Català /// Español /// English /// Français
RESERVES / RESERVAS / BOOKING: 93 315 23 54, anticteatre@anticteatre.com
logo Antic Teatre

[ MAPA ]  [ anticteatre@anticteatre.com ]  [ AdriAntic - RESIDÈNCIES ]  [ REFORMA_Antic]   [ VIDEO CANAL] [ FOTOS ]

[Descomptes]   [Fitxa tècnica] [Recursos]  [Projecte Artístic Comunitari]   [ Antic Horror Picture Show ]  [Blog Teatron]  [Archive_Memòries]


PROGRAMA  ANTIC TEATRE   2015 /// MARÇ /// MARZO /// MARCH →

QUI SOM /// QUIENES SOMOS /// ABOUT US /// QUI SOMMES-NOUS →

ANTIC TEATRE INTERNATIONAL →

MEMÒRIA ECONÒMICA / MEMÒRIA D’ACTIVITATS - 2011 & 2010 /// CAT /// ESP →

ANTIC VIDEO CANAL →

ESPECTACLES EN GIRA  ///  ESPECTÁCULOS EN GIRA  ///  SHOWS ON TOUR  ///  SPECTACLES EN TOURNÉE

NOTICIAS CABECERA
 NOTICIES  NOTICIAS  NEWS  NOUVELLES
PROGRAMA  ANTIC TEATRE   2015 /// MARÇ /// MARZO /// MARCH →

★ 28 Febrer i 1 Març  28 Febrero y 1 Marzo 28 February & 1 March
LABORATORIO ESCÉNICO LOS MENOS "El sudor del signo" + "Oluz"
Creació i producció de Los Menos
Amb la intervenció de Juan Montoro, Erika Trejo, Pedro Albentosa, Frida Trejo i Nazareth Martín
Amb la participació de Joaquión Lisón, Pepe Martini, Kolomiona i Amanda culebras

El sudor del signo és una co-producció de L’Antic Teatre/Adriantic

durada / duración / duration / durée: 60 min + 60 min

ESTRENA a Barcelona

Teatre Físic // Teatro Físico // Physical Theatre

HORARIS
DISSABTE i DIUMENGE:
"El sudor del signo" 19:30 i "Oluz" 21:00

8 euros (dos espectacles)

HORARIOS
SABADO y DOMINGO:
"El sudor del signo"19:30 y "Oluz" 21:00

8 euros (dos espectáculos)

SCHEDULES
SATURDAY & SUNDAY:
"El sudor del signo" 19:30 & "Oluz" 21:00

8 euros (two shows)

HORAIRES
SAMEDI et DIMANCHE:
"El sudor del signo" 19:30 et "Oluz" 21:00

8 euros (deux spectacles)

[+] llegir més /// leer más /// read more /// en lire plus →

El sudor del signo és un treball de noves dramatúrgies on Los Menos decideixen col·locar al seu autor sobre l’escenari i que la pulsió psicofísica d’escriure (amb guix sobre taulons d’encofrar) es converteixi en un fet escènic sense que allò escrit arribi a un estadi de comunicació amb el públic. Juntament amb ell, a l’altra cara del mateix escenari, una dona es cita amb ella mateixa repetides vegades, acte que es converteix en una impossibilitat narrativa per ella.

Oluz és una peça de teatre físic que aborda l’arquetip de la dona en captiveri incidint en el seu empoderament després de llargs anys d'immoral foscor sexual amb el seu segrestador. Per les situacions viscudes, inimaginables per nosaltres, hem decidit realitzar un acte poètic de purificació de tots aquells espais profanats anomenats Zulo: Oluz. El Laboratorio Escénico Los Menos neix l’any 2012 a la ciutat de Murcia, a causa de la inquietud dels seus artistes per crear obres i experiències en total llibertat. Els integrants són artistes multidisciplinars, que treballen entre l’art visual, l’escènic i la literatura. El grup ha presentat l’obra Oluz estrenada el 2012, així com la seva versió literària del mateix nom. Després d’un llarg any d’entrenament i laboratori, es troba actualment immers en la creació de La suor del signe.

El sudor del signo es un trabajo de nuevas dramaturgia en el que Los Menos deciden colocar a su autor sobre el escenario y que la pulsión psicofísica de escribir se convierta en un hecho escénico sin que lo escrito alcance un estadio de comunicación con el público. Junto a él, en la otra cara del mismo escenario, una mujer se cita consigo misma repetidas veces, acto que se convierte en una imposibilidad narrativa para ella.

Oluz es una pieza de teatro físico que aborda el arquetipo de la mujer en cautiverio incidiendo en su empoderamiento tras largos años de inmoral oscuridad sexual con su secuestrador. Debido a las situaciones vividas, inimaginables para nosotros, hemos decidido realizar un acto poético de purificación de todos esos espacios profanados llamados Zulo: Oluz.

El Laboratorio Escénico Los Menos nace en 2012 en la ciudad de Murcia, debido a la inquietud de sus artistas por crear obras y experiencias en total libertad. Los integrantes son artistas multidisciplinares, que trabajan entre el arte visual, el arte escénico y la literatura. El grupo ha presentado la obra Oluz estrenada en 2012 así como su versión literaria del mismo nombre. Tras un largo año de entrenamiento y laboratorio, se encuentra actualmente inmerso en la creación de El sudor del signo.

El sudor del Signo (The Sweat of the Sign) is a work of new drama where Los Menos have decided to place their author on stage and allow the psychophysical impulse to write to become a performative fact without what is written reaching a state of communication with the audience. At the same time, on the other side of same stage, a woman quotes herself repeatedly, an act which becomes a narrative impossibility for her.

Oluz is a physical theatre piece that address the archetype of women in bondage by looking at her empowerment after years of immoral sexual darkness with her kidnapper. Because of these experienced situations, unimaginable to us, we decided to perform a poetic act of cleansing of all those desecrated spaces known as Zulo (hole): Oluz.

Performance Laboratory Los Menos emerged in 2012 in the city of Murcia, from the need felt by its artists to create works and experiences with absolute freedom. Its members are multidisciplinary artists, who work in visual art, performance art and literature. The group has created the piece Oluz, which premiered in 2012, along with a written version by the same title. After a long year of training and lab work, they are currently engaged in the creation of El Sudor del signo.


★ 5-8 Març  5-8 Marzo 5-8 March


MARC CAELLAS


"Guiris go home"

durada / duración / duration / durée: 70 min

noves dramatúrgies
nuevas dramaturgias
new drama
nouveau drame

HORARIS
DIJOUS, DIVENDRES i DISSABTE: 21:00
DIUMENGE: 20:00

10 euros

HORARIOS
JUEVES, VIERNES y SABADO: 21:00
DOMINGO: 20:00

10 euros

SCHEDULES
THURSDAY, FRIDAY & SATURDAY: 21:00
SUNDAY: 20:00

10 euros

HORAIRES
JEUDI, VENDREDI et SAMEDI: 21:00
DIMANCHE: 20:00

10 euros








Creació i direcció: Marc Caellas
Interpretació: Víctor Solé, Camille Payet, Carles Poy i Bárbara Bañuelos
Música en viu: Bárbara Bañuelos
Espai escènic: Marcela Caldas
Disseny gràfic i imatge: Júlia Solans

Co-producció de Abel Palacio i Jorge Peralta

marccaellas.com →

[+] llegir més /// leer más /// read more /// en lire plus →

El turisme és la indústria que consisteix en transportar gent que estaria millor a casa seva a llocs que estarien millor sense ells. El problema és que tots hi contribuïm amb aquesta indústria. Ens estem tornat massa “guiris” tots plegats a les nostres vides. No sabem quedar-nos quiets enlloc. Anem, desordenem la vida dels altres i marxem. Som turistes emocionals consumint experiències fins que s’esgoten.

Quan parlem de “guiris” ens referim a l’estranger, especialment europeu o nord-americà. Que s’hagi convertit en sinònim de turista també podria venir de guiri-gay, paraula que identifica el “llenguatge obscur i difícil d’entendre”, segons la RAE, com el que parlen els estrangers. L’escriptor Juan Goytisolo creu que “guiris” derivaria del turc guiur, infidel o estranger.

Marc Caellas (Barcelona, 1974) Escriu, crea i dirigeix propostes escèniques.
Ha publicat els llibres Carcelona (editorial Melusina, 2011), Caracaos (editorial El Peregrino, 2014) i Teatro del Bueno (Teatron tinta, 2015).
Els seus últims muntatges escènics, presentats a Buenos Aires, Bogotà, Caracas i Madrid, han estat: Entrevistas breves con escritores repulsivos (2011), a partir de textos de David Foster Wallace; El paseo de Robert Walser (2012); Notas de Cocina (2013), de Rodrigo García i Cuento mi vida (2014), una creació de teatre documental co-dirigida amb Esteban Feune de Colombi, amb qui ha fundat la Compañía la Soledad.
A finals de març presenta L’estómac de l’escriptor, una sèrie de conferències performàtiques ideades pel Festival de Literatura expandida Kosmòpolis 2015 (CCCB).

