso Tirsoson, nascut a Barcelona i crescut a Badalona. No som germans, tot i que podriem ser-ho, ni vivim vides creuades, ni paral.leles. No ens coneixem des de fa massa temps però ens assemblem una mica i sabem, entre d'altres coses, que les nostres mares ens obsequiaven amb un plat de “pajaritos fritos” cada divendres nit. Cuinat i presentat de la mateixa manera: oberts per la meitat i amb el seu all i el seu julivert. Hem pensat que potser era una moda dels 70 però igual és una peculiaritat del nostre cas i no ho sabem. Després de Le(r)da, Pajaritos és la nostra segona creació.

- Sólo me imagino plantas.
- Yo me imagino pajas y ritos. Podrías ser más intelectual?
- Va de una puta que quiere un yo-yo.
- El yo-yo se enrrolla, el yo-yo es la puta.
- El yo-yo es el pajarito, el no-yo es la paz vegetal.
- Me pongo muy rococó, se me aparece el columpio de Fragonard con toda la tropa.
- Te pones pajarilla... Yo te acompaño, pues también soy como una locomotora/ como tú/ que prefiere sacar humo de esta forma/ una escoria contaminante pero con cierto glamour/ los niños lo agradecen.

Ellos, los niños, juegan con un yo-yo y celebran su espermarquia rociando las plantas exhuberantes del lugar mientras que las niñas se balancean en la paz vegetal. Pajaritos es una pieza en creación que detiene su mirada en ciertas prácticas y ritos que desarrolla el ser humano en sus primeras manifestaciones sexuales tales como cánticos, enuresis nocturna u objetos y espacios transicionales.

MARTIR somos Mar Medinadóttir, nacida en Badalona y crecida en Barcelona, y Tirso Tirsoson, nacido en Barcelona y crecido en Badalona. No somos hermanos, aunque podríamos serlo, ni vivimos vidas cruzadas, ni paralelas. No nos conocemos desde hace demasiado tiempo pero nos parecemos un poco y sabemos, entre otras cosas, que a ambos nuestras madres nos obsequiaban con un plato de pajaritos fritos cada viernes noche. Cocinado y presentado de igual manera: abiertos por la mitad y con su ajo y perejil. Hemos pensado que quizás era una moda de los 70 pero igual es una peculiaridad de nuestro caso y no lo sabemos. Después de Le(r)da, Pajaritos es nuestra segunda creación.

- I only imagine plants.
- I imagine masturbations and rituals. Could you be more intellectual?
- It’s about a whore who wants a yo-yo.
- The yo-yo gets it on, the yo-yo is a whore.
- The yo-yo is a little bird; the not-self is the verdant peace.
- I get very rococo; I can see Fragonard’s swing with the whole gang.
- You´re like a little bird... I'll go with you, because I'm like a steam train too / like you / that prefers to emit smoke like this / filthy pollution but with a little glamour / children like it.

The boys play with a yo-yo and celebrate their first ejaculation by spraying the lush vegetation in the place, while the girls sway in the verdant tranquillity. Pajaritos is a piece that stops to look at the practices and rituals developed by humans in their earliest sexual manifestations such as chants, bed-wetting or transitional objects and spaces.



MARTIR consists of Mar Medinadóttir, born in Badalona and raised in Barcelona, and Tirso Tirsoson, born in Barcelona and raised in Badalona. We are not siblings (although we could be) nor do we live interconnected or parallel lives. We haven’t know each other for too long but we resemble each other a little and we know, among other things, that each of our mothers gave us a plate of fried ‘birdies’ (quail) every Friday night. Cooked and presented the same way: open down the middle and seasoned with garlic and parsley. We thought that perhaps it was a fad of the 70s, but it may have been peculiarly ours; we’re not sure. After Le(r)da, Pajaritos is our second show.

- J'imagine seulement des plantes.
- J'imagine que des branlettes et des rituels. Pourriez-vous être plus intellectuel?
- Est une pute qui veut un yo-yo.
- Le yo-yo s'enroule, le yo-yo est le chienne.
- Le yo-yo est l'oiseau, le non yo-yo est la paix végétale.
- Je me sens très rococo, se m'apparaît le balançoire de Fragonard avec toute le troupe.
- Petit oiseau... Je t'accompagner parce que je suis aussi comme une locomotive/ comme tu/ il préfère enfumer ainsi/ un laitier polluant mais avec un peu de charme/ des enfants l'apprécient.


Eux, les enfants, jouent avec un yo-yo célébrent leur spermarche aspergeant des plantes luxuriantes lieu alors que les filles se balancent dans le paix végétale. Pajaritos (petits oiseaux) est une pièce que arrête son regard dans certaines pratiques et rituels que les humains développent dans leurs premières manifestations sexuelles, comme des chants, l'énurésie nocturne ou des objets et des espaces transitoires.

Mar Medinadóttir et Tirso Tirsoson nous sommes MARTIR, moi je suis né elle a Badalone et grandi à Barcelone et il est né à Barcelone et grandi à Badalona. Nous ne sommes pas frères, mais pourrait l'être, notres vies ne se croisent pas ou sont parallèles. Nous ne savons pas de l'autre trop longtemps mais nous nous ressemblons un peu et nous savons, entre autres choses, que nos deux mères nous a donné une assiette des oiseaux frites chaque vendredi soir. Cuit et présenté de la même façon: ouverte au milieu et avec son ail et son persil. Nous avons pensé que c'était peut-être un effet de mode des années 70 mais peut être encore une particularité de notre cas et nous ne savent pas. Après Le(r)da, Pajaritos est notre dèuxieme création.

Suicidal notes (Notes de suïcidi) és un (e) mail projecte de l'art que s'ocupa de relació entre l'ètica en la política i el terrorisme de la societat_

Busquem (termini 10.Sep) notes de suïcidi, fictícies, dels líders polítics de tot el món per establir una nova ètica en la política i qüestionar com el món es veuria, si els polítics que són responsables de les crisis, realment prendre aquesta responsabilitat d'una manera radical_

Notes suïcides és tractar amb el problema del terorrism d'estat que es refereixen a actes de violència per part d'un estat contra el seu propi poble. Notes suïcides són de Dublín, Zagreb, Atenes, Oslo, Nova York, Barcelona ...

