“El vaixell en el qual tornaren Teseu i els joves d'Atenes tenia trenta rems, i els atenesos el conservaven des de l'època de Demetri de Falèron, ja que retiraven les planxes trencades i les substituïen per d'altres de noves i més resistents, de tal manera que aquest vaixell s'havia convertit en un exemple entre els filòsofs sobre la identitat de les coses que creixen; un grup defenia que el vaixell continuava sent el mateix, mentre que l'altre assegurava que no ho era.”

Això es pot traduïr en la següent pregunta: estariem en presència del mateix vaixell si s'haguéssin substituït cadascuna de les parts del vaixell una per una?

Fa un parell d'anys vivia lluny d'aquí i era una; va ser aleshores quan va sorgir VIP, homenatge a Severiano Naudin. Avui visc aquí i sóc una altra; és ara quan presento VIP (a seques).
VIP és una dissecció d'una peça que aspirava a ser un homenatge al meu avi i que va acabar essent un treball autobiogràfic. És una encontre entre inimitat i col.lectivitat, entre allò escrit i allò casual.
VIP és una nau que es transforma amb el pas del temps i que mai és la mateixa. O pot ser sí?

Mariona Naudin
Va nèixer a Barcelona l'any 1980. És llicenciada en Teatre Gestual per l'Institut del Teatre de Barcelona i s'ha format en teatre, dansa, moviment i dramatúrgia a Espanya, Alemanya i Argentina.
Com a actriu, ha participat en projectes teatrals a Barcelona i a Berlín i ha estat premiada en la Mostra de Teatre de Barcelona per la seva intervenció a American Buffalo (Versus Teatre, 2004). Com a performer, ha treballat amb Xavier Le Roy (Retrospectiva, de Xavier Le Roy. 2012), Arantxa Martínez (The Present, 2011), entre d'altres. En solitari ha construït VIP, a homage to Severiano Naudin (2012), peça que va guanyar el Premi del Jurat del teatre berlinès Hebbel am Ufer en el festival 100ºBerlin.

"El barco en el cual volvieron Teseo y los jóvenes de Atenas tenía treinta remos, y los atenienses lo conservaban desde la época de Demetrio de Falero, ya que retiraban las tablas estropeadas y las reemplazaban por unas nuevas y más resistentes, de modo que este barco se había convertido en un ejemplo entre los filósofos sobre la identidad de las cosas que crecen; un grupo defendía que el barco continuaba siendo el mismo, mientras el otro aseguraba que no lo era.”

Esto se puede traducir en la siguiente pregunta: ¿estaríamos en presencia del mismo barco si se hubieran reemplazado cada una de las partes del barco una a una?

Hace un par de años vivía lejos de aquí y era una; fue entonces cuando surgió VIP, homenaje a Severiano Naudin. Hoy vivo aquí y soy otra; es ahora cuando presento VIP (a secas).
VIP es una disección de una pieza que pretendía ser un homenaje a mi abuelo y que resultó ser un trabajo autobiográfico. Es un encuentro entre lo íntimo y lo colectivo, entre lo escrito y lo casual. VIP es una nave que se transforma con el paso del tiempo y que nunca es la misma. ¿O quizás sí?

Mariona Naudin
Nació en Barcelona en 1980. Se licencia en Teatro gestual en el Institut del Teatre de Barcelona y se forma en teatro, danza, movimiento y dramatúrgia en España, Alemania y Argentina.
Como actriz ha participado en proyectos tetrales en Barcelona y Berlín y ha sido premiada en la Muestra de Teatro de Barcelona por su intervención en American Buffalo (Versus Teatre, 2004). Como performer, ha trabajado con Xavier Le Roy (Retrospectiva, de Xavier Le Roy.2012), Arantxa Martínez (The Present, 2011), entre otros. En solitario ha construido VIP, a homage to Severiano Naudin (2012), pieza que ganó el Premio del Jurado del teatro berlinés Hebbel am Ufer en el festival 100ºBerlin.

“The ship Teseus and the young Athenians rowed back home had thirty oars and the young Athenians kept it since the time of Demetri de Falero, since they would remove the spoiled boards and replace them for new and more resistant ones, so this ship had become an example among Greek philosophers about identity of things that grow; one group would defend that the ship was still the same one, whereas the other group would say that it wasn't.”

This can be translated in the following question: would we be in front of the same ship if all the parts of this ship had been replaced one by one?

Some years ago I lived far away from here and I was one; then VIP, a homage to Severiano Naudin came out. Today I live here and I am another one; now I am showing VIP (that's it).
VIP is a dissection of a piece which was meant to be a homage to my grandfather and turned out to be an autobiographical work. It's a meeting between the intimal and the collective, between what's written and what's casual.
VIP is a ship which changes as time goes by and is never the same as before. Or maybe it is?

Mariona Naudin
Was born in Barcelona in 1980. She got a degree in Physical Theatre by the Institut del Teatre de Barcelona and kept on her artistical education in theatre, dance, movement and dramaturgy in Spain, Germany and Argentina.
As an actress, she has participated in theatrical projets in Barcelona and Berlin and has been awarded in the Mostra de Teatre de Barcelona for her role in American Buffalo (Versus Teatre, 2004). As a performer, she has worked with Xavier Le Roy (Restrospective, by Xavier Le Roy. 2012) and Arantxa Martínez (The Present, 2011) among others. Alone she has created VIP, a homage to Severiano Naudin (2012), which has been awarded with the Jurypreis by the berliner theater Hebbel am Ufer in the festival 100ºBerlin.

Ensemble NÜ
Els dos membres estan formats en el camp de la música contemporània: Naüm Monterde (clarinet) i Núria Andorrà (percussió). Aborden la música d’una forma oberta i instantània, experimentant amb les tècniques de composició contemporània on la improvisació ocupa un lloc important a la vegada que antagònic.
La composició com a possibilitat de pactar estructures col·lectives i la lliure improvisació per desenvolupar-les a nivell individual.

L’Antic Teatre ofereix un cicle de concerts de música improvisada on hi podreu trobar intèrprets de música procedents de diferents àmbits, com també artistes procedents d’altres disciplines artístiques.

El producte final de la improvisació és imprevisible, allibera la interpretació i la creació de l’executant. Quan una cosa és imprevisible i lliure no té expectativa, tant per l’executant com pel receptor, i per aquest motiu no deixa lloc al desengany. Com a conseqüència, apareix la comunicació i l’apropament entre els dos elements del discurs artístic.

