Un homenatje al moviment underground de New York dels 80 i al moviment Club Kids que es va crear al voltant d'aquest fenomen. Tenim la sort de presentar per primera vegada a Espanya un recopilatori de vídeos inèdits del cineasta americà Nelson Sullivan. Amb la seva càmera de vhs va gravar tota l'escena disco i nocturna de Nova York. A més un homenatge als Club Kids d'aquesta ciutat arriba també en exclusiva a Barcelona, de la mà del seu creador Michael Alig, que cedeix part del seu diari videogràfic i fotogràfic per a realitzar una exposició al hall del Teatre. En aquesta sessió, es podran veure imatges inèdites d'aquesta època, música en directe que acompanyarà alguna de les peces de Sullivan i moltes altres sorpreses.
Antic Teatre rendeix homenatge a Michael Alig i el seu Club Kids.

Nelson Sullivan: Realitzador de vídeo que va gravar tota l'escena nocturna disco dels 80 i 90 a Nova York, en els seus vídeos privats es pot veure a artistes com Keith Haring, Amanda Lepore, RuPaul, Clubs Kids, Michael Alig, Lady Bunny, Leigh Bowery o Jon Sex entre d'altres.

Michael Alig: Creador del moviment Club Kids de New York en la dècada dels 80 i 90. El rei de l'escena underground disco, artista i escriptor, actualment pinta quadres basats en els personatges d'aquella època.

Un honemaje al movimiento underground de New York de los 80 y al movimiento Club Kids que se creo en torno a ese fenómeno. Tenemos la suerte de presentar por primera vez en España un recopilatorio de videos inéditos de el cinenasta americano Nelson Sullivan, que con su cámara de vhs grabó toda la escena disco y nocturna de Nova York. Además un homenaje a los Club Kids de esta ciudad llega tambien en exclusiva a Barcelona, de la mano de su creador Michael Alig, que cede parte de su diario videográfico y fotográfico para realizar una exposición en el hall del Teatro. En esta sesión se podrán ver imágenes inéditas de esta época, música en directo que acompañará alguna de las piezas de Sullivan y muchas otras sorpresas. Antic Teatre rinde tributo a Michael Alig y su Club Kids.

Nelson Sullivan: Realizador de video que grabó toda la escena nocturna disco de los 80 y 90 en New York, en sus videos privados se puede ver a artistas como Keith Haring, Amanda Lepore, Rupaul, Clubs Kids, Michael Alig, Lady Bunny, Leigh Bowery o Jon Sex entre otros.

Michael Alig: Creador del movimiento Club Kids de New York en la década de los 80 y 90. El rey de la escena underground Disco, artista y escritor, actualmente pinta cuadros basados en los personajes de aquella época.

An homage to the New York underground movement of the 80s and to the Club Kids movement that emerged as a result. We have the honour to present for the first time in Spain a compilation of unreleased videos by American director Nelson Sullivan, who with his VHS camera recorded the entire New York disco and nightclub scene. We will also show a tribute to the New York Club Kids, brought to Barcelona in exclusivity by its creator Michael Alig. Alig is ceding part of his videographic and photographic diaries for exhibition in the theatre foyer; these are previously unpublished images of that era. In addition, expect live music as accompaniment to some of Sullivan’s pieces, and many surprises. Antic Teatre pays tribute to Michael Alig and his Club Kids.

Nelson Sullivan: video director who recorded all of the night disco scene of the 80s and 90s in New York. His private videos show artists such as Keith Haring, Amanda Lepore, Rupaul, the Club Kids, Michael Alig, Lady Bunny, Leigh Bowery and Jon Sex among others.

Michael Alig: Creator of the New York Club Kids movement in the 80s and 90s. King of the underground Disco scene, artist and writer, he currently paints pictures based on the personalities of that time.

A.U.R.A és un esdeveniment coreogràfic que necessita del públic per existir. Amb el pretext de llegir l’aura i d’oferir una sessió pseudoterapèutica, els mestres de cerimònia situen els espectadors sota el focus d'atenció. Un espectacle de teatre-dansa, que presenta una instal·lació basada en la interacció, tant dels diferents mitjans que entren a escena (dansa, text, visuals i música) com la del públic, que serà l'eix vertebrador de les escenes. Un ritual lúdic, divertit i participatiu que transita des de la creença cap a la crítica, des del cinisme adult cap a la fascinació més infantil.

