En la piel de la Gallina es un cabaret amb nùmeros de «Spoken Word» en el que la paraula es el motor que fa moure el cos. Tres poetes, dos clowns, una ballarina i una pianista, s' han barrejat per a endinsar-se amb el pùblic pel camí que porta al nucli de l'emociò i, una vegada allà, polsar el botó que faci explotar el fong de la catarsi col.lectiva, generant així, un nou espai per viure ”En la piel de la gallina.”

Colectivo Combustión Espontánea es un grup artístic que explora la relació entre la paraula poètica, l'humor y el cos. Salva Soler i Dani Orviz son dues de les veus mes rellevants i originals de Slam Poetry a nivell mundial. Alex Coelho i Fanny Giraud son clowns que venen de diferents escoles, (El Lume de Brasil i l'Hangar de Mines a França) totes dues treballen mitjançant l' utilizació còmica del cos. Patri Mas es ballarina contemporànea membre del col.lectiu In vitro de Mataró. Marta Mattotti es cantautora, actriu i pianista. Les seves cançon son cómiques i cabareteres. Danilo Facelli treballa com a poeta a temps complert, distribuïnt la seva obra pels carrers de diferents ciutats espanyoles, a la vegada que actúa amb espectàcles de poesía, música, humor i presenta tot tipus de cabarets. EN LA PIEL DE LA GALLINA es el primer treball del col.lectiu.

En la piel de la Gallina es un cabaret en el que se alternan: números de “spoken word” en los que la palabra es el motor que hacer mover al cuerpo. Tres poetas, dos clowns, una bailarina y una músico, se han mezclado para adentrarse junto al público por el camino que lleva al núcleo de la emoción y, una vez allí, pulsar el botón que haga explotar el hongo del estremecimiento colectivo, creando así, un nuevo lugar para vivir ”En la piel de la gallina.”

Colectivo Combustión Espontánea es un grupo artístico que explora la relación entre la palabra poética, el humor y el cuerpo. Salva Soler y Dani Orviz son dos de las voces más relevantes y originales del Slam Poetry a nivel mundial. Alex Coehlo y Fanny Giraud son clowns que vienen de diferentes escuelas, (El Lume de Brasil y Hangar de Mines en Francia) que apuestan por la utilización cómica del cuerpo. Patri Mas es una bailarina especializada en contemporáneo que forma parte del colectivo In vitro de Mataró. Marta Mattotti es cantautora, actriz y pianista, caracterizada por sus letras cómicas y cabareteras. Danilo Facelli trabaja como poeta a tiempo completo, distribuyendo su obra en distintas ciudades españolas, mientras actúa con espectáculos de poesía, música, humor y presenta todo tipo de cabarets. EN LA PIEL DE LA GALLINA es el primer trabajo del colectivo.

En la piel de la Gallina is a Cabaret with slam poetry (where the word makes the body move). Three poets, two clowns, a dancer and a musician get together to take the audience along a path leading to the very nucleus of emotion and, once there, press the button that will detonate the mushroom of collective excitement and so create a new place in which to live: En la piel de la gallina (In the gooseflesh).

Colectivo Combustión Espontánea are a group of artists who explore the links between spoken word, humour and the body. Salva Soler and Dani Orviz are two of the most noteworthy and original representatives of Slam Poetry in the world. Alex Coehlo and Fanny Giraud are clowns from different schools (El Lume in Brazil and Hangar de Mines in France) who use their bodies for comedy. Patri Mas is a dancer specialising in contemporary dance who is part of the InVitro collective of Mataró. Marta Mattotti is a singer-songwriter, actress and pianist, known for her witty and vaudevillian lyrics. Danilo Facelli works as a fulltime poet, distributing his work across various Spanish cities, while also performing poetry, music, and comedy and presenting all kinds of cabarets. En la piel de la Gallina is the group's first piece together.

En aquests temps en els que cada cop tanquen més i més sales cinematogràfiques, ANTIC TEATRE es converteix un dia a la setmana en ANTIC CINEMA. Gràcies a FILM 2, una iniciativa del cineasta Antonio Dyaz, es preten portar el cinema a qualsevol lloc on hi hagi un projector, una conexió a internet i públic amb ganes de gaudir del seté art.

Film2 proposa una nova finestra de’exhibició audiovisual: el T-VOD (Theatrical Video On Demand) i d’aquesta manera convertir en sales de cinema qualsevol espai acondicionat en el que hi puguin capiguer al menys vint persones, i projectar pel·lícules mitjançant les reds 4G amb màxima qualitat. La premisa es que qualsevol que dispossi d’un smartphone o una tableta amb sortida micro USB, HDMI o similar (i el seu corresponent projector) pugui organitzar una sessió de cinema per la que rebi la seva corresponent retribució, respectant escrupulosament el repartiment de drets d’autor. Els tickets s’adquireixen exclusivament per internet, i la plataforma efectúa el repartiment automàtic de l’import de l’entrada entre el Screener, el propietari de la pel·lícula (Producer), les entitats de gestió de drets d’autor i Film2.

En estos tiempos en los que cada vez cierran más y más salas cinematográficas, ANTIC TEATRE se convierte un día a la semana en ANTIC CINEMA. Gracias a Film 2, una iniciativa del cineasta Antonio Dyaz, se pretende llevar el cine a cualquier parte donde exista un proyector, una conexión a internet y público con ganas de disfrutar del séptimo arte.

Film2 propone una nueva ventana de exhibición audiovisual: el T-VOD (Theatrical Video On Demand) y así convertir en salas de cine cualquier espacio acondicionado en el que quepan al menos veinte personas,y proyectar películas mediante las redes 4G con máxima calidad.
La premisa es que cualquiera que disponga de un smartphone o una tableta con salida micro USB, HDMI o similar (y el correspondiente proyector) pueda organizar una sesión de cine por la que reciba la correspondiente retribución, respetando escrupulosamente el reparto de derechos de autor.
Los tickets se adquieren exclusivamente por Internet, y la plataforma efectúa el reparto automático del importe de la entrada entre el Screener, el propietario de la película (Producer), las entidades de gestión de derechos de autor y Film2.

In these current times when more and more movie theatres are being forced to close, ANTIC TEATRE will become, one night a week, ANTIC CINEMA. Thanks to Film2, a project by filmmaker Antonio Dyaz, cinema viewing can happen anywhere there is a projector, a connection to Internet and an audience ready to enjoy the seventh art.

Film2 are providing a new venue for audio-visual exhibition: the T-VOD (Theatrical Video On Demand) whereby any adequately equipped space seating at least 20 can be turned into a cinema for the showing of films in high quality resolution using 4G networks.
The idea is that anyone owning a smartphone or tablet with a USB, HDMI or similar mic outlet (and a suitable projector) can organise a cinema viewing and charge admission, always when royalty and copyright dues are respected.
Tickets can be bought only via Internet and the system automatically divides the amount of each transaction between the Screener, the owner of the film (producer), the copyright management organisation and Film2 are providing a new venue for audio-visual exhibition: the T-VOD (Theatrical Video On Demand) whereby any adequately equipped space seating at least 20 can be turned into a cinema for the showing of films in high quality resolution using 4G networks. The idea is that anyone owning a smartphone or tablet with a USB, HDMI or similar mic outlet (and a suitable projector) can organise a cinema viewing and charge admission, always when royalty and copyright dues are respected. Tickets can be bought only via Internet and the system automatically divides the amount of each transaction between the Screener, the owner of the film (producer), the copyright management organisation and Film2. .

