Sekvantaro és un espectacle que experimenta i investiga al voltant de la fina línia que separa allò natural d'allò impostat, la realitat d'allò fictici, el que és fer teatre, o intentar fer teatre, del que no. Es tracta d'un recorregut vivencial en el qual el públic acompanya "corteja" a les actrius, que al seu torn acompanyen al públic. Al voltant d'aquesta idea gira aquest espectacle que consta de diverses peces, algunes realitzades a l’escenari i altres a espais menys convencionals. I tot això sense fer teatre.

La companyia El Pollo Campero, comidas para llevar neix en març de 2012 i mostra una primera aproximació del seu treball uns mesos després als In-Formals de La Poderosa (Barcelona). La companyia continua investigant i realitzant distintes probes escèniques fins a estrenar la seva primera peça sencera Sekvantaro: piezas codependientes de duración relativa en las que las actrices intentarán no hacer teatro, al marc del Festival Internacional de Nous Investigadors Escènic V CENIT (Sevilla, TNT-ATALAYA) on va rebre el premi al Millor Espectacle.
Al llarg de la serva trajectoria professional ha rebut el premi a la Millor Direcció (ACT Festival), el premi al Millor Espectacle Revelació als II Premis Andaluses de Teatre.
Actualment realitzen gira amb aquest primer espectacle per diferents sales i festivals (FRINGE2014, Madird; Festival Fronterizo, Santander; Festival In-Tacto, Vitoria-Gasteiz; Festival Escena Abierta 2015). I preparen el seu segon espectacle amb el títol provisional A día de hoy esto no existe.

Sekvantaro es un espectáculo que experimenta e investiga alrededor de la fina línea que separa lo natural de lo impostado, lo real de lo ficticio, lo que es hacer teatro, o intentar hacer teatro, de lo que no. Se trata de un recorrido vivencial en el que el público acompaña (corteja) a las actrices, que a su vez cortejan (acompañan) al público. Alrededor de esta idea gira este espectáculo que consta de varias piezas, algunas realizadas en escenario y otras en espacios menos convencionales. Y todo esto sin hacer teatro.

La compañía El Pollo Campero, comidas para llevar nace en marzo de 2012 y muestra una primera aproximación de su trabajo meses después en los In-formals de La Poderosa (Barcelona). La compañía continua investigando y realizando distintas pruebas escénicas hasta estrenar su primera pieza completa Sekvantaro: piezas codependientes de duración relativa en las que las actrices intentarán no hacer teatro, en el marco del Festival Internacional de Nuevos Investigadores Escénicos V CENIT (Sevilla, TNT- ATALAYA) donde recibe el premio al Mejor Espectáculo.
A lo largo de su trayectoria profesional ha recibido el premio a la Mejor Dirección (ACT Festival), el premio al Mejor Espectáculo Revelación en los II Premios Andaluces de Teatro.
Actualmente realizan gira con este primer espectáculo por distintas salas y festivales (FRINGE2014, Madrid; Festival Fronterizo, en Santander; Festival In-Tacto, Vitoria-Gasteiz; Festival Escena Abierta 2015). Y preparan su segundo espectáculo con título provisional A día de hoy esto no existe.

Sekvantaro is a piece that experiments with and researches into the fine line that separates what is natural from impostures; reality from fiction; what theatre, or the attempt to create theatre, is or isn’t. It is a live itinerary during which the audience accompany (woo) the actresses, who in turn woo (accompany) the audience. The show, which consists of several parts, some taking place on stage and some in less conventional spaces, revolves around this concept. And it’s all done without actually creating theatre.

El Pollo Campero, comidas para llevar emerged as a company in March 2012 and showed a first draft of their work a few months later at the La Poderosa In-formals in Barcelona. The company continued researching and creating a variety of performance essays until the premiere of their first complete piece Sekvantaro: piezas codependientes de duración relativa en las que las que las actrices intentarán no hacer teatro (co-dependent pieces of relative length in which the actresses will attempt not to act) within the framework of the International Festival for New Performance Researchers V CENIT (Seville, TNT- ATALAYA) where it received award for Best Show.
So far in their career the company have received the award for Best Director (ACT Festival) and for Best New Show at the 2nd annual Andalusian Theatre Awards. At the moment they are touring this first show at different venues and festivals (FRINGE 2014, Madrid; Festival Fronterizo, Santander; Festival In-Tacto, Vitoria-Gasteiz; Festival Escena Abierta 2015) and are preparing their second piece with the working title A día de hoy eso no existe (Right now that doesn’t exist).

Sisena temporada de FLUX CLUB, un club de vídeo amb una periodicitat quinzenal que pretén reflectir la vitalitat del vídeo de creació de la nostra ciutat. Es tracta d’una extensió del Festival de vídeo d’autor FLUX, amb sessions obertes a tot el que està passant en el camp del vídeo a Barcelona, que complementen el festival des del punt de vista dels seus continguts i que estenen el seu període d’acció més enllà dels dies estrictament dedicats al festival.
FLUX CLUB acull tot tipus de sessions amb projeccions, videoperformances i col·loquis que ofereixen al públic la possibilitat del contacte directe amb els videocreadors. Poden ser sessions monogràfiques d'autors reconeguts, temàtiques, dedicades a gèneres com la videodansa i la videopoesia, o col·lectives dedicades a autors emergents.
FLUX CLUB és un espai de difusió del vídeo de creació a la ciutat de Barcelona.

Habitual Video Team és una associació sense ànim de lucre que té com a objectius principals la promoció de tot tipus d’activitats relacionades amb les arts audiovisuals i concretament amb la videocreació: www.habitualvideoteam.org.
Una branca de les seves activitats és l'organització de festivals, cicles i mostres de vídeo, com el festival de vídeo d’autor FLUX: www.fluxfestival.org, i el festival INFLUX [vídeo a escena] dedicat a les arts escèniques audiovisuals: www.influxfestival.org.
Una altra branca fonamental de la seva feina és la documentació videogràfica (gravació i edició) d’esdeveniments culturals generalment de petit format com concerts, poesia, performances o espectacles teatrals. A partir del 2012, posa en marxa el projecte SUMMA, amb la finalitat de convertir aquest patrimoni audiovisual de més de 1.000 gravacions en un arxiu videogràfic on line d'accés públic: www.summa-hvt.org.

