ESCENA CRIMINAL III – PROCÉS versus PRODUCTE

Festival de creadors independents en moviment

Què és Escena Criminal?
Durant el 2011, la plataforma CRIM, que agrupa 40 creadors en dansa de Barcelona, va organitzar dues trobades per donar visibilitat als treballs dels membres de la plataforma. Aquestes trobades van prendre el nom d’”Escena Criminal” i consistien en diversos dies consecutius de presentacions de peces de dansa creades pels membres de la plataforma. Els objectius principals d’aquestes dues Escena(s) Criminal(s) van ser bàsicament donar a conèixer la plataforma i crear un context de visibilitat per al treball individual dels seus membres. Aquest any 2012 tornem a l’Antic Teatre per presentar la tercera Escena Criminal, que aquest cop tindrà una durada de dues setmanes senceres.
Des de CRIM, hem volgut que “Escena Criminal III” es diferenciés de les dues anteriors edicions i esdevingués alguna cosa més que un simple “showcase” per a peces de membres de la plataforma, convertint-se en un punt d’encontre, pràctica i reflexió sobre la dansa. Per tot això hem volgut extendre la seva durada a dues setmanes.

La primera setmana està centrada en la idea de PROCÉS, i hi haurà mostres de treballs en procés, el dia de la improvització com a procés de creació, xerrades al voltant de processos creatius diversos, i un taller de creació durant tota la setmana, el resultat del qual es presentarà i debatirà el dissabte.
La segona setmana, està dedicada al PRODUCTE, i s’hi podran veure els grans hits de la dansa catalana, una paròdia criminal del Catalan Arts Market “Come & See” sota el nom de “Vine & Beu”, xerrades sobre distribució de la dansa i la dansa com a producte econòmic i també hi haurà un dia dedicat a la improvització, però aquest cop entesa com a producte artístic en ell mateix. Dues setmanes intenses i interessants per abordar amb humor i profunditat la gran dicotomia de la creació, la relació entre procés i producte, tant des d’una dimensió artística, com econòmica, social i política. Gràcies per acompanyar-nos-hi.

La Plataforma CRIM, Creadors Independents en Moviment,  neix a Barcelona l’octubre del 2010. CRIM agrupa més de 50 artistes de les arts escèniques que treballen professionalment en la creació i el desenvolupament de pràctiques i pensament contemporanis, al voltant de la dansa i del cos com a mitjà d’expressió. La plataforma CRIM sorgeix com un espai d’unió, acció, intercanvi i reflexió entre artistes independents de diverses edats i experiències, amb l’objectiu comú de generar iniciatives que ajudin a millorar, dignificar, enriquir i donar visibilitat a les seves pràctiques artístiques.

La tipologia d'aquest projecte de l’Associació Cultural OME es basa en la unió de dos músics o no-músics, els quals en l'espai de 45 minuts puguin oferir una intervenció sonora (o no) repartida en dos sols de 15 minuts cadascun i un duet de 15 minuts . Intervencions amb instruments, artefactes, electrònica, micròfons, ordinadors i objectes (manipulats) de tot tipus. A cada intervenció participarà sempre Juan Crek (que utilitzarà la seva veu, instruments diversos, bases, objectes i micro-contactes) amb un altre músic o no-músic.

Bet Gàrgola
Melòmana des de naixença i baixista autodidacta des de 1986, considera KLAMM i el Rock dels 70’s com als seus mestres. Des dels inicis ha compaginat grups de rock -sota diversos aspectes- amb grups de música experimental i d’avantguarda, no només fixant-se en la part musical sinó també en la imatge i missatge de cada projecte. També ha portat el management d’alguns dels seus grups. Actualment, a banda dels grups, experimenta amb el baix sobre bases rítmiques pre-gravades (LIVE), per a una col.laboració amb l’Associació Cultural OME.
Projectes llargs: MATAVACAS (1987-actualitat), música experimental d’avantguarda, GÀRGOLA (1988-1997), metal progressiu, LILITH (2000-2004), power rock, ONGO (2004-2009), rock experimental, MU (2004-actualitat), grup de rock de PAU RIBA.
PROJECTES CURTS: RATISIDAS (1986-87), punk, TOS DE GOS (1987-88), punk-metal ARK (1998), improvització, LARGANDAJO (2006-07), improvització experimental, LA DIC EMSEMBLA (2008-2009), orquestra de PAU RIBA (presentació disc “Virus Laics”), PARKER&PARKER (2012), versions.


Juan Crek
Format en la tècnica mecànica del saxofon baríton. Explora les possibilitats fonètiques de la veu i la manipulació d'objectes quotidians. Cofundador de bandes com OME Acústic, Banda d'Improvisadors de Barcelona, Macromassa, Olas de Cresta Blanca, Ongo, Quartet Zap de Saxòfons. Casat des de 2010 amb la insigne arquitecta veneçolana Meralis Castrillo. Li agraden les paelles, el formatge, els albercocs, viatjar en tren, la migdiada, les albes i la vida (això que hi ha entre el néixer i el morir).

La tipología de este proyecto de la Asociación Cultural OME se basa en la unión de dos músicos o no-músicos, los cuales en el espacio de 45 minutos puedan ofrecer una intervención sonora (o no) repartida en dos solos de 15 minutos cada uno y un dueto de 15 minutos. Intervenciones con instrumentos, artilugios, electrónica, micrófonos, ordenadores y objetos (manipulados) de todo tipo. En cada intervención participará siempre Juan Crek (que utilizará su voz, instrumentos diversos, bases, objetos y micro-contactos) junto a otro músico o no-músico.

Bet Gàrgola
Melómana desde nacimiento y bajista autodidacta desde 1986, considera Klamm y el Rock de los 70 's como a sus maestros. Desde los inicios ha compaginado grupos de rock-bajo diversos aspectos-con grupos de música experimental y de vanguardia, no sólo fijándose en la parte musical sino también en la imagen y mensaje de cada proyecto. También ha llevado el management de algunos de sus grupos. Actualmente, aparte de los grupos, experimenta con el bajo sobre bases rítmicas pregrabadas (LIVE), para una colaboración con la Asociación Cultural OME.
Proyectos largos: MATAVACAS (1987-actualitat), música experimental d’avantguarda, GÀRGOLA (1988-1997), metal progressiu, LILITH (2000-2004), power rock, ONGO (2004-2009), rock experimental, MU (2004-actualitat), grup de rock de PAU RIBA.
Proyectos Cortos: RATISIDAS (1986-87), punk, TOS DE GOS (1987-88), punk-metal ARK (1998), improvització, LARGANDAJO (2006-07), improvització experimental, LA DIC EMSEMBLA (2008-2009), orquestra de PAU RIBA (presentació disc “Virus Laics”), PARKER&PARKER (2012), versions.

Juan Crek
Formado en la técnica mecánica del saxofón barítono. Explora las posibilidades fonéticas de la voz y la manipulación de objetos cotidianos. Cofundador de bandas como OME Acústico, Banda de Improvisadores de Barcelona, ​​Macromassa, Olas de Cresta Blanca, Ongo, Cuarteto Zap de Saxofones. Casado desde 2010 con la insigne arquitecta venezolana Meralis Castrillo. Le gustan las paellas, el queso, los albaricoques, viajar en tren, la siesta, los amaneceres y la vida (eso que hay entre el nacer y el morir).

