En el marc d’un conveni de col·laboració entre l’Antic Teatre i GrisArt, sis alumnes dels cursos especialitzats de l’escola han estat realitzant un seguiment fotogràfic de diverses companyies el dia de la seva funció al teatre. Al llarg de cinc mesos han documentat la vitalitat (teatral i parateatral) d’un dels espais més singulars de l’escena artística actual a la ciutat de Barcelona. El resultat és Escena fotogràfica, una aproximació a través del llenguatge fotogràfic al llenguatge teatral més innovador i arriscat.

Els autors del projecte fotogràfic són Pil Christoffersen, Andreja Veluscek, Raul Pérez, Marcela Tejada y Stefanía Vara.

En el marco de un convenio de colaboración entre el Antic Teatre y GrisArt, seis alumnos de los cursos especializados de la escuela han estado realizando un seguimiento fotográfico de varias compañías el día de su función en el teatro. A lo largo de cinco meses han documentado la vitalidad (teatral y parateatral) de uno de los espacios más singulares de la escena artística actual en la ciudad de Barcelona. El resultado es Escena fotográfica, una aproximación a través del lenguaje fotográfico al lenguaje teatral más innovador y arriesgado.

Los autores del proyecto fotográfico son Pil Christoffersen, Andreja Veluscek, Raul Pérez, Marcela Tejada y Stefanía Vara.

As part of a collaboration agreement between Antic Teatre and GrisArt, six students from the college’s specialised courses have spent five months creating a photographic record of a number of theatre companies on the day of their performance. Over this period they have captured the vitality (both on and off stage) of one of Barcelona city’s most outstanding venues for cutting-edge performance. The result is Escena fotogràfica, which shows us the most innovative and risk-taking expression of performance art through the power of photographic images.

Photographers: Pil Christoffersen, Andreja Veluscek, Raul Pérez, Marcela Tejada and Stefanía Vara.

És un centre privat d'ensenyament de fotografia amb més de 25 anys de trajectòria a Barcelona. Al llarg de tot aquest temps, l’escola ha consolidat un Pla d'Estudis de tres anys l'objectiu del qual és formar professionals de la fotografia en qualsevol dels seus camps (reportatge, publicitat, moda, art...). A més, ofereix una àmplia varietat de cursos especialitzats, tallers, seminaris i activitats que complementen la formació fotogràfica i acosten a l'estudiant a la realitat del món professional.

L'escola ha adquirit en els últims anys un marcat caràcter internacional. En les seves aules coincideixen estudiants de tots els racons del món que enriqueixen el projecte docent del centre.

GrisArt entén la innovació com un compromís imprescindible. Això ha significat incorporar a la seva oferta formativa altres disciplines com el C.G.I., el vídeo i el multimèdia, per a donar resposta a les necessitats del fotògraf del segle XXI.

Es un centro privado de enseñanza de fotografía con más de 25 años de trayectoria en Barcelona. A lo largo de este período, la escuela ha consolidado un Plan de Estudios de tres años cuyo objetivo es formar profesionales de la fotografía en cualquiera de sus campos (reportaje, publicidad, moda, arte, etc.). Además, ofrece una amplia variedad de cursos especializados, talleres, seminarios y actividades que complementan la formación fotográfica y acercan al estudiante a la realidad del mundo profesional.

En los últimos años la escuela ha adquirido un marcado carácter internacional. En sus aulas coinciden estudiantes de todos los rincones del mundo que enriquecen el proyecto docente del centro.

GrisArt entiende la innovación como compromiso imprescindible. Ha permitido incorporar a su oferta formativa otras disciplinas como el CGI, vídeo y multimedia, para dar respuesta a las necesidades del fotógrafo del siglo XXI.

Is a private school of photography established in Barcelona more than 25 years ago. During this time the school has developed a three-year course in professional photography covering a variety of areas: photojournalism, advertising, fashion, art, etc. In addition, the school offers a wide range of complementary specialisation courses, workshops, seminars and activities that provide students with a useful introduction to the realities of a career in photography.

In recent years the school has gained a more international character, with the marked increase in students from all over the world contributing to the overall quality of the centre.

GrisArt is committed to innovation as a vital part of its development. This means that courses in CGI, video and multimedia have been added to the curriculum in order to meet with the requirements of photographers in the 21st century.

Cinquena temporada de FLUX CLUB, un club de vídeo amb una periodicitat quinzenal que pretén reflectir la vitalitat del vídeo de creació de la nostra ciutat. Es tracta d’una extensió del Festival de vídeo d’autor FLUX, amb sessions obertes a tot el que està passant en el camp del vídeo a Barcelona, que complementen el festival des del punt de vista dels seus continguts i que estenen el seu període d’acció més enllà dels dies estrictament dedicats al festival.

FLUX CLUB acull tot tipus de sessions amb projeccions, videoperformances i col·loquis que ofereixen al públic la possibilitat del contacte directe amb els videocreadors. Poden ser sessions monogràfiques d'autors reconeguts, temàtiques, dedicades a gèneres com la videodansa i la videopoesia, o col·lectives dedicades a autors emergents.

FLUX CLUB és un espai de difusió del vídeo de creació a la ciutat de Barcelona.

Quinta temporada de FLUX CLUB, un club de vídeo con una periodicidad quincenal que pretende reflejar la vitalidad del vídeo de creación de nuestra ciudad. Se trata de una extensión del Festival de vídeo de autor FLUX, con sesiones abiertas a todo lo que está pasando en el campo del vídeo en Barcelona, que complementan el festival desde el punto de vista de sus contenidos y que extienden su período de acción más allá de los días estrictamente dedicados al festival.

FLUX CLUB acoge todo tipo de sesiones: proyecciones, videoperformances y coloquios que ofrecen al público la posibilidad del contacto directo con los videocreadores. Tanto pueden ser sesiones monográficas de autores reconocidos como temáticas, colectivas dedicadas a autores emergentes, a la presentación de trabajos de estudiantes, o centradas en la videopoesía o la videodanza.

FLUX CLUB es un espacio de difusión del vídeo de creación en la ciudad de Barcelona.

Cinquième saison du FLUX CLUB, un club vidéo bimensuel qui refléte la vitalité de la création vidéo dans notre ville. Ceci est une extension du Festival vidéo d'auteur FLUX, avec des séances ouvertes à tout ce qui se passe dans le domaine de la vidéo à Barcelone, qui vient compléter le festival du point de vue du contenu et de prolonger la durée d'action plus loin que les jours strictement dédiés au festival.

FLUX CLUB accueille toutes sortes de sessions: projections, vidéoperformances et débats qui offrent au public la possibilité d’un contact direct avec les vidéocréateurs. Les séances peuvent être monigraphiques d’auteurs renommés, témathiques collectives dédiés aux artistes émergents, presentations de travaux d’élèves, vidéopoésie ou vidéodanse.

FLUX CLUB est un espace de la diffusion vidéo de création dans la ville de Barcelone.

