Català /// Español /// English /// Française | |
[ MAPA ]
[ anticteatre@anticteatre.com ]
[ AdriAntic - RESIDÈNCIES ]
[ MAGAZINE]
[ VIDEO CANAL] [Descomptes]
[Fitxa tècnica]
[Recursos] |
QUI SOM /// QUIENES SOMOS /// ABOUT US /// QUI SOMMES-NOUS → |
2010 MEMÒRIA D’ACTIVITATS I ECONÒMICA /// Cat → |
NOTICIES NOTICIAS NEWS NOUVELLES |
Escena CRIM 8 a 11 DECEMBRE 2011 PROGRAMACIÓ COMPLETA/// → |
CAP D'ANY 2011
|
★ ESPECTACLE EN GIRA /// SHOW ON TOUR /// SPECTACLE EN TOURNÉE ★ /// DISTRIBUCIÓ D'ESPECTACLES - ACTUALITAT /// |
GUILLEM MONT DE PALOL i JORGE DUTOR
ESTRENAT/ ESTRENADO / PREMIERE / Reserva/ Booking/ Réservation: |
|
[+] info
¨Y per què John Cage?" intenta ser un estudi sobre so, significat i cos en un discurs donat. El poder del so de las paraules. So com estructura, com dinàmica que viatja i es transforma. Discurs sensorial i no significatiu. No volem significar, al contrari, volem designificar per endinsar-nos en el terreny d´allò sensitiu, d´allò relacional, d´allò perceptiu i corpori. El discurs pot ser qualsevol discurs. No es important el què diem sino com ho diem, quienes eines musicals i coreogràfiques utilitzem per destrossar el text i submergir-nos en el treball de l´intèrpret per suggerir i surfejar per les onades d´allò que no significa. Fragmentació, repetició i unisò son les nostres eienes de treball per composar aquesta estructura coreogràfica a la anomenarem DISCURS¨ Guillem Mont de Palol es va graduar a la SNDO (School for New Dance Development) a Amsterdam el 2006. Combina el treball per a diferents coreògrafs per així poder fer el seu propi treball. Com intèrpret treballa amb Mette Ingvartsen, Vincent Dunoyer, Andrea Bozic, Min Tanaka y Masu Fajardo. La seva obra es situa entre la dansa, la instal·lació, l’esdeveniment i la performance. Les seves últimes creacions són I need you to play that body i About George. |
"Y por qué John Cage? quiere ser un estudio sobre sonido y significado en un discurso dado. El poder del sonido de las palabras. sonido como estructura, como dinámica que viaja. Discurso sensorial y no significativo. No queremos significar, al contrario, queremos designificar para adentrarnos en el terreno de lo sensitivo, de lo relacional, de lo perceptivo y de lo corpóreo. El discurso puede ser cualquier discurso. No es importante lo que decimos sino cómo lo decimos, qué herramientas musicales y coreográficas utilizamos para destrozar el texto y submergirnos en el trabajo del intérprete para suggerir i surfear por las olas de lo no significativo. Fragmentación, repetición y unísono son nuestras herramientas para componer esta estructura coreográfica a la que llamaremos DISCURSO" Guillem Mont de Palol se graduó en la SNDO (School for New Dance Development) en Amsterdam en 2006. Combina el trabajo para diferentes coreógrafos para así poder hacer su propio trabajo. Como intérprete trabaja con Mette Ingvartsen, Vincent Dunoyer, Andrea Bozic, Min Tanaka y Masu Fajardo. Su obra se sitúa entre la danza, la instalación, el evento y la performance. Sus últimas creaciones son I need you to play that body y About George. Jorge Dutor estudió escenografía en la RESAD de Madrid. Tras pasar por el mundo del cine y la televisión, aterrizó en el ámbito de la danza y las artes escénicas. Trabaja con Pere Faura y Aitana Cordero. |
”Y por que John Cage?” is a study on sound and meaning in a given speech. The power of the sound of words; sound as structure, as a travelling dynamic. Sensorial rather than meaningful speech. We don’t want to have meaning, on the contrary, we want to remove the meaning in order to penetrate the realms of the senses, of relationships, of perceptions and of the physical. The speech could be any speech. What we say isn’t important, but how we say it, what musical and choreographic tools we use to deconstruct the text and submerge ourselves in the performance, surfing and insinuating the waves of no meaning. Fragmentation, repetition and echoing are the tools used in the composition of this choreographic structure that we shall call SPEECH. Guillem Mont de Palol graduated from the SNDO (School for New Dance Development) in Amsterdam in 2006. He then worked with different choreographs while at the same time developing his own creations. As a performer he has worked with Mette Ingvartsen, Vincent Dunoyer, Andrea Bozic, Min Tanaka and Masu Fajardo. His work slots in between dance installation, event and performance. His latest works are I need you to play that body and About George. Jorge Dutor studied stage design at RESAD in Madrid. After working in film and televison, he ended up in the field of dance and stage arts. He has worked with Pere Faura and Aitana Cordero.
|
"Et pour quoi John Cage ? veut être une étude sur le son et le sens dans un discours. La puissance des sons des mots, le son comme structure, comme une dynamique qui voyage. Un discours sensoriel et non significatif. Nous ne voulons pas signifier, au contraire, nous voulons designificar pour nous enfoncer dans le domaine du sensitif, du relationnel, le perceptif et le corporel. Le discours peut être n'importe quel discours. Ce n'est pas important ce que nous disons mais si la façon de le dire, quels outils musicaux et choréographiques on utilise pour détruire le texte et plonger dans le travail de l'interprète pour suggérer et surfer dans les vagues du non significatif. Une fragmentation, une répétition et un unisson sont nos outils pour composer cette structure choréographique que nous appellerons DISCOURS" Guillem Mont de Palol , diplômé par le SNDO (School for New Dance Development) à Amsterdam en 2006. Il travail avec différents chorégraphes, pour ainsi pouvoir continuer son travail. Comme interprète il travaille avec Mette Ingvartsen, Vincent Dunoyer, Andrea Bozic, Min Tanaka et Masu Fajardo. Son travail se place entre la danse, l’installation et la performance. Ses dernières créations sont, son I need you to play that body y About George. |
Escena CRIM 8 a 11 DECEMBRE 2011 Festival Plataforma CRIM |
Escena CRIM 8 a 11 DECEMBRE 2011 PROGRAMACIÓ COMPLETA/// → |
|
REVISTA Antic Teatre nº4 Juliol a Desembre 2011 (64 pàgines) Llegir /// Leer Online → MAGAZINE Antic Teatre nº4 July to December 2011 (64 pages) Read Online → |
PROGRAMA DECEMBRE 2011 DICIEMBRE 2011 DECEMBER 2011 DÉCEMBRE 2011 |
★ 30 Noviembre 1 i 2 Decembre 30 Noviembre 1 y 2 Diciembre 30 November 1 and 2 December 30 Novembre 1 et 2 Décembre ★ |
SILVIA SANT FUNK
HORARIS ESPECTACLE reservar: 93 315 23 54 anticteatre@anticteatre.com
www.anticteatre.com |
Direcció: Silvia Sant Funk |
[+] info
Un paradigma és com un conjunt de veritats acceptades de manera tàcita per una comunitat que vénen a conformar una cosmovisió, una entesa d'aquest. Per exemple que el rellotge marca el temps, que els diners valen el que indica la moneda, que un contracte obliga a les parts que el signen, que una casa és un refugi, que el llenguatge ens fa intel·ligents i el raonament lògic humans, que veure és creure, que cada efecte té una causa, que abans del dos hi ha el un, que tot el que existeix és mesurable, que el temps i l'espai són dues dimensions diferents, que el cos és un, que la continuïtat existeix ... Segons Thomas Kuhn tota crisi requereix una renovació dràstica de valors, una revolució, per a ser superada i portar a l'establiment d'un nou paradigma. A nivell macro d'una comunitat aquest procés és complex i llarg. Però, a nivell micro, la ficció escènica és una gran oportunitat per practicar la crisi, enderrocar convencions i anar a la recerca de noves formes d'acostar-se al present. En aquest moment presentem a l'Antic el resultat d'una primera etapa de treball en què estem a la recerca d'un present continu, en el qual l'espai i el temps es fan elàstics i ens ofereixen l'oportunitat d'una percepció renovada. Silvia Sant Funk (Barcelona, 1970). Es forma com a ballarina a Barcelona, amb estades a Nova York i Caracas. Treballa durant alguns anys amb diferents companyies de dansa nacionals i estrangeres (Mercè Boronat, Mudances, Arthur Rosenfeld, Maria Antònia Oliver…). Al 2000, amb la necessitat de fer un treball més personal, d'enderrocar fronteres artístiques i mantenir una dinàmica creativa, co-funda, amb Bea Fernández i Mònica Muntaner, el col·lectiu Las Santas amb les que també co-dirigeix l’espai La Poderosa.