Els materials de vídeo per a aquesta performance prové de Boris Kadin acció pública a Barcelona
Hola, sóc un terorrist i jo no tinc feina, si us plau ajuda ...

Aquest projecte és part d'invastigation sobre el tema del Performing terorrism.

Boris Kadin és artista internacional, autor de projectes, intèrpret i director. Treballa en vàries disciplines artístiques (performance, videoart, fotografia, cabaret). És cofundador i director de la New Media Gallery (Zadar), component de HDLU (Zagreb), cofundador i copresident de Mavena http://www.mavena.hr/

Com a autor, coautor i/o intèrpret, ha actuat a Zadar, Ljubljana, Split, Atenas, Marseille, Praga, Parma, Zagreb, Belgrado, Dusseldorf, Glasgow, New York, Sarajevo, Dubrovnik, Rijeka, Pančevo, Novi Sad, Maribor, Tourcoing... Forma part del grup eslovè Via negativa http://vntheatre.com/en/
amb qui ha col·laborat a: Guilty! (2010), What did Joeph Beuys told me...(2009), Game with toothpicks (2009), Out (2008) i Not like me (2007).

És autor i coautor de molts projectes escènics, entre els quals: EU pionir amb Teatro Verrdi (2010), Dream of Danilo Kiš amb Andrej Mirčev (2007-2009) i el projecte internacional Silence amb el teatre Vasistas (2008-2009), entre d’altres.

Suicidal notes  (Notas de suicidio) es un (e)mail proyecto del arte que se ocupa de relación entre la ética en la política y el terrorismo de la sociedad_

Buscamos (plazo 10.Sep) notas de suicidio, ficticias, de los líderes políticos de todo el mundo para establecer una nueva ética en la política y cuestionar cómo el mundo se vería, si los políticos que son responsables de las crisis, realmente tomar esta responsabilidad de una manera radical_

Notas suicidas es tratar con el problema del terorrism de estado que se refieren a actos de violencia por parte de un estado contra su propio pueblo. Notas suicidas son de Dublín, Zagreb, Atenas, Oslo, Nueva York, Barcelona ...

Los materiales de vídeo para esta performance proviene de Boris Kadin acción pública en Barcelona Hola, soy un terorrist y yo no tengo trabajo, por favor ayuda ...

Este proyecto es parte de invastigation sobre el tema del Performing terorrism.

Boris Kadin es artista internacional, autor de proyectos, intérprete y director. Trabaja en varias disciplinas artísticas (performance, video arte, fotografía, cabaret). Es cofundador y director de la New Media Gallery (Zadar), componente de HDLU (Zagreb), cofundador y copresidente de Mavena http://www.mavena.hr/

Como autor, coautor y/o interprete, ha actuado en Zadar, Ljubljana, Split, Atenas, Marseille, Praga, Parma, Zagreb, Belgrado, Dusseldorf, Glasgow, New York, Sarajevo, Dubrovnik, Rijeka, Pančevo, Novi Sad, Maribor, Tourcoing... Forma parte del grupo esloveno Via negativa http://vntheatre.com/en/
con quienes ha colaborado en: Guilty! (2010), What did Joseph Beuys told me... (2009), Game with toothpicks (2009), Out (2008) y Not like me (2007).

Es autor y coautor de muchos proyectos escénicos, entre los cuales: EU pionir con Teatro Verrdi (2010 Dream of Danilo Kiš con Andrej Mirčev (2007-2009), proyecto internacional Silence con el teatro Vasistas (2008-2009), entre otros

Suicidal notes is a (e)mail art project that is dealing with relation between ethics in politics and terrorism of society_


We are searching (deadline 10.Sep) for  fictional suicidal notes of political leaders from all around the world to establish new ethics in politics and to question how the world would look like if the politicians that are responsible for the crises, really take this responsibility in a radical way_

Suicidal notes is dealing with the problem of state terorrism which refer to acts of violence by a state against its own people. Suicidal notes are from Dublin, Zagreb, Athens, Oslo, New York, Barcelona...

Video materials for the performance comes from Boris Kadin public action in Barcelona
Hello, I am a terorrist and I don't have a job, Please help...

This project is a part of invastigation on the topic of Performing terorrism.

Boris Kadin is an international artist, project author, performer and curator. He works in different art disciplines (performance, video art, photography, cabaret). He is also the cofounder and curator of New Media Gallery (Zadar), member of HDLU (Zagreb), cofounder and copresident of Mavena http://www.mavena.hr/

As an author, coauthor and /or performer, he played in Zadar, Ljubljana, Split, Athens, Marseille, Prague, Parma, Zagreb, Belgrade, Dusseldorf, Glasgow, New York, Sarajev, Dubrovnik, Rijeka, Pančevo, Novi Sad, Maribor, Tourcoing... He works a s a performer of the Slovenian group Via negativa http://vntheatre.com/en/
with which he has collaborated on: Guilty! 2010., What did Joseph Beuys told me... 2009, Game with toothpicks 2009, Out 2008 and Not like me 2007.

He is the author and co-author of many stage projects, to name a few: EU pionir with Teatro Verrdi 2010, Dream of Danilo Kiš with Andrej Mirčev 2007-2009, international theatre project Silence with theatre Vasistas 2008-2009, amongst others.

Alguna vegada t'has preguntat què amaga una pubilla sota els seus enagos? Sabies que els poetes tenen molt mala llet i que hi ha rapsodes bolleres? És la catalanitat una dolça bogeria somiada per poetes hispans?
Un espectacle intel·ligent i divertit, dolçament gamberro, que no deixa indiferent a l'espectador que busca propostes diferents en un recital poètic. Àcid i surreal, esquitxat de crua poesia i amb moments desquiciats que et faran pensar que la tendresa i el sentit de l'humor encara són possibles en temps cruels.