The typology of this project is based on the union of two musicians or non-musicians, who in the space of 50 minutes will provide a sound intervention (or not) divided into two 15-minute solos and a 20-minute duet. These interventions will use instruments, gadgets, electronica, microphones, computers and (manipulated) objects of all kinds. Juan Crek (using his voice, diverse instruments, databases, objects and micro-contacts) will take part in all the interventions together with another musician or non-musician.

Bet Gargola
A music lover from the day she was born, and a  self-taught bass guitarist since 1986, she looks to Glam and 70s Rock as her masters. From the beginning she has merged rock groups - in various formats - with experimental and avant-garde music bands, relying not only on the musical aspect but also on the image and the message behind each project. She has also managed some of these bands. At the moment, apart from her work with the bands, she is experimenting with prerecorded rhythmic bases on her bass (LIVE) as part of a collaboration with the OME Cultural Association.
Long-term projects: MATAVACAS (1987 - to date), experimental vanguard music; GARGOLA (1988 -1997), prog metal; LILITH (2000 - 2004), power rock; ONGO (2004 -2009), experimental rock; MU (2004 - to date) rock group with PAU RIBA. Short-term projects: RATISADAS (1986-87) punk; TOS DE GOS (1987-88), punk-metal; ARK (1998), improvisation; LARGANDAJO (2006-07), experimental improvisation; LA DIC EMSEMBLA (2008 - 2009), PAU RIBA orchestra (presentation of "Virus Laics" disc), PARKER&PARKER (2012), cover versions.

Juan Crek
Trained in technique of baritone saxophone, he explores the phonetic possibilities of voice and the manipulation of everyday objects. Cofounder of bands such as OME Acústic, Banda de Improvisadores de Barcelona, ​​Macromassa, Olas de Cresta Blanca, Ongo, and Cuarteto Zap de Saxofones. He has been married to celebrated Venezuelan architect Meralis Castrillo since 2010. He likes paella, cheese, apricots, riding trains, siestas, dawn and life (that thing you do between being born and dying).

Tercera temporada de FLUX CLUB, un club de vídeo que, amb una periodicitat quinzenal i amb la màxima flexibilitat, pretenem que reflecteixi la vitalitat del vídeo de creació de la nostra ciutat. Es tracta d’una extensió del Festival de vídeo d’autor FLUX, amb sessions obertes a tot el que està passant en el camp del vídeo a Barcelona, que complementen el festival des del punt de vista dels seus continguts i que estenen el seu període d’acció més enllà dels dies estrictament dedicats al festival.

La intenció és acollir tot tipus de sessions: projeccions, videoperformances i col·loquis que ofereixin al públic la possibilitat del contacte directe amb els videocreadors. Tant poden ser sessions monogràfiques d'autors reconeguts com temàtiques, col·lectives dedicades a autors emergents, a la presentació de treballs d’estudiants, o centrades en la videopoesia o la videodansa.

FLUX CLUB és un espai de difusió del vídeo de creació a la ciutat de Barcelona.

Tercera temporada de FLUX CLUB, un club de vídeo que, con una periodicidad quincenal y con la máxima flexibilidad, pretendemos que refleje la vitalidad del vídeo de creación de nuestra ciudad. Se trata de una extensión del Festival de vídeo d’autor FLUX, con sesiones abiertas a todo lo que está pasando en el campo del vídeo en Barcelona, que complementan el festival desde el punto de vista de sus contenidos y que extienden su período de acción más allá de los días estrictamente dedicados al festival.

La intención es acoger todo tipo de sesiones: proyecciones, videoperformances y coloquios que ofrezcan al público la posibilidad del contacto directo con los videocreadores. Tanto pueden ser sesiones monográficas de autores reconocidos como temáticas, colectivas dedicadas a autores emergentes, a la presentación de trabajos de estudiantes, o centradas en la videopoesía o la videodanza.

FLUX CLUB es un espacio de difusión del vídeo de creación en la ciudad de Barcelona.

The third season of FLUX CLUB is here: a fortnightly and fully flexible video club that aims to reflect the vitality of video creation in our city. It’s an extension of the FLUX Video Auteur Festival, with sessions open to everything currently going on in the field of video in Barcelona, complementing the festival from the point of view of its content and extending its sphere of influence beyond the few days programmed for the festival itself.

Our intention is to include all kinds of sessions: screenings, video performances and debates offering direct contact between the audience and the filmmakers. These sessions focus on a range of subjects, from monographics of well known directors to specific themes, from groups of up and coming authors to students; they may cover video poetry or video dance.

FLUX CLUB is a space for the dissemination of video art in the city of Barcelona.

Troisième saison du FLUX CLUB, un club  vidéo, bimensuel avec un maximum de flexibilité, nous cherchons à refléter la vitalité de la création vidéo dans notre ville. Ceci est une extension du Festival vidéo d' auteur  FLUX, avec des séances  ouvertes à tout ce qui se passe dans le domaine de la vidéo à Barcelone, qui vient compléter  le festival du point de vue du contenu et de prolonger la durée d'action plus loin que les jours  strictement dédiés au  festival.

L'intention est d'accueillir toutes sortes de sessions : projections, vidéoperformances et débats qui offrent au public la possibilité d’un contact direct avec les vidéocréateurs. Les séances peuvent être monigraphiques d’auteurs renommés , témathiques collectives dédiés aux artistes émergents, presentations de travaux d’élèves , vidéopoésie ou vidéodanse.


FLUX CLUB  est un espace de la diffusion vidéo de création dans la ville de Barcelone.

La tipologia d'aquest projecte de l’Associació Cultural OME es basa en la unió de dos músics o no-músics, els quals en l'espai de 45 minuts puguin oferir una intervenció sonora (o no) repartida en dos sols de 15 minuts cadascun i un duet de 15 minuts.
Intervencions amb instruments, artefactes, electrònica, micròfons, ordinadors i objectes (manipulats) de tot tipus.
A cada intervenció participarà sempre Juan Crek (que utilitzarà la seva veu, instruments diversos, bases, objectes i micro-contactes) amb un altre músic o no-músic.



Eduard Altaba
El 1973 forma el seu primer grup (Bueyes Madereros), des de llavors ha estat, baixista o contrabaixista, en nombrosos grups de música molt diversa (Blay Tritono, Sardineta, Tropopausa, Triomobil, Moisès Moisès, Guen Dai, Quintet Lisboa).
Ha participat com a músic en diferents espectacles (El Mikado de Dagoll Dagom, Cabaret de Jérome Savary, El Barbero de Sevilla de Tricicle, Klowns, Utopista de Monty & Cia).
Ha format part de diverses experiències de música improvisada (Orquestra del Caos, Gràcia Territori Sonor, Orquestra IBA, John Zorn, Butch Morris). Actualment forma part de "Les Anciens", "Lisboa Zentral Cafè i" Banda d'Improvisadors de Barcelona ".


Juan Crek
Format en la tècnica mecànica del saxofon baríton. Explora les possibilitats fonètiques de la veu i la manipulació d'objectes quotidians. Cofundador de bandes com OME Acústic, Banda d'Improvisadors de Barcelona, Macromassa, Olas de Cresta Blanca, Ongo, Quartet Zap de Saxòfons. Casat des de 2010 amb la insigne arquitecta veneçolana Meralis Castrillo. Li agraden les paelles, el formatge, els albercocs, viatjar en tren, la migdiada, les albes i la vida (això que hi ha entre el néixer i el morir).

La tipología de este proyecto de la Asociación Cultural OME se basa en la unión de dos músicos o no-músicos, los cuales en el espacio de 45 minutos puedan ofrecer una intervención sonora (o no) repartida en dos solos de 15 minutos cada uno y un dueto de 15 minutos.
Intervenciones con instrumentos, artilugios, electrónica, micrófonos, ordenadores y objetos (manipulados) de todo tipo. En cada intervención participará siempre Juan Crek (que utilizará su voz, instrumentos diversos, bases, objetos y micro-contactos) junto a otro músico o no-músico.


Eduard Altaba
En 1973 forma su primer grupo (Bueyes Madereros), desde entonces ha sido, bajista o contrabajista, en numerosos grupos de música muy diversa (Blay Tritono, Sardineta, Tropopausa, Triomobil, Moisés Moisés, Guen Dai, Quintet Lisboa).
Ha participado como músico en diferentes espectáculos (El Mikado de Dagoll Dagom, Cabaret de Jérome Savary, El Barbero de Sevilla de Tricicle, Klowns, Utopista de Monty & Cia).
Ha formado parte de diversas experiencias de música improvisada (Orquestra del Caos, Gràcia Territori Sonor, Orquestra IBA, John Zorn, Butch Morris).Actualmente forma parte de “Les Anciens”, “Lisboa Zentral Café y “Banda d’Improvisadors de Barcelona”.


Juan Crek
Formado en la técnica mecánica del saxofón barítono. Explora las posibilidades fonéticas de la voz y la manipulación de objetos cotidianos. Cofundador de bandas como OME Acústic, Banda de Improvisadores de Barcelona, ​​Macromassa, Olas de Cresta Blanca, Ongo, Cuarteto Zap de Saxofones. Casado desde 2010 con la insigne arquitecta venezolana Meralis Castrillo. Le gustan las paellas, el queso, los albaricoques, viajar en tren, la siesta, los amaneceres y la vida (eso que hay entre el nacer y el morir).

The typology of this project is based on the union of two musicians or non-musicians, who in the space of 50 minutes will provide a sound intervention (or not) divided into two 15-minute solos and a 20-minute duet.
These interventions will use instruments, gadgets, electronica, microphones, computers and (manipulated) objects of all kinds. Juan Crek (using his voice, diverse instruments, databases, objects and micro-contacts) will take part in all the interventions together with another musician or non-musician.




Eduard Altaba
He formed his first band, Bueyes Madereros, in 1973; since then he has played bass or double base for many different groups playing diverse styles of music: Blay Tritono, Sardineta, Tropopausa, Triomobil, Moisés Moisés, Guen Dai and Quintet Lisboa among others.
He has taken part as musician in several shows, such as Dagoll Dagom's Mikado, Jérome Savary's Cabaret, Tricicle's Barber of Seville, Klowns, and Utopista by Monty & Cia.
He has also been part of various improvisation experiences, including Orquestra del Caos, Gràcia Territori Sonor, Orquestra IBA, John Zorn, and Butch Morris. He is currently a member of Les Anciens, Lisboa Central Café and Banda d'Improvisadors de Barcelona.


Juan Crek
Trained in technique of baritone saxophone, he explores the phonetic possibilities of voice and the manipulation of everyday objects. Cofounder of bands such as OME Acústic, Banda de Improvisadores de Barcelona, ​​Macromassa, Olas de Cresta Blanca, Ongo, and Cuarteto Zap de Saxofones. He has been married to celebrated Venezuelan architect Meralis Castrillo since 2010. He likes paella, cheese, apricots, riding trains, siestas, dawn and life (that thing you do between being born and dying).

La typologie du projet de l’ Association Culturelle OME est fondée sur l'union de deux musiciens ou non-musiciens, qui dans un espace de 45 minutes offrent une intervention sonore (ou non), divisé en deux solos de 15 minutes chacun et un duo de 15 minutes.
Interventions avec instruments, gadgets, électronique, microphones, ordinateurs et objets (manipulées) de toutes sortes.
Dans chaque intervention Juan Crek participera toujours (utilise sa voix, des instruments divers, des bases, objets et micro-contactes) avec un autre non-musicien ou musicien.

Eduard Altaba
En 1973, il forme son premier groupe Bueyes Madederos et depuis il a collaboré comme bassiste ou contrebassiste avec de nombreux groupes  aux styles très différents (Blay Tritono, Sardineta, Tropopausa, Triomobil, Moisés Moisés, Guen Dai, Quintet Lisboa).
Il a participé comme musicien aux spectacles (El Mikado de Dagoll Dagom, Cabaret de Jérome Savary, El Barbero de Sevilla de Tricicle, Klowns, Utopista de Monty & Cia).
Il fait partie également de diverses expériences de musique improvisée (Orquestra del Caos, Gràcia Territori Sonor, Orquestra IBA, John Zorn, Butch Morris) et actuellement il fait partie de différentes formations : “Les Anciens”, “Lisboa Zentral Café y “Banda d’Improvisadors de Barcelona”.

Juan Crek
Formé dans la technique mécanique du saxophone baryton. Explore les possibilités phonétiques de la voix et la manipulation d’objets quotidiens. Co-fondateur de bandes comme OME, Acústic , Banda de Improvisadores de Barcelona, Macromassa, Olas de Cresta Blanca, Ongo, Cuarteto Zap de Saxofones. Marié depuis 2010 avec la célèbre architecte de venézuela Meralis Castrillo. Il aime la paella, le fromage, les abricots, voyager en train, la sieste, les levers de soleil et la vie (ce qui est entre la naissance et la mort).

A continuació detallem els curtmetratges que es podran veure, molts d’ells joies guardades que veuran la llum després de 40 anys.
Curtmetratges totalment amateurs i underground, una oportunitat única per revisar una de les facetes més ocultes i interessants d’aquest artista. Alguns d’ells es podran veure en format Súper 8 i altres digitalitzats. (Poden variar els títols així com l’ordre de la projecció a petició de l’organització o per problemes tècnics).

Poseídos, Lecciones de Sexualidad, Vampiros, Shock, Simplemente un Vampiro, Miss Drácula, El diario de ER, Lecciones de Sexualidad (2).

A continuación detallamos los cortometrajes que se podrán ver, muchos de ellos joyas guardadas que verán la luz después de 40 años.
Cortometrajes totalmente amateurs y underground, una oportunidad única para revisar una de las facetas más ocultas e interesantes de este artista. Algunos de ellos podrán verse en formato súper 8 y otros digitalizados. Pueden variar los títulos así como la orden de proyección a petición de la organización o por problemas técnicos.

Poseídos, Lecciones de Sexualidad, Vampiros, Shock, Simplemente un Vampiro, Miss Drácula, El diario de ER, Lecciones de Sexualidad (2).