El sentit de l’humor és un dels trets distintius de les diferents cultures: el que fa riure una persona catalana no necessàriament té el mateix efecte en una d’andalusa, francesa o peruana. Joaquín Daniel compartirà aquestes reflexions en el seu espectacle en clau d’humor i música.

Joaquín Daniel, actor, clown i periodista, encarna a Radioman, un autèntic crooner amb medalles de bufó, que explica les seves experiències i particulars visions de la realitat de Catalunya i Europa des de la visió d'un immigrant sud-americà que busca trobar el seu lloc al món. Acompanyat per Marcelo Arnal al piano, les anècdotes surrealistes i delirants s'intercalen amb cançons de composició pròpia que coquetegen amb els gèneres del blues, el swing, la bossa nova i el pop, per arrodonir un espectacle interactiu de gran esperit lúdic.

Joaquín Daniel
Nascut a Buenos Aires (Argentina) i resident a Barcelona des de 2002. És en aquesta ciutat on consolida la seva carrera artística, a través de diferents projectes de teatre, televisió i ràdio. D’entre els seus treballs més recents, destaquen la seva participació a les sèries de Televisió de Catalunya Infidels i Ventdelplà; el paper protagonista a l'obra teatral L'Amèrica d'Edward Hopper, dirigida per Eva Hibernia; així com també la intensa activitat desenvolupada com a integrant del duo còmic Románticos Empedernidos, la columna d'humor al programa radial L'hora L a la Cadena Ser i Floret, el seu projecte musico-teatral més recent sic-teatral.

El sentido del humor es uno de los rasgos distintivos de las diferentes culturas: lo que hace reír a una persona catalana no necesariamente tiene el mismo efecto en una andaluza, francesa o peruana. Joaquín Daniel compartirá estas reflexiones en su espectáculo en clave de humor y música.

Joaquín Daniel, actor, clown y periodista, encarna a RadioMan, un auténtico crooner con medallas de bufón, que cuenta sus experiencias y particulares visiones de la realidad de Catalunya y Europa desde la visión de un inmigrante sudamericano que busca encontrar su lugar en el mundo. Acompañado por Marcelo Arnal en el piano, las anécdotas surrealistas y delirantes se intercalan con canciones de composición propia que coquetean con los géneros del blues, el swing, la bossa nova y el pop, para redondear un espectáculo interactivo de gran espíritu lúdico.

Joaquín Daniel
Nacido en Buenos Aires (Argentina) y radicado en Barcelona desde 2002, es en esta ciudad donde consolida su carrera artística, a través de muy variados proyectos de teatro, televisión y radio. Destacan entre sus trabajos más recientes, su participación en las series de Televisió de Catalunya Infidels y Ventdelplà; el papel protagónico en la obra teatral La América de Edward Hopper, dirigida por Eva Hibernia; así como también la intensa actividad desarrollada como integrante del dúo cómico Románticos Empedernidos; la columna de humor en el programa radial L’hora L en Cadena Ser y su reciente proyecto músico-teatral Floret.

Antic Teatre es vestirà amb lluentons. Un cop al mes, l'Antic Teatre Cabaret proposarà un recorregut pel verdader cabaret dels 70, pels seus locals, els seus artistes i el seu ambient canalla. Més que una obra de teatre, Antic Teatre Cabaret serà una festa, un tribut i un homenatge a tots aquells que van lluitar per donar-li color a una Barcelona gris i asfixiada.

Els protagonistes de Antic Teatre Cabaret seran els mateixos artistes que protagonitzaven el cabaret dels 70, juntament amb altres artistes convidats. Cada sessió comptarà amb un mestre de cerimònies, Victor Guerrero, una vedette molinera, Merche Guevara, una folclòrica gal·làctica, Paqiro, un mite de la Bodega Bohemia, Gilda Love, i a més, en aquesta segona temporada hi haurà molts convidats sorpresa, que us deixaran amb la boca oberta.

Les actuacions en directe es mesclaran amb imatges i vídeos de les actuacions d'artistes tan emblemàtics com Madame Arthur, Pirondello, Paco España, Antonio Amaya, i un dels artistes que va presentar les seves creacions al mateix Antic Teatre (entre els anys 60 i 70), Pierrot. Imatges mai vistes ni projectades abans en un teatre.

Antic Teatre Cabaret serà un lloc de trobada pels amants d'aquest gènere i permetrà descobrir a aquells que ho desconeixen el que significa una verdadera vetllada cabaretera.

Antic Teatre se viste de lentejuelas. Una vez al mes, Antic Teatre Cabaret propondrá un recorrido por el verdadero cabaret de los 70, por sus locales, sus artistas y su ambiente canalla. Más que una obra de teatro, será una fiesta, un tributo y un homenaje a todos aquellos que lucharon por darle color a una Barcelona gris y asfixiada.

Los protagonistas de Antic Teatre Cabaret serán los mismos artistas que protagonizaban el cabaret de los 70, junto con otros artistas invitados. Cada sesión contará con un maestro de ceremonias, Victor Guerrero, una vedette molinera, Merche Guevara, una folclórica galáctica, Paqiro, un mito de la Bodega Bohemia, Gilda Love, y además, en esta segunda temporada habrán muchos invitados sorpresa, que les dejará con la boca abierta.

Las actuaciones en directo se mezclarán con imágenes y vídeos de actuaciones de artistas tan emblemáticos como Madame Arthur, Pirondello, Paco España, Antonio Amaya, y uno de los artistas que presentó sus creaciones en el mismo Antic Teatre (entre los años 60 y 70), Pierrot. Imágenes nunca antes vistas ni proyectadas en un teatro.

Antic Teatre Cabaret será un lugar de encuentro para los amantes de este género y permitirá descubrir a aquellos que lo desconocen lo que significa una verdadera velada cabaretera.

Antic Teatre is dressing up in sequins! Once a month, the Antic Teatre Cabaret will invite us back to the authentic cabaret of the 70s, to visit its clubs and artistes and soak up its raffish atmosphere. More than a stage show, this will be a party, a tribute and a homage to all those who fought to bring colour to Barcelona during its grey and airless period.

The stars of Antic Teatre Cabaret are genuine artistes who performed cabaret in the 70s, along with various guest artists. Each session will be hosted by Victor Guerrero as master of ceremonies and contain performances by Merche Guevara, cabaret chorus girl; Paquiro, galactic folk dancer; Gilda Love, diva of the Bohemian Bodega and, in addition, this second season will bring in many surprise guests who will leave you speechless.

The live acts will be interspersed with images and videos of performances by such well-known artistes as Madame Arthur, Pirondello, Paco España, Antonio Amaya and an artist who used to show his work here at the Antic Teatre in the 60s and 70s: Pierrot – images never before seen or screened in a theatre.

Antic Teatre Cabaret will become a meeting point for lovers of this genre and will allow those who have never done so before to experience an evening of authentic cabaret.