Des de 2005 a la Cia. Human Trash (de extraños cabarets) creem espectacles de petit format relacionats amb la poesia, sempre amb sentit de l'humor i accessible a tots els públics, no només als experts en literatura o als cercles alternatius. Volem que la senyora del 4rt A ens aplaudeixi calces en mà. Et convidem a entrar en els nostres cabarets poètics, teixits amb tendresa i mala llet a parts iguals. Bevem de les fonts dadaístes, del queer, del teatre de revista i del clown extrem, i esperem que gaudiu moltíssim en un temps en què dels versos cauen plomes, les performers són estranyes senyores i les rapsodes no tenen gènere. Però si tenim sexe. Potser en viu.

¿Alguna vez te has preguntado qué esconde una pubilla bajo sus enaguas? ¿Sabías que los poetas tienen muy mala leche y que hay rapsodas bolleras? ¿Es la catalanidad una dulce locura soñada por poetas hispanos?
Un espectáculo inteligente y divertido, dulcemente gamberro, que no deja indiferente al espectador que busca propuestas diferentes para un recital poético. Ácido y surreal, salpicado de cruda poesía y con momentos irremediablemente hilarantes que te harán pensar que la ternura y el sentido del humor todavía son posibles en tiempos crueles.




Desde 2005 en la Cia. Human Trash (de extraños cabarets) creamos espectáculos de pequeño formato relacionados con la poesía, siempre con sentido del humor y accesible a todos los públicos, no sólo a los expertos en literatura o a los círculos alternativos. Queremos que la señora del 4ºA nos aplauda lencería en mano. Te invitamos a entrar en nuestros cabarets poéticos, tejidos con ternura y mala leche a partes iguales. Bebemos de las fuentes dadaístas, de lo queer, del teatro de revista y del clown extremo y esperamos que disfrutéis muchísimo en un tiempo en que de los versos caen plumas, las performers son extrañas señoras y las rapsodas no tienen género. Pero sí tenemos sexo. Quizás en vivo.

Have you ever wondered what an eldest daughter hides under her petticoats? Did you know that poets have really bad tempers and that there are dyke rhapsodies? Is Catalanism a sweet insanity dreamed by Hispanic poets?
This is an intelligent and entertaining show, sweetly thuggish, that will not leave the spectator unmoved and that takes unusual themes for a poetic recital. Acid and surreal, with a dash of crude poetry and with irretrievably hilarious moments that will make you think that tenderness and a sense of humour are still possible in these cruel times.




Since 2005 the Human Trash Company (of strange cabarets) have been creating small format shows related to poetry, always with a sense of humour and accessible to all audiences, not just literary experts or alternative circuits. We want the lady in flat 4A to applaud us, lingerie in hand. We invite you in to our poetic cabarets, knitted with tenderness and spite in equal measures. We drink from the fountains of Dadaism, of queerness, of revue and clown and we hope you will thoroughly enjoy these moments where feathers fall from verses, performers are strange women and rhapsodists are genderless. But we do have sex. Perhaps live.

Vous êtes vous déjà demandés ce qui se cache sous les jupons d'une jeune fille? savez-vous que les poètes ont une énorme mauvaise foie et qu'il y a des rapsodies lesbiennes? La "catalinité" est-elle une douce folie rêvée par des poètes hispaniques? Un spectacle intelligent, drôle et politiquement incorrecte qui ne laisse pas indiffèrent le spectateur, qui cherche des réponses vis à vis d'un récital poétique.
Acide et surréaliste, saupoudré de poésie crue et de moments redoutablement hilarants qui vous feront penser que la tendresse et le sens de l 'humour sont encore possibles dans ces temps si cruels.

Depuis 2005 avec la Cie Humman Trash (des cabarets bizarres) ils ont créés des spectacles de petit format, en étroite relation avec la poésie, le sens de l'humour et surtout (car on souhaite toucher pas seulement des experts en littérature ou les cercles alternatifs) accessibles a tous. On peux voir la dame du 4° étage nous applaudir  avec son petit linge à la main. On vous invite à rentrer dans nos cabarets poétiques, tissés avec tendresse et rage. On s'abrège dans les sources dadaïstes, Queer, théâtrales  et celles du clown extrême. En espérant vous faire jouir énormément dans ces temps où les versets font tomber des plumes, les artistes sont des drôles de dames et les rapsodies n'ont pas de genre. Mais oui, on a  du sexe. Et peut-être même vivant! 

“…sorra per a les butxaques/pols per a les sabates/caspa per a les espatlles/silenci per a les boques/aire per al cap/fusta per al seu Cervell/sang per a les seves hòsties/foc per a els llibres/or per a les seves esglésies/bales per als seus canyons/…/creus per a tots els morts/una sola creu per a tots els morts/foscor per als nostres dies”. "...de las oraciones de Ramón".Jorge Albuerne.


Neix a Oviedo (Astúries) un any abans de la mort del dictador. Realitza estudis de Grabat i Estampació a l’EAAyOA d’Oviedo. Es llicencia en Belles Arts a la Universitat del País Basc (especialitzant-se en Ceràmica i Escultura). Vinculat des de fa anys al món del circ de carrer, és a Bilbao (Muelle3) on descobreix i es connecta amb el món de la dansa i comença la seva formació en aquest àmbit que més tard el portarà a Barcelona.
Simultàniament continua la seva formació circense en equilibris acrobàtics, quadrant aeri, perxa xinesa i trapezi mini-volant. Junt amb d’altres artistes i en solitari ha presentat diverses propostes escèniques tota l’estona a cavall entre el moviment, les arts plàstiques i el circ. Va formar part del col·lectiu La Makabra fins al seu desallotjament al novembre del 2007. Ha format part de companyies de dansa i/o circ com ara: Malqueridas, Raravis, Cirkaros,Tranuites Circus...etc. Com a docent ha impartit classes de perxa xinesa i moviment a Europa, Argentina i Mèxic.
Actualment resideix a Barcelona on treballa en solitari com a Zirkus Frak (ara en creació del solo NOMARRAMON) i formant companyia amb la ballarina Cecilia Colacrai.

