Anna Cima: la tesi de la meva alumna va d'entropia
Jo: va de què?
A. C.: d'entropia
Jo: què és l'entropia? jo parlava d'utopia
A.C.: ah! d'utopia, vale! entenia entropia…
Jo: què és l'entropia?
A. C.: l'entropia és el caos, el desmadre total
Jo: i la tesis de l’alumna va d'això?
A. C.: bé, de l'entropia algebraica, de com es compliquen les coses; bé, és difícil d'explicar… l'entropia en un context termodinàmic és la tendència al caos molecular.
Jo: és molt guai això de l'entropia
A. C.: l'entropia està súper de moda
Jo: què vol dir que està de moda?
A. C.: en matemàtiques
Jo: i quan algo està de moda en matemàtiques què vol dir?
A. C.: hi ha moltes publicacions recents sobre el tema. Són idees d'aquestes que ens pillen als investigadors i llavors t'hi poses a treballar, saps?

Ariadna Rodríguez és titulada Superior de Música pel Conservatorio de Santiago de Compostela i pel Berklee College of Music de Boston, on va assistir becada per la Fundació Fulbright. Allà també va estudiar Performance Art i Art Sonor a la School of the Museum of Fine Arts. S’ha format en Dansa Clàssica, Contemporània i Body Weather, entrenant amb l’Oguri a Los Angeles i a Barcelona amb l’Andrés Corchero. Ha presentat projectes de creació pròpia als Estats Units (Electric Lodge, CalArts, Santa Monica Playhouse, University of Southestern California), Alemanya (Performer Stammtisch, Schloss Brollin, Kunsfabrik), França (Petit Théâtre de la Friche, Centre Socioculturel Madaleine Rebérioux) i Espanya (La Caldera, NauEstruch, Espai EART, Heliogàbal, Raravis Dansa, Tienda Derecha, Private Space, Galeria Fidel Balaguer).

Anna Cima: la tesis de mi alumna va de entropía
Yo : ¿va de qué?
A.C.: de entropía
Yo : ¿qué es la entropía? yo hablaba de utopía
A.C: ¿ah! de utopía, ¡vale! entendía entropía ...
Yo : ¿qué es la entropía?
A.C: la entropía es el caos, el desmadre total
Yo : ¿y la tesis de tu alumna va de esto?
A.C: bueno, de entropía algebraica, de cómo se complican las cosas; bueno, es difícil de explicar... la entropía en un contexto termodinámico es la tendencia al caos molecular.
Yo : es muy guay eso de la entropía
A.C: la entropía está súper de moda
Yo : ¿qué quiere decir que está de moda?
A.C: en matemáticas
Yo : ¿Y cuándo algo está de moda en matemáticas que quiere decir?
A.C: hay muchas publicaciones recientes sobre el tema. Son ideas de esas que nos pillan a los investigadores y entonces te pones a trabajar, ¿sabes?

Ariadna Rodríguez es titulada Superior de Música por el Conservatorio de Santiago de Compostela y por el Berklee College of Music de Boston, donde asistió becada por la Fundación Fulbright. Allí también estudió Performance Art y Arte sonoro en la School of the Museum of Fine Arts. Se formó en Danza Clásica, Contemporánea y Body Weather, entrenando con Oguro en Los Ángeles y en Barcelona con Andrés Corchero. Ha presentado proyectos de creación propia en Estados Unidos (Electric Lodge, CalArts, Santa Monica Playhouse, University of Southestern California), Alemania (Performer Stammtisch, Schloss Brollin, Kunsfabrik), Francia (Petit Théâtre de la Friche, Centre Socioculturel Madaleine Rebérioux) y España (La Caldera, NauEstruch, Espai EART, Heliogàbal, Raravis Dansa, Tienda Derecha, Private Space, Galeria Fidel Balaguer).

Anna Cima: my student’s thesis is about entropy
Me : about what?
A.C.: entropy
Me : what’s entropy? I was talking about utopia…
A.C: oh, utopia! right! I understood entropy ...
Me : what’s entropy?
A.C: wntropy is chaos, all hell breaking loose
Me : and your student’s thesis is about that?
A.C: well, it’s about algebraic entropy, about how things get complicated; well, it’s difficult to explain.. entropy in a thermodynamic context is the tendency towards molecular chaos.
Me : pretty cool, entropy
A.C: entropy is super fashionable.
Me : what does that mean, being fashionable?
A.C: in mathematics.
Me : and what does it mean if something is fashionable in mathematics?
A.C: there are a lot of recent publications on the subject. they’re ideas that grab us researchers and then we get to work on them, you know?

Ariadna Rodríguez holds a superior degree in Music from the Santiago de Compostela Conservatory and from the Berklee College of Music in Boston, which she attended thanks to a grant from the Fulbright Foundation. Also in Boston she studied Performance Art and Sound Art at the School of the Museum of Fine Arts. She has trained in Classical, Contemporary and Body Weather Dance, studying under Oguro in Los Angeles and Andres Corchero in Barcelona. She has presented her own projects in the USA (Electric Lodge, CalArts, Santa Monica Playhouse, University of Southeastern California); Germany (Performer Stammtisch, Schloss Brollin, Kunstfabrik); France (Petit Théâtre de la Friche, Centre Socioculturel Madaleine Rebérioux); and Spain (La Caldera, NauEstruch, EspaiEART, Heliogàbal, Raravis Dansa, Tienda Derecha, Private Space, Galeria Fidel Balaguer).

L'Antic Teatre inicia aquest 2013 una programació adreçada als més petits. Conscient del baix nivell de coneixement d'altres idiomes que tenen els joves del nostre país, i de com és important això pel desenvolupament cultural i artístic d'aquests, proposem un programa infantil un cop al mes per a familiaritzar-se amb llengües estrangeres de forma lúdica i pedagògica.

Antic Teatre inicia este 2013 una programación dirigida a los más pequeños. Consciente del bajo nivel de conocimiento de otros idiomas que tienen los jóvenes de nuestro país, y de como esto es importante para el desarrollo cultural y artístico de estos, proponemos un programa infantil una vez al mes para familiarizarse con lenguas extranjeras de forma lúdica y pedagógica.

El duo de contrabaix i percussió “Nästerjö & Andorrà duo” comença a treballar conjuntament en improvisació lliure per cercar un llenguatge comú basat en la música contemporània i en la fusió de diferents estils que aporten les polifacètiques carreres dels seus components.
Venint els dos de la música contemporània proposen un treball de creació amb compositors que també treballen la improvisació en les seves obres.
Per aquesta ocasió encarreguen als compositors Henrik Denerin i Stefan Pöntinen que els composin dues obres treballant conjuntament, compositor i intèrprets improvisadors, en el procés de creació de les peces, intercanviant àudios i pensaments on-line per poder arribar a l’estrena de les peces al maig de 2014.
Us proposem un concert on hi haurà dues peces composades per encàrrec i estrena mundial i una improvisació lliure. Tot basat en la experimentació d’un llenguatge propi i nou.

PROGRAMA:

“Empty Space” de Henrik Denerin 12’

“Heat” de Stefan Pöntinen 6’ (Improvisació)

L’Antic Teatre ofereix un cicle de concerts de música improvisada on hi podreu trobar intèrprets de música procedents de diferents àmbits, com també artistes procedents d’altres disciplines artístiques.

El producte final de la improvisació és imprevisible, allibera la interpretació i la creació de l’executant. Quan una cosa és imprevisible i lliure no té expectativa, tant per l’executant com pel receptor, i per aquest motiu no deixa lloc al desengany. Com a conseqüència, apareix la comunicació i l’apropament entre els dos elements del discurs artístic.