El turismo es la industria que consiste en transportar gente que estaría mejor en su casa a sitios que estarían mejor sin ellos. El problema es que todos contribuimos a esa industria. Todos nos estamos volviendo demasiado “guiris” en nuestras vidas. No sabemos quedarnos quietos en ningún lugar. Llegamos, desordenamos la vida de otros y nos largamos. Somos turistas emocionales consumiendo experiencias, agotándolas.

Cuando hablamos de “guiris” nos referimos al extranjero, especialmente europeo o norteamericano. Que se haya convertido en sinónimo de turista también podría venir de guiri-gay, palabra que identifica el "lenguaje oscuro y difícil de entender", según la RAE, como el que hablan los extranjeros. El escritor Juan Goytisolo cree que “guiris” derivaría del turco guiur, infiel o extranjero.

Marc Caellas (Barcelona, 1974)
Escribe, crea y dirige propuestas escénicas.
Ha publicado los libros Carcelona (Melusina, 2011), Caracaos (El Peregrino, 2014) y Teatro del bueno (Teatro tinta, 2015). Sus últimas creaciones escénicas, estrenadas en Buenos Aires, Bogotá, Caracas y Madrid, fueron: Entrevistas breves con escritores repulsivos (2011), a partir de textos de David Foster Wallace; El Paseo de Robert Walser (2012), una obra de teatro a pie; La Conferencia final (2013); Notas de Cocina (2013), de Rodrigo García; y Cuento mi vida (2014), una creación de teatro documental codirigida con Esteban Feune de Colombi, con quién fundó la Compañía La Soledad.
A finales de marzo presenta El estómago del escritor, una serie de conferencias performáticas ideadas para el festival de literatura expandida Kosmópolis 2015 (CCCB).

Tourism is an industry that consists in taking people who’d be better off staying at home to places that would be better off without them. The problem is that we all contribute to this industry. We’re becoming total ‘guiris’ in our own lives. We don’t know how to keep still any more. We arrive, we mess up the lives of others and we disappear. We’re emotional tourists consuming experiences and using them up.

When we talk about ‘guiris’ we are referring to foreigners, particularly Europeans or North Americans. The fact that the word has become a synonym of tourist could be traced to the word ‘guirigay’, which, according to the Spanish Royal Academy, means ‘language that is obscure and difficult to understand’ such as that spoken by foreigners. Writer Juan Goytisolo believes that ‘guiris’ comes from the Turkish guiur, meaning infidel or foreigner.

Marc Caellas (Barcelona, 1974)
Writes, creates and directs performance pieces.
He has published several books, namely Carcelona (Melusina, 2011), Caracaos (El Peregrino, 2014) and Teatro del bueno (Teatro tinta, 2015).
His most recent stage pieces, premiered in Buenos Aires, Bogota, Caracas and Madrid, were: Entrevistas breves con escritores repulsivos (2011), based on texts by David Foster Wallace; El Paseo de Robert Walser (2012), a stand-up piece of theatre; La Conferencia final (2013); Notas de Cocina (2013), by Rodrigo García; and Cuento mi vida (2014), a documentary theatre creation co-directed with Esteban Feune of Colombi, with whom he founded La Soledad Company.
At the end of March he will be presenting El estómago del escritor (The belly of the writer) a series of performative conferences conceived for the expanded literature festival Kosmópolis 2015 (CCCB).


★ 9 Març 9 Marzo 9 March ★


ZAVÁN



Projecció + col·loqui
Proyección + coloquio
Screening & discussion


Lloc Lugar Place: ADRIANTIC

HORARIS
DILLUNS: 21:00
gratuit

HORARIOS
LUNES: 21:00
gratuito

SCHEDULES
MONDAY: 21:00
free

HORAIRES
LUNDI: 21:00
gratuit






sessió 2

ZAVÁN
Projecció + col·loqui

Zaván amaga la seva identitat com a part de la seva postura creadora. A través de l'entrevista realitzada per Samuel Alarcón el 2014 mitjançant correu electrònic, Zaván ens parla del seu concepte d'anonimat i del seu extraordinari documental Del Poder que presentem en aquesta sessió:

"En realidad no oculto mi identidad. Lo que intento es preservar mi mundo íntimo y para esto veo necesario desvincular mi aspecto físico y mi obra. Creo que son dos cosas completamente distintas y que no tienen que ir juntas. Quizás deberíamos preguntarnos por qué hay en general ese deseo de conocer al autor de las obras, cuando lo que nos interesa en realidad es su trabajo. Creo que, por un lado, la obra hay que valorarla por sí misma como obra, al margen de quién la firme, y por el otro, a las personas hay que valorarlas por su calidad humana, no por sus obras. Yo también creo que se paga un precio por tener un aspecto físico que se reconozca públicamente. En mi trabajo creativo pretendo actuar con integridad y contar las cosas como creo que debo contarlas. Intento no hacerlo nunca desde la ofensa, pero aún así hay muchas personas que se pueden tomar a mal mis películas. Vivo con mucha más tranquilidad sabiendo que determinadas personas no tienen un acceso fácil a mi vida privada. Hay mucha locura en este mundo.

En principio no tengo ninguna vinculación con ningún movimiento. Simpatías sí, muchas, incluso por movimientos contradictorios entre sí. Pero en general no me gustan las categorías reduccionistas ni las definiciones simplistas. Si tuviese que definir una vinculación esa sería con la vida en general, con el ecosistema y con la humanidad. Este punto de partida hace que sienta simpatía por todas las personas que luchan para construir un mundo más justo, desde la equidad, el compromiso y la generosidad. También desde la humildad. Creo que las manos están llenas de miles de gestos inapreciables, que hacen de este mundo un lugar mejor.

No se trata de saber qué ocurrió en la ciudad de Génova del 19 al 22 de julio de 2001 desde una perspectiva cuantitativa atenta al dato y afanada en encontrar la verdad, sino de comprender en profundidad lo que allí ocurrió para tratar de enriquecer nuestra comprensión del presente. Es por esta razón por la que en la película apenas se dan datos. Lo que hay que comprender es la estructura política y las dinámicas que genera, y no perderse en los detalles que pueden ser más superficiales. Es por esta razón que he tratado de limpiar en la medida de lo posible todo el ruido que envolvía los acontecimientos para de alguna manera tratar de ir a la esencia.

Además de todo lo anterior, creo que Del Poder también aporta una experiencia emocional. No le cuenta al espectador lo que allí ocurrió, sino que se lo hace sentir provocando una necesaria reflexión íntima. Parece que la película requiere un espectador activo. Algún crítico ha definido este trabajo como «cine de no evasión». Esto no deja de ser una etiqueta, pero creo que atina bastante bien con el carácter del montaje. Afortunadamente, la película ha encontrado en general, hasta el momento, un público abierto a esta experiencia y dispuesto a no evadirse. Para muchas personas ha representado una fractura importante, porque no es el documental que esperaban encontrarse. Después de tantos trabajos audiovisuales como se han hecho a partir de los acontecimientos de Génova 2001, creo que Del Poder todavía ha sido capaz de aportar un enfoque nuevo."


L'entrevista es pot consultar íntegrament en el vídeo Hablar del poder sin Zaván al següent link:
vimeo.com/94564563 →
zavan_films@terra.com →

Organitzat per HABITUAL VIDEO TEAM

fluxfestival.org

CALENDARI SESIONS:
23 Març // 6 i 20 Abril // 4 i 18 Maig // 1 i 15 de Juny

[+] Info Cicle Flux Club →

Del Poder
2011_72 min
A Gènova 2001, l'enfrontament entre l'Estat i els moviments socials va deixar veure la vertadera naturalesa del poder. La repressió policial va ser la resposta a la més nombrosa protesta que s'havia viscut fins al moment. Tres-cents mil manifestants van veure el costat més violent de la democràcia. A partir d'imatges dels esdeveniments, preses de diverses fonts, es reflexiona de manera general sobre la democràcia, el poder i els seus símbols, el paper dels mitjans de comunicació, la violència... al mateix temps que es planteja una reflexió sobre el llenguatge cinematogràfic i les seves possibilitats.

[+] llegir més /// leer más /// read more /// en lire plus →

Sisena temporada de FLUX CLUB, un club de vídeo amb una periodicitat quinzenal que pretén reflectir la vitalitat del vídeo de creació de la nostra ciutat. Es tracta d’una extensió del Festival de vídeo d’autor FLUX, amb sessions obertes a tot el que està passant en el camp del vídeo a Barcelona, que complementen el festival des del punt de vista dels seus continguts i que estenen el seu període d’acció més enllà dels dies estrictament dedicats al festival.
FLUX CLUB acull tot tipus de sessions amb projeccions, videoperformances i col·loquis que ofereixen al públic la possibilitat del contacte directe amb els videocreadors. Poden ser sessions monogràfiques d'autors reconeguts, temàtiques, dedicades a gèneres com la videodansa i la videopoesia, o col·lectives dedicades a autors emergents.
FLUX CLUB és un espai de difusió del vídeo de creació a la ciutat de Barcelona.