Sexta temporada de FLUX CLUB, un club de vídeo con una periodicidad quincenal que pretende reflejar la vitalidad del vídeo de creación de nuestra ciudad. Se trata de una extensión del Festival de vídeo de autor FLUX, con sesiones abiertas a todo lo que está pasando en el campo del vídeo en Barcelona, que complementan el festival desde el punto de vista de sus contenidos y que extienden su período de acción más allá de los días estrictamente dedicados al festival.
FLUX CLUB acoge todo tipo de sesiones: proyecciones, videoperformances y coloquios que ofrecen al público la posibilidad del contacto directo con los videocreadores. Pueden ser tanto sesiones monográficas de autores reconocidos, como temáticas colectivas dedicadas a autores emergentes, a la presentación de trabajos de estudiantes, o centradas en la videopoesía o la videodanza.
FLUX CLUBes un espacio de difusión del vídeo de creación en la ciudad de Barcelona.

Habitual Video Team es una asociación sin ánimo de lucro que tiene como objetivos principales la promoción de todo tipo de actividades relacionadas con las artes audiovisuales y concretamente con la videocreación: www.habitualvideoteam.org.
Una rama de sus actividades es la organización de festivales, ciclos y muestras de vídeo, como el festival de vídeo de autor FLUX: www.fluxfestival.org, y el festival INFLUX [vídeo a escena], dedicado a las artes escénicas audiovisuales: www.influxfestival.org.
Otra rama fundamental de su trabajo es la documentación videográfica (grabación y edición) de eventos culturales generalmente de pequeño formato como conciertos, poesía, performances o espectáculos teatrales. A partir de 2012, pone en marcha el proyecto SUMMA, con el fin de convertir este patrimonio audiovisual de más de 1.000 grabaciones en un archivo videográfico on line de acceso público: www.summa-hvt.org.

The sixth season of FLUX CLUB is here: a fortnightly video club that reflects the vitality of video creation in our city. It’s an extension of the FLUX Video Auteur Festival, with sessions open to everything currently going on in the field of video in Barcelona, complementing the festival from the point of view of its content and extending its sphere of influence beyond the few days programmed for the festival itself.
FLUX CLUB includes all kinds of sessions: screenings, video performances and debates offering direct contact between the audience and the filmmakers. These sessions focus on a range of subjects, from monographic by well-known directors to specific themes, from groups of up-and-coming authors to students; they may cover video poetry or video dance.
FLUX CLUB is a space for the dissemination of video creation in the city of Barcelona.

Habitual Video Team is a non-profit association whose main objectives are to promote activities related to visual arts and specifically video art: www.habitualvideoteam.org.
A fundamental area of their work is the organization of festivals, cycles and video shows, such as the FLUX Video Auteur Festival: www.fluxfestival.org, and INFLUX festival [video on stage], dedicated to audiovisual performing arts: www.influxfestival.org. Another branch of Habitual Video Team’s activities is video documentation (recording and editing) of mainly small format cultural events such as concerts, poetry, performances or theatre shows. It has a video archive of over 1.000 recordings. In 2012 they launched the SUMMA project with the aim of converting this audiovisual heritage into a non-profit online video archive: www.summa-hvt.org.

Farmacia, para-farmacia, malaltia, PARA-MALALTIA

Existeix la dislexia o vivim en una societat obsessionada per una determinada disciplina en l’exercici de l’atenció? Hi ha nens amb TDA o hi ha nens rebels que es resisteixen a sotmetre’s a la disciplina escolar? (En els darrers cent anys l’espai de joc dels nens s’ha reduït en un noranta per cent). Efectivament ens mirarem el tema de la malaltia desde la seva dimensió social. Nous símptomes que assenyalen noves tensions en la nostra vida familiar.

Liminal Gr
És un espai de reflexió oberta sobre mites i automatismes de la vida contemporània que compta amb uns sistema de reflexió oberta online i una presentació a l'Antic Teatre.
Liminal Gr permet aproximacions des de disciplines diverses (teatre, dansa, arts visuals, disseny, artesania, música, antropologia, literatura, estudis culturals, semiòtica, periodisme, publicitat...). Ens interessa, sobretot, analitzar la ritualitat de les nostres creences, com naturalitzem les nostres conviccions (treballar, enamorar-se, vestir-se bé, fer esport, menjar sà, anar de vacances,...) és a dir, ens interessa reflexionar fins a quin punt pensem que el que fem és natural.

Farmacia, para-farmacia, malaltia, PARA-MALIALTA

¿Existe la dislexia o vivimos en una sociedad obsesionada por una determinada disciplina en el ejercicio de la atención? ¿Hay niños con TDA o hay niños rebeldes que se resisten a someterse a la disciplina escolar? (En los últimos cien años el espacio de juegos de los niños se han reducido en el noventa por ciento). Efectivamente nos miraremos el tema de la enfermedad desde su dimensión social. Nuevos síntomas que señalan nuevas tensiones en nuestra vida familiar.

Liminal Gr
Es un espacio de reflexión abierta sobre mitos y automatismos de la vida contemporánea que cuenta con un sistema de reflexión abierta online y una presentación en el Antic Teatre.
Liminal permite aproximaciones desde disciplinas diversas (teatro, danza, artes visuales, diseño, artesanía, música, antropología, literatura, estudios culturales, semiótica, periodismo, publicidad...). Nos interesa sobre todo analizar la ritualidad de nuestras creencias, como naturalizamos nuestras convicciones (trabajar, enamorarse, vestirse bien, hacer deporte, comer sano, ir de vacaciones ...) es decir, nos interesa reflexionar hasta qué punto pensamos que lo que hacemos es lo natural.

Pharmacy, parapharmacy; illness, para-illness

Is dyslexia real or do we live in a society obsessed by a particular way of paying attention? Are there children with ADD or are there rebellious children who resist submitting to school discipline? (Over the last 100 years, children’s play areas have been reduced by ninety per cent). In effect, we will be looking at the subject of illness from a social perspective. New symptoms that signal new tensions in our family lives.

Liminal Gr
Is an open space for reflecting on the myths and automations of contemporary life.
Liminal uses a variety of disciplines in its approach: theatre, dance, visual arts, design, crafts, music, anthropology, literature, cultural studies, semiotics, journalism, publicity… We are mainly interested in analysing the ritual aspects of our beliefs, how we normalise our convictions (working, falling in love, dressing well, engaging in sports, eating healthily, going on holiday…) That is, we are interested in looking at the extent to which we believe that what we do is natural.