Aquests elements enriqueixen a l’intèrpret que es converteix en creador de la seva pròpia obra fruit de la seva llarga experiència i de l’intercanvi de coneixements entre tots els membres del grup, apropant al públic l’art més contemporani i, en aquest cas, intercultural i oferint un producte original, de qualitat, fresc, internacional i alhora fet a casa com l’anomenat “Slow Food”.

Núria Andorrà
Percussionista professional, ha col·laborat amb orquestres com l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu, l’Orquestra Simfònica del Vallès, l’Orquestra de Cambra de Granollers i Stadt Kapelle Karlsruhe, entre d’altres. Com a músic de cambra, crea el projecte Ensemble NÜ.
També treballa amb altres disciplines artístiques juntament amb el compositor Carles Santos. Col·labora amb els grups de música contemporània Icarus Ensemble (Itàlia), Algoritmo (Itàlia), Ensemble Abstraï (França), Murtra Ensemble (Catalunya) i Barcelona 216 (Catalunya).
Des de fa tres anys es dedica a la recerca de nous llenguatges mitjançant la improvisació i la interdisciplinarietat artística.

El dúo de contrabajo y percusión, “Nästerjö & Andorrà duo” empieza a trabajar conjuntamente en la interpretación libre para buscar un lenguaje común basado en la música contemporánea y en la fusión de diferentes estilos que aportan las polifacéticas carreras de sus componentes.
Provenientes de la música contemporánea, los dos artistas proponen un trabajo de creación con compositores que también trabajan la improvisación en sus obras.
Para esta ocasión encargan a los compositores Henrik Generin y Stefan Pöntinen que les compongan dos obras trabajando conjuntamente, compositor y intérpretes improvisadores, en el proceso de creación, intercambian audio y pensamientos on-line para poder llegar a su estreno este 5 de mayo.
Os proponemos un concierto dónde habrá obras compuestas por encargo y estreno mundial y una improvisación libre. Todo basado en la experimentación de un lenguaje propio y nuevo.

PROGRAMA:

“Empty Space” de Henrik Denerin 12’

“Heat” de Stefan Pöntinen 6’ (Improvisació)

Antic Teatre ofrece un ciclo de conciertos de música improvisada dónde podéis encontrar intérpretes de música procedentes de diferentes ámbitos y también artistas procedentes de otras disciplinas artísticas.

El producto final de la improvisación es imprevisible, libera la interpretación y la creación del ejecutante. Cuando una cosa es imprevisible y libre no tiene expectativa, tanto para el ejecutor como para el receptor, y por este motivo no hay desengaño. Como consecuencia, aparece la comunicación y el acercamiento entre los dos elementos del discurso artístico.

Estos elementos enriquecen al intérprete que se convierte en creador de su propia obra fruto de su experiencia y del intercambio de los conocimientos entre todos los miembros del grupo acercando al público el arte mas contemporáneo y, en este caso, intercultural y ofreciendo un producto original, de calidad, fresco, internacional y a la vez hecho en casa como el llamado Slow Food”.

Núria Andorrà Percusionista profesional, ha colaborado con orquestas como la Orquesta del Gran Teatre del Liceu, la Orquesta Simgònica del Vallès, la Orquestra de Cambra de Granollers i Stadt Kapelle Karlsruhe, entre d’altres. Como músico de cámara, crea el proyecto Ensemble NÜ. También trabaja con otras disciplinas artísticas junto con el compositor Carles Santos. Colabora con los grupos de música contemporánea Icarus Ensemble (Italia), Algoritmo (Italia), Ensemble Abstraï (Francia), Murtra Ensemble (Catalunya) y Barcelona 216 (Catalunya).
Desde hace tres años se dedica a la búsqueda de nuevos lenguajes mediante la improvisación y la interdisciplinariedad artística.

Double bass and percussion twosome “Nästerjö & Andorrà duo” work together in free improvisation, searching for a common language based on contemporary music and the fusion of different styles provided by each of their varied and extensive musical careers.
For this performance these two contemporary musicians have worked with composers who also use improvisation.
Composers Henrik Generin and Stefan Pöntinen have been asked to come up with two new pieces and the duo have collaborated in the creation process, exchanging audio and suggestions online, with the process culminating in this th 5 of May premiere.
This concert will consist of compositions created on request, a world premiere, and a free improvisation, all of it based on experimentation with a personal and unique language.

PROGRAM:

“Empty Space” de Henrik Denerin 12’

“Heat” de Stefan Pöntinen 6’ (Improvisació)

Antic Teatre presents a cycle of improvised music concerts featuring musicians from different backgrounds as well as artists from other disciplines.

The end result of an improvisation is unpredictable, freeing the artist’s creativity and performance. When something is unpredictable and free there are no expectations, either for the performer or the audience, so there is no disappointment; instead, there is a growth of communication and understanding between the two.

This in turn enriches the experience for the performer who can add the other band members’ skills to his own, while at the same time giving the audience a contemporary, intercultural and original product that is fresh, international, and high quality yet retaining that home-made touch: Slow Food.

Núria Andorrà She is a professional percussionist who has worked with different orchestras such as Orquesta del Gran Teatre del Liceu, Orquesta Simgònica del Vallès, Orquestra de Cambra de Granollers and Stadt Kapelle Karlsruhe among others. As a chamber musician, she created Ensemble NÛ. She also works with other artistic disciplines together with composer Carles Santos, and with contemporary music outfits Icarus Ensemble (Italy) , Algoritmo (Italy), Ensembre Abstraï (France), Murtra Ensemble (Catalonia) and Barcelona 216 (Catalonia).
For the past three years she has been searching for new languages using improvisation and the cross over of artistic disciplines.

22 Performances de llarga durada entorn de l'obra d'Antón Txèkhov

"La vida podria ser meravellosa si sabéssim viure-la i aprofitar-la"
A. Txèkhov

L'obra de Txèkhov m'ofereix un viatge i tot viatge necessita un mapa. Un viatge subtil cap al món interior de l'ésser humà. Desconstrueixo les obres, desvesteixo els personatges, desarmo les situacions. Amb el meu imaginari, amb el meu cos i en relació amb l'espai i el temps, crec 22 paisatges humans que presento en forma de 22 performances de llarga durada. Convido als espectadors a observar i contemplar aquests paisatges i també a intervenir, relacionar-s'hi, participar activament, a viure aquestes experiències escèniques a un nivell íntim i personal.

Hola, sóc Maria Stoyanova
Vaig néixer el 1974 a Sofia, Bulgària. Resideixo a Barcelona des de fa 20 anys. Sóc creadora escènica, actriu i performer.
Em vaig formar durant anys en diferents centres i escoles de Catalunya, Espanya, Polònia i Anglaterra. Alhora em considero autodidacta. Aprenc de les experiències i de les persones. Cada projecte és un repte, em posa en estat d'alerta i interroga la meva existència. Treballo des del material autobiogràfic i des de les meves inquietuds més íntimes i busco crear sempre el pont entre el món personal i l'universal.

22 Performances de larga duración entorno a la obra de Antón Chejov

"La vida podría ser maravillosa si supiéramos vivirla y aprovecharla"
A. Chejov

La obra de Chejov me ofrece un viaje y todo viaje necesita un mapa. Un viaje sutil hacia el mundo interior del ser humano. Des construyo las obras, desvisto los personajes, desarmo las situaciones. Con mi imaginario, con mi cuerpo y en relación con el espacio y el tiempo, creo 22 paisajes humanos que presento en forma de 22 performances de larga duración (7 horas cada una). Invito a los espectadores a observar y contemplar estos paisajes y también a intervenir, a relacionarse con ellos, a participar activamente, a vivir estas experiencias escénicas a un nivel íntimo y personal.