Empresonat en el seu propi modus vivendi, amagat en un vestuari aparentment formal, sense adonar-se que és presoner d'aquesta formalitat.
En el nostre món actual els estils de vida del capitalisme feroç ens han portat a situacions laborals extremes, tant a nivells físics com psíquics, competitius, irrespetuosos, hipòcrites, subordinats, classistes, racistes, tot tipus d’extremismes seguint patrons ja establerts per les autoritats manipulants.
Pero tanta pressió desencadena una revolució desde el seu interior que el porta a despullar-se de la seva “armadura”, dels seus lligams socials, d’allò imposat, com si esclatés una coctelera que ha sigut agitada durant molt de temps i, irremediablement, esdevé la tranformació, no només física sinó psíquica, espiritual i existencial…

LUIS BRUSCA
Va començar a estudiar interpretació a l'Escola Nacional d'art dramàtic de Buenos Aires, Argentina. Després d’escollir desenvolupar-se com a artista a Barcelona, va estudiar direcció de cinema. Va desenvolupar el seu aprenentatge teatral amb els mestres Johnny Melville, Jango Edwards, Albert Vidal, Gabriel Chame Buendía, John Wright, Ernie Martin, Yoshi Oida, Jan Ferslev, Yoshito Ohno, Imre Thormann, Jean Daniel Fricker i Atsushi Takenouchi. Des de llavors investiga sobre “alquimia corporal i clown” i crea GUASAVI, L'agonia de la natura i Mr X.

Encarcelado en su propio medio de vida, oculto tras un vestuario aparentemente formal, sin darse cuenta de que es prisionero de esa formalidad.
En nuestro mundo actual los estilos de vida del capitalismo feroz nos han llevado a situaciones laborales extremas tanto a niveles físicos como psíquicos, competitivos, irrespetuosos, hipócritas, subordinados, clasistas, racistas, todo tipo de extremismos siguiendo patrones ya establecidos por las autoridades manipulantes.
Pero tanta presión desencadena una revolución desde su interior que lo lleva a despojarse de su “armadura”,  de sus ataduras sociales, de lo impuesto, como si estallara una coctelera que ha sido agitada durante mucho tiempo e, irremediablemente, ocurre la transformación, no solo física sino psíquica, espiritual, existencial...

LUIS BRUSCA
Comenzó a estudiar actuación en la Escuela Nacional de Arte Dramático de Buenos Aires, Argentina. Después de escoger desarrollarse como artista en Barcelona, estudió Dirección de Cine. Desarrolló su aprendizaje teatral con los maestros Johnny Melville, Jango Edwards, Albert Vidal, Gabriel Chamé Buendía,John Wright, Ernie Martín, Yoshi Oida, Jan Ferslev, Yoshito Ohno, Imre Thormann, Jean Daniel Fricker y Atsushi Takenouchi. Desde entonces investiga sobre “alqumia corporal y clown” y crea GUASAVI, La agonía de la naturaleza y Mr X.

Imprisoned in his own lifestyle, hidden behind his apparently formal dress, he fails to realise he is a prisoner of that self-same formality.
In our current environment, our ferociously capitalist lifestyles have led us to extreme working conditions both physically and mentally, making us competitive, disrespectful, hypocritical, submissive, classist, and racist; all kinds of extremisms following the patterns set down by the manipulative authorities.
But this much pressure leads to a revolution from within which makes him shed his ‘armour’, his social ties, what’s imposed on him. It's like the explosion of a cocktail shaker that's been shaken for a long time, and the inevitable transformation occurs, not only physically but mentally, spiritually and existentially.

LUIS BRUSCA
Began studying acting at the National School for Dramatic Arts in Buenos Aires, Argentina. Having chosen to develop as an artist in Barcelona, he studied Film Direction. He continued his theatrical apprenticeship with masters Johnny Melville, Jango Edwards, Albert Vidal, Gabriel Chamé Buendía,John Wright, Ernie Martín, Yoshi Oida, Jan Ferslev, Yoshito Ohno, Imre Thormann, Jean Daniel Fricker and Atsushi Takenouchi. Since then he has been researching ‘bodily alchemy and clown’ and has created GUASAVI, La agonía de la naturaleza and Mr X.

Festival LlumBcn
Art i tecnologia són els dos elements centrals d’un festival que ja s’ha consolidat com una de les propostes més atractives de Santa Eulàlia. Sortiu a passejar quan el sol es pon i descobrireu un perfil insòlit de la ciutat. Les nits dels dies 7, 8 i 9 de febrer, Llum BCN convertirà els carrers de Barcelona en l’escenari d’un espectacle d’avantguarda en què la llum i l’arquitectura de les èpoques més diverses són les grans protagonistes.

Espais participants: Pati de l’Antic Teatre, Pati de l'Ateneu Barcelonés, Pati de Ca  l’Ardiaca, Verger del Museu Frederic Marés, Porxo del Tinell-MUHBA, Casa Padellàs-MUHBA, Pati del Palau Requesens, Reial Acadèmia de les Bones Lletres, Museu Picasso, Pati del C.C. Pati Llimona, Claustre del Convent de Sant  Agustí, i també a diferents espais del parc de la Ciutadella.

Projecte a l’estany perdut
A més d’il·luminar, la llum té moltes altres funcions. Per exemple, induir-nos a reinterpretar la realitat que ens envolta. Això és el que posa de manifest aquesta proposta, que ens convida a reflexionar sobre els efectes de la llum. Ho fa suspenent sobre el pati de l’Antic Teatre un seguit de làmpades formades per pantalles circulars d’acetat. Les bombetes situades sobre la pantalla us generaran l’efecte d’estar submergits en un estany, envoltats de vegetació subaquàtica. Imagineu-vos que plou i que les gotes de pluja, en impactar sobre la làmina d’aigua, creen els reflexos que veieu sobre els vostres caps. Una proposta introspectiva que ens mostra com la llum pot evocar tota mena de mons, somnis i desitjos.

Festival LlumBcn
Arte y tecnología son los elementos centrales de un festival que se ha consolidado como una de las propuestas más atractivas de Santa Eulàlia. Salid a pasear durante la puesta de sol y descubriréis un perfil insólito de la ciudad. La noches de los días 7, 8 i 9 de febrero, Llum Bcn convertirá las calles de Barcelona en el escenario de un espectáculo de vanguardia en que la luz y la arquitectura de las épocas más variadas son los grandes protagonistas.

Espacios que participan: Pati de l’Antic Teatre, Pati de l'Ateneu Barcelonés, Pati de Ca l’Ardiaca, Verger del Museu Frederic Marés, Porxo del Tinell-MUHBA, Casa Padellàs-MUHBA, Pati del Palau Requesens, Reial Acadèmia de les Bones Lletres, Museu Picasso, Pati del C.C. Pati Llimona, Claustre del Convent de Sant Agustí, y también diferentes espacios del parquet de la Ciutadella.

