Pacifico #1, és la primera peça d’una nova sèrie de peces bastardes, escèniques i audiovisuals, en les que s’intenta traçar el mapa de les meves actuals obsessions. Un mapa per intentar entendre el perquè del que faig, el perquè del que escric, el perquè del que persegueixo fins al cansament amb la càmera del meu mòbil.

América és un mar con otro nombre, és una peça audiovisual autobiogràfica de conjunt que ens convida a pensar en nosaltres en tercera persona, com si per un instant no existís un nosaltres, com si ens estiguéssim veient projectats sobre una pantalla. Simplement una altra excusa per pensar si, arribats fins aquest punt del nostre recorregut, realment existeix un nosaltres.

BIO
Txalo Toloza-Fernández. (Antofagasta, 1975)
Es forma com a creador audiovisual entre Santiago de Xile i Barcelona, on resideix i treballa des de 1997.
Videoartista, performer i comissari d’exposicions durant els darrers últims anys ha especialitzat el seu treball en la creació audiovisual dirigida a les arts vives i al treball amb dispositius mòbils aplicats a la videocreació.
El seu treball ha sigut presentat a diferents festivals, trobades i galeries d’Espanya, Xile, Mèxic, Colòmbia, Xina, Itàlia, Brasil o Argentina, entre altres.
Les seves últimes estrenes inclouen les peces escèniques Tópico #9 – Tierra Quemada, juntament a la coreògrafa Laida Azkona i Desplazamiento del Palacio de la Moneda co-realitzat amb Juan Navarro i Roger Bernat.

Sekvantaro és un espectacle que experimenta i investiga al voltant de la fina línia que separa allò natural d'allò impostat, la realitat d'allò fictici, el que és fer teatre, o intentar fer teatre, del que no. Es tracta d'un recorregut vivencial en el qual el públic acompanya "corteja" a les actrius, que al seu torn acompanyen al públic. Al voltant d'aquesta idea gira aquest espectacle que consta de diverses peces, algunes realitzades a l’escenari i altres a espais menys convencionals. I tot això sense fer teatre.

BIO
Companyia El Pollo Campero, comidas para llevar
Neix en març de 2012 i mostra una primera aproximació del seu treball uns mesos després als In-Formals de La Poderosa (Barcelona). La companyia continua investigant i realitzant distintes probes escèniques fins a estrenar la seva primera peça sencera Sekvantaro: piezas codependientes de duración relativa en las que las actrices intentarán no hacer teatro, al marc del Festival Internacional de Nous Investigadors Escènic V CENIT (Sevilla, TNT-ATALAYA) on va rebre el premi al Millor Espectacle.
Al llarg de la serva trajectoria professional ha rebut el premi a la Millor Direcció (ACT Festival), el premi al Millor Espectacle Revelació als II Premis Andaluses de Teatre.
Actualment realitzen gira amb aquest primer espectacle per diferents sales i festivals (FRINGE2014, Madird; Festival Fronterizo, Santander; Festival In-Tacto, Vitoria-Gasteiz; Festival Escena Abierta 2015). I preparen el seu segon espectacle amb el títol provisional A día de hoy esto no existe.

Ja és el tercer any que les veïnes de l'Antic Teatre ballen regularment a la nostra sala. Elles són la Carmen, la Teresa, la Pepi, la Pili, l’Aurora, la Rosario, l’Alsi, la Pilar, la Núria, la Mª Carme, , l'Emilia, la Pepa l'Enrique, la Carme, el Jonhattan, la Maria Isabel i la Lluïsa 14 dones i 2 home d'entre 65 i 91 anys, veïnes del Casc Antic de Barcelona. Algú ha comentat, després de veure-les, que podrien ser les "iaies" que tenim alguns a casa, o bé les "iaies" que algunes serem algun dia. I és que aquest grup es mereix, més que ningú, i al seu mateix barri, disposar de visibilitat, espai i recursos per a poder expressar de forma artística tot allò que tenen per explicar.

Amb aquesta, ja seran vuit les mostres artístiques al públic de l'Antic Teatre, formant part, inclús, en dues ocasions, de la programació del Festival GREC. En cada actuació, es proposen un nou repte i intenten portar cada cop més lluny la seva capacitat artística.

El projecte comunitari de l'Antic Teatre amb els seus veïns consisteix en la realització de tallers de dansa i moviment dirigits a la gent gran i la presentació de mostres artístiques de forma regular durant l’any. Amb això es fa accessible el llenguatge i l’expressió artística de la dansa, amb els beneficis que pot tenir en relació a la inclusió i cohesió social. De la mateixa manera es fan més visibles les necessitats i formes d’expressió de la gent més invisible del nostre barri: la gent gran.

El projecte també inclou diferents activitats per a fomentar la relació intergeneracional, entre els més grans i els més joves del barri.

La Cultura és un treball que parteix de tres afirmacions, “No hi ha ningú incult”, “Si et tallen el cap no hi ha cultura” i “La cultura és un passatemps de la mort”, per a definir el terme cultura en la societat actual i la visió i relació que Los Torreznos, com a éssers humans occidentals, tenen amb la cultura.
Es tracta de l’intent de construcció d’una espècie de conferència sobre la cultura, sent ella mateixa el reflex d’algunes posicions principals al respecte.
Des de nens Els Torreznos estan interessats en la cultura, participen de l’espectacle, estimen les altres espècies d’éssers vius, es relacionen amb éssers veritablement incultes, i por això fan aquest treball.

BIO
Los Torreznos (J. Vallaure i R.Lamata)
Són considerats com un els grups dedicats a la creació artística independent més importants d’Espanya (Bienal de Venècia 2007). El seu art és una exploració conceptual en el terreny social, polític i de les costums més arrelades.
Treballen junts des de 1992 en diferents projectes en el territori de “l’art experimental”. Investiguen en la forma d’explicar les coses, però no perquè sols uns pocs puguin entendre-ho, sino perquè qualsevol persona, a la seva manera, s’apropi a quelcom diferent del que ens tenen acostumats.
Els seus treballs s’han presentat en diferents llocs del món, entre d’altres: Finlàndia, Rússia, Noruega, Palestina, Alemanya, França, Xina, Jordània, Bèlgica, Estats Units, Egipte, Anglaterra, Suïssa i Espanya.

Vaig iniciar All Things amb una premisa: el temps no és innocent, i faré tot el que sigui possible per convèncer-vos d’això.

A aquesta peça el temps no es percep com a una línia. El temps és una construcció, un complex de temporalitats, un objecte humà, per això diem: El temps no és innocent, l’espai és un objecte.; perquè no creiem en una forma abstracta i unificada del temps i de l’espai.

A All Things, tallo el temps seguint el dictat de les coses: matem el temps, aplacem les feines, provoquem crisis temporals, devaluem i revaloritzem el temps, el fem desaparèixer, el venem...

Podria tenir el valor d’una ampolla de plàstic buida, que és probablement menor que els 25 cèntims que costa, però segueix sent independent del seu cost material.

BIO
Norberto Llopis Segarra
Va néixer a Valencia i actualment viu a Holanda. Es va graduar en Dansa i coreografia a l’Institut del Teatre, Barcelona. Entre 2005 i 2007 va estudiar el Màster en performance a la DasArts, Amsterdam. En l’actualitat estudia filosofia a l’UNED, Espanya.
Ha mostrat el seu treball a Barcelona, Brussel·les i Holanda. Ha participat com a performer a varis processos creatius amb diversos artistes com Carolien Hermans, Paz Roja, Diego Gil i Jefta Van Dinther d’entre altes.

El silenci d’un cos quan es mou. El silenci de l’escena. El silenci de la platea. El silenci en una conversa. El silenci del carrer. El silenci dels veïns. El silenci dels mitjans. El silenci polític. Un minut de silenci. TACET.

John Cage va voler desafiar la pròpia naturalesa de la música amb la seva obra 4’33’’, a la partitura de la qual només hi apareix la paraula tacet, que indica que l’intèrpret ha de guardar silenci i no tocar el seu instrument durant quatre minuts i trenta tres segons.

BIO
G.R.U.A (Grup de Recerca d'Universos artístics)
Convida tres artistes a crear una intervenció al voltant de la idea del silenci per ser presentada a diversos indrets de l’Antic Teatre i generar així, un recorregut de reflexió i experimentació al voltant del concepte de silenci, tant des d’una vessant artística com també social i política.

Us volem donar a conèixer una petita mostra d'un projecte de noves dramatúrgies que pujarà als escenaris a l'octubre. Un procés de creació que recorre la Nacional 340 des de Cadis fins a la Plaça d'Espanya de Barcelona. Entenent el viatge com a espai d'investigació en pràctiques del moviment, pensament i acció. El projecte ja està en ruta des del 4 de juliol i l'arribada coincidirà amb la finalització de la temporada de l'Antic Teatre.

Per celebrar-ho i conèixer d'aprop el projecte, organitzem un vermut a la terrassa de l'Antic Teatre compartint experiències i acomiadant la temporada per retrobar-nos de nou al setembre amb nous projectes i noves il·lusions!

Bon estiu!

PD: Pots seguir i participar dia a dia a la construcció del Quadern de Bitàcola d'aquest projecte aquí →