L’obra es basa en el recorregut de la nostra primera trobada (Juan i Amalia). Partim de dues voluntats independents que interactuen i van trobant espais sensibles comuns mitjançant una deriva de pensament i acció que produeix un desdoblament representacional mitjançant el qual els espectadors observen com ens comportem dins de les nostres pròpies fantasies i com reflexionem sobre la realitat. Entenent que la realitat=fantasia dividida pels metres que et separen d'aquella fantasia.

Juan Domínguez
Treballa al camp de la dansa, la coreografia, les arts escèniques/performàtiques i les seves pràctiques expandides. És performer, coreògraf, director d’escena i programador. Per a diferents projectes ha treballat trans-disciplinarment amb lingüistes, científics, arquitectes i diferents disciplines artístiques. Les seves obres proposen la dissolució entre la ficció i la realitat i actualment es focalitza en la independència de la producció artística de la seva dimensió social.

Amalia Fernández
És ballarina i performer. Va ser membre fundadora de la Cia. El Bailadero, Mónica Valenciano. Va continuar amb la seva trajectòria com artista independent creant les seves pròpies obres i treballs en col·laboració. Treballa en diversos projectes relacionats amb l’art i l’educació, entre els que cal destacar la seva col·laboració amb el projecte LOVA, el Màster de Artes Escénicas y Cultura Visual de la UACM, i també el curs Ser o no ser cuerpo en col·laboració amb el filosofo Santiago Alba Rico.

El Ciclo Retro
està organtizat per La Poderosa amb la col·laboració de la Sala Hiroshima i l’Antic Teatre. Aquesta proposta té com a objectiu contemplar enrere sense caure en la nostàlgia sinó com a necessitat i desig de construir història, una història pròpia des de la nostra mirada.

La obra se basa en el recorrido de nuestro primer encuentro (Juan y Amalia). Partimos de dos voluntades independientes que interactúan y van encontrando espacios sensibles comunes a través de una deriva de pensamiento y acción que produce un desdoblamiento representacional a través del cual los espectadores observan cómo nos comportamos dentro de nuestras propias fantasías y como reflexionamos sobre la realidad. Entendiendo que la realidad=la fantasía dividida por los metros que te separan de esa fantasía.

Juan Domínguez
Trabaja en el campo de la danza, la coreografía, las artes escénicas/ performáticas y sus prácticas expandidas. Es performer, coreógrafo, director de escena y programador. Para diferentes proyectos ha trabajado trans-disciplinarmente con lingüistas científicos, arquitectos y con diferentes disciplinas artísticas. Sus obras proponen la disolución entre la ficción y la realidad y actualmente se focaliza en la independencia de la producción artística de su dimensión social. Juan fue director del festival In-Presentable.

Amalia Fernández
Es bailarina y performer. Fue miembro fundadora de la Cia. “El Bailadero, Mónica Valenciano”. Continuó su trayectoria como artista independiente creando sus propias obras y trabajos en colaboración. Trabaja en varios proyectos relacionados con arte y educación, entre los que cabe destacar su colaboración con el proyecto LOVA, el Master de Artes Escenicas y Cultura Visual de la UACM, y también el curso Ser o no ser un cuerpo en colaboración con el filósofo Santiago Alba Rico.

El Ciclo Retro está organizado por La Poderosa en colaboración con la Sala Hiroshima y el Antic Teatre. Esta propuesta tiene como objetivo contemplar hacia atrás sin caer en la nostalgia sino como necesidad y deseo de construir historia, una historia propia desde nuestra mirada.

The play is based on the course/journey of our first meeting (Juan and Amalia). We start from two separate wills that interact and find common sensitive areas through a drift of thought and action that produces a representational split. Spectators are witnesses of how we behave in our own fantasies and how we reflect on the different realities. Understanding that reality = fantasy divided by the meters that you are separated from that fantasy.

Juan Dominguez
Works in the dance, choreography, performing arts fields and its extended practices since 1986. He is a performer, choreographer, stage director and curator. For different projects he has been working trans-disciplinary with linguists, scientists, architects, and also different art fields. He is lately focusing in the independency of art from its social dimension. Juan Was the director of the Festival In-Presentable.

Amalia Fernandez
Is a dancer and performer. She was a founding member of the CIA. "El Bailadero de Monica Valenciano". He continued hes career as an independent artist creating his own works and work collaboratively. She is working on various projects related to art and education, among which include its collaboration with the LOVA project, the Master of Performing Arts and Visual Culture UACM, and also the course "To be or not to be a body" in collaboration with the philosopher Santiago Alba Rico.

The Making (Hi)stories Cycle
Is organised by La Poderosa together with Antic Teatre and Sala Hiroshima. The aim of this project is to look at the past, not with nostalgia, but with the desire and need to create a story: our own history, from our own viewpoint.

Foroba Yelen significa Llum Col·lectiva i és el nom que li va donar una comunitat de Mali al fanal mòbil creat pel Matteo Ferroni.

Aquest arquitecte italià va descobrir la manca d’accés als recursos elèctrics i el cost que això suposava pels camperols de Mali. D’aquí sorgeix la idea de crear una fanal mòbil, de fàcil construcció i que s’adaptés a les necessitats i a l’estructura social d'aquests pobles.

La vida a Mali no segueix un ritme de son com la nostra. Per la nit la vida nocturna és molt activa i irregular, degut a la calor i a les tradicions culturals lligades al cicle de la Lluna. Amb el seu invent Ferroni planteja la comparació de com les persones i els animals comparteixen l’ombra de l’arbre durant el dia i la llum de Foroba Yelen a les nits.

L’exposició presenta la integració del fanal a la vida poblets rurals de Mali. La dimensió simbòlica de la llum recorrent l’origen de l'artefacte que va transformant la vida del Mali rural en harmonia amb la cultura i la naturalesa. També es podran veure fotografies d'altres usos del fanal en el context occidental, com per exemple a l'Àgora Benítez de Barcelona.

Els dies 16 i 17 d'octubre Matteo Ferroni realitzarà una conferència performativa a l'Antic Teatre sobre aquesta experiència.