Hola, soy María Stoyanova
Nací el 1974 en Sofía, Bulgaria. Resido en Barcelona desde hace 20 años. Soy creadora escénica, actriz y performer.
Me formé durante años en diferentes centros y escuelas de Cataluña, España, Polonia e Inglaterra. A la vez me considero autodidacta. Aprendo de las experiencias y de las personas. Cada proyecto es un desafío, me pone en estado de alerta e interroga mi existencia. Trabajo desde el material autobiográfico y desde mis inquietudes más íntimas y busco crear siempre el puente entre lo personal y lo universal.

22 Long performances around the work of Anton Chekhov

“Life could be marvellous if we knew how to live it and make the most of it.”
A.Chekhov

Chekhov’s work offers me a journey and all journeys require a map. This is a subtle journey towards the inner world of the human being. I deconstruct the work, I undress the characters, I disarm the situations. With my inner vision, with my body, and in relation to space and time, I create 22 human landscapes that I present in the form of 22 long performances (each lasting seven hours). I invite the audience to observe and contemplate these landscapes and also to intervene, to relate to them, to take part actively, and to live these performance experiences on an intimate and personal basis.

Hi, I’m Maria Stoyanova
I was born in 1974 in Sofia, Bulgaria. I have been living in Barcelona for the past 20 years. I am a performance creator, actress and performer.
I trained for many years at various centres and schools in Catalonia, Spain, Poland and the UK. At the same time, I see myself as self-taught. I learn from my experiences and from people. Each project is a challenge. I get into alert mode and question my existence. I work from autobiographical material and from my most personal thoughts, and I am continuously looking to bridge the gap between the personal and the universal.

Antic Teatre es vestirà amb lluentons. Un cop al mes, l'Antic Teatre Cabaret proposarà un recorregut pel verdader cabaret dels 70, pels seus locals, els seus artistes i el seu ambient canalla. Més que una obra de teatre, Antic Teatre Cabaret serà una festa, un tribut i un homenatge a tots aquells que van lluitar per donar-li color a una Barcelona gris i asfixiada.

Els protagonistes de Antic Teatre Cabaret seran els mateixos artistes que protagonitzaven el cabaret dels 70, juntament amb altres artistes convidats. Cada sessió comptarà amb un mestre de cerimònies, Victor Guerrero, una vedette molinera, Merche Guevara, una folclòrica gal·làctica, Paqiro, un mite de la Bodega Bohemia, Gilda Love, i a més, en aquesta segona temporada hi haurà molts convidats sorpresa, que us deixaran amb la boca oberta.

Les actuacions en directe es mesclaran amb imatges i vídeos de les actuacions d'artistes tan emblemàtics com Madame Arthur, Pirondello, Paco España, Antonio Amaya, i un dels artistes que va presentar les seves creacions al mateix Antic Teatre (entre els anys 60 i 70), Pierrot. Imatges mai vistes ni projectades abans en un teatre.

Antic Teatre Cabaret serà un lloc de trobada pels amants d'aquest gènere i permetrà descobrir a aquells que ho desconeixen el que significa una verdadera vetllada cabaretera.

Antic Teatre se viste de lentejuelas. Una vez al mes, Antic Teatre Cabaret propondrá un recorrido por el verdadero cabaret de los 70, por sus locales, sus artistas y su ambiente canalla. Más que una obra de teatro, será una fiesta, un tributo y un homenaje a todos aquellos que lucharon por darle color a una Barcelona gris y asfixiada.

Los protagonistas de Antic Teatre Cabaret serán los mismos artistas que protagonizaban el cabaret de los 70, junto con otros artistas invitados. Cada sesión contará con un maestro de ceremonias, Victor Guerrero, una vedette molinera, Merche Guevara, una folclórica galáctica, Paqiro, un mito de la Bodega Bohemia, Gilda Love, y además, en esta segunda temporada habrán muchos invitados sorpresa, que les dejará con la boca abierta.

Las actuaciones en directo se mezclarán con imágenes y vídeos de actuaciones de artistas tan emblemáticos como Madame Arthur, Pirondello, Paco España, Antonio Amaya, y uno de los artistas que presentó sus creaciones en el mismo Antic Teatre (entre los años 60 y 70), Pierrot. Imágenes nunca antes vistas ni proyectadas en un teatro.

Antic Teatre Cabaret será un lugar de encuentro para los amantes de este género y permitirá descubrir a aquellos que lo desconocen lo que significa una verdadera velada cabaretera.

Antic Teatre is dressing up in sequins! Once a month, the Antic Teatre Cabaret will invite us back to the authentic cabaret of the 70s, to visit its clubs and artistes and soak up its raffish atmosphere. More than a stage show, this will be a party, a tribute and a homage to all those who fought to bring colour to Barcelona during its grey and airless period.

The stars of Antic Teatre Cabaret are genuine artistes who performed cabaret in the 70s, along with various guest artists. Each session will be hosted by Victor Guerrero as master of ceremonies and contain performances by Merche Guevara, cabaret chorus girl; Paquiro, galactic folk dancer; Gilda Love, diva of the Bohemian Bodega and, in addition, this second season will bring in many surprise guests who will leave you speechless.

The live acts will be interspersed with images and videos of performances by such well-known artistes as Madame Arthur, Pirondello, Paco España, Antonio Amaya and an artist who used to show his work here at the Antic Teatre in the 60s and 70s: Pierrot – images never before seen or screened in a theatre.

Antic Teatre Cabaret will become a meeting point for lovers of this genre and will allow those who have never done so before to experience an evening of authentic cabaret.

Hikari. Tríptic que revela la constant lluita entre forces oposades que paradoxalment s'entrellacen. Des de la foscor, llum. Amb la llum, cerca. En la recerca, desesperació que amenaça amb consumir-ho tot i arrossegar l'afligit cap a la foscor profunda, i sumir-lo en el submón. No obstant això, de vegades enfonsat en la profunditat, l'individu es remunta a si mateix i creix, s'expandeix com un cant, com onades de llum, de larva a papallona ... de cercador a il·luminat, anant d'una recerca interna a la plenitud del seu ésser.

Komorebi Companyia (Ciutat de Mèxic) neix el 2013 com a resultat de les activitats de la companyia "Corazón Danza" durant l'any 2012 i les diferents participacions de la resta dels integrants. Aquest esforç ja ha aconseguit transcendir fronteres i la companyia ha confirmat dates per presentar en sales d'Espanya i els Estats Units. A més es troba en procés de produir i escenificar Entre el resonar y el razonar com a part d'un projecte d'investigació artística d'abast internacional. Com a part de les seves activitats fora dels teatres, es troba en processos de coproduir l'enregistrament del següent disc d'Héctor Murrieta. Durant l'estrena de Hikari a l'espai multidisciplinar de Ciutat de Mèxic Casa Galería, Komorebi va comptar amb la presència de figures reconegudes en diferents camps professionals com Octavio Murrieta, Oscar Hagerman, Elena Poniatowska, Carlos Hagerman, Rebeca Pierre, Dora Terrasses i Iris Atma.

Hikari. Tríptico que desvela la constante lucha entre fuerzas opuestas que paradójicamente se entrelazan. Desde la obscuridad, luz. Con la luz, búsqueda. En la búsqueda, desesperación que amenaza con consumirlo todo y arrastrar al afligido hacia la obscuridad profunda, sumirle en el submundo. No obstante, a veces hundido en la profundidad, el individuo se remonta a sí mismo y crece, se expande como un canto, como olas de luz, de larva a mariposa... de buscador a iluminado, yendo de una búsqueda interna a la plenitud de su ser.

