Desde és el resultat d’una investigació escènica de Vera Garat, Tamara Gómez, Lucía Valeta, Gonzalo Deniz y Santiago Rodríguez Tricot que va ser iniciada l’any 2012 tenint com a punt de partida les preguntes: Quan una fisicalitat es transforma en estat natural? On ens porta la persistència en els estats?

Prenem la idea de la persistència en els estats com una recerca en la qual el cos roman i s’instal·la en una fisicalitat particular fenomenològica.

Desde és una proposta estètica on la corporalitat es manifesta mitjançant la seva constància espai-temps derivant en mons possibles més enllà de la fisicalitat.

Vera Garat
Coreògrafa, docent i performer de dansa contemporània. Co-directora del programa Artistes en Residència PAR. Estudiant de la Llicenciatura en Arts Plàstiques i visuals IENBA, UdelaR. És integrant del grup d’investigació GIPACEE, IENBA-UDELAR. Rep la beca de creació FEFCA del MEC.

Tamara Gómez
Llicenciada en Dansa, titulada per L’Hogeschool voor de Kunsten Arnhem, Holanda. Ballarina i creadora de dansa contemporània. Cursa el postgrau “Especialització en tendències contemporànies de Dansa” a l'IUNA, Buenos Aires (Argentina). Y el postgrau en Gestió Cultural, a UDELAR, (Uruguay).Co-directora del programa Artistes en Residència PAR.

Desde es el resultado de una investigación escénica de Vera Garat, Tamara Gómez, Lucía Valeta, Gonzalo Deniz y Santiago Rodríguez Tricot iniciada en el 2012 teniendo como foco inicial las preguntas: ¿Cuándo una fisicalidad se transforma en estado natural? ¿A dónde nos lleva la persistencia en los estados?

Tomamos la idea de la persistencia en los estados como una búsqueda en la que el cuerpo permanece y se instala en una fisicalidad particular fenomenológica.

Desde es una propuesta estética donde la corporalidad se manifiesta a través de su constancia espacio - tiempo derivando en mundos posibles más allá de la fisicalidad.

Vera Garat
Coreógrafa, docente y performer de danza contemporánea. Co directora del Programa Artistas en Residencia PAR. Estudiante de la Licenciatura en Artes Plásticas y Visuales IENBA, UdelaR. Integra el grupo de investigación GIPACEE, IENBA-UDELAR. Recibe la beca de creación FEFCA del MEC.

Tamara Gómez
Licenciada en Danza, egresada de la Hogeschool voor de Kunsten Arnhem, Holanda. Bailarina y creadora en danza contemporánea. Cursa el posgrado "Especialización en tendencias contemporáneas de Danza", en el IUNA, Buenos Aires, Argentina. Y el posgrado en Gestión cultural, en Udelar, Uruguay. Co-directora del Programa Artistas en Residencia, PAR.

Desde is the result of a performance investigation by Vera Garat, Tamara Gómez, Lucía Valeta, Gonzalo Deniz and Santiago Rodríguez Tricot that began in 2012 by looking at the following questions: When does a physical condition become a natural state? What happens when states become constant?

We took the idea of constant states to mean a search where the body remains and enters into a specific phenomenological physicality.

Desde is an aesthetic proposal in which corporeality becomes evident through its constancy in space and time, moving into potential worlds beyond physicality.

Vera Garat
Is a choreographer, teacher and performer of contemporary dance. She co-directs the Artists in Residence Programme PAR. She studied Plastic and Visual Arts at IENBA, Udelar. She forms part of research group GIPACEE, IENBA-UDELAR and has received the FEFCA grant for creation from MEC.

Tamara Gómez
Holds a degree in Dance from the Hogeschool voor de Kunsten in Arnhem, the Netherlands. She is a dancer and creator of contemporary dance. As a post-graduate she studied Specialisation in Contemporary Dance Trends at IUNA, Buenos Aires, Argentina and Cultural Management at Udelar, Uruguay. She co-directs the Artists in Residence Programme PAR.

Cinquena temporada de FLUX CLUB, un club de vídeo amb una periodicitat quinzenal que pretén reflectir la vitalitat del vídeo de creació de la nostra ciutat. Es tracta d’una extensió del Festival de vídeo d’autor FLUX, amb sessions obertes a tot el que està passant en el camp del vídeo a Barcelona, que complementen el festival des del punt de vista dels seus continguts i que estenen el seu període d’acció més enllà dels dies estrictament dedicats al festival.

FLUX CLUB acull tot tipus de sessions amb projeccions, videoperformances i col·loquis que ofereixen al públic la possibilitat del contacte directe amb els videocreadors. Poden ser sessions monogràfiques d'autors reconeguts, temàtiques, dedicades a gèneres com la videodansa i la videopoesia, o col·lectives dedicades a autors emergents.

FLUX CLUB és un espai de difusió del vídeo de creació a la ciutat de Barcelona.