|
Un paradigma es algo así como un conjunto de verdades aceptadas de manera tácita por una comunidad que vienen a conformar una cosmovisión, un entendimiento del presente. Por ejemplo que el reloj marca el tiempo, que el dinero vale lo que indica la moneda, que un contrato obliga a las partes que lo firman, que una casa es un refugio, que el lenguaje nos hace inteligentes y el razonamiento lógico humanos, que ver es creer, que cada efecto tiene una causa, que antes del dos está el uno, que todo lo que existe es mesurable, que el tiempo y el espacio son dos dimensiones diferentes, que el cuerpo es uno, que la continuidad existe … Según Thomas Kuhn toda crisis requiere una renovación drástica de valores, una revolución, para ser superada y llevarnos al establecimiento de un nuevo paradigma. Al nivel macro de una comunidad este proceso es complejo y largo. Pero, a nivel micro, la ficción escénica es una gran oportunidad para practicar la crisis, derribar convenciones e ir en busca de nuevas formas de asomarse al presente. En este momento presentamos en el Antic el resultado de una primera etapa de trabajo en la que estamos en busca de un presente continuo, en el que el espacio y el tiempo se hacen elásticos y nos ofrecen la oportunidad de una percepción renovada.
|
A paradigm is something like a group of truths tacitly accepted by a community that take the form of a cosmo-vision, an understanding of the present. For instance: that a clock marks time, that a contract binds the parties who sign it, that a house is a haven, that language makes us intelligent and logical reasoning human, that seeing is believing, that every effect has a cause, that one comes before two, that everything is measurable, that time and space are two different dimensions, that the body is one, that continuity exists…. According to Thomas Kuhn all crises require a drastic renewal of values, a revolution, to be overcome and lead to the establishing of a new paradigm. At the macro level of a community the process is complex and long. But on a micro level, theatrical fiction is a great opportunity in which to practice crisis, break down conventions and search for new ways of looking into the present. Our show at the Antic represents the results of a preliminary stage of work in which we search for a continuous present, where space and time become elastic and provide the chance to see things differently. When you come in, you will find two bodies doing something; when you leave they will still be doing it. Silvia Sant Funk (Barcelona, 1970), trained as a dancer in Barcelona with periods in New York and Caracas. For several years she worked with different dance companies, both national and international (Mercé Boronat, Mudances, Arthur Rosenfeld, Maria Antónia Oliver...). In 2000, feeling the need to work on a more personal level, to pull down artistic barriers and establish a creative dynamic, she co-founded the Las Santas collective together with Bea Fernandez and Mónica Muntaner, with whom she also runs the La Poderosa venue. With Las Santas and from La Poderosa she has pooled her talents as creator and performer with a continuous flow of projects based on and around the body. As one of the Santas she has created: Descontrolada (Uncontrolled), Ejercicio nº3 (Exercise Nº39), Bizarre, Apariencias o La otra piel (Appearances or The Other Skin), 3encuentros-Primer ensayo sobre el sinsentido (3 encounters – First rehearsal on lack of meaning), Space Invaders and the recent solo Ella entra (She enters).
|
Un Paradigme signifie un ensemble de vérités acceptées de manière tacite par un groupe de personnes, qui ayant une vision commune des choses, ont une même compréhension du présent. Selon thomas Khun toute crise nécessite une rénovation drastique des valeurs pour être résolue et permettre la mise en place d’un nouveau paradigme. Au niveau d’une large communauté, ce processus est long et complexe, mais à un micro niveau, la fiction scénique est un bon moyen de provoquer la crise, mettre à bas des conventions et trouver de nouvelles formes pour se pencher sur le présent. Nous présentons à l’« Antic Teatre » le résultat d’une première étape de travail où nous sommes à la recherche d’un présent continue, dans lequel l’espace et le temps se font élastiques et nous offrent l’opportunité d’une perception renouvelée. Vous entrerez dans l’espace scénique et trouverez deux corps en mouvement, vous repartirez et les laisserez encore en pratique autour du même concept.
|
★ 3 i 4 DecembreE 3 y 4 Diciembre 3 & 4 December 3 et 4 Décembre ★ |
CECILIA COLACRAI
HORARIS ESPECTACLE reservar: 93 315 23 54 anticteatre@anticteatre.com
www.anticteatre.com |
Coreògrafa i intèrpret: Cecilia Colacrai Projecte apadrinat por: la cia. Nats Nus/Toni Mira Amb la col·laboració de: Agraïments: MO, Berta, Xus, Mar, Rebecca, Sole, Claudia, Aimé, Rita, Rosa. http://www.dansacat.org/directori/1/fitxa/160/
|
[+] info
“no hi ha història muda. Per molt que la cremin, per molt que la trenquin, per molt que la menteixin, la memòria humana es nega a callar-se la boca. El temps que va ser segueix bategant, viu dins del temps que és” Això ho va dir Galileu. Cecilia Colacrai. Ballarina, coreògrafa i professora de dansa contemporània. L’any 2002 es trasllada a Barcelona on continua la seva formació professional i col·labora amb diferents coreògrafs com: Alexis Eupierre (Cia. Lapsus), Toni Mira (Cia. Nats Nus), Montse Colomé, Santi San Pere, Emmanuel Grivet (França), Grupo República Cênica (Brasil) i Gabriela Solini, entre d’altres. Ha co-dirigit les companyies “Lila Parra” (2006-08) i “Viento Sur” (2002-04). Crea el seu primer solo: “sola?” al 2005 que ja s’ha presentat a diferents festivals d’Espanya, França, Itàlia, Mèxic i Argentina.
|
“No hay historia muda. Por mucho que la quemen, por mucho que la rompan, por mucho que la mientan, la memoria humana se niega a callarse la boca. El tiempo que fue sigue latiendo, vivo dentro del tiempo que es” Esto lo dijo Galeano. Cecilia Colacrai. Bailarina, coreógrafa y profesora de danza contemporánea. Desde el año 1995 se interesa en profundizar en áreas de la danza contemporánea, la improvisación, composición coreográfica, alineamiento, contact improvisación y otras disciplinas relacionadas con el movimiento. En el año 2002 se traslada a Barcelona, (España) donde continúa su formación profesional. En la actualidad trabaja junto a Jorge Albuerne en las piezas de danza-circo “Gira” y “Ultimo, el baile”; con Joao Costa Lima en la pieza “Azul como uma laranja”; es parte del proyecto de video-danza que se desarrolla en la prisión de mujeres y hombres de Can Brians; se encuentra en proceso creativo de las pieza “La incorruptible belleza de la distancia”, entre otros. |
“No history is mute. No matter how much they own it, break it, and lie about it, human history refuses to shut its mouth. The time that was continues to tick inside the time that is.’ Galeano told us.” Ever since 1995 her aim has been to explore contemporary dance, improvisation, choreographic composition, alignment, contact improvisation and other disciplines related to movement. In 2002 she moved to Barcelona, Spain, where she continued her professional training. She is currently working with Jorge Albuerne on dance and circus pieces Gira (Turn) and Último, el baile (The dance, Last), which have been performed at various festivals in Spain, France and Germany; and with Joao Costa Lima on the piece Azul como uma laranja (Blue as an orange), shown at festivals around Spain and Argentina. She is also involved in a video-dance project that takes place at the mixed prison of Can Brians and is working on her next show.
