Sisena temporada de FLUX CLUB, un club de vídeo amb una periodicitat quinzenal que pretén reflectir la vitalitat del vídeo de creació de la nostra ciutat. Es tracta d’una extensió del Festival de vídeo d’autor FLUX, amb sessions obertes a tot el que està passant en el camp del vídeo a Barcelona, que complementen el festival des del punt de vista dels seus continguts i que estenen el seu període d’acció més enllà dels dies estrictament dedicats al festival.
FLUX CLUB acull tot tipus de sessions amb projeccions, videoperformances i col·loquis que ofereixen al públic la possibilitat del contacte directe amb els videocreadors. Poden ser sessions monogràfiques d'autors reconeguts, temàtiques, dedicades a gèneres com la videodansa i la videopoesia, o col·lectives dedicades a autors emergents.
FLUX CLUB és un espai de difusió del vídeo de creació a la ciutat de Barcelona.

Habitual Video Team és una associació sense ànim de lucre que té com a objectius principals la promoció de tot tipus d’activitats relacionades amb les arts audiovisuals i concretament amb la videocreació: www.habitualvideoteam.org.
Una branca de les seves activitats és l'organització de festivals, cicles i mostres de vídeo, com el festival de vídeo d’autor FLUX: www.fluxfestival.org.
Una altra branca fonamental de la seva feina és la documentació videogràfica (gravació i edició) d’esdeveniments culturals generalment de petit format com concerts, poesia, performances o espectacles teatrals. A partir del 2012, posa en marxa el projecte SUMMA, amb la finalitat de convertir aquest patrimoni audiovisual de més de 1.000 gravacions en un arxiu videogràfic on line d'accés públic: www.summa-hvt.org.

Sexta temporada de FLUX CLUB, un club de vídeo con una periodicidad quincenal que pretende reflejar la vitalidad del vídeo de creación de nuestra ciudad. Se trata de una extensión del Festival de vídeo de autor FLUX, con sesiones abiertas a todo lo que está pasando en el campo del vídeo en Barcelona, que complementan el festival desde el punto de vista de sus contenidos y que extienden su período de acción más allá de los días estrictamente dedicados al festival.
FLUX CLUB acoge todo tipo de sesiones: proyecciones, videoperformances y coloquios que ofrecen al público la posibilidad del contacto directo con los videocreadores. Pueden ser tanto sesiones monográficas de autores reconocidos, como temáticas colectivas dedicadas a autores emergentes, a la presentación de trabajos de estudiantes, o centradas en la videopoesía o la videodanza.
FLUX CLUBes un espacio de difusión del vídeo de creación en la ciudad de Barcelona.

Habitual Video Team es una asociación sin ánimo de lucro que tiene como objetivos principales la promoción de todo tipo de actividades relacionadas con las artes audiovisuales y concretamente con la videocreación: www.habitualvideoteam.org.
Una rama de sus actividades es la organización de festivales, ciclos y muestras de vídeo, como el festival de vídeo de autor FLUX: www.fluxfestival.org.
Otra rama fundamental de su trabajo es la documentación videográfica (grabación y edición) de eventos culturales generalmente de pequeño formato como conciertos, poesía, performances o espectáculos teatrales. A partir de 2012, pone en marcha el proyecto SUMMA, con el fin de convertir este patrimonio audiovisual de más de 1.000 grabaciones en un archivo videográfico on line de acceso público: www.summa-hvt.org.

The sixth season of FLUX CLUB is here: a fortnightly video club that reflects the vitality of video creation in our city. It’s an extension of the FLUX Video Auteur Festival, with sessions open to everything currently going on in the field of video in Barcelona, complementing the festival from the point of view of its content and extending its sphere of influence beyond the few days programmed for the festival itself.
FLUX CLUB includes all kinds of sessions: screenings, video performances and debates offering direct contact between the audience and the filmmakers. These sessions focus on a range of subjects, from monographic by well-known directors to specific themes, from groups of up-and-coming authors to students; they may cover video poetry or video dance.
FLUX CLUB is a space for the dissemination of video creation in the city of Barcelona.