Komorebi Compañía (Ciudad de Méjico) nace en 2013 como resultado de las actividades de la compañía Corazón Danza durante el año 2012 y las diferentes participaciones del resto de los integrantes. Este esfuerzo ya ha logrado trascender fronteras y la compañía ha confirmado fechas para presentarse en foros de España y Estados Unidos. Además se encuentra en proceso de producir y escenificar Entre el resonar y el razonar como parte de un proyecto de investigación artística de alcance internacional. Como parte de sus actividades fuera de foros, se encuentra en procesos de coproducir la grabación del siguiente disco de Héctor Murrieta. Durante el estreno de Hikari en el espacio multidisciplinar de Ciudad de Méjico Casa Galería, Komorebi contó con la presencia de figuras reconocidas en distintos campos profesionales como Octavio Murrieta, Oscar Hagerman, Elena Poniatowska, Carlos Hagerman, Rebeca Pierre, Dora Terrazas e Iris Atma.

Hikari. Triptych which reveals the constant struggle between opposed forces that are paradoxically intertwined. From darkness, comes light. With light, comes searching. The search begets a desperation that threatens to consume it all and drag the subject into the deep darkness, descending into the underworld. Nevertheless, even when sunk in the depths, the individual can overcome this and grow, expanding like a song, like waves to light, from larva to butterfly... from searcher to Illuminated, moving from an internal journey to the fullness of being.

Komorebi Compañía (Mexico DF) first appeared in 2013 as a result of the activities by the company Corazón Danza during 2012 and the various participations by the rest of the company's members. This effort has already crossed borders and the company has already confirmed dates to appear in both Spanish and US theatres. Besides this, Komorebi is involved in the production stage for the presentation of “Between resonance and reasoning” as part of an artistic investigative project with a clear international reach. As part of its activities outside the stage, Komorebi is also involved in coproducing Héctor Murrieta's next album. Many distinguished figures from various professional fields such as Octavio Murrieta, Oscar Hagerman, Elena Poniatowska, Carlos Hagerman, Rebeca Pierre, Dora Terrazas and Iris Atma were present at Komorebi’s “Hikari" premiere at the Mexico D.F. multidisciplinary space Casa Galería.

Hikari. Triptyque qui met en évidence la lutte constante entre des forces adverses qui s'entremêlent paradoxalement. Depuis l'obscurité, la lumière. Avec la lumière, la recherche. Dans la recherche, le désespoir qui menace de tout détruire et d’entraîner l’individu dans les ténèbres profondes d’un monde souterrain. Cependant, cet individu, parfois sombré dans la profondeur, revient à lui-même et grandit, se développe, comme une chanson, comme des vagues de lumière, comme une larve qui se transforme en papillon, en allant de la recherche interne à la plénitude de son être.

Komorebi Compañía a été fondée en 2013 à la suite des activités que Corazón Danza a développée en 2012 et des différents intérêts des membres de la troupe. Cet effort a déjà réussi à se propager en dehors des frontières mexicaines et la troupe a déjà des dattes pour se présenter en Espagne et aux États-Unis. Komorebi Compañía se trouve aussi en train de monter et produire la pièce «Entre résonner et raisonner»/ dans le cadre d'un projet de recherche artistique d'envergure internationale. En ce qui concerne les activités de la Compagnie en dehors de la scène théâtrale, Komorebi s’occupe aussi de la coproduction du prochain album d’Hector Murrieta. Au cours de la première d’"Hikari" à Mexico, dans l’espace de Casa Galería, nous avons compté avec la présence des personnalités très reconnues dans divers domaines professionnels tels que Octavio Murrieta, Oscar Hagerman, Elena Poniatowska, Carlos Hagerman, Rebecca Pierre, Dora Terrazas et Iris Atma.

Cinquena temporada de FLUX CLUB, un club de vídeo amb una periodicitat quinzenal que pretén reflectir la vitalitat del vídeo de creació de la nostra ciutat. Es tracta d’una extensió del Festival de vídeo d’autor FLUX, amb sessions obertes a tot el que està passant en el camp del vídeo a Barcelona, que complementen el festival des del punt de vista dels seus continguts i que estenen el seu període d’acció més enllà dels dies estrictament dedicats al festival.

FLUX CLUB acull tot tipus de sessions amb projeccions, videoperformances i col·loquis que ofereixen al públic la possibilitat del contacte directe amb els videocreadors. Poden ser sessions monogràfiques d'autors reconeguts, temàtiques, dedicades a gèneres com la videodansa i la videopoesia, o col·lectives dedicades a autors emergents.

FLUX CLUB és un espai de difusió del vídeo de creació a la ciutat de Barcelona.

Quinta temporada de FLUX CLUB, un club de vídeo con una periodicidad quincenal que pretende reflejar la vitalidad del vídeo de creación de nuestra ciudad. Se trata de una extensión del Festival de vídeo de autor FLUX, con sesiones abiertas a todo lo que está pasando en el campo del vídeo en Barcelona, que complementan el festival desde el punto de vista de sus contenidos y que extienden su período de acción más allá de los días estrictamente dedicados al festival.

FLUX CLUB acoge todo tipo de sesiones: proyecciones, videoperformances y coloquios que ofrecen al público la posibilidad del contacto directo con los videocreadores. Tanto pueden ser sesiones monográficas de autores reconocidos como temáticas, colectivas dedicadas a autores emergentes, a la presentación de trabajos de estudiantes, o centradas en la videopoesía o la videodanza.

FLUX CLUB es un espacio de difusión del vídeo de creación en la ciudad de Barcelona.

Cinquième saison du FLUX CLUB, un club vidéo bimensuel qui refléte la vitalité de la création vidéo dans notre ville. Ceci est une extension du Festival vidéo d'auteur FLUX, avec des séances ouvertes à tout ce qui se passe dans le domaine de la vidéo à Barcelone, qui vient compléter le festival du point de vue du contenu et de prolonger la durée d'action plus loin que les jours strictement dédiés au festival.

FLUX CLUB accueille toutes sortes de sessions: projections, vidéoperformances et débats qui offrent au public la possibilité d’un contact direct avec les vidéocréateurs. Les séances peuvent être monigraphiques d’auteurs renommés, témathiques collectives dédiés aux artistes émergents, presentations de travaux d’élèves, vidéopoésie ou vidéodanse.

FLUX CLUB est un espace de la diffusion vidéo de création dans la ville de Barcelone.

22 Performances de llarga durada entorn de l'obra d'Antón Txèkhov

"La vida podria ser meravellosa si sabéssim viure-la i aprofitar-la"
A. Txèkhov

L'obra de Txèkhov m'ofereix un viatge i tot viatge necessita un mapa. Un viatge subtil cap al món interior de l'ésser humà. Desconstrueixo les obres, desvesteixo els personatges, desarmo les situacions. Amb el meu imaginari, amb el meu cos i en relació amb l'espai i el temps, crec 22 paisatges humans que presento en forma de 22 performances de llarga durada. Convido als espectadors a observar i contemplar aquests paisatges i també a intervenir, relacionar-s'hi, participar activament, a viure aquestes experiències escèniques a un nivell íntim i personal.

Hola, sóc Maria Stoyanova
Vaig néixer el 1974 a Sofia, Bulgària. Resideixo a Barcelona des de fa 20 anys. Sóc creadora escènica, actriu i performer.
Em vaig formar durant anys en diferents centres i escoles de Catalunya, Espanya, Polònia i Anglaterra. Alhora em considero autodidacta. Aprenc de les experiències i de les persones. Cada projecte és un repte, em posa en estat d'alerta i interroga la meva existència. Treballo des del material autobiogràfic i des de les meves inquietuds més íntimes i busco crear sempre el pont entre el món personal i l'universal.