The films to be shown – many of them hidden gems that will be seen for the first time in 40 years – are totally underground and amateur, and present an unequalled opportunity to review one of the less well known and more interesting aspects of this artist. Some films will be shown in the original Super 8 format while others have been digitalised; the running order and titles may be subject to change for technical or other reasons.

The list is as follows: Possessed, Lessons in Sexuality, Vampires, Shock, Simply a Vampire, Miss Dracula, The Diary of ER, Lessons in Sexuality (2).

Voici le détail des courts-métrages qui seront vues. Beaucoup d'entre eux, des bijoux, verront la lumière après avoir été soigneusement gardés depuis 40. Des courts-métrages complètement amateurs et underground, une opportunité unique de re- découvrir un des coté les plus occultes et intéressants de cet artiste. Quelques-uns sont en format super 8, et d'autres digitalisés. Il se peut que les titres ou l'ordre des films soit changé, en raison de l'organisation ou des problèmes techniques.

Possèdes, Lessons de Sexualité, Vampires,Shock,Simplement un Vampire,Miss Dracula,Le journal de ER, Lessons de Sexualité (2).

El Big Draw és la Festa del Dibuix. Artistes, il·lustradors, dissenyadors i altres creadors proposen tallers per a totes les edats en els que les mans i la imaginació són els protagonistes. En una proposta del Museu Picasso, diverses institucions i entitats de la Ribera, Santa Caterina i Sant Pere, obren les seves portes a la ciutat per oferir espais de creativitat i diversió. L’Antic Teatre també participa l’edició d’enguany.
D’acord amb la filosofia i pràctica artística multidisciplinària de Pierrot, artista que va residir a l’Antic Teatre entre el final de la dècada de 1960 i principi de la de 1970, es presenta aquest taller que pretén vincular el cinema, la pintura i el dibuix.
Es proposa fer una pel·lícula col·lectiva basada en un cinema realitzat a partir d’apropiació fílmica i animació directa sobre pel·lícula de petit format, en super-8. Els participants podran manipular la pel·lícula filmada amb pinzells, llapis, punxons i altres objectes. El resultat de l’obra col·lectiva es projectarà en finalitzar el taller, a les 18 h, en format “original” i amb projectors de super-8.

Luia Macías
Artista, cineasta, reciclador d’imatges i docent especialitzat en cinema experimental. Les seves obres en format fílmic de 8 mm, super-8 i 16 mm han estat presentades a Nova York, Los Angeles, San Francisco, Salvador (Bahia), Caracas i Barcelona. Paral·lelament, desenvolupa tallers teoricopràctics especialitzats en les diferents variants del cinema experimental. Cocreador de Secuencia Cero Films i component de Cráter Collective. Actualment està en fase de postproducció el seu primer llargmetratge experimental en 35 mm.

Big Draw es la Fiesta del Dibujo. Artistas, ilustradores, diseñadores y otros creadores os proponen talleres para todas las edades en los que las manos y la imaginación son las protagonistas. En una propuesta del Museu Picasso, varias instituciones y entidades de La Ribera, Santa Caterina y Sant Pere abren sus puertas a la ciudad para ofrecer espacios de creatividad y diversión. Antic Teatre también participa en la edición de este año.
Según la filosofía y práctica artística multidisciplinar de Pierrot, artista que residió en el Antic Teatre entre finales de la década de 1960 y principios de la de 1970, se presenta este taller que pretende vincular el cine, la pintura y el dibujo.
Se propone realizar una película colectiva basada en un cine realizado a partir de apropiación fílmica y animación directa sobre película de pequeño formato, en super-8. Los participantes podrán manipular la película filmada con pinceles, lápices, punzones y otros objetos. El resultado de la obra colectiva se proyectará al finalizar el taller, a las 18 h, en formato “original” y con proyectores de super-8.

Luis Macías
Artista, cineasta, reciclador de imágenes y docente especializado en cine experimental. Sus obras en formato fílmico de 8 mm, super-8 y 16 mm se han presentado en Nueva York, Los Ángeles, San Francisco, Salvador de Bahía, Caracas y Barcelona. Paralelamente, desarrolla talleres teórico-prácticos especializados en las distintas variantes del cine experimental. Cocreador de Secuencia Cero Films e integrante de Cráter Collective. Actualmente está en la fase de posproducción de su primer largometraje experimental en 35 mm.

Big Draw is the Graphic Arts Fair. Artists, illustrators, designers and other creators will be running workshops for all ages in which hands and imaginations take the leading roles. Originated by the Picasso Museum, this project will see several institutions and organisations from La Ribera, Santa Caterina and Sant Pere opening their doors to the city, offering their spaces for creation and amusement. This year, Antic Teatre will also be taking part.
In accordance with the multi-disciplinary artistic philosophy and practice of Pierrot, the artist who resided in the Antic Teatre between the end of the 1960s and the beginning of the 1970s, this workshop is presented that aims to link cinema, painting and drawing.
It is proposed to make a collective film based on a cinema which is produced by being based on the direct filming and animation approach about small format films, in super-8. The participants will be able to manipulate the film, filmed with paint brushes, pencils, punches and other objects. The resulting collective work will be projected at the end of the workshop, at 6.00pm, in “original” format and with super-8 projectors.

Luis Macías
Artist, film-maker, recycler of images and teacher specialised in experimental cinema. His works in film formats of 8 mm, super-8 and 16 mm have been presented in New York, Los Angeles, San Francisco, Salvador (Bahia), Caracas and Barcelona. Parallel to this, he develops theoretical-practical workshops specialized in the different variants of experimental cinema. He is co-creator of Secuencia Cero Films and a component of Cráter Collective. Currently he is in the post-production phase of his first feature film in 35 mm.

Tercera temporada de FLUX CLUB, un club de vídeo que, amb una periodicitat quinzenal i amb la màxima flexibilitat, pretenem que reflecteixi la vitalitat del vídeo de creació de la nostra ciutat. Es tracta d’una extensió del Festival de vídeo d’autor FLUX, amb sessions obertes a tot el que està passant en el camp del vídeo a Barcelona, que complementen el festival des del punt de vista dels seus continguts i que estenen el seu període d’acció més enllà dels dies estrictament dedicats al festival.

La intenció és acollir tot tipus de sessions: projeccions, videoperformances i col·loquis que ofereixin al públic la possibilitat del contacte directe amb els videocreadors. Tant poden ser sessions monogràfiques d'autors reconeguts com temàtiques, col·lectives dedicades a autors emergents, a la presentació de treballs d’estudiants, o centrades en la videopoesia o la videodansa.

FLUX CLUB és un espai de difusió del vídeo de creació a la ciutat de Barcelona.

Tercera temporada de FLUX CLUB, un club de vídeo que, con una periodicidad quincenal y con la máxima flexibilidad, pretendemos que refleje la vitalidad del vídeo de creación de nuestra ciudad. Se trata de una extensión del Festival de vídeo d’autor FLUX, con sesiones abiertas a todo lo que está pasando en el campo del vídeo en Barcelona, que complementan el festival desde el punto de vista de sus contenidos y que extienden su período de acción más allá de los días estrictamente dedicados al festival.

La intención es acoger todo tipo de sesiones: proyecciones, videoperformances y coloquios que ofrezcan al público la posibilidad del contacto directo con los videocreadores. Tanto pueden ser sesiones monográficas de autores reconocidos como temáticas, colectivas dedicadas a autores emergentes, a la presentación de trabajos de estudiantes, o centradas en la videopoesía o la videodanza.