Habitual Video Team és una associació sense ànim de lucre que té com a objectius principals la promoció de tot tipus d’activitats relacionades amb les arts audiovisuals i concretament amb la videocreació: www.habitualvideoteam.org.
Una branca de les seves activitats és l'organització de festivals, cicles i mostres de vídeo, com el festival de vídeo d’autor FLUX: www.fluxfestival.org.
Una altra branca fonamental de la seva feina és la documentació videogràfica (gravació i edició) d’esdeveniments culturals generalment de petit format com concerts, poesia, performances o espectacles teatrals. A partir del 2012, posa en marxa el projecte SUMMA, amb la finalitat de convertir aquest patrimoni audiovisual de més de 1.000 gravacions en un arxiu videogràfic on line d'accés públic: www.summa-hvt.org.

Quinta temporada de FLUX CLUB, un club de vídeo con una periodicidad quincenal que pretende reflejar la vitalidad del vídeo de creación de nuestra ciudad. Se trata de una extensión del Festival de vídeo de autor FLUX, con sesiones abiertas a todo lo que está pasando en el campo del vídeo en Barcelona, que complementan el festival desde el punto de vista de sus contenidos y que extienden su período de acción más allá de los días estrictamente dedicados al festival.

FLUX CLUB acoge todo tipo de sesiones: proyecciones, videoperformances y coloquios que ofrecen al público la posibilidad del contacto directo con los videocreadores. Tanto pueden ser sesiones monográficas de autores reconocidos como temáticas, colectivas dedicadas a autores emergentes, a la presentación de trabajos de estudiantes, o centradas en la videopoesía o la videodanza.

FLUX CLUB es un espacio de difusión del vídeo de creación en la ciudad de Barcelona.

Habitual Video Team es una asociación sin ánimo de lucro que tiene como objetivos principales la promoción de todo tipo de actividades relacionadas con las artes audiovisuales y concretamente con la videocreación: www.habitualvideoteam.org. Una rama de sus actividades es la organización de festivales, ciclos y muestras de vídeo, como el festival de vídeo de autor FLUX: www.fluxfestival.org.
Otra rama fundamental de su trabajo es la documentación videográfica (grabación y edición) de eventos culturales generalmente de pequeño formato como conciertos, poesía, performances o espectáculos teatrales. A partir de 2012, pone en marcha el proyecto SUMMA, con el fin de convertir este patrimonio audiovisual de más de 1.000 grabaciones en un archivo videográfico on line de acceso público: www.summa-hvt.org.

The fifth season of FLUX CLUB is here: a fortnightly video club that reflects the vitality of video creation in our city. It’s an extension of the FLUX Video Auteur Festival, with sessions open to everything currently going on in the field of video in Barcelona, complementing the festival from the point of view of its content and extending its sphere of influence beyond the few days programmed for the festival itself.

FLUX CLUB includes all kinds of sessions: screenings, video performances and debates offering direct contact between the audience and the filmmakers. These sessions focus on a range of subjects, from monographics of well known directors to specific themes, from groups of up and coming authors to students; they may cover video poetry or video dance.

FLUX CLUB is a space for the dissemination of video art in the city of Barcelona.

Habitual Video Team is a non-profit association whose main objectives are to promote activities related to visual arts and specifically video art: www.habitualvideoteam.org. A fundamental area of their work is the organisation of festivals, cycles and video shows, such as the FLUX Video Auteur Festival: www.fluxfestival.org.
Another branch of Habitual Video Team’s activities is video documentation (recording and editing) of mainly small format cultural events such as concerts, poetry, performances or theatre shows. It has a video archive of over 1,000 recordings. In 2012 they launched the SUMMA project with the aim of converting this audiovisual heritage into a non-profit online video archive: www.summa-hvt.org.

Aquestes fotografies estan fetes un fred matí de desembre a Chicago durant un passeig pel centre de la ciutat amb l'única intenció de gaudir de la fotografia.
De costum, quan estic de vacances procuro desconnectar i si faig fotos utilitzo el mòbil, però Estats Units és un país que em motiva. La sensació d’estar en un gran plató cinematogràfic m’anima a carregar amb una càmera.
El destí d’aquestes fotografies era, com el de tantes altres que faig per plaer, acabar en el disc dur del meu ordinador. Però la insistència de la meva companya em dugué a mostrar-les en públic, malgrat els meus dubtes.
Espero que tingui raó i que vosaltres gaudiu veient aquest treball tant com jo quan ho preparava.

Rafa Huerta, fotògraf. En els últims quinze anys em dedico professionalment a la fotografia esportiva, i de reportatge, com corresponsal de diferents mitjans de comunicació japonesos.

Estas fotografías están hechas una fría mañana de diciembre en Chicago durante un paseo por el centro de la ciudad con la única intención de disfrutar de la fotografía.
Normalmente, cuando estoy de vacaciones procuro desconectar y si hago fotos utilizo el móvil, pero Estados Unidos es un país que me motiva. La sensación de estar en un gran plató cinematográfico me anima a cargar con una cámara.
El destino de estas fotografías era, como el de otras que hago por placer, acabar en el disco duro de mi ordenador. Pero la insistencia de mi compañera me llevo a mostrarlas en público, a pesar de mis dudas.
Espero que tenga razón y que vosotros disfrutéis viendo este trabajo tanto como yo cuando lo preparaba.

Rafa Huerta, fotógrafo. Durante los últimos quince años me dedico profesionalmente a la fotografía deportiva, y de reportaje, como corresponsal de distintos medios de comunicación japoneses.

These photographs were taken on a cold December morning in Chicago during a walk in the town centre, purely for the enjoyment of taking pictures.
Generally when I am on vacation, I try to disconnect. If I need to take a photo, I use my mobile phone. However the United States is a country that inspires me. The feeling of being part of a huge film set encourages me to carry a camera.
The fate of these pictures, just as with all the things I do for my own pleasure, was to end up on my computer’s hard drive. But on the insistence of my partner, I eventually decided to display them in public, despite my doubts.
I hope she was right and that you enjoy looking at these pictures as much as I enjoyed taking them.

Rafa Huerta, photographer. For the last fifteen years, I have been a professional sports photographer and reporter, as correspondent for various Japanese media.

BIG BOUNCE

Creació i interpretació: Cecilia Colacrai, Mireia de Querol i Anna Rubirola
Col·laboració artística: Joao Lima, Federica Porello
Edició d’àudio: Pablo (Mo) Ramirez
Veu en off: Cristina Carrasco
Vídeo i foto: Pablo (Mo) Ramirez, Tristán Pérez Martín, Alba Suñé
Big Bouncers és resident a:
tragantDansa, La Caldera, La Visiva, i Burdag Studio (Polònia)

Amb la Col·laboració de: Institut Ramón Llull

Agraïments: Joao Lima, Federica Porello, Iris Heizinger, Pablo Mo Ramírez, Roger Llimós, Tristán Pérez Martín, Olga Tragant, Alba Suñé, Roger Puig, Andrea Acosta, Claudia Solwat, Cristina Carrasco, Velvet Sweatshop

Big Bounce és una peça escènica centrada en el moviment i la paraula que gira entorn del concepte d’origen i que juga a desplegar possibles futurs, derivats d’un mateix origen.
Big Bounce proposa un viatge que qüestiona la temporalitat del fet escènic a partir de cossos que es transformen, es substitueixen i es complementen contínuament.
Big Bounce pren el nom de la teoria homònima que suggereix que podríem estar vivint en el primer de tots els universos però és igualment provable que estiguem vivint a l’univers dos mil milions (o en qualsevol d’una seqüència infinita d’universos).

Trajectòria conjunta del col·lectiu Big Bouncers: Anna Rubirola, Cecilia Colacrai i Mireia de Querol. Totes elles són creadores independents residents a Barcelona. Han estat membres de CRIM (Creadors independents en moviment. 2011/2013), residents a La Caldera (des del 2009 al 2013), i actualment artistes residents a La Visiva. Totes elles compten amb una àmplia trajectòria com a creadores en solitari o juntament amb altres artistes així com en la docència de la dansa.
Comencen a treballar conjuntament al maig del 2012, compartint les seves inquietuds i desenvolupant una pràctica comuna, la qual tenen la possibilitat de presentar al públic a l’octubre del mateix any, dins de la programació del Festival Escena Criminal III. És allà on tenen l’oportunitat de confirmar que la direcció del seu treball té un interès i impacte tant en el públic com en elles mateixes. Per aquesta raó prenen la decisió de continuar desenvolupant el seu treball a partir dels tres eixos comentats anteriorment: la creació d’una peça escènica (Big Bounce), el treball de Performances Site Specific, i els taller d’eines de composició per a la creació. La peça Big Bounce ha estat creada en residència als següents espais: tragantDansa 2013, La Caldera 2012-2013, La Visiva 2013 i Burdag Studio (Polònia) 2013.

FESTUCS és un projecte i una trobada entre l'artista multidisciplinar Quim Bigas i uns joves que actualment tenen entre 18 i 24 anys.
L'objectiu inicial va ser crear una obra que juxtaposés, per una banda, l'opció d'expressar-se per part d'un grup de joves i dir el què pensen davant d'un públic mitjançant els seus interessos artístics, i per l'altra, el seu propi procés d'investigació i experimentació en relació als llenguatges escènics menys convencionals.
A partir d’aquestes trobades, el grup ha anat perfilant els seus interessos i ha anat indagant en les seves preocupacions. El resultat és un híbrid entre la temàtica inicial i els seus desitjos com a grup.
El punt de partida de Crònica d’un espai de desgast és la violència interna, entesa com el conjunt de sensacions que s’acumulen a nivell intern a cada persona i que es manifesten a l’exterior en determinats actes i contextos. Quim Bigas treballa aquestes situacions amb els joves i els condueix cap a una revolució de la seva pròpia capacitat física en una proposta totalment contextual:
“Una nit. Una situació. Visions. Molt de moviment. Desgast. Compromís. Resistència.”

FESTUCS
És un projecte nascut de la trobada entre Arnau Alarcón, Joan Garriga, Gil Matas, Rocío Pinto, Genís Poch, Lluís Ruiz i altres joves d’edats semblants, amb Quim Bigas. Després de créixer junts i de formar-se en una escola de teatre amateur, ara tenen ganes de seguir aprenent tot posant a prova els seus propis cossos, la seva forma de pensar i les seves maneres de fer. FESTUCS és un experiment de principi a fi, és una trobada amb el simple desig de gastar, treure i crear productes artístics que ens ajudin a donar visibilitat als joves i a activar el pensament i la reflexió a partir de l'esdeveniment artístic.