Carles Cassallachs i Marina Colomina, ambdós coreògrafs i artistes visuals, després de graduar-se junts al SNDO a Amsterdam, i presentar el seu treball coreogràfic a teatres, festivals i galeries a Holanda, Bèlgica, Alemanya,EUA, Portugal, Polònia, Eslovènia, Itàlia, Dinamarca, UK, Escòcia i Catalunya, decideixen encetar Abast Elàstic.
Abast Elàstic sorgeix de la necessitat compartida d'expansió comunicativa, d'apropar mecanismes sensibles d'articulació a un espectre més ampli d'espectadors, sense comprometre’n per això la nostra passió per la complexitat i l'experimentació.

A.U.R.A es un acontecimiento coreográfico que necesita del público para existir. Bajo el pretexto de leer el aura y de ofrecer una sesión pseudo-terapéutica, los maestros de ceremonia sitúan a los espectadores bajo el foco de atención. Un espectáculo de teatro-danza, que presenta una instalación basada en la interacción, tanto de los diferentes medios que entran en escena (danza, texto, visuales y música) como la del público, que será el eje vertebrador de las escenas. Un ritual lúdico, divertido y participativo que transita desde la creencia hacia la crítica, desde el cinismo adulto hacia la fascinación más infantil.

Carles Cassallachs y Marina Colomina, ambos coreógrafos y artistas visuales, tras graduarse juntos en la escuela SNDO en Amsterdam, y presentar su trabajo coreográfico en teatros, festivales y galerías en Holanda, Bélgica, Alemania, EEUU, Portugal, Polonia, Eslovenia, Italia, Dinamarca, UK, Escocia y Cataluña, deciden crear Abast Elàstic.
Abast Elàstic surge de la necesidad compartida de expansión comunicativa, de acercar mecanismos sensibles de articulación a un espectro más amplio de espectadores, sin comprometer por ello nuestra pasión por la complejidad y la experimentación.

A.U.R.A is a choreographic event that needs the audience to exist. Under the pretext of reading the aura and offering a pseudo-therapeutic session, the masters of ceremony put the audience under their attention. A theatre-dance show, an installation based on interaction, among the different languages used at the scene (dance, text, visuals and music) and with the public, that will be the focus of the performance. A playful, fun and participatory ritual that moves from belief to criticism, from adult cynicism to the most childish fascination.

Carles Marina and Cassallachs Colomina, both choreographers and visual artists, after graduating together at SNDO in Amsterdam, and have presented their works in theaters, festivals and galleries in Holland, Belgium, Germany, USA, Portugal, Poland, Slovenia, Italy, Denmark, UK, Scotland and Catalonia, decide to start Abast Elàstic.
Abast Elàstic arises from the shared need to increase communication,to reach sensitive mechanisms for approaching a higger spectrum of viewers, without compromising our passion for the complexity and experimentation.

El silenci d’un cos quan es mou. El silenci de l’escena. El silenci de la platea. El silenci en una conversa. El silenci del carrer. El silenci dels veïns. El silenci dels mitjans. El silenci polític. Un minut de silenci. TACET. John Cage va voler desafiar la pròpia naturalesa de la música amb la seva obra 4’33’’, a la partitura de la qual només hi apareix la paraula tacet, que indica que l’intèrpret ha de guardar silenci i no tocar el seu instrument durant quatre minuts i trenta tres segons.

G.R.U.A (Grup de Recerca d’Universos Artístics) convida tres artistes a crear una intervenció al voltant de la idea del silenci per ser presentada a diversos indrets de l’Antic Teatre i generar així, un recorregut de reflexió i experimentació al voltant del concepte de silenci, tant des d’una vessant artística com també social i política.

El silencio de un cuerpo cuando se mueve. El silencio de la escena. El silencio de la platea. El silencio en una conversación. El silencio de la calle. El silencio de los vecinos. El silencio de los medios. El silencio político. Un minuto de silencio. TACET. John Cage quiso desafiar la propia naturaleza de la música con su obra 4’33’’, en la partitura de la cual solo aparece la palabra tacet, que indica que el intérprete tiene que guardar silencio y no tocar su instrumento durante cuatro minutos y treinta tres segundos.