FLUX CLUB es un espacio de difusión del vídeo de creación en la ciudad de Barcelona.

The third season of FLUX CLUB is here: a fortnightly and fully flexible video club that aims to reflect the vitality of video creation in our city. It’s an extension of the FLUX Video Auteur Festival, with sessions open to everything currently going on in the field of video in Barcelona, complementing the festival from the point of view of its content and extending its sphere of influence beyond the few days programmed for the festival itself.

Our intention is to include all kinds of sessions: screenings, video performances and debates offering direct contact between the audience and the filmmakers. These sessions focus on a range of subjects, from monographics of well known directors to specific themes, from groups of up and coming authors to students; they may cover video poetry or video dance.

FLUX CLUB is a space for the dissemination of video art in the city of Barcelona.

Troisième saison du FLUX CLUB, un club  vidéo, bimensuel avec un maximum de flexibilité, nous cherchons à refléter la vitalité de la création vidéo dans notre ville. Ceci est une extension du Festival vidéo d' auteur  FLUX, avec des séances  ouvertes à tout ce qui se passe dans le domaine de la vidéo à Barcelone, qui vient compléter  le festival du point de vue du contenu et de prolonger la durée d'action plus loin que les jours  strictement dédiés au  festival.

L'intention est d'accueillir toutes sortes de sessions : projections, vidéoperformances et débats qui offrent au public la possibilité d’un contact direct avec les vidéocréateurs. Les séances peuvent être monigraphiques d’auteurs renommés , témathiques collectives dédiés aux artistes émergents, presentations de travaux d’élèves , vidéopoésie ou vidéodanse.


FLUX CLUB  est un espace de la diffusion vidéo de création dans la ville de Barcelone.

L'urbs ens ha absorbit i convertit en éssers mutants on hem après a comunicar-nos amb tot un seguit de robots que formen part de la nostre acció quotidiana.
Els necessitem realment? Som més feliços?
És evident que formen part de nosaltres i ja sense ells no seríem els mateixos; cauríem en el pou del caos...o de la llibertat? Hi una clau per sortir d'aquí i comprovar-ho?
Seria hora d'anar cercant el password…


El procés de creació parteix de la síntesi i el processament sonor en temps real per crear escenaris, obrint un diàleg entre les màquines sonores, l'home paraula i l'home efectes. La imatge esdevé, alternativament, testimoni il·lustratiu i participant actiu entre els artistes i el públic. Es busca que el públic sigui no només espectador sinó també còmplice de la gènesi de l'espectacle.


El col·lectiu Cili 210 neix com a grup d’expressió artística a Barcelona, amb la intenció d´assolir línies de creació sense límits i multidisciplinàries, però tenint com a base el llenguatge musical.
Han fet presentacions sobre la seva recerca urbana a NunArt i El Niu de Barcelona durant el 2011 com a work in progress i també, enguany, han realitzat mostres en streaming de les seves trobades bimestrals. Com a complementació d’“Urbanaris”, treballen en el projecte “Town tempo”: cercant el “beat” de la nostre ciutat.

La urbe nos ha absorbido y convertido en seres mutantes donde hemos aprendido a comunicarnos con toda una serie de robots que forman parte de nuestra acción cotidiana.
¿Los necesitamos realmente?
Es evidente que forman parte de nosotros y sin ellos no seríamos los mismos, caeríamos en el abismo del caos...¿o de la libertad? ¿Hay una llave para salir de aquí y comprobarlo?
Creo que sería hora de ir buscando el password…

El proceso de creación parte de la síntesis y el procesamiento sonoro en tiempo real para crear escenarios, abriendo un diálogo entre las máquinas sonoras, el hombre palabra y el hombre efectos. La imagen se convierte, alternativamente, en testimonio ilustrativo y participante activo entre los artistas y el público. Se busca que el público sea no sólo espectador, sino también cómplice de la génesis del espectáculo.

El colectivo Cili 210 nace como grupo de expresión artística en Barcelona, con la intención de conseguir líneas de creación sin límites y multidisciplinarias, pero teniendo como base el lenguaje musical.
Han hecho representaciones sobre su investigación urbana en NunArt i El Niu de Barcelona durante el 2011 como work in progress y también, este año, han realizado muestras en streaming de sus encuentros bimestrales. Como complementación de “Urbanaris”, trabajan en el proyecto “Town tempo”, buscando el “beat” de nuestra ciudad.

The city has absorbed us and turned us into mutant beings who have learned to communicate with the robots that are part of our daily life. Do we really need them?
It’s obvious that they are a part of us and without them we would no longer be the same, we would fall into the abyss of chaos…or freedom?
Is there a code to get out of here and prove it?
I think it’s time to start looking for the password…


Our creative process has been inspired by the synthesis and processing of sound in real time. From here we set the stage, opening a dialogue between noise-making machines, the man of Words and the man of Effects. The images become, in succession, a reflection of or an active participation between the artists and the audience. We hope the audience won’t remain mere spectators, but will collude in the creation of this show.

The Cili 210 Collective emerged as a group for artistic expression in Barcelona, with the aim of establishing unlimited and multidisciplinary trends in creativity using the language of music as a starting point.
During 2011 they presented their work on urban investigation at NunArt and El Niu of Barcelona as work in progress. This year they have also shown samples of their bimonthly meetings through streaming. As a complement to Urbanaris, they are working on the Town Tempo project, a search for the city’s beat.

La ville nous a absorbée et transformée en êtres mutants, où nous avons appris à communiquer avec tout une série de robots qui font partie de notre quotidien. On en a réellement besoin? C'est évident qu'ils sont une partie de nous-même et que sans eux, on ne serait pas les mêmes, on tomberait même dans l'abîme du chaos…ou de la liberté? Il existe une clé pour sortir d'ici et le prouver? Je pense qu'il est temps de trouver le mot de passe..

Le processus de création part de la synthèse et du procès sonore en temps réel (pour créer des scénarios ouvrant le dialogue) entre machines sonores , l'homme -parole et l'homme -effets. L'image devient alternativement un témoin illustratif et un participant actif entre les artistes et le public. On cherche à faire en sorte que le public ne soit pas que spectateur, mais aussi complice de la génèse du spectacle.

Le collectif Cili 210 est né comme un groupe d'expression artistique à Barcelone, et avec l'intention d'avoir des lignes de création sans limites,multidisciplinaires, mais en ayant toujours comme base le langage musical.
Ils ont fait des spectacles fondés sur la recherche urbaine à NunArt et à El Niu de Barcelone pendant tout 20111en forme de work in progrès. Egalement, cette année ils ont montrés des bouts en streaming de ses rencontres bimensuels. En complémentarité de "Urbanaris", ils travaillent sur le projet "Town Tempo", à la recherche de le Bit de notre ville.

Ambdues dones formen part d’un mateix ésser, representant les múltiples personalitats que conviuen en el nostre interior, estats emocionals i instints primaris. Viatgen d’un estat a un altre creant diversos personatges, unes vegades contraris i altres vegades complementaris. Des d’un cos amb memòria, amb un cos que es transforma. Un relat de trobada, descobriment i acceptació.

