En el marc del projecte internacional de l'Antic Teatre
ANTIC TEATRE (BCN) & PIATTO FORTE (BLN)
presenten
B2B - ANTIC GOES ELECTRIC VOL.V
Festival internacional de música electrònica i arts multimèdia amb artistes de Berlín i Barcelona que ofereix un exhaustiva però acurada selecció DJ, sets de música experimental, dance, Electro, electro-punk i art visual.
Festival internacional de música electrònica i arts multimèdia amb artistes de
Berlín i Barcelona
Què és el Festival B2B Barcelona <> Berlín?
El projecte B2B, Festival B2B Berlín to Barcelona, es va iniciar el 2008 com una
plataforma tant per a l'exhibició de grups musicals i artistes que treballen amb
noves tecnologies, com per a la realització i producció de projectes vinculats a
dos espais multidisciplinars, Piatto Forte a Berlín i l’Antic Teatre a Barcelona.
Es dóna suport a artistes de totes les edats, tan als més emergents i no
reconeguts, com als que tenen ja una llarga trajectòria, però que tenen en
comú la gran dificultat per presentar el seu treball en els circuits i festivals
convencionals ja existents. Cada artista desenvolupa la seva línia personal en
la investigació dels sons, programes, video-creació (etc.) que no es correspon
a la creació convencional ni comercial. El festival s'ha pogut desenvolupar també a la capital alemanya, fent possible actuacions en directe
i sessions de Dj de música experimental, Dance, Electro, Electro-punk i art
visual. I per això treballem en la direcció de descobrir i donar a conèixer
aquests artistes, construint una plataforma d’intercanvi estable entre les dues
ciutats.
Per què Berlín?
Perquè Berlín mola. Actualment Berlín és la ciutat més dinàmica i viva en
relació a la fluxe artístic de tots els sectors. Les possibilitats que troben artistes
allà per a poder realitzar i exposar els seus treballs és incomparable amb el
què es pot trobar a cap altra ciutat d’Europa actualment. També és una ciutat
que encara és assequible a artistes de tots els nivells socials, més rics o més
pobres, en termes econòmics. La ciutat està plena de locals oberts tota la nit,
galeries, clubs, botigues, espais de creació, teatres, festivals, auditoris, bars,
etc., que disposen d’una legislació municipal flexible per tal de poder portar a
terme totes aquestes activitats.
Aquest projecte es concreta en el Festival internacional de música electrònica
i arts multimèdia amb artistes de Berlín i Barcelona; que celebrarà la seva
cinquena edició aquest mes de novembre a Barcelona, sota el nom d’Antic
Goes Electric Vol.V.
A més, per aquest 2012 i per primera vegada, gràcies al suport de l'ICUB i
de l’Institut Ramon Llull, el festival es podrà desenvolupar també a la capital
alemanya, fent possible així la internacionalització de les propostes musicals de
Catalunya i les Illes Balears més experimentals.
El partner del projecte B2B a Berlín és Piatto Forte, una botiga de discs i local
musical, a més d’una plataforma de creació de happenings, performances i
live-acts. Está dirigida pel Dj. Baroxmix, Michele s’Alessio, músic i reconegut
DJ en nombrosos clubs d’Europa i promotor de la música electrònica
anticonvencional.
Festival B2B Barcelona to Berlín (21 y 22 de setembre, 2012). Festival B2B Berlín to Barcelona - Antic Goes Electric Vol.V.(17 de novembre,
2012).
Més Informació de Festival B2B Berlin <> Barcelona:
Carles López aka Carlazz Músic, productor & DJ nascut a Barcelona, ha actuat en més de 40 països, en tot tipus d'esdeveniments, clubs i festivals entre ells: Sónar-(Barcelona, New York), Sziget Festival-(Budapest), Ars Electronica-(Linz), Microwave Festival-(Hong Kong), Big Day Out-(Sydney),Red Bull Academy-(Oporto), Ushuaia Beach Club-(Eivissa) o en els Mtv Awards / EMA Europe 2011-(Belfast). Ha compost música per Alejandro González Iñarritu (Babel, Amores Perros), Sol Picó Cia de Dansa, Marcel.li Antúnez o Sergi Faustino.