G.R.U.A (Grupo de Investigación de Universos Artísticos) invita a tres artistas a crear una intervención alrededor de la idea del silencio para ser presentada a diversos rincones de Antic Teatre y generar así, un recorrido de reflexión y experimentación alrededor del concepto de silencio, tanto desde una vertiente artística como también social y política.

The silence of a body in movement. The silent stage. The silent stalls. The silence of a conversation. The silence of the street. The silence of the neighbours. The silence of the media. The silence of politics. One minute’s silence. TACET. John Cage wanted to defy the very nature of music with his work 4’33’’. The only instruction in the score for this piece is the word tacet, indicating that the performer must remain silent and not play their instrument for four minutes and thirtythree seconds.

G.R.U.A. (Research Group for Artistic Universes) invites three artists to create a piece based on the idea of silence, to be presented in various corners of the Antic Teatre and so generate an itinerary for contemplation and experimentation on the concept of silence, both from an artistic and from a socio-political perspective.

Antic Teatre es vestirà amb lluentons. Un cop al mes, l'Antic Teatre Cabaret proposarà un recorregut pel verdader cabaret dels 70, pels seus locals, els seus artistes i el seu ambient canalla. Més que una obra de teatre, Antic Teatre Cabaret serà una festa, un tribut i un homenatge a tots aquells que van lluitar per donar-li color a una Barcelona gris i asfixiada.
Aquesta nova etapa del DESPLUME, será un retorn al cabaret mes intim, mes aprop teu.
Antic Teatre Cabaret serà un lloc de trobada pels amants d'aquest gènere i permetrà descobrir a aquells que ho desconeixen el que significa una verdadera vetllada cabaretera.

Eduardo Gión
Director de cinema, teatre i documentalista.
Ha treballat com ajudant de direcció de curt-metratges i llarg-metratges en 35mm. Ha realitzat la festa basada en el cine underground de terror “Transilvania Club” amb el cineasta Luis Macias i els músics XSDJ. Participa en diversos esdeveniments com 080 Barcelona, col·laborant amb fotògrafs com Miguel Villalobos per a la producció de la desfilada homenatge a Thierry Mugler. Escriu i produeix reportatges per revistes com Candy Magazine i Paraíso Magazine.
Actualment la seva nova web “Wams” junt amb el fotògraf Raúl Hidalgo on han fotografiat i entrevistat a artistes com Jonas Mekas, Bob Gruen, Daniel Riera, Greg Gorman, Bruce Labruce, Mathiue Cesar, entre d'altres.

Antic Teatre se viste de lentejuelas. Una vez al mes, Antic Teatre Cabaret propondrá un recorrido por el verdadero cabaret de los 70, por sus locales, sus artistas y su ambiente canalla. Más que una obra de teatro, será una fiesta, un tributo y un homenaje a todos aquellos que lucharon por darle color a una Barcelona gris y asfixiada.
En esta nueva etapa, El Desplume se convertira en un cabaret más intimo más cerca de tí, Antic Teatre Cabaret será un lugar de encuentro para los amantes de este género y permitirá descubrir a aquellos que lo desconocen lo que significa una verdadera velada cabaretera.

Eduardo Gión
Director de cine, teatro y documentalista.
Ha trabajado como ayudante de dirección de cortometrajes y largometrajes en 35mm.
Ha realizado la fiesta basada en el cine underground de terror “Transilvania Club” junto al cineasta Luis Macias y los músicos XSDJ. Participa en eventos como 080 Barcelona, colaborando con fotógrafos como Miguel Villalobos para la producción del desfile homenaje a Thierry Mugler. Escribe y produce reportajes para revistas como Candy Magazine y Paraíso Magazine.
Actualmente está en preparación de un proyecto llamado “Wams” junto al fotógrafo Raúl Hidalgo donde han fotografiado y entrevistado a artistas como Jonas Mekas, Bob Gruen, Daniel Riera, Greg Gorman, Bruce Labruce, Mathiue Cesar, entre otros.

Antic Teatre dresses up in sequins! Once a month, Antic Teatre Cabaret will take us on a journey to the genuine cabaret of the 70s, visiting its venues, its artists and its rough-and-ready atmosphere. More than a performance, this will be a party, and a tribute to all those who fought to provide a touch of colour when Barcelona was grey and choking.
In this new phase, El Desplume will become more up-close and personal; Antic Teatre Cabaret will be a meeting point for all lovers of this genre and will show those who have never experienced it what a real cabaret night is all about.

