T’has girat mai per veure la cara del públic durant un espectacle?

Most of all you’ve got to hide it from the chicks vol que contactis amb la teva pròpia experiència artística. Basada en la pregunta què volen i viuen les nenes i nens quan van al teatre, la Mrs. Robinson i el Grup de Pollastres Rebels han estat treballant per ajudar-te a què aprenguis a acompanyar-te en aquest camí. Aquests pollastres han vingut a muntar un pollo amb l’status quo en l’art, per tal que artistes i adults callem i escoltem!

Mitjançant varis tallers amb diversos Grups de Pollastres Rebels hem creat aquesta experiència teatral desitjant fer créixer el nostre galliner.

Tanqueu el bec i els vostres ulls, deixeu-vos anar i sobretot, no intenteu amagar res als pollastres... ells ja ho saben tot.

Carla Rovira Pitarch
Graduada en Interpretació per l’Institut del Teatre i Diplomada en Educació Social per la Universitat de Girona.
Compagina la seva activitat teatral amb la pedagogia i l’educació social treballant sobretot amb infància desprotegida. Li interessa buscar codis que posin al públic al centre de l’experiència artística i trencar amb les convencions de l’espectadora obedient amagada rera la foscor d’una sala, per veure quines noves relacions es poden donar dins el teatre.
Ha participat en espectacles com LAVA d’Studio Orka, Feísima Enfermedad y muy triste muerte de la Reina Isabel I de La Calòrica o Está Linda la Mar de La Pulpe. Forma part de LAminimAL Teatre des del 2010, participant en els muntatges La Grandesa d’Ésser un entre Tants, Fer Sonar una flor 1: El Suïcidi de l’Elefant Hipotecat i Fer Sonar una flor 2: La Supervivència de les Lluernes. Com a ajudant de direcció, ha participat en l’espectacle Vaques Sagrades de Taaroa Teatre i Close Encounters of the Different Kind dels hongaresos Stereo Akt.

Actualment es troba treballant en el seu primer muntatge Most of all you’ve got to hide it from the chicks que s’estrenarà a FiraTàrrega 2015 amb producció d’Antic Teatre.

Te has girado alguna vez durante un espectáculo para ver las caras del público asistente?

Most of all you’ve got to hide it from the chicks quiere que contactes con tu propia experiencia artística. Basada en la pregunta de qué quieren y viven l@s niñ@s cuando van al teatro, Mrs. Robinson y el Grupo de Pollos Rebeldes han trabajado para ayudarte a que aprendas a acompañarte en este camino. Estos pollos han venido a montarle un pollo al status quo artístico para que los artistas y adultos nos callemos y escuchemos!

Partiendo de varios talleres con diferentes Grupos de Pollos Rebeldes hemos creado esta experiencia teatral deseando ver crecer nuestro gallinero.

Cerrad el pico y los ojos, dejaros ir y sobre todo, no les intentéis esconder nada a los pollos... ellos ya lo saben todo.

Carla Rovira Pitarch
Graduada en Interpretación por el Institut del Teatre y Educación Social por la Universitat de Girona. Compagina su actividad teatral con la pedagogía y la educación social, sobre todo con infancia desprotegida. Interesada en encontrar códigos que pongan al público en el centro de la experiencia artística y romper las convenciones de la espectadora obediente escondida tras la oscuridad de una sala, para ver qué nuevas relaciones se pueden dar en el teatro. Ha participado en espectáculos como LAVA de Studio Orka, Feísima Enfermedad y muy triste muerte de la Reina Isabel I de La Calòrica o Está Linda la Mar de La Pulpe. Forma parte de LAminimAL Teatre desde 2010, participando en los montajes La Grandeza de Ser uno entre Tantos, El Suicidio del Elefante Hipotecado y La Supervivencia de las Luciérnagas. Como ayudante de dirección, ha participada en el espectáculo Vacas Sagradas de Taaroa Teatre y Close Encounters of the Different Kind de los húngaros Stereo Akt.

Actualmente se encuentra trabajando en su primer proyecto en solitario Most of all you’ve got to hide it from the chicks que se estrenará en FiraTàrrega 2015 y producido por Antic Teatre.