|
"L'histoire muet n'existe pas. Pour autant qu'elle brûle, pour autant qu'elle casse, pour autant qu'elle menti, la mémoire humaine refuse de se taire. Le temps qui est passé continue a se battre, vivant dans le temps présent." Ceci dit Galeano (Extrait du livre "De A à X», par John Berger) Cecilia Colacrai. Danseuse, chorégraphe et professeur de danse contemporaine. Instituto Superior de Danzas Isabel Taboga (Argentina 2000). Depuis 1995, elle s'intéresse a s'approfondir dans les domaines de la danse contemporaines, l'improvisation, la composition chorégraphique, l'entrainement, improvisation contact et d'autres disciplines liées au mouvement. En 2002 elle s'est déplacé a Barcelone ou elle continua sa formation professionnelle.
|
Escena CRIM 8 a 11 DECEMBRE 2011 Festival Plataforma CRIM |
|
|
★ 8 Decembre 8 Diciembre 8 December 8 Décembre ★ |
YURIE UMAMOTO
HORARIS ESPECTACLE |
Concepte i interpretació: Yurie Umamoto i Clara Tena
|
[+] info
Quan vam començar Feather Leather a Nova York l’any 2008, cap de les dues sabia el què havia iniciat. El nostre interès principal va ser desenvolupar una activitat creativa entesa com una partida de ping-pong, en la que els jugadors poden utilitzar qualsevol format (moviment, so, imatge, text,…) per tal de crear un “ping” i obtenir un “pong”; una resposta basada en la reinterpretació i transformació del projectil inicial. Jo et passo una foto, tu em passes un cançó, jo et passo una ball, etc… Amb aquesta estratègia la xarxa d’intercanvis s’ha anat estenent cap a nous participants, disciplines i geografies.
CLARA TENA Formada en dansa contemporània entre Barcelona i Nova York. Ha treballat amb Alexis Eupierre a la companyia Lapsus, tragantDansa, John Jasperse i Elena Albert. YURIE UMAMOTO Comença la seva formació en dansa clàssica a Tokyo. Després d’estudiar a R.I.D.C. de París, es trasllada a Amsterdam per continuar amb la seva formació a la SNDO (School for New Dance Developement), on es gradua l’any 2010. El 2008 inicia el projecte Feather Leather amb l’artista catalana Clara Tena i creen I Am An Orphan de la Valley.
|
Cuando empezamos Feather Leather en Nueva York en 2008, ninguna de las dos sabía lo que había iniciado. Nuestro interés principal fue desarrollar una actividad creativa a modo de partida de ping-pong, en la que los jugadores pueden utilizar cualquier formato (movimiento, sonido, imagen, texto, ...) para crear un "ping" y obtener un "pong "; una respuesta basada en la reinterpretación y transformación del proyectil inicial. Yo te paso una foto, tú me pasas un canción, yo te paso un baile, etc... Con esta estrategia la red de intercambios se ha ido extendiendo hacia nuevos participantes, disciplinas y geografías.
CLARA TENA Formada en danza entre Barcelona y Nueva York. Ha trabajado con Alexis Eupierre en la compañía Lapsus, tragantDansa, John Jasperse y Elena Albert. YURIE UMAMOTO Empieza su formación en danza clásica en Tokyo. Después de estudiar en R.I.D.C. en París, se traslada a Amsterdam para continuar con su formación en SNDO (School for New Dance Developement), donde se gradúa en el año 2010.
|
When we began Feather Leather in New York in 2008 neither of us knew what we had started. Our main interest was to develop a creative activity by using the strategy of a ping-pong game, where the players can use any format they please (movement, sound, image, text...) to create a “ping”, and get a “pong” back, or rather, a response based on the reinterpretation and transformation of the first projectile. I send you a picture, you send me a song, I send you a dance, etc… With this strategy the exchange network has spread to new participants, disciplines and geographies.
YURIE UMAMOTO She first started learning classical ballet in Tokyo. After studying at R.I.D.C. in Paris, she moved to Amsterdam to study at SNDO (School for New Dance Development), from where she graduated in 2010.
In 2008 in New York, she started Feather Leatherwith Catalan artist Clara Tena and created I Am An Orphan de la Valley. Her latest works are Piece No.5 and RECYCLISTING SONG, which have been presented in Amsterdam, Berlin and Salzburg. She has been also participating as a performer in other artists’ projects; Lea Martini,Theo Cowley, Caroline D’Haese and Leena Keizer.
|
Quand nous avons commencé 'Feather Leather' a New York en 2008, ni l'une ni l'autre savait ce qu'on avait commencé. Notre intérêt principal était de developer une activité creative utilisant la stratégie d'un jeu de ping-pong, ou les joueurs peuvent se servir de n'importe quelle format (mouvement, son, image, texte...) pour pouvoir créer un "ping", et de recevoir un "pong" en retour. En autres mots, recevoir une réponse basée sur la ré-interpretation et transformation de la première projectile. Je t'envoie un image, tu m'envoies en réponse une chanson, je t'envoie une danse, et ainsi de suite. Feather Leather est un procés cumulatif continuel ou on peut partager des situations, échanger certaines choses et dévoiler nos rencontres. CLARA TENA Clara Tena s'est formée en danse a Barcelone et a New York. Elle a travaillé avec la compagnie de danse Lapsus d'Alexis Eupierre, TragentDansa, John jasperse et Elena Albert. YURIE UMAMOTO Elle a commencé son parcours avec la danse classique a Tokyo. Après ses études au R.I.D.C. a Paris, elle a déménagé a Amsterdam pour étudier au SNDO (school for new dance development), ou elle s'est diplômé en 2010.
|
★ 8 Decembre 8 Diciembre 8 December 8 Décembre ★ |
PERE FAURA
HORARIS ESPECTACLE |
un projecte de Pere Faura i Iñaki Álvarez |
[+] info
Diari d’accions és un projecte escènico-visual que proposa noves mirades per entendre i desentendre la relació entre llenguatge i acció, entre paraula i moviment, entre partitura i execució. A través de la utilització de retalls de premsa diària com a element motor del procés de creació, el projecte proposa l’escenificació de titulars de diaris com a manifestació poètica i coreogràfica. Un exercici físic, visual i poètic que explora l'espai entre expectatives prèvies i realització final, entre literalitats lingüístiques i metàfores escèniques. Iñaki Álvarez i Pere Faura es van conèixer el 2010 en una cita A cegues organitzada per el Festival Escena Poblenou de Barcelona, que cada any posa en contacte un artista visual amb un artista escènic. D’aquella col·laboració en va sorgir la seva primera performance-instalació titulada “Los títulos nunca mueren”. Actualment estan treballant en el projecte teatral Diari d'accions, on tal com passava en el primer projecte, s’utilitzen els diaris tant com a font d’inspiració per a la recerca de continguts, com a material plàstic de treball.
|
Diari d’accions es un proyecto escénico-visual que propone nuevas miradas para entender y desentender la relación entre lenguage y acción, entre palabra y movimiento, entre partitura y ejecución. A través de la utilitzación de recortes de prensa diaria como elemento motor del proceso de creación, el proyecto propone la escenificación de titulares de periódicos como manifestación poética y coreográfica. Un ejercicio físico, visual y poético que explora el espacio entre expectativas previas y realización final, entre literalidades lingüísticas y metáforas escénicas. Iñaki Álvarez y Pere Faura se conocieron en el 2010 en una cita A ciegas organizada por el Festival Escena Poblenou de Barcelona, que cada año pone en contacto un artista visual con un artista escécnico. De aquella colaboración surgió su primera performance-instalación titulada Los títulos nunca mueren. Actualmente están trabajando en el proyecto teatral Diari d'accions, dónde al igual que en el primer proyecto, se usan los periódicos tanto como fuente de inspiración para la búsqueda de contenidos, como material plástico de trabajo.