Eduardo Gión
Is a director of cinema, theatre and documentaries. He has worked as director’s assistant on short and long 35mm films. Together with film director Luis Macias and musicians XSDJ, he created club night “Transilvania Club” based on underground horror cinema.
He has taken part in events such as 080 Barcelona, where he collaborated with photographers such as Miguel Villalobos on the production of a tribute catwalk for Thierry Mugler. He writes and produces articles for periodicals Candy Magazine and Paraíso Magazine.
He is currently working on a project called “Wams” together with photographer Raúl Hidalgo, for which they have photographed and interviewed such artists as Jonas Mekas, Bob Gruen, Daniel Riera, Greg Gorman, Bruce Labruce and Mathieu Cesar among others.

Grafia del ball. Traç coreogràfic d’un cos. O al cos. Un lloc de trobada entre dues temporalitats: del present i de l’absència. Petjada de la memòria, cicatriu i sender.
F.LR Parra

Una peça composada a partir d’una retrospectiva a la seva trajectòria, amb una revisió natural de la mà del mateix pas del temps i la seva experiència i evolució. Cada nit acudirà un artista convidat a compartir aquesta biografia ballada. Certs records són com amics comuns, saben fer reconciliacions.
Marcel Proust.

Juan Carlos Lérida
Va rebre formació de flamenc a Sevilla. L’any 1997 es trasllada a Barcelona per investigar en la relació entre el flamenc i altres branques artístiques.
Llicenciat en coreografia i tècniques d’interpretació. Premi extraordinari 2007 de l’Institut del Teatre de Barcelona. El seu segell com a coreògraf, ballarí i pedagog fan que sigui reconegut com un dels representants actuals del flamenc d'avantguarda.
Entre els seus treballs destaquen: El Arte de la Guerra, 2006; Al toque, 2010; El Aprendizaje, 2011 i Al cante, 2013. És comissari des de 2009 del cicle Flamenco Empírico al Mercat de les Flors.

Grafía del baile. Trazo coreográfico de un cuerpo. O en el cuerpo. Un lugar de encuentro entre dos temporalidades: la del presente y la de la ausencia. Huella de la memoria, cicatriz o sendero.
F. LR Parra

Una pieza compuesta a partir de una retrospectiva a su trayectoria, con una revisión natural de mano del propio paso del tiempo y su experiencia y evolución. Cada noche acudirá un artista invitado a compartir esta biografía bailada. Ciertos recuerdos son como amigos comunes, saben hacer reconciliaciones.
Marcel Proust

Juan Carlos Lérida
Recibe formación de flamenco en Sevilla. En 1997 se traslada a Barcelona para investigar sobre la relación del flamenco y otras ramas artísticas. Licenciado en coreografía y técnicas de interpretación. Premio extraordinario 2007 del Institut del Teatre de Barcelona. Su sello como coreógrafo, bailarín y pedagogo le hace ser reconocido como uno de los representantes actuales del flamenco de vanguardia. Entre sus trabajos destacan: El Arte de la Guerra, 2006; Al Toque, 2010; El Aprendizaje, 2011; Al Cante, 2013. Es comisario desde 2009 de ciclo Flamenco Empírico, Mercat de les Flors.

The grammar of dance. The choreographic traces of a body. Or on a body. A place for encounters between two temporalities: presence and absence. The imprint of memory; scar or path.
F LR Parra

A piece composed by looking back at its trajectory, with a natural revision imposed by the passing of time and its experience and evolution. Every night a guest artist will be invited to take part in this danced biography. Some memories are like mutual friends, they know how to bring about reconciliations.
Marcel Proust

Juan Carlos Lérida
Trained in Flamenco in Seville. In 1997 he moved to Barcelona to research the relation of flamenco to other forms of art. He holds a degree in Choreography and Interpretation Theory. In 2007, he received the Extraordinary Achievement Award from the Institut del Teatre of Barcelona. His stamp as choreographer, dancer and teacher has earned him renown as a contemporary representative of avant-garde flamenco. His works include: El Arte de la Guerra, 2006; Al Toque, 2010; El Aprendizaje, 2011; Al Cante, 2013. Since 2009 he has curated the Flamenco Empírico cycle at Mercat de les Flors.

