Català /// Español /// English /// Français
RESERVES / RESERVAS / BOOKING: 93 315 23 54, anticteatre@anticteatre.com
logo Antic Teatre

[ MAPA ]  [ anticteatre@anticteatre.com ]  [ AdriAntic - RESIDÈNCIES ]  [ REFORMA_Antic]   [ VIDEO CANAL] [ FOTOS ]

[Descomptes]   [Fitxa tècnica] [Recursos]  [Festival B2B - Barcelona <>Berlin]   [ Antic Horror Picture Show ]  [Blog Teatron]  [Archive_Memòries]


PROGRAMA  ANTIC TEATRE   2014 /// NOVEMBRE /// NOVIEMBRE /// NOVEMBER →

PROGRAMACIÓ INFANTIL: ANTIC FOR KIDS! (novembre-desembre 2014) →

QUI SOM /// QUIENES SOMOS /// ABOUT US /// QUI SOMMES-NOUS →

ANTIC TEATRE INTERNATIONAL →

MEMÒRIA ECONÒMICA / MEMÒRIA D’ACTIVITATS - 2011 & 2010 /// CAT /// ESP →

ANTIC VIDEO CANAL →

ESPECTACLES EN GIRA  ///  ESPECTÁCULOS EN GIRA  ///  SHOWS ON TOUR  ///  SPECTACLES EN TOURNÉE

 NOTICIES  NOTICIAS  NEWS  NOUVELLES


CONVOCATÒRIA DE L'ANTIC TEATRE I LA CENTRAL DEL CIRC DE SUPORT A LA CREACIÓ D'UN ESPECTACLE DE CIRC

Data límit: 7 de novembre

Llegir més →

Leer más →

Read more →

10 Setembre - 2 Novembre 10 Septiembre - 2 Noviembre 10 September - 2 November

EXPO FOTOGRÁFICA "INSTANTaneas"
Rafa Huerta

Fotògraf: Rafa Huerta
Comissaria: Michiko Yamamoto


Exposició de fotografies / Exposición de fotografias / Photo exhibition



[+] llegir més /// leer más /// read more /// en lire plus →

Aquestes fotografies estan fetes un fred matí de desembre a Chicago durant un passeig pel centre de la ciutat amb l'única intenció de gaudir de la fotografia.
De costum, quan estic de vacances procuro desconnectar i si faig fotos utilitzo el mòbil, però Estats Units és un país que em motiva. La sensació d’estar en un gran plató cinematogràfic m’anima a carregar amb una càmera.
El destí d’aquestes fotografies era, com el de tantes altres que faig per plaer, acabar en el disc dur del meu ordinador. Però la insistència de la meva companya em dugué a mostrar-les en públic, malgrat els meus dubtes.
Espero que tingui raó i que vosaltres gaudiu veient aquest treball tant com jo quan ho preparava.

Rafa Huerta, fotògraf. En els últims quinze anys em dedico professionalment a la fotografia esportiva, i de reportatge, com corresponsal de diferents mitjans de comunicació japonesos.

Estas fotografías están hechas una fría mañana de diciembre en Chicago durante un paseo por el centro de la ciudad con la única intención de disfrutar de la fotografía.
Normalmente, cuando estoy de vacaciones procuro desconectar y si hago fotos utilizo el móvil, pero Estados Unidos es un país que me motiva. La sensación de estar en un gran plató cinematográfico me anima a cargar con una cámara.
El destino de estas fotografías era, como el de otras que hago por placer, acabar en el disco duro de mi ordenador. Pero la insistencia de mi compañera me llevo a mostrarlas en público, a pesar de mis dudas.
Espero que tenga razón y que vosotros disfrutéis viendo este trabajo tanto como yo cuando lo preparaba.

Rafa Huerta, fotógrafo. Durante los últimos quince años me dedico profesionalmente a la fotografía deportiva, y de reportaje, como corresponsal de distintos medios de comunicación japoneses.

These photographs were taken on a cold December morning in Chicago during a walk in the town centre, purely for the enjoyment of taking pictures.
Generally when I am on vacation, I try to disconnect. If I need to take a photo, I use my mobile phone. However the United States is a country that inspires me. The feeling of being part of a huge film set encourages me to carry a camera.
The fate of these pictures, just as with all the things I do for my own pleasure, was to end up on my computer’s hard drive. But on the insistence of my partner, I eventually decided to display them in public, despite my doubts.
I hope she was right and that you enjoy looking at these pictures as much as I enjoyed taking them.

Rafa Huerta, photographer. For the last fifteen years, I have been a professional sports photographer and reporter, as correspondent for various Japanese media.


6 Novembre - 28 Desembre 6 Noviembre - 28 Diciembre 6 Novembre - 28 Decembre

EXPO FOTOGRÁFICA "Let's Dance"
Antic Teatre
[+] INFO



Fotografies de l’Alessia Bombaci
Crèdit fotografia: Fotografia d'Alessia Bombaci de l'espectacle Surplus de Marina Colomina i Magdalena Ptasznik


Exposició de fotografies realitzades a l'Antic Teatre /
Exposición de fotografías realizadas en el Antic Teatre /
Exhibition of photographs taken at Antic Teatre

alessiabombaci.com →

Inauguració / Inauguración / Opening:
6 Novembre/Noviembre/November - 19:00



PROGRAMA  ANTIC TEATRE   2014 /// NOVEMBRE /// NOVIEMBRE /// NOVEMBER →

★ 1 i 2 Novembre  1 y 2 Noviembre 1 & 2 November 1 et 2 Novembre


SLEEPWALK COLLECTIVE


karaoke

durada / duración / duration / durée: 60 min


noves dramatúrgies
nuevas dramaturgias
new drama
nouveau drame



HORARIS
DISSABTE: 21:00
DIUMENGE: 20:00

8 euros

HORARIOS
SABADO: 21:00
DOMINGO: 20:00

8 euros

SCHEDULES
SATURDAY: 21:00
, SUNDAY: 20:00

8 euros

HORAIRES
SAMEDI: 21:00
DIMANCHE: 20:00

8 euros








Creació: SLEEPWALK COLLECTIVE
Interpretació: Iara Solano i Sammy Metcalfe
Espai visual: Iara Solano
Text i espai sonor: Sammy Metcalfe
Disseny d'il·luminació David Alcorta

L'espectacle compta amb el suport de: Battersea Arts Centre (Londres), Residence (Bristol), Azala Espacio de Creación (Álava) y T.A.E. Vitoria-Gasteiz e Instituto Etxepare.

www.sleepwalkcollective.com

www.facebook.com/SleepwalkCollective

sleepwalkcollective.tumblr.com

TWITTER: @Sleep_lk

[+] llegir més /// leer más /// read more /// en lire plus →

Catastròficament inexpressiu i superficialment insípid, KARAOKE és un espectacle sobre l’amor i coets per a 2 intèrprets i una màquina. Funcionant com un karaoke a l’ús, l’espectacle és un exercici d’anti-teatralitat descaradament cínic o patèticament honest, depenent de com ho miris. Aquesta nit ens despedim, amb una cançó en technicolor, d'aquest sorollós i vertiginós segle XXI. I al final, en la darrera tonada, podem cantar tot junts...

Difuminant la ironia i la sinceritat, interès i avorriment, fantasia i "realitat", aquest espectacle ha estat concebut com un "himne superficial". Com una espècie de carta d'amor al fràgil i fred món de la comunicació massiva i aquesta delicada intimitat mediada dins de la qual passem gran part de les nostres vides perduts.

Sleepwalk Collective és una companyia internacional d’art en viu i teatre experimental que crea íntimes experiències escèniques per a teatres entre Espanya i el Regne Unit. La companyia crea peces emotives i sensorials, definides per una estètica minimalista i un toc seductor i perillós, que emergeix de la fascinació que senten els seus membres per la cultura popular i les complexitats de les seves relacions amb altres.

Fundada a Londres l’any 2006 per Iara Solano (Espanya), Sammy Metcalfe (Regne Unit) i Malla Sofia Pessi (Finlàndia), la companyia resideix actualment a Vitoria-Gasteiz, on compta amb el suport de Factoría de Fuegos i la Sala Baratza.

A més de a Espanya i al Regne Unit, Sleepwalk Collective va presentar el seu treball en altres 9 països europeus i a Austràlia, i va formar part de la programació de prestigiosos teatres com The Barbican (Londres), i festivals com el d’Avignon.

Catastróficamente inexpresivo y superficialmente insípido, KARAOKE es un espectáculo sobre amor y cohetes para 2 intérpretes y una máquina. Funcionando como un karaoke al uso, el espectáculo es un ejercicio de anti-teatralidad descaradamente cínico o patéticamente honesto, dependiendo de cómo lo mires. Esta noche nos despedimos, con una canción en technicolor, de este ruidoso y vertiginoso siglo XXI. Y al final, cuando llegue el último estribillo, podemos cantar todos juntos...

Difuminando ironía y sinceridad, interés y aburrimiento, fantasía y realidad, este espectáculo ha sido concebido como un “himno a lo superficial”. Como una especie de carta de amor al frágil y frío mundo de la comunicación masiva y esa delicada intimidad mediada dentro de la cual pasamos gran parte de nuestras vidas perdidos.

Sleepwalk Collective es una compañía internacional de arte en vivo y teatro experimental que crea íntimas experiencias escénicas para teatros entre España y Reino Unido. La compañía crea piezas emotivas y sensoriales, definidas por una estética minimalista y un toque seductor y peligroso, que emergen de la fascinación que sienten sus miembros por la cultura popular, y las complejidades de sus relaciones con otros.

Fundada en Londres en el 2006 por Iara Solano (España), Sammy Metcalfe (Reino Unido) y Malla Sofia Pessi (Finlandia), la compañía reside actualmente en Vitoria-Gasteiz, donde cuenta con el apoyo de Factoría de Fuegos y la Sala Baratza.

Además de en España y Reino Unido, Sleepwalk Collective ha presentado su trabajo en otros 9 países europeos y en Australia, y formado parte de la programación de prestigiosos teatros como The Barbican (Londres), y festivales como el de Avignon.

Catatonically deadpan, gratuitously vapid and gleefully strung out, KARAOKE is a performance about love and rockets for 2 performers and an autocue. Playing out as an actual karaoke, with the text and action read off a screen and projected for the audience to see, this show is an exercise in anti-theatricality that’s either brazenly cynical or pathetically honest depending on how you want to look at it. There will be an awkward kind of chemistry; a kind of narcotic grace. And when the chorus kicks in we can all sing along…

Blurring irony and sincerity, interest and boredom, fantasy and reality, this show was created as a kind of “hymn to the superficial”, a love letter of sorts to the paper-thin world of affectless communication and softly mediated intimacy that we seem to spend so much of our lives now lost inside of.