|
Diari d’accions is a multidisciplinary performance that proposes new ways to understand and misunderstand the relations between language and action, between words and movement, between score and execution. Using press cuttings as a driving force for the creative process, the project conceives the staging of newspaper headlines as a manifestation both poetic and choreographic. A physical, visual and poetic exercise that explores the space between expectactions and results, between linguistic literalities and staged metaphors. Iñaki Álvarez and Pere Faura met in 2010 through A blind date organised by Festival Escena Poblenou in Barcelona, which every year brings together a visual artist and a performance artist. Their collaboration on that occasion led to their first performance-installation called “Los títulos nunca mueren” (Headlines never die). At the moment, they are working on the theatre project "Diari d'accions", in which, as they did for their first project, they use newspapers both as a source of inspiration and as the phyisical material with which they work.
|
Diari d'accions est un spectacle multi-disciplinaire qui propose de nouvelles manières de comprendre et mal comprendre les relations entre le langage et les actions, entre les paroles et le mouvement et entre la partition et l'exécution. Utilisant des coupures de presses comme rôle moteur pour le processus créatif, le projet conçoit la mise en scène de manchettes de journaux comme une manifestation à la fois poétique et chorégraphique. Iñaki Alvarez and Pere Faure se sont rencontrés a travers A Blind Date organisé par le Festival Escena Poblenou a Barcelone, qui uni chaque année un artiste visuel et un artiste interprète. Leur collaboration durant cette occasion à mené a leur première performance-instalation intitulé "los titulos nunca mueren" ( Les Manchettes ne meurent jamais).
|
★ 8 Decembre 8 Diciembre 8 December 8 Décembre ★ |
ANNA BUSSEY,
HORARIS ESPECTACLE |
|
[+] info
En any 2010 va conèixer a Anna Bussey d'una manera casual compartint espai de treball, va ser una connexió immediata amb un algo de “Deja vu”, coincideixen sobretot en el desig d'investigar el llenguatge del tango en unió a la dansa contemporània. Sorpresos per la no premeditació en tot el procés d'acostament i re-coneixement van decidir utilitzar el "Atzar" com a pedra angular per a la recerca de un lñenguatge y motivació de la peça “Happenstance” Abans d'això van preparar una performance de tango en una coneguda tanguearía de Barcelona, alguna cosa, espontani ,gairebé sense preparació prèvia que els animo encara més a aprofundir en la idea que causes independents poden coincidir en un succés sense necessitat de preconcebre la idea "causa -efecte "
|
En año 2010 conoció a Anna Bussey de una manera casual compartiendo espacio de trabajo, fue una conexión inmediata con un algo de “Deja vu” , coinciden sobre todo en el deseo de investigar el lenguaje del tango en unión a la danza contemporánea. Sorprendidos por la no premeditación en todo el proceso de acercamiento y re-conocimiento decidieron utilizar el “Azar” como piedra angular para la investigación en el lenguaje y motivación de la pieza “Happenstance”.
|
Since meeting each other last year, Carlos and Anna have found overlapping ground between the languages of tango and contemporary dance, and began exploring this connection. The theme of “incidental occurence” is explored in this work in progress, tango being a metaphor for chance, based on improvisation within a code. The incidental or ordained meeting of 2 people, and the ensuing cause and effect of a relationship unfolding.
|
Depuis leur rencontre l’année passé, Carlos et Anna ont trouvé de la terre commune entre la danse contemporaines et le tango argentin, et ils collaborent depuis. Leur investigation ensemble cherche un language corporal integrant des elements clés que partage les deux danses: l’écoute, le poids et le transfer energétique. Cette pièce “Happenstance” est un work in progress, qui a comme thèmatique le hasard, et qui regarde le mecanisme de cause et effet sous la loupe d’une relation a travers les années. |
★ 9 Decembre 9 Diciembre 9 December 9 Décembre ★ |
MELENA
HORARIS ESPECTACLE |
Creació: MELENA / Aimé Pansera i Félix Padrón Coaching: Tomàs Aragay Agraïments: Tanya Beyeler i Rosa Muñoz Amb el suport de: tragantPROCESSOS#11, Residències La Caldera 2011 www.wix.com/aimemalena/melenacolectiva→
|
[+] info
Puc ser el toro. No imito ni represento, sóc el toro. També podria portar un vestit de llums, o un capot. Potser només aquestes paraules. Yo soy El Juli és una noia en un espai escènic. En aquest espai caben el seu imaginari, els seus somnis i fantasmes. Els universos taurí i tauromàquic, subjectius, són l'origen d'aquesta exploració de l'esdeveniment escènic com a fàbrica, com a laboratori. El col·lectiu MELENA és una iniciativa d’Aimé Pansera per agrupar persones que treballen en projectes artístics propis, aliens i en col·laboració. Aimé Pansera va iniciar la seva formació escènica a Buenos Aires, completant-la amb estudis teòrics en la mateixa disciplina a la Universitat de París 3. A Barcelona des de 2008, treballa com a assistent de direcció per a dansa, com a col·laboradora i en la dramatúrgia de peces vàries, desenvolupant també els seus propis projectes. Félix Padrón és escenògraf i realitzador, treballa a Buenos Aires en companyies de teatre independent i en teatres públics, com el Teatro San Martín i el Teatro Nacional Cervantes, desenvolupant un llenguatge que tradueix la dramatúrgia particular a cada projecte a l'àrea semàntica de l'espai escènic.
|
Puedo ser el toro. No imito ni represento, soy el toro. También podría llevar un traje de luces, o un capote. Quizá sólo esas palabras. El colectivo MELENA es una iniciativa de Aimé Pansera para agrupar personas que trabajan en proyectos artísticos propios, ajenos y en colaboración. Aimé Pansera inició su formación escénica en Buenos Aires, completándola con estudios téoricos en la misma disciplina en la Universidad de París 3. En Barcelona desde 2008, trabaja como asistente de dirección para danza, como colaboradora y en la dramaturgia de piezas varias, desarrollando también sus propios proyectos. Félix Padrón es escenógrafo y realizador, trabaja en Buenos Aires en compañías de teatro independiente y en teatros públicos, como el Teatro San Martín y el Teatro Nacional Cervantes, desarrollando un lenguaje que traduce la dramaturgia particular a cada proyecto al área semántica del espacio escénico.
|
I can be the bull. I neither imitate nor represent, I am the bull. I might also wear a bullfighter's costume, or a cape. Perhaps only these words. Yo soy El Juli is a girl in a performance space. In this space are her imaginary world, her dreams and her ghosts. The universes of bulls and bullfighting – both subjective – are the source for this exploration of performance as a factory, as a laboratory. MELENA Collective is Aimé Pansera's initiative to bring together artists working alone, for others, or in collaboration. Aimé Pansera began studying performing arts in Buenos Aires, following this with theoretical training in the same field at the University of Paris 3. Settled in Barcelona since 2008, she works as an assistant director for dance, collaborates on and is the dramaturge for various works, and develops her own projects.
|
Je peux être le taureau. Je n'imite ni représente, je suis le taureau. Je pourrais porter aussi un habille de toréador, ou une cape. Peut être seulement ces mots. 'Yo soy El Juli' est une fille dans un espace performative. Dans cet espace est son monde imaginaire, ses rêves et ses fantômes. Les univers de taureaux et de toréadors -les deux étant subjectifs - est la source de cetter exploration de performance comme une usine, comme un laboratoire. Une initiative d'Almé Pansera, la MELENA Collective unit des artistes qui travaillent seuls, pour d'autres ou dans des collaborations. Félix Padrón est un directeur de theatre et un concepteur, travaillant a Buenos Aires avec des compagnies de theatre indépendants tel que Teatro San Martìn et Teatro Nacional Cervantes. Il travaille dans le développement d'un langage qui traduit la dramaturgie spécifique de chaque projet dans les sémantiques de la scène.
