Creació, direcció i interpretació: Beatriz Fernández
Assessor artístic: Carmelo Salazar
Càmera i edició: Elena Albert
Producció: Las Santas
Amb el suport de:
Entitat Autònoma de Difusió Cultural (Generalitat de Catalunya), Institut de Cultura de Barcelona (Ajuntament de Barcelona), Amb la col·laboració de: La Poderosa, Suports a la creació i residències: El Hueco, Encuentros en Magalia, Cèl·lula Pontós, La Porta 09 - La Caldera, L'animal a l'esquena , DAT/ETC (Las Palmas), Ca l'Estruch

www.lassantas.es →

Som molts de cossos, tants com hem ballat.
Som trossets i cossos d'altres, som les restes d'aquests cossos que se'ns han quedat enganxats i les seves versions futures, la seva memòria transformada.

La peça es construeix en la suma de dos parts que tenen com a base temàtica la memòria del cos del ballarí com a arxiu viu de dades i records transitats durant la seva trajectòria professional.

L'acció consisteix en crear un mosaic de restes dels cossos del passat. Un espai de temps real on s'inserten els espais de la memòria, cossos viscuts en altres peces passades o restes de treballs que mai es van ensenyar.
D'una altra forma, seria com entrar en la rebotiga d'allò no visible, en aquella part del pensament de l'intèrpret que el públic normalment no veu. Tot això té a veure amb la idea de reinventar-se com a projecció futura i el que és bo és que implica una renovació.
Treballant amb la memòria apareix allò autobiogràfic com a eina de treball, la idea de confessió com a intimitat compartida amb l'espectador i el sentit curricular o cronològic de la trajectòria professional com un viatge, o inclús com una cançó.

BIO
BEATRIZ FERNÁNDEZ
Ballarina i coreògrafa
És cofundadora del col·lectiu Las Santas i Codirectora artística de La Poderosa. Estudia Dansa Contemporània i Coreografia a l'Institut del Teatre de Barcelona, i amplia els seus estudis en el Center for Movement Research (Nova York). Treballa com a intèrpret amb Danat Dansa i col·labora estretament amb el coreògraf Carmelo Salazar. Al 2008-10 desenvolupa un projecte centrat en la figura de l'intèrpret com arxiu viu, que es desplega en dos formats, el document audiovisual Los que se ven entre sí, i una peça escènica Tres personas, todos los cuerpos. Actualment desenvolupa Muy experimental un projecte d'investigació que planteja convertir-se en una realitat constructiva entre creadors.