Aquests elements enriqueixen a l’intèrpret que es converteix en creador de la seva pròpia obra fruit de la seva llarga experiència i de l’intercanvi de coneixements entre tots els membres del grup, apropant al públic l’art més contemporani i, en aquest cas, intercultural i oferint un producte original, de qualitat, fresc, internacional i alhora fet a casa com l’anomenat “Slow Food”.

Núria Andorrà
Percussionista professional, ha col·laborat amb orquestres com l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu, l’Orquestra Simfònica del Vallès, l’Orquestra de Cambra de Granollers i Stadt Kapelle Karlsruhe, entre d’altres. Com a músic de cambra, crea el projecte Ensemble NÜ.
També treballa amb altres disciplines artístiques juntament amb el compositor Carles Santos. Col·labora amb els grups de música contemporània Icarus Ensemble (Itàlia), Algoritmo (Itàlia), Ensemble Abstraï (França), Murtra Ensemble (Catalunya) i Barcelona 216 (Catalunya).
Des de fa tres anys es dedica a la recerca de nous llenguatges mitjançant la improvisació i la interdisciplinarietat artística.

Ensemble NÜ
Los dos miembros están formados en el campo de la música contemporánea: Naüm Monterde (clarinete) y Núria Andorrà (percusión). Abordan la música de una manera abierta e instantánea, experimentando con técnicas de composición contemporánea donde la improvsiación ocupa un lugar importante, a la vez que antagónico.
La composición como posibilidad de pactar estructuras colectivas y la libre improvisación para desarrollarlas a nivel individual.

Antic Teatre ofrece un ciclo de conciertos de música improvisada dónde podéis encontrar intérpretes de música procedentes de diferentes ámbitos y también artistas procedentes de otras disciplinas artísticas.

El producto final de la improvisación es imprevisible, libera la interpretación y la creación del ejecutante. Cuando una cosa es imprevisible y libre no tiene expectativa, tanto para el ejecutor como para el receptor, y por este motivo no hay desengaño. Como consecuencia, aparece la comunicación y el acercamiento entre los dos elementos del discurso artístico.

Estos elementos enriquecen al intérprete que se convierte en creador de su propia obra fruto de su experiencia y del intercambio de los conocimientos entre todos los miembros del grupo acercando al público el arte mas contemporáneo y, en este caso, intercultural y ofreciendo un producto original, de calidad, fresco, internacional y a la vez hecho en casa como el llamado Slow Food”.

Núria Andorrà Percusionista profesional, ha colaborado con orquestas como la Orquesta del Gran Teatre del Liceu, la Orquesta Simgònica del Vallès, la Orquestra de Cambra de Granollers i Stadt Kapelle Karlsruhe, entre d’altres. Como músico de cámara, crea el proyecto Ensemble NÜ. También trabaja con otras disciplinas artísticas junto con el compositor Carles Santos. Colabora con los grupos de música contemporánea Icarus Ensemble (Italia), Algoritmo (Italia), Ensemble Abstraï (Francia), Murtra Ensemble (Catalunya) y Barcelona 216 (Catalunya).
Desde hace tres años se dedica a la búsqueda de nuevos lenguajes mediante la improvisación y la interdisciplinariedad artística.

Antic Teatre presents a cycle of improvised music concerts featuring musicians from different backgrounds as well as artists from other disciplines.

The end result of an improvisation is unpredictable, freeing the artist’s creativity and performance. When something is unpredictable and free there are no expectations, either for the performer or the audience, so there is no disappointment; instead, there is a growth of communication and understanding between the two.

This in turn enriches the experience for the performer who can add the other band members’ skills to his own, while at the same time giving the audience a contemporary, intercultural and original product that is fresh, international, and high quality yet retaining that home-made touch: Slow Food.

Núria Andorrà She is a professional percussionist who has worked with different orchestras such as Orquesta del Gran Teatre del Liceu, Orquesta Simgònica del Vallès, Orquestra de Cambra de Granollers and Stadt Kapelle Karlsruhe among others. As a chamber musician, she created Ensemble NÛ. She also works with other artistic disciplines together with composer Carles Santos, and with contemporary music outfits Icarus Ensemble (Italy) , Algoritmo (Italy), Ensembre Abstraï (France), Murtra Ensemble (Catalonia) and Barcelona 216 (Catalonia).
For the past three years she has been searching for new languages using improvisation and the cross over of artistic disciplines.

Antic Teatre es vestirà amb lluentons. Un cop al mes, l'Antic Teatre Cabaret proposarà un recorregut pel verdader cabaret dels 70, pels seus locals, els seus artistes i el seu ambient canalla. Més que una obra de teatre, Antic Teatre Cabaret serà una festa, un tribut i un homenatge a tots aquells que van lluitar per donar-li color a una Barcelona gris i asfixiada.

Els protagonistes de Antic Teatre Cabaret seran els mateixos artistes que protagonitzaven el cabaret dels 70, juntament amb altres artistes convidats. Cada sessió comptarà amb un mestre de cerimònies, Victor Guerrero, una vedette molinera, Merche Guevara, una folclòrica gal·làctica, Paqiro, un mite de la Bodega Bohemia, Gilda Love, i a més, en aquesta segona temporada hi haurà molts convidats sorpresa, que us deixaran amb la boca oberta.

Les actuacions en directe es mesclaran amb imatges i vídeos de les actuacions d'artistes tan emblemàtics com Madame Arthur, Pirondello, Paco España, Antonio Amaya, i un dels artistes que va presentar les seves creacions al mateix Antic Teatre (entre els anys 60 i 70), Pierrot. Imatges mai vistes ni projectades abans en un teatre.

Antic Teatre Cabaret serà un lloc de trobada pels amants d'aquest gènere i permetrà descobrir a aquells que ho desconeixen el que significa una verdadera vetllada cabaretera.

Antic Teatre se viste de lentejuelas. Una vez al mes, Antic Teatre Cabaret propondrá un recorrido por el verdadero cabaret de los 70, por sus locales, sus artistas y su ambiente canalla. Más que una obra de teatro, será una fiesta, un tributo y un homenaje a todos aquellos que lucharon por darle color a una Barcelona gris y asfixiada.

Los protagonistas de Antic Teatre Cabaret serán los mismos artistas que protagonizaban el cabaret de los 70, junto con otros artistas invitados. Cada sesión contará con un maestro de ceremonias, Victor Guerrero, una vedette molinera, Merche Guevara, una folclórica galáctica, Paqiro, un mito de la Bodega Bohemia, Gilda Love, y además, en esta segunda temporada habrán muchos invitados sorpresa, que les dejará con la boca abierta.