Sleepwalk Collective is an award-wining live-art and experimental theatre group creating intimate performance experiences between the UK and Spain. They make fragile, nocturnal works for theatres and other spaces, emerging from a fascination with pop culture junk, intoxication, and the mysteries and complexities of our relationships with one another.

Balancing delicately between joy and tragedy, their performances are playful and sensual, defined by a minimalist aesthetic and a seductive sense of danger.

Formed in London in 2006 by Iara Solano Arana (Spain), Malla Sofia Pessi (Finland) and Sammy Metcalfe (UK), the company is currently based in the Spanish Basque Country, where their work is supported by Factoría de Fuegos.

As well as touring extensively across the UK and Spain, Sleepwalk Collective have presented work in 9 other European countries as well as Australia, including performances at The Barbican (London), and Avignon Festival.


★ 2 Novembre  2 Noviembre 2 November 2 Novembre


BRUC BROTHERS COMPANY


"Osset Meu & The sound Box"

durada / duración / duration / durée: 35 min

Teatre musical infantil multilingüe
Teatro musical infantil multilingüe
Multilingual Children's Musical Theater
Enfants Musical et multilingue Theater

HORARIS
DIUMENGE: 12:00
Gratuït (menors de 2 anys)
4 euros (majors de 2 anys)
6 euros (adults)


HORARIOS
DOMINGO: 12:00
Gratuito (menores de 2 años)
4 euros (mayores de 2 años)
6 euros (adultos)


SCHEDULES
SUNDAY: 12:00
Free (under 2 years)
4 euros (over 2 years)
6 euros (adults)


HORAIRES
DIMANCHE: 12:00
Gratuit (moins de 2 ans)
4 euros (plus de 2 ans)
6 euros (adultes)









Autor/compositor/actor: Christophe Sainsot Tintou
Actors: Silvia Dotti, Christophe Sainsot Tintou

www.brucbrothers.cat


"OSSET MEU & THE SOUNDBOX"
(OSITO MIO & THE SOUNDBOX / TEDDY OF MINE & THE SOUNDBOX / MON OURS & THE SOUNDBOX)


Català - English - Français - Italiano
durada / duración / duration / durée: 35 min
0-3 anys - 0-3 años - 0-3 years old - 0-3 ans



Jugant i cantant, els personatges d'aquest conte troben un osset. De seguida l'estimen i ell no els vol deixar. Però hi ha un temps per tot, desprès d'abraçades i manyagues, toca desenganxar-se per anar a explorar el món! I explorar el món vol dir descobrir molt sons i llenguatges! Utilitzant la electrònica, terres vibrants i molts instruments, aquest espectacle interactiu és una experiència sensitiva i auditiva única pels bebès i els seus pares.
Dos actors, músics i cantants interpreten aquest conte. Tots els sons i músiques estan tocats en directe pels actors, els nens i els seus pares!

Jugando y cantando, los personajes de este cuento encuentran a un osito. Enseguida lo quieren y él no los quiere dejar. Pero hay tiempo para todo y después de abrazos y mimos, ¡toca desengancharse para ir a explorar el mundo! ¡Y explorar el mundo significa descubrir muchos sonidos y lenguajes! Utilizando la electrónica, tarimas vibrantes y muchos instrumentos, este espectáculo interactivo es una experiencia única sensitiva para bebés y sus padres.
Dos actores, músicos y cantantes, interpretan este cuento. Todos los sonidos y músicas están tocados en directo por parte de los actores, ¡los niños y sus padres!

Playing and singing, the characters from this story meet a little bear. Straight away they love it and it doesn’t want to leave them. But there is time for everything and after many hugs and cuddles, it is time to move apart and go and explore the world! And exploring the world means discovering many sounds and languages!
Using electronica, vibrating surfaces and a plethora of instruments, this interactive show is a unique sensory experience for babies and their parents. Two actors, musicians and singers perform the story. All sounds and music are played live by the actors, the children and their parents!

[+] llegir més /// leer más /// read more /// en lire plus →

Bruc Brothers Company és una companyia teatral dedicada a fomentar l'aprenentatge de les llengües a través d'obres de teatre musical originals escrites en diferents idiomes. Utilitza el teatre per endinsar els nens en el món de les llengües i del coneixement.

Aquesta companyia formada per tres actors/músics o tres músics/actors es planteja en cada funció l´objectiu de fomentar la curiositat dels nens cap a altres llengües i cultures de forma amena i molt divertida.

Bruc Brothers Company es una compañía teatral dedicada a fomentar el aprendizaje de los idiomas mediante obras de teatro musical originales escritas en diferentes idiomas. Utiliza el teatro para adentrar a los niños en el mundo de los idiomas y el conocimiento.

Esta compañía forma por tres actores/músicos o músicos/actores se plantea en cada función el objetivo de fomentar la curiosidad de los niños hacia el conocimiento de otras lenguas y culturas de forma amena y divertida.

Bruc Brothers Company is a theatre company that encourages language learning with original musical plays written in several different languages, using drama to introduce children to new languages and learning.

The company is composed of three actor/musicians or musician/actors whose aim in every show is to make children interested in learning other languages and investigating other cultures in a fun and easy way.

★ 3 Novembre  3 Noviembre 3 November


HABITUAL VIDEO TEAM


FLUXCLUB


durada duración running time: 90 min

Concert audiovisual
Concierto audiovisual
Audiovisual concert


Lloc Lugar Place: ADRIANTIC

HORARIS
DILLUNS: 21:00
gratuit

HORARIOS
LUNES: 21:00
gratuito

SCHEDULES
MONDAY: 21:00
free

HORAIRES
LUNDI: 21:00
gratuit






sessió 15
PIERRE BASTIEN & EDDIE LADOIRE: PHANTOMS


PIERRE BASTIEN
Pierre Bastien (París, 1953) viu a Rotterdam des de 1990. És llicenciat en literatura francesa del s. XVIII per la Universitat Paris-Sorbonne. El 1977 va construir la seva primera maquinària musical i durant els deu anys següents va compondre peces per a companyies de dansa i va tocar amb Pascal Comelade, alhora que anava desenvolupant la seva orquestra Mecanium, un conjunt d’autòmats musicals construïts amb peces de meccano, percussors, temporitzadors i altres artefactes, activats amb petits motors elèctrics, que toquen instruments acústics de tot el món (llaüt xinès, saron javanès, koto japonès, sanza i bendir africans...). Des de 1987 s’ha centrat en aquest projecte fent actuacions en solitari, instal·lacions de so, gravacions i col·laboracions amb molts artistes, com Pierrick Sorin, Karel Doing, Jean Weinfeld, Robert Wyatt o Issey Miyake.

www.pierrebastien.com →

EDDIE LADOIRE
Eddie Ladoire (1975) viu i treballa a Saint-Maixant, prop de Bordeus (França). Després dels estudis d’arts aplicades, piano i música electroacústica, orienta el seu treball plàstic cap a la instal·lació sonora, on ens convida a repensar la nostra relació amb el so i l'espai. Les seves composicions-instal·lacions s’inscriuen en les fronteres de la música concreta i de les arts sonores. Durant 15 anys crea peces sonores o radiofòniques per a institucions públiques o privades. Paral·lelament, treballa en nombrosos tallers educatius i en la creació de bandes sonores originals per a cinema, televisió i vídeo. El 2013, crea Unendliche Studio, una estructura dedicada a la producció sonora lligada a les tecnologies digitals.

eladoire.free.fr →

unendliche-studio.com →

Organitzat per HABITUAL VIDEO TEAM

fluxfestival.org

Pròximes Dates:
10 nov

PHANTOMS
60 min
Eddie Ladoire: electrònica, teclat
Pierre Bastien: trompeta, mecànica, vídeo
Els multiinstrumentistes Pierre Bastien i Eddie Ladoire porten els seus artefactes sonors íntims per a un concert anomenat Phantoms. Bastien és conegut pels seus discos per al segell Rephlex (propietat d'Aphex Twin), els seus treballs per a importants coreògrafs com Roberto Oliván o Dominique Bagouet i per les seves performances audiovisuals basades en instruments mecànics de fabricació pròpia. Juntament amb Eddie Ladoire, especialista en bandes sonores, formen Phantoms, un projecte en el qual creen un ballet de fantasmes amb la partitura musical en primer pla. Els músics han recollit pel·lícules antigues: figures i gestos de l'antiguitat que van des dels rituals dels nadius americans fins a ballets russos, passant per danses tribals africanes, la dansa del lleó xinès per a l’any nou lunar o el kathakali de l'Índia. Pel·lícules sonores o mudes que s'editen, s'organitzen i es repeteixen per servir a la composició musical i donar-hi alguns girs inesperats. No hi ha límits corporals per a aquesta coreografia universal.
facebook →

[+] llegir més /// leer más /// read more /// en lire plus →

Cinquena temporada de FLUX CLUB, un club de vídeo amb una periodicitat quinzenal que pretén reflectir la vitalitat del vídeo de creació de la nostra ciutat. Es tracta d’una extensió del Festival de vídeo d’autor FLUX, amb sessions obertes a tot el que està passant en el camp del vídeo a Barcelona, que complementen el festival des del punt de vista dels seus continguts i que estenen el seu període d’acció més enllà dels dies estrictament dedicats al festival.
FLUX CLUB acull tot tipus de sessions amb projeccions, videoperformances i col·loquis que ofereixen al públic la possibilitat del contacte directe amb els videocreadors. Poden ser sessions monogràfiques d'autors reconeguts, temàtiques, dedicades a gèneres com la videodansa i la videopoesia, o col·lectives dedicades a autors emergents.
FLUX CLUB és un espai de difusió del vídeo de creació a la ciutat de Barcelona.

Habitual Video Team és una associació sense ànim de lucre que té com a objectius principals la promoció de tot tipus d’activitats relacionades amb les arts audiovisuals i concretament amb la videocreació: www.habitualvideoteam.org. Una branca de les seves activitats és l'organització de festivals, cicles i mostres de vídeo, com el festival de vídeo d’autor FLUX: www.fluxfestival.org.
Una altra branca fonamental de la seva feina és la documentació videogràfica (gravació i edició) d’esdeveniments culturals generalment de petit format com concerts, poesia, performances o espectacles teatrals. A partir del 2012, posa en marxa el projecte SUMMA, amb la finalitat de convertir aquest patrimoni audiovisual de més de 1.000 gravacions en un arxiu videogràfic on line d'accés públic: www.summa-hvt.org.

