Liminal GR és un projecte de difusió creativa, un espai d'interacció entre el presencial i el virtual per a crear i difondre produccions culturals. Els comissaris, Pilar Cruz i Marc Roig, estableixen cada any uns eixos de reflexió / acció a partir de mites i automatismes de la cultura contemporània. Cada tema es debat a les xarxes i a les wikis. Tot plegat acaba materialitzant-se en una jornada de presentació de projectes per a cada tema a l'Antic Teatre. Tot i les retallades de suport públic a aquest projecte, i després de nombrosos suports, l'equip de Liminal Gr ha decidit continuar endavant i la nova temporada arrenca amb 4 nous temes i sis projectes. En paral·lel a aquests projectes es compta amb d'altres propostes per a plantejar els diferents temes d'anàlisi, creació i difusió.

Homenatge a l'idiota, performance de Soren Evinson
Punt de partida:
Ja fa uns quants anys que Lars von Trier va reivindicar la figura de l'idiota com a posició política. Idiota és una persona incapaç de presentar-se públicament, sense possibilitats de controlar les interaccions personals, la comunicació impròpia, i en definitiva la disciplina en la dramatització del jo.
I fer l'idiota conscientment significa anul·lar i insultar les nostres habilitats socials, el nostre jo social i polític. És una forma d'insubmissió o de protesta que consisteix a fer el brètol com a forma d'afirmació personal. Una manera d'explorar noves possibilitats d'actuació sense les implicacions socials establertes. Un acte reivindicatiu per denunciar la mercantilització de la nostra vida íntima.

Performance:
El procés de creació d'aquesta performance està conformat per un performer sense discapacitat (Soren Evinson) i un performer amb discapacitat física i intel·lectual (Bernat Gisbert).
Què passaria si assistíssim a l'esdevenir performatiu d'una persona intel·lectualment discapacitada, i presenciéssim la seva interacció amb un públic, un espai i amb sistemes de mediació de so i vídeo?
La peça pretén desafiar els cànons establerts sobre què és ser intel·ligent i què és ser idiota. Però el discurs i significat d'aquesta performance, clarament influïts per Fischer-Lichte, sorgirà de les transferències entre realitat i ficció, entre els performers i el públic.

Liminal GR es un proyecto de difusión creativa, un espacio de interacción entre lo presencial y lo virtual para crear y difundir producciones culturales. Los comisarios, Pilar Cruz y Marc Roig, establecen cada año unos ejes de reflexión/acción a partir de mitos y automatismos de la cultura contemporánea sobre los cuales trabajan los artistas y se debate en las redes y en las wikis. Todo ello acaba materializándose en cuatro jornadas de presentación de proyectos en el Antic Teatre. Pese a los recortes de apoyo público a este proyecto, y después de numerosos apoyos, el equipo de Liminal Gr ha decidido continuar adelante y la nueva temporada arranca con 4 nuevos temas y seis proyectos. En paralelo a estos proyectos se cuenta con otras propuestas, para plantear los diferentes temas de análisis, creación y difusión.

Homenaje al idiota, performance de Soren Evinson
Punto de partida:
Ya hace unos cuantos años que Lars von Trier reivindicó la figura del idiota como posición política. Idiota es una persona incapaz de presentarse públicamente, sin posibilidades de controlar las interacciones personales, la comunicación impropia y en definitiva la disciplina en la dramatización del yo.
Y hacer el idiota conscientemente significa anular e insultar nuestras habilidades sociales, nuestro yo social y político. Es una forma de insumisión o de protesta que consiste en hacer el gamberro como vía de afirmación personal. Una manera de explorar nuevas posibilidades de actuación sin las implicaciones sociales establecidas. Un acto reivindicativo para denunciar la mercantilización de nuestra vida íntima.

Performance:
El proceso de creación de esta performance estará conformado por un performer sin discapacidad (Soren Evinson) y un performer con discapacidad física e intelectual (Bernat Gisbert).
¿Que ocurriría si asistiésemos al devenir performativo de una persona intelectualmente discapacitada, y presenciáramos su interacción con un público, un espacio y con sistemas de mediación de sonido y video?
La pieza pretende desafiar los cánones establecidos sobre que es ser inteligente y que es ser idiota. Pero el discurso y significado de esta performance, claramente influidos por Fischer-Lichte, surgirá de las transferencias de realidad y ficción entre los performers y el público.

Liminal GR is a project for creative dissemination, a space for interaction between the present and the virtual to create and disseminate cultural productions. Curators Pilar Cruz and Marc Roig select the various lines of reflection/action each year based on myths and axioms of contemporary culture, which are worked on by the artists and debated on the networks and wikis. The result materialises as four days of project presentations at the Antic Teatre. Despite the cuts in public funding to this project, and after much support, the Liminal Gr team has decided to carry on and the new season takes off with 4 new themes and six projects. At the same time, several other proposals are on the go, to consider the various themes of analysis, creation and diffusion.

Homage to the Idiot: a performance by Soren Evinson
Starting point:
It’s been a few years since Lars von Trier vindicated idiocy as a political position. An idiot is someone incapable of presenting themselves in public, who has no capacity to control personal interactions, suppress improper communications or impose any kind of self-discipline in dramatizing their lives.
And playing the idiot consciously means cancelling and insulting our social abilities, our social and political selves. It’s a kind of rebellion or protest that consists of acting like a delinquent as a means of personal affirmation. It’s a way of exploring new possibilities of acting outside established social implications, a vindicating act that denounces the commercialisation of our private lives.

Performance:
The creative process for this performance will be supplied by a performer with physical and mental disabilities (Bernat Gisbert) and a performer with no disabilities (Soren Evinson).
What would happen if we attended the first stage appearance of someone suffering from intellectual disability and were witness to their interaction with an audience, a space, and sound and video systems?
The piece aims to challenge the established canons on what constitutes intelligence and what it means to be an idiot. But the narrative and meaning of this performance, clearly influenced by Fischer-Lichte, will emerge from the transference of reality and fiction between the audience and the performers.