Have you ever turned to see the audience’s face while you were watching a play?

Most of all you’ve got to hide it from the chicks wants you to contact with your own artistic experience. Based on the question: what do children want and go through when they go to theatre, Mrs. Robinson and the Group of Rebel Chickens have been working to help you learn to help yourself in understanding this journey. This chicks have come to break the status quo in art, so that artists and adults start shuting up and listen.

Through different workshops with different Groups of Rebel Chickens we’ve created this theatrical experience, hoping to enlarge our Chicken Coop.

Shut your beak, close your eyes, let yourself go and over all, don’t try to hide it from the chicks... they already know.

Carla Rovira Pitarch
BFA in Acting by the Institut del Teatre and Degree in Social Working by Universitat de Girona. She works in theatre and teaching and social working as well. Interested in searching codes that put the audience in the center of the artistic experience and breaking the rules of the obedient spectator hidden behind the darkness of the theatre to see what new relationships can stablish theatre. As an actor has performed in LAVA from Studio Orka and Teatre Lliure, Ugly Disease and Very Sad Death of the Queen Isabel the 1st from La Calorica or The Sea is Beautiful from La Pulpe Teatro. Member of LAminimAL Teatre from its beginning in 2010, she has performed in The Greatness of Being one Among Aany, The Suicide of the Mortgaged Elephant and The Survival of the Fireflies. As an Assistant Director she has worked in Holy Cows from Taaroa Teatre and Close Encounters of the Different Kind from Stereo Akt.

Currently working on her first project Most of all you’ve got to hide it from the chicks which will premmiere in FiraTàrrega 2015, produced by Antic Teatre.

A.U.R.A és un esdeveniment coreogràfic que necessita del públic per existir. Amb el pretext de llegir l’aura i d’oferir una sessió pseudoterapèutica, els mestres de cerimònia situen els espectadors sota el focus d'atenció. Un espectacle de teatre-dansa, que presenta una instal·lació basada en la interacció, tant dels diferents mitjans que entren a escena (dansa, text, visuals i música) com la del públic, que serà l'eix vertebrador de les escenes. Un ritual lúdic, divertit i participatiu que transita des de la creença cap a la crítica, des del cinisme adult cap a la fascinació més infantil.

Carles Cassallachs i Marina Colomina, ambdós coreògrafs i artistes visuals, després de graduar-se junts al SNDO a Amsterdam, i presentar el seu treball coreogràfic a teatres, festivals i galeries a Holanda, Bèlgica, Alemanya,EUA, Portugal, Polònia, Eslovènia, Itàlia, Dinamarca, UK, Escòcia i Catalunya, decideixen encetar Abast Elàstic.
Abast Elàstic sorgeix de la necessitat compartida d'expansió comunicativa, d'apropar mecanismes sensibles d'articulació a un espectre més ampli d'espectadors, sense comprometre’n per això la nostra passió per la complexitat i l'experimentació.

A.U.R.A es un acontecimiento coreográfico que necesita del público para existir. Bajo el pretexto de leer el aura y de ofrecer una sesión pseudo-terapéutica, los maestros de ceremonia sitúan a los espectadores bajo el foco de atención. Un espectáculo de teatro-danza, que presenta una instalación basada en la interacción, tanto de los diferentes medios que entran en escena (danza, texto, visuales y música) como la del público, que será el eje vertebrador de las escenas. Un ritual lúdico, divertido y participativo que transita desde la creencia hacia la crítica, desde el cinismo adulto hacia la fascinación más infantil.

Carles Cassallachs y Marina Colomina, ambos coreógrafos y artistas visuales, tras graduarse juntos en la escuela SNDO en Amsterdam, y presentar su trabajo coreográfico en teatros, festivales y galerías en Holanda, Bélgica, Alemania, EEUU, Portugal, Polonia, Eslovenia, Italia, Dinamarca, UK, Escocia y Cataluña, deciden crear Abast Elàstic.
Abast Elàstic surge de la necesidad compartida de expansión comunicativa, de acercar mecanismos sensibles de articulación a un espectro más amplio de espectadores, sin comprometer por ello nuestra pasión por la complejidad y la experimentación.