Una conferència sobre economia és interrompuda per un ésser d’una dimensió paral·lela que alterarà el seu curs i provocarà situacions absurdament reals.
A l’obra es demostra de forma clara i intuïtiva el no compliment de la segona llei de la termodinàmica en dimensions de mida inferior a la distància de Planck.
Dit més del pal postmodern, va del qüestionament de la corporeïtat i del aquí i ara al que la dramatúrgia performativa multidisciplinar de la doble escletxa ens aboca.
O, en antic, de que la vida és un conte explicat per un idiota, ple de soroll i de fúria, que no significa res.
És a dir, que rius.

El material de combustió de Lorem & Ipsum és la curiositat pel món que ens envolta. Des del sorprenent univers de l’infinitesimal fins el comportament humà, passant pels microtúbuls i el Lagavulin 16 anys.
Els seus components formen aquesta companyia conscients que qui molt s’abaixa, lo cul ensenya i que, com va dir en Baldomero Lopitez, “El riure és com una galeta. De res no serveix si no el tens dins”.

Una conferencia sobre economía se ve interrumpida por un ser de una dimensión paralela que alterará su curso y provocará situaciones absurdamente reales.
En la obra se demuestra de forma clara e intuitiva el no cumplimiento de la segunda ley de la termodinámica en dimensiones de tamaño inferior a la distancia de Planck.
Dicho más del palo posmoderno, va del cuestionamiento de la corporeidad y del aquí y ahora al que la dramaturgia performativa multidisciplinar de la doble rendija nos aboca.
O, en antiguo, de que la vida es un cuento contado por un idiota, lleno de ruido y de furia, que no tiene ningún sentido.
Vamos, que te ríes.

El material de combustión de Lorem & Ipsum es la curiosidad por el mundo que nos rodea. Desde el asombroso universo de lo infinitesimal hasta el comportamiento humano, pasando por los microtúbulos cerebrales y el Lagavulin 16 años. Sus componentes forman esta compañía conscientes de que muchos ajos en un mortero, mal los maja el majadero y de que, como dijo Baldomero Lopitez, "La risa es como una galleta. De nada te sirve si no la tienes dentro".

A lecture on economics is disrupted by a being from a parallel dimension who will alter its course and cause absurdly real situations.
The work explains the non-applicability of the second law of thermodynamics to dimensions smaller than the Planck length in a clear and intuitive manner.
In postmodern terminology, it goes from the questioning of corporality and the here and now to where the multidisciplinary performative dramaturgy of the double slit leads us.
Or, in Oldspeak, it’s about life: a tale told by an idiot, full of sound and fury, signifying nothing.
That’s to say, it’s fun.

Lorem & Ipsum’s fuel is curiosity about the surrounding world. From the amazing universe of the infinitesimal to human behaviour, including brain microtubules and 16-year-old Lagavulin.
The founding members of this company are aware that biting off more than one can chew isn’t wise and that, as Baldomero Lopitez once put it, "Laughter is like a cookie. It's pointless if it's not inside you.".

Una obra sobre la cocaïna, el seu consum, els seus efectes, l’imaginari construït al seu voltant. Una creació escènica sobre la guerra contra les drogues, la prohibició de la droga, la seva legalització, sobre on s’amaga i per què s’amaga.
Si l’or va se fonamental per a l’economia política de les colònies espanyoles, permetent el llançament del capitalisme, la seva acumulació originària, és la cocaïna –o, millor encara, la prohibició imposada pels Estats Units- la que dona forma a l’economia mundial a l’actualitat. No parlar de la cocaïna, no exhibir-la, implica continuar amb la mateixa negació de la realitat que es practica respecte l’esclavatge. Com l’or, la cocaïna està imbuïda de violència i cobdícia, brillantor que fa pudor de transgressió. Si el capitalisme s’ha convertit en narcocapitalisme, és el moment de la narcocultura.

Marc Caellas
Natural de Barcelona. Ha viscut a Londres, Sao Paulo, Miami, Caracas, Bogotà, Rosario i Buenos Aires. Amb l’Esteban Feune de Colombi creà El Paseo de Robert Walser, una obra de teatre a peu pels carrers d’un barri. Ha publicat el llibres Carcelona (Melusina, 2012), Teatro del Bueno (Teatron tinta, 2015) i Caracaos (Melusina, 2015). Ha ideat els cicles Ahí está: 10 años de artes en vivo (Musac), No todo va a ser hablar (Caixaforum) i El Estómago de los escritores (CCCB). Ha creat projectes per a l’escena interpretats per escriptors com ara Entrevistas breves con escritores repulsivos, Los críticos también lloran i Come en casa Borges. Les seves darreres peces són: Cuerpo Serrano, Guiris go home i No estuve en New York. Cielo: coda.

Una obra sobre la cocaína, su consumo, sus efectos, sus nombres, el imaginario construido alrededor del polvo blanco. Una creación escénica sobre la guerra contra las drogas, la prohibición de la droga, su legalización, dónde se esconde, por qué se esconde.
La cocaína mueve el mundo, salva bancos de la quiebra, es el negocio más rentable.
Si el oro determinó la economía política de las colonias españolas, permitiendo el despegue del capitalismo, su acumulación originaria, es la cocaína –o, mejor, su prohibición impuesta por los Estados Unidos- la que da forma a la economía mundial en la actualidad. No hablar de la cocaína, no exhibirla, es continuar la misma negación de la realidad que se practica con relación a la esclavitud. Como el oro, la cocaína está imbuida de violencia y codicia, brillo que hiede transgresión. Si el capitalismo se convirtió en narcocapitalismo, es el momento de la Narcocultura.

Marc Caellas
Nació en Barcelona. Ha vivido en Londres, Sao Paulo, Miami, Caracas, Bogotá, Rosario y Buenos Aires. Con Esteban Feune de Colombi creó El Paseo de Robert Walser, una obra de teatro a pie. Ha publicado los libros Carcelona (Melusina, 2012), Teatro del Bueno (Teatron tinta, 2015) y Caracaos (Melusina, 2015). Ha ideado los ciclos Ahí está: 10 años de artes en vivo (Musac), No todo va a ser hablar (Caixaforum) y El Estómago de los escritores (CCCB). Ha creado proyectos para la escena interpretados por escritores como Entrevistas breves con escritores repulsivos, Los críticos también lloran y Come en casa Borges. Sus últimas obras son: Cuerpo Serrano, Guiris go home y No estuve en New York. Cielo: coda.

A piece about cocaine: its use, its effects, its names; the collective visions constructed around it. A stage production about the war on drugs, the banning of drugs, their legalisation; where they're hidden, why they're hidden. Cocaine makes the world go round, it saves banks from failure; it's the most lucrative business there is.
If gold set the political economy of the Spanish colonies, allowing capitalism to take off, cocaine -- or rather the prohibition of cocaine imposed by the USA -- has become the obvious follow-up, giving shape to the current world economy. Keeping silent about cocaine, keeping it under cover, is to continue to deny reality just as was done with slavery. Like gold, cocaine is imbued with violence and greed: shine that stinks of transgression. If capitalism turned into narco-capitalism, then this is the time of Narcoculture.

Marc Caellas
Born in Barcelona, he has lived in London, Sao Paolo, Miami, Caracas, Bogota, Rosario and Buenos Aires. Together with Esteban Feune de Colombi he created El Paseo de Robert Walser, a stage work. He has published Carcelona (Melusina, 2012), Teatro del Bueno (Teatron tinta, 2015) and Caracaos (Melusina, 2015). He has created the cycles Ahí está: 10 años de artes en vivo (Musac), No todo va a ser hablar (Caixaforum) and El Estómago de los escritores (CCCB). He has created stage projects for writers such as Entrevistas breves con escritores repulsivos, Los críticos también lloran and Come en casa Borges. His latest works are: Cuerpo Serrano, Guiris go home and No estuve en New York. Cielo: coda.

Setena temporada de FLUX CLUB, un club de vídeo amb una periodicitat quinzenal que pretén reflectir la vitalitat del vídeo de creació de la nostra ciutat. Es tracta d’una extensió del Festival de vídeo d’autor FLUX, amb sessions obertes a tot el que està passant en el camp del vídeo a Barcelona, que complementen el festival des del punt de vista dels seus continguts i que estenen el seu període d’acció més enllà dels dies estrictament dedicats al festival. FLUX CLUB acull tot tipus de sessions amb projeccions, videoperformances i col·loquis que ofereixen al públic la possibilitat del contacte directe amb els videocreadors. Poden ser sessions monogràfiques d'autors reconeguts, temàtiques, dedicades a gèneres com la videodansa i la videopoesia, o col·lectives dedicades a autors emergents. FLUX CLUB és un espai de difusió del vídeo de creació a la ciutat de Barcelona.

Habitual Video Team és una associació sense ànim de lucre que té com a objectius principals la promoció de tot tipus d’activitats relacionades amb les arts audiovisuals i concretament amb la videocreació: www.habitualvideoteam.org.
Una branca de les seves activitats és l'organització de festivals, cicles i mostres de vídeo, com el festival de vídeo d’autor FLUX: www.fluxfestival.org, i el festival INFLUX [vídeo a escena] dedicat a les arts escèniques audiovisuals: www.influxfestival.org.
Una altra branca fonamental de la seva feina és la documentació videogràfica (gravació i edició) d’esdeveniments culturals generalment de petit format com concerts, poesia, performances o espectacles teatrals. A partir del 2012, posa en marxa el projecte SUMMA, amb la finalitat de convertir aquest patrimoni audiovisual de més de 1.000 gravacions en un arxiu videogràfic on line d'accés públic: www.summa-hvt.org.

Séptima temporada de FLUX CLUB, un club de vídeo con una periodicidad quincenal que pretende reflejar la vitalidad del vídeo de creación de nuestra ciudad. Se trata de una extensión del Festival de vídeo de autor FLUX, con sesiones abiertas a todo lo que está pasando en el campo del vídeo en Barcelona, que complementan el festival desde el punto de vista de sus contenidos y que extienden su período de acción más allá de los días estrictamente dedicados al festival. FLUX CLUB acoge todo tipo de sesiones: proyecciones, videoperformances y coloquios que ofrecen al público la posibilidad del contacto directo con los videocreadores. Pueden ser tanto sesiones monográficas de autores reconocidos, como temáticas colectivas dedicadas a autores emergentes, a la presentación de trabajos de estudiantes, o centradas en la videopoesía o la videodanza. FLUX CLUB es un espacio de difusión del vídeo de creación en la ciudad de Barcelona.

Habitual Video Team es una asociación sin ánimo de lucro que tiene como objetivos principales la promoción de todo tipo de actividades relacionadas con las artes audiovisuales y concretamente con la videocreación: www.habitualvideoteam.org.
Una rama de sus actividades es la organización de festivales, ciclos y muestras de vídeo, como el festival de vídeo de autor FLUX: www.fluxfestival.org, y el festival INFLUX [vídeo a escena], dedicado a las artes escénicas audiovisuales: www.influxfestival.org.
Otra rama fundamental de su trabajo es la documentación videográfica (grabación y edición) de eventos culturales generalmente de pequeño formato como conciertos, poesía, performances o espectáculos teatrales. A partir de 2012, pone en marcha el proyecto SUMMA, con el fin de convertir este patrimonio audiovisual de más de 1.000 grabaciones en un archivo videográfico on line de acceso público: www.summa-hvt.org.

The seventh season of FLUX CLUB is here: a fortnightly video club that reflects the vitality of video creation in our city. It’s an extension of the FLUX Video Auteur Festival, with sessions open to everything currently going on in the field of video in Barcelona, complementing the festival from the point of view of its content and extending its sphere of influence beyond the few days programmed for the festival itself. FLUX CLUB includes all kinds of sessions: screenings, video performances and debates offering direct contact between the audience and the filmmakers. These sessions focus on a range of subjects, from monographic by well-known directors to specific themes, from groups of up-and-coming authors to students; they may cover video poetry or video dance. FLUX CLUB is a space for the dissemination of video creation in the city of Barcelona.

Habitual Video Team is a non-profit association whose main objectives are to promote activities related to visual arts and specifically video art: www.habitualvideoteam.org.
A fundamental area of their work is the organization of festivals, cycles and video shows, such as the FLUX Video Auteur Festival: www.fluxfestival.org, and INFLUX festival [video on stage], dedicated to audiovisual performing arts: www.influxfestival.org. Another branch of Habitual Video Team’s activities is video documentation (recording and editing) of mainly small format cultural events such as concerts, poetry, performances or theatre shows. It has a video archive of over 1.000 recordings. In 2012 they launched the SUMMA project with the aim of converting this audiovisual heritage into a non-profit online video archive: www.summa-hvt.org.

Aquesta performance està dedicada a Nebrigić Deixen (1971-1999), pioner activista LGBT de l'antiga Iugoslàvia.

La segona part d'una trilogia que examina els conflictes i tensions existents entre els artistes i els tabús socials, Hermaphrodite of the Soul de Žak Valenta exposa els temes prevalents que envolten a l'homofòbia a la societat actual. En aquesta constel·lació dramatúrgica que consisteix en gèneres de diversos i mons emotius extrems, s’ afirma la relació entre la sexualitat, la violència i el poder, i es mostren les pràctiques discriminatòries per mitjà de les quals allò diferent és marginat, reprimit i rebutjat sistemàticament.

Aleksandra Mišić va ser guardonada amb el Premi de Teatre Croata per a la millor intèrpret de dansa de 2014 per la seva actuació a Hermaphrodite of the Soul.

Zak Brako Valenta és coreògraf independent, ballarí i educador escènic.

Nascut a Umag, Croàcia. Estudia dansa, mim i teatre físic. Acaba els estudis a la London School of Physical Theatre, i aprofundeix la seva educació amb el Programa de Mim a l’Amsterdam School for New Dance Development, a la Moving Academy for Performing Arts de Nova York, i a diversos tallers i seminaris al seu país i a la resta del món.