Matteo Ferroni (Perugia, 1973), arquitecte i visiting professor, el seu treball s'enfoca en l'àmbit cultural i social. El 2010 estableix la fundació Eland per portar una investigació permanent sobre cultures i territoris. El 2012 atreu l'atenció internacional amb el seu projecte de llum en el Mali rural Foroba Yelen, menció d'honor al City to City Barcelona FAD Award, i elegit com a model d'integració entre natura i tecnologia pel museu de la Biosphère de Montreal. La seva obra ha estat publicada pels principals mitjans de comunicació internacionals i en els catàlegs de l'MoMA i del Vitra Design Museum.

Foroba Yelen significa Luz Colectiva y es el nombre que ha puesto una comunidad de Mali a la Farola móvil creada por Matteo Ferroni.

Este arquitecto italiano descubrió la falta de acceso a los recursos eléctricos y el coste que esto suponía para los aldeanos de Mali. De aquí surgió la idea de crear una farola móvil, de fácil construcción y que se adaptara a las necesidades y a la estructura social de estos pueblos.

La vida en Mali no sigue un ritmo de sueño nocturno como la nuestra. Por la noche la vida es muy activa y irregular, debido al calor y a las tradiciones culturales ligadas al ciclo de Luna. Con su invento Ferroni plantea la comparación de como las personas y animales comparten la sombra del árbol de día y la luz de Foroba Yelen de noche.

La exposición presenta la integración de la farola en la vida de las aldeas rurales de Mali. La dimensión simbólica de la luz recorriendo el origen del artefacto que va transformado la vida del Mali rural en armonía con la cultura y la naturaleza. También se podrán ver fotografías de otros usos de la farola en el contexto occidental, como por ejemplo en la Ágora Benítez de Barcelona.

Los días 16 y 17 de octubre Matteo Ferroni realizará una conferencia performativa en Antic Teatre sobre esta experiencia.

Matteo Ferroni (Perugia, 1973), arquitecto y visiting professor, su trabajo se enfoca en el ámbito cultural y social. En 2010 establece la fundación eLand para llevar una investigación permanente sobre culturas y territorios. En 2012 atrae la atención internacional con su proyecto de luz en el Mali rural Foroba Yelen, mención de honor al City to City Barcelona FAD Award, y elegido como modelo de integración entre naturaleza y tecnología por el museo de la Biosphère de Montreal. Su obra ha sido publicada por los principales medios de comunicación internacionales y en los catálogos del MoMA y del Vitra Design Museum.

Foroba Yelen means Communal Light and is the name given by a community in Mali to the moveable street lamp created by Matteo Ferroni.

This Italian architect, on discovering the lack of access to electricity and the expense it supposed for Mali villagers, came up with the idea of a moveable street lamp, easy to build and adaptable to the needs and social structure of each village.

Life in Mali does not follow our pattern of sleeping at night. Night time life is very active and irregular, because of the heat and also cultural traditions linked to lunar cycles. With his invention, Ferroni allows a comparison between the use by both people and animals of the tree's shade in the daytime and the light of Foroba Yelen in the night time.

The exhibition shows the way the lamp has become a part of life in rural Mali villages, and the symbolic aspect of light from the device transforming life in rural Mali in harmony with culture and nature. There are also images of how the lamp is used in the west, for example in Ágora Benítez in Barcelona.

Matteo Ferroni will present a performative lecture on his experience on October 16th and 17th.

Matteo Ferroni (Perugia, 1973): architect and visiting professor whose work focuses on cultural and social projects. In 2010 he established the eLand Foundation to run permanent research on cultures and territories. In 2012 it attracted international attention with its lighting project for rural Mali, Foroba Yelen, receiving honourable mention at the City to City Barcelona FAD Award and selected as a model of integration between nature and technology by the museum Biosphère de Montreal. His work has been published by major international media and in the catalogues of the MoMA and the Vitra Design Museum.

Quinze llogarets de Mali no viuran més en la foscor gràcies al fanal portàtil creado per l'arquitecte italià Matteo Ferroni perseguint harmonía entre objecte, cultura i natura. Amb una narrativa que combina etnografia i disseny, l'autor ens porta cap a la dimensió simbòlica de la llum recorrent l'origen de l'artefacte que va transformat la vida de les comunitats rurals de Mali. Premi FAD el 2012, el projecte es presenta en el marc de l'UNESCO International Year of Light 2015 i amb les entrades el públic contribuirà a lliurar més fanals als llogarets de Mali.

Un treball únic que posa en evidència la necessitat de reestructurar el tractament de la llum a l’espai públic.
El País


Matteo Ferroni (Perugia, 1973), arquitecte i visiting professor, el seu treball s'enfoca en l'àmbit cultural i social. El 2010 estableix la fundació Eland per portar una investigació permanent sobre cultures i territoris. El 2012 atreu l'atenció internacional amb el seu projecte de llum en el Mali rural Foroba Yelen, menció d'honor al City to City Barcelona FAD Award, i elegit com a model d'integració entre natura i tecnologia pel museu de la Biosphère de Montreal. La seva obra ha estat publicada pels principals mitjans de comunicació internacionals i en els catàlegs de l'MoMA i del Vitra Design Museum.

Quince aldeas de Mali no vivirán más en la oscuridad gracias a la farola portátil creada por el arquitecto italiano Matteo Ferroni y premiada por el FAD en 2012. Con una narración que combina etnografía y diseño, el autor nos lleva hacia la dimensión simbólica de la luz recorriendo el origen del artefacto que va transformado la vida de Mali rural en armonía con la cultura y la naturaleza. Presentado en el marco del UNESCO International Year of Light 2015, con las entradas el público contribuirá a entregar más farolas a las aldeas de Mali.

Un trabajo único que pone en evidencia la necesidad de reestructurar el tratamiento de la luz en el espacio público.
El País


Matteo Ferroni (Perugia, 1973), arquitecto y visiting professor, su trabajo se enfoca en el ámbito cultural y social. En 2010 establece la fundación eLand para llevar una investigación permanente sobre culturas y territorios. En 2012 atrae la atención internacional con su proyecto de luz en el Mali rural Foroba Yelen, mención de honor al City to City Barcelona FAD Award, y elegido como modelo de integración entre naturaleza y tecnología por el museo de la Biosphère de Montreal. Su obra ha sido publicada por los principales medios de comunicación internacionales y en los catálogos del MoMA y del Vitra Design Museum.

Fifteen villages in Mali will no longer live in the dark thanks to the portable lamp designed by italian architect Matteo Ferroni, which received an award from FAD in 2012. Using a narrative that merges ethnography with design, the author shows us the symbolic dimension of light by tracing the origin of the artifact that is transforming life in rural Mali in harmony with culture and nature. Presented as part of UNESCO International Year of Light 2015, ticket sales will help deliver more lamps to villages in Mali.