22 Performances de larga duración entorno a la obra de Antón Chejov

"La vida podría ser maravillosa si supiéramos vivirla y aprovecharla"
A. Chejov

La obra de Chejov me ofrece un viaje y todo viaje necesita un mapa. Un viaje sutil hacia el mundo interior del ser humano. Des construyo las obras, desvisto los personajes, desarmo las situaciones. Con mi imaginario, con mi cuerpo y en relación con el espacio y el tiempo, creo 22 paisajes humanos que presento en forma de 22 performances de larga duración (7 horas cada una). Invito a los espectadores a observar y contemplar estos paisajes y también a intervenir, a relacionarse con ellos, a participar activamente, a vivir estas experiencias escénicas a un nivel íntimo y personal.

Hola, soy María Stoyanova
Nací el 1974 en Sofía, Bulgaria. Resido en Barcelona desde hace 20 años. Soy creadora escénica, actriz y performer.
Me formé durante años en diferentes centros y escuelas de Cataluña, España, Polonia e Inglaterra. A la vez me considero autodidacta. Aprendo de las experiencias y de las personas. Cada proyecto es un desafío, me pone en estado de alerta e interroga mi existencia. Trabajo desde el material autobiográfico y desde mis inquietudes más íntimas y busco crear siempre el puente entre lo personal y lo universal.

22 Long performances around the work of Anton Chekhov

“Life could be marvellous if we knew how to live it and make the most of it.”
A.Chekhov

Chekhov’s work offers me a journey and all journeys require a map. This is a subtle journey towards the inner world of the human being. I deconstruct the work, I undress the characters, I disarm the situations. With my inner vision, with my body, and in relation to space and time, I create 22 human landscapes that I present in the form of 22 long performances (each lasting seven hours). I invite the audience to observe and contemplate these landscapes and also to intervene, to relate to them, to take part actively, and to live these performance experiences on an intimate and personal basis.

Hi, I’m Maria Stoyanova
I was born in 1974 in Sofia, Bulgaria. I have been living in Barcelona for the past 20 years. I am a performance creator, actress and performer.
I trained for many years at various centres and schools in Catalonia, Spain, Poland and the UK. At the same time, I see myself as self-taught. I learn from my experiences and from people. Each project is a challenge. I get into alert mode and question my existence. I work from autobiographical material and from my most personal thoughts, and I am continuously looking to bridge the gap between the personal and the universal.

Mû ens proposa un cicle d’experiències úniques. Ens convida a formar part de la trobada amb artistes de disciplines diferents, amb la música com a vincle amb cada un d’ells, art efímer, fugaç...

MÛ
Investigador i alquimista incansable, neix a la illa de Bolama, Guinea Bissau, creix influenciat per la música del seu entorn immediat, sobre tot el cant de les dones i els cants religiosos del poble Brame (Mancanha) i Bidjugu. En el transcurs de la seva trajectòria en solitari, Mû ha tingut l’honor de col·laborar amb el gran Manu Dibango, la cantant de gospel Kathy Autrey o la Locomotora Negra.

Ha col·laborat en els discs de Simao Félix, Selva de Mar, Rosa Zaragoza i Almasala, entre d’altres. En paral·lel desenvolupa els seus propis projectes com Qbamba, Nua Trío, Djumbai, Mû & Sasha, Mario · Baba · Mû i el més recent Colectivo BDB.

Mû nos propone un ciclo de experiencias únicas. Nos invita a formar parte del encuentro con artistas de distintas disciplinas, con la música como vínculo con cada uno de ellos, arte efímero, fugaz...

MÛ
Investigador y alquimista incansable, nace en la isla de Bolama, Guinea Bissau, crece influenciado por la música de su entorno inmediato, sobre todo el canto de las mujeres y los cantos religiosos del pueblo Brame (Mancanha) y Bidjugu. A lo largo de su trayectoria en solitario, Mû ha tenido el honor de colaborar con el gran Manu Dibango, la cantante de gospel Kathy Autrey o la Locomotora Negra.

Ha colaborado en los discos de Simão Félix, Selva de Mar, Rosa Zaragoza y Almasala, entre otros. En paralelo desarrolla sus propios proyectos como Qbamba, Nua Trío, Djumbai, Mû & Sasha, Mario · Baba · Mû y el más reciente Colectivo BDB.

Mû proposes a cycle of unique experiences. He invites us to take part in an encounter with artists from different disciplines, with music as the connection between each one; ephemeral, fleeting art…

Mû
Untiring researcher and alchemist, Mû was born on the island of Bolama in Guinea Bissau and grew up influenced by the music of his immediate surroundings, in particular the songs of the women and the religious chants of the Brame (Mancanha) and Bidjugu people. During his solo career, Mû has had the honour of working with the great Manu Dibango, gospel singer Kathy Autrey and local band La Locomotora Negra.

He has worked on records for Simão Félix, Selva de Mar, Rosa Zaragoza and Almasala among others. At the same time he has his own projects on the go: Qbamba, Nua Trío, Djumbai, Mû & Sasha, Mario · Baba · Mû and, most recently, Colectivo BDB.

L'estètica de cabaret, cafè-teatre i vodevil és utilitzada com a estereotip d'entreteniment. No obstant això, el típic espectacle d'entreteniment no s'acaba de materialitzar. Lucy Pussy, la protagonista, no és capaç d'entretenir el seu públic com suposadament hauria de fer. Justament d'aquesta incapacitat sorgeix una cosa nova, un món ple de possibilitats d'acció que van més enllà del que està preestablert, de manera que es crea una atmosfera indiscernible on la precarietat acaba desvelant la seva bellesa.

Diana Gadish, es va graduar en el 2007 de S.N.D.O. (Estudis Superiors de Coreografia a Amsterdam). Des de llavors ha treballat com a intèrpret en varis projectes de dansa- teatre-performance-clown a Holanda, Suïssa, Alemanya, Àustria i Espanya. Al 2008 va començar a treballar com a clown al costat de Jango Edwards, qui li va dirigir el solo Genesis Joplin (2010), amb el que segueix actuant a Espanya i a l’estranger.

La estética de cabaret, café-teatro y vodevil es utilizada como estereotipo de entretenimiento. No obstante, el típico espectáculo de entretenimiento no se acaba de materializar, Lucy, la protagonista, no es capaz de entretener a su público como supuestamente debería hacer. Justamente de esta incapacidad, surge algo nuevo, un mundo lleno de posibilidades de acción que van más allá de lo preestablecido, creándose una atmósfera indiscernible donde la precariedad acaba desvelando su belleza.

Diana Gadish, se graduó en el 2007 en S.N.D.O. (Estudios Superiores de Coreografía en Amsterdam). Desde entonces ha trabajado como intérprete en varios proyectos de danza- teatro-performance-clown en Holanda, Suiza, Alemania, Austria y España. En 2008 empezó a trabajar como clown junto a Jango Edwards, quien le dirigió el solo Genesis Joplin (2010), con el que sigue actuando en España y el extranjero.

The aesthetics of cabaret and vaudeville are used as a stereotype of entertainment. Nevertheless, the standard entertainment show fails to materialise: Lucy Pussy, the protagonist, is unable to entertain her audience as she should. It is precisely this inability that causes the emergence of something new; a world full of potential actions that go beyond the pre-established, creating an indiscernible atmosphere where precariousness reveals its beauty.

Diana Gadish graduated in 2007 from the S.N.D.O. (Superior Studies of choreography in Amsterdam). Since then she has worked as a performer on several dance-theatre projects in the Netherlands, Switzerland, Germany, Austria and Spain. In 2008 she began working as a clown with Jango Edwards, who directed the solo Genesis Joplin (2010), and with whom she continues to work in Spain and abroad.

