logo Antic Teatre

[ MAPA ]   [ anticteatre@anticteatre.com ]   [ REFORMA_Antic]   [ VIDEO CANAL]   [ FOTOS ]

[Descomptes]   [Fitxa tècnica]   [Projecte Artístic Comunitari]   [ Antic Horror Picture Show ]   [Blog Teatron]   [Archive_Memòries]



PROGRAMA /// MAIG /// MAYO /// MAY →

CICLES /// CICLOS /// SERIES →

QUI SOM /// QUIENES SOMOS /// ABOUT US /// QUI SOMMES-NOUS →

ANTIC TEATRE INTERNATIONAL →

ANTIC VIDEO CANAL →

★ 21, 22, 24 i 28 Abril al 1 de Maig 21, 22, 24 y 28 Abril al 1 de Mayo 21st, 22nd, 24th & 28th April to 1st May ★


MARÍA STOYANOVA


"The Last Show"


ESTRENA

durada / duración / running time: 60 min

Noves dramatúrgies
Nuevas dramaturgias
New Drama

HORARIS / HORARIOS / SCHEDULES
21 DJOUS / JUEVES / THURSDAY: 21'00
22 DIVENDRES / VIERNES / FRIDAY: 21'00
24 DIUMENGE / DOMINGO / SUNDAY: 20'00

28 DJOUS / JUEVES / THURSDAY: 21'00
29 DIVENDRES / VIERNES / FRIDAY: 21'00
30 DISSABTE / SABADO / SATURDAY: 21'00
01 DIUMENGE / DOMINGO / SUNDAY: 20'00


ENTRADES/ ENTRADAS /TICKETS
COMPRAR/ BUY HERE →
10 euros ONLINE
12 euros TAQUILLA / BOX OFFICE






Creació, direcció i interpretació: Maria Stoyanova
Col·laboració artística: Eva Isolde Balzer i Manickam Yogaswaran
Disseny d'il·luminació i disseny gràfic: Toni Alonso
Material audiovisual: East Side Connection

Amb el suport de:
Antic Teatre Bcn, La Cháchara Espai d'art i idees i Atelier Escènic Stoyanova

www.mariastoyanova.com

[+] llegir més /// leer más /// read more /// en lire plus →

The last show reflexiona al respecte de la crisi de la Humanitat del segle XXI, de la perdua dels seus valors, del ensorrament de les ideologies, principis, conviccions, creences i estructures de les parts visibles i invisibles de les nostre crisis personals i col.lectives.

The last show es una performance de llarga durada ( 12 hores non stop) que culmina en un espectacle de 60 minuts en el que hi participan 11 interprets escènics convidats, amb els que l’artista ha treballat préviament.

El format de l’espectacle permet a la creadora respondre artisticament a una questió clau ¿ Que faria si aquest fos el meu darrer show? Cadascuna de les decisions que s’han pres al llarg del proces creatiu: que el projecte finalment sigui de llarga durada; les accions que realitzará l’artista en el decurs de 12 hores; el que hi hagi convidat a 11 artistes per participar.hi; i que aquesta performance es desenvolupi dins de un teatre, es deurien llegir com a respostes a aquesta pregunta.

The last show les experiencies personals son el punt de partida per conectar amb l’universal, treballant des el mes intim al public, des l’individual al comunitari, des l’invisible al visible, des la realitat a la ficció. Manifesta el desig de crear bellesa tot i les circunstancies tant terribles i les carencies d’humanitat que ens envolten tan a la nostra societat com al mon i els temps que ens han tocat viure.

L’estructura de la performance es la següent:

De 10’00h a 21’00h (Diumenges de 9’00h a 20’00h):
Maria Stoyanova crea una instal.lació humana a partir de l’ejecució de 11 accions repartides al llarg de 11hores ( una acció per hora). Durant les 11hores no podrá entrar public a la sala. Es podrá seguir l’experiencia per internet (via streaming).

De 21’00h a 22’00h (Diumenges de 20’00h a 21’00h):
A les 21’00h s’obren les portes de la sala al public. Aquesta será la darrera hora de la performance y comptará amb la participación de 11 intérprets escènics convidats.

Maria Stoyanova (Sofia, 1974)
És artista resident de Antic Teatre. Des de l'any 2012 es dedica professionalment a les arts escèniques combinant les seves facetes d'actriu, performer, creadora escènica, docent i directora. Crea experimenta i investiga dins dels nous llenguatges i la creació contemporània i desenvolupa la seva pròpia línia de treball. L'artista treballa com a creadora en solitari ("Gitana a Barcelona", "Madama (s) Butterfly (s)", "Sade was myself", "Paisatges de Txèkhov", etc.) i en col·laboració amb artistes i companyies nacionals i internacionals (Cantabile2 - Dinamarca, Eva Isolde Balzer - Berlin, Jillian Greenhalgh - País de Gal·les, Peter Gadish - Bcn, Karel Mena - Bcn, etc.).

The last show reflexiona sobre la crisis de la Humanidad del siglo XXI, sobre la pérdida de sus valores, sobre el derrumbamiento de ideologías, principios, convicciones, creencias y estructuras, sobre las partes visibles e invisibles de nuestras crisis personales y colectivas.

The last show es una performance de larga duración (12 horas non-stop) que culmina en un espectáculo de 60 min en el cual participan 11 intérpretes escénicos invitados con los cuales la artista ha trabajado previamente.

El formato del espectáculo permite a la creadora responder artísticamente a una pregunta clave: ¿Qué haría si este fuese mi último show? Cada una de las decisiones que se han ido tomando a lo largo del proceso de creación: que el proyecto finalmente sea de larga duración; las acciones que realizará la artista a lo largo de las 12 horas; el que haya invitado a 11 artistas a participar; y que esta performance se realice dentro de un teatro, se deberían leer como respuestas a esta pregunta.

The last show parte de experiencias personales para conectar con lo universal, trabajando desde lo pequeño a lo grande, desde lo interior a lo exterior, desde lo íntimo a lo público, desde lo individual a lo comunitario, desde lo visible a lo invisible, desde la realidad a la ficción. Manifiesta el deseo de crear Belleza a pesar de las circunstancias tan terribles y carentes de Humanidad que nos rodean tanto en nuestra sociedad como en el mundo y la época que nos ha tocado vivir.

La estructura de la performance es la siguiente:

De 10:00h a 21:00h (domingos: de 09:00h a 20:00h): María Stoyanova crea una instalación humana a partir de la ejecución de 11 acciones repartidas durante 11 horas (una acción por hora). Durante las 11 horas no podrá entrar público en la sala. Se podrá seguir la experiencia por internet (vía streaming).

De 21:00h a 22:00h (domingos de 20:00h a 21:00h):
A las 21:00h se abren las puertas de la sala al público. Esta será la última hora de la performance y contará con la participación de 11 intérpretes escénicos invitados.

María Stoyanova (Sofía, 1974)
Es artista residente de Antic Teatre. Desde el año 2012 se dedica profesionalmente a las artes escénicas combinando sus facetas de actriz, performer, creadora escénica, docente y directora. Crea, experimenta e investiga dentro de los nuevos lenguajes y la creación contemporánea y desarrolla su propia línea de trabajo. La artista trabaja como creadora en solitario (“Gitana en Barcelona”, “Madama(s) Butterfly(s)”, “Sade was myself”, “Paisajes de Chéjov”, etc.) y en colaboración con artistas y compañías nacionales e internacionales (Cantabile2 – Dinamarca, Eva Isolde Balzer – Berlin, Jillian Greenhalgh – País de Gales, Peter Gadish – Bcn, Karel Mena – Bcn, etc.).

The Last Show considers the crisis experienced by Humanity in the 21st Century: the loss of values; the falling apart of ideologies, principles, convictions, beliefs and structures; the visible and invisible aspects of our individual and collective crises.

The Last Show is a long performance (12 hours non-stop), ending in a 60 minute show with the participation of 11 guest performers with whom Maria Stoyanova has been working previously.

The format of this performance gives Maria Stoyanova the opportunity to respond as an artist to the question: What would I do if this were my last show? Each of the decisions that has been taken throughout the creation process: opting for such a long performance; the artist's specific actions over 12 continuous hours; inviting 11 other artists to take part and showing the piece inside a theatre should all be read as replies.

The Last Show draws its inspiration from personal experience to connect with the universal, working from small to large-scale, from the inside to the outside, from what is individual to what is collective, from the visible to the invisible, from reality to fiction. It expresses the desire to create Beauty despite the horror of the circumstances, so lacking in Humanity, that surround us, as much in our society as in the world and era into which we have been born.

The performance will be structured as follows:

From 10am to 9pm (Sundays: from 9am to 8pm):
Maria Stoyanova will create a human installation based on 11 actions taking place over 11 hours (one per hour). During this period the audience will not be allowed in the auditorium, but can follow the performance online via streaming.

From 9 to 10pm (Sundays from 8pm to 9pm):
At 9pm the doors will open to the audience. This is the culmination of the performance and for this final hour Maria Stoyanova will be joined by 11 other performance artists.

Maria Stoyanova (Sofia, 1974)
Is a resident artist in Antic Teatre. She has worked in performing arts since 2012, combining her various skills as actress, performer, stage creator, teacher and director. She creates experiences and research into new languages and contemporary creation as well as developing her own line of work. She has produced work on her own: ("Gypsy in Barcelona", "Madama (s) Butterfly (s)", "Sade was myself", "Landscapes of Chekhov", etc.) and in collaboration with national and international artists and companies: (Cantabile2 - Denmark, Eva Balzer Isolde - Berlin, Jillian Greenhalgh - Wales, Peter Gadish - Bcn, Karel Mena - Bcn, etc.).