Habitual Video Team is a non-profit association whose main objectives are to promote activities related to visual arts and specifically video art: www.habitualvideoteam.org.
A fundamental area of their work is the organization of festivals, cycles and video shows, such as the FLUX Video Auteur Festival: www.fluxfestival.org.
Another branch of Habitual Video Team’s activities is video documentation (recording and editing) of mainly small format cultural events such as concerts, poetry, performances or theatre shows. It has a video archive of over 1.000 recordings. In 2012 they launched the SUMMA project with the aim of converting this audiovisual heritage into a non-profit online video archive: www.summa-hvt.org.

El otro reflexiona sobre la identitat de dos homes que viatgen junts, un recorregut simètric i aleatori de possibilitats. Instints, creences i l’atzar defineixen la seva forma de veure la realitat, una transcripció del seu entorn. Un llenguatge de moviment i text; visual i sonor. Una composició real, neta i subtil, però a la vegada bruta, lletja i absurda, que s’allunya del virtuosisme de l’intèrpret i s’acosta a la singularitat de l’espectador.
Un fragment de la peça en procés d’investigació El otro (versión suecada), va ser premiat pel públic en el Caravana de Tràilers organitzat per GRUA en el marc del GREC Festival Barcelona (Antic Teatre, 2014).

Romain Chat (Lyon, 1980)
Artista escènic i químic. Format en dansa contemporània i arts escèniques a Barcelona (varis espais) i Viena (ImpulsTanz Festival). S'interessa i investiga des de fa uns anys la dansa-improvisació, la performance i la biomecànica del cos.

Quim Vilagran (Girona, 1978)
Intèrpret, creador i biòleg. S’inicia en art dramàtic i es forma en dansa contemporània en diferents espais de creació a Barcelona. S’interessa pel llenguatge del cos, la dramatúrgia, l’escenografía i la creació visual. Investiga la creació escènica a partir de l’analogia entre la vida animal i humana.

El otro reflexiona sobre la identidad de dos hombres que viajan juntos, un recorrido simétrico y aleatorio de posibilidades. Instintos, creencias y el azar definen su forma de ver la realidad, una transcripción de su entorno. Un lenguaje de movimiento y texto; visual y sonoro. Una composición real, limpia y sutil, pero a la vez sucia, fea y absurda, que se aleja del virtuosismo del intérprete y se acerca a la singularidad del espectador.
Un fragmento de la pieza en proceso de investigación El otro (versión suecada), fue premiado por el público en el Caravana de Tràilers organizado por GRUA en el GREC Festival Barcelona (Antic Teatre, 2014).

Romain Chat (Lyon, 1980)
Artista escénico y químico. Formado en danza contemporánea y artes escénicas en Barcelona (varios espacios) y Viena (ImpulsTanz Festival). Se interesa e investiga desde hace unos años la danza-improvisación, la performance y la biomecánica del cuerpo.

Quim Vilagran (Girona, 1978)
Intérprete, creador y biólogo. Se inicia en arte dramático y se forma en danza contemporánea en distintos espacios de creación en Barcelona. Se interesa por el lenguaje del cuerpo, la dramaturgia, la escenografía y la creación visual. Investiga la creación escénica a partir de la analogía entre la vida animal y humana.

El otro reflects on the identity of two men traveling together, a symmetrical and random journey full of possibilities. Their instincts, their beliefs and chance define their way of seeing reality, which is a transcription of their environment. A language of movement and text; visual and aural. A composition that is real, clean and subtle, but also dirty, ugly and absurd; that moves away from the performer's virtuosity and towards the viewer's singularity.
A fragment of the piece during its creation process, El otro (Sweded version), won the audience award at the Caravana de Tràilers organised by GRUA during the GREC Festival Barcelona (Antic Teatre, 2014).

Romain Chat (Lyon, 1980)
Dancer, performance artist and chemist, he studied contemporary dance and performing arts in Barcelona (various spaces) and Vienna (ImpulsTanz Festival). His interests have led him to research movement improvisation, performance art and body biomechanics for many years.
Quim Vilagran (Girona, 1978)
Performer, choreographer and biologist, he was initiated into dramatic arts and trained in contemporary dance at various artistic spaces in Barcelona. His interest in body language, dramaturgy, scenography and visual creation has taken him to research stage creation from the analogy between animal and human life.