Activitat lúdica i creativa on mitjançant l’ús de dispositius digitals i del maneig manual d'objectes, els nens podran construir una aventura mentre experimenten amb l'entorn i amb ells mateixos. El moviment dels seus cossos constitueix l'eina principal de interactuació amb els continguts gràfics i sonors d'aquest recorregut. Aquestes accions, queden enregistrades per les càmeres web i la càmera d'infrarojos -kinect-. Així, amb les seves mans mouran varetes i modificaran el contingut de la pantalla. També mouran amb el seus caps, pilotes i boles del món. I amb tot el seu cos, ballaran amb curiosos avatars.

Tirso Orive
Llicenciat en Belles Arts i CAP de dibuix. Vinculat a disciplines performàtiques, plàstiques i sonores, amb formacions musicals com DuoCaphre o la Walter Thompson Voices Orchestra, o escèniques, com MarTir o El Conde de Torrefiel. En l'any 2014 inicia la seva peça Tirsomàtic plays, desenvolupada a l'Estruch de Sabadell i exhibida a Bilbao, Berlin, La Poderosa i Eufònic.
També ha visitat el JavaMuseum, The Wrong, Het Klein Eindhoven i MAD03, mostrant l'obra interactiva Astro En Mi Casa. Amb MarTir, formà part del projecte cav_a 2012 a Rijeka amb Pajaritos fritos i amb Lerda del Festival CRIM Barcelona, al 2011 a l'Antic Teatre. Al 2015 participà com a intèrpret als treballs de El Conde de Torrefiel Guerrilla 4 a La Fundición de Bilbao i La posibilidad que desaparece frente al paisaje al CDN de Madrid.

Actividad lúdica y creativa donde a través del uso de dispositivos digitales y el manejo manual de objetos, los niños podrán construir una aventura mientras experimentan con el entorno y con ellos mismos. El movimiento de sus cuerpos queda registrado por las cámaras web y de infrarrojos -kinect- instaladas en la sala, y constituye la herramienta básica de interactuación con los contenidos gráficos y sonoros de este recorrido. Con las manos moverán varitas, con sus cabezas, pelotas y bolas del mundo, y con todo su cuerpo bailarán con curiosos avatares.

Tirso Orive
Licenciado en Bellas ARtes y CAP de dibujo. Vinculado a disciplinas performáticas, plásticas y sonoras, con formaciones musicales como DuoCaphre, la Walter Thompson Voices Orchestra, o escénicas, como MarTir o El Conde de Torrefiel. En 2014 inicia su pieza Tirsomàtic plays, desarrollada en l'Estruch-Sabadell y exhibida en Bilbao, Berlin, La Poderosa y Eufònic. También ha visitado el JavaMuseum, The Wrong: New Digital Art Biennale, Het Klein Eindhoven y MAD03, mostrando su obra interactiva Astro En Mi Casa. Con MarTir formó parte del proyecto cav_a 2012, con Pajaritos fritos, en Rijeka. Y con Lerda, en CRIM Barcelona, en 2011, Antic Teatre. En 2015 participa como intérprete cen los trabajos de El Conde de Torrefiel Guerrilla 4 en La Fundición de Bilbao y La posibilidad que desaparece frentre al pasiaje en el CDN de Madrid.

Creative and play-oriented Workshop-performance in which, through the use of digital devices and other manual objects, children can build up a graphic and sound adventure while experimenting with the environment and themselves. The movements of their bodies, recorded by webcams and infrarreds (kinect) installed in the space, are the basic means of interaction with the visual and aural contents of their trajectories. They will use their hands to wave wands, their heads to bounce balls and terrestrial globes, and with their whole bodies they will dance with strange avatars.

Tirso Orive
Holds BAs in Fine Arts from UB & in Pedagogical Drawing from UPC. His work is related to performative, plastic and sound disciplines: musically, with DuoCaphre and the Walter Thompson Voices Orchestra; in performance, with MarTir or El Conde de Torrefiel. In 2014 he began working on his piece Tirsomàtic plays, developed at l'Estruch, and performed in Berlin, Bilbao, La Poderosa and Eufónic. He has presented his interactive online piece Astro En Mi Casa at JavaMuseum, The Wrong, Het Klein Eindhoven and MAD03. With MarTir, he has performed Pajaritos fritos in Rijeka for cav_a 2012, and Lerda in Barcelona (Antic Teatre) for CRIM 2011. In 2015 he performed with El Conde de Torrefiel in Guerrilla 4’, shown at La Fundición Bilbao and in La posibilidad que desaparece frente al paisaje at CDN of Madrid.

Amb el recorregut d'un riu, símbol d'una vida, des del seu naixement fins a la seva mort, allà en la desembocadura al mar; hem volgut reflexionar sobre les pors, les il·lusions, les recerques, les inquietuds, les alegries que experimentem en el nostre navegar per aquest plàcid, generós, però alhora turbulent riu de les nostres vides.
I ho fem amb la nostra companya Pepa dins del cap i el nostre cor. Ha sigut una de les persones que hem vist arribar amb més dignitat al delta de la seva vida, que és allà on perd el seu nom com a riu, però on mai deixarà de ser aigua.

Ja és el quart any que les veïnes i els veïns de l'Antic Teatre ballen regularment a la nostra sala. Ells són l'Aurora, la Núria, la Pilar Bayod, la Teresa, la Pepita, la Mª Carme, la Carmen, la Pilar Bajo, l'Emília, l'Enrique, el Jonatan, la Maria Isabel, la Maria, la Loli i la Margarita; 13 dones i 2 homes d'entre 65 i 92 anys, tots veïns del Casc Antic de Barcelona.
El projecte comunitari de l'Antic Teatre amb els seus veïns consisteix en la realització de tallers de dansa i moviment dirigits a la gent gran i la presentació de mostres artístiques de forma regular durant l’any. Amb això es fa accessible el llenguatge i l’expressió artística de la dansa, amb els beneficis que pot tenir en relació a la inclusió i cohesió social. De la mateixa manera es fan més visibles les necessitats i formes d’expressió de la gent més invisible del nostre barri: la gent gran.

A través del recorrido de un río, símbolo de una vida, des de su nacimiento hasta su muerte, allí en la desembocadura del mar; hemos querido reflexionar sobre los miedos, las ilusiones, las búsquedas, las inquietudes, las alegrías que experimentamos en nuestro navegar por este plácido, generoso, pero a la vez turbulento río de nuestras vidas.
Y lo hacemos con nuestra compañera Pepa dentro de nuestra cabeza y nuestro corazón. Ha sido una de las personas que hemos visto llegar con más dignidad al delta de su vida, que es allí donde pierde su nombre como río, pero que nunca dejará de ser agua.

Ya es el cuarto año en el que les vecinas y los vecinos del Antic Teatre bailan regularmente en nuestra sala. Ellos son Aurora, Núria, Pilar Bayod, Teresa, Pepita, Mª Carme, Carmen, Pilar Bajo, Emília, Enrique, Jonatan, Maria Isabel, María, Loli y Margarita; 13 mujeres y 2 hombres de entre 65 y 92 años, todos vecinos del Casc Antic de Barcelona.
El proyecto comunitario del Antic Teatre con sus vecinos consiste en la realización de talleres de danza y movimiento dirigidos a la gente mayor y la presentación de muestras artísticas de forma regular durante el año. Con esto se hace accesible el lenguaje y la expresión artística de la danza, con los beneficios que puede tener en relación a la inclusión y cohesión social. Así mismo se hacen más visibles las necesidades y formas de expresión de la gente más invisible de nuestro barrio: la gente mayor.

Using the course of a river, symbol of a lifetime, from its birth to its death where it meets the ocean, we wanted to consider the fears, illusions, searches, questions and joys that we experience as we sail along the calm, generous but at the same time turbulent waters of the rivers of our lives.
And we make this journey with thoughts of our friend Pepa in our heads and our hearts. We have watched her reach, with incomparable dignity, the delta of her life; the point where it's no longer a river, but will always be water.

Some of our neighbours have been dancing regularly in our auditorium for four years now. They are Aurora, Núria, Pilar Bayod, Teresa, Pepita, Mª Carme, Carmen, Pilar Bajo, Emília, Enrique, Jonatan, Maria Isabel, María, Loli and Margarita; 13 women and 2 men aged between 65 and 92, who live in Barcelona´s Casc Antic neighbourhood.
The Antic Teatre's community project with his neighbourhood consists of dance and movement workshops for older people and a series of public performances over the year. This provides access to the language and artistic expression of dance with the accompanying benefits that this has in terms of social inclusion and cohesion. At the same time, we create awareness of the needs and methods of expression of the least visible members of our community – the elderly.