|
★ 9 Decembre 9 Diciembre 9 December 9 Décembre ★ |
SUMINISTROSDOMENEC
HORARIS ESPECTACLE |
Intèrprets ballarines i actorals: Mariona Castells i Anna García de Andoin
|
[+] info
Per exemple, un viatge en tren. Per exemple una dona, un tren, un maquinista i la seva ajudant. Per exemple, dansa, música i teatre. Per exemple, de la necessitat en el nostre camí de trobar un moment de pausa, de 'break’ per poder enfrontar-nos al nostre present i així poder dibuixar el nostre futur, vivenciant ni que sigui per uns breus instants, qui hem estat, qui som i qui volem ser. suministrosdomenec treballa elaborant variacions de dansaa partir del material dramàtic: quiero rosasi the break. Pròximes estrenes: (in)fusion's break (25 de novembre de 2011 - Centre Cívic Besòs dins del festival (in)fusión flamenca), antic’s break (desembre 2011 - Teatre Antic dins de Escena Criminal) i besòs break (Centre Cívic Besòs amb la participació dels alumnes dels tallers regulars del centre - març/abril de 2012)
|
Por ejemplo, un viaje en tren. Por ejemplo una mujer, un tren, un maquinista y su ayudante. Por ejemplo, danza, música y teatro. Por ejemplo, de la necesidad en nuestro camino de encontrar un momento de pausa, un ‘break’ para poder enfrentarnos con nuestro presente y así poder dibujar nuestro futuro, vivenciando ni que sea tan solo por unos instantes, quién hemos sido, quienes somos i quienes queremos ser. suministrosdomenectrabaja elaborando variaciones de danzaa partir del material dramático: quiero rosasy the break. Próximos estrenos: (in)fusion's break (25 de noviembre de 2011 - Centre Cívic Besòs en el festival (In)fusión flamenca), antic’s break (diciembre 2011 - Teatre Antic en Escena Criminal) y besòs break (Centre Cívic Besòs con la participación de los alumnos de los talleres regulares del centro - marzo/abril de 2012)
|
For example, a train journey. For example a woman, a train, a train driver and his assistant. For example, dance, music and theatre. For example, the need to find a moment on our journey in which to pause, a 'break' in which to face our present so we can design our future, and experience even if only for a few brief moments, who we have been, who we are and who we want to be. suministrosdomenec works producing dance variations from their dramatic material: quiero rosasandthe break.
|
Par exemple, un voyage de train. Par exemple une femme, un train, un chauffeur de train, et son assistent. Par exemple la danse, la musique et le theatre. Par exemple, le besoin de trouver un moment dans notre voyage pour s'arrêter, et faire une pause dans laquelle nous pouvons faire face a notre présent pour pouvoir modeler notre future. Pour vivre l'expérience, même pour seulement quelques moments brefs, de qui on était, de qui nous sommes et qui nous voulons être. suministrosdomenec travaille en produisant des variations de danse de leur matérielle dramatique: "quiero rosas" et "the break" Projet quiero rosas Projet the break Nouveautés: (in)fusion's break (25 Novembre 2011 - Centre Cívic Besòs dans le festival (in)fusion flamenca) antic's break (decembre 2011 - teatre Antic in Escena Criminal) et Besòs break (Centre Cívic Besòs ) qui implique des étudiants de les stages régulières tenues au centre - Mars/avril 2012)
|
★ 9 Decembre 9 Diciembre 9 December 9 Décembre ★ |
ANDREA VICENTE, PHOEBE OSBORNE, CAROLA ORTIZ, URSA
SEKIRNIK I JOANNA SERRA
HORARIS ESPECTACLE |
Amb el suport de: CRAP
|
[+] info
An invitation to be seen: Nous Territoris és una improvisació estructurada i desenvolupada que explora les diferents maneres de comprendre el concepte de territori. Aquest work in progress expandeix el territori comu i il·lumina el vague, l’indefinit i l’efímer que coexisteix amb els límits del territori. En aquest projecte inacabat hem descobert que els diferents punts de vista sobre territori ens dónen suport i permeten l'expansió de la nostra creativitat. Aquesta peça sempre té el mateix format, un mètode desenvolupat per Osborne, Vicente i Ortiz durant la seva residència en conjunt aquesta tardor: 10 minuts de silenci, 10 minuts de so vocal, i 30 minuts d'improvisació col·lectiva. La pràctica consisteix en una investigació espontània del territori on la música, el moviment i l’escenografia es transformen constantment per descobrir paisatges onírics sorgits dels límits de la nostra col·laboració, els quals es convida a presenciar ara. Tres artistes de diferents disciplines que no es coneixien es van trobar per dur a terme la residència NodesCartisRes2011, organitzada per l’associació Nodes de Gràcia.. Carola Ortiz (Catalunya) és músic, Andrea Vicente (Catalunya) és artista visual, i la ballarina Phoebe Osborne (Califòrnia), s’han trobat en una pràctica d'improvisació basada en dos conceptes: convidar al públic a l'experiència de ser vist i explorar la idea del territori. En l'actualitat han convidat a dues artistes basades en el moviment, Ursa Sekirnik (Eslovènia) i Joanna Serra (Catalunya), a unir-se en aquesta pràctica i seguir juntes la recerca. |
An invitation to be seen: Nuevos Territorios. Una improvisación estructurada y desarrollada que explora las diferentes maneras de comprender el concepto del territorio. Tres artistas de diferentes disciplinas que no se conocían, se encontraron para llevar a cabo la residencia NodesCartisRes2011, organizada por la asociación Nodes de Gracia
|
An Invitation to be seen: Nous Territoris is a structured and developed improvisation that explores our understandings of territory. The work-in-progress expands the common ground and illuminates the vague, undefined, unlimited and ephemeral that co-exists
|
"An Invitation to be seen: Nous Territoris" est une improvisation structurée et développée qui explore notre compréhension de la territoire. Ce travail en processus agrandit la terre commune et illumine la vague, le non-défini, l'illimité et i'éphémère que co-existent dans les limitations de territoire. Trois artists de disciplines différentes qui se sont connus pendant une résidence de NodesCartisRes2011 a Gracia, Barcelone. Carola Oritz (Catalogne), une musicienne, Andrea Vincente (Catalogne), un artiste visuel et du mouvement et Phoebe Osborne (Californie/UK) ont trouvées une pratique d'improvisation basé sur 2 concepts: inviter l'expérience d'être vu, et explorer le territoire. Couramment elles ont invités 2 artistes de mouvement, Ursa Sekirnik (Slovénie) et Joanna Serra (Catalogne) a pratiquer et jouer avec eux.
|
★ 10 Decembre 10 Diciembre 10 December 10 Décembre ★ |
ALBERT QUESADA
HORARIS ESPECTACLE |
ICoreògraf: Albert Quesada
|
[+] info
Slow Sports és un projecte que explora la fascinació pels esports, i la manera com es viuen. També explorarem com s’estructura per a l’espectador l’experiència dels esports de competició: com s’organitzen els esdeveniments atlètics, com es presenten i es comenten a través dels mitjans de comunicació (a través de la televisió, als documentals, la radio i la premsa).
A 2005, Albert va començar a treballar en Solo on Bach & Glenn (2005-2008), una peça que ha anat creixent i gira des de llavors, i que va donar origen al duet Solos Bach & Gould (2010). Albert està actiu tant a l’escenari com en la creació de vídeo, que, juntament amb els seus altres treballs s'han presentat a nivell internacional. Des de juny 2009 Albert balla amb la companyia ZOO - Thomas Hauert. Actualment està girant l’espectacle Trilogy amb Vera Tussing, una velada de peces curtes basades en estructures musicals. Albert Treballa amb Benjamin Vandewalle, i està preparant el seu espectacle Slow Sports, que s’estrenarà a l’abril de 2012. |
Slow Sports es un proyecto que explora la fascinación por los deportes, y la manera como se viven.