Las actuaciones en directo se mezclarán con imágenes y vídeos de actuaciones de artistas tan emblemáticos como Madame Arthur, Pirondello, Paco España, Antonio Amaya, y uno de los artistas que presentó sus creaciones en el mismo Antic Teatre (entre los años 60 y 70), Pierrot. Imágenes nunca antes vistas ni proyectadas en un teatro.

Antic Teatre Cabaret será un lugar de encuentro para los amantes de este género y permitirá descubrir a aquellos que lo desconocen lo que significa una verdadera velada cabaretera.

Antic Teatre is dressing up in sequins! Once a month, the Antic Teatre Cabaret will invite us back to the authentic cabaret of the 70s, to visit its clubs and artistes and soak up its raffish atmosphere. More than a stage show, this will be a party, a tribute and a homage to all those who fought to bring colour to Barcelona during its grey and airless period.

The stars of Antic Teatre Cabaret are genuine artistes who performed cabaret in the 70s, along with various guest artists. Each session will be hosted by Victor Guerrero as master of ceremonies and contain performances by Merche Guevara, cabaret chorus girl; Paquiro, galactic folk dancer; Gilda Love, diva of the Bohemian Bodega and, in addition, this second season will bring in many surprise guests who will leave you speechless.

The live acts will be interspersed with images and videos of performances by such well-known artistes as Madame Arthur, Pirondello, Paco España, Antonio Amaya and an artist who used to show his work here at the Antic Teatre in the 60s and 70s: Pierrot – images never before seen or screened in a theatre.

Antic Teatre Cabaret will become a meeting point for lovers of this genre and will allow those who have never done so before to experience an evening of authentic cabaret.

Corpologia és una trobada independent i lliure d’un grup d’artistes i persones amb ganes d’investigar el present mitjançant l’acció. El format de les obres és lliure i d’una màxima duració de 10 minuts cadascuna. Treballem quasi sempre sense muntatge tècnic ni escenogràfic i cada persona porta el que necessita.
És un espai únic d’intercanvi i de mútua comprensió on qualsevol persona pot presentar obres, pensaments, idees, inquietuds, opinions; en definitiva, qualsevol forma d’expressió que parteixi de la presència de l’acció.
Després de cada trobada tothom que hagi estat present, pot contribuir a la revista CORPOLOGIA amb textos i/o imatges de les seves opinions, idees i reaccions. Aquesta revista s’edita després de cada trobada que es realitza i es pot adquirir en la celebració de posteriors trobades.
És important per a nosaltres mantenir la independència de la trobada i de la revista i l’aconseguim construint relacions i sinergies basades en els valors humans, l’altruisme i la creativitat.

Junt@s estem construint una riquesa comuna que no té preu.

Corpologia es va crear a l’abril de l’any 2011 a Girona i fins ara s’han celebrat 13 trobades a Girona, Camallera, Vic, Barcelona i Celrà amb la participació de més de 60 artistes.

Corpologia es un encuentro independiente y libre  de un grupo de artistas y personas con ganas de investigar el presente mediante la acción.  El formato de las obras es libre y de una máxima duración de 10 minutos cada una. Trabajamos casi siempre sin montaje técnico ni escenográfico y cada persona trae todo lo que necesita.
Es un espacio único de intercambio y de mutua comprensión donde cualquier persona puede presentar obras, pensamientos, ideas, inquietudes, opiniones; en definitiva, cualquier forma de expresión que parta de la presencia y de la acción. 
Después de cada encuentro todo el que haya estado presente, puede contribuir en la revista CORPOLOGIA con textos y/o imágenes de sus opiniones, ideas y reacciones. Esta revista se edita después de cada encuentro que se realiza y se puede adquirir en la celebración del los encuentros posteriores.
Es importante para nosotros mantener la independencia del encuentro y de la revista y la conseguimos construyendo relaciones y sinergias basadas en los valores humanos, el altruismo y la creatividad.

Junt@s estamos construyendo una riqueza común que no tiene precio.

Corpologia se creó en abril del año 2011 en Girona y hasta ahora se han celebrado 13 encuentros en Girona, Vic, Barcelona i Celrà con la participación de más de 60 artistas.

Corpologia is an occasion for artists and people who use actions to investigate the present to come together freely and independently. Each performer’s piece can take any form and must be no more than ten minutes long. We usually work without technical or stage sets and each person brings along what they need.
This is a unique occasion for exchange and mutual understanding, where anyone can present work, thoughts, ideas, concerns, opinions; in fact, any type of expression inspired by presence and action.
After each encounter any and all of those taking part can contribute to the CORPOLOGIA magazine with texts and/or images expressing their opinions, ideas and reactions. The magazine will be published after each meeting and can be obtained at ensuing encounters.
Keeping the encounter and the magazine independent is important to us; we manage this by building relationships and synergies based on human values, altruism and creativity.

Together we are creating a priceless communal asset.

Corpología was created in April 2011 in Girona and so far there have been 13 encounters in Girona, Vic, Barcelona and Celrá, with more than 60 artists taking part.

L'Antic Teatre inicia aquest 2013 una programació adreçada als més petits. Conscient del baix nivell de coneixement d'altres idiomes que tenen els joves del nostre país, i de com és important això pel desenvolupament cultural i artístic d'aquests, proposem un programa infantil un cop al mes per a familiaritzar-se amb llengües estrangeres de forma lúdica i pedagògica.

Antic Teatre inicia este 2013 una programación dirigida a los más pequeños. Consciente del bajo nivel de conocimiento de otros idiomas que tienen los jóvenes de nuestro país, y de como esto es importante para el desarrollo cultural y artístico de estos, proponemos un programa infantil una vez al mes para familiarizarse con lenguas extranjeras de forma lúdica y pedagógica.

Cinquena temporada de FLUX CLUB, un club de vídeo amb una periodicitat quinzenal que pretén reflectir la vitalitat del vídeo de creació de la nostra ciutat. Es tracta d’una extensió del Festival de vídeo d’autor FLUX, amb sessions obertes a tot el que està passant en el camp del vídeo a Barcelona, que complementen el festival des del punt de vista dels seus continguts i que estenen el seu període d’acció més enllà dels dies estrictament dedicats al festival.

FLUX CLUB acull tot tipus de sessions amb projeccions, videoperformances i col·loquis que ofereixen al públic la possibilitat del contacte directe amb els videocreadors. Poden ser sessions monogràfiques d'autors reconeguts, temàtiques, dedicades a gèneres com la videodansa i la videopoesia, o col·lectives dedicades a autors emergents.