Què és un cabaret al segle XXI? Nosaltres hem trobat la resposta definitiva. El que busques, ho tenim. Ens hem reunit quatre personalitats del Cabaret de tots els temps i estils . Després d'una llarga , profunda i lleugera investigació, hem trobat el que necessita el públic d'ahir, d'avui i de demà. Hem trobat el Cabaret Definitiu.

Quatre artistes establertes a Catalunya i França amb una recerca comú: generar el riure a través del clown.
Cristi Garbo, gairebé cinquantona, no sap quan va començar i per què, però aquí segueix, fins que rellisqui amb un plàtan o alguna cosa així .
Diana Gadish, va voler començar amb la dansa i es va adonar que era molt cansat, va seguir pel clown, adonant-se ràpidament que tampoc és tan fàcil; ara vol aprofitar els seus estudis de Belles Arts per fusionar pintura amb clown i així li va.
Fanny Giraud sempre va voler fer-ho tot, però es va quedar al voler.
Julie Boucher és de Toulouse.

Qué es un cabaret en el siglo XXI? Nosotras hemos encontrado la respuesta definitiva. Lo que buscas, lo tenemos. Nos hemos reunido cuatro personalidades del Cabaret de todos los tiempos y estilos. Después de una larga, profunda y ligera investigación, hemos encontrado lo que necesita el público de ayer, hoy y mañana. Hemos encontrado el Cabaret Definitivo.

Cuatro artistas afincadas en Cataluña y Francia con una búsqueda común: generar la risa a través del clown.
Cristi Garbo, casi cincuentona, no sabe cuando empezó y porqué, pero ahí sigue, hasta que se resbale con un plátano o algo así.
Diana Gadish, quiso empezar con la danza y se dió cuenta que era muy cansado, siguió por el clown, realizandose rápidamente que tampoco es tan fàcil; ahora quiere aprovechar sus estudios de Bellas Artes para fusionar pintura con clown, y así le va.
Fanny Giraud siempre quiso hacerlo todo, pero se quedó en el querer.
Julie Boucher es de Toulouse.

What’s a cabaret in the 21st century like? We’ve found the definitive answer. Whatever you’re looking for, we have it. We, four Cabaret personalities of all eras and styles, have met for this special occasion. After a long, deep and light research, we’ve found what the audience of yesterday, today and tomorrow needs. We’ve found the Ultimate Cabaret.

Four artists based in Catalonia and France with a common life quest: how to generate laughter through clown.
Cristi Garbo, almost fifty, no longer knows when or why she began being a clown, but there she’ll continue until she slips on a banana skin or something like that.
Diana Gadish started out with dance and realised that it was very tiring; then she decided to do clown, but soon she realised that that wasn't so easy either. Now, using her early Fine Art studies, she’s considering combining clown and painting.
Fanny Giraud always wanted to do everything, and still does.
Julie Boucher is from Toulouse.

Exúvia 100% circ sense circ.
Satisfer la curiositat, tornar a jugar, recordar que el món s'ha de descobrir en viu, mirar uns ulls, donar la mà, embolicar-se en un exercici no preparat, convocar el risc d'atrevir-se, de formar part d'un ritual sense maquillatges, ni llums, ni colors, ni músiques. Una cosa crua, viva, que no se sap ben be fins on pot arribar.
I marxar.
Reprendre la ruta amb la sensació d'haver deixat quelcom enrere.
Però que no és la cartera, ni l'abric, ni les claus.
Exúvia són uns moments per a retrobar-nos i estimar el no sentit. Una petita oportunitat a l'oportunitat.

Exúvia: Pell, exosquelet, cutícula o cobertura exterior abandonada pels artròpodes (insectes, crustacis o aràcnids) després de la muda.

Circ Teatre Modern és una infinita reinterpretació de l'espai circular.
Una celebració íntima de circ feta d'accions deslliurades de tot compromís de traducció immediat.
Una experiència escènica viva on la raó feliçment ha deixat d'imposar-se.
El circ en cru és l'instrument per explicar múltiples històries que parlen de circ i que ens ensenyen altres possibilitats de mirar el món.
I en aquest cercle, preferint el fràgil equilibri que s'estableix en espais reduïts, segueixo rodant amb el desig que el públic se senti representat.
Que visqui, formi part i sigui la representació.