Pop-stars, corn-flakes, sex-porn

En els darrers anys s’ha desplegat una plèiade d’ídols femenins en el pop. Un nou mite d’una noia que afirma la seva feminitat amb vehemència i controla amb fermesa la seva vida personal i la seva carrera. Acceptem a la Madonna com a activista de la causa feminista? O només a la Lady Gaga perquè és una mica rareta, (queer)? Com ens hem de manejar en aquesta nova mitologia pop? Ens hem d’alarmar per una suposada sexualització de la infància o una infantilització de la sexualitat?

Liminal Gr
És un espai de reflexió oberta sobre mites i automatismes de la vida contemporània que compta amb uns sistema de reflexió oberta online i una presentació a l'Antic Teatre.
Liminal Gr permet aproximacions des de disciplines diverses (teatre, dansa, arts visuals, disseny, artesania, música, antropologia, literatura, estudis culturals, semiòtica, periodisme, publicitat...). Ens interessa, sobretot, analitzar la ritualitat de les nostres creences, com naturalitzem les nostres conviccions (treballar, enamorar-se, vestir-se bé, fer esport, menjar sà, anar de vacances,...) és a dir, ens interessa reflexionar fins a quin punt pensem que el que fem és natural.

Pop-stars, corn-flakes, sex-porn

En los últimos años se ha desplegado una pléyade de ídolos femeninos en el pop. Un nuevo mito de una chica que afirma su feminidad con vehemencia y controla con firmeza su vida personal y su carrera. ¿Aceptamos a Madonna como un activista de la causa feminista? ¿O solo a Lady Gaga porque es un poco rarita, (queer)? ¿Cómo nos tenemos que manejar en esta nueva mitología pop? ¿Nos tenemos que alarmar por una supuesta sexualización de la infancia o una infantilización de la sexualidad?



Liminal Gr
Es un espacio de reflexión abierta sobre mitos y automatismos de la vida contemporánea que cuenta con un sistema de reflexión abierta online y una presentación en el Antic Teatre.
Liminal permite aproximaciones desde disciplinas diversas (teatro, danza, artes visuales, diseño, artesanía, música, antropología, literatura, estudios culturales, semiótica, periodismo, publicidad...). Nos interesa sobre todo analizar la ritualidad de nuestras creencias, como naturalizamos nuestras convicciones (trabajar, enamorarse, vestirse bien, hacer deporte, comer sano, ir de vacaciones ...) es decir, nos interesa reflexionar hasta qué punto pensamos que lo que hacemos es lo natural.

Pop stars, corn flakes, sex porn

Over the past few years we have seen a plethora of new female pop idols emerge. A new myth about the girl who asserts her femininity with conviction and has firm control over her personal life and career. Can we accept Madonna as an activist for the feminist cause? Or just Lady Gaga because she’s a bit freaky (queer)? How should we behave inside this new pop mythology? Should we be alarmed at the supposed sexualisation of childhood or the infantilisation of sexuality?

Liminal Gr
Is an open space for reflecting on the myths and automations of contemporary life.
Liminal uses a variety of disciplines in its approach: theatre, dance, visual arts, design, crafts, music, anthropology, literature, cultural studies, semiotics, journalism, publicity… We are mainly interested in analysing the ritual aspects of our beliefs, how we normalise our convictions (working, falling in love, dressing well, engaging in sports, eating healthily, going on holiday…) That is, we are interested in looking at the extent to which we believe that what we do is natural.

Carles López aka Carlazz

Músic, productor & DJ nascut a Barcelona, ha actuat en més de 40 països, en tot tipus d'esdeveniments, clubs i festivals entre ells: Sónar-(Barcelona, New York), Sziget Festival-(Budapest), Ars Electronica-(Linz), Microwave Festival-(Hong Kong), Big Day Out-(Sydney),Red Bull Academy-(Oporto), Ushuaia Beach Club-(Eivissa) o en els Mtv Awards / EMA Europe 2011-(Belfast).Ha compost música per Alejandro González Iñarritu (Babel, Amores Perros), Sol Picó Cia de Dansa, Marcel.li Antúnez o Sergi Faustino.