★ 2 Maig  2 Mayo 2nd May★


FLUXCLUB



Projecció + col·loqui
Proyección + coloquio
Screening & discussion


HORARIS
DILLUNS: 21:00
gratuit

HORARIOS
LUNES: 21:00
gratuito

SCHEDULES
MONDAY: 21:00
free

HORAIRES
LUNDI: 21:00
gratuit






Organitzat per HABITUAL VIDEO TEAM

fluxfestival.org

www.habitualvideoteam.org

 

 

[+] llegir més /// leer más /// read more /// en lire plus →

Setena temporada de FLUX CLUB, un club de vídeo amb una periodicitat quinzenal que pretén reflectir la vitalitat del vídeo de creació de la nostra ciutat. Es tracta d’una extensió del Festival de vídeo d’autor FLUX, amb sessions obertes a tot el que està passant en el camp del vídeo a Barcelona, que complementen el festival des del punt de vista dels seus continguts i que estenen el seu període d’acció més enllà dels dies estrictament dedicats al festival. FLUX CLUB acull tot tipus de sessions amb projeccions, videoperformances i col·loquis que ofereixen al públic la possibilitat del contacte directe amb els videocreadors. Poden ser sessions monogràfiques d'autors reconeguts, temàtiques, dedicades a gèneres com la videodansa i la videopoesia, o col·lectives dedicades a autors emergents. FLUX CLUB és un espai de difusió del vídeo de creació a la ciutat de Barcelona.

Habitual Video Team és una associació sense ànim de lucre que té com a objectius principals la promoció de tot tipus d’activitats relacionades amb les arts audiovisuals i concretament amb la videocreació: www.habitualvideoteam.org.
Una branca de les seves activitats és l'organització de festivals, cicles i mostres de vídeo, com el festival de vídeo d’autor FLUX: www.fluxfestival.org, i el festival INFLUX [vídeo a escena] dedicat a les arts escèniques audiovisuals: www.influxfestival.org.
Una altra branca fonamental de la seva feina és la documentació videogràfica (gravació i edició) d’esdeveniments culturals generalment de petit format com concerts, poesia, performances o espectacles teatrals. A partir del 2012, posa en marxa el projecte SUMMA, amb la finalitat de convertir aquest patrimoni audiovisual de més de 1.000 gravacions en un arxiu videogràfic on line d'accés públic: www.summa-hvt.org.

Séptima temporada de FLUX CLUB, un club de vídeo con una periodicidad quincenal que pretende reflejar la vitalidad del vídeo de creación de nuestra ciudad. Se trata de una extensión del Festival de vídeo de autor FLUX, con sesiones abiertas a todo lo que está pasando en el campo del vídeo en Barcelona, que complementan el festival desde el punto de vista de sus contenidos y que extienden su período de acción más allá de los días estrictamente dedicados al festival. FLUX CLUB acoge todo tipo de sesiones: proyecciones, videoperformances y coloquios que ofrecen al público la posibilidad del contacto directo con los videocreadores. Pueden ser tanto sesiones monográficas de autores reconocidos, como temáticas colectivas dedicadas a autores emergentes, a la presentación de trabajos de estudiantes, o centradas en la videopoesía o la videodanza. FLUX CLUB es un espacio de difusión del vídeo de creación en la ciudad de Barcelona.

Habitual Video Team es una asociación sin ánimo de lucro que tiene como objetivos principales la promoción de todo tipo de actividades relacionadas con las artes audiovisuales y concretamente con la videocreación: www.habitualvideoteam.org.
Una rama de sus actividades es la organización de festivales, ciclos y muestras de vídeo, como el festival de vídeo de autor FLUX: www.fluxfestival.org, y el festival INFLUX [vídeo a escena], dedicado a las artes escénicas audiovisuales: www.influxfestival.org.
Otra rama fundamental de su trabajo es la documentación videográfica (grabación y edición) de eventos culturales generalmente de pequeño formato como conciertos, poesía, performances o espectáculos teatrales. A partir de 2012, pone en marcha el proyecto SUMMA, con el fin de convertir este patrimonio audiovisual de más de 1.000 grabaciones en un archivo videográfico on line de acceso público: www.summa-hvt.org.

The seventh season of FLUX CLUB is here: a fortnightly video club that reflects the vitality of video creation in our city. It’s an extension of the FLUX Video Auteur Festival, with sessions open to everything currently going on in the field of video in Barcelona, complementing the festival from the point of view of its content and extending its sphere of influence beyond the few days programmed for the festival itself. FLUX CLUB includes all kinds of sessions: screenings, video performances and debates offering direct contact between the audience and the filmmakers. These sessions focus on a range of subjects, from monographic by well-known directors to specific themes, from groups of up-and-coming authors to students; they may cover video poetry or video dance. FLUX CLUB is a space for the dissemination of video creation in the city of Barcelona.

Habitual Video Team is a non-profit association whose main objectives are to promote activities related to visual arts and specifically video art: www.habitualvideoteam.org.
A fundamental area of their work is the organization of festivals, cycles and video shows, such as the FLUX Video Auteur Festival: www.fluxfestival.org, and INFLUX festival [video on stage], dedicated to audiovisual performing arts: www.influxfestival.org. Another branch of Habitual Video Team’s activities is video documentation (recording and editing) of mainly small format cultural events such as concerts, poetry, performances or theatre shows. It has a video archive of over 1.000 recordings. In 2012 they launched the SUMMA project with the aim of converting this audiovisual heritage into a non-profit online video archive: www.summa-hvt.org.


★ 3-9 Maig 3-9 Mayo 3rd - 9th May ★


COLECTIVO N-340


"Carretera N-340"

durada / duración / running time: 105 min

noves dramatúrgies
nuevas dramaturgias
new drama


HORARIS / HORARIOS / SCHEDULES

3 DIMARTS / MARTES / TUESDAY:
16'00. Con interpretación de signos
18'30. Con libreto
21'00. Con Narración descriptiva

4 DIMECRES / MIERCOLES / WEDNESDAY:
16:00. Con libreto en catalán.
18:30. Con interpretación de signos
21:00. Con Narración descriptiva

5 DIJOUS / JUEVES / THURSDAY:
16:00. Con Narración descriptiva
18:30. Con libreto
21:00. Con interpretación de signos

6 DIVENDRES / VIERNES / FRIDAY:
12:30. Con Narración descriptiva
16:00. Con libreto
18:30. Con Narración descriptiva
21:00. Con interpretación de signos

7 DISSABTE / SABADO / SATURDAY:
12:30. Con Narración descriptiva
16:00. Con Narración descriptiva
18:30. Con interpretación de signos
21:00. Con libreto en catalán

8 DIUMENGE / DOMINGO / SUNDAY:
Sesión Vermut (Incluye una tapa)
12'30 Con interpretación de signos

16:00. Con Narración descriptiva
18:30. Con Narración descriptiva
20:30. Con libreto

9 DILLUNS LUNES MONDAY:
16:00. Con libreto
18:30. Con interpretación de signos
21:00. Con Narración descriptiva


ENTRADES/ ENTRADAS /TICKETS

COMPRAR/ BUY HERE →
10 euros ONLINE
12 euros TAQUILLA / BOX OFFICE

8 euros Grupos de mínimo 10 personas

DIMECRES / MIÉRCOLES / WEDNESDAY:
2x1 si véns amb algú que mai ha anat al teatre.
Li mirarem fixament als ulls per comprovar-ho.

2x1 si vienes con alguien que nunca ha ido al teatro.
Le miraremos fijamente a los ojos para comprobarlo.

2x1 if you come with someone who has never been to the theater. We'll stare down into the eyes to check.









Creación: Colectivo N-340 (Itxaso Corral, Óscar Bueno, Diana Delgado-Ureña y David Mallols)
Intérpretes: Itxaso Corral, Óscar Bueno y David Mallols
Organismo escénico: Colectivo N-340 / Diseño de iluminación: Carlos Marquerie
Técnico en gira: Roberto Baldinelli
Asesoría técnica: Oscar Villar
Interprete de Signos: Albert Llaurens
Narradora descriptiva: Chari Muñoz
Pensar el libreto: Roger Adam y Colectivo N-340
Traductores: Lali Alvarez, Blanca Garcia, Roger Muntés, Ganecha Gil, Joan Yago

Cia resident a El Graner, centre de creació

Una producció de l'Antic Teatre

Amb el suport del Departament de Cultura

Gracias a:
Enrique, Marisa, Ana, Javier de la sala la Quemá, la Banda Morisca, Colectivo Arriero, Jorge, Martín de la Térmica, Louise, Ana, Pepa, Pedro, Zambo, Abraham, Centro Negra, el río Segura, Fátima, Diana, Pau, Lupe, Nieves, Maite, Tasca Eulalia, Empar, José Luis, Portillo, Lina, a la gente que nos recibió a nuestra llegada el 31 de Julio en el Antic Teatre, Getse, Paulina, Marta, Carlos, Roberto, Lali, Roger, Blanca, Joan, Chari, Albert, Roger, Marta, Manel, Jaime, Oscar, Sergi, Mario, Itxaso, Óscar, Diana, David y si ahora mismo piensas “a mi también me tienen que dar las gracias”, efectivamente, ¡te damos las gracias!

www.sincroniasalioli.com

Carretera N-340. La gira catalana. Gira. Girar. Viaje. Excursión. Por distintos lugares. Volver al punto de partida. Y nunca será el mismo punto de partida. Cada vez que vuelves ya no vuelves. Cada instante es como volver a empezar. Girar dando vueltas sobre un eje o en torno a un punto o desviarse o cambiar con respecto a la dirección inicial. Dar la vuelta. Dar vueltas. Darte la vuelta. Centrífuga. Gira centrífuga. Alejándonos del centro. Salir disparada. Cosmos de elementos en suspensión. En suspensión. En erupción. En calma chicha. En movimiento. En silencio. En el mar. En la memoria. En catalán. Catalán. Relativo a los catalanes. Lengua catalana. Lenguas y lenguajes. Sistemas de comunicación propios de una comunidad humana. Comunidades. Estar con el otro. Viajar con lo otro. Encontrarse con las otras. Contigo. Centrífugas. Centrípetas. Humanas, o no tanto. Paranormales. Profundamente paranormales. Desocupadas. Desocuparse para dejar hueco. Vaciar. Vagar.