FESTUCS es un proyecto y un encuentro entre el artista multidisciplinar Quim Bigas y unos jóvenes que actualmente tienen entre 18 y 24 años.
El objetivo inicial fue crear una obra que yuxtaponga, por un lado, la opción de expresarse por parte de un grupo de jóvenes y decir lo que piensan delante un público mediante sus intereses artísticos, y por otra, su propio proceso de investigación y experimentación en relación a los lenguajes escénicos menos convencionales.
A partir de estos encuentros, el grupo ha ido perfilando sus intereses y ha ido indagando en sus preocupaciones. El resultados es un híbrido entre la temática inicial y sus deseos como grupo.
El punto de partida de “Crònica d’un espai de desgast” es la violencia interna, entendida como el conjunto de sensaciones que se acumulan a nivel interno en cada persona y que se manifiestan hacía el exterior en determinados eventos y contextos. Quim Bigas trabaja en estas situaciones con los jóvenes y los conduce a una revolución de su propia fiscalidad dentro de una propuesta totalmente contextual:
“Una noche. Una situación. Visiones. Mucho movimiento. Desgaste. Compromiso. Resistencia.”

FESTUCS
Proyecto nacido a partir del encuentro entre Arnau Alarcón, Joan Garriga, Gil Matas, Rocío Pinto, Genís Poch, Lluís Ruiz con Quim Bigas. Después de crecer juntos y de formarse en una escuela de teatro amateur, ahora tienen ganas de seguir aprendiendo a la vez que ponen a prueba sus propios cuerpos, sus maneras de pensar y de hacer. FESTUCS es un experimento de principio a fin, es un encuentro alrededor del simple deseo de gastar, sacar y crear productos artísticos que nos ayuden a dar visibilidad a los jóvenes y a activar el pensamiento y la reflexión a partir del evento artístico.

Festucs is a project in which multidisciplinary artist Quim Bigas meets a group of people aged between 18 and 24.
The original idea was to create a piece of work that juxtaposes, on the one hand, the opportunities young people have to express themselves and say what they think in front of an audience using their artistic interests, and, on the other, their own research and experimentation process with regard to less conventional performance languages.
Through these encounters the group has been pinpointing its interests and examining its concerns. The result is a hybrid of the initial subject and their desires as a group.
The starting point for “Crònica dún espai de desgast” is internal violence, understood as the feelings that build up internally in each person and that are expressed outwardly at determined events and in certain contexts. Quim Bigas works through these situations with the young performers and leads them to a revolution of their own physicality within a perfectly contextual scenario:
“One night. One situation. Visions. A lot of movement. Wear and tear. Commitment. Resistance.”

Festucs
Emerged when Arnau Alarcón, Joan Garriga, Gil Matas, Rocío Pinto, Genís Poch and Lluís Ruiz met Quim Bigas. Having grown up together and been part of an amateur theatre school, their aim is to continue learning while testing their own bodies, their ways of thinking and acting. Festucs is an experiment from start to finish; it is an encounter centred on the simple idea of spending, extracting and creating artistic products that will allow us to give young people visibility and encourage thought and reflection with an artistic event.

Cinquena temporada de FLUX CLUB, un club de vídeo amb una periodicitat quinzenal que pretén reflectir la vitalitat del vídeo de creació de la nostra ciutat. Es tracta d’una extensió del Festival de vídeo d’autor FLUX, amb sessions obertes a tot el que està passant en el camp del vídeo a Barcelona, que complementen el festival des del punt de vista dels seus continguts i que estenen el seu període d’acció més enllà dels dies estrictament dedicats al festival.

FLUX CLUB acull tot tipus de sessions amb projeccions, videoperformances i col·loquis que ofereixen al públic la possibilitat del contacte directe amb els videocreadors. Poden ser sessions monogràfiques d'autors reconeguts, temàtiques, dedicades a gèneres com la videodansa i la videopoesia, o col·lectives dedicades a autors emergents.

FLUX CLUB és un espai de difusió del vídeo de creació a la ciutat de Barcelona.

Habitual Video Team és una associació sense ànim de lucre que té com a objectius principals la promoció de tot tipus d’activitats relacionades amb les arts audiovisuals i concretament amb la videocreació: www.habitualvideoteam.org.
Una branca de les seves activitats és l'organització de festivals, cicles i mostres de vídeo, com el festival de vídeo d’autor FLUX: www.fluxfestival.org.
Una altra branca fonamental de la seva feina és la documentació videogràfica (gravació i edició) d’esdeveniments culturals generalment de petit format com concerts, poesia, performances o espectacles teatrals. A partir del 2012, posa en marxa el projecte SUMMA, amb la finalitat de convertir aquest patrimoni audiovisual de més de 1.000 gravacions en un arxiu videogràfic on line d'accés públic: www.summa-hvt.org.

Quinta temporada de FLUX CLUB, un club de vídeo con una periodicidad quincenal que pretende reflejar la vitalidad del vídeo de creación de nuestra ciudad. Se trata de una extensión del Festival de vídeo de autor FLUX, con sesiones abiertas a todo lo que está pasando en el campo del vídeo en Barcelona, que complementan el festival desde el punto de vista de sus contenidos y que extienden su período de acción más allá de los días estrictamente dedicados al festival.

FLUX CLUB acoge todo tipo de sesiones: proyecciones, videoperformances y coloquios que ofrecen al público la posibilidad del contacto directo con los videocreadores. Tanto pueden ser sesiones monográficas de autores reconocidos como temáticas, colectivas dedicadas a autores emergentes, a la presentación de trabajos de estudiantes, o centradas en la videopoesía o la videodanza.

FLUX CLUB es un espacio de difusión del vídeo de creación en la ciudad de Barcelona.

Habitual Video Team es una asociación sin ánimo de lucro que tiene como objetivos principales la promoción de todo tipo de actividades relacionadas con las artes audiovisuales y concretamente con la videocreación: www.habitualvideoteam.org. Una rama de sus actividades es la organización de festivales, ciclos y muestras de vídeo, como el festival de vídeo de autor FLUX: www.fluxfestival.org.
Otra rama fundamental de su trabajo es la documentación videográfica (grabación y edición) de eventos culturales generalmente de pequeño formato como conciertos, poesía, performances o espectáculos teatrales. A partir de 2012, pone en marcha el proyecto SUMMA, con el fin de convertir este patrimonio audiovisual de más de 1.000 grabaciones en un archivo videográfico on line de acceso público: www.summa-hvt.org.

The fifth season of FLUX CLUB is here: a fortnightly video club that reflects the vitality of video creation in our city. It’s an extension of the FLUX Video Auteur Festival, with sessions open to everything currently going on in the field of video in Barcelona, complementing the festival from the point of view of its content and extending its sphere of influence beyond the few days programmed for the festival itself.

FLUX CLUB includes all kinds of sessions: screenings, video performances and debates offering direct contact between the audience and the filmmakers. These sessions focus on a range of subjects, from monographics of well known directors to specific themes, from groups of up and coming authors to students; they may cover video poetry or video dance.

FLUX CLUB is a space for the dissemination of video art in the city of Barcelona.

Habitual Video Team is a non-profit association whose main objectives are to promote activities related to visual arts and specifically video art: www.habitualvideoteam.org. A fundamental area of their work is the organisation of festivals, cycles and video shows, such as the FLUX Video Auteur Festival: www.fluxfestival.org.
Another branch of Habitual Video Team’s activities is video documentation (recording and editing) of mainly small format cultural events such as concerts, poetry, performances or theatre shows. It has a video archive of over 1,000 recordings. In 2012 they launched the SUMMA project with the aim of converting this audiovisual heritage into a non-profit online video archive: www.summa-hvt.org.

Tesseract dóna sentit al significat més pur del circ: transformar l’ordinari en extraordinari. Amb una tècnica circense inèdita fins ara, ens fa gaudir de la seva plàstica i al mateix temps ens manté en màxima tensió amb equilibris impossibles.
L’Espectacle ens submergeix en un univers on els objectes i el mateix actor han de lluitar constantment amb la gravetat, un veritable atemptat contra Newton. Si Newton hagués vist l’espectacle, hagués tardat 10 anys més en descobrir la seva teoria (a menys que hagués caigut un dels cubs al seu cap).
En l’univers de Tesseract es creen escultures efímeres com mandales tibetans que transformen l’escenografia en una arquitectura de l’instant.

Nacho Flores
Va estudiar informàtica. Anys més tard va anar viure a Amsterdam on descobreix el circ. I després d'un llarg viatge on es forma a l’Escola Carampa, amb Mar Navarro, amb Lecop, a Buenos Aires, Moscou i Toulouse, decideix investigar i crear la seva pròpia disciplina.

Alessando Angius
És músic. Amb 10 anys d’experiència com a tècnic de llum i so, des de fa 3 anys es dedica al món del circ en exclusiva. Això li va permetre captar l’essència del circ i els seus moviments en espectacles de petit i gran format.

Anae
De pares músics i còmics, va néixer al mig de l’espectacle. Es va graduar a la ENSAIT. La seva curiositat per conèixer diferents pràctiques teatrals la va fer treballar amb la Royal Shakespeare Company, Royal de Luxe a França i amb l’Opera de Lyon, Burdeus, Toulouse, Touen i al Festival d’Opera de Aix en Provence.

Tesseract da sentido al significado más puro del circo: transformar lo ordinario en extraordinario. Con una técnica circense inédita hasta el momento, nos hace disfrutar de su plástica y a la vez nos mantiene en máxima tensión con equilibrios imposibles.
El espectáculo nos sumerge en un universo donde los objetos y el propio actor tienen que luchar constantemente con la gravedad, un verdadero atentado contra Newton. Si Newton hubiera visto el espectáculo hubiera tardado 10 años más en sacar su teoría (a no ser que le hubiera caído uno de los cubos en su cabeza).
En el universo de Tesseract se crean esculturas efímeras cual mandala tibetano que convierten la escenografía en una arquitectura del instante.

Nacho Flores
Estudió informática, años más tarde se va a vivir a Ámsterdam donde descubre el circo. Y tras un largo viaje en el que se forma en la escuela de Carampa, con Mar Navarro y Lecop, en Buenos Aires, en Moscú y Toulouse, decide investigar y crear su propia disciplina.

Alessandro Angius
Es músico. Con 10 años de experiencia como técnico de luz y sonido, desde hace 3 años se ha dedicado únicamente al circo. Lo que le ha permitido captar su esencia y sus movimientos en los espectáculos de pequeñas carpas y hasta en las grandes salas de teatro.