HILOMENTAL (Sessions Videològiques) presenta una nova temporada de video-diàlegs lúdics i reflexius, un intercanvi de vídeos comentats per diferents pensadors, creadors o agents culturals; artistes, cineastes o videoartistes, músics, escriptors o crítics.

Per a donar sortida a moltes de les perles audiovisuals perdudes per les profunditats d’internet o oblidades en bancs de dades físics. També es vol contribuir en la creació de noves corrents d’influència – de la mà de persones preparades – més enllà dels suggeriments que ofereixen les televisions o les estrenes cinematogràfiques.

La nostra comunicació telemàtica està mutant, popularitzant-se l’enviament de vídeos a mode de microprogramació, comentari o diàleg.
HILOMENTAL (Sessions Videològiques) neix del desig de jugar amb aquesta nova forma de comunicació, així com de la necessitat d’aprendre a comprendre, classificar i interpretar la immensa quantitat de producció audiovisual que es produeix a nivell mundial i s’emmagatzema tant en enclavaments online (youtube, dailymotion, vimeo, Prelinger archives, European Treasures, etc.) com en arxius físics (Videoclubs, arxius OVNI, eXcèntric, Hamaca, etc.).

Félix Pérez-Hita i Arturo Bastón, majoritàriament interessats en la recerca de nous formats audiovisuals, són realitzadors i editors exmembres del Gabinet de Crisi, un programa de televisió que no es veurà a la televisió i actualment treballen en el projecte El Protograma, estudis sobre el progrés de la mentira.

HILOMENTAL (Sesiones Videológicas) presenta una nueva temporada de video- diálogos lúdicos y reflexivos, un intercambio de vídeos comentados por diferentes pensadores, creadores o agentes culturales; artistas, cineastas o videoartistas, músicos, escritores o críticos.

Para sacar a la superficie muchas de las perlas audiovisuales perdidas por las profundidades de internet u olvidadas en bancos de datos físicos, y contribuir a crear nuevas corrientes de influencia - de la mano de personas preparadas-, más allá de las sugerencias que ofrecen las televisiones o los estrenos cinematográficos.

Nuestra comunicación telemática está mutando, popularizándose el envío de videos a manera de microprogramación, comentario o diálogo.
HILOMENTAL (Sesiones Videológicas) nace del deseo de jugar con esta nueva forma de comunicación, así como de la necesidad de aprender a comprender, clasificar e interpretar la inmensa cantidad de producción audiovisual que se produce a nivel mundial y se almacena tanto en enclaves online (youtube, dailymotion, vimeo, Prelinger archives, European Treasures, etc.) como en archivos físicos (Videoclubes, archivos OVNI, eXcèntric, Hamaca, etc.).

Félix Pérez-Hita y Arturo Bastón,mayoritariamente interesados en la búsqueda de nuevos formatos audiovisuales, son realizadores y editores exmiembros del 'GABINETE DE CRISIS, un programa de televisión que no verá en televisión y actualmente trabajan en el proyecto EL PROTOGRAMA estudios sobre el progreso de la mentira.

HILOMENTAL (Videologic sessions) present their new video dialogues that are both educational and thought-provoking: an exchange of videos with commentaries from different thinkers, creators or cultural agents including artists, film makers, video artists, musicians, writers and critics.
The aim is to bring to the surface many of the audiovisual pearls lurking in the depths of the internet or lying forgotten in data banks, and, with the help of experts, to contribute to the creation of new influential currents that go beyond the suggestions made by television or cinema premieres.

The aim is to bring to the surface many of the audiovisual pearls lurking in the depths of the internet or lying forgotten in data banks, and, with the help of experts, to contribute to the creation of new influential currents that go beyond the suggestions made by television or cinema premieres.

Our ways of communicating are mutating: we are turning more and more to the sending of videos as a means of microprogramming, commentary or dialogue. HILOMENTAL (Videologic sessions) emerges from the desire to play with this new way of communicating, and from the need to begin to learn to understand, classify and interpret the massive amounts of audio visual production at global levels that is being stored both online (youtube, dailymotion, vimeo, Prelinger archives, European Treasures, etc.) and in physical archives (video clubs, OVNI files, eXcentric, Hamaca, etc.)

Félix Pérez-Hita and Arturo Bastón, primarily interested in searching for new audio visual formats, are directors and editors, former members of 'GABINETE DE CRISIS, un programa de televisión que no verá en televisión (Crisis cabinet: a television programme you won’t see on your television) and are currently working on their project EL PROTOGRAMA: estudios sobre el progreso de la mentira.

Una dona transita cap al morir i sorgeixen en la seva memòria altres trànsits. La mirada es volca sobre si mateixa i sobre el mapa que ha composat en el seu camí: escollit o imposat?. Un cos impregnat de l'entorn i recorreguts intenta despullar-se d'allò instituït per a poder finalment transitar el seu últim trajecte.
Recorrido(s) neix de la reflexió sobre el nostre propi procés de construcció i la impermanència.

“Acollir la diferència en tota la seva potència, suposa vèncer la por a la mort. Acceptar la mort del que hom havia estat per esdevenir una altra persona.” (M.Sorín)

Sachiko Fullita
És ballarina i creadora. Llicenciada en Arts Escèniques a la PUCP (Lima). Inicia la seva trajectòria professional com a intèrpret i creadora a Lima l’any 2000. Durant l’any 2003 comença a crear els seus propis treballs com Suspensió, ChicaPerú (2005) i Sachiko Ex-Puesta (2006). Es trasllada a Barcelona l’any 2007 i des d’aleshores col·labora com ballarina amb la Cia.Kònic Thtr. Al 2012 reprèn el seu projecte creatiu individual amb Recorrido(s) però degut al seu segon embaràs, maternitat i diversos esdeveniments no esperats la seva estrena va haver d'aplaçar-se fins aquests dies.

Una mujer transita hacia el morir y surgen en su memoria otros tránsitos. La mirada se vuelca sobre sí misma y sobre el mapa que ha compuesto en su camino ¿escogido o impuesto? Un cuerpo impregnado de entorno y recorridos intenta despojarse de lo instituido para poder finalmente transitar su último trayecto.
Recorrido(s) nace de la reflexión sobre nuestro propio proceso de construcción y la impermanencia.

“Acoger la diferencia en toda su potencia supone vencer el miedo a la muerte. Aceptar la muerte del que se era para devenir otra persona.” (M.Sorín)

Sachiko Fullita
Bailarina y creadora. Licenciada en Artes Escénicas de la PUCP (Lima- Perú). Inicia su trayectoria profesional como intérprete y creadora en Lima en el año 2000. En el 2003 comienza a crear sus propios trabajos con Suspensión, ChicaPerú (2004) y  Sachiko Ex -Puesta (2006). Se traslada a Barcelona en el 2007 y desde entonces colabora como bailarina con la Cia Kònic Thtr.  En el 2012 retoma su proyecto creativo individual con Recorrido(s) pero debido a su segundo embarazo, maternidad y diversos acontecimientos no esperados el estreno tuvo que postergarse hasta estos días.

A woman journeys towards death and her memory brings up other journeys. Her gaze turns inwards to the map created by the path she has taken. Did she choose it or was it chosen for her? A body soaked in its surroundings and its trajectories tries to divest itself of what it has accumulated in order to travel the final road.
Recorrido(s) emerges from thinking about our own process of construction and about impermanence.

"To embrace difference in all its power means conquering fear of death. Accepting the death of who you were in order to become someone else". (M. Sorín)

Sachiko Fullita
Is a dancer and creator. She holds a BA in Performing Arts from "Pontificia Universidad Catolica" of Peru (Lima). She began her career as performer and creator in Lima in 2000. In 2003 she started to create her own works with Suspension, ChicaPerú (2005), and Sachiko Ex-Puesta (2006). In 2007 she moved to Barcelona, since when she has collaborated with Kònic Thtr as a dancer. In 2012 she focused once again on her solo creative projects, beginning with Recorrido(s) but due to a second pregnancy, maternity leave and various other unexpected events the premiere had to be postponed until now.