1. Durante el mes de julio del año 2015 recorrimos la Carretera N-340 desde su kilometro cero en Puerto Real, Cadiz, hasta el 1.248 en la plaza de España de Barcelona. Atravesamos las tierras mediterráneas pasándonos por el cuerpo el territorio, las memorias, las historias, los paisajes,…

2. Desde agosto del año 2.015 hasta abril del año 2.016 hemos estado haciendo muchas cosas, entre ellas, una pieza escénica a partir de los materiales recogidos en ese viaje y de muchos más elementos y sincronías que se nos han ido apareciendo.

3. El 3 de Mayo del año 2016 comenzará la Gira Catalana de Carretera N-340 en el Antic Teatre. Presentaremos la pieza escénica Carretera N-340 durante 7 días, durante 23 funciones. Giraremos y giraremos y giraremos sobre nuestro eje en un nuevo intento de disolver o al menos suavizar los contornos. Será una gira catalana, en *varios catalanes, en una sola ciudad, en un solo teatro. *Varios catalanes: cada día en una de las funciones nos acompañará un interprete de lengua de signos en catalán, en otra una narradora descriptiva para ciegos en catalán, y en otra un libreto con los textos de la obra traducidos desde diferentes puntos de vista.

4. El 8 de mayo del año 2.016 acabará oficialmente esta Gira Catalana de Carretera N-340. Pero ya sabemos que eso es imposible porque los movimientos, las vibraciones, los aires respirados e intercambiados por todos los que pasemos por el Antic Teatre durante esos días continuarán circulando incontrolablemente, hasta no se sabe cuando.

[+] llegir més /// leer más /// read more /// en lire plus →

Carretera N-340 porta a escena geografies íntimes y polítiques. Durant el passat mes de Juliol vam recórrer la carretera N-340 que comença a Puerto Real, Cadiz i acaba a la Plaça Espanya de Barcelona. Compartim l’experiència de recórrer 1.248 km de costa entre Cádiz i Barcelona portant en les maletes preguntes sobre la nostra identitat individual i col.lectiva, sobre les nostres formes d´estar juntes.
Ens apropiem de la memòria i del territori. Convoquem cos i llenguatge per travessar geografies suposadament conegudes. Res del que era roman. Morim, ressuscitem, som aquí. Invoquem la presència. El lloc de l´acció és “estar amb”.

Col·lectiu N-340 som un equip de recerca en arts. Entenem la pràctica artística, el pensament i la producció com a elements interrelacionats al mateix nivell. La creació artística final serà llavors un ecosistema que integri totes aquestes decisions de les quals deriven una implicació i una ètica determinades. L'equip de treball de Carretera N-340 es configura amb l'objectiu de generar un procés de recerca escènica en el qual cadascun segueixi desenvolupant la seva pròpia trajectòria artística individual, al mateix temps que es crea un espai de trobada i treball col·lectiu. Conèixer, explicar i crear espais de comunicació amb l'altre, d'intercanvi d'eines de recerca i creació artístiques i de reflexió sobre el col·lectiu i les maneres de fer i estar junts. Generar trobades amb el públic on tot aquest coneixement es posi en circulació. El fet escènic com a trobada. Trobar-nos, mirar-nos. Qui sap si fins i tot, veure’ns.

Carretera N-340 trae a escena geografías íntimas y políticas. Durante el pasado mes de Julio recorrimos la carretera N-340 que comienza en Puerto Real Cádiz y termina en la Plaza España de Barcelona. Compartimos la experiencia de recorrer 1.248 km de costa entre Cádiz y Barcelona llevando en las maletas preguntas sobre nuestra identidad individual y colectiva, sobre nuestras formas de estar juntas.
Nos apropiamos de la memoria y del territorio. Convocamos cuerpo y lenguaje para atravesar geografías supuestamente conocidas. Nada de lo que era permanece. Morimos, resucitamos, estamos aquí. Invocamos la presencia. El lugar de la acción es estar con.

Colectivo N-340 somos un equipo de investigación en artes. Entendemos la práctica artística, el pensamiento y la producción como elementos interrelacionados al mismo nivel. La creación artística final será entonces un ecosistema que integre todas esas decisiones de las que derivan una implicación y una ética determinadas. El equipo de trabajo de Carretera N-340 se configura con el objetivo de generar un proceso de investigación escénica en el que cada uno siga desarrollando su propia trayectoria artística individual, al mismo tiempo que se crea un espacio de encuentro y trabajo colectivo. Conocer, contar y crear espacios de comunicación con el otro, de intercambio de herramientas de investigación y creación artísticas y de reflexión sobre lo colectivo y las maneras de hacer y estar juntos. Generar encuentros con el público donde todo este conocimiento se ponga en circulación. El hecho escénico como encuentro. Encontrarnos, mirarnos. Quien sabe si incluso, vernos.

Carretera N-340 brings on stage intimate and political geographies. Throughout the last July we drove across N-340 that sets out in Puerto Real Cadiz and ends at Plaza España Barcelona. We shared the experience of of travelling the 1248km between Cadiz and Barcelona, carrying in our suitcases questions about our individual and collective identities, questions about our ways of living together.
We make the memories and the territory our own. We bring together body and language to traverse supposedly well-known landscapes. Nothing of what was exists. We die; we are re-born; we are here. We invoke the presence. For us, the place of action is “being with”.

Colectivo N-340 are a artistic research group. We see the artistic practice, its thinking and production as elements interrelated at the same level. The final artistic creation will be then an ecosystem that integrates all theses decisions that derive a certain involvement and ethics. The team of N340 is set up with the aim of generating a stage research process in which each one continue to develop their own artistic career, while a meeting and collective work is created.Know ,tell, create, spaces of communication with others, sharing research tools and artistic creation and reflection on the collective and ways of doing and being together. Generate meetings with the audience where all this knowledge is set out. The stage fact as a meeting point. Coming across, looking at each other. Who knows maybe even, seeing each other.


★ DIMARTS 10, 17, 24 i 31 Maig★
★ MARTES 10, 17, 24 y 31 Mayo ★
★ TUESDAYS 10th, 17th, 24rd & 31st May ★


LOS SANTOS


"Los Santos"

durada / duración / running time: 60 min

// Teatre d'objectes, circ minimal, humor absurd i velles tendències
// Teatro de objetos, circo minimal, humor absurdo y viejas tendencias
// Object theatre, minimal circus, absurd humour and old trends

HORARIS / HORARIOS / SCHEDULES
DIMARTS / MARTES / TUESDAYS
10, 17, 24 & 31: 21'00


ENTRADES/ ENTRADAS /TICKETS
COMPRAR/ BUY HERE →
10 euros ONLINE
12 euros TAQUILLA / BOX OFFICE








Creador/intèrpret: Eleazar Fanjul
Creador/ intèrpret: Claudio Inferno
Direcció: Karl Stets

invocandoalossantos.blogspot.com.es

[+] llegir més /// leer más /// read more /// en lire plus →

A una ciutat on abundan les vivendes buides, dos homes habitan una casa que abans pertanyia a una vella dama, rodejats de luxe antic i l’olor a l’humitat. Vells i gastats, es troben a un espiritisme constant d’objectes, vinculat als fantasmes que habiten dins de les coses.

Los Santos va néixer a l’any 2011 a Barcelona de la trobada i amistat entre en Claudio Inferno y en Eleazar Fanjul.
Una producció circense i teatral en la qual a partir dels objectes, les característiques i les diferents relacions entre els personatges, desenvolupem un llenguatge totalment gestual, còmic, particular i propi.

En una ciudad donde abundan viviendas vacías, dos hombres habitan una casa que solía pertenecer a una vieja dama, rodeados del lujo de antaño y olor de humedad. Añejos y gastados. En un constante espiritismo de objetos, vinculado a los fantasmas que habitan las cosas.

Los santos nacemos en el año 2011 en Barcelona, del encuentro y amistad entre Claudio Inferno y Eleazar Fanjul. Una producción circense y teatral, en la que a partir de objetos, características y las diferentes relaciones entre los personajes desarrollamos un lenguaje totalmente gestual, cómico, particular y propio.

In a city full of empty houses, two men live in a house that used to belong to an old lady, surrounded by ancient luxury and the smell of damp. Aging and worn, in a spiritual world of objects, linked to the ghosts that live inside things.

Los Santos emerged in Barcelona in 2011 from the encounter and resulting friendship between Claudio Inferno and Eleazar Fanjul.
This is a theatrical/circus production in which objects, traits and the various relationships between the characters lead to the creation of a comic, personal and unique language of gestures.


★ 11 Maig 11 Mayo 11th May ★


EDUARDO GIÓN /
ANTIC TEATRE



"El desplume"

durada / duración / running time: 90 min

Cabaret


HORARIS / HORARIOS / SCHEDULES
11 DIMECRES / MIERCOLES / WEDNESDAY: 21:00


ENTRADES/ ENTRADAS /TICKETS
COMPRAR/ BUY HERE →
10 euros










Mestro de ceremònies: Victor Guerrero
Mite: Gilda Love

Artistes per confirmar

Organitza: Eduardo Gión

[+] llegir més /// leer más /// read more /// en lire plus →

Antic Teatre es vestirà amb lluentons. Un cop al mes, l'Antic Teatre Cabaret proposarà un recorregut per l’autentic cabaret dels 70, pels seus locals, els seus artistes i el seu ambient canalla. Més que una obra de teatre, Antic Teatre Cabaret serà una festa, un tribut i un homenatge a tots aquells que van lluitar per donar-li color a una Barcelona gris i asfixiada.

Aquesta nova etapa del Desplume, serà un retorn al cabaret mes íntim, més a prop teu.
Antic Teatre Cabaret serà un lloc de trobada pels amants d'aquest gènere i permetrà descobrir a aquells que desconeixen el que significa una verdadera vetllada cabaretera.