Proyecto en el estanque perdido
La luz tiene muchas otras funciones, además de la iluminación. Por ejemplo, inducirnos a reinterpretar la realidad que nos rodea. Esto se pone de manifiesto en esta propuesta, que nos invita a reflexionar sobre los efectos de la luz. Lo hace, al suspender sobre el patio del Antic Teatre una serie de lámparas formadas por pantallas circulares de acetato. Las bombillas situadas sobre la pantalla os generarán la impresión de estar sumergidos en un estanque, rodeados de vegetación subacuática. Imaginaos que llueve y que las gotas de lluvia, al impactar sobre la lámina de agua, crean los reflejos que veis sobre vuestras cabezas. Una propuesta introspectiva que nos muestra cómo la luz puede evocar todo tipo de mundos, sueños y deseos.

Festival LlumBcn
Art and technology are the main components of a festival that has become one of the most popular events during the Saint Eulalia celebrations. Take a wander at sunset and you’ll discover an unknown side to the city. On the nights of February 7, 8, and 9, Llum Bcn make Barcelona’s streets the setting for a cutting-edge show in which light and architecture from all periods take centre stage.

Participating locations are: Antic Teatre’s terrace; the inner courtyard of the Ateneu Barcelonés; the inner courtyard of Ca l’Ardiaca; the Frederic Marés Museum orchard; the Tinell-MUHBA’s covered patio; Casa Padellàs-MUHBA; the inner courtyard of the Palau Requesens; the Reial Acadèmia de les Bones Lletres; the Picasso Museum; the inner courtyard of the C.C. Pati Llimona; the Sant Agustí Convent cloisters; and several areas within the Ciutadella park.

Lost pond project
Light has many functions other than illumination. For example, it can make us reinterpret the reality that surrounds us. This becomes evident in the terrace of the Antic Teatre, where a series of lamps with circular acetate screens encourage us to consider the effects of lighting. The light bulbs on the screens create the impression of being under water in a pond surrounded by subaqueous vegetation; imagine it’s raining and that the raindrops hitting the surface of the water are creating the reflections you see above your heads. This introspective proposal shows how light can be used to evoke all manner of worlds, dreams and desires.

L'Antic Teatre inicia aquest 2013 una programació adreçada als més petits. Conscient del baix nivell de coneixement d'altres idiomes que tenen els joves del nostre país, i de com és important això pel desenvolupament cultural i artístic d'aquests, proposem un programa infantil un cop al mes per a familiaritzar-se amb llengües estrangeres de forma lúdica i pedagògica.

Antic Teatre inicia este 2013 una programación dirigida a los más pequeños. Consciente del bajo nivel de conocimiento de otros idiomas que tienen los jóvenes de nuestro país, y de como esto es importante para el desarrollo cultural y artístico de estos, proponemos un programa infantil una vez al mes para familiarizarse con lenguas extranjeras de forma lúdica y pedagógica.

HILOMENTAL (Sessions Videològiques) presenta una nova temporada de video-diàlegs lúdics i reflexius, un intercanvi de vídeos comentats per diferents pensadors, creadors o agents culturals; artistes, cineastes o videoartistes, músics, escriptors o crítics.

Per a donar sortida a moltes de les perles audiovisuals perdudes per les profunditats d’internet o oblidades en bancs de dades físics. També es vol contribuir en la creació de noves corrents d’influència – de la mà de persones preparades – més enllà dels suggeriments que ofereixen les televisions o les estrenes cinematogràfiques.

La nostra comunicació telemàtica està mutant, popularitzant-se l’enviament de vídeos a mode de microprogramació, comentari o diàleg.
HILOMENTAL (Sessions Videològiques) neix del desig de jugar amb aquesta nova forma de comunicació, així com de la necessitat d’aprendre a comprendre, classificar i interpretar la immensa quantitat de producció audiovisual que es produeix a nivell mundial i s’emmagatzema tant en enclavaments online (youtube, dailymotion, vimeo, Prelinger archives, European Treasures, etc.) com en arxius físics (Videoclubs, arxius OVNI, eXcèntric, Hamaca, etc.).

Félix Pérez-Hita i Arturo Bastón, majoritàriament interessats en la recerca de nous formats audiovisuals, són realitzadors i editors exmembres del Gabinet de Crisi, un programa de televisió que no es veurà a la televisió i actualment treballen en el projecte El Protograma, estudis sobre el progrés de la mentira.

HILOMENTAL (Sesiones Videológicas) presenta una nueva temporada de video- diálogos lúdicos y reflexivos, un intercambio de vídeos comentados por diferentes pensadores, creadores o agentes culturales; artistas, cineastas o videoartistas, músicos, escritores o críticos.

Para sacar a la superficie muchas de las perlas audiovisuales perdidas por las profundidades de internet u olvidadas en bancos de datos físicos, y contribuir a crear nuevas corrientes de influencia - de la mano de personas preparadas-, más allá de las sugerencias que ofrecen las televisiones o los estrenos cinematográficos.

Nuestra comunicación telemática está mutando, popularizándose el envío de videos a manera de microprogramación, comentario o diálogo.
HILOMENTAL (Sesiones Videológicas) nace del deseo de jugar con esta nueva forma de comunicación, así como de la necesidad de aprender a comprender, clasificar e interpretar la inmensa cantidad de producción audiovisual que se produce a nivel mundial y se almacena tanto en enclaves online (youtube, dailymotion, vimeo, Prelinger archives, European Treasures, etc.) como en archivos físicos (Videoclubes, archivos OVNI, eXcèntric, Hamaca, etc.).

Félix Pérez-Hita y Arturo Bastón,mayoritariamente interesados en la búsqueda de nuevos formatos audiovisuales, son realizadores y editores exmiembros del 'GABINETE DE CRISIS, un programa de televisión que no verá en televisión y actualmente trabajan en el proyecto EL PROTOGRAMA estudios sobre el progreso de la mentira.

HILOMENTAL (Videologic sessions) present their new video dialogues that are both educational and thought-provoking: an exchange of videos with commentaries from different thinkers, creators or cultural agents including artists, film makers, video artists, musicians, writers and critics.
The aim is to bring to the surface many of the audiovisual pearls lurking in the depths of the internet or lying forgotten in data banks, and, with the help of experts, to contribute to the creation of new influential currents that go beyond the suggestions made by television or cinema premieres.

The aim is to bring to the surface many of the audiovisual pearls lurking in the depths of the internet or lying forgotten in data banks, and, with the help of experts, to contribute to the creation of new influential currents that go beyond the suggestions made by television or cinema premieres.

Our ways of communicating are mutating: we are turning more and more to the sending of videos as a means of microprogramming, commentary or dialogue. HILOMENTAL (Videologic sessions) emerges from the desire to play with this new way of communicating, and from the need to begin to learn to understand, classify and interpret the massive amounts of audio visual production at global levels that is being stored both online (youtube, dailymotion, vimeo, Prelinger archives, European Treasures, etc.) and in physical archives (video clubs, OVNI files, eXcentric, Hamaca, etc.)