Quinta temporada de FLUX CLUB, un club de vídeo con una periodicidad quincenal que pretende reflejar la vitalidad del vídeo de creación de nuestra ciudad. Se trata de una extensión del Festival de vídeo de autor FLUX, con sesiones abiertas a todo lo que está pasando en el campo del vídeo en Barcelona, que complementan el festival desde el punto de vista de sus contenidos y que extienden su período de acción más allá de los días estrictamente dedicados al festival.

FLUX CLUB acoge todo tipo de sesiones: proyecciones, videoperformances y coloquios que ofrecen al público la posibilidad del contacto directo con los videocreadores. Pueden ser tanto sesiones monográficas de autores reconocidos, como temáticas colectivas dedicadas a autores emergentes, a la presentación de trabajos de estudiantes, o centradas en la videopoesía o la videodanza.
FLUX CLUB es un espacio de difusión del vídeo de creación en la ciudad de Barcelona.

Habitual Video Team es una asociación sin ánimo de lucro que tiene como objetivos principales la promoción de todo tipo de actividades relacionadas con las artes audiovisuales y concretamente con la videocreación: www.habitualvideoteam.org. Una rama de sus actividades es la organización de festivales, ciclos y muestras de vídeo, como el festival de vídeo de autor FLUX: www.fluxfestival.org.
Otra rama fundamental de su trabajo es la documentación videográfica (grabación y edición) de eventos culturales generalmente de pequeño formato como conciertos, poesía, performances o espectáculos teatrales. A partir de 2012, pone en marcha el proyecto SUMMA, con el fin de convertir este patrimonio audiovisual de más de 1.000 grabaciones en un archivo videográfico on line de acceso público: www.summa-hvt.org.

The fifth season of FLUX CLUB is here: a fortnightly video club that reflects the vitality of video creation in our city. It’s an extension of the FLUX Video Auteur Festival, with sessions open to everything currently going on in the field of video in Barcelona, complementing the festival from the point of view of its content and extending its sphere of influence beyond the few days programmed for the festival itself.

FLUX CLUB includes all kinds of sessions: screenings, video performances and debates offering direct contact between the audience and the filmmakers. These sessions focus on a range of subjects, from monographics by well-known directors to specific themes, from groups of up-and-coming authors to students; they may cover video poetry or video dance.
FLUX CLUB is a space for the dissemination of video creation in the city of Barcelona.

Habitual Video Team is a non-profit association whose main objectives are to promote activities related to visual arts and specifically video art: www.habitualvideoteam.org.
A fundamental area of their work is the organisation of festivals, cycles and video shows, such as the FLUX Video Auteur Festival: www.fluxfestival.org.
Another branch of Habitual Video Team’s activities is video documentation (recording and editing) of mainly small format cultural events such as concerts, poetry, performances or theatre shows. It has a video archive of over 1,000 recordings. In 2012 they launched the SUMMA project with the aim of converting this audiovisual heritage into a non-profit online video archive: www.summa-hvt.org.


★ 5 Novembre  5 Noviembre 5 November 5 Novembre


EDUARDO GIÓN
& ANTIC TEATRE


El Desplume! Antic Teatre Cabaret
durada / duración / duration / durée: 90 min


Cabaret

HORARIS
DIMECRES: 21:00

10 euros (8€ socis Antic)

HORARIOS
MIÉRCOLES: 21:00

10 euros (8€ socios Antic)

SCHEDULES
WEDNESDAY: 21:00

10 euros (8€ Antic members)

HORAIRES
MERCREDI: 21:00

10 euros (8€ Antic membres)








Mestre de ceremònies: Victor Guerrero
Mite: Gilda Love
Artistes per confirmar
Organiza: Eduardo Gión

CALENDARI SESIONS:
4 Desembre

[+] llegir més /// leer más /// read more /// en lire plus →

Antic Teatre es vestirà amb lluentons. Un cop al mes, l'Antic Teatre Cabaret proposarà un recorregut pel verdader cabaret dels 70, pels seus locals, els seus artistes i el seu ambient canalla. Més que una obra de teatre, Antic Teatre Cabaret serà una festa, un tribut i un homenatge a tots aquells que van lluitar per donar-li color a una Barcelona gris i asfixiada.

Aquesta nova etapa del DESPLUME, alternarà als artistes de cabaret de tota la vida amb nous artistes que treballen partint de la base cabaretera amb performances i diferents disciplines artístiques, sempre inspirats en el cabaret dels 70.

Antic Teatre Cabaret serà un lloc de trobada pels amants d'aquest gènere i permetrà descobrir a aquells que ho desconeixen el que significa una verdadera vetllada cabaretera.

Eduardo Gión
Director de cinema, teatre i documentalista.
Durant alguns anys treballa com ajudant de direcció de curt-metratges i llarg-metratges en 35mm.
També participa en esdeveniments com 080 Barcelona, col·laborant amb fotògrafs com Miguel Villalobos per a la producció de la desfilada homenatge a Thierry Mugler.
Escriu i produeix reportatges per revistes com Candy Magazine als seus números d'estiu 2013 i hivern 2014, a més de dos nous reportatges pel proper número.
També col·labora per a la revista Paraíso Magazine al seu proper número de Juny 2014.

Antic Teatre se viste de lentejuelas. Una vez al mes, Antic Teatre Cabaret propondrá un recorrido por el verdadero cabaret de los 70, por sus locales, sus artistas y su ambiente canalla. Más que una obra de teatro, será una fiesta, un tributo y un homenaje a todos aquellos que lucharon por darle color a una Barcelona gris y asfixiada.

En esta nueva etapa, El Desplume alternará artistas de toda la vida del cabaret, con artistas nuevos, cuyo trabajo parte de las raices del verdadero cabaret, con performances, y diferentes disciplinas artísticas siempre inspiradas en el cabaret de los 70.

Antic Teatre Cabaret será un lugar de encuentro para los amantes de este género y permitirá descubrir a aquellos que lo desconocen lo que significa una verdadera velada cabaretera.

Eduardo Gión
Director de cine, teatro y documentalista.
Durante algunos años trabaja como ayudante de dirección de cortometrajes y largometrajes en 35mm.
También participa en eventos como 080 Barcelona, colaborando con fotógrafos como Miguel Villalobos para la producción del desfile homenaje a Thierry Mugler.
Escribe y produce reportajes para revistas como Candy Magazine en sus números de verano 2013 y en el número de invierno 2014, además de dos nuevos reportajes para su próximo número.
También colabora para la revista Paraíso Magazine en su próximo número de Junio 2014.

Antic Teatre is dressing up in sequins! Once a month, the Antic Teatre Cabaret will invite us back to the authentic cabaret of the 70s, to visit its clubs and artistes and soak up its raffish atmosphere. More than a stage show, this will be a party, a tribute and a homage to all those who fought to bring colour to Barcelona during its grey and airless period.

In this new phase, El Desplume will alternate career cabaret artistes with new artists whose work is based on the very roots of true cabaret, with performances and acts always inspired by the 70s.

Antic Teatre Cabaret will become a meeting point for lovers of this genre and will allow those who have never done so before to experience an evening of authentic cabaret.

Eduardo Gión: Cinema, theatre and documentary director. He worked as assistant director on short and feature films in 35mm for several years. Present at events such as 080 Barcelona, he has collaborated with many artists, including photographer Miguel Villalobos on production for a fashion show tribute to Thierry Mugler. He has written and produced articles for Candy Magazine during the summer of 2013 and winter of 2014, as well as preparing two new reports for the next issue. He also works for Paraíso Magazine and will publish a report in the June 2014 issue.


6 Novembre - 28 Desembre 6 Noviembre - 28 Diciembre 6 Novembre - 28 Decembre

EXPO FOTOGRÁFICA "Let's Dance"
Antic Teatre

Fotografies de l’Alessia Bombaci
Crèdit fotografia: Fotografia d'Alessia Bombaci de l'espectacle Surplus de Marina Colomina i Magdalena Ptasznik


Exposició de fotografies realitzades a l'Antic Teatre /
Exposición de fotografías realizadas en el Antic Teatre /
Exhibition of photographs taken at Antic Teatre

alessiabombaci.com →

Inauguració / Inauguración / Opening:
6 Novembre/Noviembre/November - 19:00




[+] llegir més /// leer más /// read more /// en lire plus →

A partir del treball realitzat a l’Antic Teatre com a fotògrafa d’espectacles i performances, sorgeix la idea de crear una sèrie fotogràfica que evoqui el moviment en relació a les noves expressions del cos.
Les imatges extretes dels espectacles en viu reflecteixen estètiques diferents i s’originen a partir del cos en moviment com a protagonista i com a mitjà d’expressió amb llenguatge propi.
La meva intenció és propiciar un recorregut visual de les performances i dels espectacles a escena i reafirmar la dansa com un llenguatge real i vàlid en la societat.

Alessia Bombaci (1978),
nascuda a Milà (Itàlia)

Va començar a fotografiar amb una càmera analògica Rolleiflex dels anys ’70 mentre cursava la llicenciatura de Psicologia.
L’any 2004 es va traslladar a Barcelona on va estudiar fotografia artística, des de llavors ha desenvolupat la seva cursa al món de la fotografia amb diversos projectes propis així com a la fotografia de moda, publicitària i comercial.
Té especial interès per la fotografia documental, de reportatge i artística i predilecció pel color.
En l'actualitat és fotògrafa d’espectacles a l’Antic Teatre i té el seu propi estudi de fotografia Kinoki Studio a Barcelona.

A partir del trabajo realizado en Antic Teatre como fotógrafa de espectáculos y performances, surge la idea de crear una serie fotográfica que evoque el movimiento en relación a las nuevas expresiones del cuerpo.
Las imágenes extraídas de los espectáculos en vivo reflejan estéticas diferentes y se originan a partir del cuerpo en movimiento como protagonista y como medio de expresión con lenguaje propio.
Mi intención es propiciar un recorrido visual de las performances y de los espectáculos en escena y reafirmar la danza como un lenguaje real y valido en la sociedad.

Alessia Bombaci,
nacida en Milan, Italia en el 1978

Empezó a fotografiar con una cámara analógica Rolleiflex de los años ’70, mientras cursaba la licenciatura de Psicología. En el 2004 se trasladó a Barcelona donde estudió fotografía artística, desde entonces ha desarrollado su carrera en el mundo de la fotografía con diversos proyectos propios así como en la fotografía de moda, publicitaria y comercial. Tiene especial interés por la fotografía documental de reportaje y la artística y predilección por el color. Actualmente es fotógrafa de espectáculos en el Antic Teatre y tiene su propio estudio de fotografía Kinoki Studio en Barcelona.