Un dels fundadors del Trafik teatre, és l'actor i coreògraf en aquest col·lectiu des de 1998.
Com a intèrpret, ha col·laborat amb el HNK Ivana pl. Zajc (Passengers revilers, Death Vronsky), Karina Holla Company (Hacking hole son of frozen soul), Griff theater (Metafoe), Postheatre (download site), Tala Dance Centre (Men in skirts), Exit Theatre (Adult, Desire, picture show), Dance Theatre Ljubljana (basso continuo), Companie de Opera Seca (Man nowhere) i Avanty Digital Displays entre d’altres.

Des de fa temps és associat del Croatian Institute for Movement and Dance, a més de ser l'impulsor de la setmana de dansa Suvermenog Dance en Rijeka.
És soci de la Comunitat Croata d'Artistes Independents, de les associacions d'artistes croats dramàtics i de dansa respectivament, i de la Federació Europea de Mim.
L'obra Imago, dirigida per Natasha Lušetić, va ser guanyadora del premi Vladimir Nazor per Art Escènic. El 2009 Com a part del Let the festival va ser guardonada per a la millor obra sense text per a nens My Body, produïda per Rijeka City Puppet Theatre, rebent el premi col·lectiu l'obra Walker, produïda pel Trafik theater Rijeka.

Ha estat nominat dues vegades pe a un Premio de Teatro Croata: com a millor intèrpret de dansa al 2010, i al 2014 per l'obra Hermaphrodites of the soul.

Al 2014 comença estudis a eurítmica a la coneguda escola Euyrithmeum Stuttgart.

Esta performance está dedicada a Dejan Nebrigić (1971-1999), activista pionero LGBTQ de la antigua Yugoslavia.

La segunda parte de una trilogía que examina los conflictos y tensiones existentes entre los artistas y los tabúes sociales, Hermaphrodite of the Soul de Žak Valenta expone los temas prevalentes que rodean a la homofóbia en la sociedad actual. En esta constelación dramatúrgica que consiste de géneros diversos y mundos emotivos extremos, se afirma la relación entre la sexualidad, la violencia y el poder, y se muestran las prácticas discriminatorias por medio de las cuales lo diferente es marginado, reprimido y sistemáticamente rechazado.
Aleksandra Mišić fue galardonada con un Premio de Teatro Croata para la mejor intérprete de danza de 2014 por su actuación en Hermaphrodites of the Soul.

Žak Brako Valenta es coreógrafo freelance, bailarín y educador escénico.

Nacido en Umag, Croacia. Estudia danza, mimo y teatro físico. Acaba los estudios en la London School of Physical Theatre, y profundiza su educación con el programa de Mimo en la Amsterdam School for New Dance Development, en la Moving Academy for Performing Arts de Nueva York, y en varios talleres y seminarios en su país y en el resto del mundo.

Uno de los fundadores del Trafik theater, es actor y coreógrafo en este colectivo desde 1998.
Como intérprete, ha colaborado con HNK Ivana pl. Zajc (Passengers revilers, Death Vronsky), Karina Holla Company (Hacking hole son of frozen soul), Griff theater (Metafoe), Postheatre (download site), Tala Dance Centre (Men in skirts), Exit Theatre (Adult, Desire, picture show), Dance Theatre Ljubljana (basso continuo), Companie de Opera Seca (Man nowhere) y Avanty Digital Displays entre otros.

Desde hace tiempo es asociado del Croatian Institute for Movement and Dance, además de ser el impulsor de la semana de danza Suvermenog Dance en Rijeka. Es socio de la Comunidad croata de artistas independendientes, de las Asociaciones croatas de artistas dramáticos y de danza respectivamente, y la Federación Europea de Mimo.

La obra Imago, dirigida por Natasha Lušetić, fue ganadora del premio Vladimir Nazor para arte escénico. En 2009 como parte del Let the festival fue galardonada por la mejor obra sin texto para niños My Body, producida por Rijeka City Puppet Theatre, recibiendo el premio colectivo la obra Walker, producida por Trafik theater Rijeka. Ha sido nominado dos veces para un Premio de Teatro Croata: como mejor intérprete de danza en 2010, y en 2014 por la obra Hermaphrodites of the soul.

En 2014 comienza estudios en eurítmica en la conocida escuela Euyrithmeum Stuttgart.

The performance is dedicated to Dejan Nebrigić (1971-1999), one of the LGBTQ pioneering activists in former Yugoslavia.

As the second part of a trilogy which speaks about the challenging conflicts and tensions between artists and social taboos, the performance Hermaphrodites of the Soul by Žak Valenta maps out the issues around homophobia in today’s society. Within the dramaturgical constellation comprising diverse genres and extreme emotional worlds, the relationship between sexuality, violence and power is explicity affirmed thus revealing the discriminatory practices within which the different is marginalised, repressed and systematically disapproved.

For her part in Hermaphrodites of the Soul, Aleksandra Mišić received a Croatian Theatre Award for the best female dance performance in 2014.

Žak Brako Valenta / freelance choreographer, dancer and theatre educator. Born in Umag, Croatia. He studied dance, mime and physical theatre. He graduated from the School of Physical Theatre in London, and completed courses at the Mime School at the Amsterdam School for New Dance Development and at the New York's Moving Academy for Performing Arts, as well as a variety of workshops and seminars at home and abroad.

He is a founder member of Trafik theater, for which he performs and choreographs since 1998.
As a performer, he has collaborated with HNK Ivana pl. Zajc (Passengers revilers, Death Vronsky), Karina Holla Company (Hacking hole son of frozen soul), Griff theater (Metafoe), Postheatre (download site), Tala Dance Centre (Men in skirts), Exit Theatre (Adult, Desire, picture show), Dance Theatre Ljubljana (basso continuo), Companie de Opera Seca (Man nowhere), Avanty digital displays and others.

A long-time associate of the Croatian Institute for Movement and Dance and the initiator of the organizer week Suvermenog Dance in Rijeka. He is a member of the Croatian community of independent artists, the Croatian Association of Dramatic Artists, Croatian Association of Dance Artists, and the European Federation of mime.

The play Imago directed by Natasha Lušetić was awarded the Vladimir Nazor prize for theatrical art. In "Let the festival" 2009, children's play My Body produced by Rijeka City Puppet Theatre was awarded the prize for best non-verbal play for children, while the play Walker produced by Trafik theater Rijeka won the Collective Award. Žak has been nominated twice for the Croatian Theatre Award: in 2010 for best male dancing role and in 2014 for the play Hermaphrodites of the soul.

In 2014 he commenced studies at the celebrated school of eurhythmics Euyrithmeum Stuttgart.

DELICES és una exploració física entorn el desig obstinat de dos cossos «d'estar en fusió»: absorbint-se, penetrant-se, engolint-se… deixant-se manipular l'un per l'altre.
Aquest «duo » neix de la posada en escena de diferents temptatives de fusionar-se per veure com aquest procés « impossible » és per sí mateix disparador d'un repertori de situacions físiques.
L'escenari d’aquesta proposta esdevé un laboratori per fer l'experiència de la relació al cos de l’altre. A partir de jocs i situacions inspirades de certs comportaments « infantils » la peça instal·la un qüestionament obert al voltant de l’alteritat; i la relació al desig, al poder, a la submissió o a la dependència de l’altre.