Forma part de Reactable Systems col·laborant en el en el desenvolupament de Reactable i essent el músic principal i l'encarregat de mostrar l'instrument per tot el món.
DJ Esteve Morell presentarà part del seu treball com a Dj, remixer i productor.
Remixer, DJ, productor i músic, fundador de la discogràfica ‘Pale Music Int.’ i del festival underground alemany “Berlin Insane”.
Com a fundador i integrant del duo DJ i remix “The Scandals” amb Emma Eclectic, ha treballat en remixes i col·laboracions per a artistes com Miss Yetti, Bruder & Kronsädta amb Nina Hagen, Eric D. Clark, Ascii Kisko, Punx Soundcheck amb Marc Almond, Pink Grease, Neonman, Beroshima, Lola Angst, Atomizer, Junesex, The Nihilists, Boy George, Trafalgar, Schwefelgelb, DJ Donna Summer i DJ Wool.
Com a DJ internacional, Steve Morell toca en clubs i festivals del món sencer i ha produït remixes de: Mona Mur & En Esch, Gods of Blitz, The Vanishing, Martha & The Muffins, Shed, The Antiquark, The Stylists, Narcotic Fields, The Prostitutes & Warren Suicide, i actualment treballa en remixes per Nikaya (Alemanya), Hanin Elias (Alemanya), i Sister Chain & Brother John (Israel/Irlanda).
Actualment Morell es concentra en el seu nou àlbum en solitari The Life and Death of Jimmy Pheres and his Rise from the Underworld. L’àlbum sortirà a l’octubre del 2012 i conté una gran selecció de músics convidats, com N.U.Unruh (Einstürzende Neubauten), Andi Sexgang, Valerie Renay & Sebastian Lee Philipp (Noblesse Oblige), Hank J. Manchini (Kill the Dandies!), Martin Craft (Jarvis Cocker Band), Nackt (Warren Suicide), Kevin Mooney (Adam & The Ants) etc.
El segon single, Lady Pheres, es va emetre com a duet amb Monika Pokoma al maig del 2012. El tema ha estat citat com “la melodia més bonica del 2012” i el duet s’ha comparat amb altres com Nick Cave & Kylie MInogue - Where the Wild Roses Grow; Blixa Bargeld & Meret Becker - Stella Maris y Gainsbourg & Jane Birkin.
L’octubre del 2012 sortirà un 12” single més disc, “Floating over the abyss of an unknown wasteland / Get it up” amb veus de Monica Pokorná i Valerie Renay.DJ Steve Morell s’està centrant més en el Nu-Disco & Electro convinat amb New Wave.
De gira per Alemanya va conèixer Berlín per primera vegada i més tard va decidir traslladar-se allà. El seu temps a la capital alemanya i després a Nova York el va inspirar a seguir una nova línia musical, experimentant amb estils com el hip hop, trip hop i Disco. Barox no es veu com un fill de la generació tecnològica i això s’escolta en el seu set, on es reflexen les seves antigues influències Punk. Se’l coneix com Dj, productor i promotor, organitzador de nombrosos esdeveniments musicals.
Dj Baroxmix ha aperagut en diferents clubs de tot el món, incloent el Gargoyle Mechanique i Sunday Club Knitting Factory de New York, Garage de San Francisco, a més de molts d’altres a Tokyo, Singapur, Ciudad del Cabo i per tota Europa.
Ha publicat: DNS-2000 – En directe a Maria, Recopilació Elektro-Royalty a Duplikat Records; CD (001) Tutti Felici maxi single: Baroxmix con Krozome 131, vinil a Duplikat Records; Piatto Forte Vol. 2, que serà un doble CD recopilació amb grups de Barcelona i Berlín per al 2013.