FLUX CLUB és un espai de difusió del vídeo de creació a la ciutat de Barcelona.

Quinta temporada de FLUX CLUB, un club de vídeo con una periodicidad quincenal que pretende reflejar la vitalidad del vídeo de creación de nuestra ciudad. Se trata de una extensión del Festival de vídeo de autor FLUX, con sesiones abiertas a todo lo que está pasando en el campo del vídeo en Barcelona, que complementan el festival desde el punto de vista de sus contenidos y que extienden su período de acción más allá de los días estrictamente dedicados al festival.

FLUX CLUB acoge todo tipo de sesiones: proyecciones, videoperformances y coloquios que ofrecen al público la posibilidad del contacto directo con los videocreadores. Tanto pueden ser sesiones monográficas de autores reconocidos como temáticas, colectivas dedicadas a autores emergentes, a la presentación de trabajos de estudiantes, o centradas en la videopoesía o la videodanza.

FLUX CLUB es un espacio de difusión del vídeo de creación en la ciudad de Barcelona.

Cinquième saison du FLUX CLUB, un club vidéo bimensuel qui refléte la vitalité de la création vidéo dans notre ville. Ceci est une extension du Festival vidéo d'auteur FLUX, avec des séances ouvertes à tout ce qui se passe dans le domaine de la vidéo à Barcelone, qui vient compléter le festival du point de vue du contenu et de prolonger la durée d'action plus loin que les jours strictement dédiés au festival.

FLUX CLUB accueille toutes sortes de sessions: projections, vidéoperformances et débats qui offrent au public la possibilité d’un contact direct avec les vidéocréateurs. Les séances peuvent être monigraphiques d’auteurs renommés, témathiques collectives dédiés aux artistes émergents, presentations de travaux d’élèves, vidéopoésie ou vidéodanse.

FLUX CLUB est un espace de la diffusion vidéo de création dans la ville de Barcelone.

La Carmen, la Teresa, la Pepi, l’Aurora, la Rosario, l’Alsi, la Pilar, la Núria i la Mª Carme són veïnes de l’Antic Teatre i porten més d’un any i mig treballant amb la dansa, el moviment i l’expressió corporal, juntament amb els profesionals Isabel Ollé i Quim Cabanilles. Tenen entre 65 i 90 anys. Quan ballen l’edat no els pesa i s’obliden de tots els seus mals. Tenen moltes coses per explicar i les actuacions en públic cada cop els hi agraden més. Són una lliçó de vida i també d’art. Perquè creiem que l’art és un dret i forma part de la dignitat humana, s’han convertit en la companyia oficial de l’Antic Teatre.

L’Antic Teatre aposta per un model de centre cultural on l'arrelament a la comunitat territorial hi tingui un paper fonamental i vertebrador. És per això que ja des de finals del 2011 s'està desenvolupant un projecte comunitari amb els veïns del seu barri més immediat, el barri de Sant Pere i el Casc Antic de Barcelona.

El projecte consisteix en la realització de tallers de dansa i moviment dirigits a la gent gran i la presentació de mostres artístiques durant l’any. Amb això es fa accessible el llenguatge i l’expressió artística de la dansa, amb els beneficis que pot tenir en relació a la inclusió i cohesió social. De la mateixa manera es fan més visibles les necessitats i formes d’expressió de la gent més invisible del nostre barri: la gent gran.

El projecte també inclou diferents activitats per a fomentar la relació intergeneracional, entre els més grans i els més joves del barri.

Aquesta serà la seva cinquena mostra artística al públic de l’Antic Teatre.

La Carmen, la Teresa, la Pepi, l’Aurora, la Rosario, l’Alsi, la Pilar, la Núria y la Mª Carme, son vecinas del Antic Teatre y llevan más de un año y medio trabajando con la danza, el movimiento y la expresión corporal, junto con los profesionales Isabel Ollé y Quim Cabanillas. Tienen entre 65 y 90 años. Cuando bailan la edad no les pesa y se olvidan de todos sus males. Tienen muchas cosas que explicar y las actuaciones en público cada vez les gustan más. Son una lección de vida y también de arte. Porqué creemos que el arte es un derecho y forma parte de la dignidad humana, se han convertido en la compañía oficial del Antic Teatre.

Antic Teatre apuesta por un modelo de centro cultural donde el arraigamiento con la comunidad territorial tenga un papel fundamental y vertebrador. Es por esto que ya desde finales del 2011 se está desarrollando un proyecto comunitario con los vecinos del su barrio más inmediato, el barrio de Sant Pere y el Casc Antic de Barcelona.

El proyecto consiste en la realización de talleres de danza y movimiento dirigidos a la gente mayor y la presentación de muestras artísticas a lo largo del año. Con esto se hace accesible el lenguaje y la expresión artística de la danza, con los beneficios que puede tener en relación a la inclusión y cohesión social. Así mismo se hacen más visibles las necesidades y formas de expresión de la gente más invisible de nuestro barrio: la gente mayor.

El proyecto también incluye diferentes actividades para fomentar la relación intergeneracional, entre los más mayores y los más jóvenes de nuestro barrio.

Esta será su quinta muestra artística al público del Antic Teatre.

Carmen, Teresa, Pepi, Aurora, Rosario, Alsi, Pilar, Núria and MªCarme live near the Antic Teatre and have spent the last year and a half working on dance, movement and corporeal expression together with professional dancers and choreographers Isabel Ollé and Quim Cabanillas. They’re all aged between 65 and 90, but when they dance they don’t feel their age and they forget their troubles. They have many stories to tell and each time they perform for an audience they enjoy it more. They are a lesson in both life and art; and because we believe that art is a right and an integral part of human dignity, they have become an official Antic Teatre company.

Antic Teatre backs the idea that a cultural centre should have real and functional roots in the local community. Because of this, a community project involving the residents of the immediate neighbourhood, the 'barrio' of Sant Pere in Barcelona's Gothic quarter has been under development since the end of 2011.

The project consists of dance and movement workshops for older people and a series of public performances over the year. This provides access to the language and artistic expression of dance with the accompanying benefits that this has in terms of social inclusion and cohesion. At the same time, we create awareness of the needs and methods of expression of the least visible members of our community – the elderly.

Also included in the project are various activities designed to encourage relations across the generational divide, between the eldest and youngest residents of our neighbourhood.

This will be their fifth performance in front of an audience at the Antic Teatre.