A unique work that reveals the need to reconsider the use of light in public spaces.
El País


Matteo Ferroni (Perugia, 1973): architect and visiting professor whose work focuses on cultural and social projects. In 2010 he established the eLand Foundation to run permanent research on cultures and territories. In 2012 it attracted international attention with its lighting project for rural Mali, Foroba Yelen, receiving honourable mention at the City to City Barcelona FAD Award and selected as a model of integration between nature and technology by the museum Biosphère de Montreal. His work has been published by major international media and in the catalogues of the MoMA and the Vitra Design Museum.

Un cop l'any, l'Antic Teatre organitza una activitat especial pels seus veïns més propers. És una manera d’agrair-los el seu suport, que fa possible que es pugui desenvolupar l'activitat social i cultural del nostre espai durant tot l'any. Enguany proposem el concert gratuït del grup de rock-punk Motosierras, per convidar a tothom que ho vulgui a compartir aquest dia juntament amb l'equip de l'Antic Teatre i els seus veïns.

Una vez al año, Antic Teatre organiza una actividad especial para sus vecinos más cercanos. Es una manera de agradecerles su apoyo, que hace posible que se pueda desarrollar la actividad social y cultural de nuestro espacio durante todo el año. Este año proponemos el concierto gratuito del grupo de rock-punk Motosierras, para invitar a todo el que quiera a compartir este día juntamente con el equipo de Antic Teatre y sus vecinos.

Once a year, Antic Teatre organises a special event for our closest neighbours. This is our way of thanking them for their support, which helps make possible the development of social and cultural activities at our venue over the course of the year. This year we are offering a free concert by punk-rock band Motosierras, and anyone who would like to spend the day with the Antic Teatre team and our neighbours is invited to join us.

Sisena temporada de FLUX CLUB, un club de vídeo amb una periodicitat quinzenal que pretén reflectir la vitalitat del vídeo de creació de la nostra ciutat. Es tracta d’una extensió del Festival de vídeo d’autor FLUX, amb sessions obertes a tot el que està passant en el camp del vídeo a Barcelona, que complementen el festival des del punt de vista dels seus continguts i que estenen el seu període d’acció més enllà dels dies estrictament dedicats al festival.
FLUX CLUB acull tot tipus de sessions amb projeccions, videoperformances i col·loquis que ofereixen al públic la possibilitat del contacte directe amb els videocreadors. Poden ser sessions monogràfiques d'autors reconeguts, temàtiques, dedicades a gèneres com la videodansa i la videopoesia, o col·lectives dedicades a autors emergents.
FLUX CLUB és un espai de difusió del vídeo de creació a la ciutat de Barcelona.

Habitual Video Team és una associació sense ànim de lucre que té com a objectius principals la promoció de tot tipus d’activitats relacionades amb les arts audiovisuals i concretament amb la videocreació: www.habitualvideoteam.org.
Una branca de les seves activitats és l'organització de festivals, cicles i mostres de vídeo, com el festival de vídeo d’autor FLUX: www.fluxfestival.org, i el festival INFLUX [vídeo a escena] dedicat a les arts escèniques audiovisuals: www.influxfestival.org.
Una altra branca fonamental de la seva feina és la documentació videogràfica (gravació i edició) d’esdeveniments culturals generalment de petit format com concerts, poesia, performances o espectacles teatrals. A partir del 2012, posa en marxa el projecte SUMMA, amb la finalitat de convertir aquest patrimoni audiovisual de més de 1.000 gravacions en un arxiu videogràfic on line d'accés públic: www.summa-hvt.org.

Sexta temporada de FLUX CLUB, un club de vídeo con una periodicidad quincenal que pretende reflejar la vitalidad del vídeo de creación de nuestra ciudad. Se trata de una extensión del Festival de vídeo de autor FLUX, con sesiones abiertas a todo lo que está pasando en el campo del vídeo en Barcelona, que complementan el festival desde el punto de vista de sus contenidos y que extienden su período de acción más allá de los días estrictamente dedicados al festival.
FLUX CLUB acoge todo tipo de sesiones: proyecciones, videoperformances y coloquios que ofrecen al público la posibilidad del contacto directo con los videocreadores. Pueden ser tanto sesiones monográficas de autores reconocidos, como temáticas colectivas dedicadas a autores emergentes, a la presentación de trabajos de estudiantes, o centradas en la videopoesía o la videodanza.
FLUX CLUBes un espacio de difusión del vídeo de creación en la ciudad de Barcelona.

Habitual Video Team es una asociación sin ánimo de lucro que tiene como objetivos principales la promoción de todo tipo de actividades relacionadas con las artes audiovisuales y concretamente con la videocreación: www.habitualvideoteam.org.
Una rama de sus actividades es la organización de festivales, ciclos y muestras de vídeo, como el festival de vídeo de autor FLUX: www.fluxfestival.org, y el festival INFLUX [vídeo a escena], dedicado a las artes escénicas audiovisuales: www.influxfestival.org.
Otra rama fundamental de su trabajo es la documentación videográfica (grabación y edición) de eventos culturales generalmente de pequeño formato como conciertos, poesía, performances o espectáculos teatrales. A partir de 2012, pone en marcha el proyecto SUMMA, con el fin de convertir este patrimonio audiovisual de más de 1.000 grabaciones en un archivo videográfico on line de acceso público: www.summa-hvt.org.

The sixth season of FLUX CLUB is here: a fortnightly video club that reflects the vitality of video creation in our city. It’s an extension of the FLUX Video Auteur Festival, with sessions open to everything currently going on in the field of video in Barcelona, complementing the festival from the point of view of its content and extending its sphere of influence beyond the few days programmed for the festival itself.
FLUX CLUB includes all kinds of sessions: screenings, video performances and debates offering direct contact between the audience and the filmmakers. These sessions focus on a range of subjects, from monographic by well-known directors to specific themes, from groups of up-and-coming authors to students; they may cover video poetry or video dance.
FLUX CLUB is a space for the dissemination of video creation in the city of Barcelona.