Eduardo Gión
Director de cinema, teatre i documentalista.
Ha treballat com ajudant de direcció de curt-metratges i llarg-metratges en 35mm.
Ha realitzat la festa basada en el cinema underground de terror “Transilvania Club” amb el cineasta Luis Macias i els músics XSDJ.
Participa en diversos esdeveniments com 080 Barcelona, col·laborant amb fotògrafs com Miguel Villalobos per a la producció de la desfilada homenatge a Thierry Mugler. Escriu i produeix reportatges per revistes com Candy Magazine i Paraíso Magazine.

Actualment la seva nova web “Wams” junt amb el fotògraf Raúl Hidalgo on han fotografiat i entrevistat a artistes com Jonas Mekas, Bob Gruen, Daniel Riera, Greg Gorman, Bruce Labruce, Mathiue Cesar, entre d'altres.

Antic Teatre se viste de lentejuelas. Una vez al mes, Antic Teatre Cabaret propondrá un recorrido por el verdadero cabaret de los 70, por sus locales, sus artistas y su ambiente canalla. Más que una obra de teatro, será una fiesta, un tributo y un homenaje a todos aquellos que lucharon por darle color a una Barcelona gris y asfixiada.

En esta nueva etapa, El Desplume se convertira en un cabaret más intimo más cerca de ti. Antic Teatre Cabaret será un lugar de encuentro para los amantes de este género y permitirá descubrir a aquellos que lo desconocen lo que significa una verdadera velada cabaretera.

Eduardo Gión
Director de cine, teatro y documentalista.
Ha trabajado como ayudante de dirección de cortometrajes y largometrajes en 35mm.
Ha realizado la fiesta basada en el cine underground de terror “Transilvania Club” junto al cineasta Luis Macías y los músicos XSDJ.
Participa en eventos como 080 Barcelona, colaborando con fotógrafos como Miguel Villalobos para la producción del desfile homenaje a Thierry Mugler. Escribe y produce reportajes para revistas como Candy Magazine y Paraíso Magazine.
Actualmente está en preparación de un proyecto llamado “Wams” junto al fotógrafo Raúl Hidalgo donde han fotografiado y entrevistado a artistas como Jonas Mekas, Bob Gruen, Daniel Riera, Greg Gorman, Bruce Labruce, Mathiue Cesar, entre otros.

Antic Teatre dresses up in sequins! Once a month, Antic Teatre Cabaret will take us on a journey to the genuine cabaret of the 70s, visiting its venues, its artists and its rough-and-ready atmosphere. More than a performance, this will be a party, and a tribute to all those who fought to provide a touch of colour when Barcelona was grey and choking.
In this new phase, El Desplume will become more up-close and personal; Antic Teatre Cabaret will be a meeting point for all lovers of this genre and will show those who have never experienced it what a real cabaret night is all about.

Eduardo Gión
Is a director of cinema, theatre and documentaries. He has worked as director’s assistant on short and long 35mm films. Together with film director Luis Macias and musicians XSDJ, he created club night “Transilvania Club” based on underground horror cinema.
He has taken part in events such as 080 Barcelona, where he collaborated with photographers such as Miguel Villalobos on the production of a tribute catwalk for Thierry Mugler. He writes and produces articles for periodicals Candy Magazine and Paraíso Magazine.
He is currently working on a project called “Wams” together with photographer Raúl Hidalgo, for which they have photographed and interviewed such artists as Jonas Mekas, Bob Gruen, Daniel Riera, Greg Gorman, Bruce Labruce and Mathieu Cesar among others.


★ 12-15 Maig 12-15 Mayo 12th - 15th May ★


MESÈMES


"Silenci, es violenta"


ESTRENA

durada / duración / running time: 60 min

Noves músiques escèniques
Nuevas músicas escénicas
New music performances

HORARIS / HORARIOS / SCHEDULES
12 DIJOUS / JUEVES / THURSDAY: 21:00
13 DIVENDRES / VIERNES / FRIDAY: 21:00
14 DISSABTE / SABADO / SATURDAY: 21:00
15 DIUMENGE / DOMINGO / SUNDAY: 20:00


ENTRADES/ ENTRADAS /TICKETS
COMPRAR/ BUY HERE →
10 euros ONLINE
12 euros TAQUILLA / BOX OFFICE






Intèrprets: Montse Solà i Maria Viñas
Direcció escènica: Francesc Nel·lo
Dramatúrgia: Francesc Nel·lo i MesèMes
Escenografia i atrezzo: Mónica Bernuy
Vídeo i animació 3D: Maru Gallardo
Fotografia: Juana Casas
Assessora tècnica: Teresa Lanau
Col·laboracions: Líbera i altres

"Coproducció: Antic Teatre
www.montsesola.net

[+] llegir més /// leer más /// read more /// en lire plus →

La nostra veu és l’instrument que dóna espai i llum a realitats silenciades.
Què es germina en el silenci?
El silenci pot ser tensió i distensió musical
El silenci permet construir, també destruir
Amb el silenci es castiga
Agredim amb el silenci
Hi ha silenci en la vergonya i l’acceptació
El silenci com el tot i el res
Quin millor llenguatge que l’expressió musical contemporània –acústicament inquietant i que ens treu de la zona de comfort- per abordar un tema que ens incomoda.
…NO corramos un tupido velo.

MesèMes és una recepta amb ingredients de diferents orígens:
música amb compàs -o sense- pel cos i l’ànima, teatre, òpera, musical...
I un objectiu comú:
inquietud, recerca i compromís social
El nostre lema:
la curiositat supera la por

Nuestra voz es el instrumento que da espacio y luz a realidades silenciadas.
¿Qué se germina en el silencio?
El silencio puede ser tensión y distensión musical
El silencio permite construir, también destruir
Con el silencio se castiga
Agredimos con el silencio
Hay silencio en la vergüenza y la aceptación
El silencio como el todo y la nada
Qué mejor lenguaje que la expresión musical contemporánea –acústicamente inquietante y que nos saca de la zona de confort- para abordar un tema que nos incomoda.
…NO corramos un tupido velo.

MesèMes es una receta con ingredientes de diferentes orígenes:
música con compás -o sin- para el cuerpo y el alma, teatro, ópera, musical...
Y un objetivo común:
inquietud, búsqueda y compromiso social
Nuestro lema:
la curiosidad supera el miedo

Our voices are the instruments that give space and light to realities that have been silenced.
What gestates in the silence?
Silence can be musical tension and distension
Silence allows for building, but also for destroying
Silence punishes
Silence is violence
There is silence in shame and in acceptance
Silence is all and nothing
What better language than contemporary musical expression – acoustically disquieting, that takes us out of our comfort zone – to tackle an uncomfortable subject.
….let us NOT draw a veil across this.

MesèMes is a recipe with ingredients from different places:
Music with – or without – a beat for body and soul; theatre; opera; musicals…
and a common objective:
curiosity, restlessness, and social commitment.
Our motto: curiosity overcomes fear.


★ 19-22 Maig 19-22 Mayo 19th - 22nd May ★


CARMELO SALAZAR


"Cualquiera in the afternoon"


ESTRENA

durada / duración / running time: 60 min

Spectacle de dansa
Espectáculo de danza
Dance performance

HORARIS / HORARIOS / SCHEDULES
19 DIJOUS / JUEVES / THURSDAY: 21:00
20 DIVENDRES / VIERNES / FRIDAY: 21:00
21 DISSABTE / SABADO / SATURDAY: 21:00
22 DIUMENGE / DOMINGO / SUNDAY: 20:00


ENTRADES/ ENTRADAS /TICKETS
COMPRAR/ BUY HERE →
10 euros ONLINE
12 euros TAQUILLA / BOX OFFICE








Creació de Carmelo Salazar

Amb la col·laboració de La Poderosa

[+] llegir més /// leer más /// read more /// en lire plus →

Fa un temps em sentia com un escultor que va a l'estudi no a construir sinó a assajar una construcció, i vaig posar mans a l'assumpte ... En el meu intent de fer teatre sense públic ni teatre, he passat els últims quatre anys realitzant performances privades amb instruments electrònics. Actualment continuo fent-les amb l'objectiu que el meu assaig o estudi prengui entitat d'objecte (pel·lícula, discurs, fotografia ...) amb el qual pugui comercialitzar.

Aquestes pel·lícules em permeten una nova realitat creativa. S'han convertit en “El meu nou teatre III”. Numero tres perquè Joan Jonàs va anomenar això mateix que faig jo “El meu nou teatre II”. Us explico tot això com a context o lloc d'on vinc i perquè en tot aquest temps no he presentat res escènic, no he actuat. Us ho explico perquè a poc de l'estrena encara estic buscant com resoldre o plantejar “el meu nou teatre II” al teatre de sempre.

D'aquesta manera ja sabeu d'on vinc i us convido a que esbrineu amb mi cap a on vaig a l'Antic Teatre. La peça es diu “Fer-la petar II” perquè he pres el títol d'un llibre de Josep Pla, i com a referència directa dir que: "em posaré en la pell d'un indígena i seguiré les instruccions d'un déu-projector-paret"


Carmelo Salazar Coreògraf. Ballarí. Performer. Comissari. Investigador- Creador escènic. Teoric i tècnic al camp de la dansa (creativitat, metodologia i pedagogia). Creador digital. Ha escrit el llibre de poesia Me gustarán los fantasmas. –docs/lab, Asesor creatiu. Director creatiu de La Porta. Fundador de Tea-tron. Co-director del Festival LP edicions 2007, 2009, 2011. Actualment treballa al marc de la creació digital realitzant, des de tots els plans, autovisuals o movies, reals i animades.

Hace un tiempo me sentía como un escultor que va al estudio no a construir sino a ensayar una construcción, y puse manos en el asunto... En mi intento de hacer teatro sin publico ni teatro, he pasado los últimos cuatro años realizando performances privadas con instrumentos electrónicos. Actualmente continúo haciéndolas con el objetivo de que mi ensayo o estudio tome entidad de objeto (película, discurso, fotografía…) con el que pueda comercializar.