En 2005, Albert comenzó a trabajar en Solo donde Bach & Glenn (2005-2008), una pieza que ha ido creciendo y gira desde entonces, y que dio origen al dúo Solos Bach & Gould (2010). Albert está activo tanto en el escenario como en la creación de vídeo, que, junto con sus otros trabajos se han presentado a nivel internacional. Desde junio 2009 Albert baila con la compañía ZOO - Thomas Hauert. Actualmente está girando el espectáculo Trilogy con Vera Tussing, una noche de piezas cortas basadas en estructuras musicales. Albert Trabaja con Benjamin Vandewalle, y está preparando su espectáculo Slow Sports, que se estrenará en abril de 2012.
|
Slow Sports is a project that explores the fascination with sports and how they are experienced. The piece will explore the way athletes experience movement, the physicality of athletes and sportsmen: their bodies, their beauty, their rhythmical movements, their facial expressions, the sounds their actions produce. We will also explore how the experience of competitive sports is structured for the spectator: how athletic events are organised, how they are portrayed and commented on in the media (through television, documentaries, radio and newspapers).
In 2005 Albert started working on Solo on Bach & Glenn (2005-2008), a piece which has been growing and touring since, and which gave birth to the duet Solos Bach & Gould (2010). Albert is active both in stage performances and in making dance videos which, along with his other works, have been shown internationally. Since June 2009 Albert has been dancing with the ZOO – Thomas Hauert company. He is currently touring Trilogy with Vera Tussing, an evening of three short pieces based on musical structures. He works with Benjamin Vandewalle and is setting up his next project Slow Sports, which will premiere in spring 2012.
|
Slow Sports est un projet qui explore la fascination avec les sports et comment on les ressentent. Nous explorons aussi comment l'expérience de sports compétitifs est structuré pour le spectateur: comment les evenements sportifs sont organisées, comment ils sont représentés et les commentaires dans les médias (a travers la télévision, les documentaires, a la radio et les journaux). Albert Queseda s'est formé a P.A.R.T.S (2004-2008) a Bruxelles, et au Hogeschool voor de Kunsten (MTD, 2003-2003). Auparavant, il a étudié la Philosophie et l'Ingénierie Multimédia a Barcelone. Au cours de ses études il a organisé des jams hebdomadaires a P.A.R.T.S et a enseigné des classes et des stages dans diverses lieux autour de Bruxelles.
Albert est actif à la fois dans la performance scénique et dans la création de vidéos danse, qui ont été présentés, ensemble avec ses autres oeuvres, sur le plan international. Depuis Juin 2009, il danse avec ZOO - la compagnie de Thomas Hauert. Il tourne couramment Trilogy avec Vera Tussing, une soirée de trois courtes pièces basées sur des structures musicaux. Il travaille aussi avec Benjamin Vandewalle et présentera ce nouveau projet Slow Sports, qui aura sa première officielle au printemps 2012. |
★ 10 Decembre 10 Diciembre 10 December 10 Décembre ★ |
POH PRODUCTIONS
HORARIS ESPECTACLE |
Direction and Choreography: Phoebe Osborne
|
[+] info
Un treball en procés que vol ser una resposta a l’esforç i al sucumbir. Gone Over Here simplement esmenta i es posiciona a prop del que és estimat. Espera inspirar en la proximitat de la lògica i la poesia.
|
Una respuesta al esfuerzo y al sucumbir. Gone Over Here simplemente menciona y se posiciona cerca de lo que es querido. Espera inspirar en la proximidad de la lógica y la poesía.
|
A response to effort and surrender. Gone Over Here merely mentions and stands by that which is loved, while hoping to inspire with the proximity of logic and poetry.
|
Une réponse a l'effort et de succomber. Gone Over Here mention simplement et se solidarise ce qui est aimé, et cherche a inspirer avec un voisinage de logique et poésie. Poh Productions a été fondé par Ona Fusté et Phoebe Osborne en 2009. En tant qu'investigatrices du mouvement, son et espace, elles ont découvertes leur ambition acharnée commune de composer et utiliser la violence, la mémoire, l'érotisme, la résistance, l'embarras et la terreur de l'expérience humaine a travers l'art de la performance physique. Avec un intérêt spéciale dans le rapport et les complexités de la "performance d'identité", Poh Productions invitent et composent des expériences d'images saisissantes et un dynamisme incarné.
|
★ 10 Decembre 10 Diciembre 10 December 10 Décembre ★ |
MARTIR
HORARIS ESPECTACLE |
al moviment i a la veu: Mar Medina |
[+] info
Pillow Willow balla un rally d'amor MARTIR som Mar Medinadóttir, nascuda a Badalona i crescuda a Barcelona, i Tirso Tirsoson, nascut a Barcelona i crescut a Badalona. No som germans, tot i que podriem ser-ho, ni vivim vides creuades, ni paral.leles. No ens coneixem des de fa massa temps però ens assemblem una mica i sabem, entre d'altres coses, que les nostres mares ens obsequiaven amb un plat de “pajaritos fritos” cada divendres nit. Cuinat i presentat de la mateixa manera: oberts per la meitat i amb el seu all i el seu julivert. Hem pensat que potser era una moda dels 70 però igual és una peculiaritat del nostre cas i no ho sabem.
|
Pillow Willow baila un rally de amor MARTIR somos Mar Medinadóttir, nacida en Badalona y crecida en Barcelona, y Tirso Tirsoson, nacido en Barcelona y crecido en Badalona. No somos hermanos, aunque podríamos serlo, ni vivimos vidas cruzadas, ni paralelas. No nos conocemos desde hace demasiado tiempo pero nos parecemos un poco y sabemos, entre otras cosas, que a ambos nuestras madres nos obsequiaban con un plato de pajaritos fritos cada viernes noche. Cocinado y presentado de igual manera: abiertos por la mitad y con su ajo y perejil. Hemos pensado que quizás era una moda de los 70 pero igual es una peculiaridad de nuestro caso y no lo sabemos.
|
Pillow Willow dances a rally of love MARTIR we are Mar Medinadóttir, born in Badalona and raised in Barcelona, and Tirso Tirsoson, born in Barcelona and raised in Badalona. We are not brothers, but could be, and neither live crossed lives or parallels ones. We don't know each other for too long but we resemble each other a bit and we know, among other things, that both our mothers gave us a plate of fried birds every Friday night. Cooked and presented the same way: open down the middle and with its garlic and its parsley. We thought that maybe it was a fad of the 70 but maybe is a peculiarity of our case and we don't know.
|
Pillow Willow danse un rallye d'amour Mar Medinadóttir et Tirso Tirsoson nous sommes MARTIR, moi je suis né elle a Badalone et grandi à Barcelone et il est né à Barcelone et grandi à Badalona. Nous ne sommes pas frères, mais pourrait l'être, notres vies ne se croisent pas ou sont parallèles. Nous ne savons pas de l'autre trop longtemps mais nous nous ressemblons un peu et nous savons, entre autres choses, que nos deux mères nous a donné une assiette des oiseaux frites chaque vendredi soir. Cuit et présenté de la même façon: ouverte au milieu et avec son ail et son persil. Nous avons pensé que c'était peut-être un effet de mode des années 70 mais peut être encore une particularité de notre cas et nous ne savent pas. |
★ 11 Decembre 11 Diciembre 11 December 11 Décembre ★ |
EL TURONET DANSA-LAIA MINGUILLÓN
HORARIS ESPECTACLE |
Producció: El turonet dansa Amb la col·laboració de: CoNCA Col.laboradors: www.elturonetdansa.com →
|
[+] info
Filage bloc, un trajecte d’emocions relacionades amb la dansa i la muntanya.
|
Filage bloc, un trayecto de emociones relacionadas con la danza y la montaña. |
Filage bloc, a journey of emotions related to dance and the mountain. The merging of two physical skills: dance and rock climbing. Everything that nature’s proximity and distance awakens in us. A journey to keep travelling. "Each atom of that stone, each mineral flake of that night filled mountain, in itself forms a world. The struggle itself toward the heights is enough to fill a man's heart."