Exúvia 100% circo sin circo.
Satisfacer la curiosidad, volver a jugar, recordar que el mundo se tiene que descubrir en vivo, mirar unos ojos, dar la mano, enredarse en un ejercicio no preparado, convocar el riesgo de atreverse, de formar parte de un ritual sin maquillajes, ni luces, ni colores, ni músicas.
Una cosa cruda, viva, que no se sabe bien bien hasta puede llegar.
Y marchar.
Retomar la ruta con la sensación de haber dejado cualquier cosa atrás.
Pero que no es la cartera, ni el abrigo, ni las llaves.
Exúvia son unos momentos para reencontrarnos y querer el no sentido. Una pequeña oportunidad a la oportunidad.

Exúvia: Piel, exoesqueleto, cutícula o cobertura exterior abandonada por los artrópodos (insectos, crustacios o arácnidos) después de la muda.

Circo Teatro Moderno es una infinita reinterpretación del espacio circular.
Una celebaración íntima de circo hecha de acciones desligadas de todo compromiso de traducción inmediato.
Una experiencia escénica viva donde la razón felizmente ha dejado de imponerse.
El circo en crudo es el instrumento para aplicar múltiples historias que hablan de circo y que nos enseñan otras posibilidades de mirar el mundo.
Y en este círculo, prefiriendo el frágil equilibrio qu se establece en espacios reducidos, sigo rodando con el deseo que el público se sienta representado.
Que viva, forme parte y sea la creación.

Exúvia 100% circus without the circus.
Satisfying curiosity; playing again; remembering that the world needs to be discovered actively; looking into someone’s eyes; shaking someone’s hand; getting involved in an unprepared exercise; creating the risk of daring, of taking part in a ritual with no make up, or lights, or colours, or music.
Something raw, alive, that’s unsure just how far it can go.
And moving on.
Getting back on the road with the feeling of having left something behind.
But it’s not your wallet, or your coat, or your keys.
Exúvia is a time for meeting again and looking for a lack of meaning. A small chance given to chance.

Exúvia: skin, exoskeleton, cuticle or external covering left behind by arthropods (insects, crustaceans and arachnids) after shedding.

Circo Teatro Moderno is an infinite reinterpretation of the ring.
An intimate celebration of circus made up of actions uncommitted to any need for immediate translation.
A live performance experience where reason, happily, no longer prevails. Raw circus is the instrument with which to reveal stories about circus that show us other ways of looking at the world.
And within this ring, preferring the fragile balance that is found within smaller spaces, I continue to circle, in the hope that the audience feels represented.
Hoping they live, take part in and become the creation.

Sisena temporada de FLUX CLUB, un club de vídeo amb una periodicitat quinzenal que pretén reflectir la vitalitat del vídeo de creació de la nostra ciutat. Es tracta d’una extensió del Festival de vídeo d’autor FLUX, amb sessions obertes a tot el que està passant en el camp del vídeo a Barcelona, que complementen el festival des del punt de vista dels seus continguts i que estenen el seu període d’acció més enllà dels dies estrictament dedicats al festival.
FLUX CLUB acull tot tipus de sessions amb projeccions, videoperformances i col·loquis que ofereixen al públic la possibilitat del contacte directe amb els videocreadors. Poden ser sessions monogràfiques d'autors reconeguts, temàtiques, dedicades a gèneres com la videodansa i la videopoesia, o col·lectives dedicades a autors emergents.
FLUX CLUB és un espai de difusió del vídeo de creació a la ciutat de Barcelona.

Habitual Video Team és una associació sense ànim de lucre que té com a objectius principals la promoció de tot tipus d’activitats relacionades amb les arts audiovisuals i concretament amb la videocreació: www.habitualvideoteam.org.
Una branca de les seves activitats és l'organització de festivals, cicles i mostres de vídeo, com el festival de vídeo d’autor FLUX: www.fluxfestival.org.
Una altra branca fonamental de la seva feina és la documentació videogràfica (gravació i edició) d’esdeveniments culturals generalment de petit format com concerts, poesia, performances o espectacles teatrals. A partir del 2012, posa en marxa el projecte SUMMA, amb la finalitat de convertir aquest patrimoni audiovisual de més de 1.000 gravacions en un arxiu videogràfic on line d'accés públic: www.summa-hvt.org.