"...arena para los bolsillos/ polvo para los zapatos/caspa para los hombros/silencio para las bocas/aire para la cabeza/madera para su cerebro/sangre para sus ostias/fuego para los libros/oro para sus iglesias/balas para sus cañones/… /cruces para todos los muertos/una cruz sola para todos los muertos/oscuridad para nuestros días...". “...de las oraciones de Ramón". Jorge Albuerne.

Nace en Oviedo (Asturias) un año antes de la muerte del dictador. Realiza estudios de Grabado y Estampación en la EAAyOA de Oviedo. Se licencia en Bellas Artes en la Universidad del País Vasco especializándose en Cerámica y Escultura. Vinculado desde años al mundo del circo de calle, es en Bilbao (Muelle3) donde descubre y se conecta con el mundo de la danza e inicia a su formación en este ámbito que más tarde le traerá a Barcelona.
Simultáneamente continúa su formación circense en equilibrios acrobáticos, cuadrante aéreo, mástil chino y trapecio volante. Junto a otros artistas y en solitario presenta diversas propuestas escénicas siempre a caballo entre el movimiento, las artes plásticas y el circo. Formó parte del colectivo La Makabra hasta su desalojo en noviembre del 2007. Ha formado parte de compañías de danza y/o circo como: Malqueridas, Raravis, Cirkaros, Tranuites Circus...etc. Como docente ha impartido clases de mástil chino y movimiento en Europa, Argentina y México.
Actualmente reside en Barcelona donde trabaja en solitario como Zirkus Frak (ahora en creación del solo NOMARRAMON) y forma compañía con la bailarina Cecilia Colacrai.

“…sand for pockets/ dust for shoes/ dandruff for shoulders/ silence for mouths/ air for heads/ wood for brains/ blood for hosts/ fire for books/ gold for their churches/ bullets for their cannon/ …/ crosses for the dead/ a single cross for the dead/ darkness for our days…” “…from The prayers of Ramón”. Jorge Albuerne.




Born in Oviedo (Asturias) a year before the death of the dictator. He studied Engraving and Printing at the Oviedo School of Applied Arts and Trades in Oviedo, and subsequently obtained a degree in Fine Arts at the Universidad del País Vasco, specialising in Ceramics and Sculpture. With early links to the world of street circus, he discovered and became involved in the world of dance in Bilbao (Muelle3), where he began his training as a dancer, later ending up in Barcelona.
During this same period he continued his circus training in acrobatic balance, cradle, Chinese pole and flying trapeze. Together with other artists and on his own he has presented various stage acts always combining movement, visual arts and circus. He formed part of the La Makabra collective until its eviction in 2007. He has been a member of several dance and/ or circus companies such as Malqueridas, Raravis, Cirkaros, Tranuites Circus among others. He has taught Chinese pole and movement in Europe, Argentina and Mexico.
He now lives in Barcelona where he works solo as Zirkus Frak (currently with the NOMARRAMON solo act) and has created a company with dancer Cecilia Colacrai.

"... Sable pour les poches / poudre pour les chaussures/ pellicules pour les épaules / silence pour les bouches /air pour la tête/ bois pour son cerveau / sang pour ses osties/ feu pour les livres / or pour ses églises/ balles pour ses canons / ... / croix pour tous les morts / une croix toute seule pour tous les morts / obscurité pour nos jours ... ". "... De les prières de Ramón". Jorge Albuerne.


Né à Oviedo (Asturias) un an avant la mort du dictateur. Etudes en gravure et impression au EAAyOA à Oviedo. Diplômé en Beaux-Arts à l'Université du Pays Basque, spécialisation en Céramique et Sculpture. Lié depuis des années au monde du cirque de rue, c’est à Bilbao (Muelle3) où il découvre et se connecte dans l'univers de la danse et commence sa formation dans ce domaine qui plus tard, le porte à Barcelone.
Parallèlement continue sa formation de cirque,en acrobatie, quadrant aérien, mât chinois et trapèze volant. Présente diférentes propositions scéniques, en solo oú avec d'autres artistes, toujours entre le mouvement, les arts visuels et le cirque. Faisait partie du collectif la Makabra jusqu'à son expulsion en Novembre 2007. Il a fait parti des compagnies de danse et/ou cirque comme Malqueridas, Raravis, Cirkaros, Tranuites Circus.... En tant que professeur a enseigné mât chinois et mouvement en Europe, l'Argentine et le Méxique.
Actuellement il habite à Barcelone, où il travaille en solo dans Zirkus Frak (maintenant en création dans NOMARRAMON) et forme compagnie avec la danseuse Cecilia Colacrai.

Tercera temporada de FLUX CLUB, un club de vídeo que, amb una periodicitat quinzenal i amb la màxima flexibilitat, pretenem que reflecteixi la vitalitat del vídeo de creació de la nostra ciutat. Es tracta d’una extensió del Festival de vídeo d’autor FLUX, amb sessions obertes a tot el que està passant en el camp del vídeo a Barcelona, que complementen el festival des del punt de vista dels seus continguts i que estenen el seu període d’acció més enllà dels dies estrictament dedicats al festival.

La intenció és acollir tot tipus de sessions: projeccions, videoperformances i col·loquis que ofereixin al públic la possibilitat del contacte directe amb els videocreadors. Tant poden ser sessions monogràfiques d'autors reconeguts com temàtiques, col·lectives dedicades a autors emergents, a la presentació de treballs d’estudiants, o centrades en la videopoesia o la videodansa.

FLUX CLUB és un espai de difusió del vídeo de creació a la ciutat de Barcelona.

