En el marc d’un conveni de col·laboració entre l’Antic Teatre i GrisArt, sis alumnes dels cursos especialitzats de l’escola han estat realitzant un seguiment fotogràfic de diverses companyies el dia de la seva funció al teatre. Al llarg de cinc mesos han documentat la vitalitat (teatral i parateatral) d’un dels espais més singulars de l’escena artística actual a la ciutat de Barcelona. El resultat és Escena fotogràfica, una aproximació a través del llenguatge fotogràfic al llenguatge teatral més innovador i arriscat.

Els autors del projecte fotogràfic són Pil Christoffersen, Andreja Veluscek, Raul Pérez, Marcela Tejada y Stefanía Vara.

En el marco de un convenio de colaboración entre el Antic Teatre y GrisArt, seis alumnos de los cursos especializados de la escuela han estado realizando un seguimiento fotográfico de varias compañías el día de su función en el teatro. A lo largo de cinco meses han documentado la vitalidad (teatral y parateatral) de uno de los espacios más singulares de la escena artística actual en la ciudad de Barcelona. El resultado es Escena fotográfica, una aproximación a través del lenguaje fotográfico al lenguaje teatral más innovador y arriesgado.

Los autores del proyecto fotográfico son Pil Christoffersen, Andreja Veluscek, Raul Pérez, Marcela Tejada y Stefanía Vara.

As part of a collaboration agreement between Antic Teatre and GrisArt, six students from the college’s specialised courses have spent five months creating a photographic record of a number of theatre companies on the day of their performance. Over this period they have captured the vitality (both on and off stage) of one of Barcelona city’s most outstanding venues for cutting-edge performance. The result is Escena fotogràfica, which shows us the most innovative and risk-taking expression of performance art through the power of photographic images.

Photographers: Pil Christoffersen, Andreja Veluscek, Raul Pérez, Marcela Tejada and Stefanía Vara.

És un centre privat d'ensenyament de fotografia amb més de 25 anys de trajectòria a Barcelona. Al llarg de tot aquest temps, l’escola ha consolidat un Pla d'Estudis de tres anys l'objectiu del qual és formar professionals de la fotografia en qualsevol dels seus camps (reportatge, publicitat, moda, art...). A més, ofereix una àmplia varietat de cursos especialitzats, tallers, seminaris i activitats que complementen la formació fotogràfica i acosten a l'estudiant a la realitat del món professional.

L'escola ha adquirit en els últims anys un marcat caràcter internacional. En les seves aules coincideixen estudiants de tots els racons del món que enriqueixen el projecte docent del centre.

GrisArt entén la innovació com un compromís imprescindible. Això ha significat incorporar a la seva oferta formativa altres disciplines com el C.G.I., el vídeo i el multimèdia, per a donar resposta a les necessitats del fotògraf del segle XXI.

Es un centro privado de enseñanza de fotografía con más de 25 años de trayectoria en Barcelona. A lo largo de este período, la escuela ha consolidado un Plan de Estudios de tres años cuyo objetivo es formar profesionales de la fotografía en cualquiera de sus campos (reportaje, publicidad, moda, arte, etc.). Además, ofrece una amplia variedad de cursos especializados, talleres, seminarios y actividades que complementan la formación fotográfica y acercan al estudiante a la realidad del mundo profesional.

En los últimos años la escuela ha adquirido un marcado carácter internacional. En sus aulas coinciden estudiantes de todos los rincones del mundo que enriquecen el proyecto docente del centro.

GrisArt entiende la innovación como compromiso imprescindible. Ha permitido incorporar a su oferta formativa otras disciplinas como el CGI, vídeo y multimedia, para dar respuesta a las necesidades del fotógrafo del siglo XXI.

Is a private school of photography established in Barcelona more than 25 years ago. During this time the school has developed a three-year course in professional photography covering a variety of areas: photojournalism, advertising, fashion, art, etc. In addition, the school offers a wide range of complementary specialisation courses, workshops, seminars and activities that provide students with a useful introduction to the realities of a career in photography.

In recent years the school has gained a more international character, with the marked increase in students from all over the world contributing to the overall quality of the centre.

GrisArt is committed to innovation as a vital part of its development. This means that courses in CGI, video and multimedia have been added to the curriculum in order to meet with the requirements of photographers in the 21st century.