L’Orimagus ens convida a visitar un món màgic on el paper és el protagonista. En el seu particular univers d’Origami trobarem èssers diminuts i escultures de petites i grans dimensions, de múltiples formes i colors. Diversitat de flors, papallones, granotes, cargols, aus i alguns animals com conills, toros i elefants de paper. És un espectacle per a tota la família que, al voltant de l’origami, incorpora dansa i teatre, música, vídeo i altres elements escènics per a recrear un món màgic on coneixerem alguns esdeveniments, curiositats i personatges relacionats amb la història d’aquest antic art oriental de la mà de l’Orimagus.

Aleksei Hecht
Conegut també com “El brujo”, és un professional de les noves tecnologies i un artista polifacètic que durant tota la seva vida ha experimental amb les arts escèniques passant per la dansa, el teatre, el cinema i la música electrònica, essent un dels pioners de la música 8-bit a Barcelona. En la seva faceta més recent combina els recursos escènics i tecnològics amb la finalitat de crear una ambient oníric amb la tècnica de l’origami com a fil conductor. Orimagus pretèn ser un espectacle entretingut i didàctic.

Orimagus nos invita a visitar un mundo mágico donde el papel es el protagonista. En su particular universo de Origami encontraremos seres diminutos y esculturas de pequeñas y grandes dimensiones, de múltiples formas y colores. Diversidad de flores, mariposas, ranas, caracoles, aves y algunos animales como conejos, toros y elefantes de papel. Es un espectáculo para toda la familia que, alrededor del origami, incorpora danza y teatro, música, vídeo y otros elementos escénicos para recrear un mundo mágico donde conoceremos algunos eventos, curiosidades y personajes relacionados con la historia de este antiguo arte oriental de la mano de Orimagus.

Aleksei Hecht
Conocido también como “El brujo”, es un profesional de las nuevas tecnologías y un artista polifacético que durante toda su vida ha experimentado con las artes escénicas pasando por la danza, el teatro, el cine y la música electrónica, siendo uno de los pioneros de la música 8-bit en Barcelona. En su faceta más reciente combina recursos escénicos y tecnológicos con el fin de crear un ambiente onírico teniendo a la técnica del origami como hilo conductor. Orimagus pretende ser un espectáculo entretenido y didáctico.

Orimagus invites us into a magical world where the main actor is paper. In his own Origami world we will encounter tiny beings and sculptures of all sizes, in a multitude of shapes and colours. A cornucopia of flowers, butterflies, frogs, snails, birds and animals such as rabbits, bulls or elephants all made of paper. This is a show for all the family. Starting with origami and using dance, theatre, music, video and other performance arts, Origamus creates a magical world in which we will discover events, curiosities and characters related to the history of this ancient oriental art form.

Aleksei Hecht
Also known as “El brujo” (the wizard) works in new technologies as well as being a multi-faceted artist who has experimented with various disciplines throughout his life, including dance, theatre, film and electronic music – he is one of the pioneers of 8-bit music in Barcelona. In his most recent persona he combines different technologies and performing arts in order to create a dreamlike environment with origami as the filament running through. Orimagus is a show that is both entertaining and educational.

Ensemble NÜ
Els dos membres estan formats en el camp de la música contemporània: Naüm Monterde (clarinet) i Núria Andorrà (percussió). Aborden la música d’una forma oberta i instantània, experimentant amb les tècniques de composició contemporània on la improvisació ocupa un lloc important a la vegada que antagònic.
La composició com a possibilitat de pactar estructures col·lectives i la lliure improvisació per desenvolupar-les a nivell individual.

L’Antic Teatre ofereix un cicle de concerts de música improvisada on hi podreu trobar intèrprets de música procedents de diferents àmbits, com també artistes procedents d’altres disciplines artístiques.

El producte final de la improvisació és imprevisible, allibera la interpretació i la creació de l’executant. Quan una cosa és imprevisible i lliure no té expectativa, tant per l’executant com pel receptor, i per aquest motiu no deixa lloc al desengany. Com a conseqüència, apareix la comunicació i l’apropament entre els dos elements del discurs artístic.

Aquests elements enriqueixen a l’intèrpret que es converteix en creador de la seva pròpia obra fruit de la seva llarga experiència i de l’intercanvi de coneixements entre tots els membres del grup, apropant al públic l’art més contemporani i, en aquest cas, intercultural i oferint un producte original, de qualitat, fresc, internacional i alhora fet a casa com l’anomenat “Slow Food”.

Sergey Khanukaev (Dirljer Starshoy)
Va crèixer a Moscú, URSS, passant gran part de la seva infància formant-se com a violoncel·lista i compositor. A l'edat de 12 anys va començar a fer improvisacions.
Des del 1994 viu a Berlin. El 1996 comença a formar-se en música electrònica (disseny d'àudio) i composició en un projecte pilot entre HfM "Hanns Eisler", Hdk i Technical University de Berlin. Ha participat en gran nombre de festivals (Kyrptonale, Transmediale i altres), i ha presentat les seves composicions pròpies d'electroacústica a Berlín, Tel Aviv (Israel) i París. Del 1998 al 2000 va treballar com a dissenyador d'Àudio al "Museum der Dinge" a Martin-Gropius Bau Berlin. En el mateix període de temps va començar a produir les seves pròpies instal·lacions.
Des del 2001 fins a principis del 2010, amb petites excepcions, va estar concentrat en produir instal·lacions i improvisacions amb "Objets trouvés", i també en tallers de música electrònica amb nens.
Des del 2010 va començar el seu treball amb el teatre, com a músic i compositor, creador, director i performer.
Actualment toca música electrònica improvisada en diferents localitzacions, des de Berlin a Barcelona o Moscou.

Núria Andorrà
Percussionista professional, ha col·laborat amb orquestres com l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu, l’Orquestra Simfònica del Vallès, l’Orquestra de Cambra de Granollers i Stadt Kapelle Karlsruhe, entre d’altres. Com a músic de cambra, crea el projecte Ensemble NÜ.
També treballa amb altres disciplines artístiques juntament amb el compositor Carles Santos. Col·labora amb els grups de música contemporània Icarus Ensemble (Itàlia), Algoritmo (Itàlia), Ensemble Abstraï (França), Murtra Ensemble (Catalunya) i Barcelona 216 (Catalunya).
Des de fa tres anys es dedica a la recerca de nous llenguatges mitjançant la improvisació i la interdisciplinarietat artística.