Habitual Video Team és una associació sense ànim de lucre que té com a objectius principals la promoció de tot tipus d’activitats relacionades amb les arts audiovisuals i concretament amb la videocreació: www.habitualvideoteam.org.
Una branca de les seves activitats és l'organització de festivals, cicles i mostres de vídeo, com el festival de vídeo d’autor FLUX: www.fluxfestival.org.
Una altra branca fonamental de la seva feina és la documentació videogràfica (gravació i edició) d’esdeveniments culturals generalment de petit format com concerts, poesia, performances o espectacles teatrals. A partir del 2012, posa en marxa el projecte SUMMA, amb la finalitat de convertir aquest patrimoni audiovisual de més de 1.000 gravacions en un arxiu videogràfic on line d'accés públic: www.summa-hvt.org.

Sexta temporada de FLUX CLUB, un club de vídeo con una periodicidad quincenal que pretende reflejar la vitalidad del vídeo de creación de nuestra ciudad. Se trata de una extensión del Festival de vídeo de autor FLUX, con sesiones abiertas a todo lo que está pasando en el campo del vídeo en Barcelona, que complementan el festival desde el punto de vista de sus contenidos y que extienden su período de acción más allá de los días estrictamente dedicados al festival.
FLUX CLUB acoge todo tipo de sesiones: proyecciones, videoperformances y coloquios que ofrecen al público la posibilidad del contacto directo con los videocreadores. Pueden ser tanto sesiones monográficas de autores reconocidos, como temáticas colectivas dedicadas a autores emergentes, a la presentación de trabajos de estudiantes, o centradas en la videopoesía o la videodanza.
FLUX CLUBes un espacio de difusión del vídeo de creación en la ciudad de Barcelona.

Habitual Video Team es una asociación sin ánimo de lucro que tiene como objetivos principales la promoción de todo tipo de actividades relacionadas con las artes audiovisuales y concretamente con la videocreación: www.habitualvideoteam.org.
Una rama de sus actividades es la organización de festivales, ciclos y muestras de vídeo, como el festival de vídeo de autor FLUX: www.fluxfestival.org.
Otra rama fundamental de su trabajo es la documentación videográfica (grabación y edición) de eventos culturales generalmente de pequeño formato como conciertos, poesía, performances o espectáculos teatrales. A partir de 2012, pone en marcha el proyecto SUMMA, con el fin de convertir este patrimonio audiovisual de más de 1.000 grabaciones en un archivo videográfico on line de acceso público: www.summa-hvt.org.

The sixth season of FLUX CLUB is here: a fortnightly video club that reflects the vitality of video creation in our city. It’s an extension of the FLUX Video Auteur Festival, with sessions open to everything currently going on in the field of video in Barcelona, complementing the festival from the point of view of its content and extending its sphere of influence beyond the few days programmed for the festival itself.
FLUX CLUB includes all kinds of sessions: screenings, video performances and debates offering direct contact between the audience and the filmmakers. These sessions focus on a range of subjects, from monographic by well-known directors to specific themes, from groups of up-and-coming authors to students; they may cover video poetry or video dance.
FLUX CLUB is a space for the dissemination of video creation in the city of Barcelona.

Habitual Video Team is a non-profit association whose main objectives are to promote activities related to visual arts and specifically video art: www.habitualvideoteam.org.
A fundamental area of their work is the organization of festivals, cycles and video shows, such as the FLUX Video Auteur Festival: www.fluxfestival.org.
Another branch of Habitual Video Team’s activities is video documentation (recording and editing) of mainly small format cultural events such as concerts, poetry, performances or theatre shows. It has a video archive of over 1.000 recordings. In 2012 they launched the SUMMA project with the aim of converting this audiovisual heritage into a non-profit online video archive: www.summa-hvt.org.


★ 11 Març  11 Marzo 11 March


ANTIC TEATRE CABARET


El Desplume

durada / duración / duration / durée: 90 min

cabaret

HORARIS
DIMECRES: 21:00

10 euros

HORARIOS
MIERCOLES: 21:00

10 euros

SCHEDULES
WEDNESDAY: 21:00

10 euros

HORAIRES
MERCREDI: 21:00

10 euros








Organitza: Eduardo Gión i Antic Teatre
Mestre de ceremònies: Victor Guerrero
Mite: Gilda Love

Artistes per confirmar

undesplumeenelantic.blogspot.com.es

[+] llegir més /// leer más /// read more /// en lire plus →

Antic Teatre es vestirà amb lluentons. Un cop al mes, l'Antic Teatre Cabaret proposarà un recorregut pel verdader cabaret dels 70, pels seus locals, els seus artistes i el seu ambient canalla. Més que una obra de teatre, Antic Teatre Cabaret serà una festa, un tribut i un homenatge a tots aquells que van lluitar per donar-li color a una Barcelona gris i asfixiada.

Aquesta nova etapa del DESPLUME, alternarà als artistes de cabaret de tota la vida amb nous artistes que treballen partint de la base cabaretera amb performances i diferents disciplines artístiques, sempre inspirats en el cabaret dels 70.

Antic Teatre Cabaret serà un lloc de trobada pels amants d'aquest gènere i permetrà descobrir a aquells que ho desconeixen el que significa una verdadera vetllada cabaretera.

Eduardo Gión
Director de cinema, teatre i documentalista.
Ha treballat com ajudant de direcció de curt-metratges i llarg-metratges en 35mm.
Ha realitzat la festa basada en el cine underground de terror “Transilvania Club” amb el cineasta Luis Macias i els músics XSDJ.
Participa en diversos esdeveniments com 080 Barcelona, col·laborant amb fotògrafs com Miguel Villalobos per a la producció de la desfilada homenatge a Thierry Mugler. Escriu i produeix reportatges per revistes com Candy Magazine i Paraíso Magazine.

Actualment està en preparació d’un projecte anomenat “Wams” junt amb el fotògraf Raúl Hidalgo on han fotografiat i entrevistat a artistes com Jonas Mekas, Bob Gruen, Daniel Riera, Greg Gorman, Bruce Labruce, Mathiue Cesar, entre d'altres.

Antic Teatre se viste de lentejuelas. Una vez al mes, Antic Teatre Cabaret propondrá un recorrido por el verdadero cabaret de los 70, por sus locales, sus artistas y su ambiente canalla. Más que una obra de teatro, será una fiesta, un tributo y un homenaje a todos aquellos que lucharon por darle color a una Barcelona gris y asfixiada.

En esta nueva etapa, El Desplume alternará artistas de toda la vida del cabaret, con artistas nuevos, cuyo trabajo parte de las raices del verdadero cabaret, con performances, y diferentes disciplinas artísticas siempre inspiradas en el cabaret de los 70.

Antic Teatre Cabaret será un lugar de encuentro para los amantes de este género y permitirá descubrir a aquellos que lo desconocen lo que significa una verdadera velada cabaretera.

Eduardo Gión
Director de cine, teatro y documentalista.
Ha trabajado como ayudante de dirección de cortometrajes y largometrajes en 35mm.
Ha realizado la fiesta basada en el cine underground de terror “Transilvania Club” junto al cineasta Luis Macias y los músicos XSDJ.
Participa en eventos como 080 Barcelona, colaborando con fotógrafos como Miguel Villalobos para la producción del desfile homenaje a Thierry Mugler. Escribe y produce reportajes para revistas como Candy Magazine y Paraíso Magazine.

Actualmente está en preparación de un proyecto llamado “Wams” junto al fotógrafo Raúl Hidalgo donde han fotografiado y entrevistado a artistas como Jonas Mekas, Bob Gruen, Daniel Riera, Greg Gorman, Bruce Labruce, Mathiue Cesar, entre otros.

Antic Teatre is dressing up in sequins! Once a month, the Antic Teatre Cabaret will invite us back to the authentic cabaret of the 70s, to visit its clubs and artistes and soak up its raffish atmosphere. More than a stage show, this will be a party, a tribute and a homage to all those who fought to bring colour to Barcelona during its grey and airless period.

In this new phase, El Desplume will alternate career cabaret artistes with new artists whose work is based on the very roots of true cabaret, with performances and acts always inspired by the 70s.

Antic Teatre Cabaret will become a meeting point for lovers of this genre and will allow those who have never done so before to experience an evening of authentic cabaret.

Eduardo Gión
Is a director of cinema, theatre and documentaries.
He has worked as director’s assistant on short and long 35mm films.
Together with film director Luis Macias and musicians XSDJ, he created club night “Transilvania Club” based on underground horror cinema.
He has taken part in events such as 080 Barcelona, where he collaborated with photographers such as Miguel Villalobos on the production of a tribute catwalk for Thierry Mugler. He writes and produces articles for periodicals Candy Magazine and Paraíso Magazine.

He is currently working on a project called “Wams” together with photographer Raúl Hidalgo, for which they have photographed and interviewed such artists as Jonas Mekas, Bob Gruen, Daniel Riera, Greg Gorman, Bruce Labruce and Mathieu Cesar among others.


