|
★ 23 Febrer 23 Febrero 23 February ★ |
IÑAKI ÁLVAREZ & NURIA CANAL
Projecció + col·loqui
Proyección + coloquio
Screening & discussion
HORARIS
DILLUNS: 21:00
gratuit
HORARIOS
LUNES: 21:00
gratuito
SCHEDULES
MONDAY: 21:00
free
HORAIRES
LUNDI: 21:00
gratuit
|
|
IÑAKI ÁLVAREZ & NURIA CANAL
Projecció + col·loqui
IÑAKI ÁLVAREZ
Vic, 1975. Viu i treballa a Barcelona, el seu treball procedeix de la performance i es desenvolupa en els àmbits del vídeo, la fotografia i, més recentment, les arts escèniques. Dos temes constants en la seva obra són el cos i la paraula. Del primer deriva el dolor, la pèrdua i les ferides, mentre que el segon el porta a la poesia, la veu, el text i la reflexió sobre la capacitat i limitacions expressives de les paraules.
El modus operandi d’Iñaki Álvarez té alguns punts en comú amb els dels col·leccionistes. El col·leccionista recrea amb la seva acció reunificadora una metonímia de la captura del tot (completar un subconjunt com a metonímia del conjunt universal). Iñaki Álvarez recopila i recopila sense preocupar-se excessivament ni de les seves motivacions ni dels usos posteriors: “primer actuo i després penso”, diu. Posteriorment juxtaposa el material recollit de manera més o menys atzarosa fins que la combinatòria esclata per alguna banda i descobreix un sentit nou o crea una mena d’atracció fascinadora inexplicable.
www.nozap.net →
NURIA CANAL
Burgos, 1965. La esfera de la intimidad es, de entre todas las que configuran nuestra vida, la que para mí abarca los aspectos más interrogantes y a la vez más reveladores de nuestra naturaleza y cultura. Y este podría ser, en términos generales, el territorio sobre el que discurre mi trabajo.
Licenciada en Bellas Artes por la Universidad de Barcelona. Destaca su participación en exposiciones en diversas instituciones, museos y galerías como: Al ras, Fundació La Caixa; Anys 90 Distancia Zero, CASM; Máscara y Espejo, MACBA; Interzona, Palau de la Virreina; Miradas impudicas, Fundació La Caixa; Transgenéricos y Escenarios Domesticos, Koldo Mitxelena Kulturenea; Pictures of you y Muy Frágil, Galeria Estrany de La Mota; Short stories about Distance, Museo de Bellas Artes de Santander; Uncover, Fundació Suñol y 93, CGAC.
Creó en 1993 la Muestra de Vídeo Independiente de Barcelona, OVNI y la co-dirigió hasta el año 2000 en el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.
Sus obras en vídeo han participado durante los últimos 20 años en numerosos festivales y programaciones, entre otros: Mediateca, Fundació La Caixa; Museo Nacional de Arte Reina Sofía; Galería Zeis dos Bois, Lisboa; The Knitting Factory, New York; Video Forum Art Basel, Suiza; Video Festival New York; Centro Galego de Arte Contemporáneo; Instituto Cervantes (Marruecos, Siria, Irlanda); Off Copenhague, Dinamarca; Museo Carrillo Gil, Méjico DF; Museo Patio Herreriano, Valladolid; Kunstlerhaus Bethanien, Berlin; Artium, Vitoria.
www.nuriacanal.com →
presentació
DIÁLOGOS
En lloc de fer una selecció dels nostres vídeos per a aquest programa, hem decidit posar-ne en diàleg diversos fragments, en una estructura de set moments diferenciats.
El nostre treball ha corregut paral·lelament en molts sentits, els nostres interessos i certa manera de fer sempre han sigut propers.
Organitzat per HABITUAL VIDEO TEAM
fluxfestival.org →
CALENDARI SESIONS:
9 i 23 Març // 6 i 20 Abril // 4 i 18 Maig // 1 i 15 de Juny
[+] Info Cicle Flux Club →
| |
 |
IÑAKI ÁLVAREZ
Lucha
1995_3:49 min (fragment)
Retrat d’una pallissa. |
 |
IÑAKI ÁLVAREZ
Hogar, puesta en escena
1998_18:31 min (fragment)
Tendres malsons familiars, solitud i deriva de personatges. |
 |
IÑAKI ÁLVAREZ
Je ne peux pas être malade à Marseille...