Sexta temporada de FLUX CLUB, un club de vídeo con una periodicidad quincenal que pretende reflejar la vitalidad del vídeo de creación de nuestra ciudad. Se trata de una extensión del Festival de vídeo de autor FLUX, con sesiones abiertas a todo lo que está pasando en el campo del vídeo en Barcelona, que complementan el festival desde el punto de vista de sus contenidos y que extienden su período de acción más allá de los días estrictamente dedicados al festival.
FLUX CLUB acoge todo tipo de sesiones: proyecciones, videoperformances y coloquios que ofrecen al público la posibilidad del contacto directo con los videocreadores. Pueden ser tanto sesiones monográficas de autores reconocidos, como temáticas colectivas dedicadas a autores emergentes, a la presentación de trabajos de estudiantes, o centradas en la videopoesía o la videodanza.
FLUX CLUBes un espacio de difusión del vídeo de creación en la ciudad de Barcelona.

Habitual Video Team es una asociación sin ánimo de lucro que tiene como objetivos principales la promoción de todo tipo de actividades relacionadas con las artes audiovisuales y concretamente con la videocreación: www.habitualvideoteam.org.
Una rama de sus actividades es la organización de festivales, ciclos y muestras de vídeo, como el festival de vídeo de autor FLUX: www.fluxfestival.org.
Otra rama fundamental de su trabajo es la documentación videográfica (grabación y edición) de eventos culturales generalmente de pequeño formato como conciertos, poesía, performances o espectáculos teatrales. A partir de 2012, pone en marcha el proyecto SUMMA, con el fin de convertir este patrimonio audiovisual de más de 1.000 grabaciones en un archivo videográfico on line de acceso público: www.summa-hvt.org.

The sixth season of FLUX CLUB is here: a fortnightly video club that reflects the vitality of video creation in our city. It’s an extension of the FLUX Video Auteur Festival, with sessions open to everything currently going on in the field of video in Barcelona, complementing the festival from the point of view of its content and extending its sphere of influence beyond the few days programmed for the festival itself.
FLUX CLUB includes all kinds of sessions: screenings, video performances and debates offering direct contact between the audience and the filmmakers. These sessions focus on a range of subjects, from monographic by well-known directors to specific themes, from groups of up-and-coming authors to students; they may cover video poetry or video dance.
FLUX CLUB is a space for the dissemination of video creation in the city of Barcelona.

Habitual Video Team is a non-profit association whose main objectives are to promote activities related to visual arts and specifically video art: www.habitualvideoteam.org.
A fundamental area of their work is the organization of festivals, cycles and video shows, such as the FLUX Video Auteur Festival: www.fluxfestival.org.
Another branch of Habitual Video Team’s activities is video documentation (recording and editing) of mainly small format cultural events such as concerts, poetry, performances or theatre shows. It has a video archive of over 1.000 recordings. In 2012 they launched the SUMMA project with the aim of converting this audiovisual heritage into a non-profit online video archive: www.summa-hvt.org.

Antic Teatre es vestirà amb lluentons. Un cop al mes, l'Antic Teatre Cabaret proposarà un recorregut pel verdader cabaret dels 70, pels seus locals, els seus artistes i el seu ambient canalla. Més que una obra de teatre, Antic Teatre Cabaret serà una festa, un tribut i un homenatge a tots aquells que van lluitar per donar-li color a una Barcelona gris i asfixiada.

Aquesta nova etapa del DESPLUME, alternarà als artistes de cabaret de tota la vida amb nous artistes que treballen partint de la base cabaretera amb performances i diferents disciplines artístiques, sempre inspirats en el cabaret dels 70.

Antic Teatre Cabaret serà un lloc de trobada pels amants d'aquest gènere i permetrà descobrir a aquells que ho desconeixen el que significa una verdadera vetllada cabaretera.

Eduardo Gión
Director de cinema, teatre i documentalista.
Ha treballat com ajudant de direcció de curt-metratges i llarg-metratges en 35mm.
Ha realitzat la festa basada en el cine underground de terror “Transilvania Club” amb el cineasta Luis Macias i els músics XSDJ.
Participa en diversos esdeveniments com 080 Barcelona, col·laborant amb fotògrafs com Miguel Villalobos per a la producció de la desfilada homenatge a Thierry Mugler. Escriu i produeix reportatges per revistes com Candy Magazine i Paraíso Magazine.

Actualment està en preparació d’un projecte anomenat “Wams” junt amb el fotògraf Raúl Hidalgo on han fotografiat i entrevistat a artistes com Jonas Mekas, Bob Gruen, Daniel Riera, Greg Gorman, Bruce Labruce, Mathiue Cesar, entre d'altres.

Antic Teatre se viste de lentejuelas. Una vez al mes, Antic Teatre Cabaret propondrá un recorrido por el verdadero cabaret de los 70, por sus locales, sus artistas y su ambiente canalla. Más que una obra de teatro, será una fiesta, un tributo y un homenaje a todos aquellos que lucharon por darle color a una Barcelona gris y asfixiada.

En esta nueva etapa, El Desplume alternará artistas de toda la vida del cabaret, con artistas nuevos, cuyo trabajo parte de las raices del verdadero cabaret, con performances, y diferentes disciplinas artísticas siempre inspiradas en el cabaret de los 70.

Antic Teatre Cabaret será un lugar de encuentro para los amantes de este género y permitirá descubrir a aquellos que lo desconocen lo que significa una verdadera velada cabaretera.

Eduardo Gión
Director de cine, teatro y documentalista.
Ha trabajado como ayudante de dirección de cortometrajes y largometrajes en 35mm.
Ha realizado la fiesta basada en el cine underground de terror “Transilvania Club” junto al cineasta Luis Macias y los músicos XSDJ.
Participa en eventos como 080 Barcelona, colaborando con fotógrafos como Miguel Villalobos para la producción del desfile homenaje a Thierry Mugler. Escribe y produce reportajes para revistas como Candy Magazine y Paraíso Magazine.

Actualmente está en preparación de un proyecto llamado “Wams” junto al fotógrafo Raúl Hidalgo donde han fotografiado y entrevistado a artistas como Jonas Mekas, Bob Gruen, Daniel Riera, Greg Gorman, Bruce Labruce, Mathiue Cesar, entre otros.

Antic Teatre is dressing up in sequins! Once a month, the Antic Teatre Cabaret will invite us back to the authentic cabaret of the 70s, to visit its clubs and artistes and soak up its raffish atmosphere. More than a stage show, this will be a party, a tribute and a homage to all those who fought to bring colour to Barcelona during its grey and airless period.

In this new phase, El Desplume will alternate career cabaret artistes with new artists whose work is based on the very roots of true cabaret, with performances and acts always inspired by the 70s.

Antic Teatre Cabaret will become a meeting point for lovers of this genre and will allow those who have never done so before to experience an evening of authentic cabaret.

Eduardo Gión
Is a director of cinema, theatre and documentaries.
He has worked as director’s assistant on short and long 35mm films.
Together with film director Luis Macias and musicians XSDJ, he created club night “Transilvania Club” based on underground horror cinema.
He has taken part in events such as 080 Barcelona, where he collaborated with photographers such as Miguel Villalobos on the production of a tribute catwalk for Thierry Mugler. He writes and produces articles for periodicals Candy Magazine and Paraíso Magazine.

He is currently working on a project called “Wams” together with photographer Raúl Hidalgo, for which they have photographed and interviewed such artists as Jonas Mekas, Bob Gruen, Daniel Riera, Greg Gorman, Bruce Labruce and Mathieu Cesar among others.

Taller de Reactable per nens,una forma de descobrir la música electrònica didàctica i divertida, fent servir el Reactable,un instrument electrònic intuïtiu,a més de divertit… descubreix el que es un sampler, sintetitzador o els efectes jugant.