★ 12-15 Març  12-15 Marzo 12-15 March
BARRICADA MEXICANA
Idea i acció: Lechedevirgen Trimegisto, Joyce Jandette i Diana J. Torres
Producció: Diana J. Torres
Vídeo: Lucía Egaña

www.lechedevirgen.com →

musicasvisibles.wordpress.com →

pornoterrorismo.com →

lucysombra.org →

durada / duración / duration / durée: 60 min cada dia / each session

Trobada performática // Encuentro performático // Performative meeting

HORARIS
DIJOUS, DIVENDRES, DISSABTE i DIUMENGE: 21:00

8€ dia 12/03 // 8€ dia 13/03 // 10€ dia 14/03
Preu bo 3 sessions: 18 € (6 € per sessió)


HORARIOS
JUEVES, VIERNES, SABADO Y DOMINGO: 21:00

8€ dia 12/03 // 8€ dia 13/03 // 10€ dia 14/03
Precio bono 3 sesiones: 18€ (6€ por sesión)


SCHEDULES
THURSDAY, FRIDAY, SATURDAY & SUNDAY: 21:00

8€ day 12/03 // 8€ day 13/03 // 10€ day 14/03
Price bono 3 sessions: € 18 (€ 6 per session)


HORAIRES
JEUDI, VENDREDI, SAMEDI et DIMANCHE: 21:00

8€ jour 12/03 // 8€ jour 13/03 // 10€ jour 14/03
Prix bono trois sessions: € 18 (€ 6 par session)

[+] llegir més /// leer más /// read more /// en lire plus →

12/03. Sembrando ausencia, cosechando desierto. Joyce Jandette.
13/03. Inferno Varieté. Lechedevirgen Trimegisto - Felipe Osorio.
14/03. El cuerpo de las partes. Lechedevirgen Trimegisto, Joyce Jandette, Diana J. Torres, Lucía Egaña
.

Tres dies i tres performances que arriben des de ments transatlàntiques per mostrar una imaginació sense límits, per dir molt sobre la performance mexicana actual i sobre l'activisme d’aquellxs que criden #YaMeCansé des del cos. Un esdeveniment que uneix, de la mà de Diana Pornoterrorista, a dues bèsties escèniques de Mèxic: Lechedevirgen Trimegisto i Joyce Jandette, i que compta amb la col•laboració de l'artista visual Lucía Egaña.
Tres performances que conviden a pensar en els marges del “global-capitalista”, amb la virtut de sorprendre més enllà de tot exotisme, que qüestionen colonialismes acceptats, mentides assumides com a veritats. Imperdible per tota aquella ment disposada a arriscar les emocions.

Diana J. Torres (Madrid, 1981) és una activista anarkofeminista que fa servir el seu cos i la paraula com a eines de lluita. Cansada una mica dels escenaris després de gairebé 10 anys de Pornoterrorisme, en aquesta ocasió, per “armar la bomba” en un acte més propi de l'alquímia que de la producció, la seva tasca és la de combinar ingredients:

Lechedevirgen Trimegisto (Querétaro, 1991) és un artista mexicà el mètode del qual es basa en la combinatòria de l'art del cos, l’artivisme radical i la bruixeria;

Joyce Jandette (Mèxic DF, 1986) és una artivista transfeminista graduada a l'Escola Superior de Música que treballa de manera independent amb diferents llenguatges com la performance, la poesia, foto, video, postporno, ritual, teories i pràctiques feministes i queer;

Lucía Egaña (Santiago de Xile, 1979) serà l'encarregada del vídeo acompanyant a les performances amb els seus píxels rabiosos.

12/03. Sembrando ausencia, cosechando desierto. Joyce Jandette.
13/03. Inferno Varieté. Lechedevirgen Trimegisto - Felipe Osorio.
14/03. El cuerpo de las partes. Lechedevirgen Trimegisto, Joyce Jandette, Diana J. Torres, Lucía Egaña.

Tres días y tres performances que llegan desde mentes transatlánticas para mostrar una imaginación sin límites, para decir mucho sobre la performance mexicana actual y sobre el activismo de aquellxs que gritan #YaMeCansé desde el cuerpo. Un evento que une, de la mano de Diana Pornoterrorista, a dos bestias escénicas de México: Lechedevirgen Trimegisto y Joyce Jandette, y que cuenta con la colaboración de la artista visual Lucía Egaña.
Tres performances que invitan a pensar en los márgenes de lo “global-capitalista”, con la virtud de sorprender más allá de todo exotismo, que cuestionan colonialismos aceptados, mentiras asumidas como verdades. Imperdible para cualquiera dispuestx a arriesgar las emociones.

Diana J. Torres (Madrid, 1981) es una activista anarkofeminista que usa su cuerpo y la palabra como herramientas de lucha. Harta un poco de los escenarios tras casi 10 años de Pornoterrorismo, en esta ocasión, para armar la bomba en un acto más propio de la alquimia que de la producción, su labor es la de combinar ingredientes:

Lechedevirgen Trimegisto (Querétaro, 1991) es un artista mexicano cuyo método se basa en la combinatoria del arte del cuerpo, el artivismo radical y la brujería;

Joyce Jandette (México DF, 1986) es una artivista transfeminista graduada en la Escuela Superior de Música que trabaja de manera independiente con diferentes lenguajes como la performance, la poesía, foto, video, postporno, ritual, teorías y prácticas feministas y queer;

Lucía Egaña (Santiago de Chile, 1979) será la encargada del vídeo acompañando a las performances con sus píxeles rabiosos.

12/03. Sembrando ausencia, cosechando desierto. Joyce Jandette.
13/03. Inferno Varieté. Lechedevirgen Trimegisto - Felipe Osorio.
14/03. El cuerpo de las partes. Lechedevirgen Trimegisto, Joyce Jandette, Diana J. Torres, Lucía Egaña .

Over three days, three performances from transatlantic minds who are here to demonstrate unlimited imagination and tell us about current Mexican performance art and the activism of those whose bodies scream #YaMeCansé (I’ve had enough). An event that, through the manipulations of Diana Pornoterrorista, unites two monsters of performance from Mexico: Lechedevirgen Trimegisto and Joyce Jandette, backed by visual artist Lucía Egaña.
These three performances invite you to think on the fringes of “global capitalism”, taking you beyond mere exoticism and questioning the accepted colonialisms that are taken for truth. Unmissable for anyone prepared to risk their emotions.

Diana J. Torres (Madrid, 1981) is an anarcho-feminist activist who uses her body and words as battle tools. A little bored of treading the stage for almost 10 years with Pornoterrorism, she has chosen instead on this occasion to machinate the bomb. In an act more related to alchemy than to production, her job is to mix the ingredients:

Lechedevirgen Trimegisto (Queretaro, 1991) is a Mexican artist whose method is based on the combination of body art, radical activism and Mexican sorcery;

Joyce Jandette (Mexico City, 1986) is a transfeminist artivist graduate from the Music Academy who works in an independent way with languages such as performance, poetry, photo, ritual, theory and feminist/queer practices;

Lucía Egaña (Santiago de Chile, 1979) will be in charge of video, accompanying the performances with her furious pixels.


★ 15 Març  15 Marzo 15 March


ASSOCIACIÓ CULTURAL NYAM NYAM


AHGRRRRRRRR!!!!!!!
Taller-espectacle infantil sobre la peça "Guerrilla" de El Conde de Torrefiel



durada / duración / duration / durée: 120 min

HORARIS
DIUMENGE: 11:00

12 euros (1 o 2 pares + 1 fill)
22 euros (1 o 2 pares + 2 fills)
inclou esmorzar i vermut parental


HORARIOS
DOMINGO: 11:00

12 euros (1 o 2 padres + 1 hijo)
22 euros (1 o 2 padres + 2 hijos)
incluye desayuno y vermut parental


SCHEDULES
SUNDAY: 11:00

12 euros (1 or 2 parents + 1 child)
22 euros (1 or 2 parents and 2 children)
includes breakfast and parental vermouth


HORAIRES
DIMANCHE: 11:00

12 euros (1 ou 2 parents + 1 enfant)
22 euros (1 ou 2 parents et 2 enfants)
comprend le petit déjeuner et le vermouth parentale






Disseny taller: Vanessa Tedejo, Iñaki Alvarez i Ariadna Rodriguez
Execució taller-espectacle: Iñaki Alvarez i Ariadna Rodriguezs

[+] llegir més /// leer más /// read more /// en lire plus →

A partir del treball de la peça Guerrilla de la companyia El Conde de Torrefiel, nyamnyam en col.laboració amb Vanessa Tedejo, proposa un taller-espectacle per a nens/es de 4 a 8 anys i les seves families.
Veure una cosa i escoltar-ne una altre, separar les dues experiències y observar com involuntariament s’ajunten. Posar en el mateix context el que és vulgar i refinat sense distinció. Observar les realitats últimes, el que s’acaba, el que sobra, el que passa “ob-scena”, el FORA d’escena.
En aquest taller treurem a la llum les restes que ens converteixen en monstres. Aprofitarem tot el que el que no sembla útil, el que sobra i que normalment deixem de banda. Des d’aquestes noves criatures, prepararem un aperitiu monstruós per a servir a escena.
AHGRRRRRRRR!!!!!!

L’objectiu de nyamnyam és promoure la creació, la reflexió, l’intercanvi de coneixement i la cultura creant estratègies de participació i interacció per a respondre a la necessitat de generar diàleg. Utilitzem dinàmiques i eines pròpies de la creació artística per a plantejar accions col·lectives que creïn relacions horitzontals i ens situïn a tots en un mateix pla d’acció. Fomentem la relació entre les diverses formes d’Art i el menjar com a element vehicular per a crear situacions que ajudin a dinamitzar i crear noves maneres de relació i contacte entre el teixit social. D’aquesta manera pretenem aprendre noves dinàmiques i crear sinergies que poden re-activar o re-pensar la nostra manera de viure, crear i menjar.

A partir del trabajo de la pieza Guerrilla de la compañía El Conde de Torrefiel, nyamnyam en colaboración con Vanessa Tedejo, propone un taller-espectáculo para niños/as de 4 a 8 años y sus familias. Ver algo y escuchar otra cosa, separar las dos experiencias y observar cómo involuntariamente se juntan. Poner en el mismo contexto lo que es vulgar y refinado sin distinción. Observar las realidades últimas, lo que se acaba, lo que sobra, lo que pasa "ob-scena", el FUERA de escena.
En este taller sacaremos a la luz los restos que nos convierten en monstruos. Aprovecharemos todo lo que lo que no parece útil, lo que sobra y que normalmente dejamos de lado. Desde estas nuevas criaturas, prepararemos un aperitivo monstruoso para servir en escena.
AHGRRRRRRRR!!!!!!

El objetivo de nyamnyam es promover la creación, la reflexión, el intercambio de conocimiento y la cultura creando estrategias de participación e interacción para responder a la necesidad de generar diálogo. Utilizamos dinámicas y herramientas propias de la creación artística para plantear acciones colectivas que creen relaciones horizontales y nos sitúen a todos en un mismo plan de acción. Fomentamos la relación entre las diversas formas de Arte y la comida como elemento vehicular para crear situaciones que ayuden a dinamizar y crear nuevas formas de relación y contacto entre el tejido social. De esta manera pretendemos aprender nuevas dinámicas y crear sinergias que pueden re-activar o re-pensar nuestra manera de vivir, crear y comer.

Based on the show Guerrilla by El Conde de Torrefiel, nyamnyam, in collaboration with Vanessa Tedejo, propose a workshop-show for children aged 4 to 8 and their families.
Watching something while listening to something else; separating these two experiences and seeing how they mesh unintentionally. Placing the vulgar and the refined in the same context and making no distinction. Observing the final realities: what ends; what is left; what is “ob-scene” – offstage.
In this workshop we shed light on the remains that turn us into monsters. We will use everything that seems useless, the leftovers we usually ignore. From these new creatures, we will prepare a monstrous meal to be served on stage.
AHGRRRRRRRR!!!!!

Nyamnyam aims to promote creativity, knowledge exchange and culture by creating strategies for participation and interaction as a response to the need to generate dialogue. We use artistic tools to design collective actions that create horizontal relationships, placing everybody on the same level of action. We create links between different forms of art and food and use this as a vehicle to create situations that strengthen relations and social contact between people. By doing this we aim to learn new dynamics and so create synergies that can re-activate or re-think our way of living, creating and eating.


★ 15 Març  15 Marzo 15 March


DIANA J. TORRES, EDUARD ESCOFFET, XAVIER THEROS, JOSEP PEDRALS, PEI PICAZA, CARLOS VICENTE, HELEN TORRES, LUCÍA EGAÑA, SILVIA RESORTE, WILKO TOXICO, KLAU KINKI, XEVI NURI, BETH MOYA + INVITADXS SORPRESA


Homenaje a Javier Amilibia
"Raro privilegio nacer humano"



ESTRENA

durada / duración / duration / durée: 60 min

Performance / Poesía / Recital polipoético

HORARIS
DIUMENGE: 20:00

6 euros

HORARIOS
DOMINGO: 20:00

6 euros

SCHEDULES
SUNDAY: 20:00

6 euros

HORAIRES
DIMANCHE: 20:00

6 euros






Textes: Javier Amilibia Hergueta
Veus: DIANA J. TORRES, EDUARD ESCOFFET, XAVIER THEROS, JOSEP PEDRALS, PEI PICAZA, HELEN TORRES, LUCÍA EGAÑA, CARLOS VICENTE, BETH MOYA + convidats sorpresa
Cossos: Diana J. Torres
Video: Lucía Egaña
Música en vivo: Silvia Resorte, Wilko Tóxico (Último Resorte, Algo Tóxico), Klau Kinki y Xevi Nuri

raroprivilegionacerhumano.wordpress.com →

[+] llegir més /// leer más /// read more /// en lire plus →

Javier Amilibia Hergueta (Barcelona 1965-2014) va ser una de les millors veus poètiques que va transitar amb els seus versos per aquesta dimensió que anomenem “vida”. D'arrels basques i doblador de pel·lícules de professió, amb interessos tan variats com la teràpia gestalt, el budisme o l'ús de l’ayahuaska i altres substàncies per veure “més enllà de la realitat”, va ser assidu dels antres poètics que poblaven el Casc Antic a finals dels 90 i durant la primera dècada del segle XXI, el Ciutat Vella, el Muy Buenas, la Granja de Gavà, L'Horiginal, etc. També va col·laborar en algunes performances de Diana Pornoterrorista, amb la seva veu i el seu cos. Algunes persones afins a ell i al seu art li rendeixen homenatge en aquesta tarda en la qual les seves paraules tornaran a vibrar, més vives que mai.

Diana J Torres: poeta de bragueta i germana visceral de Javier. pornoterrorismo.com

Eduard Escoffet: Barcelona, 1979 / poesia, text, cos, veu, política, arquitectura, paisatge. propost.org/escoffet/

Xavier Theros: escriptor i poeta català, l'altra meitat de Accidents Polipoètics.

Josep Pedrals: Poeta i recitador nascut a Barcelona l’any 1979. Escriu per necessitat, per voluntat i per encàrrec. joseppedrals.wordpress.com

Lucía Egaña Rojas: art, feminisme, low-tech i nyaps. lucysombra.org

Helen Torres: ensenya, pensa, critica i parla un munt. helenatorres.wordpress.com

Silvia Ressort: Estranya mutant de la diversitat catastròfica, odia a la gent, i el seu propòsit és destruir al món absurd, per reconstruir-ho en la utopia latent. ultimoresorte2.blogspot.com

Wilko Tòxic:

Klau Kinki: gossa sudaka, tecnobruja, cacharrera, hacker de màquines i cossos, noiser. mutangerlab.wordpress.com

Carlos Vicente:

Pei Picaza:

Xevi Nuri: Guitarrista en Loquillo i els Trogloditas

Beth Moya: "Yab-yum" ni un ni dos.

Javier Amilibia Hergueta (Barcelona 1965-2014) fue una de las mejores voces poéticas que transitó con sus versos por esta dimensión que llamamos “vida”. De raíces vascas y doblador de películas de profesión, con intereses tan variados como la terapia gestalt, el budismo o el uso de ayahuaska y otras sustancias para ver “más allá de la realidad”, fue asiduo de los antros poéticos que poblaban el Casc Antic a finales de los 90 y durante la primera década del siglo XXI, el Ciutat Vella, el Muy Buenas, la Granja de Gavá, el Horiginal, etc. También colaboró en algunas performances de Diana Pornoterrorista, con su voz y su cuerpo. Algunas personas afines a él y su arte le rinden homenaje en esta tarde en la que sus palabras volverán a vibrar, más vivas que nunca.

Diana J Torres: poeta de bragueta y hermana visceral de Javier. pornoterrorismo.com

Eduard Escoffet: barcelona, 1979 / poesia, texto, cuerpo, voz, política, arquitectura, paisaje. propost.org/escoffet/

Xavier Theros: escritor y poeta catalán, la otra mitad de Accidents Polipoètics.

Josep Pedrals: Poeta y recitador nacido en Barcelona en 1979. Escribe por necesidad, por voluntad y por encargo. joseppedrals.wordpress.com/

Lucía Egaña Rojas: arte, feminismo, low-tech y chapuzas. lucysombra.org

Helen Torres: enseña, piensa, critica y habla un montón. helenatorres.wordpress.com

Silvia Resorte: Extraña mutante de la diversidad catastrófica, odia a la gente, y su propósito es destruir al mundo absurdo, para reconstruirlo en la utopía latente. ultimoresorte2.blogspot.com.es

Wilko Tóxico:

Klau Kinki: perra sudaka, tecnobruja, cacharrera, hacker de máquinas y cuerpos, noiser. mutangerlab.wordpress.com

Carlos Vicente:

Pei Picaza:

Xevi Nuri: Guitarrista en Loquillo y los Trogloditas

Beth Moya: "Yab-yum" ni uno ni dos

Javier Amilibia Hergueta (Barcelona 1965-2014) was one of the best poetic voices who travelled this dimension we call “life” with his verse. Of Basque roots, a film dubber by trade, his interests ranged from Gestalt therapy and Buddhism to the use of ayahuaska and other substances to see “beyond reality”. He was a regular at the poetry slams in bars from the end of the 90s to the first decade of the 21st century. He also collaborated in some of Diana Pornoterrorista's performances with his voice and body. A group of people close to him and his art pay him tribute today, allowing his words to sound again, more alive than ever.

Diana J Torres: gutter poet and Javier’s soul sister. pornoterrorismo.com

Eduard Escoffet: Barcelona, 1979 / poetry, text, body, voice, architecture, landscape. propost.org/escoffet/

Xavier Theros: Catalan writer and poet, the other half of Accidents Polipoètics.