Estas películas me permiten una nueva realidad creativa. Se han convertido en “Mi nuevo teatro III”. Número tres porque Joan Jonás llamó esto mismo que hago yo “Mi nuevo teatro II”. Os cuento todo esto como contexto o lugar de donde vengo y porque en todo este tiempo no he presentado nada escénico, no he actuado. Os lo cuento porque a poco del estreno aún estoy buscando como resolver o plantear “mi nuevo teatro II” en el teatro de siempre.


De esta manera ya sabéis de donde vengo y os invito a que averigüéis conmigo hacia donde voy en el Antic Teatre. La pieza se llama “Fer-la petar II” porque he tomado el título de un libro de Josep Pla, y como referencia directa decir que: “me pondré en la piel de un indígena y seguiré las instrucciones de un dios-proyector-pared”


Carmelo Salazar Coreógrafo. Bailarín. Performer. Comisario. Investigador-creador escénico. Teórico y técnico en el campo de la danza (creatividad, metodología y pedagogía). Creador digital. Ha escrito el libro de poesía Me gustarán los fantasmas. Desarrolla la escritura y aplicación de los workshops Mover el cuerpo.-docs/labs, Asesor creativo. Director creativo de La Porta. Fundador de Tea-tron. Co-director del Festival LP ediciones 2007, 2009, 2011. Actualmente trabajo en el marco de la creación digital realizando, desde todos los planos, autovisuales o movies, reales y animadas.

Some time ago I felt like a sculptor who goes to the studio not so much to build as to try out a construction, so I got to work… In my attempts to create theatre without either audience or theatre, I've spent the last four years making private performances with electronic instruments. I'm still doing these so that my attempt or essay can take the shape of an object (film, speech or photograph) which I can then market.


These films allow me a new creative reality. They've become My New Theatre III. Number three because Joan Jonas called this very same thing I'm doing My New Theatre II. I'm telling you all this to provide a context or a background for me, and to explain why in all this time I haven't presented anything on a stage, or acted. I'm telling you this because days before the premiere I'm still looking for ways to resolve or present My New Theatre II in the kind of theatre we're used to.


So now you know where I'm coming from, I invite you all to join me at the Antic Teatre and discover where I'm going. The piece is called Fer.la petar II (Make it blow II). I've taken the title from a book by Josep Pla and as a direct reference I will say that: "I will walk in a native's footsteps and follow the instructions of a god/projector/wall".


Carmelo Salazar Choreographer. Dancer. Performer. Curator, researcher/creator in performance. Theory and technique in the field of dance (creativity, methodology and teaching). Digital creator. He has written a poetry anthology, Me gustarán los fantasmas. He develops the writing and application of the Mover el cuerpo workshops. -docs/labs. Creative consultant. Creative director of La Porta, founder of Tea-Tron, co-director of the LP Festival for 2007,2009 and 2011. Currently working in digital creation making autovisuals or movies, both real and animated, from every angle.


★ 23 Maig 23 Mayo 23rd May ★


Antic Teatre & QuimBel-do (Isabel Ollé i Quim Cabanillas)


Projecte Artístic comunitari
“Mou-te Babel”
amb els infants i adolescents
veïns del barri de St. Pere,
Sta. Caterina i la Ribera


durada / duración / running time: 30 min

Projecte Artístic comunitari
Proyecto Artístico comunitario
Community artistic project

HORARIS / HORARIOS / SCHEDULES
23 DILLUNS / LUNES / MONDAY: 19:00

Gratüit Gratuito Free






Creació i interpretació: Eva Navarro, Ludmila Bujía, Ekhiñe Otaño, Ouissal Boumahdi, Aitana Micha, Doha Antari, Cristian Otaño, Giulia Cortés, Iker Casasayas, Lucía Guzmán, Àlex Casasayas, Alèxia Escarceller Cid, Mohamed Amine Boumahdi

Direcció: Isabel Ollé i Quim Cabanillas
Produccio: Antic Teatre
Col.laboració: Casal Sdia del Convent de Sant Agustí

Amb el suport de la Fundació La Caixa i el Districte de Ciutat Vella

[+] llegir més /// leer más /// read more /// en lire plus →

Mou-te Babel vol apropar la dansa i el moviment a tots els infants i adolescents del barri, fent-los capaços d’experimentar amb el cos totes aquelles idees que sorgeixin, volent que siguin lliures d’expressió. Al mateix temps, apropar-los al teatre i que el sentin com a Casa, com un espai destinat a la creació, i amb l’ajuda de totes les persones vinculades fer que la màgia i gairebé tot el que imaginem sigui possible.

Isabel Ollé i Quim Cabanillas
Ens coneixem l’any 2010 en unes sessions de Shiatsu com a pacient i Shiatsu-Shi. Des de la primera sessió percebem un punt d’unió entre les nostres disciplines: el centre com a origen del moviment. D’altra banda, el coneixement i l’experiència de tots dos sobre el moviment, Isabel Ollé (dansa) i Quim Cabanillas (arts marcials) fa que sigui més fàcil de posar en pràctica el concepte. D’aquí prenem junts el nostre camí professional creant QuimBel-do i apropant el moviment i la dansa a persones de totes les edats i caires potenciant les vessants més creatives.
Dirigim artísticament des de l’any 2011 els projectes artístics comunitaris de l’Antic Teatre. Col.laborem amb l’Ateneu de les Arts de Viladecans i el nostre treball també ha estat produït en un projecte de col.laboració entre el Festival Al Carrer de Viladecans i la Fira Mediterrània de Manresa.

Mou-te Babel quiere acercar la danza y el movimiento a todos los niños y jóvenes del barrio, capacitándolos para experimentar con el cuerpo todas las ideas que surjan, queriendo que sean libres de expresión. Al mismo tiempo, acercarlos al teatro de manera que se encuentren en su Casa, como un espacio destinado a la creación, y con la ayuda de todas las personas vinculadas hacer que la magia y casi todo lo que se imaginen, sea posible.

Isabel Ollé y Quim Cabanillas
Nos conocimos en 2010 en unas sesiones de Shiatsu como paciente y Shiatsu-Shi. Desde la primera sesion percibimos un punto de unión entre nuestras disciplinas: el centro como origen del movimiento. Por otra parte, el conocimiento y la experiencia de los dos en el campo del movimiento: Isabel Ollé (danza) y Quim Cabanillas (artes marciales) hace que sea más fácil poner a la práctica el concepto. De aquí emprendemos juntos nuestro camino profesional creando QuimBel-do y acercando el movimiento y la danza a personas de todas las edades y características, potenciando las vertientes más creativas.
Dirijimos artísticamente desde el año 2011 los proyectos artísticos comunitarios del Antic Teatre. Colaboramos con el Ateneu de les Arts de Viladecans y nuestro trabajo también se ha producido en un proyecto de colaboración entre el Festival Al Carrer de Viladecans y la Fira Mediterrània de Manresa.

Mou-te Babel wants to bring dance and movement to children and young people of the neighbourhood, encouraging them to use their bodies to experience any ideas that arise, allowing full freedom of expression. At the same time, we want to bring them closer to the theatre, so that they feel completely at home in it as a space designed for creativity and, with the support of everyone connected to it, to make magic and practically anything they can imagine possible.

Isabel Ollé and Quim Cabanillas
We met in 2010 at some Shiatsu sessions where we were respectively patient and Shiatsu-Shi. From the first session we became aware of a meeting point between our two disciplines: the centre as the origin of movement. Additionally, the knowledge and experience we both have in movement: Isabel Ollé (dance) and Quim Cabanillas (martial arts) made putting the idea into practice a lot easier. From this moment we embarked on our joint professional journey, creating QuimBel-do and bringing movement and dance to people of all ages and characteristics, maximising their most creative potential.
We have been artistic directors of the Antic Teatre's community artistic programmes since 2011. We also collaborate with the Ateneu de les Arts de Viladecans and our work has been produced as part of a collaborative project between entre el Festival Al Carrer de Viladecans and la Fira Mediterrània de Manresa.


★ 26-29 Maig 26-29 Mayo 26th - 29th May ★


LA TAIMADA


"El Octavo Día"


PRE-ESTRENA

durada / duración / running time: 70 min

nous llenguatges del cos
nuevos lenguajes del cuerpo
new body languages

HORARIS / HORARIOS / SCHEDULES
26 DIJOUS / JUEVES / THURSDAY: 21:00
27 DIVENDRES / VIERNES / FRIDAY: 21:00
28 DISSABTE / SABADO / SATURDAY: 21:00
29 DIUMENGE / DOMINGO / SUNDAY: 20:00


ENTRADES/ ENTRADAS /TICKETS
COMPRAR/ BUY HERE →
10 euros ONLINE
12 euros TAQUILLA / BOX OFFICE






Concepte i Direcció: Olga Alvarez i Jordi Cabestany
Ajudant de Direcció: Maribel Martínez
Intèrprets: Angie Mas, Davínia Descals, Nora Baylach, Michele Altini i Pau Estrem
Fotografia: Nora Baylach
Vídeo: Jordi Cabestany
Música: SHOEG-Carlos Martorell
Producció: La Taimada
Ajudant de producció: Núria Mestre Madrid

Col·laboradors:
Projecte Artístic en Residència a La Caldera, 2015. Residència a L’Estruch, 2016. Residència a la CND, 2014. Residència a Dantzagunea (Sortutakoak), 2015. Ajuntament de Vilafranca.

Intèrprets col.laboradors en escena: Jordi Ciurana, Bárbara Martín, Patricia Mas, Camilo Mejía, Junyi Sun, Marc Vilajuana

Intèrprets que també han col.laborat en el procès de creació (residència a La Caldera): Borja Fernandez, Anna Fontanet, Maria Gàlvez, Godlive Lawani

cialataimada.blogspot.com.es

TRISTÁN PÉREZ MARTÍN sobre El octavo dia de La Taimada:
///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

Tristán Pérez Martín (Video y Fotografía)
Fotógrafo nacido en Buenos Aires. Vive desde 2000 en Barcelona. Trabaja en vídeo y fotografía de teatro y de danza, con distintas compañías y artistas españoles y extranjeros.

Después de la creación, se deja entrever el crepúsculo y todo parece haberse realizado. Los colores no se distinguen, podrían no existir incluso. Sólo queda lo oscuro. Lo oscuro dura un día, eterno… el octavo día. [+]

Y en ‘El octavo día’ no es posible descansar, tendremos que atravesarlo. Y atravesarlo implica mirarnos, con los ojos entrecerrados, recorriendo todas nuestras formas y pieles, desenmascarándonos. Y atravesarlo implica transformar nuestros recovecos del cuerpo y del alma en cavernas sádicas, con la misma intensidad de rechazo y de deseo. Y también es asistir a un festín del dolor donde todo nos salpica, donde no podemos dejar de mirar aunque duela profundamente, como si fuese una oscura escena de Haneke.

La violencia se mezcla con un deseo irrefrenable que atraviesa el escenario, y los cuerpos, aún en su serialidad plástica, con sus cuellos sudados, sus cabellos blondos y sus tentadoras espaldas infinitas, nos llaman a viajar en ellos.

En ‘El octavo día’ nos convertimos en voyeurs teñidos de un blanco quirúrgico cegador o de un negro ciénaga, no hay intermedio ni respiro. En la escena los cuerpos transportan dolor, entran y salen jadeantes o a los golpes, y cuando buscan salir del ahogo sólo la soledad los rodea y es tan duro esto, que volvemos a meter la cabeza en el fango, todos.

En el día después del descanso los órdenes se pervierten, los paraísos caducan y todos jugamos con fuego.

DAVID MONTEAGUDO VARGAS sobre El octavo dia de La Taimada:
//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

El octavo día visto por David Monteagudo Vargas (Escritor)

Autor de FIN(Ed.Acantilado) libro revelación 2009 del que se hizo la película FIN de Jorge Torregrosa con Maribel Verdú, Clara Lago, Dani Grao, Andrés Velencoso, Blanca Romero, Carmen Ruiz… Después del éxito de Fin publicó Marcos Montes, Brañaganda y El Edificio (también en Ed.Acantilado). Traducido al ruso, al Alemán, al flamenco y al italiano. Actualmente ha publicado su ultima novela INVASIÓN (Ed.Candaya).

Alguien se ha llevado a mi mujer y en su lugar ha dejado a otra que se le parece, que podría engañar a los de fuera, pero no a su marido. Esta nueva mujer está muy poco tiempo en casa —en eso se parece a la de antes—, pero cuando viene nunca es la misma. [+]

A veces está eufórica, todo le parece bien, todo lo celebra, ríe las gracias de los niños; pero la suya es una euforia distraída, fuera de foco, con la mirada perdida y la mente en otro lado. Otras veces viene deprimida, fúnebre; sube despacio las escaleras y se deja caer en el sofá. Hoy tengo trece años, dice —la edad en que perdió a su hermana—, o lacónica, evasiva, con el ceño fruncido, apartando de un manotazo las imágenes que todavía pueblan su mente, pide una de Shin Chan, “porque vengo del ensayo, y ya he visto bastantes cosas”. Esta mujer duerme muy poco —no como la otra, que era muy dormilona—, se queda hasta las tantas viendo unas películas terribles, de esas que te revuelven el estómago, con una mirada seria y concentrada, como si lo absorbiera todo, y luego se levanta muy temprano para ir a Barcelona, exultante, con una vivacidad malsana para alguien que sólo ha dormido tres horas. O se mete en el cuarto de baño, para ducharse, y transcurre una hora de silencio total. ¿Estás ahí? Y sí que está, vestida, tal como entró, sentada en el váter con una enigmática sonrisa, la mirada clavada en el iphone en el que teclea frenéticamente.

Esta mujer dice que va al cine, a la sesión de las diez, y vuelve a las dos —aunque no sea la auténtica, yo ya estaba preocupado—, exaltada, magullada, llena de moratones, preguntando si ya duermen los niños; y para tranquilizarme me cuenta que se ha peleado, pero que ha ganado ella, porque el otro no tenía ni media hostia. Esta mujer dice que se está convirtiendo en un hombre, y para justificarse, para que no me dé cuenta de que me han dado el cambiazo, lo atribuye a las hormonas, a la premenopausia. A la menopausia no, desde luego, porque a menudo, cuando ya has cogido el sueño, se cuela en tu cama, elástica y poderosa como una pantera, y entonces, más que en ningún otro momento, uno tiene la sensación agradable pero inquietante, vertiginosa, de estar con una extraña.

Y cuando le pregunto con quién se ha peleado, con quién watsapea a todas horas, quién le ha pasado esas películas tan duras que mira por la noche, ella me dice un nombre, un nombre normal y corriente que no se corresponde con la magnitud de los estragos que causa. Ella lo nota, y entonces me dice que también se llama Perro Infame. Eso ya está mejor, pienso yo ¿Y de qué coño —le pregunto— hablas a todas horas, día y noche, con el tal Perro Infame? Entonces ella lo aclara y lo justifica todo con una respuesta, que siempre es la misma: Del octavo día. Del octavo día. Del octavo día.

[+] llegir més /// leer más /// read more /// en lire plus →

Déu va crear el món en sis dies. El setè dia va descansar. El vuitè l’esser humà decideix agafar les regnes del seu propi destí i s’autodestrueix. El Vuitè Dia proposa un desplegament d’imatges oníriques i escenes performatives que mostren detalls de violència; un acte intrínsecament humà, sinistre, ple de bellesa i de sensualitat. L’obra presenta imatges pertorbadores per la seva simplicitat, per la seva bellesa plàstica, i per la inquietud, la sensualitat o la fredor que poden despertar en qui ho contempla. Aquesta és una proposta d’imatges i accions creades a través dels cossos de 5 intèrprets i 7 accionadors d’aquests cossos. Amb elles presentem homes que semblen monstres, i monstres tan fràgils que quasi semblen humans.

Al 2004 La Taimada neix amb una Beca de Creació de Kametta per crear el solo La Taimada.

2006: Coproducció Teatre Cal Bolet per Silenci.

2008: Subvenció Producció EDAC per Estimada Ventafocs.

2009: Residències a L’Estruch i La Caldera dins la Passantia de Las Malqueridas, Creacions al Límit per (M)Alícia.

2010: Beca ConCa per (M)Alícia.

2011: Residència al CCBarceloneta per Postmalícia.

2013: Seleccionada a la Finestra d’Internacionalització de la Dansa Catalana (IPAM/Festival Grec) i al Que dansi qui vulgui per obrir la temporada 2013-14 del Mercat de les Flors de Barcelona amb Crash.

2014 Residència a la CND. 2015: Residència a Dantzagunea (Sortutakoak).

2015: Residència a La Caldera, les Corts.

2016: Residència a L’Estruch.

Dios creó el mundo en seis días. El séptimo día descansó. El octavo, el ser humano decide coger las riendas de su propio destino y se autodestruye. El Octavo Día propone un despliegue de imágenes oníricas y escenas performativas que muestran detalles de violencia; un acto intrínsecamente humano, siniestro, lleno de belleza y sensualidad. La obra presenta imágenes perturbadoras por su simplicidad, por su belleza plástica, y por la inquietud, la sensualidad o la frialdad que pueden despertar en quien lo contempla. Esta es una propuesta de imágenes y acciones creadas a través de los cuerpos de 5 intérpretes y 7 accionadores de estos cuerpos. Con ellas presentamos hombres que parecen monstruos, y monstruos tan frágiles que casi parecen humanos.

2004: La Taimada nace con una Beca de Creación de Kametta para crear el solo La Taimada.

2006: Coproducción del Teatro Cal Bolet por Silencio.

2008: Subvención de Producción EDAC por Querida Cenicienta.

2009: Residencias en L’Estruch y La Caldera dentro de la Pasantía de Las Malqueridas, Creaciones al Límite por (M)Alicia.

2010: Beca ConCa por (M)Alicia.

2011: Residencia en el CCBarceloneta por Postmalícia.

2013: Seleccionada en la Ventana de Internacionalización de la Danza Catalana (IPAM/Festival Grec) y en Que dansi qui vulgui para abrir la temporada 2013-14 del Mercat de les Flors de Barcelona con Crash.

2014:Residencia en CND.

2015: Residencia en Dantzagunea (Sortutakoak).

2015: Residencia en La Caldera.

2016: Residencia en L’Estruch.

God created the world in six days. On the seventh day, he rested. On the eighth day, human beings decided to take control of their own destiny and self-destructed. The Eighth Day shows an unfolding of dreamlike images and performative scenes showing details of violence; an intrinsically human act, sinister, full of beauty and sensuality. The piece presents images that are disturbing for their simplicity, their plastic beauty, and the restlessness, sensuality or coldness they can awaken in those who contemplate them. This is a presentation of images and actions created using the bodies of 5 performers and 7 actioners for those bodies. With these, we show men who look like monsters, and monsters so fragile that they almost appear human.

2004: La Taimada is born thanks to a Kametta Creation Sponsorship for the solo piece La Taimada.

2006: Coproduction at Theatre Cal Bolet for Silencio.

2008: EDAC production grant for Querida Cenicienta.

2009: Residencies at L’Estruch and La Caldera as part of Las Malqueridas internship, Creaciones al Límite for (M)Alicia.

2010: ConCa sponsorship for (M)Alicia.

2011: Residence at CCBarceloneta for Postmalícia.

2013: Selected at Ventana de Internacionalización de la Danza Catalana (IPAM/Festival Grec) and at Que dansi qui vulgui to open the season 2013-14 at Mercat de les Flors de Barcelona with Crash.

2014: Residence at CND.

2015: Residence at Dantzagunea (Sortutakoak).

2015: Residence at La Caldera, les Corts.

2016: Residence at L’Estruch.


★ 28 i 29 Maig  28 y 29 Mayo 28 and 29 May ★


CARLA ROVIRA PITARCH

"Most of all,
you've got to hide it from the chicks"


durada / duración / duration / durée: 60 min

Noves dramaturgies
Nuevas dramaturgias
New drama

HORARIS / HORARIOS / SCHEDULES
28 DISSABTE / SABADO / SATURDAY: 11:00 & 13'00
29 DIUMENGE / DOMINGO / SUNDAY: 11:00 & 13'00


ENTRADES/ ENTRADAS /TICKETS
COMPRAR/ BUY HERE →
8 euros








Mrs. Robinson: Carla Rovira Pitarch
Grup de pollastres rebels: Repartiment en curs
Idea original: Carla Rovira Pitarch
Realitzador audiovisual: Erol Ileri i Marina Rojo
Vestuari: Cris Ayala
Assessorament pedagògic: Glòria Jové i Mireia Farrero
Producció i distribució: Antic Teatre
Road Manager: Lídia Figuera

Cia sel·leccionada pel Programa Suport a la Creacióó 2015 de Fira Tàrrega

Una producció d'Antic Teatre i Fira Tàrrega

Amb la col·laboració del Teatre Auditori de Granollers i Centre Cívic Convent de Sant Agustí (Barcelona)

Amb el suport de la Generalitat de Catalunya


mrsrobinsongallina.wordpress.com

www.anticteatre.com/ontour/

[+] llegir més /// leer más /// read more /// en lire plus →

T’has girat mai per veure la cara del públic durant un espectacle?

Most of all you’ve got to hide it from the chicks vol que contactis amb la teva pròpia experiència artística. Basada en la pregunta què volen i viuen les nenes i nens quan van al teatre, la Mrs. Robinson i el Grup de Pollastres Rebels han estat treballant per ajudar-te a què aprenguis a acompanyar-te en aquest camí. Aquests pollastres han vingut a muntar un pollo amb l’status quo en l’art, per tal que artistes i adults callem i escoltem!

Mitjançant varis tallers amb diversos Grups de Pollastres Rebels hem creat aquesta experiència teatral desitjant fer créixer el nostre galliner.

Tanqueu el bec i els vostres ulls, deixeu-vos anar i sobretot, no intenteu amagar res als pollastres... ells ja ho saben tot.

Carla Rovira Pitarch
Graduada en Interpretació per l’Institut del Teatre i Diplomada en Educació Social per la Universitat de Girona.
Compagina la seva activitat teatral amb la pedagogia i l’educació social treballant sobretot amb infància desprotegida. Li interessa buscar codis que posin al públic al centre de l’experiència artística i trencar amb les convencions de l’espectadora obedient amagada rera la foscor d’una sala, per veure quines noves relacions es poden donar dins el teatre.
Ha participat en espectacles com LAVA d’Studio Orka, Feísima Enfermedad y muy triste muerte de la Reina Isabel I de La Calòrica o Está Linda la Mar de La Pulpe. Forma part de LAminimAL Teatre des del 2010, participant en els muntatges La Grandesa d’Ésser un entre Tants, Fer Sonar una flor 1: El Suïcidi de l’Elefant Hipotecat i Fer Sonar una flor 2: La Supervivència de les Lluernes. Com a ajudant de direcció, ha participat en l’espectacle Vaques Sagrades de Taaroa Teatre i Close Encounters of the Different Kind dels hongaresos Stereo Akt.

Actualment es troba treballant en el seu primer muntatge Most of all you’ve got to hide it from the chicks que s’estrenarà a FiraTàrrega 2015 amb producció d’Antic Teatre.

Te has girado alguna vez durante un espectáculo para ver las caras del público asistente?

Most of all you’ve got to hide it from the chicks quiere que contactes con tu propia experiencia artística. Basada en la pregunta de qué quieren y viven l@s niñ@s cuando van al teatro, Mrs. Robinson y el Grupo de Pollos Rebeldes han trabajado para ayudarte a que aprendas a acompañarte en este camino. Estos pollos han venido a montarle un pollo al status quo artístico para que los artistas y adultos nos callemos y escuchemos!

Partiendo de varios talleres con diferentes Grupos de Pollos Rebeldes hemos creado esta experiencia teatral deseando ver crecer nuestro gallinero.

Cerrad el pico y los ojos, dejaros ir y sobre todo, no les intentéis esconder nada a los pollos... ellos ya lo saben todo.

Carla Rovira Pitarch
Graduada en Interpretación por el Institut del Teatre y Educación Social por la Universitat de Girona. Compagina su actividad teatral con la pedagogía y la educación social, sobre todo con infancia desprotegida. Interesada en encontrar códigos que pongan al público en el centro de la experiencia artística y romper las convenciones de la espectadora obediente escondida tras la oscuridad de una sala, para ver qué nuevas relaciones se pueden dar en el teatro. Ha participado en espectáculos como LAVA de Studio Orka, Feísima Enfermedad y muy triste muerte de la Reina Isabel I de La Calòrica o Está Linda la Mar de La Pulpe. Forma parte de LAminimAL Teatre desde 2010, participando en los montajes La Grandeza de Ser uno entre Tantos, El Suicidio del Elefante Hipotecado y La Supervivencia de las Luciérnagas. Como ayudante de dirección, ha participada en el espectáculo Vacas Sagradas de Taaroa Teatre y Close Encounters of the Different Kind de los húngaros Stereo Akt.

Actualmente se encuentra trabajando en su primer proyecto en solitario Most of all you’ve got to hide it from the chicks que se estrenará en FiraTàrrega 2015 y producido por Antic Teatre.

Have you ever turned to see the audience’s face while you were watching a play?

Most of all you’ve got to hide it from the chicks wants you to contact with your own artistic experience. Based on the question: what do children want and go through when they go to theatre, Mrs. Robinson and the Group of Rebel Chickens have been working to help you learn to help yourself in understanding this journey. This chicks have come to break the status quo in art, so that artists and adults start shuting up and listen.

Through different workshops with different Groups of Rebel Chickens we’ve created this theatrical experience, hoping to enlarge our Chicken Coop.

Shut your beak, close your eyes, let yourself go and over all, don’t try to hide it from the chicks... they already know.

Carla Rovira Pitarch
BFA in Acting by the Institut del Teatre and Degree in Social Working by Universitat de Girona. She works in theatre and teaching and social working as well. Interested in searching codes that put the audience in the center of the artistic experience and breaking the rules of the obedient spectator hidden behind the darkness of the theatre to see what new relationships can stablish theatre. As an actor has performed in LAVA from Studio Orka and Teatre Lliure, Ugly Disease and Very Sad Death of the Queen Isabel the 1st from La Calorica or The Sea is Beautiful from La Pulpe Teatro. Member of LAminimAL Teatre from its beginning in 2010, she has performed in The Greatness of Being one Among Aany, The Suicide of the Mortgaged Elephant and The Survival of the Fireflies. As an Assistant Director she has worked in Holy Cows from Taaroa Teatre and Close Encounters of the Different Kind from Stereo Akt.

Currently working on her first project Most of all you’ve got to hide it from the chicks which will premmiere in FiraTàrrega 2015, produced by Antic Teatre.


★ 30 Maig  30 Mayo 30th May★


JORDI BENITO



Projecció + col·loqui
Proyección + coloquio
Screening & discussion



HORARIS
DILLUNS: 21:00
gratuit

HORARIOS
LUNES: 21:00
gratuito

SCHEDULES
MONDAY: 21:00
free

HORAIRES
LUNDI: 21:00
gratuit




sessió 7

JORDI BENITO
Jordi Benito (Granollers, 1951 - Barcelona, 2008) va ser un dels artistes conceptuals catalans més radicals. Membre actiu del Grup de Treball (1973-1975), col·lectiu pioner a Catalunya de la desmaterialització de l'art, va participar -juntament amb Robert Llimós, Francesc Abad i Muntadas- amb diverses accions a la Documenta V de Kassel del 1972, que va contribuir a la difusió de les pràctiques conceptuals a Europa.

El primer accionisme de Jordi Benito es va perllongar des del 1971 fins al 1974, amb accions senzilles com llançar-se contra una paret o cobrir-se la cara amb terra, en les quals es posava a prova la resistència física del cos. A la segona meitat dels anys setanta, el seu treball amb el cos es va radicalitzar en performances més complexes i va abandonar el body art estricte per les accions rituals. Benito va obrir una línia de treball que es va prolongar fins ben entrats els anys vuitanta i noranta, amb performances d'una gran teatralitat en què pintura, música i sacrifici ritual perseguien l'obra d'art total.

Després d'una aturada en la seva producció artística, va reprendre l'activitat al començament del 2000 amb instal·lacions de llum, pianos i fórmules matemàtiques. La seva darrera intervenció artística va ser al vestíbul de l'estació de Provença dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, en un homenatge al normalitzador de la llengua catalana, Pompeu Fabra. Benito, un dels representants més significatius de l'art corporal a Espanya, mai va entendre l'art deslligat de la vida.

El fons documental de Jordi Benito està dipositat al Museu de Granollers.

presentació
En aquesta sessió presentem una selecció d'accions i performances de Jordi Benito, realitzades entre 1972 i 2005. Es tracta de gravacions fetes en diversos formats, que documenten el període més fèrtil de l'artista en el camp de l'acció i la performance.

Agraïm la cessió del material a Altervideo i especialment al Museu de Granollers, en concret a les seves tècniques Maria Permanyer i Glòria Fusté, que estaran presents a la sessió, i a Vicenç Altaió, escriptor i investigador cultural, autor -amb el Museu de Granollers- dels dos volums del llibre: Jordi Benito, Idees com a imatges / Documents com a obres d'art, que ens ajudarà a conduir la sessió.

Organitzat per HABITUAL VIDEO TEAM

fluxfestival.org

www.habitualvideoteam.org

Accions 1972
1972_18 min
De l'any 1972 al 1975, Benito va anar desplaçant les intervencions que practicava a l'espai o sobre objectes, per centrar-se i radicalitzar-se en el propi cos: el cos de l'artista com a subjecte i objecte de l'obra d'art.
Documentació Ramon Riera

La desesperació del tocador de llaüt. TRASA V=BPLWP 78 79
1978_5 min
Document videogràfic de la performance realitzada al Centre Georges Pompidou (París) el 29 de setembre de 1978, dins de l'exposició "Seny i rauxa", que volia donar compte de l'esperit català amb una tria d'artistes d'avantguarda del moment. Benito hi va participar amb aquesta performance, on va fer servir un llaüt i un fusell amb baioneta per pintar a cops de pintura frenèticament un escenari blanc, incorporant el seu propi cos dins de la pintura.

Sessions de treball. TRASA V=BPLWP 78 79
1979_10 min (fragments)
Document videogràfic de la performance realitzada a la Fundació Joan Miró (Barcelona) del 13 al 15 de juny de 1979. L'artista va realitzar un dels actes més radicals que mai s'han fet a Barcelona i que posteriorment va portar el títol de Barcelona Toro Performance. Benito va trobar en la tauromàquia i els seus ornaments funcionals un objecte de representació que cada vegada el va fascinar més, amb el torero com a símil de l'artista que s'ho juga tot, però a la vegada, associat al botxí. Van ser tres dies de rituals i sacrifici, amb molt poc públic, on el que es va portar a terme, més que una representació era un esdeveniment real. Al final de la performance, Benito és banyat fins a l'ofec per la sang calenta d'una vaca prèviament sacrificada que li cau sobre la cara.

B.B.P. Romànic
1980_10 min (fragments)
Document videogràfic de la performance portada a terme, sense públic, a l'Ermita de Santa Justa (Lliçà d'Amunt) el 5 de maig de 1980. Dins d'una ermita romànica mig derruïda, Benito, vestit de torero i acompanyat de dos subalterns, oficia un ritual extrem ple de simbologia religiosa i taurina, aprofundint en la línia de treball de la darrera performance realitzada a la Fundació Miró.
Realització Carles Ameller

Baiard, jaç impacient. Opus II
1981_10 min (fragments)
Document videogràfic de la performance realitzada al Museu de Granollers el 3 de febrer de 1981. Una cerimònia de follia i expiació, i una de les performances més arriscades de l'artista. Forma part d'el conjunt Baiard, jaç impacient, ple de rituals místics i identitaris.
Realització Carles Ameller

Assaigs per a l'Òpera Europa. Romäni
1982_10 min (fragments)
Document videogràfic de la performance efectuada al Centre Cultural de la Caixa de Pensions (Granollers) el 30 d'abril de 1982. Aquesta performance forma part d'un nou cicle per a una identitat feta de fragments: Europa. Es recolza en la música de Wagner en busca d'una obra total que deslliuri els seus fantasmes.

Suite Carmona
1992_5 min
Document videogràfic de l'acció realitzada dins de l'exposició "Arthur Cravan, poeta i boxador", al Palau de la Virreina (Barcelona) el 21 d'octubre de 1992. Benito, des del 1985 es decanta progressivament cap a les instal·lacions i la seva participació en accions i performances és cada vegada més puntual. En aquesta acció, va comptar amb la col·laboració de BÀRBARA ROIG en el recitat d'un poema de Rimbaud.
Realització Héctor Milla
Producció Altervideo

Poésis
2005_16 min
Vídeo realitzat a partir de l'acció concert portada a terme amb AGUSTÍ FERNÁNDEZ al Teatre Auditori de Granollers l'octubre del 2005. S'hi reuneixen tres disciplines: ciència, música i art, en la que va resultar ser la seva última acció.
Realització Enric Bartel

[+] llegir més /// leer más /// read more /// en lire plus →

Setena temporada de FLUX CLUB, un club de vídeo amb una periodicitat quinzenal que pretén reflectir la vitalitat del vídeo de creació de la nostra ciutat. Es tracta d’una extensió del Festival de vídeo d’autor FLUX, amb sessions obertes a tot el que està passant en el camp del vídeo a Barcelona, que complementen el festival des del punt de vista dels seus continguts i que estenen el seu període d’acció més enllà dels dies estrictament dedicats al festival. FLUX CLUB acull tot tipus de sessions amb projeccions, videoperformances i col·loquis que ofereixen al públic la possibilitat del contacte directe amb els videocreadors. Poden ser sessions monogràfiques d'autors reconeguts, temàtiques, dedicades a gèneres com la videodansa i la videopoesia, o col·lectives dedicades a autors emergents. FLUX CLUB és un espai de difusió del vídeo de creació a la ciutat de Barcelona.

Habitual Video Team és una associació sense ànim de lucre que té com a objectius principals la promoció de tot tipus d’activitats relacionades amb les arts audiovisuals i concretament amb la videocreació: www.habitualvideoteam.org.
Una branca de les seves activitats és l'organització de festivals, cicles i mostres de vídeo, com el festival de vídeo d’autor FLUX: www.fluxfestival.org, i el festival INFLUX [vídeo a escena] dedicat a les arts escèniques audiovisuals: www.influxfestival.org.
Una altra branca fonamental de la seva feina és la documentació videogràfica (gravació i edició) d’esdeveniments culturals generalment de petit format com concerts, poesia, performances o espectacles teatrals. A partir del 2012, posa en marxa el projecte SUMMA, amb la finalitat de convertir aquest patrimoni audiovisual de més de 1.000 gravacions en un arxiu videogràfic on line d'accés públic: www.summa-hvt.org.

Séptima temporada de FLUX CLUB, un club de vídeo con una periodicidad quincenal que pretende reflejar la vitalidad del vídeo de creación de nuestra ciudad. Se trata de una extensión del Festival de vídeo de autor FLUX, con sesiones abiertas a todo lo que está pasando en el campo del vídeo en Barcelona, que complementan el festival desde el punto de vista de sus contenidos y que extienden su período de acción más allá de los días estrictamente dedicados al festival. FLUX CLUB acoge todo tipo de sesiones: proyecciones, videoperformances y coloquios que ofrecen al público la posibilidad del contacto directo con los videocreadores. Pueden ser tanto sesiones monográficas de autores reconocidos, como temáticas colectivas dedicadas a autores emergentes, a la presentación de trabajos de estudiantes, o centradas en la videopoesía o la videodanza. FLUX CLUB es un espacio de difusión del vídeo de creación en la ciudad de Barcelona.

Habitual Video Team es una asociación sin ánimo de lucro que tiene como objetivos principales la promoción de todo tipo de actividades relacionadas con las artes audiovisuales y concretamente con la videocreación: www.habitualvideoteam.org.
Una rama de sus actividades es la organización de festivales, ciclos y muestras de vídeo, como el festival de vídeo de autor FLUX: www.fluxfestival.org, y el festival INFLUX [vídeo a escena], dedicado a las artes escénicas audiovisuales: www.influxfestival.org.
Otra rama fundamental de su trabajo es la documentación videográfica (grabación y edición) de eventos culturales generalmente de pequeño formato como conciertos, poesía, performances o espectáculos teatrales. A partir de 2012, pone en marcha el proyecto SUMMA, con el fin de convertir este patrimonio audiovisual de más de 1.000 grabaciones en un archivo videográfico on line de acceso público: www.summa-hvt.org.

The seventh season of FLUX CLUB is here: a fortnightly video club that reflects the vitality of video creation in our city. It’s an extension of the FLUX Video Auteur Festival, with sessions open to everything currently going on in the field of video in Barcelona, complementing the festival from the point of view of its content and extending its sphere of influence beyond the few days programmed for the festival itself. FLUX CLUB includes all kinds of sessions: screenings, video performances and debates offering direct contact between the audience and the filmmakers. These sessions focus on a range of subjects, from monographic by well-known directors to specific themes, from groups of up-and-coming authors to students; they may cover video poetry or video dance. FLUX CLUB is a space for the dissemination of video creation in the city of Barcelona.

Habitual Video Team is a non-profit association whose main objectives are to promote activities related to visual arts and specifically video art: www.habitualvideoteam.org.
A fundamental area of their work is the organization of festivals, cycles and video shows, such as the FLUX Video Auteur Festival: www.fluxfestival.org, and INFLUX festival [video on stage], dedicated to audiovisual performing arts: www.influxfestival.org. Another branch of Habitual Video Team’s activities is video documentation (recording and editing) of mainly small format cultural events such as concerts, poetry, performances or theatre shows. It has a video archive of over 1.000 recordings. In 2012 they launched the SUMMA project with the aim of converting this audiovisual heritage into a non-profit online video archive: www.summa-hvt.org.


 RECOMENDAMOS

LIBRE COMUNIDAD ESCENICA
www.tea-tron.com →

Red TRANS IBÉRICA de Espacios Culturales Independientes
http://redtransiberica.wordpress.com/ →

TEH Trans Europe Halles European - Network of Independent Cultural Centres
http://www.teh.net/ →

Encuentre ideas. Encuentre gente. Encuentre dinero. Encuentre acontecimientos. Encuentre debates. Un sitio web, 50 países, 6 lenguas.
www.labforculture.org/ →

IETM: International Network for Contemporary Performing Arts
www.ietm.org/ →

Facilitar i fomentar la mobilitat de les arts:

on-the-move.org/ →

www.cimettafund.org/ →

The European Cultural Foundation facilita i catalitza l'intercanvi cultural i les noves formses d'expresió creativa.
www.eurocult.org/home/ →


logotipos patrocinadores c. Verdaguer i Callís 12 · BCN · tel. 93 315 23 54 · anticteatre@anticteatre.com · www.anticteatre.com

Amb la col·laboració de:

Antic Teatre és membre i treballa en xarxa amb: / Antic Teatre es miembro y trabaja en red con: / Antic Teatre is a member and networking with: