Hi havia una vegada... un temps en què les persones confiaven les unes amb les altres, però llavors va arribar un temps nou en què la confiança es va dipositar en els grups econòmics d’àmbit global. D’aleshores ençà cada vegada hem de ser més eficients i tant a nivell privat com laboral hem d’estar contínuament reinventant-nos i fent màrqueting de nosaltres mateixos. Però què passa si de sobte l’únic valor en el qual encara creiem, els diners, comença a trontollar? Què passa quan xoquen ambdues coses: l’individu absolutament depassat per la feina i el consegüent esfondrament del sistema financer i econòmic?

La instal·lació escènica X-amor&Co – economia dels cors, de Christina Schmutz i Frithwin Wagner-Lippok, investiga, a partir del text base “Trust” de l’autor berlinès Falk Richter, i en un muntatge refinat barreja de realisme psicològic i de performance/instal·lació, l’estat d’esgotament en què ens trobem com a conseqüència d’una crisi profunda de confiança.

Dues performers i un ballarí sedueixen el públic cap a un discurs sobre dansa, filosofia i teatre. Aborden el tema de l’economia de sentiments d’avui dia, quan dos fenòmens contradictoris, confiança i capitalisme, es dilueixen en una amalgama inquietant. Des d’aquesta perspectiva, la crisi no és un fenomen únicament politicoeconòmic, sinó que es tracta també d‘una crisi de totes les relacions.

L´equip de direcció wagner&schmutz (Christina Schmutz, Frithwin Wagner-Lippok) combina des de fa anys la teoria amb la pràctica. El contingut dels seus projectes gira al voltant de les diferents perspectives i mètodes de treball amb estructura bàsica performativa.
D’aquesta manera, pretenen descobrir tendències estètiques significatives. El teatre ha deixat de ser teatre, i la dansa ha deixat de ser dansa. El teatre com a expressió artística s’ha convertit en unes acotacions en què es dissolen les fronteres entre teoria i pràctica. Treballen a Rio de Janeiro, Barcelona i Berlin.

Había una vez… un tiempo en que las personas confiaban las unas con las otras, pero entonces llegó un tiempo nuevo en que la confianza se depositó en los grupos económicos de ámbito global. Desde entonces hasta ahora, cada vez hemos sido más eficientes y tanto a nivel privado como laboral hemos estado continuamente reinventándonos i haciendo marketing con nosotros mismos. Pero, ¿qué pasa si de repente el único valor en el que todavía creemos, el dinero, empieza a tambalear? ¿ Qué pasa cuando chocan las dos cosas: el individuo absolutamente sobrepasado por el trabajo y el consecuente derrumbamiento del sistema financiero y económico?

La instalación escénica X-amor&Co – economía de los corazones, de Christina Schmutz i Frithwin Wagner-Lippok, investiga, a partir del texto de base “Trust” del autor berlinés Falk Richter, y en un montaje refinado mezcla de realismo psicológico y de performance/instalación, el estado de agotamiento en el que nos encontramos como consecuencia de una crisis profunda de confianza.

Dos performers y un bailarín seducen el público hacia un discurso sobre la danza, filosofía y teatro. Abordan el tema de la economía de sentimientos de hoy en día, cuando dos fenómenos contradictorios, confianza y capitalismo, se diluyen en un amalgama inquietante. Desde esta perspectiva, la crisis no es un fenómeno únicamente político-económico, sino que se trata también de una crisis de todas las relaciones.

El equipo de dirección wagner&schmutz (Christina Schmutz, Frithwin Wagner-Lippok) combina desde hace años la teoría con la práctica. El contenido de sus proyectos gira alrededor de las diferentes perspectivas y métodos de trabajo con estructura básica performativa.
De esta forma, se pretende descubrir tendencias estéticas significativas. El teatro ha dejado de ser teatro, y la danza ha dejado de ser danza. El teatro como expresión artística se ha convertido en unas acotaciones en qué se disuelven las fronteras entre teoría y práctica. Trabajan en Rio de Janeiro, Barcelona y Berlín.

Once upon a time... there was a time when people trusted each other, but then a new time came along during which trust was switched to global financial conglomerates. From that moment until today, we have become more and more efficient at reinventing and marketing ourselves continuously both in personal and professional terms. But, what happens if suddenly the only value we still believe in, money, starts to wobble? What happens when these two things collide: the individual, totally overwhelmed by work, and the subsequent fall of the economic and financial systems?

The performative installation "X.amor&Co - economy of the heart" by Christina Schmutz and Fritwin Wagner-Lippok uses Berlin author Falk Richter's text "Trust" and an elegant montage mixing psychological realism and performance/installation to investigate the state of exhaustion in which we find ourselves as a result of a serious crisis of trust.

  Two performers and a dancer seduce the audience towards a narrative about dance, philosophy and theatre. They touch on the subject of the economy of emotions that exists today, when two contradictory factors, trust and capitalism, are melded into a disquieting composite. From this perspective, the crisis is not only a political-economic phenomenon, but also a crisis of all relationships.

Directing team wagner&schmutz (Christina Schmutz, Frithwin Wagner-Lippok) have been combining theory and practice for many years. Their projects consist of different perspectives and working methods on a basic performance structure.
In this way they attempt to discover meaningful aesthetic trends. Theatre is no longer theatre, and dance is no longer dance. Theatre as an artistic expression has become one of the boundary marks where the barriers between theory and practice are dissolved. They work in Rio de Janeiro, Barcelona and Berlin.

Què és el cav_a ?
És un programa de col·laboració per compartir, entendre i donar a conèixer les pràctiques de creació escènica a Catalunya i les Illes Balears, i al mateix temps aprendre sobre aquestes pràctiques en cada país d'acollida que es visita.
En fomentar la cooperació internacional entre centres independents d'investigació en el camp de les arts multidisciplinars, s’espera incrementar les perspectives culturals i propagar noves formes d'expressió creativa.

Per què?
El programa té la finalitat d'estimular la creativitat basant el desenvolupament artístic en l'intercanvi i el coneixement, la internacionalització de la creació escènica contemporània catalana i balear, i l'ànim de transcendir fronteres. Per tant, volem treballar en noves produccions juntament amb d’altres centres que comparteixin la nostra filosofia, a més d'establir intercanvis directes ja sigui entre artistes, centres culturals o ciutats. A base d'actuacions, tallers i ensenyaments compartits, potenciarem una via d'informació entre creadors i professionals de les arts, traient-los del seu aïllament i integrant-los en la comunitat, ajudant-los a afrontar els reptes socials, polítics i professionals de l'artista-ciutadà.

Per a qui?
Permetrà a creadors catalans i balears donar a conèixer el seu treball i les seves pràctiques de creació a les diferents comunitats que els acullin, compartint coneixements i interessos amb el públic i els professionals locals. Al mateix temps obrirà el camí perquè artistes d'altres països ens visitin de tornada a Barcelona, nodrint l'àmbit de les arts escèniques contemporànies d'una programació internacional, de trobades i debats. La nostra meta principal és facilitar oportunitats perquè artistes de totes les nacionalitats puguin mostrar el seu treball a un públic més ampli, i ajudar-los a desenvolupar la seva relació amb el públic, creant un intercanvi fluid d'opinions que pugui portar a la generació de nous llenguatges d'expressió i l'evolució de noves maneres de veure i comprendre les arts escèniques contemporànies.

On?
La primera edició del cav_a es va celebrar al Teatre Glej de Ljubljana, Eslovènia, durant el desembre del 2011, en la que tres companyies catalanes i balears van presentar els seus treballs i desenvolupar diverses activitats en aquest espai. Més endavant, al mes de juny del 2012, tres companyies eslovenes van presentar els seus treballs a l’Antic Teatre, en el marc del projecte “Glej, across the border”.
Aquest 2012 es celebrarà també la segona edició del cav_a a la ciutat de Rijeka, Croàcia. I de cares al 2013, s’està treballant perquè aquest intercanvi es faci amb la ciutat de París.

Informació 1r edició del cav_a :

Catalan & Balearic artists visiting eslovenian artists. Ljubljana, December 2013. →

Glej across the border. Barcelona, June 2013. →

L’edifici del HKD, és un equipament propietat de l’Ajuntament de Rijeka (Grad Rieja) que compta amb el seu suport pel desenvolupament de les seves activitats, i també amb l’ajut de la institució del comptat, Primorsko-goranska County, i del Ministeri de Cultura de la República de Croàcia. Durant els últims anys, també compta amb fons de la Unió Europea.

Té l’objectiu de desenvolupar diverses activitats tant culturals, com educatives, o d’oci, relacionades amb la dansa, el teatre, la música, el cinema, els mitjans multimèdia i les belles arts. També és la seu de diverses organitzacions culturals i acull nombrosos i importants esdeveniments culturals de la ciutat així com la International Small Escene (Festival Internacional de teatre de petit format independent), la International Review of puppetry (Mostra internacional de titelles), Jazz Time (Festival de Jazz), entre d’altres.

Diposen d’una gran sala amb un aforament total de 536 butaques. Aquí es celebren principalment activitats culturals que són iniciativa de l’Ajuntament de Rijeka, a part d’altres esdeveniments que provenen tant del camp de la investigació, com de l’educació, de l’àmbit social i humanitari, de la salut, i de l’esport. S’hi celebren conferències, debats i taules rodones. A més, a les sales superiors s’hi porten a terme diàriament programes educatius per a nenes i joves relacionades amb la dansa, música i teatre. L’HKD també compta amb un foyer que es pot adaptar per a celebrar activitats ocasionals per un nombre més reduït de públic (prop de 100 seients).

Antic Teatre - Espai de Creació és un centre Cultural i Social independent situat en un edifici, patrimoni cultural, construït el 1650 al centre de Barcelona. Disposa d’una sala polivalent, bar, terrassa i jardí. També compta amb AdriAntic, un espai per a residències artístiques situat a la perifèria de la ciutat.

Antic Teatre és un dels referents de l'escena independent actual. Un centre de recursos per a les arts multidisciplinars, dedicat a l'exhibició i el suport a la recerca, creació, producció, promoció i difusió de les arts escèniques i visuals. Compromesos amb la recerca de nous llenguatges del cos, noves dramatúrgies i noves tecnologies que eviten tècniques apreses i repetició de metodologies. Circ, clown, teatre d'objectes; els nous desenvolupaments en la música, arts visuals i literatura, els temes socials, culturals, polítics i de pensament contemporanis.

Dóna suport als creadors joves i emergents, així com als artistes independents experimentats no consolidats, i als que tenen una carrera extensa i reconeguda.

L'institut Ramon Llull és un consorci públic format pels governs de Catalunya i les Illes Balears que s' encarrega de la difusió exterior de la llengua i la cultura catalana.

Una de les seves línies d'actuació és la internacionalització de la creació escènica contemporània en la que s'emmarca una col.laboració amb l'Antic Teatre de Barcelona, que començà amb la presentació del programa cav_a , al Glej Theatre de Ljubljana (Eslovènia) i que celebra la seva segona edició al HKD Teatar de Rijeka (Croàcia).

20:00

“100 fuegos Horizontales”

- Nous llenguatges del cos -

(Espectacle sense text)

+

21:00

Xerrada amb el públic
Xerrada de Carme Torrent, amb el públic assistent a l’espectacle.

PREU: 25 kuna

Hrvatski kulturni dom na Susaku (HKD, Centre Cultural Croat)
Strossmayerova 1
Rijeka (Croatia)

La peça 100 fuegos horizontales forma part del projecte Moverse sobre nada, projecte que he desenvolupat en els darrers tres anys, i que ha constat de diverses experiències, no totes d´elles escèniques. El projecte sorgeix de plantejar les dinàmiques de processos de subjectivització, en constant transformació, generant dispositius que portin a experimentar la multiplicitat d´aquests processos.
Per això s´ha generat un espai que consta de trobades i pràctiques de moviment amb persones que provenen d´àmbits molt diversos. Això permetrà accedir al potencial dels cossos i des d´allí deixar-nos contagiar, obrir-nos a la possibilitat d´afectar i ser afectats per diferents intensitats “…ningú sap del que un cos és capaç…”.
Així doncs “100 fuegos horizontales “ és resultat d´aquesta experiència col·lectiva.
“Així doncs, el territori no és quelcom tancar, és més aviat un vector que es mou, pel que contínuament hi ha moviments de desterritorialització i reterritorialització. O millor encara, el territori és un vector de sortida del territori. El territori és esdevenir, es deixa invadir o invadeix, es pobla , es desertitza. Cada cos busca ampliar el seu territori mitjançant els seus esdevenirs, a través de trobades amb allò que li convé”.

Carme Torrent
Implicada en processos d´aprenentatge, investigació i creació al voltant del cos en relació amb l´entorn.
Part important de la seva experiència prové de l´àmbit de l´arquitectura.
I en l´àmbit de la performance, el seu treball és fruit de col·laboracions amb Min Tanaka, Carmelo Salazar, Andres Corchero, Hisako Horikawa, Marina Garcés i Xavier Le Roy.
En els darrers tres anys treballa en el projecte d´ investigació i creació Moverse sobre nada, del qual s´han generat tres peces escèniques: ¿Cuerpos monárquicos?, 100 fuegos horizontales i Construccion diferida (peça que forma part del projecte internacional Miniatures, projecte itinerant que busca facilitar la difusió i el diàleg entre els països de la mediterrànea).

moversesobrenada.blogspot.com.es →

20:00

“Pajaritos Fritos”

- noves dramatúrgies -

(Espectacle en anglès)

+

21:00

Xerrada amb el públic
Xerrada de Mar Medina i Tirso Orive, amb el públic assistent a l’espectacle.

PREU: 25 kuna

Hrvatski kulturni dom na Susaku (HKD, Centre Cultural Croat)
Strossmayerova 1
Rijeka (Croatia)

- Només m'imagino plantes.
- Jo m'imagino palles i rituals. Podries ser més intel.lectual?
- Va d'una puta que vol un yo-yo.
- El yo-yo s'enrotlla, el yo-yo és la puta.
- El yo-yo és l'ocellet, el no-yo és la pau vegetal.
- Em poso molt rococó, se m'apareix el columpi de Fragonard amb tota la tropa.
- Et poses ocelleta... Jo t'acompanyo, ja que també sóc una locomotora / com tu/ que prefereix treure fum d'aquesta forma/ una escòria contaminant però amb cert glamour/ els nens ho agraeixen.

Ells, els nens, juguen amb un yo-yo i celebren la seva espermarquia ruixant les plantes exhuberants de l'indret mentre que les nenes es gronxen a la pau vegetal. Pajaritos és una peça en creació que deté la seva mirada en certes pràctiques i rituals que desenvolupa l'ésser humà en les seves primeres manifestacions sexuals tals com càntics, enuresis nocturna i objectes i espais transicionals.

MARTIR
Som Mar Medinadóttir, nascuda a Badalona i crescuda a Barcelona, i Tirso Tirsoson, nascut a Barcelona i crescut a Badalona. No som germans, tot i que podriem ser-ho, ni vivim vides creuades, ni paral.leles. No ens coneixem des de fa massa temps però ens assemblem una mica i sabem, entre d'altres coses, que les nostres mares ens obsequiaven amb un plat de “pajaritos fritos” cada divendres nit. Cuinat i presentat de la mateixa manera: oberts per la meitat i amb el seu all i el seu julivert. Hem pensat que potser era una moda dels 70 però igual és una peculiaritat del nostre cas i no ho sabem. Després de Le(r)da, Pajaritos és la nostra segona creació.

www.duocaphre.com/astro →

alexandertechnique-mar.blogspot.com.es →

duocaphre.bandcamp.com →

20:00

“Fingir”

- noves dramatúrgies -

(Espectacle en castellà
amb subtítols en croat)

+

21:00

Xerrada amb el públic
Xerrada de Lidia González i David Franch, amb el públic assistent a l’espectacle.

PREU: 25 kuna

Hrvatski kulturni dom na Susaku (HKD, Centre Cultural Croat)
Strossmayerova 1
Rijeka (Croatia)

Fins fa 20 anys, els petons d'amor, és a dir, els petons a la boca, en un escenari de teatre sempre es fingien. Tres eren les principals estratagemes per dissimular el fingiment d'un petó:
A / El galant s'inclina sobre la dama, torça lleugerament el cap de manera que oculta el petó al "respectable" i llavors fa un petó a l'actriu a la barbeta o al llavi superior.
B / El galant, ple de frenesí, acarona la dama amb les seves dues mans, posades totes dues sobre les seves galtes. En el moment de l'òscul, el galant llisca el dit polze sobre la boca de la dama i així, es fa un petó al dit gros.
C / El galant s'inclina el cap i subjecta amb les seves mans el cap de la dama i fa un petó a aquesta entre el pòmul i la boca, espai que no s'aprecia ja que la mà del galà impedeix la visibilitat.

Colectivo 96º
Formació creada el 2008 per Lidia González Zoilo i David Franch. Al 2008: Vaig trobar un tros de mi en un abocador, una coproducció del Centre Párraga. Estrena a Es Baluard Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma, Palma de Mallorca el juny de 2008. Després de mi, epitafis, una coproducció del Centre Párraga i Escena Poblenou.
Estrena a Centre Párraga, Múrcia l'octubre de 2008: Donar puntades de peu per no desaparèixer, una coproducció del Teatre Lliure, Centre Párraga i CAET TNT. Estrena al Festival de Teatre de Terrassa l'abril del 2009. Actualment treballen en la seva nova peça Fingir, una coproducció del Teatre Lliure, CAET TNT i Teatre L'Escorxador d'Elx.

www.colectivo96.com →

Amb el pretext de crear un autoretrat ficcionat construït a través d’històries d’altres cossos a l’autèntic estil Frankestein,  Mãe vol reflexionar sobre la idea que la pròpia identitat es forma juntament amb la dels altres

que l’individu pertany a la comunitat

que el nostre cos és una col·lecció de vivències acumulades

i que les persones que ens acompanyen al llarg del recorregut són les que ens fan ser com som.

Mãe parteix de la creació d’un documental que recull la veu de quatre dones. Uns retrats que tenen en comú el tema de l’herència i la transmissió dels valors adquirits al llarg de la vida. L’interès d’aquest document ha estat veure com l’herència de les nostres mares ha marcat la construcció de la nostra personalitat i com aquesta es manifesta en el moment de gestionar la nostra experiència.

Mònica Muntaner és membre del col·lectiu Las Santas, agrupació de coreògrafes i intèrprets independents que neix amb la necessitat urgent i comuna de desenvolupar nous camins cap a una creació multifocal i flexible en el terreny de les arts escèniques. Des de la seva formació, Las Santas han creat peces de petit format, solos i treballs en comú, canviants segons l’espai. A més, el col·lectiu dirigeix ​​i gestiona La Poderosa, espai per a la dansa i els seus contaminants des del qual agiten el seu entorn cultural immediat.

Con el pretexto de crear un autorretrato ficcionado construido  a través de historias de otros cuerpos al auténtico estilo Frankenstein, Mãe quiere reflexionar sobre la idea de que la propia identidad se forma junto con la de los demás

de que el individuo pertenece a la comunidad

de que nuestro cuerpo es una colección de vivencias acumuladas

 y de que las personas que nos acompañan a lo largo de este recorrido son las que nos hacen ser quien somos.

 Mâe  parte de la creación de un documental que recoge la voz de cuatro mujeres. Unos retratos que tienen en común el tema de la herencia y la transmisión de los valores adquiridos a lo largo de la vida. El interés de este documento ha sido ver como la herencia de nuestras madres ha marcado la construcción de nuestra personalidad y como ésta se manifiesta en el momento de gestionar nuestra existencia.

Mónica Muntaner es miembro del colectivo Las Santas, agrupación de coreógrafas y intérpretes independientes que nace de la necesidad urgente y común de desarrollar nuevos caminos hacia una creación multifocal y flexible en el terreno de las artes escénicas. Desde su formación, Las Santas han creado piezas de pequeño formato, solos y trabajos en común, cambiantes según el espacio. Además, el colectivo dirige y gestiona La Poderosa, espacio para la danza y sus contaminantes desde el cual agitan su entorno cultural inmediato.

Under the pretext of creating a fictional self-portrait constructed using the histories of other bodies, in true Frankenstein style, Mâe considers the idea that one’s own identity evolves together with that of others

that the individual belongs to the community

that our bodies are a collection of accumulated experiences

and that the people who travel with us on this journey are the ones who make us want to be who we are.

Mâe has as its starting point a documentary about four different women. These portraits share themes of inheritance and transmission of values acquired throughout life. The documentary wants to investigate how what we have inherited from our mothers has marked the construction of our own personalities and how we express it when it comes to managing our own existence.

Mónica Muntaner is a member of the Las Santas collective, which brings together independent choreographers and performers who share a need to develop new paths towards a flexible and multifocal creativity within performing arts. Since it was founded, Las Santas has created small, site-specific productions, both solos and group work. The collective also directs and manages La Poderosa, a space for dance and its attributes, from where they make waves in their immediate cultural environment.

Com una volta salvatge en un parc d’atraccions clandestí / màquina-de-plaer minimalista, EL ENTRETENIMIENTO és una experiència intensament sensorial i seductora que es pregunta sobre el que busquem en l’entreteniment i sobre el que aquest pot voler de nosaltres. Amb el públic amb auriculars inalàmbrics endollats directament al seu cor, l’espectacle és un ball hipnòtic cap als límits del plaer i la sobre-estimulació, que rendeix un inquietant i indiscret tribut als nostres desigs més privats... el somni eròtic d’un escapista que lídia somnolentament amb les excitacions i els avorriments del segle 21 – el rumor soporífer de la comunicació massiva; l’abraçada càlida de la televisió-.

“Ets un espectador.
Ets una màquina de mirar.
Recorda-ho tot”.

El nou treball de Sleepwalk Collective, que segueix el seu espectacle quatre vegades premiat, AS THE FLAMES ROSE WE DANCED TO THE SIRENS, THE SIRENS, combina una posada en escena minimalista amb un sofisticat paisatge sonor en un format d’àudio especialment elaborat per a oferir una experiència única, una immersió profunda i sorprenentment directa.

Sleepwalk Collective és una companyia internacional d’art en viu i teatre experimental que crea íntimes experiències escèniques entre Espanya i Gran Bretanya. La companyia crea treballs fràgils i nocturns per a teatres i espais alternatius que emergeixen de la fascinació que senten els seus membres per la cultura popular, la cultura basura i els misteris i complexitats de les nostres relacions amb els altres. Les seves peces són divertides i sensuals i están definides per una estètica minimalista i un toc seductor i perillós.

Formada a Londres el 2006, la companyia resideix actualment a Vitoria-Gasteiz i ha presentat el seu treball a més d’Espanya i Regne Unit, a França, Portugal, Itàlia, Holanda, Àustria i Kosovo.

Como una vuelta salvaje en una barraca clandestina / máquina-de-placer minimalista, EL ENTRETENIMIENTO es una experiencia intensamente sensorial y seductora que se pregunta acerca de qué buscamos en el entretenimiento y de lo que éste puede querer de nosotros. Con el público en auriculares inalámbricos enchufado directamente a su corazón, el espectáculo es un baile hipnótico hacia los límites del placer y la sobre-estimulación, que rinde un inquietante e indiscreto tributo a nuestros deseos más privados... el sueño erótico de un escapista que lidia soñolientamente con las excitaciones y aburrimientos del siglo 21 -el rumor soporífero de la comunicación masiva; el abrazo cálido de la televisión-.

"Eres un espectador.
Eres una máquina de mirar.
Recuérdalo todo."

El nuevo trabajo de Sleepwalk Collective, que sigue a su cuatro veces premiado AS THE FLAMES ROSE WE DANCED TO THE SIRENS, THE SIRENS, combina una puesta en escena minimalista con un sofisticado paisaje sonoro en un formato de audio especialmente elaborado para ofrecer una experiencia única, una inmersión profunda y sorprendentemente directa.

Sleepwalk Collective es una compañía internacional de arte en vivo y teatro experimental que crea íntimas experiencias escénicas entre España y Gran Bretaña. La compañía crea trabajos frágiles y nocturnos para teatros y espacios alternativos que emergen de la fascinación que sienten sus miembros por la cultura popular, la cultura basura y los misterios y complejidades de nuestras relaciones con otros. Sus piezas son divertidas y sensuales, y están definidas por una estética minimalista y un toque seductor y peligroso.

Formada en Londres en 2006, la compañía reside actualmente en Vitoria-Gasteiz y ha presentado su trabajo además de en España y Reino Unido, en Francia, Portugal, Italia, Holanda, Austria y Kosovo.

*English version purposely differs from the original.
Like some backroom carnival ride / lo-fi sci-fi pleasure machine, AMUSEMENTS is an intensely sensorial and breathlessly seductive one-woman headphone-theatre spectacular that asks what exactly we might want from our entertainment, and what it might want from us. With the audience plugged wirelessly into its beating heart the performance is both a hypnotic dance towards the limits of pleasure and an unsettlingly voyeuristic tribute to our private desires, an escapists wet dream which grapples sleepily along the way with the dizzying highs and terrifying boredoms of the early 21st century: the soporific hum of mass communication; the television's warm embrace.

"You are an audience.
You are a machine for watching.
Remember everything..."

Sleepwalk Collective is an award-winning live-art and experimental theatre group creating fragile, nocturnal performance experiences between the UK and Spain.

Sleepwalk Collective is an award-winning live-art and experimental theatre group creating fragile, nocturnal works for theatres and other spaces. Formed in London in 2006 by Iara Solano Arana (Spain), Malla Sofia Pessi (Finland) and Sammy Metcalfe (UK), the company are currently based in Vitoria-Gasteiz in the Spanish Basque Country, where their work is supported by Factoría de Fuegos. They have toured across the UK, and Spain, as well as to Italy, France, Portugal, Austria, Kosovo and The Netherlands. Awards include First Prize and Best Actress at BE Festival in Birmingham 2011, Best Actess at SKENA UP Kosovo 2011, Best Direction at Festival ACT Bilbao 2010, and a nomination for a prestigious Total Theatre Award.

Des del 2008, l’Associació de Professionals de Circ de Catalunya (APCC) organitza activitats gratuïtes de difusió i debat amb l’objectiu d’oferir eines per millorar les competències professionals i artístiques dels seus associats i difondre el circ entre els creadors culturals i el públic en general.

El circ, confluència de les arts
Amb el cicle d’audiovisuals El circ, confluència de les arts l’APCC vol propiciar la reflexió sobre la permeabilitat entre el circ i les altres arts. Una aproximació a les experiències de creadors com el cineasta Federico Fellini, el funàmbul Philippe Petit, Le Cirque du Soleil, el pintor René Magritte o l’escultor Alexander Calder. Les projeccions aniran acompanyades d’un debat posterior.

Comissari del cicle i animador dels fòrums: Jordi Jané (escriptor, periodista i crític de circ)

*Confirma la teva assistència aquí → o a través del correu electrònic projectes@apcc.cat

Desde el 2008, la Associació de Professionals de Circ de Catalunya (APCC) organiza actividades gratuitas de difusión y debate con el objetivo de ofrecer herramientas para mejorar las competencias profesionales y artísticas de sus asociados y difundir el circo entre los creadores culturales y el público en general.

El circo, confluencia de las artes
Con el ciclo de audiovisuales El circo, confluencia de las artes la APCC quiere propiciar la reflexión sobre la permeabilidad entre el circo y las otras artes. Una aproximación a las experiencias de creadores como el cineasta Federico Fellini, el funambulista Philippe Petit, Le Cirque du Soleil, el pintor René Magritte o el escultor Alexander Calder. Las proyecciones irán acompañadas de un debate posterior.

Comisario del ciclo y animador de los fórums: Jordi Jané (escritor, periodista y crítico de circo)

*Confirma tu asistencia aquí → o a través del correo electrónico projectes@apcc.cat

The Catalan Association of Circus Professionals (APCC) has been organising free activities for creating awareness and promoting debate since 2008, the aim being to provide tools that will help its members improve their professional and artistic practices as well as placing Circus in its cultural context and bringing it to wider audiences.

Circus, confluence of the arts
This short cycle of films: Circus, confluence of the arts, is a way for the APCC to encourage reflective thought on the interconnections between Circus and other art forms, by looking at the experiences of creators such as film director Federico Fellini, high wire walker Philippe Petit, Le Cirque du Soleil, painter René Magritte or sculptor Alexander Calder. Each screening will be followed by an open discussion session.

Cycle curator and chair for the debate: Jordi Jané (writer, journalist and circus critic)

*Confirm your assistance here → or through email projectes@apcc.cat

SUMMA és un arxiu videogràfic on line sense ànim de lucre, que vol oferir un accés públic a les més de 1.500 gravacions de vídeo efectuades per l’associació Habitual Video Team durant més de 20 anys, des del 1990 fins a l’actualitat.

L’arxiu consta principalment de concerts de música experimental, d’actuacions de poesia sonora, i d'altres espectacles escènics de petit format, performances, dansa, arts electròniques, espectacles interactius, òpera de butxaca, exposicions, instal·lacions, etc., tant d’artistes locals com de figures internacionals.

Aproximadament el 90 % de l’arxiu està gravat a Barcelona en espais con el Communiqué, Sidecar, Zeleste, KGB, CCCB, Fundació Miró, Teatre Malic, Heliogàbal, Standard, CaixaForum, ASM, Conservas, Antic Teatre, Teatreneu, diversos Centres Cívics, etc.

L'arxiu té un gran valor històric i cultural ja que documenta gran part de l'escena alternativa musical i poètica de la Barcelona dels 90 en endavant, incloent la totalitat de la programació del G's Club organitzada per la discogràfica G3G Records, els festivals de polipoesia i poesia sonora organitzats per propost.org, els inicis de grups com Cabo San Roque i de la col·laboració entre Enric Casasses i Pascal Comelade, o la trajectòria de músics i artistes com Tres o Jakob Draminsky Hojmark, entre altres.

SUMMA es un archivo videográfico on line sin ánimo de lucro, que quiere ofrecer un acceso público a las más de 1.500 grabaciones de vídeo efectuadas por la asociación Habitual Video Team durante más de 20 años, desde el 1990 hasta la actualidad.

El archivo consta principalmente de conciertos de música experimental, actuaciones de poesía sonora, y de otros espectáculos escénicos de pequeño formato, performances, danza, artes electrónicas, espectáculos interactivos, ópera de bolsillo, exposiciones, instalaciones, etc., tanto de artistas locales como de figuras internacionales.

Aproximadamente el 90% del archivo está grabado en Barcelona en espacios como el Communiqué, Sidecar, Zeleste, KGB, CCCB, Fundació Miró, Teatre Malic, Heliogàbal, Standard, CaixaForum, ASM, Conservas, Antic Teatre, Teatreneu, y diferentes Centros Cívicos, etc.

El archivo tiene un gran valor histórico y cultural ya que documenta gran parte de la escena alternativa musical y poética de la Barcelona de los 90 hacia adelante, incluyendo la totalidad de la programación del G’s Club organizada por la discográfica G3G Records, los festivales de poli poesía y poesía sonora organizados por propost.org, los inicios de grupos como Cabo San Roque y de la col·laboración entre Enric Casasses y Pascal Comelade, o la trayectoria de músicos y artistas como Tres o Jakob Draminsky Hojmark, entre otros.

SUMMA is a non-profit, online video-graphical archive that aims to provide public access to more than 1,500 video recordings made by the Habitual Video Team over more than 20 years, from 1990 to date.

The archive consists mainly of experimental music concerts, tone poetry recitals, and other small format events such as performances, dance, electronic arts, interactive shows, pocket opera, exhibitions, installations, etc., from local and international artists. Around 90% of the files have been recorded in Barcelona at venues including Communiqué, Sidecar, Zeleste, KGB, CCCB, Fundació Miró, Teatre Malic, Heliogàbal, Standard, CaixaForum, ASM, Conservas, Antic Teatre, Teatreneu, various community centres, etc.

The archive is of major historical and cultural value as it documents a large part of the alternative music and poetry scene in Barcelona from the 90s onwards, including all the programming at the G’s Club organised by G3G Records, the poetry and tone poetry festivals organised by propost.org, the first performances of bands like Cabo San Roque and collaborations between Enric Casasses and Pascal Comelade, or the careers of musicians and artists such as Tres or Jakob Draminsky Hojmark among others.

Per celebrar el final d'any, un grup de músics i ballarins, majoritàriament formats a Amsterdam, tornem a l'Antic Teatre a improvisar. 
El nom de la sessió d'aquest any és un petit homenatge a Magpie ("urraca" en anglès), que va ser una companyia d'improvisació en dansa i música d'Amsterdam de la qual molts dels que actuarem aquesta nit ens vam inspirar, gaudir i fins tot col·laborar.

Per això, aquest any intentarem re-crear a la nostra manera, i des del nostre propi imaginari, els principis bàsics d'aquella companyia, que Katy Duck, una de les seves fundadores, resumeix tan bé en aquesta entrevista que li fa Mark Wedin:

"Magpie always manages to create moments of quiet beauty, great humour, sincere awkwardness, and even fear—they often dance within inches of the audience. And, when they’re that close, it’s natural to worry that you might get hit in the face, until you realize that they do this all the time, and they know what they’re doing, even if they don’t know what they’re doing next."

Para celebrar el final de año, un grupo de músicos y bailarines, mayoritariamente formados en Amsterdam, vuelven en Antic Teatre a improvisar.
El nombre de la sesión de este año es un pequeño homenaje a Magpie ("urraca en inglés), que fue una compañía de improvisación de danza y música de Amsterdam en la cual muchos de los que actuamos esta noche nos inspiramos, disfrutamos y colaboramos con ella.

Por esto, este año intentaremos re-crear a nuestra manera, y desde nuestro propio imaginario, los principios básicos de esta compañía, que Katy Duck, una de sus fundadoras, resume tan bien en esta entrevista que le hace Mark Wedin:

"Magpie always manages to create moments of quiet beauty, great humour, sincere awkwardness, and even fear—they often dance within inches of the audience. And, when they’re that close, it’s natural to worry that you might get hit in the face, until you realize that they do this all the time, and they know what they’re doing, even if they don’t know what they’re doing next."