Josep Pedrals: poet and reciter, born in Barcelona in 1979. Writes from necessity, for desire and to order. joseppedrals.wordpress.com/

Lucía Egaña Rojas: art, feminism, low-tech and bodge jobs. lucysombra.org

Helen Torres: teaches, thinks, criticises and talks a lot. helenatorres.wordpress.com

Silvia Resorte: Strange mutant of catastrophic diversity, hates people, and aims to destroy this absurd world to rebuild it as a latent utopia. ultimoresorte2.blogspot.com.es/

Wilko Tóxico:

Klau Kinki: SouthAmerican bitch, techno-witch, tinker, hacker of bodies and machines, noiser. mutangerlab.wordpress.com/

Carlos Vicente:

Pei Picaza:

Xevi Nuri: Guitarrist for Loquillo y los Trogloditas

Beth Moya: "Yab-yum" neither one nor two


★ 19 i 20 Març  19 y 20 Marzo 19 & 20 March


EL CONDE DE TORREFIEL


GUERRILLA: Electronic Session


WORK IN PROGRESS

durada / duración / duration / durée: 45 min

noves dramatúrgies
nuevas dramaturgias
new drama
nouveau drame

HORARIS
DIJOUS i DIVENDRES: 21:00

6 euros

HORARIOS
JUEVES y VIERNES: 21:00

6 euros

SCHEDULES
THURSDAY & FRIDAY: 21:00

6 euros

HORAIRES
JEUDI et VENDREDI: 21:00

6 euros






Idea i creació: El Conde de Torrefiel
Direcció: Tanya Beyeler i Pablo Gisbert
Text: Pablo Gisbert
Il·luminació : Octavio Más
Música:Pink Elephant on Parade
Fotografia: Rebeca Praga

Convidats especials per a la peça

Agraïments: Flare Festival Manchester, Festival Inmediaciones de Pamplona, La Fundición de Bilbao, Adriantic /Antic Teatre i Espai Nyam-Nyam, Barcelona

www.elcondedetorrefiel.com →

ACTIVITAT VINCULADA:
AHGRRRRRRRRR!!!
Taller-espectacle infantil sobre la peça "Guerrilla" de El Conde de Torrefiel [+] Info →

[+] llegir més /// leer más /// read more /// en lire plus →

Una multitud balla durant una sessió d'electrònica. Mentrestant, el públic observa projectats en pantalla, els seus pensaments sobre el món que els envolta. El Conde de Torrefiel està creant una sèrie de peces anomenades Guerrilla de cara a la seva propera estrena a l'estiu 2015. Guerrilla són proves que ataquen la relació existent entre l'acció massiva i el pensament individual. Trobades performàtiques on un públic observa a un altre públic ficcionat. Fins al moment Guerrilla ha estat un cicle de conferències al Nyam-Nyam, una conferència en escena a Manchester, un concert a Pamplona i, a l’Antic Teatre de Barcelona serà una sessió d'electrònica.

Com traduir en escena la realitat contemporània? Pablo Gisbert i Tanya Beyeler encapçalen el projecte artístic El Conde de Torrefiel. Les seves peces escèniques són el resultat d'una oscil·lació entre literatura, arts plàstiques i coreografia, que busquen transcendir els paràmetres del llenguatge verbal. Les seves obres més recents es centren exclusivament al segle XXI i plantegen la relació de poder que s'instaura entre les persones i les noves disfresses de les actuals formes de totalitarisme. El Conde de Torrefiel treballa ara mateix en la creació d'una peça que s'estrenarà al CDN de Madrid dins del cicle “El lugar sin límites. Dramaturgias en movimiento” comisariat pel Teatro Pradillo i a Catalunya al Festival TNT de Terrasa.

Una multitud baila durante una sesión de electrónica. Mientras, el público observa proyectados en pantalla, sus pensamientos sobre el mundo que les rodea. El Conde de Torrefiel está creando una serie de piezas llamadas Guerrilla en vista del próximo estreno en el verano 2015. Guerrilla son entregas que atacan la relación existente entre la acción masiva y el pensamiento individual. Encuentros performáticos donde un público observa a otro público ficcionado. Hasta el momento Guerrilla ha sido un ciclo de conferencias en Nyam Nyam, una conferencia en escena en Manchester, un concierto en Pamplona y, en Antic Teatre de Barcelona será una sesión de electrónica.

¿Cómo traducir en escena la realidad contemporánea? Pablo Gisbert y Tanya Beyeler encabezan el proyecto artístico El Conde de Torrefiel, cuyas piezas escénicas son el resultado de una oscilación entre literatura, artes plásticas y coreografía, que buscan trascender los parámetros del lenguaje verbal. Sus obras más recientes se centran exclusivamente en el siglo XXI y plantean las relaciones de poder que se instauran en las personas y los nuevos disfraces de las actuales formas de totalitarismo. El Conde de Torrefiel trabaja ahora mismo en la creación de una pieza que se estrenará en el CDN de Madrid dentro del ciclo “El lugar sin límites. Dramaturgias en movimiento“ comisariado por el Teatro Pradillo y en Cataluña dentro del Festival TNT de Terrassa.

A crowd dances at an electronic music session. Meanwhile, projected on the screen, the audience observe their thoughts about the world that surrounds them. El Conde de Torrefiel is creating a series of pieces called Guerrilla to be premiered in the summer of 2015. Guerrilla are short pieces that attack the relationship between the actions of the masses and individual thought; performative encounters in which the audience observes another, fictionified audience. To date, Guerrilla has been: a cycle of conferences at Nyam Nyam of Barcelona; a conference on stage in Manchester; a concert in Pamplona and another in Barcelona. At Antic Teatre, it will be an electronic music session.

How to translate contemporary reality on stage? Pablo Gisbert and Tanya Beyeler head the project El Conde de Torrefiel, whose pieces are the result of an oscillation between literature, visual arts and choreography that aim to transcend the parameters of spoken language. Their most recent works focus exclusively on the 21st century and look at the existing power struggles between individuals and their political background, between the new forms of totalitarianism and intellectual alienation, and between the sense of responsibility and personal freedom. Currently El Conde de Torrefiel is working in the creation of a new piece to be premiered at CDN of Madrid within the cycle “The place without limits. Dramaturgy in movement”, curated by Teatro Pradillo, and in Catalonia as part of the TNT Festival in Terrassa.


★ 21 i 22 Març  21 y 22 Marzo 21 & 22 March
IGNACIO GALILEA & SUSANA GOULART
"50 movimientos de sudra para célula flamenca" + "Durum Battle in Mardid"
50 movimientos de sudra para célula flamenca
Performance Sociodèlica: Ignacio Galilea i Susana Goulart
Direcció i Coreografia: Ignacio Galilea
Interpretació i material coreogràfic: Susana Goulart
Escenografia: Jenny Larson
Vestuari: Viviane Calvitti

Durum Battle in Mardid
Performance: Ignacio Galilea
Música: Kris Engelen

www.galileaperformance.com →

durada / duración / duration / durée: 30 min + 45 min

ESTRENA

Performance Sociodèlica

HORARIS
DISSABTE i DIUMENGE:
"50 movimientos de sudra para célula flamenca" 20:00 i "Durum Battle in Mardid" 21:00

10 euros (dos espectacles)

HORARIOS
SABADO y DOMINGO:
"50 movimientos de sudra para célula flamenca" 20:00 y "Durum Battle in Mardid" 21:00

10 euros (dos espectáculos)

SCHEDULES
SATURDAY & SUNDAY:
"50 movimientos de sudra para célula flamenca" 20:00 & "Durum Battle in Mardid" 21:00

10 euros (two shows)

HORAIRES
SAMEDI et DIMANCHE:
"50 movimientos de sudra para célula flamenca" 20:00 et "Durum Battle in Mardid" 21:00

10 euros (deux spectacles)

[+] llegir més /// leer más /// read more /// en lire plus →

50 movimientos de sudra para célula flamenca és una performance mescla de dansa-teatre, art acció i interacció amb vídeo. Hi ha un motiu per a aquest nou estat de l'ànima ... El moviment provoca una estela, un rastre, un desgast que et fa aerodinàmic. Cada vegada hi ha més escombraries en les nostres cèl·lules i l'energia que ens fa complir els nostres desitjos, parteix d'allà. Tot es resumeix en glàndules endocrines, neuropèptids i xarxes neuronals, les molècules de les emocions i la seva reacció.

Durum Battle in Mardid és una performance que sorgeix arran de l’experiència viscuda per un error burocràtic, que reflexiona sobre la identitat, el nostre sistema social i l’estupidesa humana. Una performance sociodèlica mescla de molts canals artístics, conceptes, símbols i referències que van sorgint i sumant-se durant el procés de creació de manera espontània.

Ignacio Galilea
És artista multidisciplinar, s’ha format com a dibuixant i il·lustrador. Ha format part de la companyia d’Art Ritual Odelot i és co-fundador del grup d’intervenció d’espais públics Mudanzas Contemporáneas. Ha participat com artista d’acció en nombroses trobades i festivals. Actualment és responsable del comissariat dels esdeveniments de performance realitzats a l’espai Artpotheek i actúa com a performer amb Marcel·lí Antunez.

Susana Goulart
S’ha format en dansa clàssica al Conservatori de São Paulo i esta diplomada per la Royal Academy of London.Ha col·laborat a diversos projectes creatius de l’escena internacional com a ballarina, performer, actriu, coreògrafa i directora de moviment. El seu últim treball personal va ser Brasucatas Es Pruscuvitch amb Viviane Calvitti.

50 movimientos de sudra para célula flamenca es una performance mezcla de danza-teatro, arte-acción e interacción con video. Hay un motivo para ese nuevo estado del alma... El movimiento provoca una estela, un rastro, un desgaste que te vuelve aerodinámico. Cada vez hay más basura en nuestras células y la energía que nos hace cumplir nuestros deseos, parte de allí. Todo se resume en glándulas endocrinas, neuropéptidos y redes neuronales, las moléculas de las emociones y su reacción.

Durum Battle in Mardid es una performance que surge a raíz de la experiencia vivida por un error burocrático, que reflexiona sobre la identidad, nuestro sistema social y la estupidez humana. Una performance sociodélica mezcla de muchos canales artísticos, conceptos, símbolos y referencias que van surgiendo y sumándose durante el proceso de creación de manera espontánea.

Ignacio Galilea
Es artista multidisciplinar, se ha formado como dibujante e ilustrador. Ha formado parte de la compañía de Arte Ritual Odelot y es co-fundador del grupo de intervención en espacios públicos Mudanzas Contemporáneas. Ha participado como artista de acción en numerosos encuentros y festivales. Actualmente es responsable del comisariado de los eventos de performance realizados en el espacio Artpotheek y actúa como performer con Marcel.lí Antúnez.

Susana Goulart
Se ha formado en danza clásica en el Conservatório de São Paulo y está diplomada por la Royal Academy of London. Ha colaborado en diversos proyectos creativos de la escena Internacional como bailarina,performer, actriz, coreógrafa y directora de movimiento. Su último trabajo personal fue Brasucatas Es Pruscuvitch con Viviane Calvitti.

50 movimientos de sudra para célula flamenca is a performance mixture of dance theater, art action and interaction with video. There's a reason for that new state of mind… The movement causes a wake, a trail; a wear and tear that makes you more streamlined. There is ever more garbage in our cells and the energy that makes us fulfil our desires comes from that. Everything boils down to endocrine glands, neuropeptides and neural networks, the molecules of emotion and reaction.

Durum Battle in Mardid. This performance, resulting from a real-life experience of a bureaucratic error, ponders identity, our social system and human stupidity. It is a sociodelic performative mix of a range of artistic channels, concepts, symbols and references that emerged and were added to each other during the creation process in a spontaneous fashion.

Ignacio Galilea
Is an inter-disciplinary artist who trained as a draughtsman and illustrator. He was part of ritual Art company Odelot and is co-founder of the public space intervention group Mudanzas Contemporaneas. He has been artist/activist at many events and festivals. He is currently curator for performance events at the Artpotheek and performs with Marcelli Antúnez.

Susana Goulart
Trained in classical dance at the São Paulo Conservatory and holds a diploma from the London Royal Academy. She has taken part in a range of creative projects internationally as dancer, performer, actress, choreographer and director of movement. Her most recent personal work was Brasucatas Es Pruscuvitch with Viviane Calvitti.


★ 23 Març 23 Marzo 23 March ★


NO CREDIT



Videocreació
Videocreación
Videoart


Lloc Lugar Place: ADRIANTIC

HORARIS
DILLUNS: 21:00
gratuit

HORARIOS
LUNES: 21:00
gratuito

SCHEDULES
MONDAY: 21:00
free

HORAIRES
LUNDI: 21:00
gratuit





sessió 3

NO CREDIT
no credit és un fenomen, en el sentit clàssic de la paraula. Una experiència sensorial que pot arribar a amagar una estructura no perceptible directament pels seus autors o pels seus possibles espectadors. És perfectament factible que aquesta estructura, idea o concepte no existeixi en absolut i, en tot cas, seran els receptors qui en jutjaran aquesta qualitat. Però el fenomen no credit existeix i els seus creadors volen romandre en l'anonimat, en un intent de simular qualsevol fenomen natural, el sentit del qual els espectadors han d’experimentar pel seu compte i risc.

no credit no respon a cap format audiovisual establert. No és una sèrie ni, per descomptat, una pel·lícula. No té principi, ni nus, ni final. El més semblant al format de no credit podrien ser les tires, en general còmiques, de la premsa escrita diària. Les característiques de caducitat i consum immediats són inherents al fenomen no credit, i no només en un sentit estrictament formal, sinó també en el seu possible significat.

L'elaboració de cada peça es porta a terme en una sola jornada. Alhora, la seva prolongació successiva pot ser infinita, ja que les històries estan imbricades a causa dels seus personatges, però estan allunyades per anys llum pel que fa als diferents arguments.

Tant l'absència de protagonismes com de mitjans, són conseqüència del seu nom, del qual es desconeix l'origen.

Totes les obres estan realitzades entre el 2011 i el 2015.

www.nocredit.es

Organitzat per HABITUAL VIDEO TEAM

fluxfestival.org

CALENDARI SESIONS:
6 i 20 Abril // 4 i 18 Maig // 1 i 15 de Juny

[+] Info Cicle Flux Club →

no credit
5:55 min
El temps, el pensament, la pausa, la cerveseta, el declivi i moltes més coses ens acompanyen en aquest petit contuberni de la incomunicació de la comunicació i el surrealisme de la realitat contra la parella de personatges.

los demás
4:27 min
Molts cops, sense adonar-nos-en, ens anem allunyant del que ens envolta. És aquesta sensació que el món flueix per uns camins que no són els nostres, que no ens pertanyen ni entenem. L’absurd de la realitat sempre ens acompanya.

la pesca
5:29 min
Les reflexions mil·lenàries de la humanitat s’enfronten amb la candidesa amb un resultat inútil. I aquest enfrontament acaba sorprenent propis i estranys.

el golpe
7:50 min
La societat va canviant els seus valors, acostant-se novament a la llei del més fort. La resistència davant d’aquest canvi provoca reaccions nímies que, de vegades, ens sorprenen.

la deriva
5:47 min
Alguns van a la deriva. Aquesta constant vital tan estesa permet fluir, però hi ha moments que et fan veure que vas… a la deriva.

el libro
5:53 min
Hi ha alguna cosa important que no s’hagi explicat 673 vegades com a mínim? La resposta a aquesta pregunta sempre ha de tenir en compte si el que s’explica té a veure amb un mateix.

la partida
5:28 min
Les trampes es veuen, però de vegades els imbècils, els tontos, els ingenus o els verdaders genis ens sorprenen traient-se de la màniga trucs senzills que fan que se surtin amb la seva.

la mano
7:14 min
La memòria és això que es va perdent any rere any i que fa que un mateix dubti de la pròpia existència. En una mà de pòquer pot arribar a ser molt pitjor.

up & down
4:32 min
Pujar o baixar. Aquest és el gran dubte, tot i que la tendència, en alguns casos, sempre és baixar. El que resulta veritablement sorprenent i que genera perplexitat i desassossec és quedar-se al mateix lloc.

[+] llegir més /// leer más /// read more /// en lire plus →

Sisena temporada de FLUX CLUB, un club de vídeo amb una periodicitat quinzenal que pretén reflectir la vitalitat del vídeo de creació de la nostra ciutat. Es tracta d’una extensió del Festival de vídeo d’autor FLUX, amb sessions obertes a tot el que està passant en el camp del vídeo a Barcelona, que complementen el festival des del punt de vista dels seus continguts i que estenen el seu període d’acció més enllà dels dies estrictament dedicats al festival.
FLUX CLUB acull tot tipus de sessions amb projeccions, videoperformances i col·loquis que ofereixen al públic la possibilitat del contacte directe amb els videocreadors. Poden ser sessions monogràfiques d'autors reconeguts, temàtiques, dedicades a gèneres com la videodansa i la videopoesia, o col·lectives dedicades a autors emergents.
FLUX CLUB és un espai de difusió del vídeo de creació a la ciutat de Barcelona.

Habitual Video Team és una associació sense ànim de lucre que té com a objectius principals la promoció de tot tipus d’activitats relacionades amb les arts audiovisuals i concretament amb la videocreació: www.habitualvideoteam.org.
Una branca de les seves activitats és l'organització de festivals, cicles i mostres de vídeo, com el festival de vídeo d’autor FLUX: www.fluxfestival.org.
Una altra branca fonamental de la seva feina és la documentació videogràfica (gravació i edició) d’esdeveniments culturals generalment de petit format com concerts, poesia, performances o espectacles teatrals. A partir del 2012, posa en marxa el projecte SUMMA, amb la finalitat de convertir aquest patrimoni audiovisual de més de 1.000 gravacions en un arxiu videogràfic on line d'accés públic: www.summa-hvt.org.

Sexta temporada de FLUX CLUB, un club de vídeo con una periodicidad quincenal que pretende reflejar la vitalidad del vídeo de creación de nuestra ciudad. Se trata de una extensión del Festival de vídeo de autor FLUX, con sesiones abiertas a todo lo que está pasando en el campo del vídeo en Barcelona, que complementan el festival desde el punto de vista de sus contenidos y que extienden su período de acción más allá de los días estrictamente dedicados al festival.
FLUX CLUB acoge todo tipo de sesiones: proyecciones, videoperformances y coloquios que ofrecen al público la posibilidad del contacto directo con los videocreadores. Pueden ser tanto sesiones monográficas de autores reconocidos, como temáticas colectivas dedicadas a autores emergentes, a la presentación de trabajos de estudiantes, o centradas en la videopoesía o la videodanza.
FLUX CLUBes un espacio de difusión del vídeo de creación en la ciudad de Barcelona.