Dancer, actress, choreographer and creator of El Turonet dansa. Member of the CrIM platform (Creadors independents en moviment) and Apdc. Outdoors physical and sport activities trainer. Trained at various centres in Esparreguera and Barcelona, including the Institut del Teatre de Barcelona. She has been a professional dancer for more than 10 years, working with companies such as Cia. Cienfuegos or Cia. La Mandarina, as well as on independent projects as an actress, choreographer, choreography assistant, and creating dance improvisations and videodance. Since 2007 she has devised her own work with El turonet dansa. Filage bloc is her latest creation, co-produced by Festival LOLA, sponsored by Sol Picó and in collaboration with CoNCA, among others.
|
Filage bloc, un voyage d'émotions lié au mouvement et la montagne. Le fusionnement de deux compétences physiques: la danse et l'escalade. "Chaque atome de cette pierre, chaque flocon minéral de cette montagne remplie de nuit, forme un monde en soit. Cette même lutte pour arriver au sommet est suffisent pour remplir le coeur d'un homme" Danseuse, actrice, chorégraphe et fondatrice de El Turonet dansa. Membre de la plateforme CrIM (Creadors Independents en moviment) et de l'APDC. Entraineuse de plein air et d'activités sportives. Laia s'est formé dans des centres variés a Esparraguera et a Barcelone, entre autres l'Institut del Teatre de Barcelona. Elle danse professionnellement depuis plus de 10 ans, travaillant avec des compagnies comme Cie. Cienfuegos et Cie. La Mandarina, et travaille aussi dans des projets indépendants comme actrice, chorégraphe , assistante chorégraphique. Elle crée aussi des improvisations de danse et de la video danse.
|
★ 11 Decembre 11 Diciembre 11 December 11 Décembre ★ |
PERE FAURA
HORARIS ESPECTACLE |
Creació i interpretació: Pere Faura http://perefaura.com/perform/on_fire.ca.html →
|
[+] info
En un intent de despullar els despullats, la peça re-visita l’imaginari pornogràfic com a pràctica coreogràfica. Amb estratègies que oscil·len entre la concreta Pere Faura, Barcelona 1980, començà la seva carrera artística amb la música, centrant-se en el cant i la flauta travessera, a la escola de música Diaula. Estudià dos anys de direcció teatral a l’Institut del Teatre de Barcelona, conjuntament amb estudis de dansa clàssica i contemporània a Área. El 2002 es trasllada a Amsterdam a estudiar a la School for New Dance Development. Després de graduar-se el 2006, entra como a coreògraf resident al Teatre Frascati d’Amsterdam, on crea la major part de les seves obres, però també rep encàrrecs del Kalamata Dance Festival de Grècia o del Teatre Nacional de Catalunya. Ha guanyat l’ITS Festival award 2006 amb la seva peça “This is a picture of a person I don’t know” i el 2009 l’associació Prins Bernard Cultuur Fonds li ha atorgat el Charlotte Kohler Price com a reconeixement a la seva carrera coma a jove coreògraf. A Catalunya ha col.laborat, entre d’altres, amb La Caldera, La Porta, i la plataforma Malqueridas de Barcelona, i recentment també amb el Museo Reina Sofía i el Matadero en Madrid.
|
En un intento de desnudar a los desnudados, la pieza re-visita el imaginario pornográfico como práctica coreográfica. Con estrategias que oscilan entre la concreta Pere Faura, Barcelona 1980, empezó su carrera artística con la música, centrado en canto y flauta travesera en la escuela de música Diaula. Estudió dos años de dirección teatral en el Institut del Teatre de Barcelona, conjuntamente con estudios de danza clásica y contemporánea en Área. En el 2002 se traslada a Ámsterdam para estudiar en la School for New Dance Development. Después de graduarse en el 2006, entra como coreógrafo residente en el Teatro Frascati, dónde crea la mayor parte de sus obras, aunque también recibe encargos del Kalamata Dance Festival de Grecia o del Teatre Nacional de Catalunya, entre otros. En Holanda, ha ganado el ITS Festival award 2006 y en el 2009 la asosiación Prins Bernard Cultuur fonds le otorgó el Charlotte Kohler Price como reconociemiento a su carrera como joven coreógrafo. En España ha colabrado, entre otros, con La Caldera, La Porta, y la plataforma Malqueridas en Barcelona, y recientemente con el Mueseo Reina Sofía y el Matadero en Madrid.
|
As an attempt to undress the undressed, the piece re-visits the world of pornographic imagination in terms of choreography. Using different strategies that range between specific re-contextualization and complete abstraction, a dancer practices alone the dual dance par excellence. A masturbation without loneliness. A striptease to the architecture of pleasure that the audience witnesses from a place somewhere between spectator and voyeur, between the private and the public, between the explicit and the erotic. A naked, sweaty and dirty reflection on the gimnastics of excitement and the physicality of desire. Pere Faura is a Catalan choreographer living in Barcelona. He graduated from the School for New Dance Development (SNDO) in 2006 with the piece “This is a picture of a person I don’t know”, which won the ITS Festival award, and was selected for the Dansclick Tour with 27 performances around the Netherlands. Afterwards, he became resident choreographer in Frascati Theater, where he created other choreographic and film projects, such as “Watching you”, “Striptease”, “Do you have a cigarette? and other ways of approaching” and “Coser y Cantar”. His work has been presented at many different international venues and is always very multi-disciplinary, playing with references to pop culture as an element to trigger collective memory. In Spain, he has collaborated, among others, with La Caldera, La porta, and the Malqueridas platform, and recently, also with Museo Reina Sofía and El Matadero in Madrid.
|
Comme une tentative de déshabiller le déshabillé, la pièce revoit le monde de l'imagination pornographique en termes chorégraphiques. Utilisant de stratégies différentes dans la gamme entre la re-contextualisation spécifique et l'abstraction complète, un danseur pratique seul la danse a deux par excellence. Une masturbation sans solitude. Une strip-tease pour l'architecture du plaisir, que le public témoin d'un lieu quelque part entre spectateur et voyeur, entre le privé et le public, entre l'explicite et l'érotique. Nue, salle et en sueur, une réflexion sur la gymnastique de l'excitation et la physicalité du désir. Pere Faura est un chorégraphe Catalan qui vit a Barcelone. Il s'est diplômé de la School for New Dance Development (SNDO) en 2006 avec la pièce "This is a picture of a person i don't know", qui a gagné le prix du ITS Festival et qui a été sélectionné pour la tournée Dansclick Tour avec 27 spectacles autour des Pays Bas. Par la suite il devient chorégraphe résident du theatre Frascati, ou il a crée d'autres projets chorégraphique et cinématique tels que: "Watching You", "Striptease", "Do you have a cigarette? and other ways of approaching" et "Coser y Cantar".
|
★ 12 Decembre 12 Diciembre 12 December 12 Décembre ★ |
DANIELE “UBJK”
HORARIS ESPECTACLE |
Clàssics del cinema mut amb música en viu, composta en temps real.
|
[+] info
Un gran del Cinema ("Chaplin") amb un clàssic de tots els temps ("Temps Moderns"); Saxofonista músic productor i dissenyador, nascut a Nàpols (Itàlia)
|
Un grande del Cine (“Chaplin”) con un clásico de todos los tiempos (“Tiempos Modernos”); Saxofonista músico productor y diseñador, nacido en Nápoles (Italia) emprende el camino de la música con el maestro Franco Coppola (primer flautista al Teatro San Carlo de Nápoles(Italia) y saxofonista de renombre internacional). Máster en Musicoterapia en la Universidad de Milán (Italia), organiza funciones de música de diversos estilos (House, jazz, rock, Drum'bass, hip hop, blues, dub-reggae, esperimental, Étnicas, etc, etc ..) tocando también. En febrero de 2004 vino a Barcelona y produjo "el un espectáculo de música, cuentos, títeres y danza aérea taller de las marionetas Con Pepe Otal, l'Atelier, RAI, ElectricBar, Circol Maldá, Serilla ...). Ha grabado y actuado en solitario o con diferentes artistas en Italia, España y Francia.