Habitual Video Team is a non-profit association whose main objectives are to promote activities related to visual arts and specifically video art: www.habitualvideoteam.org.
A fundamental area of their work is the organization of festivals, cycles and video shows, such as the FLUX Video Auteur Festival: www.fluxfestival.org, and INFLUX festival [video on stage], dedicated to audiovisual performing arts: www.influxfestival.org. Another branch of Habitual Video Team’s activities is video documentation (recording and editing) of mainly small format cultural events such as concerts, poetry, performances or theatre shows. It has a video archive of over 1.000 recordings. In 2012 they launched the SUMMA project with the aim of converting this audiovisual heritage into a non-profit online video archive: www.summa-hvt.org.

Antic Teatre es vestirà amb lluentons. Un cop al mes, l'Antic Teatre Cabaret proposarà un recorregut pel verdader cabaret dels 70, pels seus locals, els seus artistes i el seu ambient canalla. Més que una obra de teatre, Antic Teatre Cabaret serà una festa, un tribut i un homenatge a tots aquells que van lluitar per donar-li color a una Barcelona gris i asfixiada.
Aquesta nova etapa del DESPLUME, será un retorn al cabaret mes intim, mes aprop teu.
Antic Teatre Cabaret serà un lloc de trobada pels amants d'aquest gènere i permetrà descobrir a aquells que ho desconeixen el que significa una verdadera vetllada cabaretera.

Eduardo Gión
Director de cinema, teatre i documentalista.
Ha treballat com ajudant de direcció de curt-metratges i llarg-metratges en 35mm. Ha realitzat la festa basada en el cine underground de terror “Transilvania Club” amb el cineasta Luis Macias i els músics XSDJ. Participa en diversos esdeveniments com 080 Barcelona, col·laborant amb fotògrafs com Miguel Villalobos per a la producció de la desfilada homenatge a Thierry Mugler. Escriu i produeix reportatges per revistes com Candy Magazine i Paraíso Magazine.
Actualment la seva nova web “Wams” junt amb el fotògraf Raúl Hidalgo on han fotografiat i entrevistat a artistes com Jonas Mekas, Bob Gruen, Daniel Riera, Greg Gorman, Bruce Labruce, Mathiue Cesar, entre d'altres.

Antic Teatre se viste de lentejuelas. Una vez al mes, Antic Teatre Cabaret propondrá un recorrido por el verdadero cabaret de los 70, por sus locales, sus artistas y su ambiente canalla. Más que una obra de teatro, será una fiesta, un tributo y un homenaje a todos aquellos que lucharon por darle color a una Barcelona gris y asfixiada.
En esta nueva etapa, El Desplume se convertira en un cabaret más intimo más cerca de tí, Antic Teatre Cabaret será un lugar de encuentro para los amantes de este género y permitirá descubrir a aquellos que lo desconocen lo que significa una verdadera velada cabaretera.

Eduardo Gión
Director de cine, teatro y documentalista.
Ha trabajado como ayudante de dirección de cortometrajes y largometrajes en 35mm.
Ha realizado la fiesta basada en el cine underground de terror “Transilvania Club” junto al cineasta Luis Macias y los músicos XSDJ. Participa en eventos como 080 Barcelona, colaborando con fotógrafos como Miguel Villalobos para la producción del desfile homenaje a Thierry Mugler. Escribe y produce reportajes para revistas como Candy Magazine y Paraíso Magazine.
Actualmente está en preparación de un proyecto llamado “Wams” junto al fotógrafo Raúl Hidalgo donde han fotografiado y entrevistado a artistas como Jonas Mekas, Bob Gruen, Daniel Riera, Greg Gorman, Bruce Labruce, Mathiue Cesar, entre otros.

Antic Teatre dresses up in sequins! Once a month, Antic Teatre Cabaret will take us on a journey to the genuine cabaret of the 70s, visiting its venues, its artists and its rough-and-ready atmosphere. More than a performance, this will be a party, and a tribute to all those who fought to provide a touch of colour when Barcelona was grey and choking.
In this new phase, El Desplume will become more up-close and personal; Antic Teatre Cabaret will be a meeting point for all lovers of this genre and will show those who have never experienced it what a real cabaret night is all about.

Eduardo Gión
Is a director of cinema, theatre and documentaries. He has worked as director’s assistant on short and long 35mm films. Together with film director Luis Macias and musicians XSDJ, he created club night “Transilvania Club” based on underground horror cinema.
He has taken part in events such as 080 Barcelona, where he collaborated with photographers such as Miguel Villalobos on the production of a tribute catwalk for Thierry Mugler. He writes and produces articles for periodicals Candy Magazine and Paraíso Magazine.
He is currently working on a project called “Wams” together with photographer Raúl Hidalgo, for which they have photographed and interviewed such artists as Jonas Mekas, Bob Gruen, Daniel Riera, Greg Gorman, Bruce Labruce and Mathieu Cesar among others.

Corpologia és una trobada independent i lliure d’un grup d’artistes i persones amb ganes d’investigar el present mitjançant l’acció. El format de les obres és lliure i d’una màxima durada de 6 minuts cadascuna. Treballem quasi sempre sense muntatge tècnic ni escenogràfic i cada persona porta el que necessita.

És un espai únic d’intercanvi i de mútua comprensió on qualsevol persona pot presentar obres, pensaments, idees, inquietuds, opinions; en definitiva, qualsevol forma d’expressió que parteixi de la presència de l’acció.

Després de cada trobada tothom que hagi estat present, pot contribuir a la revista CORPOLOGIA amb textos i/o imatges de les seves opinions, idees i reaccions. Aquesta revista s’edita després de cada trobada que es realitza i es pot adquirir en la celebració de posteriors trobades.

És important per a nosaltres mantenir la independència de la trobada i de la revista i l’aconseguim construint relacions i sinergies basades en els valors humans, l’altruisme i la creativitat.

Junt@s estem construint una riquesa comuna que no té preu.

Corpologia
Es va crear a l’abril de l’any 2011 a Girona i fins ara s’han celebrat 20 trobades a Girona, Camallera, Vic, Barcelona, Sant Hilari i Celrà amb la participació de més de 70 artistes.

Corpologia es un encuentro independiente y libre de un grupo de artistas y personas con ganas de investigar el presente mediante la acción. El formato de las obras es libre y de una máxima duración de 6 minutos cada una. Trabajamos casi siempre sin montaje técnico ni escenográfico y cada persona trae todo lo que necesita.

Es un espacio único de intercambio y de mutua comprensión donde cualquier persona puede presentar obras, pensamientos, ideas, inquietudes, opiniones; en definitiva, cualquier forma de expresión que parta de la presencia y de la acción.