Catalina Carrasco, Performer i creadora.
Estudia dansa i teatre a Madrid, Barcelona, Londres, Islàndia i Berlin.
Titol superior dansa Contemporànea a la U.M.H, Màster amb Mercè Boronat de dansa teatre a Barcelona, tallers amb Malpelo, Les Slovacks, Mercè Boronat, Tomeu Vergès, David Zambrano, Karlota Ikeda, Cia.Wim vandekeybus, Jordi Cortés, cia.Hofesh Sheter, entre altres.
Treballa amb Mª Antònia Oliver i Auments en varis espectacles. A Xile amb la cia. Torres Rojas i a Berlín amb Hybrida project.
Al 2005 guanya el 1r premi del Certamen solos Art Jove.
al 2007 estrena “Qué o Quién”, peça guanyadora del 1r premi Encuentros de Navarra.
En 2008 crea juntament amb l'artista Isabel Castro la perfomance/vídeo dansa Clau, memòria d'eriçó. Guanyen el premi Jaume I d'arts visuals. Al 2009 entra en el Festival Óptica (Buenos Aires, Bolívia, París, Madrid (La casa encendida), Huarte, Gijón, La Coruña.
Subtalk, premi Teatre Principal Nous Creadors.
Al 2011 rep el Premi Escènica a la millor interpretació dansa per Malasombra. “Realidad invisible” es el darrer espectacle, el més innovador, personal i madur.

Dos mujeres que forman parte de un mismo ser, representando las múltiples personalidades que conviven en nuestro interior, estados emocionales e instintos primarios. Viajan de un estado al otro creando diferentes personajes, unas veces contrarios y otras veces complementarios. Desde un cuerpo con memoria hacia un cuerpo que se transforma. Un relato de encuentro, descubrimiento y aceptación.

Catalina Carrasco, Performer i creadora.
Estudia danza y teatro en Madrid, Barcelona, Londres, Islandia y Berlín.
Título superior de danza Contemporánea en la U.M.H, Máster con Mercé Boronat de danza teatro en Barcelona, talleres con Malpelo, Les Slovacks, Mercé Boronat, Tomeu Vergés, David Zambrano, Karlota Ikeda, Cia.Wim vandekeybus, Jordi Cortés, cia.Hofesh Sheter, entre otros.
Trabaja con Mª Antonia Oliver y Auments en varios espectáculos. En Chile con la cia. Torres Rojas y en Berlín con Hybrida project.
En 2005 gana el 1r premio del Certamen solos Art Jove.
En 2007 estrena “Qué o Quién”, pieza ganadora del 1r premio Encuentros de Navarra. En 2008 crea, juntamente con la artista Isabel Castro, la performance/vídeo danza Clavo, memoria del erizo. Ganan el premio Jaume I de artes visuales. En 2009 entra en el Festival Óptica (Buenos Aires, Bolivia, París, Madrid (La casa encendida); Huarte, Gijón, La Coruña.
Subtalk, premio Teatre Principal Nuevos Creadores.
En el 2011 recibe el Premio Escénica a la mejor interpretación de danza por Malasombra. “Realidad invisible” es el último espectáculo, el más innovador, personal y maduro.

Two women who form part of one being, representing the multiple personalities that coexist within us; emotional states and primary instincts travel from one state to another creating different characters, sometimes in opposition and sometimes complementary. They move from a body with memory to a body that is changing; it is a tale of encounter, discovery and acceptance.

Catalina Carrasco, performer and creator.
Studied dance and theatre in Madrid, Barcelona, London, Iceland and Berlin.
She holds a higher certificate in Contemporary Dance from the U.M.H. and a Masters in Dance Theatre from Barcelona where she studied with Mercé Boronat. She has created workshops with Malpelo, Les Slovacks, Mercé Boronat, Tomeu Vergés, David Zambrano, Karlota Ikeda, Cia. Wim vandeKeybus, Jordi Cortés and Cia. Hofesh Sheter among others.
She has worked with Mª Antonia Oliver and Auments on various shows, and in Chile with Cia. Sheter among others.
She received the Art Jove Solos First prize in 2005.
In 2007 she premiered "Que o Quién", which won the first prize at the Encuentros de Navarra.
In 2008 she worked with Isabel Castro on the video dance/performance Clavo, memoria del erizo, which won the Jaume I prize for visual arts.
In 2009 she entered the Optica Festival (Buenos Aires, Bolivia, Paris, Madrid (La casa encendida), Huarte, Gijón and La Coruña) with Subtalk, which won the New Creators prize from the Teatre Principal.
In 2011 she won the Performance Prize for best dance performance with Malasombra.
Realitat Invisible is her latest piece, the most innovative, personal and mature to date.

Deux femmes qui font partie d'un même être. Elles représentent les multiples personnalités qui cohabitent dans notre intérieur, les états d'âme et les instincts primaires. Elles voyagent d'une humeur à une autre tout en créant des personnages différents, parfois contraires, parfois complémentaires. Elles voyagent d'un corps remplie de mémoire envers un autre qui se transforme. Un récit de rencontre, de découverte et d’acceptation.

Catalina Carrasco. Performeuse et créatrice. Elle étudie la danse et le théâtre à Madrid, Barcelone,Londres, Islande et Berlin. Elle obtient le titre de Danse Contemporaine à U.M.H. et fais un master avec Mercé Boronat parallèlement à des ateliers avec Malpelo, Les Slovacks, Mercé Boronat, Tomeu Vergés, David Zambrano, Karlota Ikeda, Cia.Wim vandekeybus, Jordi Cortés, cia.Hofesh Sheter, entre autres.
Elle travaille avec Mª Antonia Oliver y Auments dans plusieurs spectacles, ainsi qu'au Chili avec la cie.Torres Rojas et à Berlin avec la cie. Hybrida Project. En 2005, elle remporte le 1° prix du Certamen Solos d' Art Jove. En 2007, elle crée “Qué o Quién" pièce qui gagne le prix des Encuentros de Navarra. En 2008, et avec l'artiste Isabel Castro, elle crée la performance/vìdeo danse "Clavo, memoria del erizo" et remporte le prix Jaume I des Arts visuels. En 2009, participe au Festival Óptica (Buenos Aires, Bolivia, París, Madrid (La casa encendida) Huarte, Gijón, La Coruña et gagne avec "Subtalk" le prix de Nuevos Creadores au Teatro Principal.

En 2011 reçoit le prix Premio Escénica, de la meilleure interprétation de danse pour "Malasombra".
"Realidad Invisible" est son dernier spectacle, et aussi le plus innovant, le plus personnel et le plus mature.

Bárbara i Roberto presenten un espectacle de dansa inundat de referents cinematogràfics i un ambient psicològic intens que situa als dos l’estratosfera de la naturalitat. Una mescla d’humor, bellesa i veritats (com punyals a l'estomac) amb un únic afany: posar-se d’acord.
Una vivència d’estats d’ànim excessius i delirants que posen cara a cara l’histrionisme i la realitat. La música en directe abriga al diàleg d’aquests dos personatges que intenten resultar artificials en la interpretació de sí mateixos.
La dansa i la música carregades de naturalitat i sensualitat usen com a referents a Marlon Brando, Giulietta Masina, a familiars morts, al tango, a Bertolucci, Bruce Labruce, Mihály Víg, Cy Twombly o a Bela Tarr.