Tercera temporada de FLUX CLUB, un club de vídeo que, con una periodicidad quincenal y con la máxima flexibilidad, pretendemos que refleje la vitalidad del vídeo de creación de nuestra ciudad. Se trata de una extensión del Festival de vídeo d’autor FLUX, con sesiones abiertas a todo lo que está pasando en el campo del vídeo en Barcelona, que complementan el festival desde el punto de vista de sus contenidos y que extienden su período de acción más allá de los días estrictamente dedicados al festival.

La intención es acoger todo tipo de sesiones: proyecciones, videoperformances y coloquios que ofrezcan al público la posibilidad del contacto directo con los videocreadores. Tanto pueden ser sesiones monográficas de autores reconocidos como temáticas, colectivas dedicadas a autores emergentes, a la presentación de trabajos de estudiantes, o centradas en la videopoesía o la videodanza.

FLUX CLUB es un espacio de difusión del vídeo de creación en la ciudad de Barcelona.

The third season of FLUX CLUB is here: a fortnightly and fully flexible video club that aims to reflect the vitality of video creation in our city. It’s an extension of the FLUX Video Auteur Festival, with sessions open to everything currently going on in the field of video in Barcelona, complementing the festival from the point of view of its content and extending its sphere of influence beyond the few days programmed for the festival itself.

Our intention is to include all kinds of sessions: screenings, video performances and debates offering direct contact between the audience and the filmmakers. These sessions focus on a range of subjects, from monographics of well known directors to specific themes, from groups of up and coming authors to students; they may cover video poetry or video dance.

FLUX CLUB is a space for the dissemination of video art in the city of Barcelona.

Troisième saison du FLUX CLUB, un club  vidéo, bimensuel avec un maximum de flexibilité, nous cherchons à refléter la vitalité de la création vidéo dans notre ville. Ceci est une extension du Festival vidéo d' auteur  FLUX, avec des séances  ouvertes à tout ce qui se passe dans le domaine de la vidéo à Barcelone, qui vient compléter  le festival du point de vue du contenu et de prolonger la durée d'action plus loin que les jours  strictement dédiés au  festival.

L'intention est d'accueillir toutes sortes de sessions : projections, vidéoperformances et débats qui offrent au public la possibilité d’un contact direct avec les vidéocréateurs. Les séances peuvent être monigraphiques d’auteurs renommés , témathiques collectives dédiés aux artistes émergents, presentations de travaux d’élèves , vidéopoésie ou vidéodanse.


FLUX CLUB  est un espace de la diffusion vidéo de création dans la ville de Barcelone.

Existeix el que és imperdonable. Inclús, desitjant i volent que visquem tots junts en pau, i que ens entenguem entre nosaltres completament, existeix el que és imperdonable.
L’imperdonable és la nostra dificultat, el que mai arribem a resoldre, així doncs, hem de viure amb aquest fet.

Hajime Fujita: Vaig nèixer l’any 1982 a Yokohama, Japó. Vaig estudiar a la Kyoto University of Art and Design for Performing Arts i vaig ser seleccionat a la danceWEB Europe Contemporary Dance scholarship Programme a Vienna l’any 2006. Vaig formar part del programa PEPCC del Forum Dança a Lisboa l’any 2008 i vaig participar a diferents projectes internacionals. Des de l’any 2001 el meu treball artístic ha sigut presentat a diferents països d’Europa i al Japó.

Isabel Ollé: Vaig nèixer a Barcelona l’any 1979, i em vaig llicenciar a l’Escola Superior d’Art d’Amsterdam com a batchellor en dansa contemporània. Després de treballar per a diferents coreògrafs i en projectes de caire comunitari vaig començar a desenvolupar i crear el meu propi treball amb la col.laboració d’altres ballarins, coreògrafs i artistes de diverses disciplines.

Vam coincidir a Skite/S&T Collaborations Porto 2008 com artistes convidats i des d’aleshores ençà col.laborem en aquest projecte.

Existe lo imperdonable. Incluso deseando y queriendo que, vivamos todos juntos en paz, y que nos entendamos entre nosotros completamente, existe lo imperdonable.
Lo imperdonable es nuestra dificultad, lo que nunca resolvemos, así, tenemos que vivir con ello.

Hajime Fujita: Nací en 1982 en Yokohama, Japón. Estudié en la Kyoto University of Artand Design for Performing Arts y fui seleccionado en la danceWEB EuropeContemporary Dance Scholarship Programme en Vienna el año 2006. Formé parte del programa PEPCC del Forum Danza en Lisboa en el año 2008 y participé en diferentes proyectos internacionales.Desde el año 2001 mi trabajo artístico ha sido presentado en diferentes países de Europa y Japón.

Isabel Ollé: Nací en Barcelona en 1979, y me licencié en la Escuela Superior de Arte de Amsterdam como batchellor en danzacontemporánea. Después de trabajar para diferentes coreógrafos y en proyectos de carácter comunitario empecé a desarrollar y crear mi propio trabajo con la colaboración de otros bailarines, coreógrafos y artistas de diversas disciplinas.

Coincidimos en Skite / S & T Collaborations Porto 2008 como artistas invitados y desde entonces colaboramos en este proyecto.

The unforgiveable exists. Even wishing and willing that we should all live together in peace, and that we should understand each other completely, the unforgiveable exists.
The unforgiveable is our problem, and as we can never resolve it, we must live with it.


Hajime Fujita: I was born in 1982 in Yokohama, Japan. I studied at the Kyoto University of Art and Design for Performing Arts and was selected for the danceWEB Europe Contemporary Dance Scholarship Programme in Vienna in 2006. I was part of the PEPCC Dance Forum programme in Lisbon in 2008 and took part in several international projects. From 2001 onwards my work has been presented in several European countries and Japan.


Isabel Ollé: I was born in Barcelona in 1979 and I hold a BA in Contemporary Dance from the Amsterdam School of Art. After working for different choreographers and on several community projects I started to develop and create my own work in collaboration with other dancers, choreographers and artists of various disciplines.


We met in Skite/ S & T Collaborations Porto 2008 as guest artists and have worked together on this project since then.