I was inspired to create a series of photographs that evoke movement in relation to new forms of corporal expression after working at the Antic Teatre photographing shows and performances.
Images taken from live shows reflect different aesthetics, with the body in movement as the focal point and as the means of expression for a personal language.
My aim is to provide a visual history of the performances and shows on stage and to reaffirm dance as a real and valid language in our society.

Alessia Bombaci (Milan, Italy 1978)
Alessia began taking pictures with a 70s Rollerflex camera while studying for a degree in Psychology.
In 2004 she moved to Barcelona where she studied artistic photography. Since then she has developed an ongoing career in fashion, publicity and commercial photography in combination with several projects of her own.
She is particularly interested in documentary journalistic photography and prefers colour. She is currently the Antic Teatre in-house photographer and has her own studio, Kinoki Studio, in Barcelona.


★ 6-8 Novembre  6-8 Noviembre 6-8 November 6-8 Novembre


HORMAN POSTER


"Magia simpatica"

ESTRENA

durada / duración / duration / durée: 60 min


noves dramatúrgies
nuevas dramaturgias
new drama
nouveau drame


HORARIS
DIJOUS, DIVENDRES i DISSABTE: 21:00

8 euros

HORARIOS
JUEVES, VIERNES y SABADO: 21:00

8 euros

SCHEDULES
THURSDAY, FRIDAY & SATURDAY: 21:00

8 euros

HORAIRES
JEUDI, VENDREDI et SAMEDI: 21:00

8 euros








Creació: HORMAN POSTER
Interpretació: Matxalen de Pedro, Igor de Quadra, Mbaye Sene
Textos: HORMAN POSTER, Mbaye Sene

Producció: HORMAN POSTER
Vestuari: HORMAN POSTER, Olatz de Quadra
Assistència Dramatúrgica: Maria Ibarretxe
Il·luminació: Oscar Grijalba

Amb el suport de:
Gobierno Vasco, Centro cultural de Urduliz, Muelle 3 danza+creación, Festival BAD de Bilbao, Etxepare Institutoa.

Agraïments a: Teatro Pradillo, Teatro Ensalle

hormanposter.wordpress.com

[+] llegir més /// leer más /// read more /// en lire plus →

“La facultat mimètica no és una altra cosa que la compulsió màgica de ser semblants a altres”
(W. Benjamin)


Com a nens / es se'ns ha encisat fent-nos creure, que per art de màgia, la Història va ser així.
Magia Simpática és una mirada a la història colonial que, com a europeus, ens pertany.
A través de diversos clixés es construeix un quadre, un paisatge des d'on estranyar i reconèixer el nostre s. XXI.

HORMAN POSTER és un projecte col·laboratiu entre Matxalen de Pedro i Igor de Quadra que neix l’any 2010. La col·laboració sorgeix de l’interès d’investigar, compartir i construir un llenguatge poètic per a l’escena partint d’una mirada en diàleg amb el present, amb la nostra història i las nostres pròpies biografies .

Fins ara, han creat “Follow ni” (2010) i “After you” (2011), dues peces coreocartogràfiques que aborden la nostra condició urbana i contextual; “ Pasado perfecto / Iragan perfektua” (2011-12) que respon a la qüestió de com dialogar amb el nostre propi origen històric i memòria dels any 70 i “Magia Simpática” (2014) que neix de la conversació i col·laboració amb el ballarí i music senegalès Mbaye Sene.

"La facultad mimética no es otra cosa que la compulsión mágica de ser semejantes a otros."
(W. Benjamin)


Como a niños/as se nos ha hechizado haciéndonos creer, que por arte de magia, la Historia fue así.
Magia Simpática es una mirada a la Historia colonial que, como europeos, nos pertenece.
A través de varios clichés se construye un cuadro, un paisaje desde donde extrañar y reconocer nuestro s. XXI.

HORMAN POSTER es un proyecto colaborativo entre Matxalen de Pedro e Igor de Quadra que nace en 2010. La colaboración surge del interés en investigar, compartir y construir un lenguaje poético para la escena partiendo de una mirada en dialogo con el presente, con nuestra historia y nuestras propias biografias.

Hasta el momento han creado Follow ni (2010) y After you (2011), dos piezas coreocartográficas que abordan nuestra condición urbana y contextual; Pasado perfecto / Iragan perfektua (2011-12) que responde a la pregunta de cómo dialogar con nuestros origen histórico y memoria de los años 70 y Magia Simpática (2014) que nace de la conversación y colaboración con el bailarín y músico senegales Mbaye Sene.

“Mimesis is nothing other than the magical compulsion to be like others.”
(W. Benjamin)


When we were children we were bewitched into believing that History is the way it is by magic.
Sympathetic Magic is a look at the colonial history that belongs to us as Europeans.
Using a series of clichés we construct an image, a landscape from which to miss and recognise our 21st century.

HORMAN POSTER is a collaboration project between Matxalen de Pedro and Igor de Quadra begun in 2010. The desire to work together arose from a common interest in researching, sharing and building a poetic language for the stage based on looking at how we interact with the present, with our history and with the stories of our own lives.

To date, we have created Follow ni (2010) and After you (2011), two pieces combining choreography and cartography that look at our urban and contextual conditions; Pasado perfecto /Iraguan perfektua (2011-12), which responds to our need to communicate with our historic origins and our memories of the 70s; and Magia Simpática (2014), a result of conversations and collaboration with Senegalese musician Mbaye Sene.


★ 10 Novembre  10 Noviembre 10 November


VIDEOART:
ESTUDIANTS CAV UB



FLUXCLUB


durada duración running time: 90 min

Projecció + col·loqui
Proyección + coloquio
Screening & discussion


Lloc Lugar Place: ADRIANTIC

HORARIS
DILLUNS: 21:00
gratuit

HORARIOS
LUNES: 21:00
gratuito

SCHEDULES
MONDAY: 21:00
free

HORAIRES
LUNDI: 21:00
gratuit






sessió 16

VIDEOART: ESTUDIANTS CAV UB

En aquesta sessió veurem una selecció d’obres de videoart realitzades per estudiants del grau de Comunicació Audiovisual de la Universitat de Barcelona, la majoria elaborades en el marc de l’assignatura “Metanarratives” impartida pels professors Josep Rovira i Sergio Villanueva, prenent com a base la reflexió artística treballada a l’aula a partir de diferents formulacions metanarratives i experimentant amb les diverses possibilitats d’expansió del llenguatge clàssic tradicional.

www.ub.edu/biblio

Organitzat per HABITUAL VIDEO TEAM

fluxfestival.org

Leopoldo PABLO GÓMEZ, SERGIO GÓMEZ, MIQUEL MARTÍ
María Panero. Un cadáver exquisito
2014_19:08 min
Aquest vídeo ha estat realitzat com un “cadàver exquisit”, joc inventat pels surrealistes, consistent en la creació i invenció col·lectives. Tres autors i tres paraules proposades per cada autor al voltant de la figura del poeta Leopoldo María Panero. Cada conjunt de paraules sorgeix de l’última paraula de l’autor anterior. El resultat és una obra completament nova. La seva estètica, el seu significat i la seva intertextualitat, depenen en cada moment del seu autor.

MÀRIUS INTENTE
[Cos]sificats
2014_4:08 min
Només podem veure el contorn de l'home, perquè dins seu ja no hi podem trobar res d’allò que el caracteritzava. A través del seu contorn abandonat a la pròpia sort, veiem una natura que se'ns fa aliena a nosaltres mateixos, ens esquinça... La humanitat ha perdut el contacte amb allò que és natural, i allò que és natural només se'ns mostra si esborrem la capa superficial i supèrflua de l'humà. Aquest home intenta, en va, progressar cap endavant en una escala de temps/espai que ja no sap interpretar. Això és impossible. Està atrapat en el cicle natural, en la circularitat que la natura porta implícita. Allà on comencem, serà on tornem a acabar.
Actriu Sara Alastuey

SILVIA TOYOS, SANDRA MEZCUA, LAURA RUESCAS, LAURA BUSTO
Trans(a)pariencias
2014_4:03 min
Trans(a)pariencias és un videoart on res és el que sembla. La realitat i les aparences es fonen en un sol escenari, llançant conceptes i preguntes que ens fan reflexionar més sobre nosaltres mateixos que sobre els personatges. Les aparences ens persegueixen, les pròpies i les alienes, en la família i amb els amics, a casa o a la feina. Potser aquest vídeo ens convencerà que no se n’ha de fugir, sinó afrontar-les. Perquè les mentides no duren eternament.

RUBÉN ASENSIO, ANNA BONICH, SARA GARCÍA, LYDIA LAGO, NÚRIA LÓPEZ
Metamorphosis
2014_4:27 min_DVD interactiu
L’objectiu del nostre treball és unir la performance i el videoart. Basant-nos en el treball de Marcel·lí Antúnez, el motor de la nostra obra és la interacció amb l’espectador. Es tracta de dos joves que no accepten els seus cossos i volen experimentar les sensacions particulars de l’altre sexe. Passen per diverses situacions que van de l’amor a la violència, el sexe, la tragèdia, l’humor i la perversió, que es presenten de forma aleatòria, de manera que poden portar a diferents discursos narratius segons la interacció de l’espectador.

MARTA RIFÀ, SONIA SÁNCHEZ, IRENE PARDO, ALEXANDRA PUJADAS, MONTSE VALLS
En trànsit
2014_3:03 min
Els avenços del segle XXI i la dependència tecnològica que aquests han generat a la societat han portat a condicionar els comportaments humans; han conduït al domini d'éssers inconscients i manipulables. Més enllà d'un retrat futurista estem davant d'una il·lustració real de l'absorció i la retenció de les tecnologies.

GERARD APARICIO, ALEXANDRA BERRUEZO, TANIA LOURO, MARIA MARTORELL, GERARD VENTURA, FERRAN VILA
Human x Terra
2014_2:34 min
HVMAN X TERRA tracta la relació històrica de l’ésser humà i la terra a través del sexe. Dividit en tres etapes, el vídeo mostra el desenvolupament de les forces productives. Les etapes són: el descobriment (TERRA és visitada per HVMAN que, veient-la com a element nou, comença a relacionar-s’hi); l’explotació de les forces productives (explotació que es veu reflectida amb la pedra, la falç, la indústria i l’extracció de petroli); i la culminació o esgotament (la culminació introdueix una actitud autoritària de HVMAN vers TERRA).
HVMAN Jimena García
TERRA Joana Romero

GERARD APARICIO
Integrar dos en uno / Uno se divide en dos
2014_1:49 min
Un somni dividit en dues seccions: la contradicció nua i la seva superació a través de la suggestió visual. Un es divideix en dos.