A.U.R.A is a choreographic event that needs the audience to exist. Under the pretext of reading the aura and offering a pseudo-therapeutic session, the masters of ceremony put the audience under their attention. A theatre-dance show, an installation based on interaction, among the different languages used at the scene (dance, text, visuals and music) and with the public, that will be the focus of the performance. A playful, fun and participatory ritual that moves from belief to criticism, from adult cynicism to the most childish fascination.

Carles Marina and Cassallachs Colomina, both choreographers and visual artists, after graduating together at SNDO in Amsterdam, and have presented their works in theaters, festivals and galleries in Holland, Belgium, Germany, USA, Portugal, Poland, Slovenia, Italy, Denmark, UK, Scotland and Catalonia, decide to start Abast Elàstic.
Abast Elàstic arises from the shared need to increase communication,to reach sensitive mechanisms for approaching a higger spectrum of viewers, without compromising our passion for the complexity and experimentation.

Presentem un cicle de 3 espectacles d’improvisació de música i dansa.

Es tracta d’improvisacions completament lliures. Els intèrprets improvisadors, procedents de diferents àmbits de la música i de la dansa, es troben a l’escenari per compartir i crear una composició en directe utilitzant l’escolta, l’acció i reacció al moment, per realitzar una peça inèdita. El present i la interacció entre intèrprets i públic son els elements que fan l’acte genuí.

Núria Andorrà
Percussionista i improvisadora de música contemporània.
Va obtenir el títol superior de percussió a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMuC), i posteriorment va estudiar a la Staatliche Hochschule für Musik Karlsruhe (Alemanya) on obté el diploma DKA i el Màster en Música Contemporània.
Col·labora amb els grups de música contemporània Icarus Ensemble, Algoritmo, Ensemble Abstraï, Murtra Ensemble, Barcelona 216 i Kammart.
També ha treballat amb Carles Santos, MATMOS i Ensemble NÜ.
Ha improvisat amb Lê Quan Ninh, Agustí Fernández, Ingar Zach, Mats Gustafsson, Pablo Ledesma, Nate Wolley, Frances-Marie Uitti, Joe Morris, Nenad Markovic, Tom Chant, Johannes Nästesjö i Ivi Raus, entre d’altres.

Presentamos un ciclo de 3 espectáculos de música y danza improvisada.

Se trata de improvisaciones completamente libres. Los intérpretes improvisadores, procedentes de diferentes ámbitos de la música y danza, se encuentran en el escenario para compartir y crear una composición en directo utilizando la escucha, la acción y reacción en el momento, para realizar una pieza inédita. El presente e interacción entre intérpretes y público son los elementos que hacen el acto genuino.

Núria Andorrà percusionista e improvisadora de música contemporánea.
Obtuvo el título superior de percusión en la Escola Superior de Música de Catalunya (ESMuC) y posteriormente estudió en la Staatliche Hochschule für Musik Karlsruhe (Alemania) donde obtuvo el diploma DKA y el Máster en Música Contemporánea.
Colabora con los grupos de música contemporánea Icarus Ensemble, Algoritmo, Ensemble Abstraï, Murtra Ensemble, Barcelona 216, Kammart.
Ha trabajado con Carles Santos, MATMOS y Ensemble NÜ.
Ha improvisado con Lê Quan Ninh, Agustí Fernández, Ingar Zach, Mats Gustafsson, Pablo Ledesma, Nate Wolley, Frances-Marie Uitti, Joe Morris, Nenad Markovic, Tom Chant, Johannes Nästesjö e Ivi Raus, entre otros.

We present a cycle of three music and improvised dance shows.

These will be completely free improvisations: the performers, who come from different fields in music and dance, will meet on stage and together create a live composition using listening, action and reaction in and to the moment, resulting in a unique piece. The present and the interaction between performers and audience combine to make it genuine.