L'impardonnable existe. Même en désirant et en voulant, de vivre tous ensemble en paix, et de nous comprendre complètement entre nous, l'impardonnable existe.
L'impardonnable est notre difficulté, ce que nous ne résoudrons jamais, ainsi, nous devons vivre avec cela.


Hajime Fujita: Je suis né en 1982 à Yokohama, Japon. J’ai étudiée à la Kyoto University of Artand Design for Performing Arts, et j’ai été selection à la danceWEB EuropeContemporary Dance Scholarship Programme à Vienne l’année 2006. J’ai fait parti du programme PEPCC du Forum Danza à Lisbonne l’année 2008. Depuis 2001, mon travail artistique a été presenté dans plusieurs pays en Europe et au Japon.



Isabel Ollé: Je suis né à Barcelone en 1979 et j'ai obtenue mon diplôme à l'Ecole d'Art à Amsterdam que batchellor en danse contemporaine. Après avoir travaillé pour différents chorégraphes et dans des projets communautaires, j'ai commencée à développer et à créer mon propre travail, en collaboration avec d'autres danseurs, chorégraphes et artistes de diverses disciplines.

Nous nous sommes rencontrés à Skite / S & T Collaborations Porto 2008, tant qu’ artistes invités et depuis nous travaillons sur ce projet.

El Festival B2B Barcelona to Berlín

Festival internacional de música electrònica i arts multimèdia amb artistes de Berlín i Barcelona

Què és el Festival B2B Barcelona <> Berlín?
El projecte B2B, Festival B2B Berlín to Barcelona, es va iniciar el 2008 com una plataforma tant per a l'exhibició de grups musicals i artistes que treballen amb noves tecnologies, com per a la realització i producció de projectes vinculats a dos espais multidisciplinars, Piatto Forte a Berlín i l’Antic Teatre a Barcelona.
Es dóna suport a artistes de totes les edats, tan als més emergents i no reconeguts, com als que tenen ja una llarga trajectòria, però que tenen en comú la gran dificultat per presentar el seu treball en els circuits i festivals convencionals ja existents. Cada artista desenvolupa la seva línia personal en la investigació dels sons, programes, video-creació (etc.) que no es correspon a la creació convencional ni comercial. Es seleccionen actuacions en directe i sessions de Dj de música experimental, Dance, Electro, Electro-punk i art visual. I per això treballem en la direcció de descobrir i donar a conèixer aquests artistes, construint una plataforma d’intercanvi estable entre les dues ciutats.

Per què Berlín?
Perquè Berlín mola. Actualment Berlín és la ciutat més dinàmica i viva en relació a la fluxe artístic de tots els sectors. Les possibilitats que troben artistes allà per a poder realitzar i exposar els seus treballs és incomparable amb el què es pot trobar a cap altra ciutat d’Europa actualment. També és una ciutat que encara és assequible a artistes de tots els nivells socials, més rics o més pobres, en termes econòmics. La ciutat està plena de locals oberts tota la nit, galeries, clubs, botigues, espais de creació, teatres, festivals, auditoris, bars, etc., que disposen d’una legislació municipal flexible per tal de poder portar a terme totes aquestes activitats.

Aquest projecte es concreta en el Festival internacional de música electrònica i arts multimèdia amb artistes de Berlín i Barcelona; que celebrarà la seva cinquena edició aquest mes de novembre a Barcelona, sota el nom d’Antic Goes Electric Vol.V.

A més, per aquest 2012 i per primera vegada, gràcies al suport de l'ICUB i de l’Institut Ramon Llull, el festival es podrà desenvolupar també a la capital alemanya, fent possible així la internacionalització de les propostes musicals de Catalunya i les Illes Balears més experimentals.

El partner del projecte B2B a Berlín és Piatto Forte, una botiga de discs i local musical, a més d’una plataforma de creació de happenings, performances i live-acts. Está dirigida pel Dj. Baroxmix, Michele s’Alessio, músic i reconegut DJ en nombrosos clubs d’Europa i promotor de la música electrònica anticonvencional.

Festival B2B Barcelona to Berlín (21 y 22 de setembre, 2012).
Festival B2B Berlín to Barcelona - Antic Goes Electric Vol.V.(17 de novembre, 2012).

Més Informació de Festival B2B Berlin to Barcelona:

Antic Goes Electric 2008, 2009, 2010, 2011 →

Plat du Jour és un duet de base fonamentalment acústica que adapta i converteix, creant de nou amb un estil propi, cançons que ja existeixen. El repertori també inclou temes originals.
Aquest projecte no pretén fer còpies ni simples versions, sino experimentar amb la cançó i la seva forma, sense extravagàncies ni confusió, superposant i extraient de quelcom ja creat, la profunditat que ens inspira cada peça.



David Broto
Component a finals dels nouranta de grups com Nerves o Dead Pilotes i també guitarrista per a diferents projectes musicals tant al territori nacional com a l’extranger.
Actualment treballa les guitarres en les versions i composicions de Plat du Jour i col·labora en diverses bandes.


Mónica Oca
Vocalitsta de grups dels vuitanta com Preter Racio o Emergencia Solo i component als nouranta d’Alien Mar com a teclista i vocalista. Treballa en solitari per diferents formes artístiques com la performance, la dansa o el teatre i per al projecte pedagògic PUC (Posa’t Un Conte).
Actualment composa i treballa les versions de Plat du Jour com a guitarrista i vocalista i és també guitarra rítimica i teclista a Far From Equilibrium juntament amb Elena Val, Sergio Oca i Ben Crawshaw.

Plat du Jour es un dueto de base fundamentalmente acústico que adapta y convierte, creando de nuevo con un estilo propio, canciones que ya existen. El repertorio también incluye temas originales.
Este proyecto no pretende hacer copias ni simples versiones, sino experimentar con la canción y su forma, sin extravagancias ni confusión, superponiendo y extrayendo de algo ya creado, la profundidad que nos inspira cada pieza.