Du bist dran és un joc escènic on no hi ha guanyadors ni perdedors, sinó on –a part de la diversió- la col·laboració com a equip pren protagonisme per anar construint a escena una partida d’improvisació en moviment.
Partim d’una sèrie de jocs que tots coneixem, els juguem i els portem a la dansa. D’una fitxa a una carta, d’una carta a un alfil, d’un alfil a qui agafa la pilota, una exploració on les regles del joc donen estructura a un espectacle únic com ho és cada jugada.

Los 3 nombres de un gato és un una companyia de dansa improvisació de Barcelona dirigida per Helena Pellisé. Formada el 2012 dins del seu laboratori improLab, des de llavors ha produït les creacions Los3... (2012), Fuera de lugar (2013) i Du bist dran (2014).

Helena Pellisé
Ballarina, improvisadora, pedagoga i practicant de meditació. Especialitzada en improvisació a Israel amb beca AECI. Compromesa profundament en aquesta disciplina com a eina pedagògica, d’investigació i creació en el seu treball de cos i moviment.

Du bist dran es un juego escénico donde no hay ganadores ni perdedores, sino donde –a parte de la diversión- la colaboración como equipo toma protagonismo para ir construyendo en escena una partida de improvisación en movimiento.
Partimos de una serie de juegos que todos conocemos, los jugamos y los llevamos a la danza. De una ficha a una carta, de una carta a un alfil, de un alfil a quien coge la pelota, una exploración donde las reglas del juego dan estructura a un espectáculo único como lo es cada jugada.

Los 3 nombres de un gato es una compañía de danza improvisación de Barcelona dirigida por Helena Pellisé. Formada en 2012 dentro de su laboratorio improLab, desde entonces ha producido las creaciones Los3… (2012), Fuera de lugar (2013) y Du bist dran (2014).

Helena Pellisé
Bailarina, improvisadora, pedagoga y practicante de meditación. Especializada en improvisación en Israel con beca AECI. Comprometida profundamente en esta disciplina como herramienta pedagógica, de investigación y creación en su trabajo de cuerpo y movimiento.

Du bist dran is a performance game in which there are no winners or losers, but where – as part of the fun - team effort takes on a bigger role in order to create a gameplay of movement improvisation on stage.
We start with a series of games which we all know; we play them and bring them to dance. From a counter to a card, from a card to a bishop, from a bishop to whoever’s got the ball, this is an exploration where the rules of the game provide structure to a performance as unique as any gameplay.

Los 3 nombres de un gato is an improvisation dance company from Barcelona directed by Helena Pellisé. Formed in 2012 as part of her laboratory improLab, since then the company has produced Los3… (2012), Fuera de lugar (2013) and Du bist dran (2014).

Helena Pellisé
Is a dancer, improviser, teacher and meditation practitioner. Having specialised in improvisation in Israel with an AECI scholarship, she is deeply committed to this discipline as a tool for teaching, research and creation in her work on movement and body.

Cinquena temporada de FLUX CLUB, un club de vídeo amb una periodicitat quinzenal que pretén reflectir la vitalitat del vídeo de creació de la nostra ciutat. Es tracta d’una extensió del Festival de vídeo d’autor FLUX, amb sessions obertes a tot el que està passant en el camp del vídeo a Barcelona, que complementen el festival des del punt de vista dels seus continguts i que estenen el seu període d’acció més enllà dels dies estrictament dedicats al festival.

FLUX CLUB acull tot tipus de sessions amb projeccions, videoperformances i col·loquis que ofereixen al públic la possibilitat del contacte directe amb els videocreadors. Poden ser sessions monogràfiques d'autors reconeguts, temàtiques, dedicades a gèneres com la videodansa i la videopoesia, o col·lectives dedicades a autors emergents.

FLUX CLUB és un espai de difusió del vídeo de creació a la ciutat de Barcelona.

Quinta temporada de FLUX CLUB, un club de vídeo con una periodicidad quincenal que pretende reflejar la vitalidad del vídeo de creación de nuestra ciudad. Se trata de una extensión del Festival de vídeo de autor FLUX, con sesiones abiertas a todo lo que está pasando en el campo del vídeo en Barcelona, que complementan el festival desde el punto de vista de sus contenidos y que extienden su período de acción más allá de los días estrictamente dedicados al festival.

FLUX CLUB acoge todo tipo de sesiones: proyecciones, videoperformances y coloquios que ofrecen al público la posibilidad del contacto directo con los videocreadores. Tanto pueden ser sesiones monográficas de autores reconocidos como temáticas, colectivas dedicadas a autores emergentes, a la presentación de trabajos de estudiantes, o centradas en la videopoesía o la videodanza.

FLUX CLUB es un espacio de difusión del vídeo de creación en la ciudad de Barcelona.

Cinquième saison du FLUX CLUB, un club vidéo bimensuel qui refléte la vitalité de la création vidéo dans notre ville. Ceci est une extension du Festival vidéo d'auteur FLUX, avec des séances ouvertes à tout ce qui se passe dans le domaine de la vidéo à Barcelone, qui vient compléter le festival du point de vue du contenu et de prolonger la durée d'action plus loin que les jours strictement dédiés au festival.

FLUX CLUB accueille toutes sortes de sessions: projections, vidéoperformances et débats qui offrent au public la possibilité d’un contact direct avec les vidéocréateurs. Les séances peuvent être monigraphiques d’auteurs renommés, témathiques collectives dédiés aux artistes émergents, presentations de travaux d’élèves, vidéopoésie ou vidéodanse.

FLUX CLUB est un espace de la diffusion vidéo de création dans la ville de Barcelone.

El que veureu es titula A la recerca de l’animal sense sexe ni cap. També es diu Mai és tard per a la mecanografia, o El dia que vaig somniar que matava a Hegel vaig veure caure, sense punteria, una dent rere una altra al palmell de la meva mà.
Són tres dels molts títols que podria tenir aquest projecte. Cap és l’encertat, cap significa de forma precisa. Són pensament que es retira de pensar i un interès que apunta a allò que no se sap dir, allò que s’inicia sense acabar-se: la paraula no pronunciada, la freqüència inaudible, el text descartat.
Fa temps que ella no entèn una paraula d’allò que diuen aquelles boques enormes, somrients, de dents blanques i brillants. El cansanci és el mateix que el silenci.
Ballaré aquell ritme, cansada escolto millor.

Laida Azkona (Pamplona 1981)
Viu entre Barcelona i Pamplona i es dedica a les arts vives amb una concepció transdisciplinar. El seu enfocament actual es situa en l’escriptura, entesa com una concepció expandida d’allò creogràfic i de la presència – moviment del cos. Formada a The Rambert School (Londres), a SEAD (Salzburgo) i a The Trisha Brown Company Studio (Nueva York), ha sigut intèrpret de creadors com Francesco Scavetta (Oslo), Juschka Weigel (Berlín) o Noemí Lafrance (Nova York). Cofundadora del col·lectiu Hierbaroja, és també una de les directores artístiques del festival INMEDIACIONES.

Lo que vas a ver se titula En busca del animal sin sexo y sin cabeza. También se llama Nunca es tarde para la mecanografía, o El día que soñé que mataba a Hegel vi caer, sin puntería, un diente tras otro en la palma de mi mano.
Son tres de los muchos títulos que podría tener este proyecto. Ninguno es el acertado, ninguno significa de forma precisa. Son pensamiento que se retira de pensar y un interés que apunta a lo que no se sabe decir, a lo que se inicia sin terminar: la palabra no pronunciada, la frecuencia inaudible, el texto descartado.
Hace tiempo que ella no entiende una palabra de lo que dicen esas bocas enormes, sonrientes, de dientes blancos y brillantes. El cansancio es lo mismo que el silencio.
Bailaré ese ritmo, cansada escucho mejor.