2001_2:27 min (fragment)
Reflex de les meves pors. |
 |
IÑAKI ÁLVAREZ
Miedo
2001_20:54 min (fragment)
Diversos homes ens expliquen la seva experiència amb la por. |
 |
IÑAKI ÁLVAREZ
Si pogués recuperar el moment, l’esbatussaria
2005_8:19 min (fragment)
Una exploració a les meves pors més interiors. |
 |
IÑAKI ÁLVAREZ
Sempre que veig algú per darrera m’imagino que sóc jo caminat davant meu
2008_6:46 min (fragment)
"Sempre que veig algú... contraposa la veu i la imatge en una particular relació. El text d’Autoacusació, una peça teatral de Peter Handke, proporciona al públic una experiència indirecta, que ens arriba a través de la veu. Les imatges de persones vistes des del darrera ens transmeten una experiència més directa. El punt de vista de les dues narracions (la parlada i la vista) ens planteja la capacitat de construir significats a través de la narració i la relació del concepte de realitat amb la subjectivitat." Text de Miquel Bardagil. |
 |
IÑAKI ÁLVAREZ
23 de noviembre de 2010
2010_4:12 min (fragment)
És una peça que conjuga principalment dues idees abstractes: l’espai íntim i el pas del temps. Dues idees que es conjuguen en un llenguatge cinematogràfic senzill i directe, que apel·la l’espectador i el convida a reflexionar sense plantejar gairebé cap pregunta. |
 |
IÑAKI ÁLVAREZ
Trobar un lloc que m'han explicat
2010_19:00 min (fragment)
Es tracta d’un treball sobre la distància, el pas del temps i com els mecanismes de la memòria distorsionen la realitat. Una distorsió i distanciament que es veuen reforçats per la reinterpretació duta a terme per algú aliè a les pròpies experiències viscudes durant la infància i l’adolescència. Una recreació d’uns llocs i uns paisatges que es fa des d’una mirada verge que s’hi enfronta per primera vegada només amb l’ajuda d’unes descripcions. |
 |
IÑAKI ÁLVAREZ
Dibuixant cicatrius
2011_5:50 min (fragment)
La cara, la roba, les cicatrius, la vergonya, la por i els nervis. Aquest sóc jo. |
 |
NURIA CANAL
Apuntes
1994_10 min (fragment)
Retratos hechos de instantes, una mirada, una expresión, un gesto, una broma, revelaciones encontradas se suceden perfilando un retrato de grupo a partir de sus particularidades y relaciones con la autora. La visión de una época. |
 |
NURIA CANAL
Basic Kit
1994_4 min (fragment)
La voz de alguien real cuyas declaraciones no responden a un guión sino que han sido grabadas en el contexto de una conversación cotidiana, es el audio que acompaña a las imágenes seleccionadas de telenovelas. Así dos discursos se yuxtaponen, el visual y el oral, para contradecirse y distanciarse pero también para identificarse. |
 |
NURIA CANAL
Te sentirás limpia
1995_4 min (fragment)
Una multitud de imágenes extraídas de la publicidad, cine y televisión principalmente, recrean una imprecisa pero innegable relación entre sexualidad y limpieza. |
 |
NURIA CANAL
Muchas veces mucho
1993-98_50 min (fragment)
Interesada en el registro de una iconografía de lo cotidiano, a través de objetos o testimonios personales, Nuria Canal grabó las imágenes de este documental a lo largo de cuatro años, con un resultado desnudo y desdramatizado. Registró los encuentros y conversaciones con seis amigas suyas. Acostumbradas a la presencia de la cámara, ésta se convirtió en un testigo que no interrumpía la relación personal y el tipo de diálogos que existía entre ellas. |
 |
NURIA CANAL
Casting (Conccetta)
2003_17 min (fragment)
En este vídeo confluyen mi interés por el retrato y la fabulación a partir de la observación de un rostro anónimo. Dos discursos se yuxtaponen, la subjetividad propia de un autorretrato con la ficción expresa de una fabulación. |
 |
NURIA CANAL
Cantus, I, II, III
2004_11 min (fragment)
Imágenes que recrean la atmosfera y la narrativa del descubrimiento de la belleza, la melancolía y la ausencia. |
 |
NURIA CANAL
Daydream
2010_21 min (fragment)
Es el relato de un amor unilateral, pasional, donde "el otro" es fundamentalmente un ser ausente. Se ha construido intercalando fragmentos de las declaraciones de 17 mujeres que han vivido esta experiencia como algo relevante en sus vidas. Tiene la forma de un solo relato que va abordando numerosos aspectos de esta experiencia: el lenguaje, la comunicación interpersonal, el deseo, las emociones y los sentimientos, la integración de esta experiencia en sus vidas, las consecuencias, etc. |