Núria Andorrà is a percussionist and improviser in contemporary music.
She holds a higher certificate in percussion from the Escola Superior de Música de Catalunya (ESMuC) and has studied at the Staatliche Hochschule für Musik Karlsruhe (Germany) where she was awarded a DKA diploma and a Masters in Contemporary Music.
She works with various contemporary music groups including Icarus Ensemble, Algoritmo, Ensemble Abstraï, Murtra Ensemble, Barcelona 216 and Kammart.
In the past she has worked with Carles Santos, MATMOS and Ensemble Nü.
She has improvised with Lê Quan Ninh, Agustí Fernández, Ingar Zach, Mats Gustafsson, Pablo Ledesma, Nate Wolley, Frances-Marie Uitti, Joe Morris, Nenad Markovic, Tom Chant, Johannes Nästesjö and Ivi Raus among others.

Sisena temporada de FLUX CLUB, un club de vídeo amb una periodicitat quinzenal que pretén reflectir la vitalitat del vídeo de creació de la nostra ciutat. Es tracta d’una extensió del Festival de vídeo d’autor FLUX, amb sessions obertes a tot el que està passant en el camp del vídeo a Barcelona, que complementen el festival des del punt de vista dels seus continguts i que estenen el seu període d’acció més enllà dels dies estrictament dedicats al festival.
FLUX CLUB acull tot tipus de sessions amb projeccions, videoperformances i col·loquis que ofereixen al públic la possibilitat del contacte directe amb els videocreadors. Poden ser sessions monogràfiques d'autors reconeguts, temàtiques, dedicades a gèneres com la videodansa i la videopoesia, o col·lectives dedicades a autors emergents.
FLUX CLUB és un espai de difusió del vídeo de creació a la ciutat de Barcelona.

Habitual Video Team és una associació sense ànim de lucre que té com a objectius principals la promoció de tot tipus d’activitats relacionades amb les arts audiovisuals i concretament amb la videocreació: www.habitualvideoteam.org.
Una branca de les seves activitats és l'organització de festivals, cicles i mostres de vídeo, com el festival de vídeo d’autor FLUX: www.fluxfestival.org, i el festival INFLUX [vídeo a escena] dedicat a les arts escèniques audiovisuals: www.influxfestival.org.
Una altra branca fonamental de la seva feina és la documentació videogràfica (gravació i edició) d’esdeveniments culturals generalment de petit format com concerts, poesia, performances o espectacles teatrals. A partir del 2012, posa en marxa el projecte SUMMA, amb la finalitat de convertir aquest patrimoni audiovisual de més de 1.000 gravacions en un arxiu videogràfic on line d'accés públic: www.summa-hvt.org.

Sexta temporada de FLUX CLUB, un club de vídeo con una periodicidad quincenal que pretende reflejar la vitalidad del vídeo de creación de nuestra ciudad. Se trata de una extensión del Festival de vídeo de autor FLUX, con sesiones abiertas a todo lo que está pasando en el campo del vídeo en Barcelona, que complementan el festival desde el punto de vista de sus contenidos y que extienden su período de acción más allá de los días estrictamente dedicados al festival.
FLUX CLUB acoge todo tipo de sesiones: proyecciones, videoperformances y coloquios que ofrecen al público la posibilidad del contacto directo con los videocreadores. Pueden ser tanto sesiones monográficas de autores reconocidos, como temáticas colectivas dedicadas a autores emergentes, a la presentación de trabajos de estudiantes, o centradas en la videopoesía o la videodanza.
FLUX CLUBes un espacio de difusión del vídeo de creación en la ciudad de Barcelona.

Habitual Video Team es una asociación sin ánimo de lucro que tiene como objetivos principales la promoción de todo tipo de actividades relacionadas con las artes audiovisuales y concretamente con la videocreación: www.habitualvideoteam.org.
Una rama de sus actividades es la organización de festivales, ciclos y muestras de vídeo, como el festival de vídeo de autor FLUX: www.fluxfestival.org, y el festival INFLUX [vídeo a escena], dedicado a las artes escénicas audiovisuales: www.influxfestival.org.
Otra rama fundamental de su trabajo es la documentación videográfica (grabación y edición) de eventos culturales generalmente de pequeño formato como conciertos, poesía, performances o espectáculos teatrales. A partir de 2012, pone en marcha el proyecto SUMMA, con el fin de convertir este patrimonio audiovisual de más de 1.000 grabaciones en un archivo videográfico on line de acceso público: www.summa-hvt.org.

