Amb el recorregut d'un riu, símbol d'una vida, des del seu naixement fins a la seva mort, allà en la desembocadura al mar; hem volgut reflexionar sobre les pors, les il·lusions, les recerques, les inquietuds, les alegries que experimentem en el nostre navegar per aquest plàcid, generós, però alhora turbulent riu de les nostres vides.
I ho fem amb la nostra companya Pepa dins del cap i el nostre cor. Ha sigut una de les persones que hem vist arribar amb més dignitat al delta de la seva vida, que és allà on perd el seu nom com a riu, però on mai deixarà de ser aigua.

Ja és el quart any que les veïnes i els veïns de l'Antic Teatre ballen regularment a la nostra sala. Ells són l'Aurora, la Núria, la Pilar Bayod, la Teresa, la Pepita, la Mª Carme, la Carmen, la Pilar Bajo, l'Emília, l'Enrique, el Jonatan, la Maria Isabel, la Maria, la Loli i la Margarita; 13 dones i 2 homes d'entre 65 i 92 anys, tots veïns del Casc Antic de Barcelona.
El projecte comunitari de l'Antic Teatre amb els seus veïns consisteix en la realització de tallers de dansa i moviment dirigits a la gent gran i la presentació de mostres artístiques de forma regular durant l’any. Amb això es fa accessible el llenguatge i l’expressió artística de la dansa, amb els beneficis que pot tenir en relació a la inclusió i cohesió social. De la mateixa manera es fan més visibles les necessitats i formes d’expressió de la gent més invisible del nostre barri: la gent gran.

A través del recorrido de un río, símbolo de una vida, des de su nacimiento hasta su muerte, allí en la desembocadura del mar; hemos querido reflexionar sobre los miedos, las ilusiones, las búsquedas, las inquietudes, las alegrías que experimentamos en nuestro navegar por este plácido, generoso, pero a la vez turbulento río de nuestras vidas.
Y lo hacemos con nuestra compañera Pepa dentro de nuestra cabeza y nuestro corazón. Ha sido una de las personas que hemos visto llegar con más dignidad al delta de su vida, que es allí donde pierde su nombre como río, pero que nunca dejará de ser agua.

Ya es el cuarto año en el que les vecinas y los vecinos del Antic Teatre bailan regularmente en nuestra sala. Ellos son Aurora, Núria, Pilar Bayod, Teresa, Pepita, Mª Carme, Carmen, Pilar Bajo, Emília, Enrique, Jonatan, Maria Isabel, María, Loli y Margarita; 13 mujeres y 2 hombres de entre 65 y 92 años, todos vecinos del Casc Antic de Barcelona.
El proyecto comunitario del Antic Teatre con sus vecinos consiste en la realización de talleres de danza y movimiento dirigidos a la gente mayor y la presentación de muestras artísticas de forma regular durante el año. Con esto se hace accesible el lenguaje y la expresión artística de la danza, con los beneficios que puede tener en relación a la inclusión y cohesión social. Así mismo se hacen más visibles las necesidades y formas de expresión de la gente más invisible de nuestro barrio: la gente mayor.

Using the course of a river, symbol of a lifetime, from its birth to its death where it meets the ocean, we wanted to consider the fears, illusions, searches, questions and joys that we experience as we sail along the calm, generous but at the same time turbulent waters of the rivers of our lives.
And we make this journey with thoughts of our friend Pepa in our heads and our hearts. We have watched her reach, with incomparable dignity, the delta of her life; the point where it's no longer a river, but will always be water.

Some of our neighbours have been dancing regularly in our auditorium for four years now. They are Aurora, Núria, Pilar Bayod, Teresa, Pepita, Mª Carme, Carmen, Pilar Bajo, Emília, Enrique, Jonatan, Maria Isabel, María, Loli and Margarita; 13 women and 2 men aged between 65 and 92, who live in Barcelona´s Casc Antic neighbourhood.
The Antic Teatre's community project with his neighbourhood consists of dance and movement workshops for older people and a series of public performances over the year. This provides access to the language and artistic expression of dance with the accompanying benefits that this has in terms of social inclusion and cohesion. At the same time, we create awareness of the needs and methods of expression of the least visible members of our community – the elderly.