Se diría que aquí no pasa nada és la proposta escènica procedent del projecte Antes de nacer estaba muerto.

Sorgeix de la idea d'intentar escenificar una consciència del trànsit a través de la poesia, entesa aquesta com a art del temps, on s'evoqui la memòria com a conjunció d'aquest transcurs. Escenificar i trobar-me en aquesta consciència.

D'una manera gairebé elemental, Se diría que aquí no pasa nada, es construeix sobre la idea del viatge i de com aquest “no lloc” produeix multitud de territoris, intensifica la mirada i intenta treure a la llum els esdeveniments invisibles que sorgeixen de la nostra quotidianitat. Però sobretot i abans de res és una trucada a la celebració diària del fet d'estar viu.

David Mallols
Va néixer a València, on es va llicenciar en Art Dramàtic i posteriorment en Direcció i Dramatúrgia en el Institut del Teatre de Barcelona. En 2011 va estrenar L'Herència a Barcelona, la seva primera peça llarga. Des de 2012 porta treballant en el projecte Antes de nacer estaba muerto donant com a resultat alguns treballs en vídeo: de norte y sur (Aproximaciones a la idea de diario. 2013) o accions com Hemisferios (Escenarios del Streaming. 2013).
També col·labora com a intèrpret o dramaturg amb diversos artistes o companyies com El Conde de Torrefiel.

Se diría que aquí no pasa nada es la propuesta escénica procedente del proyecto Antes de nacer estaba muerto.

Surge de la idea de intentar escenificar una conciencia del tránsito a través de la poesía, entendida esta como arte del tiempo, donde se evoque la memoria como conjunción de ese transcurso. Escenificar y encontrarme en esa conciencia.

De una manera casi elemental, Se diría que aquí no pasa nada, se construye sobre la idea del viaje y de como este “no lugar” produce multitud de territorios, intensifica la mirada e intenta sacar a la luz los acontecimientos invisibles que surgen de nuestra cotidianidad. Pero sobre todo y ante todo es una llamada a la celebración diaria del hecho de estar vivos.

David Mallols
Nació en Valencia, donde se licenció en Arte Dramático y posteriormente en Dirección y Dramaturgia en el Institut del Teatre de Barcelona. En 2011 estrenó La Herencia en Barcelona, su primera pieza larga. Desde 2012 lleva trabajando en el proyecto Antes de nacer estaba muerto dando como resultado algunos trabajos en vídeo: de norte y sur (Aproximaciones a la idea de diario. 2013) o acciones como Hemisferios (Escenarios del Streaming. 2013).
También colabora como intérprete o dramaturgo con diversos artistas o compañías como El Conde de Torrefiel.

Se diría que aquí no pasa nada (It seems that nothing happens here) is an artistic performance from the long-term project Antes de nacer estaba muerto (Before I was born I was dead).

It arises from the idea of trying to stage an awareness of transit through poetry, itself perceived as the art of time, where memory is recalled as the conjunction of that transit. The aim is to stage this awareness and find myself in it.

Essentially, “Se diría que aquí no pasa nada” is based on the concept of the journey and how this “no place” produces a multitude of territories, intensifies our way of looking and tries to reveal the invisible events emerging from our day-to-day existence. But above and before all it calls us to a daily celebration of the fact that we’re alive.

David Mallols
Was born in Valencia, where he graduated in Drama and later in Directing and Dramaturgy at the Institut del Teatre of Barcelona. In 2011 he created La Herencia in Barcelona, his first long piece. Since 2012 has he been working on this project, resulting in some video work: de norte y sur (Aproximaciones a la idea de diario. 2013) and actions like Hemisferios (Escenarios del Streaming. 2013).
He also works as an actor or playwright with different artists or theatre companies such as El Conde de Torrefiel.

L'Antic Teatre inicia aquest 2013 una programació adreçada als més petits. Conscient del baix nivell de coneixement d'altres idiomes que tenen els joves del nostre país, i de com és important això pel desenvolupament cultural i artístic d'aquests, proposem un programa infantil un cop al mes per a familiaritzar-se amb llengües estrangeres de forma lúdica i pedagògica.