Ensemble NÜ
Los dos miembros están formados en el campo de la música contemporánea: Naüm Monterde (clarinete) y Núria Andorrà (percusión). Abordan la música de una manera abierta e instantánea, experimentando con técnicas de composición contemporánea donde la improvsiación ocupa un lugar importante, a la vez que antagónico.
La composición como posibilidad de pactar estructuras colectivas y la libre improvisación para desarrollarlas a nivel individual.

Antic Teatre ofrece un ciclo de conciertos de música improvisada dónde podéis encontrar intérpretes de música procedentes de diferentes ámbitos y también artistas procedentes de otras disciplinas artísticas.

El producto final de la improvisación es imprevisible, libera la interpretación y la creación del ejecutante. Cuando una cosa es imprevisible y libre no tiene expectativa, tanto para el ejecutor como para el receptor, y por este motivo no hay desengaño. Como consecuencia, aparece la comunicación y el acercamiento entre los dos elementos del discurso artístico.

Estos elementos enriquecen al intérprete que se convierte en creador de su propia obra fruto de su experiencia y del intercambio de los conocimientos entre todos los miembros del grupo acercando al público el arte mas contemporáneo y, en este caso, intercultural y ofreciendo un producto original, de calidad, fresco, internacional y a la vez hecho en casa como el llamado Slow Food”.

Sergey Khanukaev (Dirljer Starshoy)
Creció en Moscow, URSS, pasando gran parte de su infancia formándose como chelista y compositor. A la edad de 12 años empezó a tocar improvisaciones.
Desde el 1994 vive en Berlín. En 1996 empieza a formarse en música electroacústica (diseño de audio) y composición en un proyecto piloto entre HfM "Hanns Eisler", Hdk y Technical University de Berlin. Ha participado en gran número de festivales (Kyrptonale, Transmediale y otros), y ha presentado sus composiciones propias de electroacústica en Berlín, Tel Aviv (Israel) y París. Del 1998 al 2000 trabajó como diseñador de Audio en "Museum der Dinge" en Martin-Gropius Bau Berlin. En el mismo período de tiempo empezó a producir sus propias instalaciones.
Desde el 2001 hasta principios del 2010 con pequeñas excepciones estuvo concentrado en producir instalaciones e improvisaciones con "Objets trouvés", y también en talleres de música electrónica con niños.
Desde 2010 empieza su trabajo con el teatro, como músico y compositor, creador, director y performer.
Actualmente toca música electrónica improvisada en diferentes localizaciones, desde Berlín a Barcelona o Moscú.

Núria Andorrà Percusionista profesional, ha colaborado con orquestas como la Orquesta del Gran Teatre del Liceu, la Orquesta Simgònica del Vallès, la Orquestra de Cambra de Granollers i Stadt Kapelle Karlsruhe, entre d’altres. Como músico de cámara, crea el proyecto Ensemble NÜ. También trabaja con otras disciplinas artísticas junto con el compositor Carles Santos. Colabora con los grupos de música contemporánea Icarus Ensemble (Italia), Algoritmo (Italia), Ensemble Abstraï (Francia), Murtra Ensemble (Catalunya) y Barcelona 216 (Catalunya).
Desde hace tres años se dedica a la búsqueda de nuevos lenguajes mediante la improvisación y la interdisciplinariedad artística.

Antic Teatre presents a cycle of improvised music concerts featuring musicians from different backgrounds as well as artists from other disciplines.

The end result of an improvisation is unpredictable, freeing the artist’s creativity and performance. When something is unpredictable and free there are no expectations, either for the performer or the audience, so there is no disappointment; instead, there is a growth of communication and understanding between the two.

This in turn enriches the experience for the performer who can add the other band members’ skills to his own, while at the same time giving the audience a contemporary, intercultural and original product that is fresh, international, and high quality yet retaining that home-made touch: Slow Food.

Sergey Khanukaev (Dirljer Starshoy)
Grew up in Moscow, USSR, spending much of my childhood as training as classical cellist and composer. At age of 12 begun to play improvisations.
Since 1994 based in Berlin, and in 1996 started to study electroacoustic music (audio design) and composition in pilot project between HfM «Hanns Eisler», HdK and Technical University Berlin. Participated in a number of festivals (Kryptonale, Transmediale, others), performed own electroacoustic compositions in Berlin, Tel Aviv (Israel) and Paris.
1998-2000 worked as Audio designer in «Museum der Dinge» in Martin-Gropius Bau Berlin. The same pediod of time started to produce installations.
Since 2001 and until early 2010 with small exceptions concentrated on producing mixed media Installations and improvisation with «Objets trouvés», as well as workshops on electronic music for children.
Since 2010 started to work with theater – as musician and composer, creator, director, performer.
Currently Performing electronic improvised music in different locations from Berlin to Barcelona and Moscow.

Núria Andorrà She is a professional percussionist who has worked with different orchestras such as Orquesta del Gran Teatre del Liceu, Orquesta Simgònica del Vallès, Orquestra de Cambra de Granollers and Stadt Kapelle Karlsruhe among others. As a chamber musician, she created Ensemble NÛ. She also works with other artistic disciplines together with composer Carles Santos, and with contemporary music outfits Icarus Ensemble (Italy) , Algoritmo (Italy), Ensembre Abstraï (France), Murtra Ensemble (Catalonia) and Barcelona 216 (Catalonia).
For the past three years she has been searching for new languages using improvisation and the cross over of artistic disciplines.

Mû ens proposa un cicle d’experiències úniques. Ens convida a formar part de la trobada amb artistes de disciplines diferents, amb la música com a vincle amb cada un d’ells, art efímer, fugaç...

MÛ
Investigador i alquimista incansable, neix a la illa de Bolama, Guinea Bissau, creix influenciat per la música del seu entorn immediat, sobre tot el cant de les dones i els cants religiosos del poble Brame (Mancanha) i Bidjugu. En el transcurs de la seva trajectòria en solitari, Mû ha tingut l’honor de col·laborar amb el gran Manu Dibango, la cantant de gospel Kathy Autrey o la Locomotora Negra.

Ha col·laborat en els discs de Simao Félix, Selva de Mar, Rosa Zaragoza i Almasala, entre d’altres. En paral·lel desenvolupa els seus propis projectes com Qbamba, Nua Trío, Djumbai, Mû & Sasha, Mario · Baba · Mû i el més recent Colectivo BDB.

Mû nos propone un ciclo de experiencias únicas. Nos invita a formar parte del encuentro con artistas de distintas disciplinas, con la música como vínculo con cada uno de ellos, arte efímero, fugaz...