Roberto Martínez
Artista plàstic, ballarí i coreògraf natural de La Rioja i resident a Sevilla. L’action paiting, la dansa, la performance, el soroll, la Il·luminació, el disseny de vestuari i d’espai escènic i la videocreació són facetes del seu treball.

Bárbara Sánchez
Llicenciada en art Dramàtic, és ballarina i performer amb seu a Sevilla. Ha desenvolupat el seu treball escènic en solitari amb 4 “solos” i actualment està treballant en el seu pròxim projecte-laboratori “Ahuyéntanos este furor”.

Pablo Peña Després d’estudiar Belles Arts a Sevilla dirigeix la seva creació a l’art sonor i al ruidisme. És membre de les bandes Pony Bravo y Fiera, i fa música per a dansa i crea les seves performances sonores amb vinils i instruments de fabricació casolana.

Bárbara y Roberto presentan un espectáculo de danza inundado de referentes cinematográficos y un ambiente psicológico intenso que sitúa a ambos en la estratosfera de la naturalidad. Una mezcla de humor, belleza y verdades (como puñales en el estómago) con un único afán: ponerse de acuerdo.
Una vivencia de estados de ánimo excesivos y delirantes que ponen cara a cara histrionismo y realidad. La música en directo arropa el diálogo de estos dos personajes que intentan no resultar artificiales en la interpretación de sí mismos.
La danza y la música cargadas de naturalidad y sensualidad usan como referentes a Marlon Brando, Guilietta Masina, a familiares fallecidos, al tango, a Bertolucci, Bruce Labruce, Mihály Víg, Cy Twombly o a Bela Tarr.

Roberto Martínez
Artista plástico, bailarín y coreógrafo natural de La Rioja y residente en Sevilla. El action painting, la danza, la performance, el ruido, la iluminación, el diseño de vestuario y de espacio escénico y la videocreación son facetas de su trabajo.

Bárbara Sánchez
Licenciada en arte Dramático, es bailarina y performer con sede en Sevilla. Ha desarrollado su trabajo escénico en solitario con 4 “solos” y actualmente está trabajando en su próximo proyecto-laboratorio “Ahuyéntanos este furor”.

Pablo Peña
Tras estudiar Bellas Artes en Sevilla dirige su creación al arte sonoro y al ruidismo. Es miembro de las bandas Pony Bravo y Fiera, hace música para danza y crea sus performances sonoras con vinilos e instrumentos de fabricación casera.

Barbara and Robert present a dance performance inundated in cinematographic references and an intensely psychological ambience that places them both in a stratospheric normality. A mixture of humour, beauty, and truth (like daggers in the gut) with one sole purpose: to reach an agreement.
An experience of excessive and delirious moods that face off histrionics and reality. Live music enfolds the dialogue between these two characters who try not to seem artificial in their interpretations of themselves. Dance and music loaded with simplicity and sensuality make reference to Marlon Brando, Giulietta Masina, deceased relatives, tango, Bertolucci, Bruce Labruce, Mihály Víg, Cy Twombly and Bela Tarr.

Roberto Martínez
Visual artist, dancer and choreographer, he comes from La Rioja and lives in Seville. Action painting, dance, performance, noise, lighting, wardrobe and set design and videocreation are aspects of his work.

Bárbara Sánchez
With a degree in Dramatic Arts, she is a dancer and performer based in Seville. She has developed her stage works as a solo artist with four one-woman shows and is currently working on her next project/investigation: Ahuyéntanos este furor.

Pablo Peña
After studying Fine Arts in Seville he directed his creative activities towards sound art and noisism. He is a member of the bands Pony Bravo and Fiera, creates music for dance and makes sound performances using vinyl and homemade instruments.

Barbara et Roberto présentent un spectacle bourré de références cinématographiques dans une ambiance psychologique intense qui les situe dans la stratosphère du naturalisme. Un mélange d'humeur, de beauté et de vérités (comme des poignards dans l’estomac) avec un seul objectif : se mettre d'accord. Une expérience sur les états d'âme excessifs et délirants qui mettent face à face l'histrionisme et la réalité. La musique en direct accueil le dialogue de ces deux personnages qui essaient de ne pas être artificiels dans l'interprétation d'eux mêmes. La danse et la musique chargées de naturalisme et de sensualité utilisent comme référents Marlon Brando, Guilietta Masina, et des amis décédées,le ler tango, Bertolucci, Bruce Labruce, Mihály Víg, Cy Twombly ou Bela Tarr.

Roberto Martínez
Artiste multiple (arts plastiques, danseur et chorégraphe )il est originaire de La Rioja, mais réside à Sevilla. L'action painting, la danse,la performance, le bruit,les éclairages, le design de costumes et des espaces scéniques ou la création vidéo sont les différentes facettes de son travail.

Bárbara Sánchez
Avec une licence en Art Dramatique elle est danseuse et performeuse, elle réside à Sevilla. Elle développe son travail en solitaire avec 4 "solos" et actuellement travail sur son prochain projet-laboratoire “Ahuyéntanos este furor”.

Pablo Peña
Après ses études aux Beaux Arts à Sevilla, elle dirige sa création vers l'art sonore et le "bruitisme". Il est membre de la bande Pony Bravo et Fiera, compose de la musique pour de la danse et crée ses performances sonores avec des vinyles et des instruments fait maison.

Aquest documental repassa la vida artística de l’artista Pierrot, des de finals dels 60 fins al 79. Una etapa dedicada al món del terror, realitzant teatre d’impacte, gran guiñol, tres dels millors cartells del Festival de Sitges, pel·lícules amateurs en Super 8, on es reflexaven totes les seves fòbies, fílies i perversions, totalment censurades per la dictura i la censura.


Tot això explicat per testimonis com José Luis Lifante, Ricard Reguant, Sebastià d’Arbo o el dibuixant Sanjulian, entre d’altres, acompanyat d’imatges impactants mai vistes com extractes dels seus Super 8 o fotografies i cartells que la censura no va permetre mai que sortissin a la llum.

Eduardo Gión (Vilanova i la Geltrú 29 de maig de 1974). Durant la seva adolescència descobreix el món del cinema més underground, colant-se en els passis de les pel·lícules com “Polyester” o “Cosa de hembras” de John Waters, les primeres d’Almodóvar, o “arrebato” de Zulueta. És per això que molt després decideix estudiar cinema al Centre d’Estudis Cinematogràfics de Catalunya i realitzar un màster en producció de Cinema i Televisió a la UPC.

Realitzador de diversos curtmetratges en format súper 8 com “Imágenes olvidadas”, al 2003. El seu curtmetratge “Träen” és projectat en el circuit de cinema gay d’Andalusia i a diversos festivals de temàtica a Alemania. Aquest mateix any realitza un documental anomant “El abrazo del Erizo” que es projectà al Wide Side Film Festival de New York.

Durant diversos anys treballa com ajudant de direcció de curtmetratges i llargmetratges en 35mm. I en esdeveniments com 080 Barcelona, II Mostra de Súper 8 de Barcelona o en diversos programes per tv.

Realitzà al 2011 un documental anomenat “Madame Arthur” sobre la faceta artística d’un dels primers transformistes de Barcelona. Estrenat al Molino de Barcelona.

El seu nou documental és “Lentejuelas de Sangre” sobre la faceta artística de terror de Pierrot, que s’estrenarà també durant el mes d’octubre del 2012.

Este documental repasa la vida artística del arista Pierrot desde últimos de los 60 hasta el 79. Una etapa dedicada al mundo del terror, realizando teatro de impacto, gran guiñol, tres de los mejores carteles del Festival de Sitges, películas amateurs en Super 8, donde se reflejaban todas sus fobias, filies y perversiones, totalment censurades por la dictadura y la censura.

Todo ello contado por testimonios como José Luis Lifante, Ricard Reguant, Sebastiá d’Arbo o el dibujante Sanjulian, entre otros, acompañado de imágenes impactantes nunca vistes como extractos de sus super 8 o fotografías y cartel·les que la censura no permitió nunca, que saliesen a la luz.

Eduardo Gión (Vilanova i la Geltrú 29 de mayo de 1974). Durante su adolescencia descubre el mundo del cine más underground colándose en pases de películas como “Polyester” o “Cosa de hembras” de Jonh Waters, las primeras de Almodóvar, o “arrebato” de Zulueta. Es por eso que mucho después decide estudiar cine en el Centre d’Estudis Cinematografics de Catalunya y realizar un master en producción de Cine y Tv en la UPC.

Realizador varios cortometrajes en formato súper 8 como “Imágenes olvidadas” 2003. Su cortometraje “Träne” es proyectado en el circuito de cine gay de Andalucía y en varios festival de temática en Alemania. Ese mismo año realiza un documental llamado “El abrazo del Erizo” que se proyectaría en el Wide Side Film Festival de NewYork.

Durante algunos años trabaja como ayudante de dirección de cortometrajes y largometrajes en 35mm. Y en eventos como 080 Barcelona, II Mostra de Súper 8 de Barcelona o en varios programas para tv.

Realizó en el 2011 un documental llamado “Madame Arthur” sobre la faceta artística de uno de los primeros transformista de Barcelona. Estrenado en el Molino de Barcelona.

Su nuevo documental es “Lentejuelas de Sangre” sobre la faceta artística de terror de Pierrot, se estrenará también durante el mes de octubre de 2012.

The documentary reviews the artistic history of the artiste known as Pierrot from the end of the 60s until 1979. This was a period he devoted to horror, creating Impact Theatre, Grand Guignol, three of the best posters for the Sitges Film Festival, and a number of amateur Super 8 films that reflected his phobias, fetishes and perversions - all under the censorship of the existing dictatorship.

The story is recounted by witnesses such as José Luis Lifante, Ricard Reguant, Sebastiá d'Arbo and graphic artist Sanjulian, among others, and is accompanied by powerful, never-before-seen images in the form of extracts from his Super 8s, photographs and posters that the censorship of the time never allowed to be shown.

Eduardo Gión (born Vilanova i la Geltrú May 29th, 1974) discovered the world of underground cinema as a teenager, sneaking in to see films such as Polyester or Female Trouble by John Waters, Almodovar´s early works or Arrebato (Rapture) by Zulueta. This led him to study cinema at the Catalan Centre for Film Studies and to take a masters in Cinema and TV Production at the Catalonia Polytechnic University.

He has directed several shorts in Super 8 format, including Forgotten Images (2003) and Träne (Tears) which has been shown on the gay cinema circuit in Andalusia and at various theme festivals in Germany. Documentary film The Embrace of the Hedgehog was made the same year, and was shown at the Wide Side Film Festival in New York.

For several years he worked as director’s assistant on short and feature films in 35mm, as well as for events such as 080 Barcelona, 2nd Barcelona Super 8 Festival and on different TV programmes.

In 2011 he directed a documentary called Madame Arthur about the artistic persona of one of Barcelona’s first drag queens, which was premiered at the city’s El Molino revue theatre.

His latest documentary, Blood Sequins, is about Pierrot’s artistic interest in horror and will premiere in October 2012.

Tercera edició del Festival de Curtmetratges de Terror, Antic Horror Picture Show, 0organitzat per l’Antic Teatre. Aquest dia es projectaran els curtmetratges seleccionats i s’anunciaran els guanyadors. S’otorgaran dos premis. El “Premi del Jurat al Millor curtmetratge”, estarà dotat amb una estatueta i 600€. El “Premi del Públic” estarà dotat amb una estatueta i 400€.

Després de la projecció dels curts seleccionats, la banda de punk nascuda a l’Antic Teatre, Antic Teatre Band, farà un concert de versions punk. Just abans de començar del concert es donaran a conèixer els guanyadors.

En la darrera edició del 2011, es van presentar prop de 50 curts. Els dos guanyadors van ser Raul Cerezo, “Premi del Jurat al Millor Curtmetratge” i Miguel Angel Martínez Oller, “Premi del Públic”.

Tercera edición del Festival de Cortometrajes de Terror, Antic Horror Picture Show, organizado por Antic Teatre. Este día se proyectarán los cortometrajes seleccionados y se anunciarán los ganadores. Se otorgarán dos premios. El “Premio del Jurado al Mejor cortometraje”, será dotado con una estatuilla y 600€. El “Premio del Público” estará dotado con una estatuilla y 400€.

Después de la proyección de los cortos seleccionados, la banda de punk nacida en Antic Teatre, Antic Teatre Band, hará un concierto de versiones punk. Justo antes de empezar el concierto se darán a conocer los ganadores.

En la última edición del 2011, se presentaron cerca de 50 cortos. Los dos ganadores fueron Raul Cerezo, “Premio del Jurado al Mejor Cortometraje” y Miguel Ángel Martínez Oller, “Premio del público”.

This will be the third edition of our Horror Short Film Festival, Antic Horror Picture Show, organised by the Antic Teatre. The pre-selected shorts will be screened and the winners will be announced on the same day, with two prizes given: the Jury's Prize for Best Short Film of a statuette and €600, and the "Audience Award" of a statuette and €400.

After the screenings, the Antic Teatre Band, the theatre's own punk group, will play a live concert of punk cover versions. The prizes will be given immediately before the concert begins.

2011's edition of the festival screened around 50 short films. The two winners were Raul Cerezo, who won the Jury's Prize for Best Short Film, and  Miguel Angel Martínez Oller, who received the "Audience Award".

Troisième édition du Festival de Cortometrages de Terror , Antic Horror Picture Show, organisée par l' Antic Teatre. Le 31 octobre aurait lieu la projection des courts-métrages sélectionnés ainsi que la remise des prix. Il y aurait deux prix: Le prix du Jury au Meilleur court-métrage doté d'une statuette et de 600e, et un deuxième, le Prix du Public, doté également, d'une statuette et de 400e.

Suite à la projection, la bande de punk qui a vue le jour a l’Antic Teatre et au Teatre Band, nous offrira un concert plein de versions punk. Les gagnants du concours seront dévoilés juste avant ce concert.

Pour la dernière édition 2011, on avait vu une cinquantaine de court-métrage. Les deux lauréats étaient Raul Cerezo, “Prix du Jury au Meilleur Court-métrage ” et Miguel Ángel Martínez Oller, “Prix du Public”.