|
On the one hand, a genius of the moving picture (Chaplin) with an all-time classic (Modern Times, 1936); on the other a musician (Ubjk) who will be composing the soundtrack live using electronic and acoustic instruments. These are the components of a very original screening, which is different every time and where your presence is important... Saxophonist, musician, producer and designer, born in Naples (Italy), he started out on the path of music under Maestro Franco Coppola (first flautist at the Teatro San Carlo in Naples and internationally renowned saxophonist). Holder of a Master’s degree in Music Therapy from the University of Milan (Italy), he organises musical performances in a variety of styles (House, jazz, rock, drum and bass, hip hop, blues, dub-reggae, experimental , ethnic, etc., etc…) in which he also plays. In February 2004 he came to Barcelona and produced "Los cuentos del perro volando” (Tales of the Flying Dog), a spectacle of music, storytelling, puppetry and aerial dance (puppet workshop with Pepe Otal, l'Atelier, RAI, ElectricBar, Circol Maldá, Serilla ...) He has recorded and performed solo or with different artists in Italy, Spain and France. He is currently working mainly on musical projects in the world of film, audiovisuals and contemporary music ... (Barnakustica company; Cine4Ubjk; Tapeplas). |
|
★ 13 Decembre 13 Diciembre 13 December 13 Décembre ★ |
LIMINAL GR
HORARIS ESPECTACLE |
Más informació
http://liminalgr.org/que-es/→ |
21’00h. Cruceros Perfidia & Lis Bushi “Fés-me mal, Johnny” de Boris Vian
21’15h. Noa Reshef “Cerrado 2 veces” (con música de Cañas)
21’30h. Sesión de vídeos: Postre de Sociedad Doctor Alonso y Wo-man de Fran Blanes
21’45h. The Makoshettes, “Cabaret Jilted”
22’00h. Ramon Guimaraes, “Being Burlesque”
22’30h. Dj. La follable. Copa y fin de fiesta.
Nota: Las transiciones entre cada actuación estarán amenizadas por el dj. La follable.
Precio de toda la sesión: 5 € Liminal Gr es una propuesta que se define como un proyecto de difusión creativa y a la vez de creación difusiva. Los comisarios proponen un tema y a partir de aquí se realiza una sesión de reflexión y se empieza a hacer ruido en las redes sociales. Los usuarios participantes aportan información, debate, documentación... En una posterior sesión de acción diferentes artistas y creadores presentan trabajos relacionados con la reflexión. Liminal Gr es un proyecto co-producido por Transit Projectes y Antic Teatre. Los comisarios de Liminal Gr son Pilar Cruz y Marc Roig. |
★ 15 - 18 Decembre 15 - 18 Diciembre 15 - 18 December 15 - 18 Décembre ★ |
MASU FAJARDO
HORARIS ESPECTACLE reservar: 93 315 23 54 anticteatre@anticteatre.com |
Concepto y dirrección: Masu Fajardo Con la Colaboración: |
[+] info
Microficciones In Between És un treball sobre el límit. Un artefacte que em permet jugar amb les meves entrades i sortides d´escena, que em possibilita proposar espais a-significants així com mostrar cert tipus d´operatives que l´espectador podrà omplir, si ho desitja, de possibles continguts. Pensar l´escena com un lloc des d´on s´estableixen relacions ¿però quin tipus de relacions? Pensar l´escena com un espai on les relacions amb les coses creen marcs per a potencialitats. Un lloc on només s´hi pot intervenir des del fora, desde la mirada. Aquest treball és la continuïtat escènica de Microficcions (com desaparèixer en escena) I Masu Fajardo, Estudia Dansa Contemporània (Canàries, Barcelona i Amsterdam), Història de l’Art (Universitat de La Laguna, Tenerife) i Gestió Cultural (Universitat d’Alcalà d’Henares, Madrid). Des de llavors ha col·laborat amb coreògrafs de Catalunya destacant la seva participació en processos d’investigació com “Lo natural es moverse” amb Carmelo Salazar. Com a intèrpret, ha treballat amb la companyia Konic Thtr en diferents festivals internacionals de Ginebra, Catània, Mèxic i espais d’art com Arts Santa Mònica o 3 Legged Dg a Nova York, entre d’altres.
|
Microficciones In Between Es un trabajo sobre el límite. Un artefacto que me permite jugar con mis entradas y salidas en escena, y me posibilita proponer espacios a-significantes así como mostrar cierto tipo de operativas que el espectador podrá llenar, si lo desea, de contenidos posibles. Pensar la escena como un lugar donde establecer relaciones ¿pero qué tipo de relaciones? Pensar la escena como un espacio donde las relaciones con las cosas crean marcos para potencialidades. Un lugar al que sólo se puede intervenir desde el afuera, desde la mirada. Este trabajo es la continuidad escénica de Microficciones (cómo desaparece en escena) y Microficciones (Las reglas del Juego) Masu Fajardo, Estudia Danza Contemporánea (Canarias, Barcelona y Amsterdam), Historia del Arte (Universidad de La Laguna, Tenerife) y Gestión Cultural (Universidad de Alcalá de Henares, Madrid). Desde entonces ha colaborado con coreógrafos de Cataluña destacando su participación en procesos de investigación como "Lo natural es moverse" con Carmelo Salazar. Como intérprete, ha trabajado con la compañía Konic Thtr en diferentes festivales internacional de Ginebra, Catania, México y espacios de arte como Arts Santa Mònica o 3 Legged Dom en Nueva York, entre otros. |
Microficciones In Between This is a work about the limit. An artifact that allows me to play with proposing un-signified spaces as well as showing certain types of operative situations, which can be filled with contents by the spectator if he or she wishes to do so. Thinking about the stage as a place to establish relations, but what sort of relations? Thinking about the stage as a space where relations with things create frames of potentialities. A place where an intervention can only be made from outside, from the gaze. It combines information from the first and second stage of this process Microfictions "How to disappear on stage" and "The rules of the game"
Masu Fajardo has studied Contemporary Dance (Canary Islands, Barcelona and Amsterdam), Art History (La Laguna University, Tenerife) and Cultural Management (Alcalá de Henares University, Madrid). Since then she has collaborated with Catalan choreographers, notably on research processes such as Lo natural es moverse (Moving is natural) with Carmelo Salazar. As a performer she has worked with Konik Thtr Company at different international festivals in Geneva, Catania, Mexico and in performance venues such as Arts Santa Mónica (Barcelona) or 3 Legged Dog (New York) among others.
|
Microficciones In Between C'est un travail sur la limite. Un dispositif qui me permet de jouer avec mes allées et venues sur scène, et proposer des espaces a-signifiants et montrer un certain type de fonctionnement que le spectateur peut remplir, s’il désire, de possibles contenus. |
ENTRENAMENTS ENTRENAMIENTOS TRAININGS |
DIMARTS MARTES TUESDAY |
EL COS DE LA VEU Unir la duplicitat veu-respiraçió. Reconeixer la multiplicitat de la nostra veu i utilitzar-la. La veu ens porta fácilment a espais interiors creatius, emocionalment creatius. Horaris |
EL CUERPO DE LA VOZ Unir la duplicidad voz-respiración. Reconocer la multiplicidad de nuestra voz y utilizarla. La voz nos lleva fácilmente a espacios interiores creativos, emocionalmente creativos. Horarios |
THE VOICE’S BODY To link both voice and breathing, to better recognize the multiplicity of our own voice and make a good use of it. Voice easily takes us to inner creative spaces, emotionally creative. Time Schedules |
RECOMENDAMOS |
LIBRE COMUNIDAD ESCENICA |
c. Verdaguer i Callís 12 · BCN · tel. 93 315 23 54 · anticteatre@anticteatre.com · www.anticteatre.com |
Amb la col·laboració de: |
Antic Teatre és membre i treballa en xarxa amb: / Antic Teatre es miembro y trabaja en red con: / Antic Teatre is a member and networking with: |