Carles Lopéz
Nascut a Barcelona,ha actuat a tot tipus de events,festivals i clubs a mes de 40 paisos,tambe a treballat amb companyies de dança i teatre (Sol Pico Cia de Dança,La Fura Dels Baus o Sergi Faustino,d'entre altres),o fet musica per video o cinema.(Alejandro Gonzalez Iñarritu o el col.lectiu ET d'entre d'altres) Desde el 2007 forma part de Reactable Systems fent les demos arreu del mon,de la mateixa forma que ha col.laborat en el desenvolupament de SamplR,una eina revolucionaria,per fer musica amb l'Ipad.

Taller de Reactable para niños,una forma de descubrir la música electrónica didáctica y divertida,usando el Reactable,un instrumento electrónico intuitivo,ademas de divertido,descubre lo que es un sampler,sintetizador o efectos jugando.

Carles Lopéz
Nacido en Barcelona,ha actuado en todo tipo de eventos,festivales i clubs en mas de 40 países,también ha trabajado con compañías de danza y teatro (Sol Pico Cia de Danza,La Fura Dels Baus o Sergi Faustino entre otras),o música para video o cine(Alejandro Gonzalez Iñarritu o el colectivo ET entre otros) Desde el 2007,forma parte de Reactable Systems siendo el encargado de hacer las demos por todo el mundo,de la misma manera que ha colaborado en el desarrollo de SamplR una herramienta revolucionaria para hacer música con el Ipad.

Reactable workshop for children, a way to discover the educational and entertaining electronic music, using the Reactable, an intuitive electronic instrument, plus fun, discover what a sampler, synthesizer or effects getting fun.

Carles Lopéz
Born in Barcelona, he has performed in all kinds of events, festivals i clubs in over 40 countries, has also worked with dance companies and theater (Sol Pico Cia de Danza, La Fura Dels Baus or Sergi Faustino among others), or music for video or film (Alejandro Gonzalez Inarritu or collective ET etc.) Since 2007, Reactable Systems is part of being in charge of doing demos worldwide, just as he has collaborated in the development of SamplR a revolutionary tool to make music with Ipad.

El ball no acaba aquí és una peça de teatre físic on una vida ens explica coses sobre el cos que habita.
Les aventures que va experimentant aquest cos estan a l'abast de qualsevol persona: un refredat, pujar als arbres, boxejar, ballar, l’amor, degustar un cafè, l’angoixa, la paternitat, badallar, oblits, un dit trencat, la por, un record...
Aventures que succeeixen a un territori tan proper, tan limítrof com les fronteres de la pell.
El personatge narra mitjançant el seu cos, reflexiona en veu alta. Un cos que desconfia d’una imaginació que al mateix temps desconfia del cos.
Un cos que es pregunta successivament si l’ànima estarà als muscles, als òrgans, als ossos. Un cos que aprèn a dominar la por a mesura que aprèn a aprendre.

Helena Lizari
Creadora independent, desenvolupa gran part de la seva trajectòria a Amsterdam, on treballa amb diverses companyies (entre altres amb Peter Greenaway), i comença a crear el seu propi treball.
Ara a Barcelona, continua la seva recerca d’un llenguatge personal, partint del cos com eina de comunicació i transmissor a través de tot tipus de llenguatges o disciplines.
Als últims anys s’enfoca en la presencia de l’intèrpret a l'instant de la improvisació, col·laborant amb Carlos Isastinsky i Fernando Pelliccioli.
També col·labora amb Ana Eulate a espectacles familiars, que combina impartint cursos i talleres per a públic de totes les edats.

El baile no acaba aquí es una pieza de teatro físico donde una vida nos va contado cosas sobre el cuerpo en el que habita.
Las aventuras que va experimentando este cuerpo están al alcance de cualquiera: un resfriado, trepar a los árboles, boxear, bailar, el amor, saborear un café, la angustia, la paternidad, bostezar, olvidos, un dedo roto, el miedo, un recuerdo…
Aventuras que suceden en un territorio tan cercano, tan limítrofe como las fronteras de la piel.
La narración se hace a través del cuerpo que reflexiona en voz alta, que desconfía de la imaginación y ésta a su vez, desconfía del cuerpo.
Un cuerpo que se pregunta sucesivamente si el alma no estará en los músculos, en los órganos, en los huesos. Un cuerpo que aprende a dominar el miedo a medida que aprende a aprender.