MÛ
Investigador y alquimista incansable, nace en la isla de Bolama, Guinea Bissau, crece influenciado por la música de su entorno inmediato, sobre todo el canto de las mujeres y los cantos religiosos del pueblo Brame (Mancanha) y Bidjugu. A lo largo de su trayectoria en solitario, Mû ha tenido el honor de colaborar con el gran Manu Dibango, la cantante de gospel Kathy Autrey o la Locomotora Negra.

Ha colaborado en los discos de Simão Félix, Selva de Mar, Rosa Zaragoza y Almasala, entre otros. En paralelo desarrolla sus propios proyectos como Qbamba, Nua Trío, Djumbai, Mû & Sasha, Mario · Baba · Mû y el más reciente Colectivo BDB.

Mû proposes a cycle of unique experiences. He invites us to take part in an encounter with artists from different disciplines, with music as the connection between each one; ephemeral, fleeting art…

Mû
Untiring researcher and alchemist, Mû was born on the island of Bolama in Guinea Bissau and grew up influenced by the music of his immediate surroundings, in particular the songs of the women and the religious chants of the Brame (Mancanha) and Bidjugu people. During his solo career, Mû has had the honour of working with the great Manu Dibango, gospel singer Kathy Autrey and local band La Locomotora Negra.

He has worked on records for Simão Félix, Selva de Mar, Rosa Zaragoza and Almasala among others. At the same time he has his own projects on the go: Qbamba, Nua Trío, Djumbai, Mû & Sasha, Mario · Baba · Mû and, most recently, Colectivo BDB.

Hi ha amors impossibles. Són aquells que es resisteixen, aquells en els que la flama no s'encén i la màgia no apareix. Però també hi ha aquells en els que l'amor explota, la flama arrassa i la màgia perturba sense fi. Què hem de fer quan el nostre amor és impossible? Com podem actuar? Què es pot fer per què un amor impossible esdevingui possible?

Impossible Love Corporation ha trobat la solució.

Jordi Vilches, 34 anys, nascut a Salt (Girona)
Actor i artista del panorama nacional i barceloní. Es mou en terrenys pantanosos com la televisió i el cinema més comercial, encara que també el veurem molt sovint participant en projectes del tot underground en cinema i teatre. És soci fundador de la Cia. La Family Art Productions. També dirigeix i escriu els seus propis espectacles com Impossible Love Corporation. En els seus últims treballs ha colaborat amb artistes com Isaki Lakuesta o Marcel·lí Antúnez.

Hay amores imposibles. Son aquellos que se resisten, aquellos en que la chispa no prende y la magia no aparece. Pero también existen aquellos en los que el amor explota, la llama arrasa y la magia perturba sin fin. ¿Qué debemos hacer cuando nuestro amor es imposible?, ¿Cómo podemos actuar?, ¿Que podemos hacer para que un amor imposible sea posible?.

Impossible Love Corporation ha encontrado la solución.

Jordi Vilches, 34 años, nacido en Salt (Girona) Actor y artista del panorama nacional y barcelonés. Se mueve en terrenos pantanosos como la televisión o el cine más comercial aunque también lo veremos muy a menudo participando en proyectos de lo más underground en cine y teatro. Es socio fundador de la Cía. La Family Art Productions. También dirige y escribe sus propios espectáculos como Impossible Love Corporation. En sus últimos trabajos ha colaborado con artistas como Isaki Lakuesta o Marcel·lí Antúnez.

Some kinds of love are impossible. They’re the ones that hold back, where the spark doesn’t catch and the magic fails to appear. But there are also some in which love explodes, the flame burns and the magic weaves its spell for ever. What should we do when our love is impossible? How can we behave? What can we do to make an impossible love possible?

Impossible Love Corporation has found the solution.

Jordi Vilches, 34, born in Salt (Girona) A well-known actor on the Barcelona and national circuits. He moves in the murky waters of the more commercial kinds of cinema or tv, although quite frequently he can also be seen in theatre and film projects of a more underground nature. He is a founding member of Cia. La Family Art Productions as well as directing and writing his own shows such as Impossible Love Corporation. Recently he has been working with artists Isaki Lakuesta and Marcel·lí Antúnez, among others.

Ja han passat 11 anys des de la recuperació de l'espai de l'Antic Teatre com a centre cultural i social. És per això que volem convidar a tots els veïns del Casc Antic, en el marc de la Festa Major del barri, a participar en una visita guiada on es podrà conèixer com l'espai va passar de ser un centre abandonat i en ruïnes per a convertir-se en un dels referents de l'escena independent actual a Barcelona. A més, també explicarem les diferents activitats i projectes que desenvolupem durant tot l'any a l'Antic Teatre.

Per poder accedir a tots els equipaments de l’activitat Obrim portes de... caldrà disposar d’un identificador que serà proporcionat per la Coordinadora de Festa Major. Per aconseguir aquest identificador, el veí o veïna que ho requereixi haurà d’anar al Centre Sant Pere Apòstol o a l’Associació de Veïns del Casc Antic, on haurà de presentar un document oficial que acrediti la seva residència o lloc de treball, o formar part d’una entitat o associació del barri.

ÉS PODEN RECOLLIR LES ACREDITACIONS A PARTIR DEL DIA 16 DE JUNY (EL DIA 24 TANCAT).

CENTRE SANT PERE APÒSTOL
(C/ Sant Pere més Alt, 25)
Horari d’atenció de dilluns a divendres de 17 a 22 h.

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DEL CASC ANTIC
(C./ Rec 27)
Horari d’atenció de dilluns a divendres de 17 a 20 h.

Ya han pasado 11 años desde la recuperación del espacio de Antic Teatre como centro cultural y social. Es por esto que queremos invitar a todos los vecinos del barrio del Casc Antic, en el marco de la celebración de su Fiesta Mayor, a participar en una visita guiada donde se podrá conocer cómo el espacio pasó de ser un centro abandonado y en ruinas para convertirse en uno de los referentes de la escena independiente actual en Barcelona. Además, también explicaremos las diferentes actividades y proyectos que se desarrollan durante todo el año en Antic Teatre.

Para poder acceder a todos los equipamientos de la actividad Obrim portes de... será necesario disponer de un identificador que será proporcionado por la Coordinadora de Festa Major. Para conseguir este identificador, el vecino o vecina que lo requiera, tendrá que ir al Centre Sant Pere Apóstol o en la Associació de Veïns del Casc Antic, donde tendrá que presentar un documento oficial que acredite su residencia o lugar de trabajo o formar parte de una entidad o asociación del barrio.