The sixth season of FLUX CLUB is here: a fortnightly video club that reflects the vitality of video creation in our city. It’s an extension of the FLUX Video Auteur Festival, with sessions open to everything currently going on in the field of video in Barcelona, complementing the festival from the point of view of its content and extending its sphere of influence beyond the few days programmed for the festival itself.
FLUX CLUB includes all kinds of sessions: screenings, video performances and debates offering direct contact between the audience and the filmmakers. These sessions focus on a range of subjects, from monographic by well-known directors to specific themes, from groups of up-and-coming authors to students; they may cover video poetry or video dance.
FLUX CLUB is a space for the dissemination of video creation in the city of Barcelona.

Habitual Video Team is a non-profit association whose main objectives are to promote activities related to visual arts and specifically video art: www.habitualvideoteam.org.
A fundamental area of their work is the organization of festivals, cycles and video shows, such as the FLUX Video Auteur Festival: www.fluxfestival.org, and INFLUX festival [video on stage], dedicated to audiovisual performing arts: www.influxfestival.org. Another branch of Habitual Video Team’s activities is video documentation (recording and editing) of mainly small format cultural events such as concerts, poetry, performances or theatre shows. It has a video archive of over 1.000 recordings. In 2012 they launched the SUMMA project with the aim of converting this audiovisual heritage into a non-profit online video archive: www.summa-hvt.org.

És un documental de 70 minuts de durada sobre el cas de l’Ester Quintana, la dona que va perdre un ull a la manifestació de la vaga general del 14N del 2012 a Barcelona.
El documental recull el testimoni de la pròpia Ester i el d'altres persones vinculades a la lluita a favor de la prohibició de les bales de goma. També ofereix altres punts de vista que conviden a la reflexió sobre l'impacte d'aquest cas en la societat i la seva trascendència en la manera de fer política.

Projecte realitzat per un grup d’exalumnes de l’EMAV (Institut de Mitjans Audiovisuals de Barcelona) que decideixen fer un documental per explicar aquest cas la passada tardor del 2013. Després d’un primer muntatge que entreguen com a projecte final decideixen continuar rodant entrevistes amb els seus propis mitjans.
Han treballat durant tot aquest temps, amb moltes col·laboracions externes i desinteressades, per acabar el documental que ara presenten.
La seva voluntat és recordar els fets i la resposta dels responsables polítics i policials, mostrar l’exemple de superació de la mateixa Ester, explicar l’organització del col·lectiu “Ojo con tu ojo” i la seva lluita conjunta amb “Stop bales de goma”. Es pretén estimular una reflexió sobre l’actuació policial, la impunitat política i l’empoderament ciutadà.

Es un documental de 70 minutos de duración sobre el caso de Ester Quintana, la mujer que perdió un ojo en la manifestación de la huelga general del 14N del 2012 en Barcelona.
El documental recoje el testimonio de la propia Ester y de otras personas vinculadas a la lucha a favor de la prohibición de las balas de goma. También ofrece otros puntos de vista que invitan a la reflexion sobre el impacto de este caso en la sociedad y su transcendencia en la manera de hacer política.

Proyecto realizado por un grupo de exalumnos de EMAV (Instituto de Medios Audiovisuales de Barcelona) que deciden hacer un documental para contar este caso el pasado otoño de 2013. Después de un primer montaje que entregan como proyecto final deciden continuar grabando entrevistas con sus propios medios.
Han trabajo durante todo este tiempo para acabar el documental que ahora presentan. Su voluntad es recordar los hechos y la respuesta de los responsables políticos y policiales, mostrar el ejemplo de superación de Ester, contar la organización del colectivo “Ojo con tu ojo” y su lucha conjunta con “Stop bales de goma”. Se pretende provocar una reflexión sobre la actuación policial, la impunidad política y el empoderamiento ciudadano.