Helena Lizari
Creadora independiente, desarrolla gran parte de su trayectoria en Amsterdam, donde trabaja con diversas compañías, (entre otros con Peter Greenaway), y comienza a crear su propio trabajo.
Ahora en Barcelona, continúa su búsqueda de un lenguaje personal, partiendo del cuerpo como instrumento de comunicación y transmisor a través de todo tipo de lenguajes o disciplinas.
En los últimos años se enfoca en la presencia del intérprete en el instante de la improvisación, colaborando con Carlos Osastinsky y Fernando Pelliccioli.
También colabora con Ana Eulate en espectáculos familiares, que combina impartiendo cursos y talleres para público de todas las edades.

El baile no acaba aquí (The dance doesn’t end here) is a piece of physical theatre in which a life tells us things about the body it inhabits.
The adventures this body experiences are available to anyone: a cold, tree climbing, boxing, dancing, love, sipping coffee, distress, parenting, yawning, forgetfulness, a broken finger, fear, a memory…
Adventures that take place in a territory as close and as recognisable as the borders of skin.
The story is told through the body, which thinks aloud, and which distrusts the imagination, which in turn distrusts the body. A body that questions itself as to whether the soul lies in the muscles, or the organs, or the bones. A body that learns to overcome fear as it learns to learn.

Helena Lizari
An independent dance-theatre maker, she has developed much of her career in Amsterdam working with various companies (including director Peter Greenaway), and creating her own work.
Now in Barcelona, she continues to search for a personal language based on the body as an instrument of communication and transmitter across all kinds of languages and disciplines.
In her latest works she has focused on the presence of the performer at the instant of improvisation, working with Carlos Osastinsky and Fernando Pelliccioli.
She also collaborates with Ana Eulate in family performances , combining teaching courses and workshops for people of all ages.

Taller de Reactable per nens,una forma de descobrir la música electrònica didàctica i divertida, fent servir el Reactable,un instrument electrònic intuïtiu,a més de divertit… descubreix el que es un sampler, sintetitzador o els efectes jugant.

Carles Lopéz
Nascut a Barcelona,ha actuat a tot tipus de events,festivals i clubs a mes de 40 paisos,tambe a treballat amb companyies de dança i teatre (Sol Pico Cia de Dança,La Fura Dels Baus o Sergi Faustino,d'entre altres),o fet musica per video o cinema.(Alejandro Gonzalez Iñarritu o el col.lectiu ET d'entre d'altres) Desde el 2007 forma part de Reactable Systems fent les demos arreu del mon,de la mateixa forma que ha col.laborat en el desenvolupament de SamplR,una eina revolucionaria,per fer musica amb l'Ipad.

Taller de Reactable para niños,una forma de descubrir la música electrónica didáctica y divertida,usando el Reactable,un instrumento electrónico intuitivo,ademas de divertido,descubre lo que es un sampler,sintetizador o efectos jugando.

Carles Lopéz
Nacido en Barcelona,ha actuado en todo tipo de eventos,festivales i clubs en mas de 40 países,también ha trabajado con compañías de danza y teatro (Sol Pico Cia de Danza,La Fura Dels Baus o Sergi Faustino entre otras),o música para video o cine(Alejandro Gonzalez Iñarritu o el colectivo ET entre otros) Desde el 2007,forma parte de Reactable Systems siendo el encargado de hacer las demos por todo el mundo,de la misma manera que ha colaborado en el desarrollo de SamplR una herramienta revolucionaria para hacer música con el Ipad.

Reactable workshop for children, a way to discover the educational and entertaining electronic music, using the Reactable, an intuitive electronic instrument, plus fun, discover what a sampler, synthesizer or effects getting fun.

Carles Lopéz
Born in Barcelona, he has performed in all kinds of events, festivals i clubs in over 40 countries, has also worked with dance companies and theater (Sol Pico Cia de Danza, La Fura Dels Baus or Sergi Faustino among others), or music for video or film (Alejandro Gonzalez Inarritu or collective ET etc.) Since 2007, Reactable Systems is part of being in charge of doing demos worldwide, just as he has collaborated in the development of SamplR a revolutionary tool to make music with Ipad.