Forma part de Reactable Systems col·laborant en el desenvolupament de Reactable i essent el músic principal i l'encarregat de mostrar l'instrument per tot el món. Carles també ha ajudat a crear Samplr, un instrument musical trencador per a iPad, aconsellant durant el desenvolupament i la producció dels sons demo i de la música.

www.mixcloud.com/carles-lopez →

twitter.com/djcarlazz →

Baromix

Artista resident a Berlín. Les nombroses influències que ha assimilat es reflecteixen en els seus variats sets de Dj, que inclouen disco, downtempo, lounge, funky electro, re-edicions i italo-disco. Amb Marek Barath va formar Duplikat Records el 2003.

Un any més tard va obrir una botiga de discs, Piatto Forte, que es va convertir en una espècie de caldera, per a músics locals i recentment arribats a Berlín, oferint concerts en directe dins del local i creant una plataforma per a artistes amb l'objectiu d'estendre les xarxes i promoure i millorar la música experimental i underground. No va ser casualitat que s'involucrés en el teatre barceloní Antic Teatre, amb qui ha organitzat del 2007 al 2013, un festival que uneix les dues ciutats, més conegut com a B2B.

www.piattoforte.org/ →

Spy DJ

Spy és una artista que lluita per situar el moviment de l'electro a Barcelona en una bona posició des del 2001. Des de llavors ell no ha parat de treballar en la seva passió. Tocant en molts clubs, organitzant les seves pròpies festes i fent música amb el pseudònim de The Bandit. El seu col.lectiu, Electroclub, s'ha convertit en segell discogràfic aquest 2014.

En la seva actuació al Festival Krake – Berlín (dins del programa B2B, intercanvi entre artistes de música electrònica de Berlín i Barcelona, organitzat per l'Antic Teatre) va deixar clar que les seves sessions tenen altes dosis d'adrenalina i energia. Tant el públic com els organitzadors de l'esdeveniment van quedar més que satisfets amb el seu set carregat d'electro i breaks amb pinzellades techno.

www.facebook.com/SpyTheBandit →

soundcloud.com/thebandit808 →

www.mixcloud.com/Spydj →

electroclubrecords.bandcamp.com →

www.youtube.com/watch?v=kecHl7EZEMU →

Alba G. Corral

Artista i tecnòloga creativa. Amb formació en enginyeria informàtica, Corral ha estat creant art utilitzant el software durant la seva última dècada. La seva pràctica s’estén a través de les arts en viu, el vídeo, els mitjans digitals i la instal·lació. A través de diferents pràctiques artístiques explora narratives abstractes.

El seu nom s'ha donat a conèixer mitjançant les seves actuacions audiovisuals on integra la codificació i l’elaboració, en col·laboració amb músics a temps real.

www.facebook.com/SpyTheBandit →

soundcloud.com/thebandit808 →

www.mixcloud.com/Spydj →

electroclubrecords.bandcamp.com →

www.youtube.com/watch?v=kecHl7EZEMU →

Mademoiselle Oui Oui

Mademoiselle Oui Oui o Melanie Wifi és l'alter ego de Carolina Cabrerizo, una artista visual que es nodreix de diverses disciplines per generar el seu treball (vídeo, collage, manipulació de diapositives, art sonor, intervencions, found footage, performance).
Les seves videocreacions son una deriva visual d'atmosferes i paisatges suggerents que ens apropen a un món oníric i caòtic, ple d'irracionalitat poètica.

Sota el nom de Mademoiselle Oui Oui o de Melanie Wifi ha col.laborat amb diversos artistes plàstics, músics, Djs i companyies de teatre i dansa, ja sigui realitzant visuals en directe o elaborant treballs de videoart. Actualment està col.laborant en la realització dels vídeos del projecte filosòfic “microvídeos” de El Pressentiment, treballant en la investigació i desenvolupament del projecte audiovisual Hypnagogia al costat del músic Carles López, creant els visuals de la “Baboo Experience” d'Imaginart, elaborant noves videocreacions pels directes de la cantant Miss Q, i participant com a Vj a diferents sales de Barcelona.

melaniewifi.tumblr.com →