David Broto
Componente a finales de los noventa de grupos como Nerves o Dead Pilotes y también guitarrista para diferentes proyectos musicales tanto en territorio nacional como en el extranjero.
Actualmente trabaja las guitarras en las versiones y composiciones de Plat du Jour y colabora en diversas bandas.


Mónica Oca
Vocalista de grupos de los ochenta como Preter Racio o Emergencia Solo y componente en los noventa de Alien Mar como teclista y vocalista.
Trabaja en solitario para diferentes formas artísticas como el performance, la danza o el teatro y para el proyecto pedagógico PUC (Posa’t Un Conte).
Actualmente compone y trabaja las versiones de Plat du Jour como guitarrista y vocalista y es también guitarra rítmica y teclista en Far From Equilibrium junto a Elena Val, Sergio Oca y Ben Crawshaw.

Plat du Jour are a mainly acoustic duet who adapt and convert, re-creating existing songs in their own style. Their repertoire also includes original tracks.
Their work is not about copying or making straightforward cover versions, but rather about experimenting with song and its form, simply and clearly; about investigating the deeper levels that something inspires in them by adding to and subtracting from it.





David Broto
At the end of the 90s he was a member of bands such as Nerves or Dead Pilots, as well as guitarist for various musical projects both nationally and abroad.
He currently works with guitars on Plat du Jour’s versions and compositions, and collaborates with various bands.




Mónica Oca
Vocalist for 80s bands Preter Racio and Emergencia Soto, then vocalist and keyboard player for Alien Mar in the 90s.
She produces solo work for various artistic formats such as performance, dance, and theatre, as well as for educational project PUC (Put on a story).
She currently composes and reworks Plat du Jour's cover versions as guitarist and vocalist, as well as playing rhythm guitar and keyboards for Far From Equilibrium, a band she is in with Elena Val, Sergio Oca and Ben Crawshaw.

Plat du jour est un duo fondamentalement acoustique, qui adapte, transforme, créer et réinvente avec un style singulier, des chansons déjà existantes.
Le répertoire inclut aussi des thèmes originaux.
Ce projet ne prétend pas faire de simples copies ni des versions faciles, tout au contraire, mais bien plutôt expérimenter la chanson et sa forme. Sans extravagances ni confusion, essayer de capter la profondeur que nous inspire chaque pièce en superposant ou soustrayant quelque chose qui existait déjà.

David Broto
Membre à la fin des années 90 de groupes comme Nerves ou Dead Pilotes , mais aussi guitariste pour différents projets musicales autant en Espagne qu'à l'étranger.
Actuellement il travail les guitares dans les versions et compositions de Plat de Jour et continue à collaborer avec plusieurs bandes.




Monica Oca
Chanteuse pendant les années 80 pour Preter Racio ou Emergencia Solo et membre dans les années 90 de Alien Mar aux claviers et à la voix.
Elle travail en solitaire, tout en collaborant avec différentes formes artistiques, comme la performance, le théâtre, la danse ainsi que pour le projet pédagogique PUC (Posa't un conte).
Actuellement il compose et développe les versions de Plat du Jour (guitare et voix) mais aussi comme guitare rythmique et clavier dans Far From Equilibrium aux cotés de Elena Val, Sergio Oca et Ben Crawshaw.

Corpologia és una trobada independent i lliure d’un grup d’artistes i persones amb ganes d’investigar el present mitjançant l’acció. El format de les obres és lliure i d’una màxima duració de 10 minuts cadascuna. Treballem quasi sempre sense muntatge tècnic ni escenogràfic i cada persona porta el que necessita.


És un espai únic d’intercanvi i de mútua comprensió on qualsevol persona pot presentar obres, pensaments, idees, inquietuds, opinions; en definitiva, qualsevol forma d’expressió que parteixi de la presència de l’acció.

Després de cada trobada tothom que hagi estat present, pot contribuir a la revista CORPOLOGIA amb textos i/o imatges de les seves opinions, idees i reaccions. Aquesta revista s’edita després de cada trobada que es realitza i es pot adquirir en la celebració de posteriors trobades.

És important per a nosaltres mantenir la independència de la trobada i de la revista i l’aconseguim construint relacions i sinergies basades en els valors humans, l’altruisme i la creativitat.

Junt@s estem construint una riquesa comuna que no té preu.

Corpologia es un encuentro independiente y libre  de un grupo de artistas y personas con ganas de investigar el presente mediante la acción.  El formato de las obras es libre y de una máxima duración de 10 minutos cada una. Trabajamos casi siempre sin montaje técnico ni escenográfico y cada persona trae todo lo que necesita.


Es un espacio único de intercambio y de mutua comprensión donde cualquier persona puede presentar obras, pensamientos, ideas, inquietudes, opiniones; en definitiva, cualquier forma de expresión que parta de la presencia y de la acción. 

Después de cada encuentro todo el que haya estado presente, puede contribuir en la revista CORPOLOGIA con textos y/o imágenes de sus opiniones, ideas y reacciones. Esta revista se edita después de cada encuentro que se realiza y se puede adquirir en la celebración del los encuentros posteriores.

Es importante para nosotros mantener la independencia del encuentro y de la revista y la conseguimos construyendo relaciones y sinergias basadas en los valores humanos, el altruismo y la creatividad.

Junt@s estamos construyendo una riqueza común que no tiene precio.

Corpologia is an occasion for artists and people who use actions to investigate the present to come together freely and independently. Each performer’s piece can take any form and must be no more than ten minutes long. We usually work without technical or stage sets and each person brings along what they need.



This is a unique occasion for exchange and mutual understanding, where anyone can present work, thoughts, ideas, concerns, opinions; in fact, any type of expression inspired by presence and action.


After each encounter any and all of those taking part can contribute to the CORPOLOGIA magazine with texts and/or images expressing their opinions, ideas and reactions. The magazine will be published after each meeting and can be obtained at ensuing encounters.


Keeping the encounter and the magazine independent is important to us; we manage this by building relationships and synergies based on human values, altruism and creativity.


Together we are creating a priceless communal asset.

Corpologia, est une libre rencontre entre un groupe d'artistes et de personnes avec l'envie de faire de la recherche sur le Présent a travers l'Action. Le format des oeuvres est libre mais d'une durée  maximal de 10m. On travail pratiquement toujours sans support technique ni scénographie, et chacun doit amener ce dont il a besoin.


C'est un espace d'échange unique et de compréhension mutuelle où n'importe qui peux amener des oeuvres, des idées, des inquiétudes, des opinions, des réflexions... Toute forme d'expression  qui aurait comme moteur  la Présence et l'Action.

A la suite de chaque rencontre, toute personne présente peut  laisser sa contribution dans le  magasin Corpologia en forme  de textes, images,  opinions, idées et réactions. Ce magasine  est édité après chaque célébration , et peut être acquis dans les lieux des  prochaines  rencontres.


Pour nous, il est très important  de maintenir l'indépendance de la rencontre et du magasine, et pour ça, on construit des relations et des synergies basées sur les valeurs humaines, l'altruisme et la créativité.

Ensemble, on peut construire une richesse commune qui n'a pas de prix.

Ella és Hellas. La coreògrafa Angela Lamprianidou transita a través de les seves identitats (espanyola, alemanya i grega), i va entrant en tres diferents realitats. Angela neix a Alemanya, és d'origen grec i viu des 11 anys a Barcelona. Aquesta “melange” vital li permet fluir en aquests tres conceptes geogràfics i/o mentals.

Amb la mitologia grega i els balls tradicionals grecs, estableix un diàleg entre la seva biografia i la política actual, nosaltres i la polis.

“Zeus ve i roba a Europa, tan de bo que això passés avui dia!”

“Les entrevistes i trobades entre públic, convidats, Zeus i Europa poden suposar un menjar tan lleuger com indigest, així que, si us plau, abans d'aquest espectacle no s'ha de menjar, follar o cagar!!”

“Tanz Tanz oder wir sind verloren (ballar, ballar o estem perduts) és l'únic que ens queda? “

Angela Lamprianidou. Hola sóc l’Angela Lamprianidou, fa sis anys que estic creant espectacles com Sitz, Aihop, Back to emotions, Katahrsis Loop. Els meus espectacles van ser convidats a Outnow Festival Alemania, Volles Kraft Spektakel, Mica Moca Belrin, Mercat de Les Flors, Ponec Teatre Prag. Sóc llicenciada en coreografia i noves técniques d’intrpretació, per l’Institut del Teatre el 2008, i en Odontologia, per la Universitat d’Alemania, el 1999. Visc entre Berlín i Barcelona. He col-laborat amb Tokyo Porks, Tomeu verges, Constanza Macras, Alexandra Rauh, Carol Borwn, Santiago Sempere etc.
Per mi la dansa no té una forma sola, sino que és una energia continua i emocional.

Ella es Hellas. La coreógrafa Angela Lamprianidou transita a través de sus identidades (española, alemana y griega), y va entrando en tres diferentes realidades. Ángela nace en Alemania, es de origen griego y vive desde hace 11 años en Barcelona. Esta "melange" vital le permite fluir en estos tres conceptos geográficos y / o mentales.

Con la mitología griega y los bailes tradicionales griegos, establece un diálogo entre su biografía y la política actual. Nosotros y la polis.

"Zeus viene y roba a Europa. ¡Ojala que esto sucediera hoy en día!"

"Las entrevistas y encuentros entre público, invitados, Zeus y Europa pueden suponer una comida tan ligera como indigesta, así que, por favor, antes de este espectáculo no se debe comer, follar o cagar!"

"Tanz Tanz oder wir sind verloren (bailar, bailar o estamos perdidos) es lo único que nos queda? "

Angela Lamprianidou. Hola soy Angela Lamprianidou, hace 6 años que estoy creando espectáculos como Sitz, Alihop, Back to emotions, Katahrsis Loop. Mis espectáculos fueron invitados a Outnow Festival Alemania, Volles Kraft Spektakel, Mica Moca Belrin, Mercat de Les Flors, Ponec Teatre Prag. Soy licenciada en coreografía y nuevas técnicas de interpretación, por el Institut del Teatre en el 2008, y en Odontología, por la Universidad de Alemania, en el 1999. Vivo entre Berlín y Barcelona. He colaborado con Tokyo Porks, Tomeu verges, Constanza Macras, Alexandra Rauh, Carol Borwn, Santiago Sempere etc.
Para mí la danza no tiene una forma sola, sino que es una energía continua y emocional.

She is Hellas. Choreographer Angela Lamprianidou moves between her various identities (Spanish, German and Greek) and enters into different realities. Angela was born in Germany, her origins are Greek, and she has lived in Barcelona for the past 11 years. This combination of identities means she can flow between the three geographic and/or mental states.

  Using Greek mythology and traditional Greek dance, she establishes a dialogue between her biography and current politics. Us and the polis.

  "Zeus comes along and steals Europa. If only this could happen today!"

  "The interviews and encounters between audience, guests, Zeus and Europa are a meal both light and indigestible, so please make sure that you don't eat, fuck or shit before the show!"

  "Tanz, tanz oder wir sind verloren (dance, dance, or we are lost) - is this all that we have left?"

Hello! My name is Angela Lamprianidou, I am a choreographer and a performer. I have been creating performances such as Sitz, Back to Emotions, Alihop and Katharsis for the past six years. My shows have been presented at national and international festivals and theatres including  Mercat de les flors, Outnow, Volles Kraft Spektakel, Mica Moca Berlin and Ponec Theatre, Prague. I have a degree in Choreography and New Performance Techniques from the Institut del Teatre (2008) and another in Dentistry from the University of Germany (1999). I live between Berlin and Barcelona. I have collaborated with Tokyo Porks, Tomeu Verges, Constanza Macras, Alexandra Rauh, Carol Borwn and Santiago Sempere among others.
For me dance has more than one form, it’s a continuous and emotional energy.