Laida Azkona (Pamplona 1981)
Establecida entre Barcelona y Pamplona se dedica a las artes vivas con una concepción transdisciplinar. Su foco actual se sitúa en la escritura, entendida como una concepción expandida de lo coreográfico y de la presencia - movimiento del cuerpo. Formada en The Rambert School (Londres), en SEAD (Salzburgo) y en The Trisha Brown Company Studio (Nueva York), ha sido intérprete de creadores como Francesco Scavetta (Oslo), Juschka Weigel (Berlín) o Noemí Lafrance (Nueva York). Cofundadora del Colectivo escénico Hierbaroja, es también una de las directoras artísticas del festival INMEDIACIONES.

What you are about to see is called In search of the sexless and headless animal. It’s also called It’s never too late for touch typing or The day I dreamed I killed Hegel I saw one tooth after another fall randomly into the palm of my hand.
These are three of the many titles that this project could have. None of them is the right one, none gives a precise meaning. They are thoughts that are removed from thinking and a curiosity towards what we don’t know how to say, what we start but don’t finish: the unspoken work, the inaudible frequency, the discarded text.
For some time now she has not understood a word emitted by these huge, smiling mouths of white and shining teeth. Tiredness is the same as silence.
I’ll dance to this rhythm; when I’m tired I listen better.

Laida Azkona (Pamplona 1981) Lives between Barcelona and Pamplona and works with live arts from a variety of disciplines. Her current focus is on writing, understood as an expanded concept of choreography and presence – movement of the body. Trained at The Rambert School (London), SEAD (Salzburg) and The Trisha Brown Company Studio (New York) she has performed for such creators as Francesco Scavetta (Oslo), Juschka Weigel (Berlin) and Noemí Lafrance (New York). Co-founder of the performance collective Hierbaroja, she is also one of the artistic directors of the INMEDIACIONES festival.

“El vaixell en el qual tornaren Teseu i els joves d'Atenes tenia trenta rems, i els atenesos el conservaven des de l'època de Demetri de Falèron, ja que retiraven les planxes trencades i les substituïen per d'altres de noves i més resistents, de tal manera que aquest vaixell s'havia convertit en un exemple entre els filòsofs sobre la identitat de les coses que creixen; un grup defenia que el vaixell continuava sent el mateix, mentre que l'altre assegurava que no ho era.”

Això es pot traduïr en la següent pregunta: estariem en presència del mateix vaixell si s'haguéssin substituït cadascuna de les parts del vaixell una per una?

Fa un parell d'anys vivia lluny d'aquí i era una; va ser aleshores quan va sorgir VIP, homenatge a Severiano Naudin. Avui visc aquí i sóc una altra; és ara quan presento VIP (a seques).
VIP és una dissecció d'una peça que aspirava a ser un homenatge al meu avi i que va acabar essent un treball autobiogràfic. És una encontre entre inimitat i col.lectivitat, entre allò escrit i allò casual.
VIP és una nau que es transforma amb el pas del temps i que mai és la mateixa. O pot ser sí?

Mariona Naudin
Va nèixer a Barcelona l'any 1980. És llicenciada en Teatre Gestual per l'Institut del Teatre de Barcelona i s'ha format en teatre, dansa, moviment i dramatúrgia a Espanya, Alemanya i Argentina.
Com a actriu, ha participat en projectes teatrals a Barcelona i a Berlín i ha estat premiada en la Mostra de Teatre de Barcelona per la seva intervenció a American Buffalo (Versus Teatre, 2004). Com a performer, ha treballat amb Xavier Le Roy (Retrospectiva, de Xavier Le Roy. 2012), Arantxa Martínez (The Present, 2011), entre d'altres. En solitari ha construït VIP, a homage to Severiano Naudin (2012), peça que va guanyar el Premi del Jurat del teatre berlinès Hebbel am Ufer en el festival 100ºBerlin.

"El barco en el cual volvieron Teseo y los jóvenes de Atenas tenía treinta remos, y los atenienses lo conservaban desde la época de Demetrio de Falero, ya que retiraban las tablas estropeadas y las reemplazaban por unas nuevas y más resistentes, de modo que este barco se había convertido en un ejemplo entre los filósofos sobre la identidad de las cosas que crecen; un grupo defendía que el barco continuaba siendo el mismo, mientras el otro aseguraba que no lo era.”

Esto se puede traducir en la siguiente pregunta: ¿estaríamos en presencia del mismo barco si se hubieran reemplazado cada una de las partes del barco una a una?

Hace un par de años vivía lejos de aquí y era una; fue entonces cuando surgió VIP, homenaje a Severiano Naudin. Hoy vivo aquí y soy otra; es ahora cuando presento VIP (a secas).
VIP es una disección de una pieza que pretendía ser un homenaje a mi abuelo y que resultó ser un trabajo autobiográfico. Es un encuentro entre lo íntimo y lo colectivo, entre lo escrito y lo casual. VIP es una nave que se transforma con el paso del tiempo y que nunca es la misma. ¿O quizás sí?

Mariona Naudin
Nació en Barcelona en 1980. Se licencia en Teatro gestual en el Institut del Teatre de Barcelona y se forma en teatro, danza, movimiento y dramatúrgia en España, Alemania y Argentina.
Como actriz ha participado en proyectos tetrales en Barcelona y Berlín y ha sido premiada en la Muestra de Teatro de Barcelona por su intervención en American Buffalo (Versus Teatre, 2004). Como performer, ha trabajado con Xavier Le Roy (Retrospectiva, de Xavier Le Roy.2012), Arantxa Martínez (The Present, 2011), entre otros. En solitario ha construido VIP, a homage to Severiano Naudin (2012), pieza que ganó el Premio del Jurado del teatro berlinés Hebbel am Ufer en el festival 100ºBerlin.

“The ship Teseus and the young Athenians rowed back home had thirty oars and the young Athenians kept it since the time of Demetri de Falero, since they would remove the spoiled boards and replace them for new and more resistant ones, so this ship had become an example among Greek philosophers about identity of things that grow; one group would defend that the ship was still the same one, whereas the other group would say that it wasn't.”

This can be translated in the following question: would we be in front of the same ship if all the parts of this ship had been replaced one by one?

Some years ago I lived far away from here and I was one; then VIP, a homage to Severiano Naudin came out. Today I live here and I am another one; now I am showing VIP (that's it).
VIP is a dissection of a piece which was meant to be a homage to my grandfather and turned out to be an autobiographical work. It's a meeting between the intimal and the collective, between what's written and what's casual.
VIP is a ship which changes as time goes by and is never the same as before. Or maybe it is?

Mariona Naudin
Was born in Barcelona in 1980. She got a degree in Physical Theatre by the Institut del Teatre de Barcelona and kept on her artistical education in theatre, dance, movement and dramaturgy in Spain, Germany and Argentina.
As an actress, she has participated in theatrical projets in Barcelona and Berlin and has been awarded in the Mostra de Teatre de Barcelona for her role in American Buffalo (Versus Teatre, 2004). As a performer, she has worked with Xavier Le Roy (Restrospective, by Xavier Le Roy. 2012) and Arantxa Martínez (The Present, 2011) among others. Alone she has created VIP, a homage to Severiano Naudin (2012), which has been awarded with the Jurypreis by the berliner theater Hebbel am Ufer in the festival 100ºBerlin.