Félix Pérez-Hita and Arturo Bastón, primarily interested in searching for new audio visual formats, are directors and editors, former members of 'GABINETE DE CRISIS, un programa de televisión que no verá en televisión (Crisis cabinet: a television programme you won’t see on your television) and are currently working on their project EL PROTOGRAMA: estudios sobre el progreso de la mentira.

Nascut a la “Isla de León”, Cádiz, en una família gitana d’antigues tradicions de la qual sóc l’únic mascle. Ja de petit tenia certes inquietuds artístiques. Vaig participar en diverses companyies de teatre amateur en espectacles de carrer.
Després d’una estància a UK, vaig estudiar Disseny de Moda i Patronatge Industrial a Jerez de la Frontera. He col·laborat en projectes d’artistes com Agnela Lamprianidou o Vicens Mayans, a més d’altres peces de cabaret i dansa.
Una primera aproximació de la peça 24/SEPTIEMBRE/1980, es va presentar a l'edició d'In-formales de La Poderosa (Febrer, 2013).

En els meus treballs busco allò que queda de mi, allò que s'esperava de mi, allò que vull de mi i, sobretot, allò que crec que sóc. Basant-me en la meva experiència personal. El destí que m'havien marcat abans de néixer, allò imposat i la lluita per deixar créixer el verdader jo interior.
Mitjançant la representació, la dansa, el moviment, la veu i amb l'ajut de la llum, que separarà el JO real, del JO manipulat per mi mateix, per a deixar veure allò que els altres volen, el meu JO lluitarà, ballarà, riurà, plorarà, mentirà per aconseguir créixer i ser realment el que sense voler vull.

Nacido en la "Isla de León", Cádiz, en una familia gitana de antiguas tradiciones en la cual soy el único varón. Ya de pequeño tenía ciertas inquietudes artísticas. Participé en diversas compañías de teatro amateur en espectáculos de teatro de calle.
Después de una estancia en U.K, estudié Diseño de Modas y Patronaje Industrial en Jerez de la Frontera. He colaborado en proyectos de artistas como Angela Lamprianidou o Vicens Mayans, además de otras piezas de cabaret y danza. Una primera aproximación de la pieza 24/SEPTIEMBRE/1980, se presentó en la edición de In-formales de La Poderosa (Febrer, 2013).

En mis trabajos busco lo qué queda de mi, lo qué se esperaba de mi, lo qué quiero de mi y, sobretodo, quién creo que soy. Basándome en mi experiencia personal. El destino que me habían marcado antes de nacer, lo impuesto y la lucha por dejar crecer mi verdadero yo interior.
Mediante la representación, la danza, el movimiento, la voz y con la ayuda de la luz, que separará el YO real, del YO manipulado por mi mismo para dejar ver lo que los demás quieren, mi YO luchará, bailará, reirá, llorará, mentirá para conseguir crecer y ser realmente lo que sin querer quiero.

Born in the Isla de León, in Cádiz, I am the only male child of a traditional gypsy family. Already as a child I had certain artistic leanings. I took part in several street theatre shows with amateur theatre companies. After a stint in the UK, I studied Fashion Design and Industrial Pattern-Making in Jerez de la Frontera. I have taken part in projects with various artists such as Angela Lamprianidou and Vicens Mayans, as well as in cabaret and dance performances.

A rough outline of the piece 24/SEPTIEMBRE/1980 was shown at the Informales sessions at La Poderosa (February 2013). In my work I am searching for what remains of myself, what was expected of me, what I want from myself and above all, who I think I am, based on my personal experience. The fate assigned to me before birth, what was imposed on me; and the struggle to allow my real inner self to grow.
Using acting, dance, movement, voice, and assisted by lighting that will separate the real self from the self that I manipulate to show what others want to see, my actual self will fight, dance, laugh, cry and lie in order to grow and truly be what I unwittingly want to be.

A través de la utilització de retalls de premsa diària com a element motor del procés de creació, el projecte proposa l’escenificació de titulars de diaris com a manifestació poètica i coreogràfica. Un exercici físic, visual i poètic que explora l'espai entre llenguatge i acció, entre partitura i execució, entre expectatives prèvies i realització final, entre literalitats lingüístiques i metàfores escèniques.

Iñaki Álvarez i Pere Faura es van conèixer el 2010 en una cita A cegues organitzada pel Festival Escena Poblenou de Barcelona, que cada any posa en contacte un artista visual amb un artista escènic. D’aquella col·laboració en va sorgir la seva primera performance-instalació titulada “Los títulos nunca mueren”.
Actualment estan treballant en el projecte teatral Diari d'accions, on tal com passava en el primer projecte, s’utilitzen els diaris tant com a font d’inspiració per a la recerca de continguts, com a material plàstic de treball.

A través de la utilización de recortes de prensa diaria como elemento motor del proceso de creación, el proyecto propone la escenificación de titulares de periódicos como manifestación poética y coreográfica.  Un ejercicio físico, visual y poético que explora el espacio entre lenguaje y acción, entre partitura y ejecución, entre expectativas previas y realización final, entre literalidades lingüísticas y metáforas escénicas.

Iñaki Álvarez i Pere Faura se conocieron el 2010 en una cita A ciegas organizada por el Festival Escena Poblenou de Barcelona, que cada año pone en contacto un artista visual con un artista escénico. De esta colaboración surgió su primera performance-instalación titulada “Los títulos nunca mueren”.
Actualmente están trabajando en el proyecto teatral Diari d'accions, donde tal y como pasaba en el primer proyecto, se utilizan diarios como fuente de inspiración para el estudio de contenidos, como material plástico de trabajo.

Using  press cuttings as a driving force for the creative process, the project conceives the staging of newspaper headlines as a manifestation both poetic and choreographic. A physical, visual and poetic exercise that explores the space between language and actions, between scpre and execution, between expectactions and result, between linguistic literalities and theatrical metaphors.

Iñaki Álvarez and Pere Faura met in 2010 through A blind date organised by Festival Escena Poblenou in Barcelona, which every year brings together a visual artist and a performance artist. Their collaboration on that occasion led to their first performance-installation called “Los títulos nunca mueren” (Headlines never die).
At the moment, they are working on the theatre project "Diari d'accions",  in which, as they did for their first project, they use newspapers both as a source of inspiration and as the phyisical material with which they work.

Utilisant des coupures de presses comme rôle moteur pour le processus créatif, le projet conçoit la mise en scène de manchettes de journaux comme une manifestation à la fois poétique et chorégraphique. Un exercise physique, visuel et poétique qui explore l'espace entre entre le langage et les actions, entre la partition et l'exécution, entre expectatives et résultat, entre la littéralité linguistique et les métaphores de mis en scène.