Habitual Video Team es una asociación sin ánimo de lucro que tiene como objetivos principales la promoción de todo tipo de actividades relacionadas con las artes audiovisuales y concretamente con la videocreación: www.habitualvideoteam.org.
Una rama de sus actividades es la organización de festivales, ciclos y muestras de vídeo, como el festival de vídeo de autor FLUX: www.fluxfestival.org.
Otra rama fundamental de su trabajo es la documentación videográfica (grabación y edición) de eventos culturales generalmente de pequeño formato como conciertos, poesía, performances o espectáculos teatrales. A partir de 2012, pone en marcha el proyecto SUMMA, con el fin de convertir este patrimonio audiovisual de más de 1.000 grabaciones en un archivo videográfico on line de acceso público: www.summa-hvt.org.

The sixth season of FLUX CLUB is here: a fortnightly video club that reflects the vitality of video creation in our city. It’s an extension of the FLUX Video Auteur Festival, with sessions open to everything currently going on in the field of video in Barcelona, complementing the festival from the point of view of its content and extending its sphere of influence beyond the few days programmed for the festival itself.
FLUX CLUB includes all kinds of sessions: screenings, video performances and debates offering direct contact between the audience and the filmmakers. These sessions focus on a range of subjects, from monographic by well-known directors to specific themes, from groups of up-and-coming authors to students; they may cover video poetry or video dance.
FLUX CLUB is a space for the dissemination of video creation in the city of Barcelona.

Habitual Video Team is a non-profit association whose main objectives are to promote activities related to visual arts and specifically video art: www.habitualvideoteam.org.
A fundamental area of their work is the organization of festivals, cycles and video shows, such as the FLUX Video Auteur Festival: www.fluxfestival.org.
Another branch of Habitual Video Team’s activities is video documentation (recording and editing) of mainly small format cultural events such as concerts, poetry, performances or theatre shows. It has a video archive of over 1.000 recordings. In 2012 they launched the SUMMA project with the aim of converting this audiovisual heritage into a non-profit online video archive: www.summa-hvt.org.


★ 26-29 Març  26-29 Marzo 26-29 March


THEATER BEAST


"Project CRAVE
– a performance lecture"



ESTRENA

durada / duración / duration / durée: 90 min

Performance lecture

HORARIS
DIJOUS, DIVENDRES i DISSABTE: 21:00
DIUMENGE: 20:00

10 euros

HORARIOS
JUEVES, VIERNES y SABADO: 21:00
DOMINGO: 20:00

10 euros

SCHEDULES
THURSDAY, FRIDAY & SATURDAY: 21:00
SUNDAY: 20:00

10 euros

HORAIRES
JEUDI, VENDREDI et SAMEDI: 21:00
DIMANCHE: 20:00

10 euros






Performers: Eja Due, Eva Isolde Balzer, Maria Stoyanova
Consultor artístic: Henrik Vestergaard Friis
Dissenyador visual: Camilla Calundann Rehder
Artista visual: Johan Ask Pape
Disseny de so: Lasse Munk
Manager tècnic: Mads Malmskov
Suport Tècnic: Tony Alonso
Consultor en recerca: Niels Kuhdal
Producció: Sarah Sarina Rommedahl

Amb el suport de Danish Arts Foundation

teaterbaest.dk →

[+] llegir més /// leer más /// read more /// en lire plus →

Existeixen moltes posicions i opinions en l’immens i complicat tema del treball sexual. Ho podem veure en els discursos actuals altament polaritzats, en la legislació i els debats mediàtics en tota Europa. Però, què és en realitat? Quina és la realitat del treball sexual? Què és el que realment sabem de la vida d’un/a treballador/a sexual?
Amb aquesta conferència-performàtica aprofundirem en el tema i descobrirem algunes de les moltes veritats sobre el treball sexual i els seus treballadors. Et confrontarem amb la teva pròpia veritat i opinió sobre el tema.
El projecte és un procés d’investigació en curs, on tu hi podràs contribuir. Els facilitadors són els tres ponents, cada un amb la seva pròpia visió individual sobre el treball sexual. No pretenem conèixer les respostes, però junts podrem il·luminar algunes de les moltes veritats individuals.

The Crave project és una col·laboració entre la Danish Theater Beast, companyia fundada per Eja Due, l'artista alemanya Eva Isolde Balzer i l'artista búlgara resident a Barcelona Maria Stoyanova.
L’objectiu de “Theater Beast” és fer visibles, mitjançant formes d’interacció amb l’audiència, les diferents facetes de l’ésser humà contemporani i els diferents aspectes de la societat que insconscientment ens controlen.
Els artistes han estat seleccionats per les seves capacitats individuals en crear material artístic a partir de temàtiques socio-polítiques i per la seva àmplia experiència en el gènere human-specific i altres formes interactives de teatre. Juntament amb l’aspecte internacional, les seves experiències artístiques interdisciplinàries facilitaran la comprensió en la matèria més enllà dels prejudicis existens dins les fronteres de cada país.

Existen muchas posiciones y opiniones en el inmenso y complicado tema que es el trabajo sexual. Lo podemos ver en los discursos actuales altamente polarizados, en la legislación y en los debates mediáticos en toda Europa. Pero ¿qué es en realidad? ¿Cuál es la realidad del trabajo sexual? ¿Qué es lo que realmente sabemos de la vida de un/a trabajador/a sexual?
Con esta conferencia-performática profundizamos en el tema y descubrimos algunas de las muchas verdades sobre el trabajo sexual y sus trabajadores. Te confrontaremos con tu propia verdad y opinión sobre el tema.
El proyecto es un proceso de investigación en curso, donde tu podrás contribuir. Los facilitadores son nuestros tres ponentes, cada uno con su propia visión individual sobre el trabajo sexual. No pretendemos conocer las respuestas, pero juntos podemos iluminar algunas de las muchas verdades individuales.

The Crave project es una colaboración entre la Danish Theater Beast, compañía fundada por Eja Due, la artista alemana Eva Isolde Balzer y la artista búlgara residente en Barcelona Maria Stoyanova.
El objetivo de "Theater Beast" es hacer visibles, mediante diferentes formas de interacción con la audiencia, las diferentes facetas del ser humano contemporáneo y los distintos aspectos de la sociedad que inconscientemente nos controlan.
Los artistas han sido seleccionados por sus capacidades individuales en crear material artístico a partir de temáticas socio-políticas y por su amplia experiencia en human specific y otras formas interactivas de teatro. Junto al aspecto internacional, sus experiencias artísticas interdisciplinarias facilitarán la comprensión en la materia más allá de los prejuicios existentes dentro de las fronteras de cada país.

There are many different positions and opinions on the immense and complicated subject of sexwork. We see this in ongoing and highly polarised discussions, legislation and media debates all over Europe. But what is it really about? What is the reality of sexwork?
What do we really know about the life of a sexworker? In this Performance Lecture we delve into the subject and uncover some of the many truths about sexwork and sexworkers. We will confront you with your truth and opinion on the subject.
The project is an ongoing research process, to which you will contribute. The facilitators are our three lecturers, who each have their own individual take on sexwork. We do not claim to know the answers, but together we can shed light on some of the many individual truths.

The Crave project is a collaboration between Danish Theater Beast founded by Eja Due, German performer Eva Isolde Balzer and Bulgarian performer Maria Stoyonova, who is based in Barcelona.
The purpose of Theater Beast is to make visible, by means of interactions with the audience, the different facets of contemporary human beings and the aspects of society that unconsciously control us.
The performers have been selected for their individual abilities in creating artistic material from socio-political subjects, and their extended experience in interactive and human specific theatre forms. Added to the international aspect, their interdisciplinary experiences will raise the understanding of the subject beyond the preconceptions existing within each country’s borders.


 RECOMENDAMOS

LIBRE COMUNIDAD ESCENICA
www.tea-tron.com →

Red TRANS IBÉRICA de Espacios Culturales Independientes
http://redtransiberica.wordpress.com/ →

TEH Trans Europe Halles European - Network of Independent Cultural Centres
http://www.teh.net/ →

Encuentre ideas. Encuentre gente. Encuentre dinero. Encuentre acontecimientos. Encuentre debates. Un sitio web, 50 países, 6 lenguas.
www.labforculture.org/ →

IETM: International Network for Contemporary Performing Arts
www.ietm.org/ →

Facilitar i fomentar la mobilitat de les arts:

on-the-move.org/ →

www.cimettafund.org/ →

The European Cultural Foundation facilita i catalitza l'intercanvi cultural i les noves formses d'expresió creativa.
www.eurocult.org/home/ →


logotipos patrocinadores c. Verdaguer i Callís 12 · BCN · tel. 93 315 23 54 · anticteatre@anticteatre.com · www.anticteatre.com

Amb la col·laboració de:

Antic Teatre és membre i treballa en xarxa amb: / Antic Teatre es miembro y trabaja en red con: / Antic Teatre is a member and networking with: