"Una polla xica, pica, pellerica, camacurta i eixerida va tenir set polls xics, pics, pellerics, camacurts i eixerits..."
Proveït del seu dreskeleton, una interfície corporal de naturalesa exoesquelètica, Marcel·lí ens proposa un relat patchwork per les seves mitologies en procés.

Marcel·lí Antúnez
Moià (Barcelona), 1959. Reconegut internacionalment com una de les figures més rellevants de l'art electrònic i l'experimentació escènica, la trajectòria de Marcel·lí abasta un període de 30 anys, durant els quals ha desenvolupat un univers visual absolutament personal i iconoclasta, basat en una reflexió sobre els sistemes de producció artística, el que ell denomina Sistematúrgia, amb una iconografia particular i pròpia. La seva obra inclou performances mecatròniques a vegades amb robots, instal·lacions interactives i col·laboracions amb col·lectius entre els quals destaquen la Fura dels Baus del qual va ser fundador i líder als anys vuitanta.
Des del 2010, Marcel·lí està treballant en el cicle de l’Arsenale della Apparizioni, dins del qual ha creat tres peces: la primera és una performance anomenada Cotrone estrenada el 2010, la segona és el film El Peix Sebastiano (2011) estrenat al Festival de Cinema Fantàstic de Sitges i l’última, la performance Pseudo (2012) estrenada al Grec de Barcelona.
El 2014 va presentar l'exposició Sistematúrgia. Accions, Dispositius i Dibuixos a l'Arts Santa Mònica de Barcelona, amb la intenció de donar a conèixer el seu particular mètode de creació basat en aquest neologisme, la Sistematúrgia, entesa com una dramatúrgia dels sistemes computacionals.
L’octubre del 2015 ha presentat Alsaxy, una instal·lació interactiva per a tots els públics, producte d'una residència al barri d'Hautepierre a Estrasburg (França), i és el títol que porta la mostra d'un recull de dispositius i instal·lacions de l'artista.

Segona edició del Festival INFLUX [vídeo a escena], dedicat a les arts escèniques audiovisuals. INFLUX vol potenciar els creadors que utilitzen el vídeo i el món digital com a eina fonamental d’expressió artística en les seves propostes escèniques. Abraça la feina d’artistes visuals, músics, poetes, ballarins, performers o creadors escènics que es mouen en aquests espais fronterers i híbrids, com ara Jakob Draminsky Højmark, Miriam Reyes, Marcel·lí Antúnez, Miquel Jordà, Khea Ziater i Bradien + Eduard Escoffet, que seran els protagonistes d’aquesta edició.

"Una polla xica, pica, pellerica, camacurta i eixerida va tenir set polls xics, pics, pellerics, camacurts i eixerits..."
Provisto de su dreskeleton, una interfaz corporal de naturaleza exoesquelética, Marcel·lí nos propone un relato patchwork por sus mitologías en proceso.

Marcel·lí Antúnez
Moià (Barcelona), 1959. Reconocido internacionalmente como una de las figuras más relevantes del arte electrónico y la experimentación escénica, la trayectoria de Marcel·lí abarca un período de 30 años, durante los cuales ha desarrollado un universo visual absolutamente personal e iconoclasta, basado en una reflexión sobre los sistemas de producción artística, lo que él denomina Sistematúrgia, con una iconografía particular y propia. Su obra incluye performances mecatrónicas a veces con robots, instalaciones interactivas y colaboraciones con colectivos entre los que destacan la Fura dels Baus, del que fue fundador y líder en los años ochenta. Desde 2010, Marcel·lí está trabajando en el ciclo del Arsenale della Apparizioni, dentro del cual ha creado tres piezas: la primera es una performance llamada Cotrone estrenada en 2010, la segunda es el filme El Peix Sebastiano (2011) estrenado en el Festival de Cinema Fantàstic de Sitges y la última, la performance Pseudo (2012) estrenada en el Grec de Barcelona.
En 2014 presentó la exposición Sistematúrgia. Accions, Dispositius i Dibuixos en el Arts Santa Mónica de Barcelona, con la intención de dar a conocer su particular método de creación basado en este neologismo, la Sistematúrgia, entendida como una dramaturgia de los sistemas computacionales.
En octubre de 2015 ha presentado Alsaxy, una instalación interactiva para todos los públicos, producto de una residencia en el barrio de Hautepierre en Estrasburgo (Francia), y es el título que lleva la muestra de una colección de dispositivos e instalaciones del artista.

Segunda edición del Festival INFLUX [vídeo a escena], dedicado a las artes escénicas audiovisuales. INFLUX quiere potenciar los creadores que utilizan el vídeo y el mundo digital como herramienta fundamental de expresión artística en sus propuestas escénicas. Abarca el trabajo de artistas visuales, músicos, poetas, bailarines, performers o creadores escénicos que se mueven en estos espacios fronterizos e híbridos, tales como Jakob Draminsky Højmark, Miriam Reyes, Marcel·lí Antúnez, Miguel Jordán, Khea Ziater y Bradien + Eduard Escoffet, que serán los protagonistas de esta edición.

"Una polla xica, pica, pellerica, camacurta i eixerida va tenir set polls xics, pics, pellerics, camacurts i eixerits..." (Catalan tongue twister)
Encased in his dreskeleton, an exo-skeletal body interface, Marcel·lí will give us a series of glimpses into the mythologies he is creating.

Marcel·lí Antúnez
Moià (Barcelona), 1959. Renowned internationally as one of the most relevant figures in electronic art and experimental performance, Marcel·lí’s career spans 30 years during which he has developed a uniquely personal and iconoclastic visual universe based on his thoughts about artistic production systems, which he calls Systematurgy, with his own particular brand of iconography. His works include mechatronic performances sometimes using robots, interactive installations and collaborations with different companies, most notably La Fura dels Baus, which he founded and led in the 80s.
Since 2010, Marcel·lí has been working on the Arsenale della Apparizioni cycle, for which he has created three pieces: the first is a performance entitled Cotrone, which premiered in 2010; the second is a film, El Peix Sebastiano (2011) premiered at the Sitges International Fantastic Film Festival, and the third is a performance entitled Pseudo (2012) that premiered at the Barcelona Grec theatre.
In 2014 he presented the exhibition Sistematúrgia. Accions, Dispositius i Dibuixos at Arts Santa Mónica in Barcelona, with the aim of introducing his own particular creation methods based on this neologism, Systematurgy, understood as a dramaturgy of computation systems.
In October 2015 he presented Alsaxy, an interactive installation for all ages, the result of a residency in the Hautepierre neighbourhood of Strasbourg (France) and the title of a collection of the artists’s devices and installations.

Second edition of the INFLUX festival [video on stage], dedicated to audiovisual performance arts. INFLUX aims to back creators who use video and digital media as the basic tools for artistic expression in their performance pieces. It includes work from visual artists, musicians, poets, dancers, performers and performance creators who transcend barriers and work in the in-between spaces, such as Jakob Draminsky Højmark, Miriam Reyes, Marcel·lí Antúnez, Miquel Jordà, Khea Ziater and Bradien + Eduard Escoffet, who feature in this edition.