Les nombroses influències que ha assimilat es reflexen en els seus variats sets de Dj, que inclouen disco, downtempo, lounge, funky electro, re-edicions i italo-disco. Amb Marek Barath va formar Duplikat Records el 2003.
Un any més tard va obrir una botiga de discs, Piatto Forte, que es va convertir en una espècie de caldera, per a músics locals i recentment arribats a Berlín, oferint concerts en directe dins del local i creant una plataforma per a artistes amb l’objectiu d'estendre les xarxes i promoure i millorar la música experimental i underground. No va ser casualitat que s’involucrés en el teatre barceloní Antic Teatre, amb qui organitza, des del 2007, un festival que uneix les dues ciutats, més conegut com B2B.
La base central de la meva sessió és el Techno, però sempre combinada amb una bona carga d’Electro. Bàsicament treballo amb la contundència i la força del Techno, afegint-li
el joc de l’Electro.
Vaig començar a mesclar música al 1999. Primer en les raves del “Tasmaniac” i d’altres
col·lectius de gent de fora del país. L’any 2000 vam muntar VÍCITIMES DEL TEKNO i no
vam parar de muntar raves tant en solitari com amb la resta dels grup que començaven a
donar forma a l’escena rave catalana i nacional. Durant aquests anys sempre vaig punxar
a raves, cases okupades o locals alternatius com el “Bananas Factory”.
A partir del 2003, a més d’això, vaig començar a entrar en el circuit dels afters tant a
Barcelona com a Euskadi.
L’any 2010 vaig participar al festival “SZIGET”, el més gran d’Europa.
En el meu procés creatiu, vaig començar interessant-me per les mans. Llavors vaig descobrir que una de les seves funcions era la de generar formes, i vaig desenvolupar aquesta faceta fins al seu límit, capturant i catalogant més de mil postures que vaig organitzar en famílies. Això es podria considerar com un abecedari on les lletres serien les formes manuals. Després, per seguir desenvolupant la feina, vaig dissenyar i desenvolupar un sistema multimèdia que em permetria conjugar aquestes lletres per crear quelcom així com paraules o frases. Aquest sistema també em permetria utilitzar aquestes formes per pintar, i unes quantes coses més. Com podeu observar, a mida que el meu treball va anar evolucionant, es va anar convertint en una espècie de llenguatge. Ara estic en el punt en que començo a utilitzar aquest llenguatge de diverses maneres i a la performance, pretenc seguir desenvolupant-lo, però en aquesta ocasió centrant-me també en el cos.
Per presentar en directe aquest desenvolupament escultòric manual, utilitzo un sistema multimèdia amb projecció d'imatge que em permet mostrar com estructuro el treball, sumar imatges i variar paràmetres espacials de manera que les meves mans es multipliquen, generant així estructures més complexes. Aquest sistema és interactiu, es controla amb la veu i també permet sincronia amb música i projecció d'imatges pre-gravades.
Performer i artista multimèdia. Les seves peces combinen elements i idees a mig camí entre teatre físic, art plàstic, multimèdia o visuals. Té a les seves esquenes una llarga trajectòria com a actor de teatre, ha format part de les companyies General Elèctrica i la Carnisseria de Rodrigo García. I també ha col·laborat amb Marcel·lí Antúnez, Ojos de Brujo, Frederic Amat, Joan Baixas o Sonia Gómez entre d'altres. En solitari, ha girat durant anys amb un espectacle creat per la seva mare que s'interpretava únicament amb les mans. En cinema, a més de treballar com a actor, ha treballat com a guionista, director i muntador a New York i Barcelona.