DELICES suggereix una «dansa » que qüestiona els « límits del cos» i proposa una forma d'utopia relacionada a una idea de cos « disponible », « obert », « nudista ».. Capaç d'inventar i “ficcionar” altres realitats físiques i relacionals.

Aina Alegre desenvolupa el seu treball artístic com a ballarina, coreògrafa i performer.

Va Estudiar una formació multidisciplinària de dansa, teatre i cant i va estudiar al Centre Nacional de la Dansa Contemporània (CNDC) a França, on coneix diferents artistes i coreògrafs que alimenten la seva cultura coreogràfica. Des del 2009 desenvolupa el seu propi treball artístic. S'interessa en les pràctiques relacionades amb la creació i la intersecció de diferents disciplines. Ella pensa la coreografia com un espai de fricció per reinventar el « cos », i la « dansa » a partir d'una escriptura coreogràfica, sovint alimentada per matèries plàstiques, sonores i cinematogràfiques. El 2014 crea l’associació STUDIO FICTIF.

Paral·lelament, des del 2010 col·labora com a intèrpret amb diferents coreògrafs, amics, directors de teatre i de cine.

DELICES es una exploración física entorno al deseo obstinado de dos cuerpos « de estar en fusión »: abosrbiéndose, penetrándose, tragándose…dejándose manipular el uno por el otro.
Este « dúo » nace de la puesta en escena de diferentes tentativas de fusionarse para ver como este proceso « imposible » es por sí mismo generador de un repertorio de situaciones físicas.
El escenario de esta propuesta se convierte un laboratorio para hacer la experiencia de la relación al cuerpo del otro. A partir de juegos y situaciones inspiradas de ciertos comportamientos « infantiles » la pieza instala un cuestionamiento abierto entorno a la alteridad, y la relación al deseo, al poder, a la sumisión o a la dependencia del otro.

DELICES sugiere una « danza » que cuestiona « los límites del cuerpo » y propone una forma de utopía relacionada con una idea de cuerpo « disponible », « abierto », « nudista ».. capaz de inventar y ficcionar otras realidades físicas y relacionales.

Aina Alegre desarrolla su trabajo artístico como bailarina , coreógrafa y performer.

Estudió una formación multidisciplinaria de danza, teatro y canto y estudió en el Centro Nacional de la Danza Contemporánea ( CNDC ) en Francia , donde conoce diferentes artistas y coreógrafos que alimentan su cultura coreográfica.
Desde 2009 desarrolla su propio trabajo artístico. Se interesa en las prácticas relacionadas con la creación y la intersección de diferentes disciplinas. Ella piensa la coreografía como un espacio de fricción para reinventar el « cuerpo », y la « danza » a partir de una escritura coreográfica , a menudo alimentada por materias plásticas , sonoras y cinematográficas.
El 2014 crea la asociación STUDIO FICTIF.

Paralelamente, desde 2010, colabora como intérprete con diferentes coreógrafos, amigos, directores de teatro y de cine.

DELICES is a physical exploration around the obstinate desire of two bodies 'to merge': absorbing, penetrating, swallowing… giving one to the other.
This 'duo' is based on the staging of various attempts to merge and see how this 'impossible' process itself triggers a repertoire of physical situations. The stage becomes a laboratory in which to experience the relation to another body.
Using children's games and certain situations inspired on 'childish' behaviour, the piece inspires an open reflexion on otherness; and the relationship to desire, power, submission or dependence on another.

The piece suggests a 'dance' that questions the 'limits of the body' and proposes a form of utopia related to an idea of the 'free', 'open', or 'nudist' body ... Able to invent fictions and other relational and physical realities.

Aina Alegre has developed her artistic work as a dancer, choreographer and performer.

She studied dance, singing and theatre at the National Center of Contemporary Dance (CNDC) in France, where she encountered different artists and choreographers who added to her choreographic knowledge.
Since 2009 she has been developing her own artistic work. She is interested in the practical aspects of creation and the intersection of different disciplines. She believes that choreography provides a place in which to reinvent 'dance' and the 'body' from the perspective of choreographic writing, with input from visual and sculptural art, sound and film materials.
Aina Alegre created the STUDIO FICTIF association in 2014.

At the same time, since 2010 she has been collaborating as a performer with various choreographers, friends, and theatre and film directors.

Antic Teatre es vestirà amb lluentons. Un cop al mes, l'Antic Teatre Cabaret proposarà un recorregut per l’autentic cabaret dels 70, pels seus locals, els seus artistes i el seu ambient canalla. Més que una obra de teatre, Antic Teatre Cabaret serà una festa, un tribut i un homenatge a tots aquells que van lluitar per donar-li color a una Barcelona gris i asfixiada.

Aquesta nova etapa del Desplume, serà un retorn al cabaret mes íntim, més a prop teu.
Antic Teatre Cabaret serà un lloc de trobada pels amants d'aquest gènere i permetrà descobrir a aquells que desconeixen el que significa una verdadera vetllada cabaretera.

Eduardo Gión
Director de cinema, teatre i documentalista.
Ha treballat com ajudant de direcció de curt-metratges i llarg-metratges en 35mm.
Ha realitzat la festa basada en el cinema underground de terror “Transilvania Club” amb el cineasta Luis Macias i els músics XSDJ.
Participa en diversos esdeveniments com 080 Barcelona, col·laborant amb fotògrafs com Miguel Villalobos per a la producció de la desfilada homenatge a Thierry Mugler. Escriu i produeix reportatges per revistes com Candy Magazine i Paraíso Magazine.

Actualment la seva nova web “Wams” junt amb el fotògraf Raúl Hidalgo on han fotografiat i entrevistat a artistes com Jonas Mekas, Bob Gruen, Daniel Riera, Greg Gorman, Bruce Labruce, Mathiue Cesar, entre d'altres.

Antic Teatre se viste de lentejuelas. Una vez al mes, Antic Teatre Cabaret propondrá un recorrido por el verdadero cabaret de los 70, por sus locales, sus artistas y su ambiente canalla. Más que una obra de teatro, será una fiesta, un tributo y un homenaje a todos aquellos que lucharon por darle color a una Barcelona gris y asfixiada.

En esta nueva etapa, El Desplume se convertira en un cabaret más intimo más cerca de ti. Antic Teatre Cabaret será un lugar de encuentro para los amantes de este género y permitirá descubrir a aquellos que lo desconocen lo que significa una verdadera velada cabaretera.

Eduardo Gión
Director de cine, teatro y documentalista.
Ha trabajado como ayudante de dirección de cortometrajes y largometrajes en 35mm.
Ha realizado la fiesta basada en el cine underground de terror “Transilvania Club” junto al cineasta Luis Macías y los músicos XSDJ.
Participa en eventos como 080 Barcelona, colaborando con fotógrafos como Miguel Villalobos para la producción del desfile homenaje a Thierry Mugler. Escribe y produce reportajes para revistas como Candy Magazine y Paraíso Magazine.
Actualmente está en preparación de un proyecto llamado “Wams” junto al fotógrafo Raúl Hidalgo donde han fotografiado y entrevistado a artistas como Jonas Mekas, Bob Gruen, Daniel Riera, Greg Gorman, Bruce Labruce, Mathiue Cesar, entre otros.