SE PUEDEN RECOGER LAS ACREDITACIONES A PARTIR DEL DÍA 16 DE JUNIO (EL DÍA 24 ESTÁ CERRADO).

CENTRE SANT PERE APÒSTOL
(C/ Sant Pere més Alt, 25)
Horario de atención de lunes a viernes de 17 a 22 h.

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DEL CASC ANTIC
(C./ Rec 27)
Horario de atención de lunes a viernes de 17 a 20 h.

It's been 11 years since the recovery of the Antic Teatre as a cultural and social center. This past April, Antic Teatre celebrated its tenth anniversary. Because of this we would like to invite all our neighbours from the Casc Antic, as part of their annual neighbourhood festivities, to take part in a guided tour where they can discover how the space went from being a derelict and abandoned building to one of the reference points for cutting edge performance arts in Barcelona. We will also explain the various activities and projects that take place here throughout the year.

In order to access all the facilities related to the OPEN DOORS activities, each guest must have an identifier that will be provided by the coordinator of the Neighbourhood Celebrations (Festa Major). Locals can obtain one of these identifiers at the Sant Pere Apóstol Centre or at the Casc Antic Neighbourhood Association by showing official proof that their habitual residence or place of work is in the district, or that they are members of a local organisation.

IDENTIFIERS CAN BE COLLECTED FROM 16TH OF JUNE ONWARDS (CLOSED ON THE 24TH).

CENTRE SANT PERE APÒSTOL
(C/ Sant Pere més Alt, 25)
Monday to Friday between 5 and 10pm.

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DEL CASC ANTIC
(C./ Rec 27)
Monday to Friday between 5 and 10pm.

“…Potser m’he passat una mica,
però això es veia venir.
M’agafen uns rampells de l’hòstia.
Ara ja no hi ha marxa enrere,
i tot i que això surti malament
arribarem fins al final.
Perquè això és la vida,
jo ho he intentat,
però és molt complicat.
Ser algú és…
no sé…
és un ciri”

Symon, cirurgià autodidacte de gran talent, neix 9 mesos, 9 dies i 16 hores després de la mort d’un altre Symon Pédícrí, el seu germà i homònim, amb l’ombra del qual lluitarà tota la seva vida. Coneixedor que el seu altre jo va haver de morir per que els seus pares el concebessin, arriba a aplicar el llegat científic dels Pédícrí, antics criadors de cavalls, sobre el seu propi cos.

Després d’anys d’addicció a la televisió i un correcte fracàs escolar, al 2002 inicia la seva formació en arts escèniques a Santiago de Compostela. D’aquests inicis neix Paperboy (2004), el seu primer espectacle.
Al 2004 es trasllada a Barcelona amb l’objectiu d’ampliar la seva formació en ”moviment”. Allà desenvolupa la seva segona peça, El Alemán (2006), i la tercera, Cucaracha (2009). A més col·labora amb diferents col·lectius i creadors de la ciutat, treballa amb Raravis-Andrés Corchero-Rosa Muñoz (com a ballarí i ajudant de direcció) i forma part de l’Agrupación Sr. Serrano, girant nacional i internacionalment.

Symon Pédícrí continua la línea començada amb els seus anteriors espectacles desenvolupant amb humor i demència la deforme personalitat de Symon Pédícrí, un personatge capaç d’entregar el seu cos per un patètic, però per a ell, sagrat fi.

"The ego and hero, along so”

“...A lo mejor me he pasado un poco, 
pero esto se veía venir. 
Tengo un pronto de la hostia. 
Ahora ya no hay vuelta atrás,
y aunque esto salga mal
vamos a llegar hasta el final.
Porque esto de la vida, 
lo he intentado, 
pero es muy complicado.
Ser alguien es... 
no sé... 
es un cristo de cojones...”

Symon, cirujano autodidacta de gran talento, nace 9 meses, 9 días y 16 horas después de la muerte de otro Symon Pédícrí, su hermano y homónimo, con cuya sombra se bate durante toda su vida. Sabedor de que su otro yo tuvo que morir para que sus padres lo concibiesen, llega a aplicar el legado científico de los Pédícrí, antiguos criadores de caballos, sobre su propio cuerpo.

Tras años de adicción a la televisión y un correcto fracaso escolar, en 2002 inicia formación en artes escénicas en Santiago de Compostela. De estos comienzos nace Paperboy (2004), su primer espectáculo.
En 2004 se traslada a Barcelona con el objetivo de ampliar su formación en ”movimiento”. Allí desarrolla su segunda pieza, El Alemán (2006), y la tercera, Cucaracha (2009). Además colabora con diferentes colectivos y creadores de la ciudad, trabaja con Raravis-Andrés Corchero-Rosa Muñoz (como bailarín y ayudante de dirección) y forma parte de la Agrupación Sr. Serrano, girando nacional e internacionalmente.

Symon Pédícrí continúa la línea empezada con sus anteriores espectáculos desarrollando con humor y demencia la deforme personalidad de Symon Pédícrí, un personaje capaz de entregar su cuerpo por un patético aunque para él sagrado fin.

"The ego and hero, along so"

“… perhaps I’ve gone a bit too far,
But you could see this coming.
I feel an overwhelming compulsion.
There’s no turning back now,
And even if this turns out badly
We’ll get to the end.
Because this whole life thing,
I’ve tried it
But it’s really complicated.
Being someone is…
I don’t know…
It’s a fucking mess…”

Symon, highly talented self-taught surgeon, was born 9 months, 9 days and 16 hours after the death of another Symon Pédicrí, his brother of the same name, and with whose shadow he wrestles every day of his life. Aware that his other self had to die before his parents were to conceive him, he will apply the scientific legacy of the Pédicrí family, horse trainers for generations, on his own body.

After years of addiction to television and having done standardly badly at school, he began studying performance arts in Santiago de Compostela in 2002. The result of these beginnings is Paperboy (2004), his first show.
In 2004 he moves to Barcelona with the aim of expanding his training in ‘movement’. There he develops his second piece, El Alemán (The German) in 2006 and his third, Cucaracha (Cockroach) in 2009. He also works with various collectives and creators in the city, with Raravis /Andres Corchero / Rosa Muñoz as dancer and assistant director and joins Agrupación Sr Serrano, on tour nationally and internationally.

Symon Pédicri continues in the line of his previous shows using humour and madness to develop the deformed character that is Symon Pédricrí, a person capable of giving his body for a pathetic – although to him sacred – end.

"The ego and hero, along so"