Creació i experimentació d'imatges a temps real, a partir de found footage i material propi, intervinguts prèviament mitjançant l'edició digital o la manipulació fotoquímica, que són remesclades en directe seguint diversos estils artístics. El resultat és una deriva visual plena d'atmosferes i paisatges suggerents, imatges abstractes i concretes, coloristes, d'estètica bruta, plenes d'ironia. Extractes de quotidianitat intervinguts per randoms, juxtaposició de plànols i repeticions que donen lloc a un muntatge frenètic i experimental molt vertovnià. Distorsiono a manera de détournement el significat original de les imatges per crear un nou univers extàtic i catàrtic que trasllada l'espectador a un estat artificial al qual la seva neuroesfera ha d'adaptar-se i que es renova constantment, retroalimentant-se com una cinta de Moebius, sense un punt de partida o final concrets. Podria definir la meva posada en escena com una performance audiovisual que juga amb les lleis de l'entropia i l'atzar generant un discurs plàstic que reinterpreta el món que ens envolta i que, com un sistema de rizomes, diversifica el caos obrint-nos les portes a la irracionalitat poètica.
Mademoiselle Oui Oui és el pseudònim de l'artista multidisciplinar, filòsofa, actriu i artista visual barcelonina Carolina Cabrerizo. El seu treball és una travessia en la qual esculpeix emocions a través de les imatges. Ha realitzat treballs visuals per a diferents artistes com el col·lectiu Zink Tank o la cantant Miss Q, a qui acompanya en directe amb els seus visuals. Els seus treballs han estat exposats en festivals com Minimadelia Design Circus (Madrid) i El Globo de Juan (Braga, Portugal). Col·labora amb la companyia de teatre La Viuda realitzant i muntant vídeos per als seus espectacles. Ha actuat en sales com Antic Teatre, BeGood, Discos Paradiso, Niu, Miscelanea, Karriere Bar (Copenhaguen) o Madame Claude (Berlin).
Actualment està desenvolupant el seu projecte personal "el Ser y el Otro" produït per Producciones Instantáneas.
Artista del residu tecnològic i cultural, viu a Barcelona. TrashMixer utilitza tecnologies analògiques, cintes de VHS trobades a la brossa, pornografia, spam, errors de codificació, arqueologia mediàtica i internet.
Artista independent, streamer, blogger i switcher. En el seu treball són constants les produccions col·laboratives que problematisen la construcció d’imaginaris socials de la cultura popular, el feminisme, la brossa i la tecnologia low-fi. Col·labora amb miniprimer.tv i viu a Barcelona.
El seu treball artístic i videogràfic ha estat presentat en diverses galeries, museus, festivals i espai urbà a Xile, Uruguai, Mèxic, Espanya, Itàlia, França, Àustria, Finlàndia, Noruega, Croàcia i Alemanya.
“Paradise”
[…] Havent rebut la categoria d'arcàngel, Satanàs es va tornar molt desagradable i va anar finalment expulsat del Paradís. A mig camí en la seva caiguda, es va detenir, va reflexionar un instant i va tornar.
—Vull demanar un favor —va dir.
—Quin?
—Tinc entès que l'home està per ser creat. Necessitarà lleis.
—Què dius miserable! Tu, el seu enemic assenyalat, destinat a
odiar la seva ànima des de l'alba de l'eternitat, tu pretens fer les seves
lleis?
—Perdó; l'única cosa que demano, és que les faci ell mateix.
I així es va ordenar.
Ambrose Bierce. Diccionari del diable, 1911
Quim Tarrida (Barcelona,1967) és un artista multidisciplinar que, al marge de la producció artística més vinculada amb la música i la performance, realitza obra fotogràfica, videogràfica, pictòrica i escultòrica amb la qual estableix vincles amb l’univers de la infància perduda. Una infància irrecuperable contraposada al món adult en què l’imaginari oníric ja no té un paper rellevant i en què el joc dominant s’estableix sota les normes d’interessos econòmics i polítics que duen a lluites de poder. En definitiva, un món en què el joc es presenta molt allunyat de l’ensucrada imatge que normalment rodeja la infància. D’aquesta forma i, per a posar l’èmfasi en la contigüitat que pot existir entre el joc i la violència, entre la realitat i la ficció, Tarrida treballa en el límit que bascula entre el component lúdic del simulacre de la joguina infantil i l’artefacte bèl·lic, tot mostrant la dèbil frontera que separa una realitat de l’altra.