Después de cada encuentro todo el que haya estado presente, puede contribuir en la revista CORPOLOGIA con textos y/o imágenes de sus opiniones, ideas y reacciones. Esta revista se edita después de cada encuentro que se realiza y se puede adquirir en la celebración del los encuentros posteriores.

Es importante para nosotros mantener la independencia del encuentro y de la revista y la conseguimos construyendo relaciones y sinergias basadas en los valores humanos, el altruismo y la creatividad.

Junt@s estamos construyendo una riqueza común que no tiene precio.

Corpologia
Se creó en abril del año 2011 en Girona y hasta ahora se han celebrado 20 encuentros en Girona, Vic, Barcelona, Sant Hilari i Celrà con la participación de más de 70 artistas.

Corpologia is a meeting place for artists and other people to come together freely and independently to investigate action and presence. Each performer’s work can take any form and must be no more than 6 minutes long. We usually work without technical support or stage sets and each person brings along what they need.

This is a unique occasion for exchange and mutual understanding, where anyone can present work, thoughts, ideas, concerns, opinions; in fact, any type of expression inspired by presence and action.

After each encounter any and all of those taking part can contribute to the CORPOLOGIA magazine with texts and/or images expressing their opinions, ideas and reactions. The magazine will be published after each meeting and can be purchased at future meetings.

Keeping the encounter and the magazine independent is important to us; we manage this by building relationships and synergies based on human values, altruism and creativity.

Together we are creating a priceless common wealth!

Corpologia
Was created in April 2011 in Girona and so far there have been 20 encounters in Girona, Vic, Barcelona, Sant Hilari and Celrà, with more than 70 artists taking part.

Greenshake talks són dues conferències performatives, cada una d'elles dividida en tres parts. La primera (24 d'octubre): Control, Verde y Natural i la segona (25 d'octubre): Sano, Verde y Bello.
Ambdues atravessades per la tensió de cuinar i parlar / fer i pensar. A partir de la preparació d’un batut verd, el discurs es desplaça de la història de la batedora, als primers morters i formes de batuts com el gazpacho. De la valoració del treball de les dones a la cuina amb l’elaboració de pa en comunitat fins arribar als hypes del fast salut i al binomi salut/bellesa. Del color verd de la clorofil·la a la ficció contemporània del cos natural.

La pràctica artística d'Ariadna Guiteras (Barcelona, 1986) es desplega al voltant de les nocions de control, cos i performativitat en el context de les societats occidentals contemporànies. En els seus últims treballs ha emfasitzat en pràctiques d’aparença inofensiva i positivista com el ioga, la dansa-teràpia o les dinàmiques de grup.

Ha participat en exposicions i ha realitzat performances al MACBA, Fundació Suñol, Nau Estruch i la Galeria Joan Prats entre d'altres.

Greenshake talks son dos conferencias preformativas, cada una de ellas dividida en tres partes. La primera (24 de octubre): Control, Verde y Natural y la segunda (25 de Octubre): Sano, Verde y Bello. Ambas atravesadas por la tensión de cocinar y hablar/hacer y pensar. A partir de la preparación de un batido verde, el discurso se desplaza de la historia de la batidora, a los primeros morteros y formas de batido como el gazpacho. De la valoración del trabajo de las mujeres en la cocina con la elaboración de pan en comunidad hasta llegar a los hypes del fast salud y al binomio salud/belleza. Del color verde de la coliflor a la ficción contemporánea del cuerpo natural.

La práctica artística de Ariadna Guiteras (Barcelona, 1986) se despliega alrededor de las nociones de control, cuerpo y performatividad en el contexto de las sociedades occidentales contemporáneas. En sus últimos trabajos ha enfatizado en prácticas de apariencia inofensiva y positivista como el yoga, la danza-terapia o las dinámicas de grupo.

Ha participado en exposiciones y realizado performances en el MACBA, Fundació Suñol, Nau Estruch y Galeria Joan Prats entre otros.

Greenshake talks are two performative talks, each one divided into three parts/concepts. The first (October 24th): Control, Green and Natural; the second (October 25th): Healthy, Green and Beautiful. Both are imbued with the tensions inherent to cooking and talking/doing and thinking. Starting with the preparation of a Greenshake, the narrative moves from the history of the food mixer to the first mortars and blended foods such as gazpacho; from the valuation of women's work in the kitchen making bread for the community to the hypes of fast health concepts and the coupling of health with beauty; from the green of chlorophyll to the current fiction of the natural body.

The body of work of Ariadna Guiteras (Barcelona, 1986) revolves around notions of control, body and performance in the context of contemporary Western societies. In her recent projects she has focused on practices that seem harmless and positive, such as yoga, dance-therapy or group dynamics.

She has taken part in performances and exhibitions at MACBA, Fundació Suñol, Nau Estruch and Galeria Joan Prats among others.

Imatges per a l’oïda
Paraules que et guien per a dibuixar teatre sense mirar.
Una veu dicta escenes viscudes a l'Antic Teatre. Paraules que guien les mans dels participants per a dibuixar la memòria de la sala. Mans sense ulls. Imatges per a l'oïda per a dibuixar teatre sense la vista.

Iñaki Alvarez (Vic, 1975)
Viu i treballa a Barcelona, el seu treball procedeix de la performance i es desenvolupa en els àmbits del dibuix, el vídeo, la fotografia i, més recentment, les arts escèniques. Dos temes constants en la seva obra són el cos i la paraula que porten a la poesia, la veu, el text i la reflexió sobre la capacitat i limitacions expressives de les paraules.

Imágenes para el oído
Palabras que te guían para dibujar teatro sin mirar.
Una voz dicta escenas vividas en Antic Teatre. Palabras que guían las manos de los participantes para dibujar la memoria de la sala. Manos sin ojos. Imágenes para el oído para dibujar el teatro sin vista.

Iñaki Alvarez (Vic)
Vive y trabaja en Barcelona, su trabajo procede de la performance y se desarrolla en los ámbitos del dibujo, el video, la fotografía y, más recientemente, las artes escénicas. Dos temas constantes en su obra son el cuerpo y la palabra que llevan a la poesía, la voz, el texto y la reflexión sobre la capacidad y limitaciones expresivas de las palabras.

Images for hearing
Words that guide you to draw theatre without looking.
A voice dictates scenes from Antic Teatre. The words guide the participants' hands in drawing the theatre's memory. Sightless hands. Images for the ear, to draw theatre without looking.