Antic Teatre inicia este 2013 una programación dirigida a los más pequeños. Consciente del bajo nivel de conocimiento de otros idiomas que tienen los jóvenes de nuestro país, y de como esto es importante para el desarrollo cultural y artístico de estos, proponemos un programa infantil una vez al mes para familiarizarse con lenguas extranjeras de forma lúdica y pedagógica.

Quim absort en els seus pensaments transforma l'escenari en un animalari, a on ell mateix apareix com un gall humà. La posada en escena suposa la presència de múltiples personatges que esdevenen primer protagonistes i després formen part de la dramatúrgia. Present en cada moment, donarà ànima a cada un dels integrants de la història que sens dubte ens portaran a preguntar-nos sobre la presència de l'humà en l'animal, i de l'animal en l'humà, del masculí i del femení i la relació entre tots ells.

Què és animal i què és humà?
Un espectacle que ens mostra la força incontrolable que tots tenim dins i que ens connecta amb la nostra animalitat més profunda. Cossos transgènics, verticals, acrobàcies amb talons, cullera dins el nas, lluita de galls i balls rituals.
Benvinguts al meu món!

Quim Giron
Neix a Barcelona i avui te 28 anys. Investiga e integra l’equilibri, el so, la música, el clown, el moviment animal i la astronomia.
La seva formació va començar a Barcelona a l'Escola de Circ Rogelio Rivel, on es va especialitzar en verticals. Va participar a l'espectacle Rodó, 10è Circ d’Hivern, Premi Nacional de Circ a Catalunya. El 2006 va entrar a l'escola de circ LE LIDO (Toulouse), on va fer emergir el joc d'actor i la seva personalitat en la escena.
Va descobrir el carrer a Suïssa, actuant per les places de Ginebra on va decidir viatjar cap al nord per acabar els seus estudis a DOCH (Universitat de Dansa i Circ d'Estocolm, Suècia) amb les especialitats de verticals i acro-dansa, on rep la beca Sophie Hulten's, per la seva “creativitat, el joc amb el risc i per la seva habilitat com artista de circ”.

Quim absorto en sus pensamientos transforma el escenario en un animalario, donde él mismo aparece como un gallo humano. La puesta en escena supone la presencia de múltiples personajes que son primero protagonistas y después forman parte de la dramaturgia. Presente en cada momento, dará alma a cada uno de los integrantes de la historia que sin duda nos llevarán a preguntarnos sobre la presencia del humano en el animal, y del animal en el humano, de lo masculino y lo femenino y la relación entre todos ellos.

¿Qué es animal y qué es humano?
Un espectáculo que nos muestra la fuerza incontrolable que todos tenemos dentro y que nos conecta con la animalidad más profunda. Cuerpos transgénicos, verticales, acrobacias con talones, cuchara dentro de la nariz, pelea de gallos y bailes rituales.
Bienvenidos a mi mundo!

Quim Giron
Nace en Barcelona y hoy tiene 28 años. Investiga e integra el equilibrio, el sonido, la música, el clown, el movimiento animal y la astronomía. Su formación empezó en Barcelona en la Escuela de Circo Rogelio Rivel, donde se especializó en verticales. Participó en el espectáculo Rodó, 10è Circ d'Hivern, Premio Nacional de Circo en Catalunya. El 2006 entró en la escuela de circo LE LIDO (Toulouse), donde hizo emerger el juego del actor y su personalidad en escena.
Descubrió la calle en Suiza actuando en las plazas de Ginebra donde decidió viajar hacia el norte para acabar sus estudios en DOCH (Universidad de danza y Circo de Estocolmo, Suecia) con las especialidades de verticales y acro-danza, donde recibe la beca Sophie Hulten's por "su creatividad, el juego con el riesgo y por su habilidad como artista de circo".

Quim, absorbed in his own thoughts, transforms the stage into a bestiary, where he himself appears as a human rooster. Various different characters take the stage as protagonists and then merge into the storyline. Always present, he will give life to each of the characters in the story, who will in turn lead us to question the human aspects of animals, the animal aspects of humans, masculinity and femininity and how they are all connected.

What is animal and what is human?
This piece exposes the unbounded strength we all have within us that connects us to our most primal selves. Transgenic bodies, handstands, acrobatics in high heels, a spoon up the nose, a cockfight and ritual dances.
Welcome to my world!

Quim Giron
Was born in Barcelona and is now 28. He researches and works with balance, sound, music, clown, animal movement and astronomy.
His training began in Barcelona in the Rogelio Rivel Circus School where he specialised in handstands. He took part in Rodó, 10è Circ d'Hivern, winner of the National Award for Circus in Catalunya. In 2006 he enrolled at LE LIDO circus school in Toulouse, where he developed his acting skills and his on-stage personalities.
He discovered street performance in Switzerland performing in the streets of Geneva, and then decided to move north to finish his studies at DOCH (Stockholm University for Dance and Circus) specialising in handstands and acrodance. There he received the Sophie Hultens award for "his creativity, risk-taking and circus skills".

L’Antic Teatre ofereix un cicle de concerts de música improvisada on hi podreu trobar intèrprets de música procedents de diferents àmbits, com també artistes procedents d’altres disciplines artístiques.

El producte final de la improvisació és imprevisible, allibera la interpretació i la creació de l’executant. Quan una cosa és imprevisible i lliure no té expectativa, tant per l’executant com pel receptor, i per aquest motiu no deixa lloc al desengany. Com a conseqüència, apareix la comunicació i l’apropament entre els dos elements del discurs artístic.

Aquests elements enriqueixen a l’intèrpret que es converteix en creador de la seva pròpia obra fruit de la seva llarga experiència i de l’intercanvi de coneixements entre tots els membres del grup, apropant al públic l’art més contemporani i, en aquest cas, intercultural i oferint un producte original, de qualitat, fresc, internacional i alhora fet a casa com l’anomenat “Slow Food”.

Núria Andorrà
Percussionista professional, ha col·laborat amb orquestres com l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu, l’Orquestra Simfònica del Vallès, l’Orquestra de Cambra de Granollers i Stadt Kapelle Karlsruhe, entre d’altres. Com a músic de cambra, crea el projecte Ensemble NÜ.
També treballa amb altres disciplines artístiques juntament amb el compositor Carles Santos. Col·labora amb els grups de música contemporània Icarus Ensemble (Itàlia), Algoritmo (Itàlia), Ensemble Abstraï (França), Murtra Ensemble (Catalunya) i Barcelona 216 (Catalunya).
Des de fa tres anys es dedica a la recerca de nous llenguatges mitjançant la improvisació i la interdisciplinarietat artística.

Antic Teatre ofrece un ciclo de conciertos de música improvisada dónde podéis encontrar intérpretes de música procedentes de diferentes ámbitos y también artistas procedentes de otras disciplinas artísticas.

El producto final de la improvisación es imprevisible, libera la interpretación y la creación del ejecutante. Cuando una cosa es imprevisible y libre no tiene expectativa, tanto para el ejecutor como para el receptor, y por este motivo no hay desengaño. Como consecuencia, aparece la comunicación y el acercamiento entre los dos elementos del discurso artístico.

Estos elementos enriquecen al intérprete que se convierte en creador de su propia obra fruto de su experiencia y del intercambio de los conocimientos entre todos los miembros del grupo acercando al público el arte mas contemporáneo y, en este caso, intercultural y ofreciendo un producto original, de calidad, fresco, internacional y a la vez hecho en casa como el llamado Slow Food”.

Núria Andorrà Percusionista profesional, ha colaborado con orquestas como la Orquesta del Gran Teatre del Liceu, la Orquesta Simgònica del Vallès, la Orquestra de Cambra de Granollers i Stadt Kapelle Karlsruhe, entre d’altres. Como músico de cámara, crea el proyecto Ensemble NÜ. También trabaja con otras disciplinas artísticas junto con el compositor Carles Santos. Colabora con los grupos de música contemporánea Icarus Ensemble (Italia), Algoritmo (Italia), Ensemble Abstraï (Francia), Murtra Ensemble (Catalunya) y Barcelona 216 (Catalunya).
Desde hace tres años se dedica a la búsqueda de nuevos lenguajes mediante la improvisación y la interdisciplinariedad artística.

Antic Teatre presents a cycle of improvised music concerts featuring musicians from different backgrounds as well as artists from other disciplines.

The end result of an improvisation is unpredictable, freeing the artist’s creativity and performance. When something is unpredictable and free there are no expectations, either for the performer or the audience, so there is no disappointment; instead, there is a growth of communication and understanding between the two.

This in turn enriches the experience for the performer who can add the other band members’ skills to his own, while at the same time giving the audience a contemporary, intercultural and original product that is fresh, international, and high quality yet retaining that home-made touch: Slow Food.

Núria Andorrà She is a professional percussionist who has worked with different orchestras such as Orquesta del Gran Teatre del Liceu, Orquesta Simgònica del Vallès, Orquestra de Cambra de Granollers and Stadt Kapelle Karlsruhe among others. As a chamber musician, she created Ensemble NÛ. She also works with other artistic disciplines together with composer Carles Santos, and with contemporary music outfits Icarus Ensemble (Italy) , Algoritmo (Italy), Ensembre Abstraï (France), Murtra Ensemble (Catalonia) and Barcelona 216 (Catalonia).
For the past three years she has been searching for new languages using improvisation and the cross over of artistic disciplines.

Catastròficament inexpressiu i superficialment insípid, KARAOKE és un espectacle sobre l’amor i coets per a 2 intèrprets i una màquina. Funcionant com un karaoke a l’ús, l’espectacle és un exercici d’anti-teatralitat descaradament cínic o patèticament honest, depenent de com ho miris. Aquesta nit ens despedim, amb una cançó en technicolor, d'aquest sorollós i vertiginós segle XXI. I al final, en la darrera tonada, podem cantar tot junts...

Difuminant la ironia i la sinceritat, interès i avorriment, fantasia i "realitat", aquest espectacle ha estat concebut com un "himne superficial". Com una espècie de carta d'amor al fràgil i fred món de la comunicació massiva i aquesta delicada intimitat mediada dins de la qual passem gran part de les nostres vides perduts.

Sleepwalk Collective és una companyia internacional d’art en viu i teatre experimental que crea íntimes experiències escèniques per a teatres entre Espanya i el Regne Unit. La companyia crea peces emotives i sensorials, definides per una estètica minimalista i un toc seductor i perillós, que emergeix de la fascinació que senten els seus membres per la cultura popular i les complexitats de les seves relacions amb altres.

Fundada a Londres l’any 2006 per Iara Solano (Espanya), Sammy Metcalfe (Regne Unit) i Malla Sofia Pessi (Finlàndia), la companyia resideix actualment a Vitoria-Gasteiz, on compta amb el suport de Factoría de Fuegos i la Sala Baratza.

A més de a Espanya i al Regne Unit, Sleepwalk Collective va presentar el seu treball en altres 9 països europeus i a Austràlia, i va formar part de la programació de prestigiosos teatres com The Barbican (Londres), i festivals com el d’Avignon.

Catastróficamente inexpresivo y superficialmente insípido, KARAOKE es un espectáculo sobre amor y cohetes para 2 intérpretes y una máquina. Funcionando como un karaoke al uso, el espectáculo es un ejercicio de anti-teatralidad descaradamente cínico o patéticamente honesto, dependiendo de cómo lo mires. Esta noche nos despedimos, con una canción en technicolor, de este ruidoso y vertiginoso siglo XXI. Y al final, cuando llegue el último estribillo, podemos cantar todos juntos...

Difuminando ironía y sinceridad, interés y aburrimiento, fantasía y realidad, este espectáculo ha sido concebido como un “himno a lo superficial”. Como una especie de carta de amor al frágil y frío mundo de la comunicación masiva y esa delicada intimidad mediada dentro de la cual pasamos gran parte de nuestras vidas perdidos.

Sleepwalk Collective es una compañía internacional de arte en vivo y teatro experimental que crea íntimas experiencias escénicas para teatros entre España y Reino Unido. La compañía crea piezas emotivas y sensoriales, definidas por una estética minimalista y un toque seductor y peligroso, que emergen de la fascinación que sienten sus miembros por la cultura popular, y las complejidades de sus relaciones con otros.

Fundada en Londres en el 2006 por Iara Solano (España), Sammy Metcalfe (Reino Unido) y Malla Sofia Pessi (Finlandia), la compañía reside actualmente en Vitoria-Gasteiz, donde cuenta con el apoyo de Factoría de Fuegos y la Sala Baratza.

Además de en España y Reino Unido, Sleepwalk Collective ha presentado su trabajo en otros 9 países europeos y en Australia, y formado parte de la programación de prestigiosos teatros como The Barbican (Londres), y festivales como el de Avignon.

Catatonically deadpan, gratuitously vapid and gleefully strung out, KARAOKE is a performance about love and rockets for 2 performers and an autocue. Playing out as an actual karaoke, with the text and action read off a screen and projected for the audience to see, this show is an exercise in anti-theatricality that’s either brazenly cynical or pathetically honest depending on how you want to look at it. There will be an awkward kind of chemistry; a kind of narcotic grace. And when the chorus kicks in we can all sing along…

Blurring irony and sincerity, interest and boredom, fantasy and reality, this show was created as a kind of “hymn to the superficial”, a love letter of sorts to the paper-thin world of affectless communication and softly mediated intimacy that we seem to spend so much of our lives now lost inside of.

Sleepwalk Collective is an award-wining live-art and experimental theatre group creating intimate performance experiences between the UK and Spain. They make fragile, nocturnal works for theatres and other spaces, emerging from a fascination with pop culture junk, intoxication, and the mysteries and complexities of our relationships with one another.

Balancing delicately between joy and tragedy, their performances are playful and sensual, defined by a minimalist aesthetic and a seductive sense of danger.

Formed in London in 2006 by Iara Solano Arana (Spain), Malla Sofia Pessi (Finland) and Sammy Metcalfe (UK), the company is currently based in the Spanish Basque Country, where their work is supported by Factoría de Fuegos.

As well as touring extensively across the UK and Spain, Sleepwalk Collective have presented work in 9 other European countries as well as Australia, including performances at The Barbican (London), and Avignon Festival.

“…sorra per a les butxaques/pols per a les sabates/caspa per a les espatlles/silenci per a les boques/aire per al cap/fusta per al seu Cervell/sang per a les seves hòsties/foc per a els llibres/or per a les seves esglésies/bales per als seus canyons/…/creus per a tots els morts/una sola creu per a tots els morts/foscor per als nostres dies”. "...de las oraciones de Ramón". Jorge Albuerne

Jorge Albuerne
Neix a Oviedo (Astúries) un any abans de la mort del dictador.Realitza estudis de Grabat i Estampació a l’EAAyOA d’Oviedo. Es llicencia en Belles Arts a la Universitat del País Basc (especialitzant-se en Ceràmica i Escultura). Vinculat des de fa anys al món del circ de carrer, és a Bilbao (Muelle3) on descobreix i es connecta amb el món de la dansa i comença la seva formació en aquest àmbit que més tard el portarà a Barcelona. Simultàniament continua la seva formació circense en equilibris acrobàtics, quadrant aeri, perxa xinesa i trapezi mini-volant. Junt amb d’altres artistes i en solitari ha presentat diverses propostes escèniques tota l’estona A CAVALL entre el moviment, les arts plàstiques i el circ. Va formar part del col·lectiu La Makabra fins al seu desallotjament al novembre del 2007. Ha format part de companyies de dansa i/o circ com ara: Malqueridas, Raravis, Cirkaros,Tranuites Circus...etc. Com a docent ha impartit classes de perxa xinesa i moviment a Europa, Argentina i Mèxic. Com a director i/o mirada exterior ha col·laborat en diferents projectes com ZENDRA, En Ebullició, 46 Combinat de Circ o Bestiario. Actualment treballa en solitarI com a Zirkus Frak (ara en gira amb el solo NOMARRAMÓN), forma companyia amb la ballarina Cecilia Colacrai i forma part del colectiu de mástil LaCLANDESTINA ("The Boss, the Keeper & the Best-Boy").

"...arena para los bolsillos/ polvo para los zapatos/caspa para los hombros/silencio para las bocas/aire para la cabeza/madera para su cerebro/sangre para sus ostias/fuego para los libros/oro para sus iglesias/balas para sus cañones/… /cruces para todos los muertos/una cruz sola para todos los muertos/oscuridad para nuestros días...". “...de las oraciones de Ramón". Jorge Albuerne

Jorge Albuerne
Nace en Oviedo (Asturias) un año antes de la muerte del dictador. Realiza estudios de Grabado y Estampación en la EAAyOA de Oviedo. Se licencia en Bellas Artes en la Universidad del País Vasco especializándose en Cerámica y Escultura. Vinculado desde años al mundo del circo de calle, es en Bilbao (Muelle3) donde descubre y se conecta con el mundo de la danza e inicia a su formación en este ámbito que más tarde le traerá a Barcelona. Simultáneamente continúa su formación circense en equilibrios acrobáticos, cuadrante aéreo, mástil chino y trapecio volante. Junto a otros artistas y en solitario presenta diversas propuestas escénicas siempre a caballo entre el movimiento, las artes plásticas y el circo. Formó parte del colectivo La Makabra hasta su desalojo en noviembre del 2007. Ha formado parte de compañías de danza y/o circo como: Malqueridas, Raravis, Cirkaros, Tranuites Circus...etc. Como docente ha impartido clases de mástil chino y movimiento en Europa, Argentina y México. Como director y/o mirada exterior ha colaborado en diferentes proyectos como ZENDRA, En Ebullició, 46 Combinat de Circ o Bestiario. Actualmente trabaja en solitario como Zirkus Frak (ahora en gira con el solo NOMARRAMÓN), forma compañía con la bailarina Cecilia Colacrai y forma parte del colectivo de mástil LaCLANDESTINA ("The Boss, the Keeper & the Best-Boy").

“…sand for pockets/ dust for shoes/ dandruff for shoulders/ silence for mouths/ air for heads/ wood for brains/ blood for hosts/ fire for books/ gold for their churches/ bullets for their cannon/ …/ crosses for the dead/ a single cross for the dead/ darkness for our days…” “…from The prayers of Ramón”. Jorge Albuerne

Jorge Albuerne
Born in Oviedo (Asturias) a year before the death of the dictator. He studied Engraving and Printing at the Oviedo School of Applied Arts and Trades in Oviedo, and subsequently obtained a degree in Fine Arts at the Universidad del País Vasco, specialising in Ceramics and Sculpture. With early links to the world of street circus, he discovered and became involved in the world of dance in Bilbao (Muelle3), where he began his training as a dancer, later ending up in Barcelona. During this same period he continued his circus training in acrobatic balance, cradle, Chinese pole and flying trapeze. Together with other artists and on his own he has presented various stage acts always combining movement, visual arts and circus. He formed part of the La Makabra collective until its eviction in 2007. He has been a member of several dance and/ or circus companies such as Malqueridas, Raravis, Cirkaros, Tranuites Circus among others. He has taught Chinese pole and movement in Europe, Argentina and Mexico. As a director and/or outside eye he has worked on different projects such as ZENDRA, En Ebullició, 46 Combinat de Circ and Bestiario. He is currently working solo as Zirkus Frak (now on tour with the one-man show NOMARRAMÓN); forms a company with dancer Cecilia Colacrai; and is part of Chinese pole collective LaCLANDESTINA (The Boss, the Keeper and the Best Boy).

"... Sable pour les poches / poudre pour les chaussures/ pellicules pour les épaules / silence pour les bouches /air pour la tête/ bois pour son cerveau / sang pour ses osties/ feu pour les livres / or pour ses églises/ balles pour ses canons / ... / croix pour tous les morts / une croix toute seule pour tous les morts / obscurité pour nos jours ... ". "... De les prières de Ramón". Jorge Albuerne

Jorge Albuerne
Né à Oviedo (Asturias) un an avant la mort du dictateur. Etudes en gravure et impression au EAAyOA à Oviedo. Diplômé en Beaux-Arts à l'Université du Pays Basque, spécialisation en Céramique et Sculpture. Lié depuis des années au monde du cirque de rue, c’est à Bilbao (Muelle3) où il découvre et se connecte dans l'univers de la danse et commence sa formation dans ce domaine qui plus tard, le porte à Barcelone. Parallèlement continue sa formation de cirque,en acrobatie, quadrant aérien, mât chinois et trapèze volant. Présente diférentes propositions scéniques, en solo oú avec d'autres artistes,toujours entre le mouvement, les arts visuels et le cirque. Faisait partie du collectif la Makabra jusqu'à son expulsion en Novembre 2007. Il a fait parti des compagnies de danse et/ou cirque comme Malqueridas, Raravis, Cirkaros, Tranuites Circus.... En tant que professeur a enseigné mât chinois et mouvement en Europe, l'Argentine et le Méxique. Actuellement il habite à Barcelone, où il travaille en solo dans Zirkus Frak (maintenant en création dans NOMARRAMON) et forme compagnie avec la danseuse Cecilia Colacrai.