Anae
De padres músicos y cómicos, nació en medio del espectáculo. Se graduó en la ENSAIT. Su curiosidad por conocer diversas prácticas teatrales la llevó a trabajar con la Royal Shakespeare Company, Royal de Luxe en Francia y en opera y el ballet con las óperas de Lyon, Burdeos, Toulouse, Rouen y el festival de ópera de Aix en Provence.

Tesseract gives meaning to the purest essence of circus: making something extraordinary from something ordinary. Visually compelling, this never-before-seen technique keeps us on the edge of our seats with impossible feats of equilibrium.
We enter a world where objects and the performer himself are in a constant struggle against gravity; a genuine challenge to Newton.
Had Newton seen this show it would have taken him ten more years to come up with his theory (unless one of the cubes had fallen on his head).
In the Tesseract universe ephemeral sculptures are put together and taken apart like Tibetan mandalas, creating instant architecture on stage.

Nacho Flores
Studied IT and many years later went to live in Amsterdam where he discovered circus. And, after a long journey during which he trained at Carampa school, with Mar Navarro and Lecop, in Buenos Aires, Moscow and Toulouse, he decided to create and research his own technique.

Allessandro Angius
Is a musician. With 10 years of experience as a sound and lighting technician, he has devoted himself exclusively to circus for the past three, giving him a particular feel for its essence and movements, both in small top shows and big theatre events.

Anaé
Whose parents are musicians and comedians, was born into performance. She graduated from ENSAIT. Her curiosity about different theatrical practices led her to work with the Royal Shakespeare Company, Royal de Luxe in France and in opera and ballet with the Lyon, Bordeaux, Toulouse and Rouen operas and the Aix en Provence opera festival.

L’Institut Ramon Llull organitza a Barcelona, del 20 al 24 de setembre, la segona reunió de treball del projecte europeu Autopistes: Circus Dissemination, en col·laboració amb el Mercè Arts de Carrer (MAC) Festival. D’aquesta manera, durant quatre dies, un total de 40 programadors canadencs, americans, nòrdics, francesos, espanyols i catalans assistiran a les Festes de La Mercè 2014 amb l’objectiu de descobrir les darreres creacions de les companyies de circ catalanes en diversos escenaris del MAC Festival. També podran assistir a les sessions de treball i les presentacions dels nous projectes de 10 companyies de l’euroregió que organitza La Central del Circ, i a d’altres sessions i presentacions al Mercat de les Flors i a l’Antic Teatre adreçades al grup de programadors del projecte.

A l'Antic Teatre, el dia 23 de setembre, es presentarà l'espectacle "Tesseract" de Nacho Flores Company.

El Institut Ramon Llull organiza en Barcelona, del 20 al 24 de septiembre, la segunda reunión de trabajo del proyecto europeo Autopistas: Circus Dissemination, en colaboración con Mercè Arts de Carrer ( MAC ) Festival. De este modo, durante cuatro días, un total de 40 programadores canadienses, americanos, nórdicos, franceses, españoles y catalanes asistirán a las Fiestas de La Mercè 2014 con el objetivo de descubrir las últimas creaciones de las compañías de circo catalanas en varios escenarios del MAC Festival. También podrán asistir a las sesiones de trabajo y las presentaciones de los nuevos proyectos de 10 compañías de la euroregión que organiza La Central del Circ , y a otras sesiones y presentaciones en El Mercat de les Flors y el Antic Teatre dirigidas al grupo de programadores del proyecto.

En Antic Teatre, el día 23 de septiembre, se presentará el espectáculo "Tesseract" de Nacho Flores Company.

En aquet treball busco allò que queda de mi, allò que s'esperava de mi, allò que vull de mi i, sobretot, allò que crec que sóc. Basant-me en la meva experiència personal. El destí que m'havien marcat abans de néixer, allò imposat i la lluita per deixar créixer el verdader jo interior.
Mitjançant la representació, la dansa, el moviment, la veu i amb l'ajut de la llum, que separarà el JO real, del JO manipulat per mi mateix, per a deixar veure allò que els altres volen; el meu JO lluitarà, ballarà, riurà, plorarà, mentirà per aconseguir créixer i ser realment el que sense voler vull.

Nascut a la “Isla de León”, Cádiz, en una família gitana d’antigues tradicions de la qual sóc l’únic mascle. Ja de petit tenia certes inquietuds artístiques. Vaig participar en diverses companyies de teatre amateur en espectacles de carrer.
Després d’una estància a UK, vaig estudiar Disseny de Moda i Patronatge Industrial a Jerez de la Frontera. He col·laborat en projectes d’artistes com Agnela Lamprianidou o Vicens Mayans, a més d’altres peces de cabaret i dansa.
Una primera aproximació de la peça 24/SEPTIEMBRE/1980, es va presentar a l'edició d'In-formales de La Poderosa (Febrer, 2013). La peça ha anat evolucionant i amb aquesta representació, que serà l'última es tanca el procés.

En este trabajo busco lo qué queda de mí, lo qué se esperaba de mí, lo qué quiero de mí y, sobretodo, quién creo que soy. Basándome en mi experiencia personal. El destino que me habían marcado antes de nacer, lo impuesto y la lucha por dejar crecer mi verdadero yo interior.
Mediante la representación, la danza, el movimiento, la voz y con la ayuda de la luz, que separará el YO real, del YO manipulado por mí mismo para dejar ver lo que los demás quieren. Mi YO luchará, bailará, reirá, llorará, mentirá para conseguir crecer y ser realmente lo que sin querer quiero.

Nacido en la "Isla de León", Cádiz, en una familia gitana de antiguas tradiciones en la cual soy el único varón. Ya de pequeño tenía ciertas inquietudes artísticas. Participé en diversas compañías de teatro amateur en espectáculos de teatro de calle. Después de una estancia en U.K, estudié Diseño de Modas y Patronaje Industrial en Jerez de la Frontera. He colaborado en proyectos de artistas como Angela Lamprianidou o Vicens Mayans, además de otras piezas de cabaret y danza.
Una primera aproximación de la pieza 24/SEPTIEMBRE/1980, se presentó en la edición de In-formales de La Poderosa (Febrero, 2013), ha ido evolucionando y con esta representación, que será la última, se cierra el proceso.

In this work I am searching for what remains of myself, what was expected of me, what I want from myself and above all, who I think I am, based on my personal experience. The fate assigned to me before birth, what was imposed on me; and the struggle to allow my real inner self to grow.
Using acting, dance, movement, voice, and assisted by lighting that will separate the real self from the self that I manipulate to show what others want to see, my actual self will fight, dance, laugh, cry and lie in order to grow and truly be what I unwittingly want to be.

Born in the Isla de León, in Cádiz, I am the only male child of a traditional gypsy family. Already as a child I had certain artistic leanings. I took part in several street theatre shows with amateur theatre companies. After a stint in the UK, I studied Fashion Design and Industrial Pattern-Making in Jerez de la Frontera. I have taken part in projects with various artists including Angela Lamprianidou and Vicens Mayans, and in cabaret and dance performances.
An initial version of the piece 24/SEPTIEMBRE/1980 was shown at the Informales sessions at La Poderosa (February 2013). The piece has continued to develop and with this performance, the last, the process is brought to a close.

Recordant La Pianista d'Elfriede Jelinek, aquesta performance revesteix l'univers de Blade Runner, versió post-porno. Aquí les replicants s’han allunyat definitivament de la humanitat… Barrejant escenes de surrealisme cyberpunk amb pràctiques sexuals no convencionals, les sEXUS 3 transformen els seus cossos en instruments sexo-sonors mitjançant pròtesis electròniques connectades a la carn amb tècniques BDSM.
Tot el so d'aquesta peça està generat en directe pel contacte entre els cossos. Les Quimera Rosa condensen aquí els seus sis anys d'experiments electro-químics i, per acomiadar-se de Barcelona, us conviden a una nova versió, especialment concebuda per aquesta presentació a l'Antic. Us sotmetreu al seu test d'empatia?

Quimera Rosa
És un laboratori d'experimentació i investigació sobre identitats, cos i tecnologia. El seu treball s'ha presentat en carrers, centres d'art, universitats, museus, centres ocupats i festivals.
Hereves de les pràctiques transfeministes i queers, fan del cos una plataforma d'intervenció pública, generant ruptures en la frontera entre allò públic i el privat. Concebeixen la sexualitat com a una creació artística i tecnològica i experimenten amb identitats híbrides que desdibuixen les fronteres entre natural/artificial, normal/anormal, home/dona, homo/hétero, humà/màquina… La major part del seu treball és col.laboratiu, basat en tecnologia DIY i, sempre llliure de patents i codis propietaris.

Haciendo un guiño a La Pianista de Elfriede Jelinek, esta performance revisita el universo de Blade Runner, versión post-porno.
Aquí las replicantes se han alejado definitivamente de la realidad... Mezclando escenas de surrealismo cyberpunk con prácticas sexuales no convencionales, las sEXUS 3 transforman sus cuerpos en instrumentos sexo-sonoros mediante prótesis electrónicas conectadas a la carne con técnicas BDSM.
Todo el sonido de esta pieza está generado en directo por el contacto entre los cuerpos. Quimera Rosa condensa aquí sus seis años de experimentos electro-químicos y, para despedirse de Barcelona, os invita a una nueva versión, especialmente concebida para esta presentación en el Antic. ¿Os someteréis a su test de empatía?

Quimera Rosa
Es un laboratorio de experimentación e investigación sobre identidades, cuerpo y tecnología, cuyo trabajo se ha presentado en calles, centros de arte, universidades, museos, centros ocupados y festivales.
Herederas de las prácticas transfeministas y queers hacen del cuerpo una plataforma de intervención pública, generando rupturas en la frontera entre lo público y lo privado.
Conciben la sexualidad como una creación artística y tecnológica y experimentan con identidades híbridas que desdibujen las fronteras entre natural/artificial, normal/anormal, hombre/mujer, homo/hetero, humano/máquina… La mayor parte de su trabajo es colaborativo, basado en tecnología DIY y, siempre libre de patentes y códigos propietarios.

With a nod to ‘The piano teacher’ by Elfriede Jelinek, this performance revises the universe of Blade Runner in a post porn version: here, the replicants have left humanity for good… mixing scenes of cyberpunk surrealism with non-conventional sexual practices, the sEXUS 3 transform their bodies into sexo-sounding instruments through electronic prostheses connected to the flesh with BDSM techniques. The sound of this piece is generated live by contact between the bodies. Quimera Rosa condense into this performance their six years of electro-chemical experiments, and as part of their farewell to Barcelona, you are invited to this new version, specially conceived for presentation at the Antic. Will you submit to our empathy test?

Quimera Rosa [Pink Chimera]
Is a lab that researches and experiments on body, technology and identities, whose work has been presented in streets, art centres, universities, museums, squats and festivals.
Heirs of transfeminist and queer practices, they make bodies a platform for public intervention, breaking the limits between the public and the private.
They understand sexuality as a technological and artistic creation and experiment with hybrid, flexible and changing identities that can blur the borders between natural/artificial, normal/abnormal, man/woman, hetero/homo, human/machine... Most of their work is developed as a collaboration based on DIY technologies and a free culture paradigm.

Liminal Gr és un espai de reflexió oberta sobre mites i automatismes de la vida contemporània. El sistema de funcionament és molt senzill: Proposem mitja dotzena de temes i els discutim a les xarxes. Creadors i persones atrevides i/o espontànies proposen accions o activitats artístiques de reflexió sobre cada tema. I un dia es presenten.

Viure empresonat
La Modernitat s’inaugura sota la idea de que l’aïllament i la reclusió han de ser el càstig per als ciutadans que infringeixen la llei, (i fins i tot es diu que les presons poden tenir una missió reformadora). Però també és cert que la idea d’aïllament i reclusió es troba en plena transformació als nostres dies.

Hi ha qui diu que les xarxes socials generen una sociabilitat efervescent, sobreexposada i enganyosa, a les antípodes d’una relació compromesa; una nova solitud. I al contrari, a les presons es generen comunitats i relacions personals, que tot i que semblen aspres semblen realment autèntiques. Tot plegat ens interessa.

Liminal Gr
És un projecte de creació emergent que celebra aquest any la seva cinquena edició.
Liminal Gr permet aproximacions des de disciplines diverses (teatre, dansa, arts visuals, disseny, artesania, música, antropologia, literatura, estudis culturals, semiòtica, periodisme, publicitat...). Ens interessa, sobretot, analitzar la ritualitat de les nostres creences, com naturalitzem les nostres conviccions (treballar, enamorar-se, vestir-se bé, fer esport, menjar san, anar de vacances,...) és a dir, ens interessa reflexionar fins que punt pensem que el que fem és natural.

Liminal Gr es un espacio de reflexión abierta sobre mitos y automatismos de la vida contemporánea. El sistema de funcionamiento es muy sencillo: Proponemos media docena de temas y los discutimos en las redes. Creadores y personas atrevidas y/o espontáneas proponen acciones o actividades artísticas de reflexión sobre cada tema. Y un día se presentan.

Vivir recluido
La Modernidad se inaugura bajo la idea de que el aislamiento y la reclusión tienen que ser el castigo para los ciudadanos que infringen la ley, (e incluso se dice que las prisiones pueden tener una misión reformadora). Pero también es cierto que la idea de aislamiento y reclusión se encuentra en plena transformación en nuestros días. Hay quién dice que las redes sociales generan una sociabilidad efervescente, sobreexpuesta y engañosa, a las antípodas de una relación comprometida; una nueva soledad. Y al contrario, en las prisiones se generan comunidades y relaciones personales que, aunque parecen ásperas, parecen realmente auténticas. Todo esto nos interesa.

Liminal Gr
Es un proyecto de creación emergente que celebra este año su quinta edición. Liminal permite aproximaciones desde disciplinas diversas (teatro, danza, artes visuales, diseño, artesanía, música, antropología, literatura, estudios culturales, semiótica, periodismo, publicidad...). Nos interesa sobre todo analizar la ritualidad de nuestras creencias, como naturalizamos nuestras convicciones (trabajar, enamorarse, vestirse bien, hacer deporte, comer sano, ir de vacaciones ...) es decir, nos interesa reflexionar hasta qué punto pensamos que lo que hacemos es lo natural.

Liminal Gr is an open place for reflecting on the myths and automations of contemporary life. The way it works is simple: we suggest half a dozen subjects and we discuss them online. Creators and daring and/or spontaneous people propose actions or artistic activities for further contemplation of each theme. And eventually they are presented.

Living in seclusion
Modernity began with the idea that isolation and seclusion are a suitable punishment for those who break the law. (It is even said that people are on a reforming mission). But it is also true that the idea of isolation and seclusion is changing in our day and age.

There are those who say that social networks generate an effervescent sociability, overexposed and untrustworthy, the total opposite of a committed relationship: a new loneliness. And on the other hand, people generate communities and personal relations which, although we may find them crude, seem genuine. We find this all very interesting.

Liminal Gr
Is a new creative project, this year celebrating its fifth edition. Liminal uses a variety of disciplines in its approach: theatre, dance, visual arts, design, crafts, music, anthropology, literature, cultural studies, semiotics, journalism, publicity… We are mainly interested in analyzing the ritual aspects of our beliefs, how we normalize our convictions (working, falling in love, dressing well, engaging in sports, eating healthily, going on holiday…) That is, we are interested in looking at the extent to which we believe what we do is natural.