Antic Teatre dresses up in sequins! Once a month, Antic Teatre Cabaret will take us on a journey to the genuine cabaret of the 70s, visiting its venues, its artists and its rough-and-ready atmosphere. More than a performance, this will be a party, and a tribute to all those who fought to provide a touch of colour when Barcelona was grey and choking.
In this new phase, El Desplume will become more up-close and personal; Antic Teatre Cabaret will be a meeting point for all lovers of this genre and will show those who have never experienced it what a real cabaret night is all about.

Eduardo Gión
Is a director of cinema, theatre and documentaries. He has worked as director’s assistant on short and long 35mm films. Together with film director Luis Macias and musicians XSDJ, he created club night “Transilvania Club” based on underground horror cinema.
He has taken part in events such as 080 Barcelona, where he collaborated with photographers such as Miguel Villalobos on the production of a tribute catwalk for Thierry Mugler. He writes and produces articles for periodicals Candy Magazine and Paraíso Magazine.
He is currently working on a project called “Wams” together with photographer Raúl Hidalgo, for which they have photographed and interviewed such artists as Jonas Mekas, Bob Gruen, Daniel Riera, Greg Gorman, Bruce Labruce and Mathieu Cesar among others.

Un home, enfundat en un elegant vestit, et guia a través dels coneguts carrers de la teva ciutat provocant inesperades associacions mentals. Sense dir ni una paraula, va disparant a discreció els seus pressentiments (entre la idea i l'emoció) escrits amb bona lletra en uns cartells de cartró. El seu silenci interroga de manera escandalosa i la senzillesa de la seva proposta genera un espai on repensar-se i repensar-ho tot. Però en moviment i des del moviment. Una acció-recorregut per caminar idees i pensar a través dels cossos. Un passeig delirant i insospitat per llocs que creies conèixer, trencant prejudicis i idees preconcebudes a través del moviment, l'humor i la poesia quotidiana.

Al 2007 Barbara Van Hoestenberghe i Ernesto Collado creen la Fundació Collado-Van Hoestenberghe, un laboratori de creació escènica independent i autogestionat amb base a Pontós, un petit poble de l'Alt Empordà.

A la Fundació Collado-Van Hoestenberghe practiquem un optimisme crític basat en la creativitat i amb l'objectiu de generar espais de resistència. És optimista perquè inventa preguntes i suggereix nous camins però sense obviar la realitat, que no deixa mai de resultar-nos fascinant. Els nostres espectacles celebren la contradicció i la complexitat humana.

El nostre objectiu és crear espais on pensar junts.

Actualment treballem en el marc del que anomenem REALISTICISMO, la mística del dia a dia. Busquem il·luminació en petites coses comunes i llocs inesperats.

Un hombre, enfundado en un elegante traje, te guía a través de las conocidas calles de tu ciudad provocando inesperadas asociaciones mentales. Sin decir ni una palabra, va disparando a discreción sus presentimientos (entre la idea y la emoción) escritos con buena letra en unos carteles de cartón. Su silencio interroga de forma escandalosa y la sencillez de su propuesta genera un espacio donde repensarse y repensarlo todo. Pero en movimiento y desde el movimiento. Una acción-recorrido para caminar ideas y pensar a través de los cuerpos. Un paseo delirante e insospechado por lugares que creías conocer, rompiendo prejuicios e ideas preconcebidas a través del movimiento, el humor i la poesía cotidiana.

En el 2007 Barbara Van Hoestenberghe y Ernesto Collado crean la Fundación Collado-Van Hoestenberghe, un laboratorio de creación escénica independiente y autogestionado con base en Pontós , un pequeño pueblo del Alt Empordà.

En la Fundación Collado-Van Hoestenberghe practicamos un optimismo crítico basado en la creatividad y con el objetivo de generar espacios de resistencia. Es optimista porque inventa preguntas y sugiere nuevos caminos pero sin obviar la realidad, que no deja nunca de resultarnos fascinante. Nuestros espectáculos celebran la contradicción y la complejidad humana.

Nuestro objetivo es crear espacios donde pensar juntos.

Actualmente trabajamos en el marco de lo que llamamos REALISTICISMO, la mistica del día a día. Buscamos iluminación en pequeñas cosas comunes y lugares inesperados.

A man, dressed in an elegant suit, guides you through the familiar streets of your city causing unexpected mental associations. Without saying a word, he fires his premonitions (somewhere between idea and emotion), neatly written on pieces of cardboard. His silence shouts questions and the simplicity of his proposal creates a space from which to rethink everything - even oneself. But by moving and from movement. An action-tour to walk through ideas and think through bodies. A delirious and unexpected promenade through places you thought you knew, doing away with prejudices and preconceived ideas with movement, humour and everyday poetry.

In 2007, Barbara Van Hoestenberghe and Ernesto Collado created the Collado-Van Hoestenberghe Foundation, an independent laboratory and self-managed performance creation collective based in Pontós, a small village in the Alt Empordà.

At the Collado-Van Hoestenberghe Foundation we believe in a critical optimism based on creativity where the aim is to create spaces of resistance. It is optimistic because it invents questions and suggests new paths but without ignoring reality, which never fails to fascinate us. Our shows celebrate contradiction and human complexity.

Our goal is to create spaces for thinking together with the audience.

We currently work within the framework of what we call REALISTICISM, the mystique of the everyday. We seek illumination in small, everyday things and unexpected places

Setena temporada de FLUX CLUB, un club de vídeo amb una periodicitat quinzenal que pretén reflectir la vitalitat del vídeo de creació de la nostra ciutat. Es tracta d’una extensió del Festival de vídeo d’autor FLUX, amb sessions obertes a tot el que està passant en el camp del vídeo a Barcelona, que complementen el festival des del punt de vista dels seus continguts i que estenen el seu període d’acció més enllà dels dies estrictament dedicats al festival. FLUX CLUB acull tot tipus de sessions amb projeccions, videoperformances i col·loquis que ofereixen al públic la possibilitat del contacte directe amb els videocreadors. Poden ser sessions monogràfiques d'autors reconeguts, temàtiques, dedicades a gèneres com la videodansa i la videopoesia, o col·lectives dedicades a autors emergents. FLUX CLUB és un espai de difusió del vídeo de creació a la ciutat de Barcelona.

Habitual Video Team és una associació sense ànim de lucre que té com a objectius principals la promoció de tot tipus d’activitats relacionades amb les arts audiovisuals i concretament amb la videocreació: www.habitualvideoteam.org.
Una branca de les seves activitats és l'organització de festivals, cicles i mostres de vídeo, com el festival de vídeo d’autor FLUX: www.fluxfestival.org, i el festival INFLUX [vídeo a escena] dedicat a les arts escèniques audiovisuals: www.influxfestival.org.
Una altra branca fonamental de la seva feina és la documentació videogràfica (gravació i edició) d’esdeveniments culturals generalment de petit format com concerts, poesia, performances o espectacles teatrals. A partir del 2012, posa en marxa el projecte SUMMA, amb la finalitat de convertir aquest patrimoni audiovisual de més de 1.000 gravacions en un arxiu videogràfic on line d'accés públic: www.summa-hvt.org.

Séptima temporada de FLUX CLUB, un club de vídeo con una periodicidad quincenal que pretende reflejar la vitalidad del vídeo de creación de nuestra ciudad. Se trata de una extensión del Festival de vídeo de autor FLUX, con sesiones abiertas a todo lo que está pasando en el campo del vídeo en Barcelona, que complementan el festival desde el punto de vista de sus contenidos y que extienden su período de acción más allá de los días estrictamente dedicados al festival. FLUX CLUB acoge todo tipo de sesiones: proyecciones, videoperformances y coloquios que ofrecen al público la posibilidad del contacto directo con los videocreadores. Pueden ser tanto sesiones monográficas de autores reconocidos, como temáticas colectivas dedicadas a autores emergentes, a la presentación de trabajos de estudiantes, o centradas en la videopoesía o la videodanza. FLUX CLUB es un espacio de difusión del vídeo de creación en la ciudad de Barcelona.

Habitual Video Team es una asociación sin ánimo de lucro que tiene como objetivos principales la promoción de todo tipo de actividades relacionadas con las artes audiovisuales y concretamente con la videocreación: www.habitualvideoteam.org.
Una rama de sus actividades es la organización de festivales, ciclos y muestras de vídeo, como el festival de vídeo de autor FLUX: www.fluxfestival.org, y el festival INFLUX [vídeo a escena], dedicado a las artes escénicas audiovisuales: www.influxfestival.org.
Otra rama fundamental de su trabajo es la documentación videográfica (grabación y edición) de eventos culturales generalmente de pequeño formato como conciertos, poesía, performances o espectáculos teatrales. A partir de 2012, pone en marcha el proyecto SUMMA, con el fin de convertir este patrimonio audiovisual de más de 1.000 grabaciones en un archivo videográfico on line de acceso público: www.summa-hvt.org.

The seventh season of FLUX CLUB is here: a fortnightly video club that reflects the vitality of video creation in our city. It’s an extension of the FLUX Video Auteur Festival, with sessions open to everything currently going on in the field of video in Barcelona, complementing the festival from the point of view of its content and extending its sphere of influence beyond the few days programmed for the festival itself. FLUX CLUB includes all kinds of sessions: screenings, video performances and debates offering direct contact between the audience and the filmmakers. These sessions focus on a range of subjects, from monographic by well-known directors to specific themes, from groups of up-and-coming authors to students; they may cover video poetry or video dance. FLUX CLUB is a space for the dissemination of video creation in the city of Barcelona.

Habitual Video Team is a non-profit association whose main objectives are to promote activities related to visual arts and specifically video art: www.habitualvideoteam.org.
A fundamental area of their work is the organization of festivals, cycles and video shows, such as the FLUX Video Auteur Festival: www.fluxfestival.org, and INFLUX festival [video on stage], dedicated to audiovisual performing arts: www.influxfestival.org. Another branch of Habitual Video Team’s activities is video documentation (recording and editing) of mainly small format cultural events such as concerts, poetry, performances or theatre shows. It has a video archive of over 1.000 recordings. In 2012 they launched the SUMMA project with the aim of converting this audiovisual heritage into a non-profit online video archive: www.summa-hvt.org.

…. torna Hostiando a M !!

És el primer treball com a creadora d’Agnés Mateus, performer i artista multidisciplinària que ha treballat amb el col·lectiu General Elèctrica, Roger Bernat, Rodrigo Garcia i Juan Navarro. En aquesta ocasió Agnés Mateus ha treballat en col·laboració amb l’artista Quim Tarrida.

Després de tant de temps jugant amb els demés, aprenent d’ells, ara direm el que pensem. Juntament amb l’artista Quim Tarrida, m’he confrontat per primera vegada a un procés de creació d’una peça. Crear com a intervenció, com eina de pensament, un espai des d’on parlar des de qualsevol món que em faci sentir còmode. Però bàsicament i la més important, utilitzar-me i utilitzar l’espai públic que és l’escenari per parlar d’emocions i sentiments a la gent que tinc al davant.

Frases que he copiat de la vida:
Mantinc una relació complicada amb la realitat.
Estem immersos en un mar de problemes.
Disparar és simplement una rutina, una sèrie de passos que sempre es repeteixen.
Tinc una predisposició natural per l’odi. Ens hem d’auto odiar més sovint.
Pensar en positiu per alleujar el dolor produeix l’efecte contrari.
L’amor és un autoengany que no ha de deixar d’existir.
La natura no ens ajuda gens, però la cultura tampoc ens ha salvat.
Disparar una arma de foc provoca les mateixes reaccions químiques al cervell que un petó apassionat.
Em cago en la vostra puta mare, dues vegades.

Agnès Mateus. Barcelona 1967.
Cursa paral·lelament la carrera de periodisme i els seus estudis de Teatre, fins que entra en el món de la interpretació de la mà de Txiqui Berraondo i Manuel Lillo a Barcelona. Compagina estudis de teatre i dansa. Però l'any 1996 defineix la seva trajectòria: neix el col·lectiu General Eléctrica. Agnés forma part del nucli d'aquest col·lectiu i hi treballa fins a la seva dissolució, vuit anys més tard. Performer i artista multidisciplinària, treballa al costat de Juan Navarro, Roger Bernat, Rodrigo García i Simona Levi, amb alguns d'ells continua col·laborant en l'actualitat.

Quim Tarrida. Barcelona 1967.
Artista plàstic. Artista multidisciplinari d'estètica “neopop” amb un pes específic del llegat de l'art conceptual. S'inicia en el camp del dibuix i del còmic a mitjans de la dècada de 1980 creant un univers propi (Món Subcutani). Al marge de la producció artística més vinculada amb la música i la performance, realitza obra fotogràfica, videogràfica, pictòrica i escultòrica en la qual estableix vincles amb l'univers de la infància perduda, fascinació per la joguina, l'orgànic, el còmic. Tarrida treballa en el límit que bascula entre el component lúdic del simulacre de la joguina infantil i l'artefacte bèl·lic, mostrant la feble frontera que separa una realitat d'una altra. En els últims temps, part del seu treball s'ha realitzat amb relació a l'art sonor, la música contemporània i l'acció sonora. En aquest sentit, destaquen els concerts en els quals incorpora joguines electròniques musicals.

…. vuelve Hostiando a M !!

Hostiando a M es el primer trabajo como creadora de Agnés Mateus, performer y artista multidsiciplinar que ha trabajado con el Colectivo General Eléctrica, Roger Bernat, Rodrigo García y Juan Navarro. En esta ocasión Agnés Mateus ha trabajado en colaboración con el artista Quim Tarrida.

Después de tanto tiempo jugando con los demás, aprendiendo de ellos, vamos a decir lo que pensamos. Junto al artista Quim Tarrida, me enfrento por primera vez al proceso de creación de una pieza. Crear como invención, como herramienta de pensamiento, un espacio donde hablar desde cualquier mundo en el que me sienta cómoda. Pero básicamente y la más importante, usarme y usar el espacio público que es el escenario para hablar de emociones y sentimientos a la gente que tengo delante.

Frases que he copiado de la vida:
Mantengo una relación complicada con la realidad.
Estamos inmersos en un festival de problemas.
Disparar es simplemente una rutina, una serie de pasos que siempre se repiten.
Tengo una predisposición natural para el odio. Hay que autoodiarse.
Pensar en positivo para aliviar el dolor produce el efecto contrario.
El amor es un autoengaño que no debe dejar de existir.
La naturaleza no nos ayuda, pero la cultura tampoco nos ha salvado.
Disparar un arma de fuego provoca las mismas reacciones químicas en el cerebro que un beso apasionado.
Me cago en vuestra puta madre, dos veces.

Agnés Mateus. Barcelona 1967.
Cursa paralelamente la carrera de Periodismo y sus estudios de Teatro, hasta que entra en el mundo de la interpretación de la mano de Txiqui Berraondo y Manuel Lillo en Barcelona. Compagina estudios de teatro y danza. Pero el año 1996 define su trayectoria: nace el colectivo General Eléctrica. Agnés forma parte del núcleo de este colectivo y trabaja allí hasta su disolución, ocho años más tarde. Performer y artista multidisciplinar, trabaja junto a Juan Navarro, Roger Bernat, Rodrigo García y Simona Levi, con algunos de ellos continua colaborando en la actualidad.

Quim Tarrida. Barcelona 1967.
Artista plástico. Artista multidisciplinar de estética neopop con un peso específico del legado del arte conceptual. Se inicia en el campo del dibujo y del cómic a mediados de década de 1980 creando un universo propio (Mundo Subcutáneo). Al margen de la producción artística más vinculada con la música y la performance, realiza obra fotográfica, videográfica, pictórica y escultórica en la que establece vínculos con el universo de la infancia perdida, fascinacion por el juguete, lo orgánico, el còmic. Tarrida trabaja en el límite que bascula entre el componente lúdico del simulacro del juguete infantil y el artefacto bélico, mostrando la débil frontera que separa una realidad de otra. En los últimos tiempos, parte de su trabajo se ha realizado con relación al arte sonoro, la música contemporánea y la acción sonora. En este sentido, destacan los conciertos en los cuales incorpora juguetes electrónicos musicales.

...Hostiando a M is back!

Agnés Mateus is a performer and multidisciplinary artist who has worked with Colectivo General Eléctrica, Roger Bernat, Rodrigo García and Juan Navarro. On this, her first work as creator, she has collaborated with artist Quim Tarrida.

After such a long time playing with others, learning from them, we're ready to say what we think. With the help of Quim Tarrida, for the first time I'm looking at the creation process for a piece. Creating as invention, as a tool for thought, as a space from which to talk inside whatever world I'm comfortable in. But basically and most importantly, to use myself and the public space that is the stage to talk about emotions and feelings to the people I have in front of me.

Sentences I have taken from real life:
I have a difficult relationship with reality.
We're submerged in a festival of problems.
Shooting is just routine, a series of steps endlessly repeated.
I have a natural predisposition for hatred. We need to hate ourselves.
Thinking positive to ease pain has the opposite effect.
Nature can't help us, but culture hasn't saved us either.
Letting off a firearm sets off the same chemical reactions in the brain as a passionate kiss.
Fuck your fucking mother, twice.

Agnés Mateus, Barcelona 1967.
She studied Journalism and theatre simultaneously, until she entered the world of performance under the aegis of Txiqui Barraondo and Manuel Lillo in Barcelona. She then combined drama and dance studies. Her career gained definition in 2006, when the Colectivo General Eléctrica was created. Agnés was a core member of this group and worked with them until its dissolution eight years later. Performer and multidisciplinary artist, she has worked with Juan Navarro, Roger Bernat, Rodrigo García and Simona Levi, and continues to collaborate with some of them on various projects.

Quim Tarrida, Barcelona 1967. Visual artist primarily, but also a multidisciplinary artist with neopop aesthetic influenced by conceptual art. He began drawing comics in the mid 80s, creating his own universe (Mundo Subcutáneo). Aside from artistic work linked to music and performance, he also produces photographs, videos, and other two- and three-dimensional art in which he establishes links with the universe of lost childhood, with a fascination for toys, for what is organic, for comics. Tarrida works in the grey area between the playful element of ersatz children's toys and weaponry, highlighting the thin line that separates each reality from the other. Lately, part of his work has had more to do with sound art, contemporary music and sound actions, notably concerts in which he uses electronic musical toys.

1. L'ÀMBIT DE PARTICIPACIÓ ES LIMITA A L'ESTAT ESPANYOL

2. ELS AUTORS PODEN PARTICIPAR AMB EL NOMBRE  D'OBRES QUE DESITGIN. NO S'ACCEPTARAN OBRES JA PRESENTADES PRÈVIAMENT EN AQUEST FESTIVAL

3. LES OBRES HAN DE PERTÀNYER OBLIGATORIAMENT AL GÈNERE TERROR I/O FANTÀSTIC

4. LA DURADA DE LES OBRES NO HAURÀ DE SUPERAR ELS 15 MINUTS, CRÈDITS INCLOSOS

5. L'IDIOMA DE LES OBRES HA DE SER EL CATALÀ O CASTELLÀ, EN CAS D'ESTAR EN ALTRES IDIOMES S'HAURÀN DE PRESENTAR SUBTITULADES AL CATALÀ O AL CASTELLÀ

6. S'ADMETRAN PRODUCCIONS REALITZADES AMB POSTERIORITAT AL GENER 2015

7. LA INSCRIPCIÓ I L'ENVIAMENT DEL CURTMETRATGE ES FARÀ A TRAVÉS DE LA PLATAFORMA FESTHOME.COM →
LA DESPESA PER L'ENVIAMENT ES SOLS D' 2 € (COST DE GESTIÓ DE LA PLATAFORMA).

8. LA DATA LÍMIT PER A L'ENTREGA DE LES OBRES SERÀ EL 21 D'0CTUBRE DEL 2016

9. L'ORGANITZACIÓ DEL FESTIVAL S'ENCARREGARÀ DE SELECCIONAR LES OBRES QUE ENTREN A CONCURS. UN JURAT ESCOLLIT PER L'ORGANITZACIÓ TRIARÁ EL CURTMETRATGE GUANYADOR

10. L'ORGANITZACIÓ DEL FESTIVAL ATORGARÀ ELS SEGÜENTS PREMIS:
a) PREMI DEL JURAT AL MILLOR CURTMETRATGE "THE ANTIC HORROR PICTURE SHOW 2016" DOTAT AMB ESTATUETA I 500€
b) PREMI DEL PÚBLIC "THE ANTIC HORROR PICTURE SHOW 2016" DOTAT AMB ESTATUETA I 300€

11. ELS GUANYADORS ES DONARAN A CONÈIXER DURANT LA PROJECCIÓ DELS CURTMETRATGES FINALISTES QUE TINDRÀ LLOC A L'ANTIC TEATRE EL DIA 31 D'OCTUBRE DEL 2016

12. L'ORGANITZACIÓ PODRÀ UTILITZAR FRAGMENTS DE LES OBRES SELECCIONADES PER A LA DIFUSIÓ DEL FESTIVAL EN ELS DIFERENTS MITJANS DE COMUNICACIÓ

13. LA PRESENTACIÓ D'UNA OBRA IMPLICA LA TOTAL ACCEPTACIÓ D'AQUESTES BASES