INFERNO VARIETÉ és una sèrie de performances i presentacions interdisciplinàries, en les quals Felipe Osornio explica des de l’artivisme radical i l'art del cos, la relació entre la violència i la masculinitat, com un espai de relacions de poder, on els cossos i subjectes que no s'ajusten a la figura hegemònica d’ “home” viuen un infern en vida, així com aquells que gaudeixen d'aquests privilegis de la masculinitat són travessats per lligams com la virilitat, la valentia, la força i el temor a ser emparentats amb el femení, en un clima d'homofòbia que sotmet a tots per igual.

Felipe Osornio (1991, Querétaro) és un artista mexicà el mètode del qual es basa en la combinatòria de l'art del cos i l’artivisme radical, l'antropologia visual, el gir decolonial-queer, l'experiència al límit i la màgia popular. Llicenciat en Arts Visuals, Felipe és un dels referents de la performance extrema a Mèxic i el seu treball ha estat mostrat tant en museus, galeries, teatres com en espais autogestionats. "La meva tasca és semblant a la d'un traductor, intèrpret o comunicador, atrapat entre el que alguns consideren art contemporani i altres màgia, entre l'activisme i la dissidència, entre la ciència mèdica i les neteges de bruixeria, entre l'acadèmia i el coneixement popular, entre el self injury disorder i l’stand-up comedy, entre allò sagrat i la xarlataneria, entre la ficció i la realitat. No sento pertànyer a cap d'aquests espais, però els habito constantment”.

INFERNO VARIETÉ es una serie de performances y presentaciones interdisciplinarias, en las que Felipe Osornio explica desde el artivismo radical y el arte del cuerpo, la relación entre la violencia y la masculinidad, como un espacio de relaciones de poder, donde los cuerpos y sujetos que no se ajustan a la figura hegemónica de “hombre” viven un infierno en vida, así como aquellos que gozan de dichos privilegios de la masculinidad son atravesados por ataduras como la virilidad, la valentía, la fuerza y el temor a ser emparentados con lo femenino, en un clima de homofobia que somete a todos por igual.

Felipe Osornio (1991, Querétaro) es un artista mexicano cuyo método se basa en la combinatoria del arte del cuerpo y el artivismo radical, la antropología visual, el giro decolonial-queer, la experiencia al límite y la magia popular. Licenciado en Artes Visuales, Felipe es uno de los referentes de la performance extrema en México y su trabajo ha sido mostrado tanto en museos, galerías, teatros como en espacios autogestionados. “Mi labor es semejante a la de un traductor, intérprete o comunicador, atrapado entre lo que algunos consideran arte contemporáneo y otros magia, entre el activismo y la disidencia, entre la ciencia médica y las limpias, entre la academia y el conocimiento popular, entre el self injury disorder y el stand-up comedy, entre lo sagrado y la charlatanería, entre la ficción y la realidad. No siento pertenecer a ninguno de estos espacios, pero los habito constantemente”.

INFERNO VARIETÉ is a series of performances and interdisciplinary presentations in which Felipe Osornio explains, from the perspective of radical artivism and body art, the relation between violence and masculinity as a place of power relations, where the bodies and beings that don't fit in with the hegemonic image of “man” live a living hell, while those who enjoy the privileges of masculinity are conditioned by the bonds of virility, bravery, strength and the fear of being linked to the feminine, all in an environment of homophobia that subdues everyone equally.

Felipe Osornio (1991, Querétaro) is a Mexican artist whose method is based on the combination of body art, radical activism, visual anthropology, the decolonial-queer twist, ultimate body experience, pop culture and Mexican sorcery. He holds a degree in Visual Arts from the College of Fine Arts and is one of the referents of extreme performance in Mexico. His works have been shown in museums, galleries and theatres as well as in self-managed spaces. “My work is similar to a translator, interpreter or communicator; caught between what some consider contemporary art, and others, magic, between activism and dissidence, between medical science and Mexican sorcery cleansing, between academia and popular knowledge, between Self Injury Disorder and Stand-up Comedy, between the sacred and quackery, between fiction and reality. I don’t feel that I belong to any of these areas, but I occupy them constantly”.