VIOLETA CAPELLA, MARIONA COIDURAS, GEMMA MONZÓ, ELENA PAUNÉ, CAROLINA RUBIAS
Voyeur
2014_6:18 min_videoinstal·lació
Voyeur és una videoinstal·lació que consta de tres obres, que tracten la puresa: la primera en contempla els simbolismes culturals, la segona suggereix el moment de la pèrdua de la puresa femenina i la tercera mostra l'absència de puresa. El projecte sorgeix d'un vídeo d'imatges familiars, del qual hem agafat dues idees bàsiques: la del fet que una cosa privada passi a ser pública i la de la pèrdua de la puresa. Les dues idees ens porten al concepte de voyeurisme, i és per això que en la videoinstal·lació es presenten les tres obres per separat, cadascuna dins una capsa, on l’espectador ha de comportar-se com un voyeur i mirar a través d’un petit forat el que succeeix a dins.

ÓSCAR HUERTA, RAÚL MEDINA, SERGEY ODINTSOV, ÀLEX PÉREZ, ESTEL SORO
Tártaro
2014_2:45 min
La bogeria pot ser vista com una desconstrucció de l’ésser. Però en si mateixa, la bogeria té vida. La bogeria es transforma. La nostra bogeria avui és viure entre pantalles en lloc de viure en la realitat.

SERGEY ODINTSOV
Metanarcisismo
2014_1:25 min
La conclusió definitiva a l’egoqüestió del segle en el paradigma de les fluctuacions hipotètiques postmodernes.

ISABEL PASTOR, BERTA GIMÉNEZ, HELENA SOLER, SARA PASCUAL, NÚRIA LLUCH
Instamemories
2014_0:50 min + 2:21 min
Instamemories és un projecte en el qual, mitjançant una aplicació, es podrien recuperar tots els records de la teva vida. La nostra idea es basa en com seria el prototip d'aquesta aplicació. Consta de dos vídeos, un teaser de l'aplicació i un vídeo d'un passeig virtual d'aquesta aplicació.

BIEL SOLSONA, SERGIO QUIRANTE, MARTA TORÉ, JON PORTELLA, MONTSE GOSA, RICARDO BOTELLA
Tecnosis
2014_2:08 min
Tecnosis és una paraula inventada per definir la dependència tecnològica que esta patint la humanitat en els últims anys i que està tan present en la nostra societat. Aquesta paraula és una barreja entre tecnologia i psicosis, que és un terme psiquiàtric genèric que designa un estat mental en què el pensament i la percepció estan severament deteriorats, a més a més de la referència a la pel·lícula de Hitchcock. D’aquesta manera, la protagonista d’aquest videoart representa un individu de la societat que està sofrint 'tecnosis' i que no ofereix cap resistència a la tecnologia.

LLUÍS ALTMANN, NATÀLIA LUQUE, ELISABET MACARRILLA, LAURA PEDEMONTE, MARTA ROVIRA
We Can
2014_2:21 min

Una família composta per quatre membres: els pares, un fill i una filla. Entre ells s’amaguen emocions i fets. En un espai d’intimitat com és el lavabo, els protagonistes s’expressen tal com són i exterioritzen els seus temors, és a dir, tot allò que davant de la seva família no s’atreveixen a mostrar.

[+] llegir més /// leer más /// read more /// en lire plus →

Cinquena temporada de FLUX CLUB, un club de vídeo amb una periodicitat quinzenal que pretén reflectir la vitalitat del vídeo de creació de la nostra ciutat. Es tracta d’una extensió del Festival de vídeo d’autor FLUX, amb sessions obertes a tot el que està passant en el camp del vídeo a Barcelona, que complementen el festival des del punt de vista dels seus continguts i que estenen el seu període d’acció més enllà dels dies estrictament dedicats al festival.
FLUX CLUB acull tot tipus de sessions amb projeccions, videoperformances i col·loquis que ofereixen al públic la possibilitat del contacte directe amb els videocreadors. Poden ser sessions monogràfiques d'autors reconeguts, temàtiques, dedicades a gèneres com la videodansa i la videopoesia, o col·lectives dedicades a autors emergents.
FLUX CLUB és un espai de difusió del vídeo de creació a la ciutat de Barcelona.

Habitual Video Team és una associació sense ànim de lucre que té com a objectius principals la promoció de tot tipus d’activitats relacionades amb les arts audiovisuals i concretament amb la videocreació: www.habitualvideoteam.org. Una branca de les seves activitats és l'organització de festivals, cicles i mostres de vídeo, com el festival de vídeo d’autor FLUX: www.fluxfestival.org.
Una altra branca fonamental de la seva feina és la documentació videogràfica (gravació i edició) d’esdeveniments culturals generalment de petit format com concerts, poesia, performances o espectacles teatrals. A partir del 2012, posa en marxa el projecte SUMMA, amb la finalitat de convertir aquest patrimoni audiovisual de més de 1.000 gravacions en un arxiu videogràfic on line d'accés públic: www.summa-hvt.org.

Quinta temporada de FLUX CLUB, un club de vídeo con una periodicidad quincenal que pretende reflejar la vitalidad del vídeo de creación de nuestra ciudad. Se trata de una extensión del Festival de vídeo de autor FLUX, con sesiones abiertas a todo lo que está pasando en el campo del vídeo en Barcelona, que complementan el festival desde el punto de vista de sus contenidos y que extienden su período de acción más allá de los días estrictamente dedicados al festival.

FLUX CLUB acoge todo tipo de sesiones: proyecciones, videoperformances y coloquios que ofrecen al público la posibilidad del contacto directo con los videocreadores. Pueden ser tanto sesiones monográficas de autores reconocidos, como temáticas colectivas dedicadas a autores emergentes, a la presentación de trabajos de estudiantes, o centradas en la videopoesía o la videodanza.
FLUX CLUB es un espacio de difusión del vídeo de creación en la ciudad de Barcelona.

Habitual Video Team es una asociación sin ánimo de lucro que tiene como objetivos principales la promoción de todo tipo de actividades relacionadas con las artes audiovisuales y concretamente con la videocreación: www.habitualvideoteam.org. Una rama de sus actividades es la organización de festivales, ciclos y muestras de vídeo, como el festival de vídeo de autor FLUX: www.fluxfestival.org.
Otra rama fundamental de su trabajo es la documentación videográfica (grabación y edición) de eventos culturales generalmente de pequeño formato como conciertos, poesía, performances o espectáculos teatrales. A partir de 2012, pone en marcha el proyecto SUMMA, con el fin de convertir este patrimonio audiovisual de más de 1.000 grabaciones en un archivo videográfico on line de acceso público: www.summa-hvt.org.

The fifth season of FLUX CLUB is here: a fortnightly video club that reflects the vitality of video creation in our city. It’s an extension of the FLUX Video Auteur Festival, with sessions open to everything currently going on in the field of video in Barcelona, complementing the festival from the point of view of its content and extending its sphere of influence beyond the few days programmed for the festival itself.

FLUX CLUB includes all kinds of sessions: screenings, video performances and debates offering direct contact between the audience and the filmmakers. These sessions focus on a range of subjects, from monographics by well-known directors to specific themes, from groups of up-and-coming authors to students; they may cover video poetry or video dance.
FLUX CLUB is a space for the dissemination of video creation in the city of Barcelona.

Habitual Video Team is a non-profit association whose main objectives are to promote activities related to visual arts and specifically video art: www.habitualvideoteam.org.
A fundamental area of their work is the organisation of festivals, cycles and video shows, such as the FLUX Video Auteur Festival: www.fluxfestival.org.
Another branch of Habitual Video Team’s activities is video documentation (recording and editing) of mainly small format cultural events such as concerts, poetry, performances or theatre shows. It has a video archive of over 1,000 recordings. In 2012 they launched the SUMMA project with the aim of converting this audiovisual heritage into a non-profit online video archive: www.summa-hvt.org.


★ 11 Novembre  11 Noviembre 11 November


TRÀNSIT PROJECTES


LIMINAL GR 2014:
"Tener coche es poder..."




durada / duración / duration / durée: 120 min


Cicle Liminal GR
Ciclo Liminal GR
Liminal GR Series


Lloc Lugar Place: ADRIANTIC

HORARIS
DIMARTS: 19:00
5 euros + IVA

HORARIOS
MARTES: 19:00
5 euros +IVA

SCHEDULES
TUESDAY: 19:00
5 euros + TAXES

HORAIRES
MARDI: 19:00
5 euros + TAUX








Producció: Trànsit Projectes
Comissaris: Pilar Cruz i Marc Roig
Producció tècnica: Marta Junco
Webmaster i socialmedia: Gloria Fernandez

www.liminalgr.org →

Pròximes sessions:
Dimarts 9 de desembre “Tot a 100 i menys”
Dimarts 18 de desembre “Liminal GR 5 anys, grans èxits”


[+] llegir més /// leer más /// read more /// en lire plus →

Liminal Gr és un espai de reflexió oberta sobre mites i automatismes de la vida contemporània. El sistema de funcionament és molt senzill: Proposem mitja dotzena de temes i els discutim a les xarxes. Creadors i persones atrevides i/o espontànies proposen accions o activitats artístiques de reflexió sobre cada tema. I un dia es presenten.

Tenir cotxe és poder…
I finalment fem un Liminal sobre aquest gran tema. Mitologia pura. Els anuncis de cotxe són el mite del pare de família sacrificat, del conductor independent en un paisatge solitari, del jove exitós que lliga amb unes noies… en definitiva la dominació heterosexual mitificada. Si això és així la pregunta és evident: La tecnologia està al servei d’aquests mites caducats o està al servei de la mobilitat? La tecnologia automobilística és masculina o femenina?
Començarem aquest Liminal analitzant anuncis i després ens preguntarem sobre si necessitem cotxes i transports. On hem d’anar? Tenim pressa? I encara un altre tema: Avui l’industria automobilistica té més ajuts públics que la cultura o l’educació. És això el què volem?

Liminal Gr
És un projecte de creació emergent que celebra aquest any la seva cinquena edició.
Liminal Gr permet aproximacions des de disciplines diverses (teatre, dansa, arts visuals, disseny, artesania, música, antropologia, literatura, estudis culturals, semiòtica, periodisme, publicitat...). Ens interessa, sobretot, analitzar la ritualitat de les nostres creences, com naturalitzem les nostres conviccions (treballar, enamorar-se, vestir-se bé, fer esport, menjar san, anar de vacances,...) és a dir, ens interessa reflexionar fins que punt pensem que el que fem és natural.

Liminal Gr es un espacio de reflexión abierta sobre mitos y automatismos de la vida contemporánea. El sistema de funcionamiento es muy sencillo: Proponemos media docena de temas y los discutimos en las redes. Creadores y personas atrevidas y/o espontáneas proponen acciones o actividades artísticas de reflexión sobre cada tema. Y un día se presentan.

Tener coche es poder…
Y finalmente hacemos un Liminal sobre este gran tema. Mitología pura. Los anuncios de coches son el mito del padre de familia sacrificado, del conductor independiente en un paisaje solitario, del joven exitoso que liga con unas chicas… en definitiva la dominación heterosexual mitificada. Si esto es así, la pregunta es evidente: ¿La tecnología está al servicio de estos mitos caducados, o está al servicio de la movilidad? ¿La tecnología automovilística es masculina o femenina?
Empezaremos este Liminal analizando anuncios y después nos preguntaremos sobre si necesitamos coches y transporte. ¿Dónde tenemos que ir? ¿Tenemos prisa? Y otro tema: Hoy en día la industria automovilística tiene más ayudas públicas que la cultura o la educación. ¿Es esto lo que queremos?

Liminal Gr
Es un proyecto de creación emergente que celebra este año su quinta edición. Liminal permite aproximaciones desde disciplinas diversas (teatro, danza, artes visuales, diseño, artesanía, música, antropología, literatura, estudios culturales, semiótica, periodismo, publicidad...). Nos interesa sobre todo analizar la ritualidad de nuestras creencias, como naturalizamos nuestras convicciones (trabajar, enamorarse, vestirse bien, hacer deporte, comer sano, ir de vacaciones ...) es decir, nos interesa reflexionar hasta qué punto pensamos que lo que hacemos es lo natural.

Liminal Gr is an open place for reflecting on the myths and automations of contemporary life. The way it works is simple: we suggest half a dozen subjects and we discuss them online. Creators and daring and/or spontaneous people propose actions or artistic activities for further contemplation of each theme. And eventually they are presented.

Car ownership equals power
Finally we’re holding a Liminal on this great subject. Pure mythology. Car advertisements embody the myth of the self-sacrificing family head, the independent driver in a lonely landscape, the successful young man chatting up some pretty girls….the absolute mythification of dominant heterosexuality. If this is the case, the question is self-evident: does technology serve these obsolete myths, or does it serve mobility? Is automobile technology male or female?
We will begin this Liminal by showing adverts and afterwards we’ll ask whether we need cars and transport. Where do we need to go? Are we in a hurry? And on another subject: nowadays the automobile industry receives more financial aid than culture or education. Is this what we want?

Liminal Gr
Is a new creative project, this year celebrating its fifth edition. Liminal uses a variety of disciplines in its approach: theatre, dance, visual arts, design, crafts, music, anthropology, literature, cultural studies, semiotics, journalism, publicity… We are mainly interested in analyzing the ritual aspects of our beliefs, how we normalize our convictions (working, falling in love, dressing well, engaging in sports, eating healthily, going on holiday…) That is, we are interested in looking at the extent to which we believe what we do is natural.


★ 13 i 14 Novembre  13 y 14 Noviembre 13 & 14 November 13 et 14 Novembre


PABLO FIDALGO


"O estado salvaxe. Espanha 1939."


ESTRENA en Catalunya

durada / duración / duration / durée: 55 min


Película+conferencia performativa
Film+lecture-performance
nouveau drame


HORARIS
DIJOUS i DIVENDRES: 21:00

8 euros

HORARIOS
JUEVES y VIERNES: 21:00

8 euros

SCHEDULES
THURSDAY & FRIDAY: 21:00

8 euros

HORAIRES
JEUDI et VENDREDI: 21:00

8 euros






Una performance de Pablo Fidalgo Lareo sobre les pel·lícules de Manuel Lareo Costas
Digitalitzades per eSe8
Editades per Xurxo Chirro
Interpretació: Mercedes Fernández Vázquez
Producció i web: Amalia Area

O estado salvaxe. Espanha 1939 ha estat creada entre Galicia, Portugal i Argentina. Produida pel MARCO, Museu d’Art Contemporani de Vigo, coproduïda pel Centro Párraga (Murcia) i Festival Temps d’Images (Lisboa). Amb el suport de la Fundació START-Centro de Investigaciones Artísticas de Buenos Aires, Festival Bad-Museo Guggenheim Bilbao, Centro Cultural Vilaflor (Guimarães), O espaço do tempo (Montemor-o-novo), i Zé dos bois (Lisboa). Seleccionada pel projecte Fabulamundi. Playwrite Europa 2013/2014

pablofidalgo.com

[+] llegir més /// leer más /// read more /// en lire plus →

Una performace creada després de moltes converses amb la meva àvia, l’única actriu d'aquesta peça.
Utilitzant imatges en super8 gravades pel meu avi des dels anys 50 fins als 80, reescriurem la història de la meva família, i al mateix temps, la història d’Espanya des de la Guerra Civil fins ara.
És el testimoni d'una dona que va passar molt temps en silenci i que té un gran desig de parlar, molt a aclarir, molt a reparar. En una carta dirigida a les seves nétes, la meva àvia, va teixint la seva biografia i qüestionant-se tot el seu passat, el seu present i el seu futur, en un exercici d’honestedat brutal que dóna llum sobre el que significa estar vius avui.

Pablo Fidalgo Lareo (Vigo, 1984)
Ha publicat els llibres La educación física (Pre-textos), La retirada (Premi Injuve 2012) i Mis pedres: Romeo y Julieta (Pre-textos, 2013). De 2004 a 2013 va formar part de la companyia La tistura. L'any 2013 va estrenar O estado salvaxe. Espanha 1939, la seva primera peça escènica en solitari. El seu treball s’ha presentat a Espanya, Portugal, Itàlia, França, Alemanya, Polònia, Uruguai, Brasil i Argentina. Ha comissariat cicles d’arts escèniques per a MARCO (Vigo), Alhóndiga Bilbao, i Festival BAD (Bilbao). Ha col·laborat amb els artistes Claudia Dias, Miguel Bonneville, Ana Borralho i Joao Galante, entre d’altres. Viu i treballa a Lisboa.

Una performance creada después de muchas conversaciones con mi abuela, única actriz de la pieza. A través de imágenes en súper8 grabadas por mi abuelo desde los años 50 hasta los 80, reescribiremos la historia de mi familia, y al mismo tiempo, la historia de España desde la guerra civil hasta nuestros días. Es el testimonio de una mujer que ha pasado mucho tiempo en silencio y que tiene un gran deseo de hablar, mucho que aclarar, mucho que reparar. En una carta dirigida a sus nietas, mi abuela va tejiendo su biografía y cuestionándose todo su pasado, su presente y su futuro, en un ejercicio de honestidad brutal que arroja luz sobre lo que significa estar vivos hoy.

Pablo Fidalgo Lareo (Vigo, 1984)
Ha publicado los libros La educación física (Pre-textos, 2010), La retirada (Premio Injuve 2012) y Mis padres: Romeo y Julieta (Pre-textos, 2013). Entre 2004 y 2013 formó parte de la compañía La tristura. En 2013 estrena O estado salvaxe. Espanha 1939, su primera pieza escénica en solitario. Su trabajo ha sido presentado en España, Portugal, Italia, Francia, Alemania, Polonia, Uruguay, Brasil y Argentina. Ha comisariado ciclos de artes escénicas para MARCO (Vigo), Alhóndiga Bilbao, y Festival BAD (Bilbao). Ha colaborado con los artistas Claudia Dias, Miguel Bonneville y Ana Borralho y Joao Galante, entre otros. Vive y trabaja en Lisboa.

A performance created from several conversations with my grandmother, the sole actress in the piece. Using some Super 8 films recorded by my grandfather between the 50s and the 80s we will rewrite my family history, and at the same time, Spanish history from the Civil War up to the present day. This is the testimony of a woman who kept silent for a long time, and who now wants to speak up, to clarify, to repair. In a letter to her granddaughters, my grandmother relates her life story while questioning her whole past, present and future, with a brutal honesty that sheds light on the meaning of being alive nowadays.

Pablo Fidalgo Lareo (Vigo, 1984) has published the books La educación física (Pre-textos, 2010), La retirada (Injuve Poetry Award 2012) and Mis padres: Romeo y Julieta (Pre-textos, 2013). Between 2004 and 2013, he was a member of theatre company La Tristura. In 2013, he premiered O estado salvaxe. Espanha 1939, his first solo performance work. His work has been featured in Spain, Portugal, Italy, France, Germany, Poland, Uruguay, Brazil and Argentina. He was curator of performance arts for MARCO (Vigo), Alhóndinga Bilbao, Festival BAD (Bilbao). He has collaborated with artists Claudia Dias, Miguel Bonneville and Ana Borralho and Joao Galante, among others. He lives and works in Lisbon.


★ 15 Novembre  15 Noviembre 15 November 15 Novembre


LOS TORREZNOS


"La cultura"

durada / duración / duration / durée: 55 min


noves dramatúrgies
nuevas dramaturgias
new drama
nouveau drame



HORARIS
DISSABTE: 21:00

8 euros

HORARIOS
SABADO: 21:00

8 euros

SCHEDULES
SATURDAY: 21:00

8 euros

HORAIRES
SAMEDI: 21:00

8 euros






Una producció de Los Torreznos
Intèrprets: Rafael Lamata i Jaime Vallaure

www.lostorreznos.es →


[+] llegir més /// leer más /// read more /// en lire plus →

La Cultura és un treball que parteix de tres afirmacions, “No hi ha ningú incult”, “Si et tallen el cap no hi ha cultura” i “La cultura és un passatemps de la mort”, per a definir el terme cultura en la societat actual i la visió i relació que Los Torreznos, com a éssers humans occidentals, tenen amb la cultura.
Es tracta de l’intent de construcció d’una espècie de conferència sobre la cultura, sent ella mateixa el reflex d’algunes posicions principals al respecte.
Des de nens Els Torreznos estan interessats en la cultura, participen de l’espectacle, estimen les altres espècies d’éssers vius, es relacionen amb éssers veritablement incultes, i por això fan aquest treball.

LOS TORREZNOS (J. Vallaure i R.Lamata)
Són considerats com un els grups dedicats a la creació artística independent més importants d’Espanya (Bienal de Venècia 2007). El seu art és una exploració conceptual en el terreny social, polític i de les costums més arrelades.
Treballen junts des de 1992 en diferents projectes en el territori de “l’art experimental”. Investiguen en la forma d’explicar les coses, però no perquè sols uns pocs puguin entendre-ho, sino perquè qualsevol persona, a la seva manera, s’apropi a quelcom diferent del que ens tenen acostumats.
Els seus treballs s’han presentat en diferents llocs del món, entre d’altres: Finlàndia, Rússia, Noruega, Palestina, Alemanya, França, Xina, Jordània, Bèlgica, Estats Units, Egipte, Anglaterra, Suïssa i Espanya.

La Cultura, es un trabajo que parte de tres afirmaciones, “No hay nadie inculto”, “Si te cortan la cabeza no hay cultura” y “La cultura es un pasatiempo de la muerte”, para definir el término cultura en la sociedad actual y la visión y la relación que Los Torreznos, como seres humanos occidentales, tienen con la cultura.
Se trata del intento de construcción de una especie de conferencia acerca de la cultura, siendo ella misma el reflejo de algunas posiciones principales al respecto.
Desde pequeños Los Torreznos están interesados en la cultura, participan del espectáculo, aman a las otras especies de seres vivos, se relacionan con seres verdaderamente incultos, y por eso hacen este trabajo.

LOS TORREZNOS (J. Vallaure y R. Lamata)
Compone uno de los grupos dedicados a la creación artística independiente más importantes de España (Bienal de Venecia 2007). Su arte es una exploración conceptual en el terreno social, político y de las costumbres más arraigadas.
Trabajan juntos desde 1992 en diferentes proyectos en el territorio del “arte experimental”, investigan en la forma de contar las cosas, pero no para que sólo unos pocos puedan entenderlo, sino para que cualquier persona, a su manera, se acerque a algo diferente de lo que nos tienen acostumbrados.
Sus trabajos se han presentado en diversos lugares del mundo, entre otros: Finlandia, Rusia, Noruega, Palestina, Alemania, Francia, China, Jordania, Bélgica, Estados Unidos, Egipto, Inglaterra, Suiza y España.

La cultura (Culture) uses three statements: “No-one lacks culture”; “If your head is cut off there’s no culture”; and “Culture is the pastime of death” to define the word culture in today’s society and the vision of and relationship with culture held by Los Torreznos, humans from the Western world.
The idea is to try and construct a kind of conference on culture, with culture itself reflecting some of the main opinions about the subject.
Ever since they were small they’ve been interested in culture, they’ve worked in the world of performance, they love other species of live beings, they know people who seriously lack culture, and that’s why they’re doing this.

LOS TORREZNOS (J.Vallaure and R. Lamata)
Are one of the most important groups dedicated to independent artistic creation in Spain (Venice Biennale, 2007). Their art is a conceptual exploration of deep-rooted habits and our social and political environments.
They have worked together since 1992 on a variety of projects to do with ‘experimental art’; they research ways of recounting things so that understanding is not limited to a select few but anybody in their own way can access something different to what they’re used to.
Their works have been shown around the world, including Finland, Russia, Norway, Palestine, Germany, France, China, Jordan, Belgium, the USA, Egypt, the UK, Switzerland and Spain.


★ 16 Novembre  16 Noviembre 16 November 16 Novembre


LOS TORREZNOS


"La economía"

ESTRENA en Catalunya

durada / duración / duration / durée: 55 min


noves dramatúrgies
nuevas dramaturgias
new drama
nouveau drame



HORARIS
DIUMENGE: 19:00

8 euros

HORARIOS
DOMINGO: 19:00

8 euros

SCHEDULES
SUNDAY: 19:00

8 euros

HORAIRES
DIMANCHE: 19:00

8 euros






Una producció de Los Torreznos
Intèrprets: Rafael Lamata i Jaime Vallaure
"La Economia" és una coproducció del Centro de Arte 2 de Mayo (CA2M)

www.lostorreznos.es →

[+] llegir més /// leer más /// read more /// en lire plus →

La Economía és una performance que proposa un apropament a aquest assumpte etern però de pesada actualitat. En aquest cas, explora un tipus de llenguatge que utilitza la narració basada en una projecció de textos, a l’estil del cinema mut. Los Torreznos assumeixen l’ànima de titelles que suporten el que narra l’Economia.
“(M1) y (M2) s’animen molt, en llocs públics. I quan es senten observats, s’animen més. Es senten més humans”
La Economía s’ha convertit en un relat que convé fer evident per a sortir de la fantasia que ens controla.

LOS TORREZNOS (J. Vallaure i R.Lamata)
Són considerats com un els grups dedicats a la creació artística independent més importants d’Espanya (Bienal de Venècia 2007). El seu art és una exploració conceptual en el terreny social, polític i de les costums més arrelades.
Treballen junts des de 1992 en diferents projectes en el territori de “l’art experimental”. Investiguen en la forma d’explicar les coses, però no perquè sols uns pocs puguin entendre-ho, sino perquè qualsevol persona, a la seva manera, s’apropi a quelcom diferent del que ens tenen acostumats.
Els seus treballs s’han presentat en diferents llocs del món, entre d’altres: Finlàndia, Rússia, Noruega, Palestina, Alemanya, França, Xina, Jordània, Bèlgica, Estats Units, Egipte, Anglaterra, Suïssa i Espanya.

La Economía es una performance que propone un acercamiento a este asunto eterno pero de pesada actualidad. En este caso, explora un tipo de lenguaje que utiliza la narración basada en una proyección de textos, al estilo del cine mudo. Los Torreznos asumen el alma de marionetas que soportan lo que cuenta la economía.
“(M1) y (M2) se animan mucho, en lugares públicos. Y cuando se sienten observados, se animan más. Se sienten más humanos.” La Economía se ha convertido en un relato que conviene hacer evidente para salir de la fantasía que nos controla.

LOS TORREZNOS (J. Vallaure y R. Lamata)
Compone uno de los grupos dedicados a la creación artística independiente más importantes de España (Bienal de Venecia 2007). Su arte es una exploración conceptual en el terreno social, político y de las costumbres más arraigadas.
Trabajan juntos desde 1992 en diferentes proyectos en el territorio del “arte experimental”, investigan en la forma de contar las cosas, pero no para que sólo unos pocos puedan entenderlo, sino para que cualquier persona, a su manera, se acerque a algo diferente de lo que nos tienen acostumbrados.
Sus trabajos se han presentado en diversos lugares del mundo, entre otros: Finlandia, Rusia, Noruega, Palestina, Alemania, Francia, China, Jordania, Bélgica, Estados Unidos, Egipto, Inglaterra, Suiza y España.

La economía (The economy) is a performance that takes on this perennial and tediously current subject. For the occasion, it will explore narrative language composed of projected texts, as in silent movies.
Los Torreznos take on the role of puppets supporting what the economy has to tell.
“M1 and M2 give become very animated in public. And when they feel they’re being watched, they become even more animated. They feel more human.”
La Economía has become a tale that needs to be told so we can emerge from the fantasy controlling us.

LOS TORREZNOS (J.Vallaure and R. Lamata)
Are one of the most important groups dedicated to independent artistic creation in Spain (Venice Biennale, 2007). Their art is a conceptual exploration of deep-rooted habits and our social and political environments.
They have worked together since 1992 on a variety of projects to do with ‘experimental art’; they research ways of recounting things so that understanding is not limited to a select few but anybody in their own way can access something different to what they’re used to.
Their works have been shown around the world, including Finland, Russia, Norway, Palestine, Germany, France, China, Jordan, Belgium, the USA, Egypt, the UK, Switzerland and Spain.


★ 20-23 Novembre  20-23 Noviembre 20-23 November 20-23 Novembre


AGNÉS MATEUS


"Hostiando a M"


durada / duración / duration / durée: 90 min

noves dramatúrgies
nuevas dramaturgias
new drama
nouveau drama

HORARIS
DIJOUS, DIVENDRES i DISSABTE: 21:00
DIUMENGE: 20:00

10 euros

HORARIOS
JUEVES, VIERNES y SABADO: 21:00
DOMINGO: 20:00

10 euros

SCHEDULES
THURSDAY, FRIDAY & SATURDAY: 21:00
SUNDAY: 20:00

10 euros

HORAIRES
JEUDI, VENDREDI et SAMEDI: 21:00
DIMANCHE: 20:00

10 euros






Una coproducció de l’Antic Teatre i el Festival Escena Poblenou
Amb la col·laboració del GREC 2014 Festival de Barcelona
Creació, direcció i interpretació: Agnés Mateus
Ajudant de direcció i creació: Quim Tarrida
Responsable tècnic: Míriam Ubanet
Imatge i audiovisuals: Quim Tarrida
Vestuari: Nieves Casquete i Agnés M.

Amb la col.laboració de Dificil Equilibrio i Isma Mengual

Agraïments: Difícil Equilibrio, Isma Mengual, Joan Coll, Media Flow, Larry, Joaquim Gil, Ateneu Cooperatiu La Base, Jorge Albuerne.

[+] llegir més /// leer más /// read more /// en lire plus →

Encara em resulta estrany que entreu i mireu un espectacle des de la vostra cadira. La realitat és a dins o fora ? Disparar. Disparar per la boca. Disparar amb les mans. Disparar fins a dins del cor.
Frases que me gustan y que he copiado de unos cuantos sitios:
Mantengo una relación complicada con la realidad. Estamos inmersos en un Festival de Problemas. Lo de disparar no es más que una rutina, una serie de pasos que siempre se repiten. Cuando los circuitos del cerebro están prendidos, los circuitos de la violencia están apagados. Disparar un arma de fuego provoca las mismas reacciones químicas en el cerebro que un beso apasionado. Tener predisposición para el odio. La naturaleza no nos ayuda, però la cultura tampoco nos ha salvado. Pensar en positivo para aliviar el dolor produce el efecto contrario. El amor es un autoengaño que no debe dejar de existir.
Frases nuestras de cada día, dánoslas señor.

Agnés Mateus (Barcelona 1967)
Cursà paral·lelament la carrera de Periodisme i els seus estudis de Teatre, fins que va entrar al món de la interpretació ja fa força anys, de la mà de Txiqui Berraondo i Manuel Lillo a Barcelona. Els primers anys compagina estudis de teatre i dansa. Però hi ha una data vital que defineix la seva trajectòria: l’any 2006 i la creació del Col·lectiu General Elèctrica. Formarà part del nucli de creació de la General Elèctrica fins la seva dissolució, vuit anys més tard. Performer i artista multidisciplinar, treballa amb Juan Navarro, Roger Bernat, Rodrigo García i Simona Levi, amb els que continua col·laborant en diversos projectes a l’actualitat.

“Mateus es el escenario de esa esencialidad. Un rigor que nace de un sentido de la responsabilidad y una libertad que hacen de la interpretación una de las muchas formas de expresión que ella podría concebir”
Juan Carlos Olivares

Todavía me resulta extraño que entréis y miréis un espectáculo desde vuestra silla. ¿La realidad está dentro o fuera? Disparar. Disparar por la boca. Disparar con las manos. Disparar hasta dentro del corazón.
Frases que me gustan y que he copiado de unos cuantos sitios:
Mantengo una relación complicada con la realidad. Estamos inmersos en un Festival de Problemas. Lo de disparar no es más que una rutina, una serie de pasos que siempre se repiten. Cuando los circuitos del cerebro están prendidos, los circuitos de la violencia están apagados. Disparar un arma de fuego provoca las mismas reacciones químicas en el cerebro que un beso apasionado. Tener predisposición para el odio. La naturaleza no nos ayuda, pero la cultura tampoco nos ha salvado. Pensar en positivo para aliviar el dolor produce el efecto contrario. El amor es un autoengaño que no debe dejar de existir. Frases nuestras de cada día, dánoslas señor.

Agnés Mateus (Barcelona 1967)
Cursó paralelamente la carrera de Periodismo y sus estudios de Teatro, hasta que entró en el mundo de la interpretación, ya hace bastantes años, de la mano de Txiqui Berraondo y Manuel Lillo en Barcelona. Los primeros años compagina estudios de teatro y danza. Pero hay una fecha vital que define su trayectoria: el año 2006 y la creación del Colectivo General Eléctrica. Formará parte del núcleo de creación de la General Eléctrica hasta su disolución, ocho años más tarde. Performer y artista multidisciplinar, trabaja con Juan Navarro, Roger Bernat, Rodrigo García y Simona Levi, con los que sigue colaborando en diferentes proyectos en la actualidad.

“Mateus es el escenario de esa esencialidad. Un rigor que nace de un sentido de la responsabilidad y una libertad que hacen de la interpretación una de las muchas formas de expresión que ella podría concebir”
Juan Carlos Olivares

I still find it odd that you should come in and watch a show from your seat. Is reality inside or outside? Shoot. Shoot your mouth. Shoot with your hands. Shoot into the heart.
Sentences I like that I’ve copied from various sources: I have a difficult relationship with reality. We’re in the middle of a Festival of Problems. Shooting is just a routine, a series of steps endlessly repeated. When the circuits of the brain are switched on, the circuits for violence are switched off. Letting off a firearm creates the same chemical reaction in the brain as a passionate kiss. To have a predisposition for hatred. Nature doesn’t help us, but culture hasn’t saved us either. Thinking positive to alleviate pain has the opposite effect. Love is a delusion that should never cease to exist.
Give us this day our daily sentences, O Lord.

Agnés Mateus (Barcelona 1967)
She studied journalism and theatre simultaneously before entering the world of performance, some years ago now, alongside Txiqui Berraondo and Manuel Lillo in Barcelona. The first few years she trained in drama and dance. But there is one particular date that defines her career: 2006, when the Colectivo General Eléctrica was created. She was part of the creative nucleus of General Eléctrica until its dissolution eight years later. Performer and multidisciplinary artist, she has worked with Juan Navarro, Roger Bernat, Rodrigo García and Simona Levi, and continues to collaborate with them on various projects.

“Mateus is the staging of this essentiality. A rigour born of a sense of responsibility and a freedom that makes performance one of the many forms of expression she could imagine”
Juan Carlos Olivares



★ 22 Novembre  22 Noviembre 22 November 22 Novembre


TAULA DE DONES DEL CASC ANTIC
JORNADA FAMILIAR AMB MOTIU DEL DIA INTERNACIONAL CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE
Actuació de les veïnes del Casc Antic, dins del projecte comunitari de l'Antic Teatre


Casal del Barri del Pou de la figuera - c/ Sant Pere Mes Baix, 70, Barcelona

Una jornada de relació i cura intergeneracional amb motiu del dia internacional
contra la violència de gènere per a promoure una educació no sexista.

Una jornada de relación y atención intergeneracional en motivo del día internacional
contra la violencia de género para promover una educación no sexista.


durada / duración / duration / durée: 15 min

Actuació de dansa al carrer // Actuación de danza en la calle // Street dance performance

guia.bcn.cat/jornada-familiar-amb-motiu-del-dia-internacional-contra-la-violencia-vers-les-dones

HORARIS HORARIOS SCHEDULES HORAIRES
DIUMENGE DOMINGO SUNDAY DIMANCHE: 17:15
Horari complet de la jornada Horario completo de la jornada Complete schedule of the day: 10:30 a 19:30

Gratuït Gratuito Free



★ 30 Novembre  30 Noviembre 30 November 30 Novembre


MAMMA PROOF

Jam session dirigida por Mel Semé con la colaboración de mamma proof
"Mamma Jam"


durada / duración / duration / durée: 60 min

Jam Session familiar

HORARIS
DIUMENGE:
12:00 i 13:00

6 euros (nens)
8 euros (adults)
(famílies nombroses -10%)


HORARIOS
DOMINGO:
12:00 y 13:00

6 euros (niños)
8 euros (adultos)
(familias numerosas -10%)


SCHEDULES
SUNDAY:
12:00 & 13:00

6 euros (children)
8 euros (adults)
(families -10%)


HORAIRES
DIMANCHE:
12:00 et 13:00

6 euros (enfants)
8 euros (adultes)
(familles -10%)









Bateria i veu: Mel Semé
Teclats: Abel Boquera

+ músics convidats

www.mammaproof.org

www.melseme.com

[+] INFO CICLE//CICLO//CYCLE BRUC BROTHERS COMPANY

"Mamma Jam"


durada / duración / duration / durée: 60 min
totes les edats - todas las edades - all ages - all ages



Mamma Jam és una experiència musical familiar. Una sèrie de concerts de diferents estils musicals, en format Jam Session Baby-Fiendly. L’Objectiu és generar trobades entre famílies al voltant de la música en un espai i horari adaptat a les necessitats dels nens. Un esdeveniment festiu on els musics comparteixen la seva passió pels ritmes amb els assistents

Mamma Jam es una experiencia musical familiar. Una serie de conciertos de distintos estilos musicales, en formato Jam session Baby-friendly. El objetivo es generar encuentros entre familias alrededor de la música en un espacio y horario adaptado a las necesidades de los niños. Un evento festivo donde los músicos comparten su pasión por los ritmos con los asistentes.

Mamma Jam is a musical experience for all the family; a series of concerts in different musical styles presented as baby-friendly jam sessions. The aim is to generate encounters between families around music, in a space and at a time adapted to the requirements of children. This is a festive event where the musicians share their love of rhythm with the audience. Theme: Mamma Jazz

[+] llegir més /// leer más /// read more /// en lire plus →

Mamma Jam és una experiència musical familiar. Una sèrie de concerts de diferents estils musicals, en format Jam Session Baby-Fiendly.
L’objectiu és generar trobades entre famílies al voltant de la música en un espai i horari adaptat a les necessitats dels nens. Un esdeveniment festiu on els musics comparteixen la seva passió pels ritmes amb els assistents.

mammaproof.org
Comunitat de pares inquiets que busquen conciliar la seva vida social amb la ma/paternitat. Al seu blog i xarxes socials es poden veure experiències dels col·laboradors que descobreixen amb els seus fills llocs i iniciatives liderades per persones inspiradores, que fan de la ciutat un lloc més amable pels nens.

Mel Semé
A una edat primerenca va començar el seu apropament a nombrosos instruments. Es va graduar a l’Universitat de l’ Habana i va formar part de l’Orquestra Simfònica de L’Habana. Ha compartit escenari amb: Youssou Ndour, Steward Copeland, Kymani Marley, Steve Coleman, Fito Paez, etc. Actualment lidera el grup Black Gandhi, les Mel Semé Jams i col·labora als projectes Man Ex Maqina, Barcelona Sessions i Solimel entre d’altres.

Mamma Jam es una experiencia musical familiar. Una serie de conciertos de distintos estilos musicales, en formato Jam session Baby-friendly.
El objetivo es generar encuentros entre familias alrededor de la música en un espacio y horario adaptado a las necesidades de los niños. Un evento festivo donde los músicos comparten su pasión por los ritmos con los asistentes.

mammaproof.org
Comunidad de padres inquietos que buscan conciliar su vida social con la ma/paternidad. En el blog y redes sociales cuenta experiencias de los colaboradores que descubren con sus hijos lugares e iniciativas lideradas por personas inspiradoras, que hacen de la ciudad un lugar más amable para los niños.

Mel Semé
A una edad temprana comenzó su acercamiento a múltiples instrumentos. Se graduó en la Universidad de música de la Habana y formó parte de la Orquesta Sinfónica de La Habana. Ha compartido escenario con: Youssou Ndour, Steward Copeland, Kymani Marley, Steve Coleman, Fito Paez, etc. Actualmente lidera el grupo Black Gandhi, las Mel Semé Jams y colabora en los proyectos Man Ex Maqina, Barcelona Sessions, Solimel entre otros.

Mamma Jam is a musical experience for all the family; a series of concerts in different musical styles presented as baby-friendly jam sessions.
The aim is to generate encounters between families around music, in a space and at a time adapted to the requirements of children. This is a festive event where the musicians share their love of rhythm with the audience. Theme: Mamma Jazz

Mammaproof.org
Is an online community of restless parents who are looking to combine their social life with their ma/paternity. The blogs and social networks are used to share the experiences of contributors who discover places and initiatives led by inspiring people dedicated to making the city a friendlier place for children.

Mel Semé
Already playing a variety of instruments from an early age, he graduated from the Havana University of Music and has been a member of the Havana Symphony Orchestra. He has shared a stage with: Youssou Ndour, Stewart Copeland, Kymani Marley, Steve Coleman and Fito Paez among others. He is currently lead member of Black Gandhi and the Mel Semé Jams and he collaborates on various projects including Man Ex Maqina, Barcelona Sessions and Solimel.

 RECOMENDAMOS

LIBRE COMUNIDAD ESCENICA
www.tea-tron.com →

Red TRANS IBÉRICA de Espacios Culturales Independientes
http://redtransiberica.wordpress.com/ →

TEH Trans Europe Halles European - Network of Independent Cultural Centres
http://www.teh.net/ →

Encuentre ideas. Encuentre gente. Encuentre dinero. Encuentre acontecimientos. Encuentre debates. Un sitio web, 50 países, 6 lenguas.
www.labforculture.org/ →

IETM: International Network for Contemporary Performing Arts
www.ietm.org/ →

Facilitar i fomentar la mobilitat de les arts:

on-the-move.org/ →

www.cimettafund.org/ →

The European Cultural Foundation facilita i catalitza l'intercanvi cultural i les noves formses d'expresió creativa.
www.eurocult.org/home/ →


logotipos patrocinadores c. Verdaguer i Callís 12 · BCN · tel. 93 315 23 54 · anticteatre@anticteatre.com · www.anticteatre.com

Amb la col·laboració de:

Antic Teatre és membre i treballa en xarxa amb: / Antic Teatre es miembro y trabaja en red con: / Antic Teatre is a member and networking with: