En el marc d’un conveni de col·laboració entre l’Antic Teatre i GrisArt, sis alumnes dels cursos especialitzats de l’escola han estat realitzant un seguiment fotogràfic de diverses companyies el dia de la seva funció al teatre. Al llarg de cinc mesos han documentat la vitalitat (teatral i parateatral) d’un dels espais més singulars de l’escena artística actual a la ciutat de Barcelona. El resultat és Escena fotogràfica, una aproximació a través del llenguatge fotogràfic al llenguatge teatral més innovador i arriscat.

Els autors del projecte fotogràfic són Pil Christoffersen, Andreja Veluscek, Raul Pérez, Marcela Tejada y Stefanía Vara.

En el marco de un convenio de colaboración entre el Antic Teatre y GrisArt, seis alumnos de los cursos especializados de la escuela han estado realizando un seguimiento fotográfico de varias compañías el día de su función en el teatro. A lo largo de cinco meses han documentado la vitalidad (teatral y parateatral) de uno de los espacios más singulares de la escena artística actual en la ciudad de Barcelona. El resultado es Escena fotográfica, una aproximación a través del lenguaje fotográfico al lenguaje teatral más innovador y arriesgado.

Los autores del proyecto fotográfico son Pil Christoffersen, Andreja Veluscek, Raul Pérez, Marcela Tejada y Stefanía Vara.

As part of a collaboration agreement between Antic Teatre and GrisArt, six students from the college’s specialised courses have spent five months creating a photographic record of a number of theatre companies on the day of their performance. Over this period they have captured the vitality (both on and off stage) of one of Barcelona city’s most outstanding venues for cutting-edge performance. The result is Escena fotogràfica, which shows us the most innovative and risk-taking expression of performance art through the power of photographic images.

Photographers: Pil Christoffersen, Andreja Veluscek, Raul Pérez, Marcela Tejada and Stefanía Vara.

És un centre privat d'ensenyament de fotografia amb més de 25 anys de trajectòria a Barcelona. Al llarg de tot aquest temps, l’escola ha consolidat un Pla d'Estudis de tres anys l'objectiu del qual és formar professionals de la fotografia en qualsevol dels seus camps (reportatge, publicitat, moda, art...). A més, ofereix una àmplia varietat de cursos especialitzats, tallers, seminaris i activitats que complementen la formació fotogràfica i acosten a l'estudiant a la realitat del món professional.

L'escola ha adquirit en els últims anys un marcat caràcter internacional. En les seves aules coincideixen estudiants de tots els racons del món que enriqueixen el projecte docent del centre.

GrisArt entén la innovació com un compromís imprescindible. Això ha significat incorporar a la seva oferta formativa altres disciplines com el C.G.I., el vídeo i el multimèdia, per a donar resposta a les necessitats del fotògraf del segle XXI.

Es un centro privado de enseñanza de fotografía con más de 25 años de trayectoria en Barcelona. A lo largo de este período, la escuela ha consolidado un Plan de Estudios de tres años cuyo objetivo es formar profesionales de la fotografía en cualquiera de sus campos (reportaje, publicidad, moda, arte, etc.). Además, ofrece una amplia variedad de cursos especializados, talleres, seminarios y actividades que complementan la formación fotográfica y acercan al estudiante a la realidad del mundo profesional.

En los últimos años la escuela ha adquirido un marcado carácter internacional. En sus aulas coinciden estudiantes de todos los rincones del mundo que enriquecen el proyecto docente del centro.

GrisArt entiende la innovación como compromiso imprescindible. Ha permitido incorporar a su oferta formativa otras disciplinas como el CGI, vídeo y multimedia, para dar respuesta a las necesidades del fotógrafo del siglo XXI.

Is a private school of photography established in Barcelona more than 25 years ago. During this time the school has developed a three-year course in professional photography covering a variety of areas: photojournalism, advertising, fashion, art, etc. In addition, the school offers a wide range of complementary specialisation courses, workshops, seminars and activities that provide students with a useful introduction to the realities of a career in photography.

In recent years the school has gained a more international character, with the marked increase in students from all over the world contributing to the overall quality of the centre.

GrisArt is committed to innovation as a vital part of its development. This means that courses in CGI, video and multimedia have been added to the curriculum in order to meet with the requirements of photographers in the 21st century.

La  vivència de les fronteres pot variar molt segons de quin costat i en  quin continent s'estigui. A la frontera líquida entre Espanya i Àfrica moren ofegades milers de persones a l'any. A la de Tijuana i San Diego viuen com rates els milers d'apàtrides que el govern de US deporta per la seva porta de darrere.
El cos és també un territori travessat per fronteres que operen en un sentit material i metafòric, la del gènere, del políticament correcte, de la normativitat i el patriarcat o de la classe social.
Tota frontera és una ferida, a la terra i en els nostres cossos. Visibilitzar i sanar aquestes ferides és un dels objectius d'aquest sexorcisme col·lectiu en què l'audiència serà convidada a purgar les seves pròpies limitacions.

Diana J. Torres és eyaculadora precoç, pornoterrorista lúbrica, tocapilotaes pro, poeta de bragueta, prostituta fracassada (afegeixi el que vulgui).
Idea estratègies per destruir als dolents (estat, església i ciència, eines del patriarcat): performance, a la qual és addicta des de 2001, acció directa, escriptura, tallers, postporno i  agitació sexual.

Lucía Egaña Rojas. TAGS: feminisme,  escombraries, pornografia, post-pornografia, low-fi, protoacadèmia,  open source, streaming, sexe, internet, vídeo, hacking, sexualitat, feminisme, DIY, art, VJ, tecnofília, tecnofòbia, errorisme, blog,  spanglish. Andy Clark. Manipulador sonor que es nega a definir com a música les seves no-produccions. La seva timidesa i pànic escènic fan que les performances siguin una tortura per a ell. 

La vivencia de las fronteras puede variar mucho según de qué lado y en qué continente se esté. En la frontera líquida entre España y África mueren ahogadas miles de personas al año. En la de Tijuana y San Diego viven como ratas los miles de apátridas que el gobierno de US deporta por su puerta de atrás.
El cuerpo es también un territorio atravesado por fronteras que operan en un sentido material y metafórico, la del género, de lo políticamente correcto, de la normatividad y el patriarcado o de la clase social.
Toda frontera es una herida, en la tierra y en nuestros cuerpos. Visibilizar y sanar esas heridas es uno de los objetivos de este sexorcismo colectivo en que la audiencia será invitada a purgar sus propias limitaciones.

Diana J. Torres es eyaculadora precoz, pornoterrorista lúbrica, tocapelotas pro, poeta de bragueta, prostituta fracasada (añada lo que quiera).
Idea estrategias para destruir a los malos (estado, iglesia y ciencia, herramientas del patriarcado): performance, a la que es adicta desde 2001, acción directa, escritura, talleres,  postporno y agitación sexual.

Lucía Egaña Rojas. TAGS: feminismo, basura, pornografía, post-pornografía, low-fi, protoacademia, open source, streaming, sexo, internet, video, hacking, sexualidad, feminismo, DIY, arte, VJ, tecnofilia, tecnofobia, errorismo, blog, spanglish. Andy Clark. Manipulador sonoro que se niega a definir como música sus no-producciones. Su timidez y pánico escénico hacen que las performances sean una tortura para él.

The experience of borders can be very different depending on which side and continent you are on. At the porous border between Spain and Africa, thousands of people die every year. At the one between Tijuana and San Diego thousands of stateless people, deported by the US government via their “back door”, are living like rats.
The body is also a territory traversed by borders that affect it on various levels: material and metaphorical, gender, political correctness, normativity and patriarchy or class.
Every border is a wound on the land and on our bodies. Making visible and healing those wounds is one of the aims of this collective sexorcism where the audience will be invited to purge their own limitations.

Diana J. Torres is a premature ejaculator, lubricious pornoterrorist, professional annoyer, fake poet, failed prostitute (add what you like).
She conceives strategies to destroy the bad guys (State, Church and scientific rationalism, tools of patriarchy): performance (to which she’s been addicted since 2001), direct action, writing, workshops, postporn and sexual activism.

Lucía Egaña Rojas. TAGS: feminism, trash, pornography, post-pornography, low-fi, protoacademy, open source, streaming, sex, internet, video, hacking, sexuality, feminism, DIY, art, VJ, technophilia, technophobia, errorism, blog, Spanglish. Andy Clark: Sound manipulator who refuses to define his non-productions as music. His shyness and his stage fright make performing a torture for him.

Taking a walk és una peça d’improvisació creada per a viatjar junts, ballarins i públic, al nostre imaginari a través del moviment i de l’element que ens uneix.
Un procés on la complicitat entre els ballarins crea un espectacle intens, fresc, sensible i honest, que deixa sorgir fragments de relacions humanes en les quals ens podem reconèixer i reflectir.

El 2007 Helena Pellisé i Guy Leon es coneixen ballant a Israel. Des de llavors desenvolupen junts el seu treball de cos i moviment al voltant de la improvisació com a art escènica i eina pedagògica. També col·laboren en la companyia de dansa Los 3 nombres de un gato, amb la qual posen en pràctica la improvisació com a procés col·lectiu.
La seva última co-creació és el solo Fragments de cos, estrenada a Antic Teatre (gener 2013) i amb la qual inicien la creació d’una metodologia de treball escènic en comú. Amb aquest nou treball Taking a walk, recullen els fruits de la seva col·laboració des de fa més de sis anys i aprofundeixen en la seva metodologia per crear aquest duo.

Taking a walk es una pieza de improvisación creada para viajar juntos, bailarines y público, a nuestro imaginario a través del movimiento y del elemento que nos une.
Un proceso donde la complicidad entre los bailarines crea un espectáculo intenso, fresco, sensible y honesto, que deja surgir fragmentos de relaciones humanas en las cuales nos podemos reconocer y reflejar.

En 2007 Helena Pellisé y Guy Leon se conocen bailando en Israel. Desde entonces desarrollan juntos su trabajo de cuerpo y movimiento alrededor de la improvisación como arte escénica y herramienta pedagógica. También colaboran en la compañía de danza Los 3 nombres de un gato, con la cual ponen en práctica la improvisación como proceso colectivo.
Su última co-creación es el solo Fragments de cos, estrenada en Antic Teatre (enero 2013) y con la que inician la creación de una metodología de trabajo escénico en común. Con este nuevo trabajo Taking a walk, recogen los frutos de su colaboración desde hace más de seis años y profundizan en su metodología para crear este dúo.

Taking a walk is an improvisation piece created for dancers and audience to journey together into our imaginations, through movement and the element that unites us.
A process where the involvement between the dancers creates an intense, fresh, sensitive and honest spectacle, giving rise to fragments of human relationships by which we can identify ourselves or see ourselves reflected.

In 2007 Helena Pellisé and Guy Leon meet while dancing in Israel. Since then they have been developing together their body and movement work using improvisation as a performance art and pedagogical tool. They also collaborate together within dance company Los 3 nombres de un gato, with which they practice improvisation as a collective process.
Their latest co-creation is the solo Fragments de cos, premiered in Antic Teatre (January 2013), in which they begin to create a performance working methodology together. With their new piece Taking a walk they reap the harvest of more than six years collaboration and so explore further their methodology to create this duo.

Cinquena temporada de FLUX CLUB, un club de vídeo amb una periodicitat quinzenal que pretén reflectir la vitalitat del vídeo de creació de la nostra ciutat. Es tracta d’una extensió del Festival de vídeo d’autor FLUX, amb sessions obertes a tot el que està passant en el camp del vídeo a Barcelona, que complementen el festival des del punt de vista dels seus continguts i que estenen el seu període d’acció més enllà dels dies estrictament dedicats al festival.

FLUX CLUB acull tot tipus de sessions amb projeccions, videoperformances i col·loquis que ofereixen al públic la possibilitat del contacte directe amb els videocreadors. Poden ser sessions monogràfiques d'autors reconeguts, temàtiques, dedicades a gèneres com la videodansa i la videopoesia, o col·lectives dedicades a autors emergents.

FLUX CLUB és un espai de difusió del vídeo de creació a la ciutat de Barcelona.

Quinta temporada de FLUX CLUB, un club de vídeo con una periodicidad quincenal que pretende reflejar la vitalidad del vídeo de creación de nuestra ciudad. Se trata de una extensión del Festival de vídeo de autor FLUX, con sesiones abiertas a todo lo que está pasando en el campo del vídeo en Barcelona, que complementan el festival desde el punto de vista de sus contenidos y que extienden su período de acción más allá de los días estrictamente dedicados al festival.

FLUX CLUB acoge todo tipo de sesiones: proyecciones, videoperformances y coloquios que ofrecen al público la posibilidad del contacto directo con los videocreadores. Tanto pueden ser sesiones monográficas de autores reconocidos como temáticas, colectivas dedicadas a autores emergentes, a la presentación de trabajos de estudiantes, o centradas en la videopoesía o la videodanza.

FLUX CLUB es un espacio de difusión del vídeo de creación en la ciudad de Barcelona.

Cinquième saison du FLUX CLUB, un club vidéo bimensuel qui refléte la vitalité de la création vidéo dans notre ville. Ceci est une extension du Festival vidéo d'auteur FLUX, avec des séances ouvertes à tout ce qui se passe dans le domaine de la vidéo à Barcelone, qui vient compléter le festival du point de vue du contenu et de prolonger la durée d'action plus loin que les jours strictement dédiés au festival.

FLUX CLUB accueille toutes sortes de sessions: projections, vidéoperformances et débats qui offrent au public la possibilité d’un contact direct avec les vidéocréateurs. Les séances peuvent être monigraphiques d’auteurs renommés, témathiques collectives dédiés aux artistes émergents, presentations de travaux d’élèves, vidéopoésie ou vidéodanse.

FLUX CLUB est un espace de la diffusion vidéo de création dans la ville de Barcelone.

Antic Teatre es vestirà amb lluentons. Un cop al mes, l'Antic Teatre Cabaret proposarà un recorregut pel verdader cabaret dels 70, pels seus locals, els seus artistes i el seu ambient canalla. Més que una obra de teatre, Antic Teatre Cabaret serà una festa, un tribut i un homenatge a tots aquells que van lluitar per donar-li color a una Barcelona gris i asfixiada.

Els protagonistes de Antic Teatre Cabaret seran els mateixos artistes que protagonitzaven el cabaret dels 70, juntament amb altres artistes convidats. Cada sessió comptarà amb un mestre de cerimònies, Victor Guerrero, una vedette molinera, Merche Guevara, una folclòrica gal·làctica, Paqiro, un mite de la Bodega Bohemia, Gilda Love, i a més, en aquesta segona temporada hi haurà molts convidats sorpresa, que us deixaran amb la boca oberta.

Les actuacions en directe es mesclaran amb imatges i vídeos de les actuacions d'artistes tan emblemàtics com Madame Arthur, Pirondello, Paco España, Antonio Amaya, i un dels artistes que va presentar les seves creacions al mateix Antic Teatre (entre els anys 60 i 70), Pierrot. Imatges mai vistes ni projectades abans en un teatre.

Antic Teatre Cabaret serà un lloc de trobada pels amants d'aquest gènere i permetrà descobrir a aquells que ho desconeixen el que significa una verdadera vetllada cabaretera.

Antic Teatre se viste de lentejuelas. Una vez al mes, Antic Teatre Cabaret propondrá un recorrido por el verdadero cabaret de los 70, por sus locales, sus artistas y su ambiente canalla. Más que una obra de teatro, será una fiesta, un tributo y un homenaje a todos aquellos que lucharon por darle color a una Barcelona gris y asfixiada.

Los protagonistas de Antic Teatre Cabaret serán los mismos artistas que protagonizaban el cabaret de los 70, junto con otros artistas invitados. Cada sesión contará con un maestro de ceremonias, Victor Guerrero, una vedette molinera, Merche Guevara, una folclórica galáctica, Paqiro, un mito de la Bodega Bohemia, Gilda Love, y además, en esta segunda temporada habrán muchos invitados sorpresa, que les dejará con la boca abierta.

Las actuaciones en directo se mezclarán con imágenes y vídeos de actuaciones de artistas tan emblemáticos como Madame Arthur, Pirondello, Paco España, Antonio Amaya, y uno de los artistas que presentó sus creaciones en el mismo Antic Teatre (entre los años 60 y 70), Pierrot. Imágenes nunca antes vistas ni proyectadas en un teatro.

Antic Teatre Cabaret será un lugar de encuentro para los amantes de este género y permitirá descubrir a aquellos que lo desconocen lo que significa una verdadera velada cabaretera.

Antic Teatre is dressing up in sequins! Once a month, the Antic Teatre Cabaret will invite us back to the authentic cabaret of the 70s, to visit its clubs and artistes and soak up its raffish atmosphere. More than a stage show, this will be a party, a tribute and a homage to all those who fought to bring colour to Barcelona during its grey and airless period.

The stars of Antic Teatre Cabaret are genuine artistes who performed cabaret in the 70s, along with various guest artists. Each session will be hosted by Victor Guerrero as master of ceremonies and contain performances by Merche Guevara, cabaret chorus girl; Paquiro, galactic folk dancer; Gilda Love, diva of the Bohemian Bodega and, in addition, this second season will bring in many surprise guests who will leave you speechless.

The live acts will be interspersed with images and videos of performances by such well-known artistes as Madame Arthur, Pirondello, Paco España, Antonio Amaya and an artist who used to show his work here at the Antic Teatre in the 60s and 70s: Pierrot – images never before seen or screened in a theatre.

Antic Teatre Cabaret will become a meeting point for lovers of this genre and will allow those who have never done so before to experience an evening of authentic cabaret.

El Festival Internacional de Curtmetratges i Animació de Barcelona Mecal Pro celebrarà la seva setzena edició del 6 al 30 de març. El certamen projectarà més de 350 curtmetratges de gran qualitat provinents de més de 30 països diferents. Els curtmetratges es distribuiran entre les seccions oficials a competició, que es divideixen entre Internacional, Obliqua, Documental, i després de l’èxit de l’edició anterior, Animació i les seccions paral·leles amb 15 categories de diferents temàtiques.
Més de 16 anys dedicats al curtmetratge, a la seva difusió i al seu reconeixement públic, han servit a Mecal per a convertir-se en un certamen de gran prestigi dins i fora del seu espai natural, la ciutat de Barcelona. A l’estranger Mecal ja és un nom destacat en el panorama internacional de certàmens de curtmetratges, essent àmpliament reconegut tant per festivals i distribuïdors com per productors i realitzadors de curts. I en el nostre país, i especialment la ciutat de Barcelona, la seva trajectòria i caràcter continuen essent premiats i corresposts per un públic fidel i uns no menys importants col·laboradors, empreses i institucions.

El Festival Internacional de Cortometrajes y Animación de Barcelona Mecal Pro celebrará su decimosexta edición del 6 al 30 de marzo. El certamen proyectará más de 350 cortometrajes de gran calidad provenientes de más de 30 países diferentes. Los cortometrajes se distribuirán entre las secciones oficiales a competición, que se dividen entre Internacional, Oblicua, Documental y tras el éxito de la edición anterior, Animación y las secciones paralelas con 15 categorías de diferentes temáticas.
Más de 16 años dedicados al cortometraje, a su difusión y reconocimiento, han servido a Mecal para convertirse en un certamen de gran prestigio dentro y fuera de su espacio natural, la ciudad de Barcelona. En el extranjero Mecal ya es un nombre destacado en el panorama internacional de certámenes de cortometrajes, siendo ampliamente reconocido tanto por festivales y distribuidores, como por productores y realizadores de cortos. Y en nuestro país, y especialmente en Barcelona, porque su trayectoria y carácter continúan siendo premiados y avalados por un público fiel y unos no menos importantes colaboradores, empresas e instituciones.

Mecal Pro, the Barcelona International Short Film and Animation Festival, will celebrate its sixteenth edition between the 6th and the 30th of March. During the competition more than 350 high quality short films from over 30 different countries will be screened. The short films will be assigned to the various official competition categories, which comprise International, Oblique, Documentary and, given the success of last year's edition, Animation, as well as the complementary sections with 15 different subject categories.
Thanks to more than 16 years dedicated to the recognition and promotion of short films, Mecal, Barcelona’s International Short Film Festival, has become a well-known event both in its city of origin and in the rest of the world. Internationally, Mecal is an established name in the arena of short film competitions, recognised by festivals and distributors, producers and short film makers alike. In our country, and Barcelona in particular, Mecal’s distinctive career and character are continuously rewarded and backed by a loyal audience and, just as importantly, by the companies and organisations who lend their support.

L'Antic Teatre inicia aquest 2013 una programació adreçada als més petits. Conscient del baix nivell de coneixement d'altres idiomes que tenen els joves del nostre país, i de com és important això pel desenvolupament cultural i artístic d'aquests, proposem un programa infantil un cop al mes per a familiaritzar-se amb llengües estrangeres de forma lúdica i pedagògica.

Antic Teatre inicia este 2013 una programación dirigida a los más pequeños. Consciente del bajo nivel de conocimiento de otros idiomas que tienen los jóvenes de nuestro país, y de como esto es importante para el desarrollo cultural y artístico de estos, proponemos un programa infantil una vez al mes para familiarizarse con lenguas extranjeras de forma lúdica y pedagógica.

A finals del segle passat Lars Von Trier va reclamar la figura de l’idiota com a posició política. La incapacitat de presentar-se en l’esfera pública és una de les definicions de l’idiotisme. Però actuar conscientment com un idiota és insultar i subvertir la nostra identitat social i política. Triar ser un idiota és clamar contra la comercialització de la nostra intimitat.
Dos performers, un amb discapacitat física i mental i un altre aparentment normal, s’encaren a l’idiotisme sota aquest test escènic absurd, tonto, imbècil, i carregat d’entusiasme inútil. Públic i performers estaran irremeiablement condemnats a provar les seves intel·ligències.
Aquest espectacle no pretén fer teatre social, ni reclama un espai per als discapacitats ni res de tot això. Aquests dos vénen aquí a fer coses estúpides, i en cap moment pretenen perdre la serietat del tema.

Soren Evinson
Va estudiar Art Dramàtic a l’Institut del Teatre. A Londres realitza un Master (MA Advanced Theatre Practice) a Central School of Speech and Drama on rep Matrícula d’Honor. Col·labora amb l’Oreet Ashery, la Karen Christopher, el Michael Thomas, i la Rosa Muñoz entre d’altres. Està ultimant When The Stories Hit The Fan juntament amb la Claire Thill i l’Irene Wernli i col·labora com a músic en diversos projectes.

Bernat de Gispert
Treballa al centre per discapacitats ATAM. Va ser alumne d’en Soren Evinson entre 2007–10 en un taller de teatre per discapacitats. Al 2012 el Soren truca al Bernat i a la seva família per proposar-los aquest projecte. El Bernat continua anant al taller de teatre cada setmana.

A finales del siglo pasado Lars Von Trier reclamó la figura del idiota como posición política. La incapacidad de presentarse en la esfera pública es una de las definiciones del idiotismo. Pero actuar conscientemente como un idiota es insultar y subvertir nuestra identidad social y política. Escoger ser un idiota es clamar contra la comercialización de nuestra vida íntima.
Dos performers, uno con discapacidad física y mental y el otro aparentemente normal, se encaran al idiotismo bajo este test escénico absurdo, tonto, imbécil y cargado de entusiasmo inútil. Público y performers estarán irremediablemente condenados a probar sus inteligencias.
Este espectáculo no pretende hacer teatro social, ni reclama un espacio para los discapacitados ni nada de todo eso. Estos dos vienen aquí a hacer cosas estúpidas, y en ningún momento pretenden perder la seriedad del tema.

Soren Evinson
Estudió Arte Dramático en el Institut del Teatre. En Londres realiza un MA en Central School of Speech and Drama, donde recibe Matricula de Honor. Colabora con Oreet Ashery, Karen Christopher, Michael Thomas, y Rosa Muñoz. Está ultimando When The Stories Hit The Fan, junto a Claire Thill e Irene Wernli y colabora como músico en diversos proyectos.

Bernat de Gispert
Trabaja en el centro para discapacitados ATAM. Fue alumno de Soren Evinson entre 2007–10 en un taller de teatro para discapacitados. En 2012 Soren llama a Bernat y a su familia para proponerles este proyecto. Bernat sigue yendo al taller de teatro cada semana.

At the turn of the last century, Lars Von Trier reclaimed the figure of the idiot as a political position. Idiocy could be defined as the incapacity to present oneself in the public sphere. But to consciously behave like an idiot is to insult and subvert our social and political identity. To choose to become an idiot is to speak out against the commercialization of our intimate lives.
Two performers, one who is mentally and physically disabled and the other, to all appearances, normal, take on idiocy as part of this absurd, asinine and imbecilic performative test, armed with useless enthusiasm. Audience and performers will be irretrievably compelled to try their intelligence.
This show is not social theatre, nor is it speaking for those with disabilities or anything like that. These two have come here to do stupid things, and at no point do they intend to lose sight of the seriousness of the subject.

Soren Evinson
Studied acting at the Institut del Teatre and completed his MA studies at the Central School of Speech and Drama (London University), where he was awarded a distinction. He has collaborated as a performer, writer and musician with Oreet Ashery, Karen Christopher, Michael Thomas and Rosa Muñoz amongst others. He is currently working on a new piece “When The Stories Hit The Fan” together with Claire Thill and Irene Wernli. He collaborates regularly as a musician in different projects.

Bernat de Gispert
Works at a centre for disabled adults, ATAM. Bernat attended Soren’s theatre workshop for people with mental disabilities between 2007 and 2010. In 2012 Soren called Bernat and his family and propose this project to them. Bernat still goes to the theatre workshop every week.

Cinquena temporada de FLUX CLUB, un club de vídeo amb una periodicitat quinzenal que pretén reflectir la vitalitat del vídeo de creació de la nostra ciutat. Es tracta d’una extensió del Festival de vídeo d’autor FLUX, amb sessions obertes a tot el que està passant en el camp del vídeo a Barcelona, que complementen el festival des del punt de vista dels seus continguts i que estenen el seu període d’acció més enllà dels dies estrictament dedicats al festival.

FLUX CLUB acull tot tipus de sessions amb projeccions, videoperformances i col·loquis que ofereixen al públic la possibilitat del contacte directe amb els videocreadors. Poden ser sessions monogràfiques d'autors reconeguts, temàtiques, dedicades a gèneres com la videodansa i la videopoesia, o col·lectives dedicades a autors emergents.

FLUX CLUB és un espai de difusió del vídeo de creació a la ciutat de Barcelona.

Quinta temporada de FLUX CLUB, un club de vídeo con una periodicidad quincenal que pretende reflejar la vitalidad del vídeo de creación de nuestra ciudad. Se trata de una extensión del Festival de vídeo de autor FLUX, con sesiones abiertas a todo lo que está pasando en el campo del vídeo en Barcelona, que complementan el festival desde el punto de vista de sus contenidos y que extienden su período de acción más allá de los días estrictamente dedicados al festival.

FLUX CLUB acoge todo tipo de sesiones: proyecciones, videoperformances y coloquios que ofrecen al público la posibilidad del contacto directo con los videocreadores. Tanto pueden ser sesiones monográficas de autores reconocidos como temáticas, colectivas dedicadas a autores emergentes, a la presentación de trabajos de estudiantes, o centradas en la videopoesía o la videodanza.

FLUX CLUB es un espacio de difusión del vídeo de creación en la ciudad de Barcelona.

Cinquième saison du FLUX CLUB, un club vidéo bimensuel qui refléte la vitalité de la création vidéo dans notre ville. Ceci est une extension du Festival vidéo d'auteur FLUX, avec des séances ouvertes à tout ce qui se passe dans le domaine de la vidéo à Barcelone, qui vient compléter le festival du point de vue du contenu et de prolonger la durée d'action plus loin que les jours strictement dédiés au festival.

FLUX CLUB accueille toutes sortes de sessions: projections, vidéoperformances et débats qui offrent au public la possibilité d’un contact direct avec les vidéocréateurs. Les séances peuvent être monigraphiques d’auteurs renommés, témathiques collectives dédiés aux artistes émergents, presentations de travaux d’élèves, vidéopoésie ou vidéodanse.

FLUX CLUB est un espace de la diffusion vidéo de création dans la ville de Barcelone.

Mû ens proposa un cicle d’experiències úniques. Ens convida a formar part de la trobada amb artistes de disciplines diferents, amb la música com a vincle amb cada un d’ells, art efímer, fugaç...

MÛ
Investigador i alquimista incansable, neix a la illa de Bolama, Guinea Bissau, creix influenciat per la música del seu entorn immediat, sobre tot el cant de les dones i els cants religiosos del poble Brame (Mancanha) i Bidjugu. En el transcurs de la seva trajectòria en solitari, Mû ha tingut l’honor de col·laborar amb el gran Manu Dibango, la cantant de gospel Kathy Autrey o la Locomotora Negra.

Ha col·laborat en els discs de Simao Félix, Selva de Mar, Rosa Zaragoza i Almasala, entre d’altres. En paral·lel desenvolupa els seus propis projectes com Qbamba, Nua Trío, Djumbai, Mû & Sasha, Mario · Baba · Mû i el més recent Colectivo BDB.

Mû nos propone un ciclo de experiencias únicas. Nos invita a formar parte del encuentro con artistas de distintas disciplinas, con la música como vínculo con cada uno de ellos, arte efímero, fugaz...

MÛ
Investigador y alquimista incansable, nace en la isla de Bolama, Guinea Bissau, crece influenciado por la música de su entorno inmediato, sobre todo el canto de las mujeres y los cantos religiosos del pueblo Brame (Mancanha) y Bidjugu. A lo largo de su trayectoria en solitario, Mû ha tenido el honor de colaborar con el gran Manu Dibango, la cantante de gospel Kathy Autrey o la Locomotora Negra.

Ha colaborado en los discos de Simão Félix, Selva de Mar, Rosa Zaragoza y Almasala, entre otros. En paralelo desarrolla sus propios proyectos como Qbamba, Nua Trío, Djumbai, Mû & Sasha, Mario · Baba · Mû y el más reciente Colectivo BDB.

Mû proposes a cycle of unique experiences. He invites us to take part in an encounter with artists from different disciplines, with music as the connection between each one; ephemeral, fleeting art…

Mû
Untiring researcher and alchemist, Mû was born on the island of Bolama in Guinea Bissau and grew up influenced by the music of his immediate surroundings, in particular the songs of the women and the religious chants of the Brame (Mancanha) and Bidjugu people. During his solo career, Mû has had the honour of working with the great Manu Dibango, gospel singer Kathy Autrey and local band La Locomotora Negra.

He has worked on records for Simão Félix, Selva de Mar, Rosa Zaragoza and Almasala among others. At the same time he has his own projects on the go: Qbamba, Nua Trío, Djumbai, Mû & Sasha, Mario · Baba · Mû and, most recently, Colectivo BDB.

Són necessaris els canvis? Es pot canviar? Realment volem canviar? Hem de trascendir? És necessari canviar de postures còmodes per a buscar postures incòmodes i abandonar el lloc plàcid que era la nostra existència? És la comoditat un error? Tenim l´obligació de rescatar-nos? Estem destinats a canviar el món?... Aquest tipus de preguntes són les que em faria si fos un os a l´aigua. Un os a l´aigua, amb les seves passes lentes, sap cobrir les seves necessitats.

Per aquest projecte ens ajuntem Arantzazu López Medina i David Franch Farré amb la intenció de crear una peça. Unim ganes, curiositat, i aportant cadascú el seu coneixement i la seva experiència laboral i vital. Venint cadascú de diferents llenguatges escènics, pretenem volem construir quelcom sota el títol “Osos en el agua”.

Arantzazu López Medina
Va néixer i viu a Barcelona. "Menea la cintura" des de que té memòria. Va començar a casa, el dia que va fer un any, pujant a la taula a ballar per a tota la família. A això van seguir les sessions interminables de gimnàstica rítmica de competició, els finals de curs al cole, les interpretacions al menjador de casa dels seus cosins, les classes de teatre, de dansa contemporània... Però el que ella vol és "que le coma el tigre, que le coma el tigre, sus carnes morenas". Si pogués escollir li agradaria ser... més...més...Més.

David Franch Farré
Ha estudiat a molts llocs i amb molta gent. Ha aprés coses però d´altres no hi ha hagut manera. Cansat de només sortir de festa i treballar en la construcció, va començar a fer teatre i ràpidament es va ajuntar amb gent per a sortir al carrer a mostrar el seu talent. "Con dinero o sin dinero hace siempre lo que quiere pues su palabra es la ley. No tiene patria ni reina, ni nadie que le comprenda pero sigue siendo el rey". Si pogués escollir li agradaria ser…més alt.

¿Son necesarios los cambios? ¿Se puede cambiar? ¿Realmente queremos cambiar? ¿Debemos trascender? ¿Es necesario cambiar de posturas cómodas para buscar posturas incómodas y abandonar el lugar plácido que era nuestra existencia? ¿Es la placidez, la comodidad, un error? ¿Tenemos la obligación de rescatarnos? ¿Estamos destinados a cambiar el mundo?... Ese tipo de preguntas son las que me haría si fuera un oso en el agua. Un oso en el agua, con sus pasos lentos, siempre sabe cubrir sus necesidades.

Para este proyecto nos juntamos Arantzazu López Medina y David Franch Farré con la intención de crear una pieza. Juntamos ganas, curiosidad, y aportando cada uno su conocimiento y su experiencia laboral y vital. Viniendo cada uno de distintos lenguajes escénicos, pretendemos y queremos construir algo bajo el título “Osos en el agua”.

Arantzazu López Medina
Nació y vive en Barcelona. Menea la cintura desde que tiene uso de razón. Empezó en casa, el día que cumplió un año, subiéndose a la mesa a bailar para toda la familia. A eso le siguieron las sesiones interminables de gimnasia rítmica de competición, los finales de curso en el cole, las interpretaciones en el comedor de casa de sus primos, las clases de teatro, de danza contemporánea... Pero lo que ella quiere es que le coma el tigre, que le coma el tigre, sus carnes morenas. Si pudiera elegir le gustaría ser... más...más...Más.

David Franch Farré
Ha estudiado en muchos sitios y con mucha gente. Ha aprendido cosas y otras no ha habido manera. Cansado de sólo salir de fiesta y trabajar en la construcción, empezó a hacer teatro y rápidamente se juntó con gente para salir a la calle a mostrar su talento. Con dinero o sin dinero hace siempre lo que quiere pues su palabra es la ley. No tiene patria ni reina, ni nadie que le comprenda pero sigue siendo el rey. Si pudiera elegir le gustaría ser…más alto.

Is change necessary? Is change possible? Do we really want to change? Should we transcend? Do we need to change our comfortable positions for uncomfortable ones, and to abandon the calmness of our previous existence? Is calm, is comfort a mistake? Do we need to save ourselves? Are we destined to change the world?... This is the kind of question I’d ask myself if I were a bear in the water. A bear in the water, with its slow steps, knows how to supply its own needs.

Arantzazu López Medina and David Franch Farré got together for this project with the aim of creating a performance piece. We pooled our enthusiasm and curiosity and brought in our own skills and experiences from our work and our lives. Coming as we do from different kinds of performance, we wanted to create something called “Bears in the Water”.
Arantzazu López Medina was born and lives in Barcelona. She has been swaying her hips since she can remember. She started at home on her first birthday, climbing on to the table to dance for the whole family. This was followed by endless sessions in competitive gymnastics, school end of term shows, performances in her cousins’ dining room, drama classes, lessons in contemporary dance… But what she really wants is to be devoured by the tiger, for the tiger to devour her dark flesh. If she could choose, she’d be… more… more… More.

David Franch Farré has studied in many places and with many people. He learned some things while others eluded him. Tired of limiting himself to working in construction and partying, he started doing drama and very quickly got together with others on the streets to show his skills. With or without money, he does whatever he likes because his word is law. He has neither queen nor country nor anyone to understand him but he is still the king. If he could choose he’d like to be… taller.

HILOMENTAL (Sessions Videològiques) presenta una nova temporada de video-diàlegs lúdics i reflexius, un intercanvi de vídeos comentats per diferents pensadors, creadors o agents culturals; artistes, cineastes o videoartistes, músics, escriptors o crítics.

Per a donar sortida a moltes de les perles audiovisuals perdudes per les profunditats d’internet o oblidades en bancs de dades físics. També es vol contribuir en la creació de noves corrents d’influència – de la mà de persones preparades – més enllà dels suggeriments que ofereixen les televisions o les estrenes cinematogràfiques.

La nostra comunicació telemàtica està mutant, popularitzant-se l’enviament de vídeos a mode de microprogramació, comentari o diàleg.
HILOMENTAL (Sessions Videològiques) neix del desig de jugar amb aquesta nova forma de comunicació, així com de la necessitat d’aprendre a comprendre, classificar i interpretar la immensa quantitat de producció audiovisual que es produeix a nivell mundial i s’emmagatzema tant en enclavaments online (youtube, dailymotion, vimeo, Prelinger archives, European Treasures, etc.) com en arxius físics (Videoclubs, arxius OVNI, eXcèntric, Hamaca, etc.).

Félix Pérez-Hita i Arturo Bastón, majoritàriament interessats en la recerca de nous formats audiovisuals, són realitzadors i editors exmembres del Gabinet de Crisi, un programa de televisió que no es veurà a la televisió i actualment treballen en el projecte El Protograma, estudis sobre el progrés de la mentira.

HILOMENTAL (Sesiones Videológicas) presenta una nueva temporada de video- diálogos lúdicos y reflexivos, un intercambio de vídeos comentados por diferentes pensadores, creadores o agentes culturales; artistas, cineastas o videoartistas, músicos, escritores o críticos.

Para sacar a la superficie muchas de las perlas audiovisuales perdidas por las profundidades de internet u olvidadas en bancos de datos físicos, y contribuir a crear nuevas corrientes de influencia - de la mano de personas preparadas-, más allá de las sugerencias que ofrecen las televisiones o los estrenos cinematográficos.

Nuestra comunicación telemática está mutando, popularizándose el envío de videos a manera de microprogramación, comentario o diálogo.
HILOMENTAL (Sesiones Videológicas) nace del deseo de jugar con esta nueva forma de comunicación, así como de la necesidad de aprender a comprender, clasificar e interpretar la inmensa cantidad de producción audiovisual que se produce a nivel mundial y se almacena tanto en enclaves online (youtube, dailymotion, vimeo, Prelinger archives, European Treasures, etc.) como en archivos físicos (Videoclubes, archivos OVNI, eXcèntric, Hamaca, etc.).

Félix Pérez-Hita y Arturo Bastón,mayoritariamente interesados en la búsqueda de nuevos formatos audiovisuales, son realizadores y editores exmiembros del 'GABINETE DE CRISIS, un programa de televisión que no verá en televisión y actualmente trabajan en el proyecto EL PROTOGRAMA estudios sobre el progreso de la mentira.

HILOMENTAL (Videologic sessions) present their new video dialogues that are both educational and thought-provoking: an exchange of videos with commentaries from different thinkers, creators or cultural agents including artists, film makers, video artists, musicians, writers and critics.
The aim is to bring to the surface many of the audiovisual pearls lurking in the depths of the internet or lying forgotten in data banks, and, with the help of experts, to contribute to the creation of new influential currents that go beyond the suggestions made by television or cinema premieres.

The aim is to bring to the surface many of the audiovisual pearls lurking in the depths of the internet or lying forgotten in data banks, and, with the help of experts, to contribute to the creation of new influential currents that go beyond the suggestions made by television or cinema premieres.

Our ways of communicating are mutating: we are turning more and more to the sending of videos as a means of microprogramming, commentary or dialogue. HILOMENTAL (Videologic sessions) emerges from the desire to play with this new way of communicating, and from the need to begin to learn to understand, classify and interpret the massive amounts of audio visual production at global levels that is being stored both online (youtube, dailymotion, vimeo, Prelinger archives, European Treasures, etc.) and in physical archives (video clubs, OVNI files, eXcentric, Hamaca, etc.)

Félix Pérez-Hita and Arturo Bastón, primarily interested in searching for new audio visual formats, are directors and editors, former members of 'GABINETE DE CRISIS, un programa de televisión que no verá en televisión (Crisis cabinet: a television programme you won’t see on your television) and are currently working on their project EL PROTOGRAMA: estudios sobre el progreso de la mentira.

Quines possibilitats ens queden quan les hem esgotat totes?

Tierra Quemada és un projecte nascut d’una sèrie de documentals atípics que intenta dibuixar la cartografia que hem escarificat sobre el nostres cossos. Un mapa erroni plè d’espais durs, àrids, solitaris i precaris, oblidats i rebutjats.
Un viatge al Tròpic de Capricorn en una roadmovie que no avança cap enlloc, entès com un intent fallit de rellegir i comprendre la nostra bitàcola.

Txalo Toloza-Fernández (Anafagasta, 1975)
Es forma com a creador audiovisual a Santiago de Chile i Barcelona, on resideix i treballa des del 1997. Videoartista, performer, comissari d'exposicions i vj, durant els últims anys ha especialitzat el seu treball en la creació audiovisual dirigida a les arts vives i ha treballat amb telèfons mòbils aplicats a la vídeo creació.Ç És col·laborador habitual de la performer Sonia Gómez, de la companyia mexicana de teatre documental Lagartijas tiradas al Sol i des de 2009 és membre de la Companyia FFF del director d'escena Roger Bernat.

Laida Azkona (Pamplona 1981)
Viu entre Barcelona i Pamplona i es dedica a les arts vives amb una concepció transdisciplinar. El seu enfocament actual es situa en l’escriptura, entesa com una concepció expandida d’allò creogràfic i de la presència – moviment del cos. Formada a The Rambert School (Londres), a SEAD (Salzburgo) i a The Trisha Brown Company Studio (Nueva York), ha sigut intèrpret de creadors com Francesco Scavetta (Oslo), Juschka Weigel (Berlín) o Noemí Lafrance (Nova York). Les seves dos últimes creacions són Mu-to (Excavar un túnel hasta China) y Ciento volando.
Cofundadora del col·lectiu Hierbaroja, és també una de les directores artístiques del festival INMEDIACIONES.

¿Qué posibilidades nos quedan cuando las hemos agotado todas?

Tierra quemada es un proyecto escénico nacido de una serie de documentales bizarros que intenta dibujar la cartografía que hemos escarificado sobre nuestros cuerpos. Un mapa erróneo repleto de espacios duros, áridos, solitarios y precarios, olvidados y rechazados.
Un viaje al Trópico de Capriconio en una roadmovie que no avanza hacia ningún lado, entendido como un intento fallido de releer y comprender nuestra bitácora.

Txalo Toloza-Fernández (Anafagasta, 1975)
Se forma como creador audiovisual en Santiago de Chile y Barcelona, donde reside y trabaja desde 1997. Videoartista, performer, comisario de exposiciones y vj, durante los últimos años ha especializado su trabajo en la creación audiovisual dirigida a las artes vivas y al trabajo con teléfonos móviles aplicados a la video creación.
Es colaborador habitual de la perfomer Sonia Gómez, de la compañía mexicana de teatro documental Lagartijas tiradas al Sol y desde 2009 es miembro de la Compañía FFF del director de escena Roger Bernat.

Laida Azkona (Pamplona 1981)
Establecida entre Barcelona y Pamplona se dedica a las artes vivas con una concepción transdisciplinar. Su foco actual se sitúa en la escritura, entendida como una concepción expandida de lo coreográfico y de la presencia - movimiento del cuerpo. Formada en The Rambert School (Londres), en SEAD (Salzburgo) y en The Trisha Brown Company Studio (Nueva York), ha sido intérprete de creadores como Francesco Scavetta (Oslo), Juschka Weigel (Berlín) o Noemí Lafrance (Nueva York). Sus dos últimas creaciones individuales son Mu-To (excavar un túnel hasta China) y Ciento Volando. Cofundadora del Colectivo escénico Hierbaroja, es también una de las directoras artísticas del festival INMEDIACIONES.

What possibilities are left to us when we have tried them all?

Inspired by a series of bizarre documentaries, Tierra quemada (Burnt Earth) is a performance project that attempts to trace the maps we have etched on our bodies. These are unreliable maps, full of places that are harsh, arid, solitary and hostile, forgotten and rejected.
This journey to the Tropic of Capricorn is a roadmovie that goes nowhere; a failed attempt to re-read and interpret our compass heading.

Txalo Toloza-Fernández (Anafagasta, 1975)
Trained as an audio-visual creator in Santiago, Chile and Barcelona, where he has lived and worked since 1997. Video director, performer, exhibition curator and vj, over the past years he has focused his work on audio-visual creation within live arts and work with mobile phones applied to video creation.
He is a regular collaborator of performer Sonia Gómez, Mexican documentary theatre company Lagartijas tiradas al sol and, since 2009, he is a member of Compañía FFF created by stage director Roger Bernat.

Laida Azkona (Pamplona 1981)
Lives between Barcelona and Pamplona and works with living arts from a variety of disciplines. Her current focus is on writing, understood as an expanded concept of choreography and presence – movement of the body. Trained at The Rambert School (London), SEAD (Salzburg) and The Trisha Brown Company Studio (New York) she has performed for such creators as Francesco Scavetta (Oslo), Juschka Weigel (Berlin) and Noemí Lafrance (New York). Her two latest solo creations are Mu-To (excavar un túnel hasta China) and Ciento Volando. Co-founder of the performance collective Hierbaroja, she is also one of the artistic directors of the INMEDIACIONES festival.

Cinquena temporada de FLUX CLUB, un club de vídeo amb una periodicitat quinzenal que pretén reflectir la vitalitat del vídeo de creació de la nostra ciutat. Es tracta d’una extensió del Festival de vídeo d’autor FLUX, amb sessions obertes a tot el que està passant en el camp del vídeo a Barcelona, que complementen el festival des del punt de vista dels seus continguts i que estenen el seu període d’acció més enllà dels dies estrictament dedicats al festival.

FLUX CLUB acull tot tipus de sessions amb projeccions, videoperformances i col·loquis que ofereixen al públic la possibilitat del contacte directe amb els videocreadors. Poden ser sessions monogràfiques d'autors reconeguts, temàtiques, dedicades a gèneres com la videodansa i la videopoesia, o col·lectives dedicades a autors emergents.

FLUX CLUB és un espai de difusió del vídeo de creació a la ciutat de Barcelona.

Quinta temporada de FLUX CLUB, un club de vídeo con una periodicidad quincenal que pretende reflejar la vitalidad del vídeo de creación de nuestra ciudad. Se trata de una extensión del Festival de vídeo de autor FLUX, con sesiones abiertas a todo lo que está pasando en el campo del vídeo en Barcelona, que complementan el festival desde el punto de vista de sus contenidos y que extienden su período de acción más allá de los días estrictamente dedicados al festival.

FLUX CLUB acoge todo tipo de sesiones: proyecciones, videoperformances y coloquios que ofrecen al público la posibilidad del contacto directo con los videocreadores. Tanto pueden ser sesiones monográficas de autores reconocidos como temáticas, colectivas dedicadas a autores emergentes, a la presentación de trabajos de estudiantes, o centradas en la videopoesía o la videodanza.

FLUX CLUB es un espacio de difusión del vídeo de creación en la ciudad de Barcelona.

Cinquième saison du FLUX CLUB, un club vidéo bimensuel qui refléte la vitalité de la création vidéo dans notre ville. Ceci est une extension du Festival vidéo d'auteur FLUX, avec des séances ouvertes à tout ce qui se passe dans le domaine de la vidéo à Barcelone, qui vient compléter le festival du point de vue du contenu et de prolonger la durée d'action plus loin que les jours strictement dédiés au festival.

FLUX CLUB accueille toutes sortes de sessions: projections, vidéoperformances et débats qui offrent au public la possibilité d’un contact direct avec les vidéocréateurs. Les séances peuvent être monigraphiques d’auteurs renommés, témathiques collectives dédiés aux artistes émergents, presentations de travaux d’élèves, vidéopoésie ou vidéodanse.

FLUX CLUB est un espace de la diffusion vidéo de création dans la ville de Barcelone.