Iñaki Alvarez and Pere Faure se sont rencontrés a travers A Blind Date organisé par le Festival Escena Poblenou a Barcelone, qui uni chaque année un artiste visuel et un artiste interprète. Leur collaboration durant cette occasion à mené a leur première performance-instalation intitulé "los titulos nunca mueren" ( Les Manchettes ne meurent jamais).
Présentement travaillant sur cette pièce "Diari d'accions" dans lequel, comme dans leur premier projet ensemble, ils utilisent des journaux autant comme source d'inspiration que comme matériel physique avec lequel travailler.

Cinquena temporada de FLUX CLUB, un club de vídeo amb una periodicitat quinzenal que pretén reflectir la vitalitat del vídeo de creació de la nostra ciutat. Es tracta d’una extensió del Festival de vídeo d’autor FLUX, amb sessions obertes a tot el que està passant en el camp del vídeo a Barcelona, que complementen el festival des del punt de vista dels seus continguts i que estenen el seu període d’acció més enllà dels dies estrictament dedicats al festival.

FLUX CLUB acull tot tipus de sessions amb projeccions, videoperformances i col·loquis que ofereixen al públic la possibilitat del contacte directe amb els videocreadors. Poden ser sessions monogràfiques d'autors reconeguts, temàtiques, dedicades a gèneres com la videodansa i la videopoesia, o col·lectives dedicades a autors emergents.

FLUX CLUB és un espai de difusió del vídeo de creació a la ciutat de Barcelona.

Quinta temporada de FLUX CLUB, un club de vídeo con una periodicidad quincenal que pretende reflejar la vitalidad del vídeo de creación de nuestra ciudad. Se trata de una extensión del Festival de vídeo de autor FLUX, con sesiones abiertas a todo lo que está pasando en el campo del vídeo en Barcelona, que complementan el festival desde el punto de vista de sus contenidos y que extienden su período de acción más allá de los días estrictamente dedicados al festival.

FLUX CLUB acoge todo tipo de sesiones: proyecciones, videoperformances y coloquios que ofrecen al público la posibilidad del contacto directo con los videocreadores. Tanto pueden ser sesiones monográficas de autores reconocidos como temáticas, colectivas dedicadas a autores emergentes, a la presentación de trabajos de estudiantes, o centradas en la videopoesía o la videodanza.

FLUX CLUB es un espacio de difusión del vídeo de creación en la ciudad de Barcelona.

Cinquième saison du FLUX CLUB, un club vidéo bimensuel qui refléte la vitalité de la création vidéo dans notre ville. Ceci est une extension du Festival vidéo d'auteur FLUX, avec des séances ouvertes à tout ce qui se passe dans le domaine de la vidéo à Barcelone, qui vient compléter le festival du point de vue du contenu et de prolonger la durée d'action plus loin que les jours strictement dédiés au festival.

FLUX CLUB accueille toutes sortes de sessions: projections, vidéoperformances et débats qui offrent au public la possibilité d’un contact direct avec les vidéocréateurs. Les séances peuvent être monigraphiques d’auteurs renommés, témathiques collectives dédiés aux artistes émergents, presentations de travaux d’élèves, vidéopoésie ou vidéodanse.

FLUX CLUB est un espace de la diffusion vidéo de création dans la ville de Barcelone.

Mû ens proposa un cicle d’experiències úniques. Ens convida a formar part de la trobada amb artistes de disciplines diferents, amb la música com a vincle amb cada un d’ells, art efímer, fugaç...

MÛ
Investigador i alquimista incansable, neix a la illa de Bolama, Guinea Bissau, creix influenciat per la música del seu entorn immediat, sobre tot el cant de les dones i els cants religiosos del poble Brame (Mancanha) i Bidjugu. En el transcurs de la seva trajectòria en solitari, Mû ha tingut l’honor de col·laborar amb el gran Manu Dibango, la cantant de gospel Kathy Autrey o la Locomotora Negra.

Ha col·laborat en els discs de Simao Félix, Selva de Mar, Rosa Zaragoza i Almasala, entre d’altres. En paral·lel desenvolupa els seus propis projectes com Qbamba, Nua Trío, Djumbai, Mû & Sasha, Mario · Baba · Mû i el més recent Colectivo BDB.

Mû nos propone un ciclo de experiencias únicas. Nos invita a formar parte del encuentro con artistas de distintas disciplinas, con la música como vínculo con cada uno de ellos, arte efímero, fugaz...

MÛ
Investigador y alquimista incansable, nace en la isla de Bolama, Guinea Bissau, crece influenciado por la música de su entorno inmediato, sobre todo el canto de las mujeres y los cantos religiosos del pueblo Brame (Mancanha) y Bidjugu. A lo largo de su trayectoria en solitario, Mû ha tenido el honor de colaborar con el gran Manu Dibango, la cantante de gospel Kathy Autrey o la Locomotora Negra.

Ha colaborado en los discos de Simão Félix, Selva de Mar, Rosa Zaragoza y Almasala, entre otros. En paralelo desarrolla sus propios proyectos como Qbamba, Nua Trío, Djumbai, Mû & Sasha, Mario · Baba · Mû y el más reciente Colectivo BDB.

Mû proposes a cycle of unique experiences. He invites us to take part in an encounter with artists from different disciplines, with music as the connection between each one; ephemeral, fleeting art…

Mû
Untiring researcher and alchemist, Mû was born on the island of Bolama in Guinea Bissau and grew up influenced by the music of his immediate surroundings, in particular the songs of the women and the religious chants of the Brame (Mancanha) and Bidjugu people. During his solo career, Mû has had the honour of working with the great Manu Dibango, gospel singer Kathy Autrey and local band La Locomotora Negra.

He has worked on records for Simão Félix, Selva de Mar, Rosa Zaragoza and Almasala among others. At the same time he has his own projects on the go: Qbamba, Nua Trío, Djumbai, Mû & Sasha, Mario · Baba · Mû and, most recently, Colectivo BDB.

La pluie et le beau temps és un projecte que explora el món de la criptografia i la codificació a través del cos i el moviment, motivat per la reflexió de que ambdues disciplines es relacionen de manera ambigua amb el llenguatge i el missatge. La criptografia és la ciència que estudia formes de xifrar missatges a través de codis i alteracions per tal que només puguin ser llegits per persones coneixedores del codi; produint un joc entre ocultar el missatge original i desvetllar l’encriptat. La dansa es caracteritza pel seu temor atàvic a no significar, però al mateix temps es resisteix a crear un llenguatge concret i es troba en constant reinvenció.

La pluie et le beau temps aplica conceptes de la criptografia a la composició coreogràfica, fent evident la manca de significat de la dansa a través de l’encobriment del missatge mitjançant el xifratge corporal de textos originals escrits per Jacques Prévert.

Tuixén Benet Cosculluela (Barcelona, 1985), és llicenciada en Coreografia i Tècniques d’interpretació per l’Institut del Teatre de Barcelona. L’any 2009 va fundar la companyia Les filles Föllen junt amb la coreògrafa Margherita Bergamo. Amb ella ha co-dirigit els espectacles Entrada amb consumició: dues noies fumen un cigarret en només 30 segons, Unter der schönen Haut i Escena Simultània. Recentment, Tuixén ha dirigit i coreografiat l’espectacle Projecte Final.

El punt de partida de tot treball de Les filles Föllen és el moviment dins d’un marc ideal i narratiu, i el desenvolupament de la seva feina sorgeix del particular, el detall, la trascendència i l’ocasional; cap a l’universal; el que tothom pot entendre i compartir.

La pluie et le beau temps es un trabajo que explora el mundo de la criptografía y codificación a través del cuerpo y el movimiento, y cuya motivación parte de la reflexión de que ambas disciplinas se relacionan de manera ambigua con el lenguaje y el mensaje. La criptografía es la ciencia que estudia formas de cifrar mensajes a través de códigos y alteraciones para que éstos sólo puedan ser leídos por personas conocedoras del código, creando un juego entre ocultar el mensaje original y destapar el mensaje encriptado. La danza se caracteriza por su miedo atávico a no significar, pero a su vez se resiste a crear un lenguaje concreto y está en constante reinvención.

La pluie et le beau temps, aplica conceptos de la criptografía a la composición coreográfica, destacando la falta de significado de la danza a través del encubrimiento del mensaje mediante el cifraje corporal de textos originales escritos por Jacques Prévert.

Tuixén Benet Cosculluela (Barcelona, 1985), es licenciada en Coreografía y Técnicas de Interpretación por el Institut del Teatre de Barcelona. En el año 2009 fundó la compañía Les filles Föllen junto a la coreógrafa Margherita Bergamo. Con ella ha co-dirigido los espectáculos Entrada con consumición: dos chicas fuman un cigarrillo en sólo 30 segundos, Unter der schönen Haut y Escena Simultània. Recientemente, Tuixén ha dirigido y coreografiado el espectáculo Projecte Final.

El punto de partida de todo trabajo de Les filles Föllen es el movimiento dentro de un marco ideal y narrativo, y el desarrollo de su trabajo surge del particular, el detalle, la trascendencia y el ocasional; hacia lo universal, lo que todos pueden entender y compartir.

La pluie et le beau temps explores the world of cryptography and code-making using the body and movement. The motivation for the project comes from the belief that both disciplines have an ambiguous relation with language and message. Cryptography is the science that studies different ways to cipher messages through codes and alterations so that they may only be read by people who know the code; it creates a game based on hiding the original or revealing the encrypted meaning. Dance has an atavistic fear of not meaning, but on the other hand it refuses to create an established language and is constantly reinventing itself.

La pluie et le beau temps applies concepts of cryptography to choreography, highlighting the lack of meaning of dance by encoding the message using corporal encryption of original texts written by Jacques Prévert.

Tuixén Benet Cosculluela (Barcelona, 1985) is graduated on Choreography and Interpretation Techniques by the Institut del Teatre de Barcelona. On 2009 she co-founded the company Les filles Föllen along with the choreographer Margherita Bergamo. With her, she has co-directed the performances Entrance with charge: two girls smoke a cigarette in only 30 seconds, Unter der schönen Haut and Escena Simultània. Recently, Tuixén has directed and choreographed the show Projecte Final.

The starting point of every work by Les filles Föllen is the movement inside of an ideal and narrative frame, and the development of their work is born on the particular, the detail and the occasional, towards the universal, what everyone can share and understand.

La pluie et le beau temps est un projet qui explore le monde de la cryptographie et du codage à travers le corps et le mouvement, auprès de l’idée que les deux disciplines sont liées par sa relation ambiguë avec le langage et le message. La cryptographie est la science qui étudie les manières de crypter des messages en utilisant des codes et des changements, de façon qu’ils ne puissent être lu que par des personnes qui connaissent le code ; en créant un jeu entre le masquage du texte et la révélation du message crypté. La danse se caractérise pour sa peur atavique a la non signification ; mais, en même temps, elle refuse de créer un langage spécifique et est en constante réinvention.

La pluie et le beau temps applique des concepts de cryptographie sur la composition chorégraphique, en mettant en relevance la manque de signification de la danse à travers du déguisement du message par le moyen des encryptassions corporels de quelques textes originaux écrits par Jacques Prévert.

Tuixén Benet Cosculluela (Barcelone, 1985) est diplômé en Chorégraphie et Techniques d’Interprétation pour l’Institut del Teatre de Barcelona. En 2009, elle a cofondé la compagnie Les filles Föllen avec sa collègue chorégraphe Margherita Bergamo. Avec elle, elle a codirigé les spectacles ‘Entrée avec consomation : deux filles fument une cigarette en 30 secondes’, ‘Unter der schönen Haut’ et ‘Escena Simultània’. Récemment, Tuixén a chorégraphié et dirigé le spectacle ‘Projecte Final’.

Le point de départ de touts les travaux de Les filles Föllen se baise sur le mouvement dans un cadre narratif et idéal ; et le développement de son travail provient du détail, du particulier, le transcendant et l’occasionnel, vers l’universel, ce que tout le monde peut comprendre et partager.

L’Antic Teatre ofereix un cicle de concerts de música improvisada on hi podreu trobar intèrprets de música procedents de diferents àmbits, com també artistes procedents d’altres disciplines artístiques.

El producte final de la improvisació és imprevisible, allibera la interpretació i la creació de l’executant. Quan una cosa és imprevisible i lliure no té expectativa, tant per l’executant com pel receptor, i per aquest motiu no deixa lloc al desengany. Com a conseqüència, apareix la comunicació i l’apropament entre els dos elements del discurs artístic.

Aquests elements enriqueixen a l’intèrpret que es converteix en creador de la seva pròpia obra fruit de la seva llarga experiència i de l’intercanvi de coneixements entre tots els membres del grup, apropant al públic l’art més contemporani i, en aquest cas, intercultural i oferint un producte original, de qualitat, fresc, internacional i alhora fet a casa com l’anomenat “Slow Food”.

Núria Andorrà
Percussionista professional, ha col·laborat amb orquestres com l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu, l’Orquestra Simfònica del Vallès, l’Orquestra de Cambra de Granollers i Stadt Kapelle Karlsruhe, entre d’altres. Com a músic de cambra, crea el projecte Ensemble NÜ.
També treballa amb altres disciplines artístiques juntament amb el compositor Carles Santos. Col·labora amb els grups de música contemporània Icarus Ensemble (Itàlia), Algoritmo (Itàlia), Ensemble Abstraï (França), Murtra Ensemble (Catalunya) i Barcelona 216 (Catalunya).
Des de fa tres anys es dedica a la recerca de nous llenguatges mitjançant la improvisació i la interdisciplinarietat artística.

Antic Teatre ofrece un ciclo de conciertos de música improvisada dónde podéis encontrar intérpretes de música procedentes de diferentes ámbitos y también artistas procedentes de otras disciplinas artísticas.