This is a 70 minute film about Ester Quintana, the woman who lost an eye during the demonstrations for the general strike of November 14, 2012, in Barcelona.
The documentary gives Ester´s own account of events, as well as those of other people engaged in the struggle to ban rubber bullets. Other points of view are presented also, allowing the opportunity for reflection on the effects this case has had on society, as well as on its implications for political engagement.

The project is the work of a group of former students of the EMAV (Audio-visual Media Institute of Barcelona) who decided to make a documentary in the autumn of 2013 to tell this story. After the first cut, which they presented as their final course project, they decided to continue recording interviews using their own means.
They have been working since then to finish the documentary in the form presented here. Their aim is to record the events and the responses received from those responsible both in politics and the police force, to show Ester’s exemplary personal strength, and to give visibility to the ‘Ojo con tu ojo’ collective and their combined struggle with the ‘Stop Rubber Bullets’ campaign. Their hope is to stimulate thought on police action, political impunity and citizen empowerment.

GAG
És una pregunta, és un intent de posada en escena d'un problema (problema: allò llençat al davant- llançar una dificultat a l’escena – de la conferència de Diego Agulló). Una invitació que té a veure amb l’atribució de significats a les coses, en aquest cas a un cos que es mou. Un intent de generar un territori d’impossibilitat de significar des d'un excés d’interpretació- buidament? Potència? Avorriment? Seran els significats una construcció o seran ells inherents a la matèria que signifiquen? Què es produeix a la sobredosi de significats que interrompen una lògica de relacions de superposició entre el cos i les paraules? Quin cos? GAG és una pregunta sobre un cos ballant en escena avui.

DERIVA
Posar les habilitats al servei d'un exercici que requereixi tota l'atenció en un intent d'eludir l'automatització i de provocar l'emergència d'altres sentits. Aquí caic, allà em plego pels marges amb la intenció de no produir res que es pugui emmagatzemar. Provar maneres d'ancorar, enllaçar, arrossegar, tallar i enganxar coses que no existeixen a d'altres que tot just perduren.

GAG
Es una pregunta, es un intento de puesta de un problema en escena (problema: algo lanzado ahí delante - arrojar una dificultad a la escena - de la conferencia de Diego Agulló). Una invitación que tiene que ver con la atribución de significados a las cosas, en este caso a un cuerpo que se mueve. Un intento de generar un territorio de imposibilidad de significar desde un exceso de interpretación - ¿vaciamiento? ¿potencia? ¿aburrimiento?. ¿Serán los significados una construcción o serán ellos inherentes a la materia que significan? ¿Qué se produce en la sobredosis de significados que interrumpen una lógica de relaciones de superposición entre el cuerpo y las palabras? ¿Qué cuerpo? GAG es una pregunta acerca de un cuerpo bailando en escena hoy.

DERIVA
Poner las habilidades al servicio de un ejercicio que requiera toda la atención en un intento de eludir la automatización y provocar la emergencia de otros sentidos. Andar a salto de mata por los márgenes con la intención de no producir nada que pueda almacenarse. Probar maneras de anclar, enlazar, arrastrar, cortar y pegar cosas que no existen a otras que apenas perduran.

GAG
Is a question, an attempt to pose a problem on stage (problem: something thrown up ahead - throw a challenge onto the stage - from the conference of Diego Agulló). An invitation that has to do with the attribution of meaning to things, in this case a moving body. An attempt to generate a territory of the impossibility of meaning, using over-interpretation - Emptying? Power? Boredom? Are the meanings a construction or are they inherent to the subject they mean? What is produced in the overdose of meanings that interrupt the logical superposition between body and words? What body? GAG is a question about a body dancing on stage today, in 2014.

DERIVA
Focusing all skills on an exercise that requires maximum attention in an effort to avoid automatisation and to provoke the emergence of other senses. Acting recklessly along the edges with the aim of not producing anything that can be stored. Trying different ways of anchoring, linking, dragging, cutting and pasting things that don’t exist to others that will not last.