Iñaki Alvarez (Vic)
Lives and works in Barcelona. His work is based on performance and has developed in the fields of drawing, video, photography and, more recently, performing arts. There are two constant themes in his work, the body and the word; these lead to poetry, voice, text and thinking about the capacity and limitations for expression of words.

La última cocreació de Guy Leon i Helena Pellisé, Taking a walk, parteix d'una investigació al voltant de l'acció del caminar com a forma artística i iniciadora de la dansa. Així com de la construcció a escena del cos com a paisatge.
Taking a walk és un duet de dansa creat per a viatjar junts, ballarins i públic, a l'imaginari dels creadors a través de la composició instantània. Els ballarins transformen l'escenari en un paisatge poètic d'imatges i memòries del seu camí en comú, travessant diferents etapes i estats emocionals. Un viatge d'anhel cap a la simple naturalitat.

Guy Leon i Helena Pellisé comencen la seva col·laboració ballant a Israel el 2007. Des de llavors desenvolupen el seu treball de cos i moviment al voltant de la improvisació com a art escènica i eina pedagògica. Col·laboren en varies plataformes d'improvisació com CUE Barcelona, improLab i la companyia Los3 nombres de un gato. Recentment inicien la seva metodologia de treball escènic creant el solo Fragments de cos i la seva última peça, el duo Taking a walk, coproduïdes per l'Adriantic/Antic Teatre.

La última cocreación de Guy Leon y Helena Pellisé, Taking a walk, parte de una investigación alrededor de la acción del caminar como forma artística e iniciadora de la danza. Así como de la construcción en escena del cuerpo como paisaje.
Taking a walk es un dúo de danza creado para viajar juntos, bailarines y público, al imaginario del creador a través de la composición instantánea. Los bailarines transforman el escenario en un paisaje poético de imágenes y memorias de su camino en común, atravesando diferentes etapas y estados emocionales. Un viaje de anhelo hacia la simple naturalidad.

Guy Leon y Helena Pellisé empiezan su colaboración bailando en Israel el 2007. Desde entonces desarrollan su trabajo de cuerpo y movimiento alrededor de la improvisación como arte escénica y herramienta pedagógica. Colaboran en varias plataformas de improvisación como CUE Barcelona, improLab y la compañía Los3 nombres de un gato. Recientemente inician su metodología de trabajo escénico creando el solo Fragments de cos y su última pieza, el dúo Taking a walk, coproducidas por Adriantic/Antic Teatre.

The latest co-creation of Guy Leon and Helena Pellisé, Taking a walk, began with an investigation into the act of walking as an artistic form and precursor to dance, as well as the staging of body as landscape.
Taking a walk is a dance duet created to take dancers and audience on a journey into the imaginary through the magic of instant composition. The dancers transform the stage into a poetic landscape of images and memories of their shared path, travelling through a range of periods and emotional states. A journey of longing for the simplicity of nature.

Guy Leon and Helena Pellisé began their collaboration in 2007 dancing in Israel. Since then they have developed their body and movement work around improvisation as a perfoming art and a teaching tool. They have collaborated together on various platforms for improvisation such as CUE Barcelona, improLab and Los 3 nombres de un gato Company. They recently initiated a common methodology for their stage work, creating the solo Fragments de cos and their latest piece for two performers, Taking a walk, co-produced by Adriantic/Antic Teatre.

1. L'ÀMBIT DE PARTICIPACIÓ ES LIMITA A L'ESTAT ESPANYOL

2. ELS AUTORS PODEN PARTICIPAR AMB EL NOMBRE  D'OBRES QUE DESITGIN. NO S'ACCEPTARAN OBRES JA PRESENTADES PRÈVIAMENT EN AQUEST FESTIVAL

3. LES OBRES HAN DE PERTÀNYER OBLIGATORIAMENT AL GÈNERE TERROR I/O FANTÀSTIC

4. LA DURADA DE LES OBRES NO HAURÀ DE SUPERAR ELS 15 MINUTS, CRÈDITS INCLOSOS

5. L'IDIOMA DE LES OBRES HA DE SER EL CATALÀ O CASTELLÀ, EN CAS D'ESTAR EN ALTRES IDIOMES S'HAURÀN DE PRESENTAR SUBTITULADES AL CATALÀ O AL CASTELLÀ

6. S'ADMETRAN PRODUCCIONS REALITZADES AMB POSTERIORITAT AL GENER 2014

7. LA INSCRIPCIÓ I L'ENVIAMENT DEL CURTMETRATGE ES FARÀ A TRAVÉS DE LA PLATAFORMA FESTHOME.COM →
LA DESPESA PER L'ENVIAMENT ES SOLS D' 2 € (COST DE GESTIÓ DE LA PLATAFORMA).

8. LA DATA LÍMIT PER A L'ENTREGA DE LES OBRES SERÀ EL 21 D'0CTUBRE DEL 2015

9. L'ORGANITZACIÓ DEL FESTIVAL S'ENCARREGARÀ DE SELECCIONAR LES OBRES QUE ENTREN A CONCURS. UN JURAT ESCOLLIT PER L'ORGANITZACIÓ TRIARÁ EL CURTMETRATGE GUANYADOR

10. L'ORGANITZACIÓ DEL FESTIVAL ATORGARÀ ELS SEGÜENTS PREMIS:
a) PREMI DEL JURAT AL MILLOR CURTMETRATGE "THE ANTIC HORROR PICTURE SHOW 2015" DOTAT AMB ESTATUETA I 500€
b) PREMI DEL PÚBLIC "THE ANTIC HORROR PICTURE SHOW 2015" DOTAT AMB ESTATUETA I 300€

11. ELS GUANYADORS ES DONARAN A CONÈIXER DURANT LA PROJECCIÓ DELS CURTMETRATGES FINALISTES QUE TINDRÀ LLOC A L'ANTIC TEATRE EL DIA 31 D'OCTUBRE DEL 2015

12. L'ORGANITZACIÓ PODRÀ UTILITZAR FRAGMENTS DE LES OBRES SELECCIONADES PER A LA DIFUSIÓ DEL FESTIVAL EN ELS DIFERENTS MITJANS DE COMUNICACIÓ

13. LA PRESENTACIÓ D'UNA OBRA IMPLICA LA TOTAL ACCEPTACIÓ D'AQUESTES BASES