El producto final de la improvisación es imprevisible, libera la interpretación y la creación del ejecutante. Cuando una cosa es imprevisible y libre no tiene expectativa, tanto para el ejecutor como para el receptor, y por este motivo no hay desengaño. Como consecuencia, aparece la comunicación y el acercamiento entre los dos elementos del discurso artístico.

Estos elementos enriquecen al intérprete que se convierte en creador de su propia obra fruto de su experiencia y del intercambio de los conocimientos entre todos los miembros del grupo acercando al público el arte mas contemporáneo y, en este caso, intercultural y ofreciendo un producto original, de calidad, fresco, internacional y a la vez hecho en casa como el llamado Slow Food”.

Núria Andorrà Percusionista profesional, ha colaborado con orquestas como la Orquesta del Gran Teatre del Liceu, la Orquesta Simgònica del Vallès, la Orquestra de Cambra de Granollers i Stadt Kapelle Karlsruhe, entre d’altres. Como músico de cámara, crea el proyecto Ensemble NÜ. También trabaja con otras disciplinas artísticas junto con el compositor Carles Santos. Colabora con los grupos de música contemporánea Icarus Ensemble (Italia), Algoritmo (Italia), Ensemble Abstraï (Francia), Murtra Ensemble (Catalunya) y Barcelona 216 (Catalunya).
Desde hace tres años se dedica a la búsqueda de nuevos lenguajes mediante la improvisación y la interdisciplinariedad artística.

Antic Teatre presents a cycle of improvised music concerts featuring musicians from different backgrounds as well as artists from other disciplines.

The end result of an improvisation is unpredictable, freeing the artist’s creativity and performance. When something is unpredictable and free there are no expectations, either for the performer or the audience, so there is no disappointment; instead, there is a growth of communication and understanding between the two.

This in turn enriches the experience for the performer who can add the other band members’ skills to his own, while at the same time giving the audience a contemporary, intercultural and original product that is fresh, international, and high quality yet retaining that home-made touch: Slow Food.

Núria Andorrà She is a professional percussionist who has worked with different orchestras such as Orquesta del Gran Teatre del Liceu, Orquesta Simgònica del Vallès, Orquestra de Cambra de Granollers and Stadt Kapelle Karlsruhe among others. As a chamber musician, she created Ensemble NÛ. She also works with other artistic disciplines together with composer Carles Santos, and with contemporary music outfits Icarus Ensemble (Italy) , Algoritmo (Italy), Ensembre Abstraï (France), Murtra Ensemble (Catalonia) and Barcelona 216 (Catalonia).
For the past three years she has been searching for new languages using improvisation and the cross over of artistic disciplines.

La  vivència de les fronteres pot variar molt segons de quin costat i en  quin continent s'estigui. A la frontera líquida entre Espanya i Àfrica moren ofegades milers de persones a l'any. A la de Tijuana i San Diego viuen com rates els milers d'apàtrides que el govern de US deporta per la seva porta de darrere.
El cos és també un territori travessat per fronteres que operen en un sentit material i metafòric, la del gènere, del políticament correcte, de la normativitat i el patriarcat o de la classe social.
Tota frontera és una ferida, a la terra i en els nostres cossos. Visibilitzar i sanar aquestes ferides és un dels objectius d'aquest sexorcisme col·lectiu en què l'audiència serà convidada a purgar les seves pròpies limitacions.

Diana J. Torres és eyaculadora precoç, pornoterrorista lúbrica, tocapilotaes pro, poeta de bragueta, prostituta fracassada (afegeixi el que vulgui).
Idea estratègies per destruir als dolents (estat, església i ciència, eines del patriarcat): performance, a la qual és addicta des de 2001, acció directa, escriptura, tallers, postporno i  agitació sexual.

Lucía Egaña Rojas. TAGS: feminisme,  escombraries, pornografia, post-pornografia, low-fi, protoacadèmia,  open source, streaming, sexe, internet, vídeo, hacking, sexualitat, feminisme, DIY, art, VJ, tecnofília, tecnofòbia, errorisme, blog,  spanglish. Andy Clark. Manipulador sonor que es nega a definir com a música les seves no-produccions. La seva timidesa i pànic escènic fan que les performances siguin una tortura per a ell. 

La vivencia de las fronteras puede variar mucho según de qué lado y en qué continente se esté. En la frontera líquida entre España y África mueren ahogadas miles de personas al año. En la de Tijuana y San Diego viven como ratas los miles de apátridas que el gobierno de US deporta por su puerta de atrás.
El cuerpo es también un territorio atravesado por fronteras que operan en un sentido material y metafórico, la del género, de lo políticamente correcto, de la normatividad y el patriarcado o de la clase social.
Toda frontera es una herida, en la tierra y en nuestros cuerpos. Visibilizar y sanar esas heridas es uno de los objetivos de este sexorcismo colectivo en que la audiencia será invitada a purgar sus propias limitaciones.

Diana J. Torres es eyaculadora precoz, pornoterrorista lúbrica, tocapelotas pro, poeta de bragueta, prostituta fracasada (añada lo que quiera).
Idea estrategias para destruir a los malos (estado, iglesia y ciencia, herramientas del patriarcado): performance, a la que es adicta desde 2001, acción directa, escritura, talleres,  postporno y agitación sexual.

Lucía Egaña Rojas. TAGS: feminismo, basura, pornografía, post-pornografía, low-fi, protoacademia, open source, streaming, sexo, internet, video, hacking, sexualidad, feminismo, DIY, arte, VJ, tecnofilia, tecnofobia, errorismo, blog, spanglish. Andy Clark. Manipulador sonoro que se niega a definir como música sus no-producciones. Su timidez y pánico escénico hacen que las performances sean una tortura para él.

The experience of borders can be very different depending on which side and continent you are on. At the porous border between Spain and Africa, thousands of people die every year. At the one between Tijuana and San Diego thousands of stateless people, deported by the US government via their “back door”, are living like rats.
The body is also a territory traversed by borders that affect it on various levels: material and metaphorical, gender, political correctness, normativity and patriarchy or class.
Every border is a wound on the land and on our bodies. Making visible and healing those wounds is one of the aims of this collective sexorcism where the audience will be invited to purge their own limitations.

Diana J. Torres is a premature ejaculator, lubricious pornoterrorist, professional annoyer, fake poet, failed prostitute (add what you like).
She conceives strategies to destroy the bad guys (State, Church and scientific rationalism, tools of patriarchy): performance (to which she’s been addicted since 2001), direct action, writing, workshops, postporn and sexual activism.

Lucía Egaña Rojas. TAGS: feminism, trash, pornography, post-pornography, low-fi, protoacademy, open source, streaming, sex, internet, video, hacking, sexuality, feminism, DIY, art, VJ, technophilia, technophobia, errorism, blog, Spanglish. Andy Clark: Sound manipulator who refuses to define his non-productions as music. His shyness and his stage fright make performing a torture for him.